dimarts, 17 d’octubre del 2017

Unció dels malalts (i dels seus familiars)

"hauria estat superflu i ridícul de pregar pels difunts."
"Judes va fer una col·lecta entre tots i cada un dels seus homes i va recollir dues mil monedes de plata, que envià a Jerusalem per oferir un sacrifici pel pecat. Un gest bell i noble, inspirat en el pensament de la resurrecció. En efecte, si no hagués esperat que els caiguts en la batalla un dia ressuscitarien, hauria estat superflu i ridícul de pregar pels difunts. Judes pensava, a més, que els qui han mort piadosament tenen reservada una magnífica recompensa. Pensament sant i piadós! Per això va fer el sacrifici d'expiació pels morts, perquè fossin alliberats del pecat."

Fa uns mesos desenvolupava tota una sèrie d'Entrades d'aquest Bloc als sagraments de l'Església, als quals es pot accedir des de les etiquetes de la columna de la dreta. 


Avui vull fer un afegit al sagrament d'unció dels malalts (enllaç) a arrel del funeral d'un familiar al que vaig assistir dissabte passat, a les 16'15h de la tarda, en una parròquia d'una població de la comarca del Baix Camp, no cal explicitar-ne més.

A l'Església no hi havia més de 25 fidels, millor dit, persones. A part dels que érem de la família, la resta imagino que amics i persones properes del finat. Portava la veu el mossèn i el seguíem amb les respostes no més de 5 dels presents, la resta no sabien gairebé ni quan seure's o mantenir-se dempeus. Els 25 minuts que va durar la cerimònia jo vaig restar amb atenció les lectures, aquesta de la segona carta als Macabeus i la mort de Jesucrist (Mt 27,45-56), atendre les pregàries... tot pensant en aquella esperança que tenim els cristians que hi ha vida després de la mort, que sempre hi ha esperança...

En acabar, fent un berenar a casa vaig descobrir tota una visió diferent. Les converses eren sobre la poca verbalització i cordialitat del mossèn, la imatge apagada de vellesa del mossèn i l'escolà, la salutació que no va fer a la família propera sita al primer banc, les seves queixes als encarregats del tanatori de la població per haver avançat la cerimònia  no fer-la a les 17h. la dificultat dels texts, la, la... Comentaris tranquils, ja sense enuig ni rebuig, per aquesta gent l'Església ja no hi compta res a les seves vides.

És cert que el funeral no és un sagrament, tot i que va molt lligat al d'unció dels malalts. És cert que amb la celebració del funeral acomiadem el familiar difunt i l'encomanem al Déu creador, és cert que... però en aquest cas, també va ser cert que l'Església va perdre la seva capacitat d'acollida.   

I en un altre ordre de coses. Durant el berenar, també em feien alguna pregunta, sabedors de la meva creença i formació "per ser mossèn". Però la veritat, que no vaig saber trobar les poques frases que ells haguessin arribat a escoltar sense cansar-se abans d'escoltar. Què difícil em sembla que l'Església està posant la transmissió de l'Evangeli de Jesucrist!!!  
  
Què és per tu l'acollida?


Vols llegir el text, 2 Ma 12,38-45?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.