"--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo."
"Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: --Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests? Ell li respongué: --Sí, Senyor, tu saps que t'estimo. Jesús li diu: --Pastura els meus anyells. Per segona vegada li pregunta: --Simó, fill de Joan, m'estimes? Ell li respon: --Sí, Senyor, tu saps que t'estimo. Jesús li diu: --Pastura les meves ovelles. Li pregunta Jesús per tercera vegada: --Simó, fill de Joan, m'estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: --Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo. Li diu Jesús: --Pastura les meves ovelles."
El text d'avui continua les entrades "Restar atents, per reconèixer" de 14 de gener passat i "Preguntar, per ajudar a fer pensar" de 16 de gener i correspon al capítol 21 i últim de l'Evangeli de Joan. Segons la tradició, aquesta és la tercera de les aparicions de Jesús després de la resurrecció.
Comença el text amb aquella mateixa actitud generalitzada que comentava el dia 16, "Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor." (cfr. Jn 21,12). Però davant la triple pregunta de Jesús, Pere afirma un, dos i fins a tres cops que estima el Senyor. No podia ser d'una altra manera si aquest Pere havia de ser el primer deixeble, guia de l'Església universal a partir d'aquell moment.
Però no podem oblidar que, per sobre de frases reiteratives, d'intencions lloables, hi ha la condició humana, feble molt sovint. I així ens ho mostra el passatge de les negacions, quan Jesús estava prés a casa de Caifàs. El mateix Pere havia afirmat, jurant "--No sé de què parles; --No conec aquest home; --Jo no conec aquest home!" (Mt, 26,69-75).
El Senyor sap que l'estimem, que el volem seguir, que ens diem cristians com a sagrament viu de la seva bondat en el món, però també sap de la nostra condició feble, de les nostres incongruències, de les nostres pors i de les nostres negacions. Tot i que sovint puguem amagar-les als altres, aquesta és una conversa íntima entre nosaltres i el Senyor. Sí, Senyor, tu ho saps tot.
Dels nois i noies de l'escola sé de les seves ganes de fer, de les seves il·lusions, dels seus esforços, però també de les seves mancances, volgudes o involuntàries. Tant s'hi val, acompanyament i estima.
Comença el text amb aquella mateixa actitud generalitzada que comentava el dia 16, "Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor." (cfr. Jn 21,12). Però davant la triple pregunta de Jesús, Pere afirma un, dos i fins a tres cops que estima el Senyor. No podia ser d'una altra manera si aquest Pere havia de ser el primer deixeble, guia de l'Església universal a partir d'aquell moment.
Però no podem oblidar que, per sobre de frases reiteratives, d'intencions lloables, hi ha la condició humana, feble molt sovint. I així ens ho mostra el passatge de les negacions, quan Jesús estava prés a casa de Caifàs. El mateix Pere havia afirmat, jurant "--No sé de què parles; --No conec aquest home; --Jo no conec aquest home!" (Mt, 26,69-75).
El Senyor sap que l'estimem, que el volem seguir, que ens diem cristians com a sagrament viu de la seva bondat en el món, però també sap de la nostra condició feble, de les nostres incongruències, de les nostres pors i de les nostres negacions. Tot i que sovint puguem amagar-les als altres, aquesta és una conversa íntima entre nosaltres i el Senyor. Sí, Senyor, tu ho saps tot.
Dels nois i noies de l'escola sé de les seves ganes de fer, de les seves il·lusions, dels seus esforços, però també de les seves mancances, volgudes o involuntàries. Tant s'hi val, acompanyament i estima.
Encertar i equivocar-se. Camí de vida
Amb qui camines?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.