divendres, 8 d’abril del 2016

La misericòrdia de Déu, també a l'Església

Ara fa sis mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellàenllaç català) el text del número 10 en el qual Francesc fa una reflexió sobre la necessitat de la misericòrdia dins l'Església:
10. La misericòrdia és el pilar que sosté la vida de l'Església. Tot en la seva acció pastoral hauria d'estar revestit per la tendresa amb què es dirigeix als creients; res en el seu anunci i en el seu testimoniatge envers el món no pot estar privat de misericòrdia. La credibilitat de l'Església passa a través del camí de l'amor misericordiós i compassiu. 
L'Església «viu un desig inesgotable d’oferir misericòrdia». Potser per molt temps ens hem oblidat d'indicar i de viure la via de la misericòrdia. D'una banda, la temptació de pretendre sempre i només justícia ha fet oblidar que aquesta és el primer pas, necessari i indispensable; però l'Església necessita anar més lluny per aconseguir una meta més alta i més significativa. D'altra banda, és trist constatar com l'experiència del perdó en la nostra cultura s'esvaeix cada cop més. Fins i tot la paraula mateixa en alguns moments sembla evaporar-se. Sense el testimoniatge del perdó, tanmateix, queda només una vida infecunda i estèril, com si es visqués en un desert desolat. Ha arribat novament per a l'Església el temps d'encarregar-se de l'anunci alegre del perdó. És el temps de retornar a allò essencial per fer-nos càrrec de les febleses i de les dificultats dels nostres germans. El perdó és una força que ressuscita a una vida nova i infon el coratge per mirar el futur amb esperança.
En aquesta Entrada d'avui la meva reflexió va dirigida a la jerarquia de l'Església, tot i que tots els cristians i cristianes ho som, d'Església. Quantes paraules, quantes sentències, quantes provocacions de part de la jerarquia al llarg de la història han semblat atacar més que perdonar: mares solteres, famílies de tipologia diferent a la que ells anomenen "normals", persones tornades a casar, religiosos no sacerdots, persones "amb tendències homosexuals", germans d'altres confessions, ateus...

Tot i així, és esperonadora l'actitud de molts cristians i cristianes, els quals sentint-se sovint apartats, no deixen de banda la seva fe, sabent que l'amor de Déu és més fort que la manca de misericòrdia d'uns pocs, per molt que vagin revestits de púrpura, d'ordinaris, de SG, de presidents o directors.

Pots retornar, jerarquia de l'Església, a la tendresa?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.