Amb motiu de la celebració del dia de l'orgull d'avui 28 de juny afegeixo aquesta Entrada en el bloc.
Aquest curs escolar que tot just acaba, a una classe de Ciutadania de 3r d'ESO tocava parla de l'amor i l'estima entre les persones. La proposta dels 9 tipus d'amor del professor de psicologia de la universitat de Yale, Robert Sternberg ens va ajudar en la reflexió. La seva proposta és la d'un amor complert que conjugui de forma coherent la intimitat, el compromís i la passió.
En el moment de compartir, alguns alumnes ho van fer a través de poesies i cançons. Una d'elles va ser aquesta, "Take Me to Church"
del music i cantautor irlandès Hozier, inclosa en el seu single del 2013, amb arrels a les protestes anti-gais viscudes a Rússia.
En el vídeo, amb belles imatges en blanc i negre, se'ns presenta la història de dos joves amics íntims, que guarden la seva relació en un cofre tancat amb cadenes, enterrat per no ser descobert per aquells que només tenen un punt de vista i des de la seva única raó són capaços de tot. I de tot vol dir de tot.
En contra d'aquest horitzó que presenta el vídeo, arriba la "bona nova", la bona notícia de 26 de juny que el Tribunal Suprem dels Estats Units va fer pública la seva sentència, segons la qual cap administració no està legitimada per prohibir o impedir el matrimoni entre persones del mateix sexe perquè és un dret fonamental emparat per la Constitució.
Si el matrimoni és un segell públic del compromís de l'amor entre persones, si Déu ens va fer a imatge i semblança seva i veié que era bo (cfr. Gn 1,27.31), si Déu ens crida a tots els homes i dones a la santedat i a la vida divina amb Ell (cf. Lumen Gentium 13), si...
- qui sóc jo per prohibir aquesta manifestació pública i sincera d'amor?
- qui ets tu per fer-ho?
- qui és l'Església per impedir-ho?
