Gent gran, pilar de la societat

Dijous 30 de maig, animava amb el Joan Sebastià Martí una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç). El títol era "Què en fem dels nostres grans". En aquest cas es tractava de reflexionar des de la nostra pròpia visió però en comparació amb les del Marroc (amb la Fátima), de les Filipines (amb la Mila), de Colòmbia (Carolina) i amb l'Stewart (Xina).

En un moment varem poder compartir la realitat que ens mostren les piràmides d'edat d'aquests països, corresponents al 2010 i, com a previsió, al 2040. Les previsions d'Espanya i la Xina per a l'any 2040 són ben clares. Qui se n'ocuparà de la gent gran? Segons la conversa, algunes iniciatives que tot just ara comencen a sorgir, com les cooperatives o grups d'amistats en vivendes compartides semblen poder ser certa solució al problema. 

Les incloc a sota a mode de reflexió. Totes les dades estan extretes del web https://www.populationpyramid.net

L'Islam, el gran desconegut

"Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es"

"Cuando los ángeles dijeron: «¡María! Dios te anuncia la buena nueva de una Palabra que procede de Él. Su nombre es el Ungido, Jesús, hijo de María, considerado en la vida de acá y en la otra y será de los allegados. Hablará a la gente en la cuna y de adulto, y será de los justos». Dijo ella: «¡Señor! ¿Cómo puedo tener un hijo, si no me ha tocado mortal?» Dijo: «Así será. Dios crea lo que Él quiere. Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es."

---

Aquestes línies pertanyen a la sura 3, "La Família d'Imran", aleies 45-48 de l'Al Corà i és un passatge similar al que trobem a la Bíblia al de l'evangeli de Lluc, conegut com el de l'anunciació. Maria també és algú pels musulmans, llavors...?

Com a voluntari de la Fundació Enllaç col·laboro amb l'activitat Te i Simpatia, una xerrada simpàtica al voltant d'una taula i un té o un cafè amb pastes. Per a la primera sessió d'aquest curs tindrem a la Doctora Dolors Bramón, professora de la UAB sobre la religió de l'Islam, de l'Al Corà y d'Alà. Serà dijous 25 d'octubre a la seu de la Fundació, c. Rosselló, 328 entre c. Roger de Flor i c. Nàpols.

Són molts els reptes de les societats actuals, mescla de llengües, cultures i costums. Els carres de Barcelona, més alguns barris, estan plens de persones vingudes de països àrabs. Persones musulmanes també viuen entre nosaltres i tenen nacionalitat espanyola. Però l'Islam és un gran desconegut, amb les poques excepcions que ens mostren els mitjans de comunicació, que no solen correspondre a la realitat. Com són els musulmans? Hi ha musulmans LGTIB? Com viuen la seva sexualitat? Què diu exactament l'Alcorà sobre la guerra santa, la vestimenta de les dones o les persones homosexuals? La doctora Dolors Bramon ens ajudarà a una immesió ràpida en tot aquest món.

Recorda que...
Benvinguda a partir de les 18:45h. La tertúlia començarà a les 19:00h.
Si vols saber més coses sobre la tertúlia de la Fundació Enllaç…

Els musulmans, persones o musulmans? 
Iguals o diferents?

---

Vols llegir el text, Lc 1,26-38?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Dones vs homes? Persones!!!

Dijous 21 de juny, animava amb el Joan Sebastià Martí una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç). El títol era "Per què es manifesten les dones" (enllaç). En aquest cas es tractava de reflexionar entorn preguntes com les següents: Quin ha estat el paper de les dones a la història? Quin és el seu paper avui en dia? Calen altres canvis? Calen canvis també a l’Església? Va passar quelcom nou el passat 8 de març, dia Internacional de les Dones? I a partir de la sentència judicial de la “manada”? Poden influir declaracions com les d’Ana Botín, presidenta de Banesto, sobre el seu actual “declarat feminisme”? I el nou govern Sánchez amb el “Consejo de Ministras”?…

Aquesta vegada ens van acompanyar Dolors Majoral (de l'associació Ca la Dona) i Viqui Molins (Teresiana implicada actualment a l’hospital de campanya de Santa Anna, darrera de la Plaça Catalunya). 

Interessant veure la confluència d'interessos entre aquestes dues dones que encarnen dues formes de veure i viure la vida. Després de les seves aportacions i algunes dels assistents, crec que varem poder arribar a dues conclusions: la primera, la lluita contra tot tipus d'injustícies; la segona, ni homes ni dones, ni gais, ni lesbianes... simplement persones.

De l’escola al compromís social

Dijous 24 de maig, ara fa 15 dies, participava en una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç), animat pel Joan Sebastià Martí i jo mateix. El títol era "De l’escola al compromís social" (enllaç). En aquest cas es tractava de presentar l'escola com el que és, un espai on es barregen el currículum oficial (controlat pels diversos estaments de l'Estat), el currículum institucional (evidentment no és el mateix un IES públic que una escola concertada o religiosa), el currículum amagat que desenvolupen cadascuna de les persones que participen de la vida del centre (mestres, professors, altre personal dels PAS, famílies, comissions i grups vinculats...). 

Els dos exemples varen estar representats, primer per mi mateix (educació no formal des de l'escoltisme, acompanyament de realitats d'Amèrica Llatina i Àfrica des de l'ONG SED (enllaç), educació formal a la secundària i actualment amb entitats com Sostre (enllaç) i la mateixa Fundació Enllaç (enllaç). A l'escola a part de les matèries de matemàtiques, ciències, informàtica també ha pogut fer Ciutadania i Valors així com Ètica.

El segon el va portar l'Ada Font, alumna de 2n de batxillerat que ha desenvolupat el seu Treball de Recerca a partir d'una investigació "Transexualitat en Menors d’Edat a Catalunya". La principal motivació de l'elecció d'aquesta temàtica, fer visible una situació que per desconeguda genera respecte i certa por. Va recordar alguns dels temes que es debatien a les classes de Ciutadania i Ètica a 4t d'ESO amb el Sergi. Als seus companys i amics els hi sobtà l'elecció d'aquest tema, quan molts escullen temes més neutres dels àmbits de les ciències o la història. L'Ada, que està a punt de començar els seus estudis de Ciències Polítiques, es va voler arriscar.
  

"Saül" que sóc un noi normal?

Què difícil que és enfrontar-nos als propis sentiments! De vegades ens fa tanta por, que els amaguem perquè ningú els descobreixi. Però en Saül està decidit a mostrar-se tal com és i a afrontar les conseqüències de parlar clarament. No serà fàcil, no. Fins i tot haurà de fer coses que no voldria fer. Però el que ell desitja, per sobre de tot, és ser acceptat. Sense disfresses, sense màscares. Aquesta és la reflexió que planteja la novela “Em dic Saül i sóc un noi normal”, de l'Albert López Vivancos, actor, director, dramaturg i escriptor. La novela va ser guardonada en el 18è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil.

Ara fa una setmana, dijous passat, tenir el goig de poder participar de la primera sessió del Te i Simpatia de 2018 de la Fundació Enllaç, amb el títol "Saül" que sóc un noi normal?. Aquesta activitat és liderada pel Joan Sebastià, però per un temps he estat convidat a animar-la, i vaig voler estrenar-me amb aquesta proposta.

Algunes reflexions arrel del que va sorgir en aquella xerrada compartida:

• Ser autèntic és un atreviment, que, per desgràcia, no és a l'abast de tothom. És clar en l'àmbit LGTIB però també en d'altres, com ara estem veient a casa nostra amb les idees polítiques o la llibertat d'expressió.
• Totes les societats es van afegint diverses capes culturals amb el temps. Abans, aquestes eren més locals, en l'actualitat, hi ha moltes influències homogeneïtzadores globals. Ser autèntic sovint passa, no per anar en contra d'aquestes si no per saber continuar sent nosaltres mateixos tot i aquestes.
• Comparant amb èpoques anteriors, és clar que com a societat hem avançat en drets, en sensibilització, en consciència... però encara queda per fer. I en altres llocs de l'Estat així com en d'altres països, molt més.
• La gent gran que va viure situacions difícils en l'època franquista i dels primers anys de la democràcia, va fent un camí d'auto acceptació i d'assumpció de la seva autenticitat. Alguns amb èxit però es constata que han quedat traumes que cal ajudar a superar.
• Avui en dia, la majoria dels adolescents i joves (també infants, de vegades) tenen una llibertat i una capacitat d'accedir a qualsevol informació com mai no s'havia donat abans. Cal que siguin acompanyats en aquest procés de descoberta del que és el món. 
• En la majoria dels casos, també són molt més respectuosos del que pot semblar. Sovint hi ha més por imaginària en aquells que es plantegen sortir de l'armari, del que realment acaba passant quan ho fan.
• Sovint sol passar, que els pares volen controlar els seus fills, dirigir les seves vides. L'exemple de la mare d'en Saül és prou il·luminador.
• En la relació entre el jovent i la gent gran, independentment de les opcions d'identitat, hi ha un espai per explorar, podent-se generar relacions d'acompanyament mutu. Exemples ben clars són el de l'avi d'en Saül i el seu amic, el senyor Eduard.
• En paraules de Jesús, un cop coneguda la veritat, aquesta allibera (Jn 8,32), entenent la veritat com allò més profund que un és, quan un arribem a conèixer-nos a fons.
• Tot i així, a les societats europees sembla estar-se donant un increment d'idees autoritàries, xenòfobes que afecten a diversos col·lectius, entre ells, el de les persones LGTIB.

Ja per acabar, una cita del final del llibre. Una conversa entre Saül i el seu avi, "- Et veig content, Saül. - Si, avi. Estic bé. Tot comença a ser normal".