Església edificada edificant

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Llavors Jesús li va dir:"

"Llavors Jesús li va dir: --Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies."

---

El text en el que avui m'hi aturo és un d'aquells que trobem en els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) de forma paral·lela o quasi. El text de Marc (cfr. Mc 8,27-30) i el de Lluc (cfr. Lc 9,18-21) sí que podem dir que són gairebé idèntics, de la següent manera, "Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo? Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes. Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" (versió de Marc).

Però ai el text de Mateu, com canvia!!! Fixem-nos que Marc i Lluc acaben de la següent manera "Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" ", en canvi l'evangeli de Mateu, entre la resposta de Pere "Tu ets el Messies" i la prohibició severa de Jesús de dir-ho a ningú, introdueix tot el text que encapçala aquesta Entrada. 

Els evangelis de Lluc i de Marc estan escrits de forma cronològica, en canvi el de Mateu s'estructura d'una forma diferent, en forma de 5 grans sermons; podem dir que el primer evangeli del Nou Testament està més pensat, més treballat, escrit de forma sistemàtica pensant en la pastoral a realitzar, per explicar allò que vol dir, que fonamentalment és que Jesús és el Messies, el Crist, com bé reflecteixen els tres texts d'avui: Mt 16,16; Mc 8,29 i Lc 9,20. 

Però aquest "pensar i escriure el que vol explicar i no només el que va passar de forma simple i cronològica" pot dur-nos a pensar que es devia afegir, treure o canviar algunes parts. No pot ser el text dels versets 17-19 un d'aquests afegits? Una forma d'afirmar el poder de l'apòstol Pere dècades abans? Que no era una altra cosa que reafirmar el poder dels caps de deixebles de finals del s. I (moment en el que s'escriu EvMt)? 

Cal afegir un detall: la comunitat de Mateu, a la que es deu aquest evangeli estava formada per persones jueves reconvertides a cristianes però també per persones paganes, que no eren jueves prèviament, la qual cosa dificultava més la creació d'un únic cos, d'una nova idea, de l'església. És lògic pensar que, de la mateixa manera que qualsevol estructura humana necessita de certa organització i jerarquia, el mateix devia passar amb els primers deixebles, amb les següents generacions de (persones) cristianes i continua passant avui en dia. Aquest text afegit, que no hi apareix en els altres dos texts sinòptics, podia ajudar a canalitzar aquesta necessitat.  

La pregunta que ens hem de fer és si quan les escriptures posen en boca de Jesús "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" està avalant com és l'Església actual, tal i com ens ha arribat en els vint segles precedents. Potser val la pena posar en evidència la segona accepció d'edificar segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: "tr. [LC] Infondre (en altri) amb el bon exemple, sentiments de pietat, de virtut. La seva humilitat edificà tots els presents.". 

El capítol 18 del mateix evangeli de Mateu sembla indicar la forma de ser comunitat, de ser església edificant, exemple, humil...: ser com infants (Mt 18,1-5), evitar fer caure en pecat (Mt 18,6-9), preocupació per l'ovella perduda (Mt 18,10-14), l'avís fratern entre germans (Mt 18,15-19) i el perdó de tot cor (Mt 18,20-35).  

Església, edifici edificant?

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 16,13-20?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Pasqua 2020: Pasqua és homenatjar les finades

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"they went to the tomb"

"After the Sabbath, Mary Magdalene, Salome, and Mary the mother of James bought some spices to put on Jesus' body. Very early on Sunday morning, just as the sun was coming up, they went to the tomb."

---

Amb la crisi de la COVID19 hem viscut aquest any un temps de quaresma i setmana santa ben excepcional, m'atreviria a dir que el cristianisme espanyol no havia viscut cap similar des dels temps de la Guerra Civil.

Les (persones) cristianes sabem per la nostra fe que Pasqua és alegria, esperança i confiança. I és fàcil que en pasqües anteriors realment l'hagem viscut, aquesta alegria. En aquest cas potser és diferent, tot és massa recent. Massa persones mortes, massa dolor i massa por davant el futur.

Com a forma de facilitar el dol i de començar a caminar, cal recordar ara des de les nostres llars, i quan acabi el confinament caldrà homenatjar els nostres éssers estimats, coneguts... finats, tal com van fer les dones, que "van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús". Déu els tingui amb Ell.

---

Pasqua 2019: Pasqua és acció, enllaç
Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació, enllaç
Pasqua 2017: Pasqua és benedicció, enllaç
Pasqua 2016: Pasqua és misericòrdia, enllaç

Ens en sortirem!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Marc 16,1-8?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Pregària extraordinària per la COVID19

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Divendres 27 de març, temps de quaresma. A les 18h i de forma excepcional el papa Francesc lidera una pregària en la solitud física de la plaça i de l'atri de la basílica de Sant Pere, al Vaticà. Milions de creients d'arreu s'hi uneixen via televisió i xarxes socials. Recullo part de la seva homilia. El text sencer es troba a enllaç.

 «Al atardecer» (Mc 4,35). Así comienza el Evangelio que hemos escuchado (enlace). Desde hace algunas semanas parece que todo se ha oscurecido. Densas tinieblas han cubierto nuestras plazas, calles y ciudades; se fueron adueñando de nuestras vidas llenando todo de un silencio que ensordece y un vacío desolador que paraliza todo a su paso: se palpita en el aire, se siente en los gestos, lo dicen las miradas. Nos encontramos asustados y perdidos. Al igual que a los discípulos del Evangelio, nos sorprendió una tormenta inesperada y furiosa. Nos dimos cuenta de que estábamos en la misma barca, todos frágiles y desorientados; pero, al mismo tiempo, importantes y necesarios, todos llamados a remar juntos, todos necesitados de confortarnos mutuamente. En esta barca, estamos todos. Como esos discípulos, que hablan con una única voz y con angustia dicen: “perecemos” (cf. v. 38), también nosotros descubrimos que no podemos seguir cada uno por nuestra cuenta, sino sólo juntos.

Es fácil identificarnos con esta historia, lo difícil es entender la actitud de Jesús. Mientras los discípulos, lógicamente, estaban alarmados y desesperados, Él permanecía en popa, en la parte de la barca que primero se hunde. Y, ¿qué hace? A pesar del ajetreo y el bullicio, dormía tranquilo, confiado en el Padre —es la única vez en el Evangelio que Jesús aparece durmiendo—. Después de que lo despertaran y que calmara el viento y las aguas, se dirigió a los discípulos con un tono de reproche: «¿Por qué tenéis miedo? ¿Aún no tenéis fe?» (v. 40).
...

La tempestad desenmascara nuestra vulnerabilidad y deja al descubierto esas falsas y superfluas seguridades con las que habíamos construido nuestras agendas, nuestros proyectos, rutinas y prioridades. Nos muestra cómo habíamos dejado dormido y abandonado lo que alimenta, sostiene y da fuerza a nuestra vida y a nuestra comunidad. La tempestad pone al descubierto todos los intentos de encajonar y olvidar lo que nutrió el alma de nuestros pueblos; todas esas tentativas de anestesiar con aparentes rutinas “salvadoras”, incapaces de apelar a nuestras raíces y evocar la memoria de nuestros ancianos, privándonos así de la inmunidad necesaria para hacerle frente a la adversidad.
...

«¿Por qué tenéis miedo? ¿Aún no tenéis fe?». El comienzo de la fe es saber que necesitamos la salvación. No somos autosuficientes; solos nos hundimos. Necesitamos al Señor como los antiguos marineros las estrellas. Invitemos a Jesús a la barca de nuestra vida. Entreguémosle nuestros temores, para que los venza. Al igual que los discípulos, experimentaremos que, con Él a bordo, no se naufraga. Porque esta es la fuerza de Dios: convertir en algo bueno todo lo que nos sucede, incluso lo malo. Él trae serenidad en nuestras tormentas, porque con Dios la vida nunca muere.
...

Abrazar su Cruz es animarse a abrazar todas las contrariedades del tiempo presente, abandonando por un instante nuestro afán de omnipotencia y posesión para darle espacio a la creatividad que sólo el Espíritu es capaz de suscitar. Es animarse a motivar espacios donde todos puedan sentirse convocados y permitir nuevas formas de hospitalidad, de fraternidad y de solidaridad. En su Cruz hemos sido salvados para hospedar la esperanza y dejar que sea ella quien fortalezca y sostenga todas las medidas y caminos posibles que nos ayuden a cuidarnos y a cuidar. Abrazar al Señor para abrazar la esperanza. Esta es la fuerza de la fe, que libera del miedo y da esperanza.

«¿Por qué tenéis miedo? ¿Aún no tenéis fe?». Queridos hermanos y hermanas: Desde este lugar, que narra la fe pétrea de Pedro, esta tarde me gustaría confiarlos a todos al Señor, a través de la intercesión de la Virgen, salud de su pueblo, estrella del mar tempestuoso. Desde esta columnata que abraza a Roma y al mundo, descienda sobre vosotros, como un abrazo consolador, la bendición de Dios. Señor, bendice al mundo, da salud a los cuerpos y consuela los corazones. Nos pides que no sintamos temor. Pero nuestra fe es débil y tenemos miedo. Mas tú, Señor, no nos abandones a merced de la tormenta. Repites de nuevo: «No tengáis miedo» (Mt 28,5). Y nosotros, junto con Pedro, “descargamos en ti todo nuestro agobio, porque Tú nos cuidas” (cf. 1 P 5,7).

Salut als cossos i consol als cors 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Oportunitats a la SMS de Giasnagar

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"how much food they had"

http://maristmoulovibazar.blogspot.it/

"One day another large crowd gathered around Jesus. They had not brought along anything to eat. So Jesus called his disciples together and said, “I feel sorry for these people. They have been with me for three days, and they don't have anything to eat. Some of them live a long way from here. If I send them away hungry, they might faint on their way home.” The disciples said, “This place is like a desert. Where can we find enough food to feed such a crowd?” Jesus asked them how much food they had. They replied, “Seven small loaves of bread.”"

---

El text del segon miracle dels pans i els peixos mostra el poder del compartir, doncs la tradició diu que amb set peces de pa i un quants peixos, Jesús i els seus varen alimentar quatre mil persones, quedaren saciades i encara en sobraren set paneres amb les restes. Però avui m’hi fixo no en el miracle en ell mateix sinó en els previs, en com es genera: Jesús manifesta la seva compassió davant els deixebles per la situació de la gent que els seguia des de feia tres dies; els deixebles es qüestionen què poden fer i amb el recompte que Jesús proposa troben amb el que compten, tan sols set trossos de pa. Però el miracle acaba sent una realitat.

El text de 2014, “Agenda of the Tea Workers and Little-known Ethnic Communities of Bangladesh” de l’ONG nacional SEHD (The Society for Environment and Human Development) planteja de forma clara i sintètica alguns dels grans problemes de les (persones) treballadores de les plantacions de té, així com de les “poc conegudes” comunitats ètniques d’aquest país. Entre elles... escassos recursos econòmics, fruit d’un treball per a empreses privades amb sous insuficients, habitatge cedit per la propietat en us de fruit, treball infantil, drets laborals bàsics poc desenvolupats com contractació fixa, baixa per maternitat o malaltia, disposició de material de seguretat en usar pesticides...; problemes de salut generalitzats en les dones i infants, fruit de la malnutrició per insuficient quantitat i varietat, preeminència de diarrees i al-tres malalties fàcilment evitables, sistemes de drenatge insuficients, inexistència de latrines ni formació i costum en el seu us, de centres d’atenció primària i ambulàncies per urgències...; l’escassetat d’escoles de primària estatals -només 6 per a 156 grans plantacions- i pitjor en el cas de les secundàries...; aïllament de la resta de la societat per desconeixement, manca de suport real per part de l’executiu i dels partits polítics així com impossibilitat d’accedir al sufragi passiu i formar part de la vida social i política del país...; tot i el que diu la Constitució de 1972 i els diverses tractats internacionals signats i ratificats com la Convenció de Poblacions Indígenes i Tribals de 1957 o la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de 2007. La segona part del document proposa accions per a la millora de les condicions de vida de to-tes aquestes persones. Una d’elles: la creació de, com a mínim, una escola de primària a cada plantació de té i l’increment de les de secundària en les diverses valls.

Amb tot això com a proposta, tal com Jesús i els deixebles davant de la multitud, és el que a partir de 2010 van voler fer els germans maristes (FMS) i les germanes maristes missioneres (SMSM), informar-se, compadir-se i posar-se mans a l’obra per obrir l’escola de secundària Saint Marcellin School al peu de la carretera de Moulovibazar però també a tocar del Moulovi Tea State, on viuen la majoria de les famílies ateses. La missió, plenament incardinada, és un centre d’esperit cristià obert a les altres religions: aquest 2020 amb els cursos de 6è a 9è, amb un total de 312 alumnes, 130 dels quals, nois i noies, en règim d’internat; el 55% nois; el 51% cristians, el 35% hindús i la resta musulmans; d’una quarantena d’ètnies diferents -els garo, la més nombrosa amb el 35% i de 30 de les altres amb 1 o 2 nois només-. 

Un centre que ofereix una qualitat superior a la de les rodalies, amb la introducció de l’anglès de forma habitual i progressiva, un ambient familiar, interconfessional i multi ètnic, amb el plus d’ambdós internats, espais familiars de convivència i aprenentatge per a la vida amb els que es vol afavorir aquells nois i noies que tenen majors dificultats ja siguin econòmiques, socials i familiars...  I tot això tirat endavant per un professorat jove i engrescat, des de la pedagogia marista, la presència estable i conjunta de dues comunitats maristes i del seminari diocesà, així com puntualment, de voluntariat internacional  arribat des d’Espanya i Austràlia principalment. Aquí és on s’hi dona la nostra molt petita participació, de Carme i meva. 

Així és com el miracle de les noves oportunitats per a molts nois i noies s’està fent realitat dia a dia a Moulovibazar. Pots trobar més informació en el bloc http://maristmoulovibazar.blogspot.it/

Oferir oportunitats! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli Mc 8,1-10?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Veure, mirar i conviure

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Come and see!"

"When Jesus turned and saw them, he asked, “What do you want?” They answered, “Where do you live?” Jesus replied, “Come and see!” It was already about four o'clock in the afternoon when they went with him and saw where he lived. So they stayed on for the rest of the day."

---

El text amb el que comença aquesta primera entrada de l'any 2020 és també una de les primeres accions de Jesús amb la crida als primers deixebles, en aquest cas Andreu i un altre al que no se li posa nom en el text. El tercer seria el germà d'Andreu, Simó, qui seria rebatejat com a Pere (v.42), el primer pontífex segons la Bíblia i la tradició. 

Em sembla interessant remarcar diversos punts del text: El primer, aquests dos primers deixebles de Jesús estaven en procés de recerca: eren deixebles de Joan Baptista, "L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles" (v.35) i en veure passar Jesús el van seguir amb curiositat "van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien" (vv.37-38), arribant a preguntar-lo "on t'estàs?" (v.38), per tant, tres senyals d'aquest seu procés de recerca.

Segon, davant de la invitació del Senyor a seguir-lo, "--Veniu i ho veureu" (v.38) ells el segueixen i s'hi estan tot el dia. És a dir, primer el veuen passar (VEURE), segon, fixen la seva atenció en ell (MIRAR) i finalment acaben passant amb ell la resta del dia (CONVIURE). A partir d'aquest moment, passen a formar part del seu grup i van en recerca d'altres. En d'altres trobem que després del procés d'apropar-s'hi, es rebutja el seguiment de Jesús, per exemple en el cas del jove ric (cfr. Mc 10,17-30).

Aplicant l'anterior ja a la vida actual, m'adono com moltes vegades veiem els altres sense mirar gaire ni apropar-nos. I a partir d'aquesta visió pobra, supèrflua i sovint mancada d'interès, ens atrevim a jutjar i a etiquetar: blanc o negre, home o dona, hetero o homo, bo o dolent, just o pecador, amic o enemic, pare o mare,  alt o baix, llest o ximple, esquerrà o dretà... (el que pot arribar a fer mal a l'altre, a l'observat) o envegem (el que ens fa mal a nosaltres mateixos). Entre els infants i el jovent, persones en creixement i en recerca de la seva pròpia identitat, i dins les xarxes socials, aquest fet es dóna en massa ocasions.

I el cert és que si fem una passa més i en comptes de només veure ens atrevim a mirar, a fixar-nos-hi una mica més, ens adonem realment que la visió inicial era ben pobre, havíem passat per alt un munt d'aspectes interessants que van més enllà i personalitzen. I si novament ens atrevim a fer una passa més i seguir la invitació a compartir, a conviure "--Veniu i ho veureu" (v. 39) arribem a conèixer l'altra, la seva personalitat més real i les seves circumstàncies.

En el film "Los dos papas" del director Fernando Meirelles a la plataforma Netflix es mostra clarament el procés que fa el cardenal Ratzinger de només veure la imatge de Bergoglio que li presenta el seu assessor, passant pel mirar-lo d'aprop quan ja és Benet XVI per acabar convivint i estimant-se tots dos quan el segon ja és Francesc.

Un altre exemple gràfic, l'infant petit quan mira el cel només veu en allò que els seus pares li diuen s'anomena Lluna una rodona il·luminada. En l'etapa d'estudis inicials, el mateix infant descobreix noves dades físiques, químiques, històriques... del que en  realitat és el satèl·lit de la nostra casa comuna, la Terra. I aquells que d'adults s'hi dediquen professionalment al món de la cosmologia i la astronàutica arriben a conviure, alguns inclús a viatjar-hi, i valorar-la en tots els seus aspectes.

I sent aquesta la primera entrada de l'any, Chúc mừng năm mới 2020!

Vine, tu també, mira'l i... ?

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,35-42?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Caminant, caminant, què em queda?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"to get the way ready for you"

"This is the good news about Jesus Christ, the Son of God. It began just as God had said in the book written by Isaiah the prophet, “I am sending my messenger to get the way ready for you. In the desert someone is shouting, ‘Get the road ready for the Lord! Make a straight path for him.’ ”"

---

Avui prenc l'inici de l'evangeli de Marc, que sembla una introducció al que ha de ser no només l'evangeli sencer, si no tot el Nou Testament, ja que els historiadors conclouen avui en dia que aquest va ser el primer dels documents escrits entorn la persona de Jesús, del Crist ressuscitat, posant per escrit allò que fins el moment havia estat pura transmissió oral. 

I d'aquest petit fragment ressalto dues idees. La primera, resum del que és aquest escrit de l'evangelista Marc: "l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu", és a dir la història nova i bona de l'home Jesús, per fe fill de Déu. 

La segona: el camí, que hi apareix dues vegades. Ja en la època del profeta Isaïes hi havia la consciència de la vida com a camí; aspecte aquest que es repeteix temps després, en el s. I, quan s'escriu el text de Marc. Aquesta idea segueix avui en dia en l'imaginari de les persones: en forma de rellotge, o de viatge, com el tren que només passa una vegada i mai no para o el "d'Ítaca", 

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat l'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques. 

Enguany amb la meva situació excepcional he hagut de triar el meu equipatge. Aquests dies en fa 100 de l'inici de l'excedència laboral i del meu viatge de vinguda, tal i com expressava a l'Entrada "Més Ave Maria (en francès)" de 14 de setembre i ja des d'un any abans he estat fent un procés d'acceptació, de discerniment personal, familiar i material i d'alliberament. 

Quan un viatja sap que no pot dur-se'n tot el que voldria i és l'excusa perfecta per fer neteja. Ja vaig fer ressò d'això en l'Entrada "Permeti’m, què porta vostè a sobre?" del dia 6 de desembre passat, aquell des de Saigon. Però ara hi continuo. 

Aprofitant l'avinentesa i la Xarxa vaig aprofitar per deixar anar llibres en format paper. El que encara no havia llegit, segurament no m'interessa. I del que ja he llegit, el que m'ha marcat, amb el que he crescut ja ho tinc integrat. I si en el futur necessito alguna cita concreta, ja la buscaré en el meu interior (i de forma textual a Internet). Segur que algú altre ha haurà pensat també en allò mateix. 

I això que el camí excepcional d'aquest any sabàtic encara està en la seva primera etapa, abans de l'equador.

Ens preparà el camí, preparem-lo també!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Mc 1,1-8?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Trobar-se un i amb Ell, des del silenci

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"He stayed there for forty days"

"Right away God's Spirit made Jesus go into the desert. He stayed there for forty days while Satan tested him. Jesus was with the wild animals, but angels took care of him."

---

Són diversos els moments en els que veiem a les Escritpures el silenci a la vida dels protagonistes: Maria guardant-s'ho tot en el seu cor (Lc 2,19), Jesús en el desert com llegim en el text, o a l'hort de Getsemaní (Mt 26,36-46). També Sant Ignasi va viure una època similar en la seva estada a Manresa.

En aquests dies d'Exercicis Espirituals se'ns convida al silenci i la meditació com a primer pas per a trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb Ell. Una guia és aquest text d'Anselm Grün, osb, monjo benedictí de l'abadia de Münsterschwarzach, acompanyant, conseller espiritual i un dels autors cristians més llegits actualment, que ens pot ajudar a entrar en nosaltres mateixos i apropar-nos a Ell.

A veces las palabras no nos ayudan demasiado. No consiguen expresar aquello que nos preocupa en nuestro interior. Entonces resulta de gran ayuda que simplemente te pongas delante de Dios en silencio. Puedes, si quieres, abrir las manos como un cuenco, y con las manos abiertas presentar tu vida, tal como ella es, delante de Dios. Todo aquello que es inexpresable con palabras, incomprensible, que no se puede captar, lo presentas delante de Dios en silencio. Y así puedes intuir que tu, tal como eres, puedes estar delante de Dios, quien te mira amorosamente.  Incluso en estos momentos en que te sientes agitado, el silencio se puede apaciguar.

Ya lo sabes: está bien como está. Yo puedo ser tal como soy. Todo puede ser. La oración silenciosa ante Dios acalla tus autovaloraciones y tus autocondenas. Te sientes tiernamente protegido en la presencia de Dios, envuelto por la presencia sanadora y amorosa de Dios. Las turbulencia de tu alma se encalman. Estás sencillamente allí en la presencia de Dios. La proximidad de Dios te libera de la acechadora proximidad de los seres humanos y de los problemas. La proximidad de Dios te lleva a estar muy cercano a tu yo-mismo para que llegues a estar en armonia contigo mismo y con tu vida.

Convidar-nos a trobar moments de silenci, a oferir moments de silenci. No n'estem acostumats, ho sabem, però són bons. "làm ơn im đi"  

Ànims, prova el silenci.

---

Vols llegir el text de Mc 1,12-13?

- Versió en català, anar-hi.

- Versión española, anar-hi.

- English version, anar-hi.

Jo, el màxim, però també, confiança en Ell

"Crec, però ajuda'm a tenir més fe"

"Porteu-me el noi». Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?». Ell contestà: «Des de petit. Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!». Jesús li respongué: «Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu». A l'instant el pare del noi exclamà: «Crec, però ajuda'm a tenir més fe». "

---

Tot i que a algú li pot semblar més important el detall del noi endimoniat, jo m'e fixat en la frase final, "crec, però ajuda'm a tenir més fe".

Vivim en una societat del tot ho puc, sóc autosuficient. Ens costa demanar ajuda, ens costa acceptar que no ho podem tot i, a molts, encara ens costa acceptar-la, quan ens la ofereixen.

Tenir més fe.

---

Vols llegir el text, Mc 9,14-29?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Temps de discernir, temps de gràcia

"Hi va passar quaranta dies" 

"Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien."

---

Curt i ras. Jesús abans de començar la seva "vida pública" es retirà al desert a pensar, a trobar-se amb ell mateix, a somniar, a valorar a...  Aquest Evangeli de Marc és el que ens ho explica de forma més sintètica, tot i que trobem els mateixos passatges en els de Mateu i Lluc. 

A l'Entrada "Jesús i la trobada amb Déu" de data 2 d'octubre de 2017 ja vaig tractar aquesta temàtica des de la versió de l'evangeli de Lluc. Res més a dir. En aquest període aquest Bloc sembla alentir-se, però no el cap, el pensament del seu autor. Properament agafarem velocitat novament. 

Aturar-se, alentir-se,
pot anar bé per ressorgir més fortament

---

Vols llegir el text, Mc 1,9-15?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Corpus Christi, adoració o inclusió

"prepararen el sopar pasqual"

"El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: --On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: --Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual."

---

El passat diumenge dia 3 l'Església celebrava, en aquest moment de Pasqua, el Corpus Christi, el Cos i la Sang de Crist. Aquesta és una celebració instaurada l'any 1262 com a recordatori del sagrament de l'Eucaristia, de la presència del Senyor Jesucrist en el pa i el vi que compartim comunitàriament. En la lectura del dia es presenta la instauració de l'Eucaristia en l'acte del sopar de Jesús amb els seus (cfr. Mc 14,22-26).

En una conversa amb persones més grans que jo, alguns recordaven l'adoració del santíssim, tradició que ha durat més de 600 anys. I no és que la tradició estigui malament, ni molt menys, però crec que hauria de quedar superada. 

El que vull recordar, per que realment em sembla molt més important que l'adoració és la nova visió que el Concili Vaticà II va voler replantejar del cos de Crist a partir de la metàfora de Sant Pau a la carta  XXX .... El cos de Crist representa la pròpia Església Poble de Déu, el conjunt d'homes i dones cristians. És per això que jo m'he volgut fixar en la primera part de la lectura d'avui, quan Jesús encomana a alguns dels deixebles d'anar a preparar el sopar del capvespre (cfr. Mc 14,12-16). Jesús va encarregar-los una tasca, va donar-los la seva responsabilitat en la missió. 

Aquesta dicotomia és a la que també s'enfronten els dos jesuïtes joves al Japó a la novel·la "Silenci" de Shusaku Endo. Trepitjar la icona del Crist o no trepitjar-lo? Salvar o no salvar les persones cristianes que vivien sota el jou de les tropes imperials?

Adoració a la forma o adoració a Déu a través dels germans? Símbol o realitat?

---

Vols llegir el text, Mc 14,12-16.22-26?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

És temps de quaresma 2018

"la llavor germina i creix"

"Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega."

---

Sovint en aquest Bloc publico algunes entrades sobre el tema educatiu, escolar o familiar. I potser passa que, amb un afany de millora continua, la sensació sembli ser deficitària. L'educació és quelcom que es sembra però no es recull més que passat un bon temps.

En els anys que porto en l'educació formal ja començo a tenir contacte amb ex alumnes que s'han fet homes i dones, acabant ja els seus estudis o ja inserits en el món laboral i puc dir que, en la majoria dels casos, quelcom de bo ha passat en ells i en elles. Podem dir que han donat fruit, s'han fet homes i dones capaces d'implicar-se al seu voltant. 

Confiem que aquest temps que avui encetem de Quaresma sigui camp de conreu profitós, que ajudi a donar fruit. Amb aquest mateix objectiu enllaço el Fulletó de Quaresma que l'ONGD SED ha realitzat enguany i en el qual he pogut col·laborar un cop més. 

Enllaç al Fulletó

La terra, tota sola, dóna fruit. 

Confia-hi!

---

Vols llegir el text, Mc 4,26-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Els meus actes i pensaments

"només allò que surt de l'home el fa impur"

"En aquell temps, Jesús cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur»."

---

Breu text el d'avui sobre un dels temes que preocupaven, i molt!!!- als jueus de l'época de Jesús, allò que era permès menjar i allò que no. En la versió catalana aquest passatge es titula "La tradició dels antics", el que ens recorda que Jesús va ajudar a superar algunes de les propostes antigues del judaisme, posant per sobre de tot, les persones. 

I la proposta de Jesús és ben clara, el que realment importa és allò que fem i pensem les persones, els nostres actes i les nostres paraules. Lleguim en els versets següents que Jesús, continua l'explicació als seus afirmant que "de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home" (cfr. Mc 7,21-22)

Responsabilitat meva, 

en mi hi és la solució

---

Vols llegir el text, Mc 7,14-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.