Trobar la calma

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Tu, Senyor, ets vora meu"

"Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança."

---

En els últims dos mesos han passat moltes coses en el nostre món, coses impensables per a qualsevol, qui ens ho havia de dir, tot el que ens està passant.

Passant el confinament en la solitud física he passat moments de tot tipus, també de pena, por, necessitat d'afecte... i són en diversos els espais que he trobat la calma. Un d'ells, el Salm 23 atribuït al rei David.

És clar que estem en una vall tenebrosa, però també ho és que quan cerco, sé que tu ets vora meu, la qüestió és la de no oblidar-me de buscar-te, d'obrir-me, de sentir-me confiat.

Tu ets vora meu en el refugi que és casa meva, en la natura que trobo al jardí de casanostra, en la feina ben feta del sector sanitari i tots els complementaris, en la seguretat de les botigues, farmàcies i altres serveis essencials, en la reflexió de les formacions i webinars dels que he participat, en les persones que per telèfon, mail, vídeo ens hem cuidat... En tu.

Confiança! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del Salm 23?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

El Senyor és el meu Pastor (El meu Salm 23)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"you refresh my life"

"You, Lord, are my shepherd.
I will never be in need.
You let me rest in fields
of green grass.
You lead me to streams
of peaceful water,
and you refresh my life."

---

En aquests dies d'Exercicis Espirituals una tasca que he fet és la reescriptura del Salm 23, "El Senyor és el meu pastor" des de com Déu ha guiat la meva vida fins el moment actual.

El Señor es mi pastor, nada me falta, por verdes pastos, la creación, me hace avanzar.

De mamá y papá, Él me creó y junto a mi hermana nos crió, nos cuidó, nos acompañó y nos amó, como semillas que dar fruto.

Maestros y hermanos fuisteis los primeros guías que Él puso en mi niñez, el Cau con Baden Powell, Marcelino y la Bona Mare, sus acompañantes en la adolescencia. 

El Señor es mi pastor, nada me falta, acerté o erré, licenciado acabé, voluntario, tiempo libre y educación fueron como caminos de vida entrenos del amor, la ilusión, la fe y el perdón.

Pusiste ante mí un campo aun mayor, SED, Masonga, Oviedo y sus razas en personas. A retos, respeto, ilusión, y nueva fe pusiste me abriste, en nueva mesa compartida. 

Y un campo aun mayor donde llevar tu amor: Guatemala, El Salvador, Hungría, Kenya, Tanzania, Ruanda, España y mi Catalunya original. También a nuevos corazones de infantes en maduración, cual uno mismo 3 decadas atrás. 

El mundo del voluntariado y las ONG a conocer me diste, en el de la misión desde mi religión me inseriste, viviendo con el Gra y l'Espai, para desde CiJ y las CCRR discenir como mejor a ti servirte.

Me conduces a fuentes tranquilas, con tios, primos, amigos y (familiares) políticos. Mi pdfito con quien camino, como la fuente tranquila, sea casanostra o "nhà của chúng tôi".

En tiempos alegres, pero aun por valles tenebrosos de pena, soledad, duda o enfermedad, intuyo que Tú estás al lado, desde un beso, un abrazo, la oración y el simple vivir. 

El Señor es mi pastor, nada me falta, por verdes pastos, los del mundo, me hace avanzar.

El salm en ell mateix ja dóna pau, però traduir-lo a la nostra època, fer-ho nostre, mirant el propi passat que ens ha portat a on som, pot donar-nos-la més. 

El Senyor és el meu Pastor!

---

Vols llegir el text del Salm 23 (22)?

- Versió en català, anar-hi.

- Versió espanyola, anar-hi.
- English version, anar-hi.

Noces de Les Corts

"També hi fou convidat Jesús" 

"El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles."

---

A l'Entrada "Sagraments de servei: Matrimoni. A la Bíblia" de data 22 de maig de 2017 ja vaig tractar la temàtica del Matrimoni.

A l'Entrada "Matrimoni, la reflexió continua oberta" de data 18 de setembre de 2018 recollia les impressions de Josep Lligades al respecte.

Una anècdota del passatge és que enfoca la situació més des del punt de vista de Jesús, fent el seu primer miracle en companyia de Maria, que no dels nuvis, protagonistes indiscutibles de tot casament. Només hi apareixen en un moment, millor dit, només hi apareix "el nuvi", i sense parlar, "El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: --Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.". 

Faig una mica d'ironia. Arran d'aquest passatge, la tradició de l'Església pot tenir un problema teològic: potser era un "monocasament", i el nuvi es casava sol (problema unitiu !!!), potser ella no importava prou (problema de misoginia !!!), potser el nuvi era mut (el mal millor, podria semblar), potser en la traducció falta una ese i eren 2 nuvis (pot ser?). 

"Anyway", com diuen els anglesos, faig meves a Les Corts aquestes lletres del salm del recull de David: compromís de 20 anys, consciència clara i decidida.

"El Senyor és el meu pastor:  no em manca res.... Ben cert, tota la vida m'acompanya  en la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor."  

Conèixer-se, discernir, caminar,

celebrar i continuar caminant. Gràcies JiS20i+!

---

Vols llegir el text, Jn 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Què esperes del teu fill o filla? Salm 15

"Allò que Déu espera de l'home"

	" Salm. Del recull de David. Senyor, qui podrà estar-se a casa teva? Qui podrà viure a la teva muntanya santa? El qui obra honradament, practica la justícia i diu la veritat tal com la pensa. Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant. No compten als seus ulls els descreguts, honora els fidels del Senyor. No es desdiu d'un jurament onerós, no fia els seus diners a interès ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així, mai no caurà."

---

• Aquest text correspon al Salm 15 inclòs en el llibre dels Salms de l'antic Testament. En ell es marquen tota una sèrie de normes, de condicions morals que cal cumplir abans d'entrar en el Temple, a la casa de Déu, i participar amb Ell del culte.
• El següent text sobre el que és un fill és atribuït a José Saramago (portuguès, premi Nobel de Literatura de 1998):

"Hijo es un ser que Dios nos prestó para hacer un curso intensivo de cómo amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y, de nosotros, aprender a tener coraje. Sí. ¡Eso es! Ser madre o padre es el mayor acto de coraje que alguien pueda tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo a perder algo tan amado. ¿Perder? ¿Cómo? ¿No es nuestro? Fue apenas un préstamo... EL MAS PRECIADO Y MARAVILLOSO PRÉSTAMO ya que son nuestros sólo mientras no pueden valerse por sí mismos, luego le pertenecen a la vida, al destino y a sus propias familias. Dios bendiga siempre a nuestros hijos pues a nosotros ya nos bendijo con ellos."

• I ara, un altre d'una mare i educadora, la Sónia López, membre del club anomenat de les Malasmadres (enllaç), 

---

• Ja per acabar, quina és la nostra pròpia imatge que es desprèn del Nou testament? Aquella imatge que ens presenta Jesús de Natzaret? Si el seu Déu és Abba, és Pare, no és un rei ni un senyor en sentit estricte, quina és la imatge de fills i filles que ens vol transmetre? 

Com sents que et tracta, el Pare?
Com et van deixar fer els teus pares?

Fins a on estas disposat a deixar fer i acceptar els fills?

---

Vols llegir el text dels Salms, Sal 15 (14)?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Selecció de versets, 7

"jo poso en tu la confiança"

• "Quan m’arriba un dia terrible, jo poso en tu la confiança." (Sl 56,4)
• "Confio en tu amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula." (Sl 130,5)
• "Jesús se’ls mirà i els digué: – Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot." (Mt 19,26)
• "Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;" (Rm 8,28)

---

• Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• La selecció de versets d'avui ens parla de la confiança: la confiança en el Déu Pare que ens ha creat a cadascú de nosaltres tal i com som, que ens ho ha donat tot, que ens té cura a diari , en aquell que sempre hi podem confiar.
• Els dos primers texts, el Salm 56 i el Salm 130 corresponen als texts poètics hebreus que recullen la vida, la cultura i la creença de segles del poble jueu. Com els nostres refranys, podríem dir. Tot i que pugin ser texts de vegades amb paraules o expressions llunyanes, recullen tota la saviesa de generacions i generacions. En aquest cas sobre la confiança en el Senyor. 
• El tercer verset correspon a l'Evangeli de Mateu. Es recull una sentència del propi Jesús dins de la controvèrsia amb el jove ric que el volia seguir però era ric. Assegura Jesús llavors que "és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu." (cfr. Mt 19,24), deixant bocabadats als seus interlocutors. Com pot ser això? Doncs amb la confiança en Déu. 
• I l'últim és de la carta de Pau als romans, quan el cristianisme ja s'està difonenet. Dins el capítol 8 que presenta la vida en l'Esperit, insisteix en que Déu ho dóna tot per aquells que l'estimen, que són aquells que ha cridat i l'han acceptat des de la fe. Per que si "Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? " (cfr. Rm 8,32)
• En temps d'escriptura de l'Antic i el Nou Testament, les imatges de confiança en Déu són transmeses a través de qualsevol de les anteriors. Avui en dia, la foto que he seleccionat il·lustra molt bé el sentit que li donem a la confiança. Si en algun joc de pistes o activitat de "coaching empresarial" heu pogut fer l'experiència, bé sabeu el que se sent en deixar-se caure cap enrere sense mirar, esperant, confiant, intuint, demanant... que algú et reculli abans de tocar terra!

  

En què o en qui hi confies?
On poses tu les teves forces, les teves il·lusions, pors...?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Salms, Sl 56:                  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Salms, Sl 130:                - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Evangeli, Mt 19,16-30:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pau, Rm 8:     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT

Ara fa un mes que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. Serveixi aquesta com un pas més de reflexió. 

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 7 en el qual se'ns fa adonar que la nostra història, ja la que ve de l'Antic Testament, és història de salvació, història de misericòrdia:

7. “Perdura eternament la seva misericòrdia”: és la tornada que acompanya cada verset del Salm 136 mentre es narra la història de la revelació de Déu. Per raó de la misericòrdia, totes les vicissituds de l'Antic Testament estan carregades d'un profund valor salvífic. La misericòrdia fa de la història de Déu amb el seu poble una història de salvació. Repetir contínuament “Perdura eternament la seva misericòrdia”, com ho fa el Salm, sembla un intent per trencar el cercle de l'espai i del temps per introduir-ho tot en el misteri etern de l'amor. És com si es volgués dir que no sols en la història, sinó per tota l'eternitat l'home estarà sempre sota la mirada misericordiosa del Pare. No és casual que el poble d'Israel hagi volgut integrar aquest Salm, el “Gran hal·lel” com és conegut, en les festes litúrgiques més importants.

Així és com el Salm 136 ens duu als nostres inicis, el moment de la creació per mostrar-nos que ja en aquell moment, la misericòrdia de Déu cap a nosaltres va ser gran. Jo vaig néixer el 1970, tu potser uns anys abans o després però, estigues segur que, ja en el temps de la creació se'ns estava preparant el camí.

1 Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 Enaltiu el Déu dels déus.
Perdura eternament el seu amor.
3 Enaltiu el Senyor dels senyors.
Perdura eternament el seu amor.
4 L'únic que fa grans meravelles.
Perdura eternament el seu amor.
5 Ha creat el cel amb saviesa.
Perdura eternament el seu amor.
6 Consolidà la terra sobre l'aigua.
Perdura eternament el seu amor.
7 Creador dels dos astres gegants.
Perdura eternament el seu amor.
8 El sol, que impera sobre el dia.
Perdura eternament el seu amor.
9 La lluna i els estels, que governen la nit.
Perdura eternament el seu amor.

Salm 136

Ja per acabar, que res millor que una pregària que ens ajudi a reflexionar sobre el perdó que a tot hora ens atorga el Pare. Tant de bo la pregària "Perdó sense condicions" ens faci adonar-nos de la necessitat de perdó i misericòrdia que tenen, també, els altres. 

Perdó sense condicions

Tu ens regales el perdó. No ens demanes de negociar-lo amb tu a base de càstigs i contractes. "El teu pecat està perdonat. No pequis més. Ves i viu sense pors. I no carreguis el cadàver d'ahir sobre les teves espatlles". No ens demanes sanejar el deute impagable d'haver-nos girat contra tu. Ens ofereixes una vida nova sense haver de treballar aclaparats per l'angoixa, pagant els interessos d'un compte infinit. Ens perdones de tot cor. No ets un Déu de percentatges d'amor. "A aquest 75 per cent, i a l'altre 23 per cent". Fem el que fem,  som fills cent per cent.

El teu perdó és per a tothom. No solament et carregues a l'espatlla l'ovella perduda, sinó també el llop tacat amb la sang de l'anyell. Perdones sempre. Setanta vegades set surts al camí per acollir la nostra tornada, sense tacar-nos el rostre, ni congelar el somriure, ni racionar-nos la paraula per les nostres fugides repetides. Amb el perdó ens dónes el goig. No vols que rumiem en un racó de la casa el nostre passat trencat, com un animal ferit, sinó que celebrem la festa de tots els germans, vestits de gala i de perfum, entrant en la teva alegria. Et demanem en el "Parenostre": "perdona'ns com perdonem". Avui et demanem encara més: ensenya'ns a perdonar els altres i a nosaltres mateixos com tu ens perdones a nosaltres.

Com puc ser jo eina de misericòrdia pels demés?

---

 

Vols llegir el text dels Salms, Sal 136?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Jesús revolucionari, Jesús violent?

Va ser Jesús un revolucionari? Va arribar a ser violent en algun moment? És el mateix la revolució que la violència? Parem-nos a pensar una mica al respecte.

Al llarg de la història, moltes revolucions han anat acompanyades de violència. Un exemple és el cas del genocidi del 1994 de faccions d'Hutus contra els Tutsis i altres Hutus moderats a Ruanda, situació molt ben caracteritzada en el film “Hotel Rwanda” del britànic Terry George. I si ens anem a temps bíblics, un grup revolucionari violent hauria estat el grup dels zelotes, facció radical dels fariseus, que es caracteritzaven per una resistència activa contra l’opressió imperial romana, que sota el comandament del governador controlava la província Palestina, formada pels antics regnes de Judea i d'Israel.

Però també cal pensar que al llarg de la història s'han donat revolucions no violentes: a la Índia colonial britànica de principis del s. XX, Gandhi va ser figura cabdal d’una revolució no violenta que comportaria un canvi radical a l’escala de valors ètics que impregnaven aquella societat. I a la Sudàfrica de finals del mateix segle XX, tenim el cas integrador i unificador promogut per Nelson Mandela, qui va passar més de 25 anys en presó abans de convertir-se en 1994 en president del país. En tots dos casos les armes emprades van ser les de la manifestació pacífica i el diàleg.

Va ser Jesús un revolucionari? Va ser un violent?

Sobre la primera qüestió no hi ha cap mena de dubte. Inclús podent pensar que no és fill de Déu, que tan sols va ser un home, quin altre personatge històric ha acabat influint durant més de 20 segles i per tot l’ample i llarg del planeta?

I això sense oblidar que els seus ideal del regne de Déu proposa un canvi radical de relació amb el transcendent: del Déu Rei, “guerrer” i de vegades violent i venjatiu que sovint se'ns presenta a l’Antic Testament a la proposta d’un Déu Pare que ens tracta com a fills, “compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor.” (cfr. Sal 144,8). I que de retruc, ens proposa també un canvi en la nostra relació amb els altres, que passen a ser els meus germans. 

I sobre la segona qüestió, va ser Jesús violent? Determinats passatges dels Evangelis, depenent des de quin punt de vista els llegim poden dur-nos a respondre afirmativament la pregunta. A títol d'exemple dos passatges que hi apareixen en els 4 evangelis, factor que fa pensar en la seva veracitat: El primer d'ells, l’entrada de Jesús a Jerusalem. Alguns la veuen com una provocació en tota regla al poder romà; el segon, el de l’expulsió dels mercaders del temple, entesa també per alguns estudiosos com una altra provocació, en aquest cas dirigida contra la jerarquia religiosa. Si bé és cert que les 2 accions van ser gestos amb una forta càrrega simbòlica, en cap cas es pot afirmar que fossin multitudinaris o violents en excés. Per corroborar-ho, només recordar que Jerusalem era en aquell moment una ciutat controlada pel poder romà i qualsevol tipus d’acte violent hagués fet actuar d'immediat les guarnicions romanes que vigilaven els llocs estratègics, com els accessos a la ciutat o el temple.

I ja per cloure aquesta reflexió... en un paràgraf anterior he insinuat si Jesús no hagués estat Déu. Importa aquesta pregunta, la qual només es respon des de la fe, per a la qüestió inicial sobre la revolució i la violència?

---

 

Vols llegir el text dels Salms, Sal 144?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

La mort sobrevinguda

Veure la notícia en el 3/24

Diumenge 12 d'abil 17h, un tot terreny surt de la via a la A2 a l'alçada de Cambrils. Resultat: 3 morts, entre ells un nadó de pocs mesos i 3 altres persones ferides.

No seria una notícia més del cap de setmana si no fos per que els que hi viatjaven tenien noms i cognoms i eren persones conegudes, alguns molt propers. Quan les persones que pateixen un accident no són persones anònimes ens afecta més la realitat.

---

• Davant el fet de la mort no hi ha paraules, sobre tot quan esdevé en edats de les que diríem "no tocava encara" o en circumstàncies difícils d'entendre. 
• El consol, que no pas l'oblit, acabarà arribant amb el temps, amb l'acompanyament en el dol i l'estima dels propers. 
• Per als creients, l'esperança de la vida futura que ens recorda el Crist ressuscitat, el mirar la vida viscuda des de l'exemple de l'amor a les persones de la figura de Jesús també ens ajuda, tot i que no treu mai del tot els dubtes, les incomprensions, la pena i el dolor. 

• Presento dos texts per a la reflexió en moments de dol i melangia: el primer, el poema "Lletra a Dolors" del poeta Miquel Martí i Pol recollit en el seu "Llibre de les Absències"; el segon, de caire creient, el Salm 22, inclòs en el Tehilim jueu i la Psalterion cristià.

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il·lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

SALM 23(22)

Salm del recull de David.

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

---

 

Vols llegir el text del Salm 23 (22)?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.