divendres, 29 d’abril del 2016

Nuclears... valen la pena?


Dissabte 26 d'abril de 2016, comença a pujar inesperadament la temperatura del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, fins que finalment hi ha una gran explosió que allibera material radioactiu a l'atmosfera, al riu i a la terra de la zona.


Les partícules radioactives a l'atmosfera arriben fins a milers de quilòmetres, estenen-se fins el sud d'Europa. 

Dates clau de la central nuclear de Txernòbil:

ANYCELEBRACIONS
1971:Inici construcció dels reactors 1 i 2.
1975:Inici construcció dels reactors 3 i 4
1977:Posada en marxa del reactor número 1
1978:Posada en marxa del reactor número 2
1981:Posada en marxa del reactor número 3
1982:Inici construcció dels reactors 5 i 6.
1983:Posada en marxa del reactor número 4.
1986:Dia 26 d'abril, accident en el reactor número 4.
Accions de neteja. Inici construcció sarcòfag per tapar el reactor accidentat.
S'atura la construcció dels reactors 5 i 6. La central continua funcionant (reactors 1, 2 i 3).
Fins l'any 2000, a base d'alts salaris, 9000 persones continuen treballant a la central.
2000:Aturada total de la central.
Continuen treballant unes 3000 persones en tasques de vigilància.
2016:Fi del temps previst de vida útil del sarcòfag construït el 1986. En procés de construcció el nou sarcòfag, amb una previsió de vida útil d'uns 50 anys.
Els nivells de radioactivitat encara són summament elevats en un radi de 30 quilòmetres.

2066:

Previsió de fi del temps previst de vida útil del sarcòfag construït el 2016.
2286:Previsió aproximada per a que els nivells de radioactivitat hagin baixat a valors que permetin restaurar la vida.
26286:Previsió aproximada per a que els nivells de radioactivitat hagin desaparegut totalment. 


Val la pena l'ús de l'energia nuclear?
Valen la pena els possibles perills vs els beneficis?
Quin futur ambiental deixem a les generacions futures?

dimecres, 27 d’abril del 2016

Mare de Déu de Montserrat, 2016

Recullo en el dia d'avui la pregària que el bisbe emèrit Pere Casaldàliga, de la diòcesi de Sao Fèlix de Mato Grosso (Brasil), va dirigir a la Moreneta en la seva visita al monestir.

1. Mare sortosa que heu cregut dòcilment en la Paraula i, amb la vostra Fe, heu fet possible el compliment de la Promesa: renoveu en la puresa de l'Evangeli l'antiga Fe de la nova Catalunya i ajudeu-nos a transformar la nostra Fe malalta en testimoniatge revelador de Vida, tasca política d’Història i signe profètic de la Pàtria final que esperem.
2. Noia de veïnat de Natzaret, dona de Poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvè: deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d'explotats i explotadors, i forceu l'Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l'acció a favor dels Pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel.
3. Profetessa de l'Alliberament, trobadora del Magníficat a les muntanyes de la Judea i des de la testa cisellada de Catalunya: manteniu-nos el cap ben arrelat en el seny de casa i net de tota mentida forastera, deslliureu el nostre esperit de tota mena d'esclavatge i de corrupció, i confirmeu-nos com a militants indefectibles de la Causa d'aquell Alliberament total amb que el vostre Fill ens ha alliberat per sempre. 
4. Santuari de la Nova Aliança, ventre matern de l'Eucaristia, Sinaí nostre de Montserrat: reconcilieu-nos amb el Pare, en l'Esperit del Germà Gran, Jesucrist; salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes, agermanant en una gran família els catalans de mena i els altres catalans, i feu del nostre Poble, acostumat a la Mar oberta, una comunitat de diàleg i de col·laboració, Espanya endins, Europa enllà i amb vista a totes les terres fins als Pobles menyspreats del Tercer Món. 
5. Filla d'un Poble sotmès a l'Imperi, Mare d'un Fill perseguit i condemnat. Cor de dona i de mare sotraguejat per les sofrences i les expectatives de la vostra gent. Cristiana fidelíssima en el seguiment de Jesús, fins a la prova extrema de la Creu redemptora: ensenyeu-nos la humil fidelitat de cada dia, arran de Poble i portant la Creu, i feu que el treball i el progrés de la feinera Catalunya siguin sempre un servei desinteressat en la construcció del Regne. 
6. Estrella de l'alba de la Pasqua florida, primera testimoni de la Resurrecció, estel de Montserrat que assolella les nostres nits: enfortiu en nosaltres aquella Esperança que,ni en les desventures de la Pàtria ni en les infidelitats de l'Església, mai no es descoratja i mai no s'escandalitza; que sap forjar la vinguda del Temps Nou ací a la Terra i ultrapassa, amb el vostre Fill ressuscitat, les fosques de la Mort, cap a la Vida plena. 
7. Maria de Pentecosta, penyal acaronat pel Vent de l'Esperit, Cenacle de la pregaria i de la cultura de Catalunya: torneu-nos oberts tothora a l'Esperit; gent d'oració, de reflexió i d'estudi; llevat i foc d'Evangeli enmig del Món d'avui; ecumènicament apassionats per l'Església una que el Crist implorava en el seu testament, constructors, arreu i amb tothom, del Regne de Déu i dels Homes.
Llenguatge una mica arcaic, difícil per a les noves generacions però interessant en el fons. Selecciono jo algunes idees pensant en els catalans cristians:

- ajudeu-nos a transformar la nostra Fe malalta en testimoniatge revelador de Vida,
- deslliureu -nos del materialisme consumista i del benestar insolidari,
- arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d'explotats i explotadors,
- forceu l'Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència,
- deslliureu el nostre esperit de tota mena d'esclavatge i de corrupció
- salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes, agermanant en una gran família els catalans de mena i els altres catalans,
- torneu-nos oberts tothora a l'Esperit; gent d'oració, de reflexió i d'estudi; llevat i foc d'Evangeli enmig del Món d'avui; ecumènicament apassionats per l'Església una.

Què t'inspira a tu la Mare de Déu de Montserrat?
Què escolliries de l'oració de Casaldàliga?




dilluns, 25 d’abril del 2016

Lesbos, ara fa 10 dies

Ara fa 10 dies el papa Francesc viatjava a l'illa grega de Lesbos (per cert.... la pots situar al mapa?) per fer un gest públic, internacional, catòlic, evangèlic i ecumènic en pro de la resolució de la situació de milers i milers de refugiats. 


Nosaltres, el Papa Francesc, el Patriarca Ecumènic Bartomeu i l'Arquebisbe d'Atenes i de Tota Grècia Jeroni, ens hem trobat a l'illa grega de Lesbos per manifestar la nostra profunda preocupació per la situació tràgica dels nombrosos refugiats, emigrants i demandants d'asil, que han arribat a Europa fugint de situacions de conflicte i, en molts casos, d'amenaces diàries a la seva supervivència. L'opinió mundial no pot ignorar la colossal crisi humanitària originada per la propagació de la violència i del conflicte armat, per la persecució i el desplaçament de minories religioses i ètniques, com també per treure a famílies de casa seva, violant la seva dignitat humana, les seves llibertats i drets humans fonamentals.

La tragèdia de l'emigració i del desplaçament forçat afecta milions de persones, i és fonamentalment una crisi humanitària, que requereix una resposta de solidaritat, compassió, generositat i un immediat compromís efectiu de recursos. Des Lesbos, nosaltres fem una crida a la comunitat internacional perquè respongui amb valentia, afrontant aquesta crisi humanitària massiva i les seves causes subjacents, a través d'iniciatives diplomàtiques, polítiques i de beneficència, com també a través d'esforços coordinats entre Orient Mitjà i Europa.

Com a responsables de les nostres respectives Esglésies, estem units en el desig per la pau i en la disposició per promoure la resolució dels conflictes a través del diàleg i la reconciliació. Mentre reconeixem els esforços que ja han estat realitzats per ajudar i auxiliar els refugiats, els emigrants i als que busquen asil, demanem a tots els líders polítics que facin servir tots els mitjans per assegurar que les persones i les comunitats, inclosos els cristians, romanguin en la seva pàtria i gaudeixin del dret fonamental de viure en pau i seguretat. Cal urgentment un consens internacional més ampli i un programa d'assistència per a sostenir l'estat de dret, per defensar els drets humans fonamentals en aquesta situació que s'ha fet insostenible, per protegir les minories, combatre el tràfic i el contraban de persones, eliminar les rutes insegures, com les que passen a través del mar Egeu i de tota la Mediterrània, i per impulsar processos segurs de reallotjament. D'aquesta manera podrem assistir a aquelles nacions que estan involucrades directament en auxiliar les necessitats de tants germans i germanes que pateixen. Manifestem particularment la nostra solidaritat amb el poble grec que, malgrat les seves pròpies dificultats econòmiques, ha respost amb generositat a aquesta crisi.
Junts implorem fermament per fi de la guerra i la violència al Pròxim Orient, una pau justa i duradora, així com el retorn digne de qui van ser forçats a abandonar les seves llars. Demanem a les comunitats religioses que incrementin els seus esforços per rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d'assistència civil i religiosa treballin per coordinar els seus esforços. Mentre duri la situació de necessitat, demanem a tots els països que estenguin l'asil temporal, ofereixin una estada idònia als refugiats, incrementin les iniciatives d'ajuda i treballin amb tots els homes i dones de bona voluntat per un final ràpid dels conflictes actuals.
Europa s'enfronta avui a una de les més greus crisis humanitàries des del final de la Segona Guerra Mundial. Per afrontar aquest repte seriós, fem una crida a tots els deixebles de Crist perquè recordin les paraules del Senyor, amb les que un dia serem jutjats: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster i em va acollir, estava despullat i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava a la presó i vinguéreu a veure ... Us asseguro que cada vegada que ho fèieu a un d'aquests, germans meus més petits, a mi m'ho fèieu» (Mt 25,35 -36.40).
Per la nostra part, seguint la voluntat de Nostre Senyor Jesucrist, hem decidit amb fermesa i amb tot el cor d'intensificar els nostres esforços per promoure la unitat plena de tots els cristians. Reiterem la nostra convicció que «la reconciliació (entre els cristians) significa promoure la justícia social en tots els pobles i entre tots ells... Junts volem contribuir a que els emigrants, els refugiats i els qui demanen d'asil siguin acollits amb dignitat a Europa» ( Charta Oecumenica, 2001). Desitgem complir la missió de servei de les Esglésies al món, defensant els drets fonamentals dels refugiats, dels que busquen asil polític i els emigrants, com també de molts marginats de la nostra societat.
La nostra trobada d'avui es proposa contribuir a infondre ànim i donar esperança a qui busca refugi i a tots aquells que els reben i assisteixen. Nosaltres instem a la comunitat internacional perquè la protecció de vides humanes sigui una prioritat i que, a tots els nivells, es doni suport a polítiques d'inclusió, que s'estenguin a totes les comunitats religioses. La situació terrible dels que pateixen per la crisi humanitària actual, incloent a molts dels nostres germans i germanes cristians, ens demana la nostra pregària constant.
Papa Francesc, Geroni II, Bartomeu I. Lesbos, 16 abril 2016

En altres èpoques històriques 
podíem amagar-nos en "no saber el que passava", i ara?

dissabte, 23 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016

Una rosa i un llibre. Símbols de l'amor de parella, símbols de la natura i de la cultura, símbols de la fragilitat i la mà estesa, símbols de la Catalunya que s'estima les seves arrels.
Felicitats Jordi!

Veure les Entrades

divendres, 22 d’abril del 2016

De 23 a 46, de 46 a... (continuarà)


  • Del 30 de juliol de 2014 al 20 d'abril de 2016,
  • D'una indiferència total, inclús en les formes, a una salutació educada,
  • D'una durada de 2'30h a una de 2'20h
  • De 23 demandes a estudiar (1 i mitja complerta) a 46...
  • De cap acord immediat a una propera reunió dels vicepresidents
  • ...

Altres Entrades del Bloc relacionades

dijous, 21 d’abril del 2016

Escrits joànics. El que cal saber

"I, creient, tingueu vida en el seu nom"
"Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom."

El text anterior correspon als dos darrers versets de l'evangeli de Joan (Jn 20,30-31) en els que se'ns convida a tenir vida en Jesús, fill de Déu. Se'ns anima a viure en Déu ja que el cristianisme no és una estudi filosòfic, és una religió que proposa una forma de viure, això vol dir "tenir vida en Déu".

Però l'objectiu d'aquesta Entrada no és parlar de Déu directament. L'objectiu és presentar en conjunt el corpus d'escrits joànics, format per 5 texts atribuïts a l'apòstol Sant Joan i que formen part de la Bíblia Cristiana. Per ordre d'aparició dins el Nou Testament són aquests: l'evangeli de Joan (Jn), les 3 cartes de Joan (1, 2 i 3 Jn) i el llibre de l'Apocalipsi (Ap).

Sobre l'Evangeli
És aquest un document similar als evangelis sinòptics (evangelis de Mateu, Marc i Lluc) que narra l'experiència de Jesús. Tot i seguir un esquema narratiu similar als sinòptics, presenta una profunditat doctrinal major. La seva redacció va trigar anys i segurament la versió definitiva és posterior a la de les cartes. Una de les diferències amb els 3 evangelis anteriors és que ja presenta la preexistència de Jesús abans de tots els temps (la Paraula) i acaba amb la seva exaltació i glorificació després de la vida terrenal, passió i mort i posterior resurrecció.

Sobre les Cartes
Son 3 cartes lligades a l'EvJn tot i que tenen un marcat to didàctic  i doctrinal, no tan narratives com l'evangeli. 1Jn és la més extensa i important de les tres. Tot i així, presenten algunes diferències respecte a l'Evangeli. Per exemple 1 Jn presenta una comunitat dividida recentment, per la secessió d'un grupet, "Fills meus, som a l'hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l'Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l'hora darrera. Han sortit d'entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s'haurien quedat entre nosaltres. Però calia que es veiés que cap d'ells no és dels nostres." (1 Jn 2,18-19).

Tot semblaria indicar que el grup secessionista no acabarien d'acceptar la vessant humana de Jesús, assumint que en realitat la salvació va venir per part d'un enviat de Déu però que no va ser plenament humà. Per una altra banda, tot sembla indicar que aquest grup tampoc no donaria plena importància a l'amor fratern que es proposa a 1 Jn 3,17, "Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?".

Les cartes 2Jn i 3Jn són ben diferents a la primera, que sembla més un tractat doctrinal. Aquestes dues són molt curtes i mantenen clarament la distribució típica d'una carta. 2Jn va dirigida a una comunitat cristiana no identificada, "L'ancià a la Senyora, elegida de Déu, i als seus fills. Us estimem en la veritat, jo mateix i tots els qui han arribat al coneixement de la veritat." (2Jn 1, 1) i la tercera a un tal Gaius, amic de l'autor, "L'ancià a l'estimat Gaius, a qui estimo en la veritat. Estimat, et desitjo que et trobis bé i que en tot tinguis prosperitat, tal com en té la teva ànima." (3Jn 1,1-2).

L´índex de 2Jn és el següent:
   Salutació (1,1-3)
   Veritat i amor (1,4-11)
   Cloenda (1,12-13)

L´índex de 3Jn és el següent:
   Salutació (1,1-4)
   Cooperació i oposició (1,5-12)
   Cloenda (1,13-15)

Sobre l'Apocalipsi
És un dels documents més difícils de llegir de tot el Nou Testament degut al seu llenguatge i simbologia. Davant d'ell hi ha un munt de defensors pel que respecta al missatge d'esperança per als cristians que proposa i també de detractors, acusant-lo d'infondre por, línia contrària al que el cristianisme representa.

La crítica actual el situa com un document de resistència cristiana davant les persecucions que estaven vivint i que vol ajudar a superar aquella crisi, infonent ànim a les comunitats. De l'autor es diu que va ser una persona profundament creient, un profeta, "Però ell em digué: --No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre. A Déu, has d'adorar." (Ap 22,9-10).

Qui és Joan
La redacció d'aquests documents és atribuïda, des del segle II, a l'apòstol Sant Joan, fill de Zebedeu, germà de Jaume i un dels Dotze. Aquell que va ser anomenat deixeble estimat de Jesús, "Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» Pere, en veure'l, diu a Jesús: --Senyor, i d'aquest, què en serà? Jesús li respon: --Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me. Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»" (Jn 21,20-23), 

La tradició segurament els havia atribuït a Sant Joan per a dotar-los de certa autoritat apostòlica però amb les dades actuals, els estudiosos afirmen que això no és acceptable. Els texts no es corresponen a la cultura d'un pescador de Galilea si no més bé a la teologia d'una escola de pensament que reflexiona i actualitza els fets de Jesús amb un gran sentit de fidelitat als origens (cfr. Jn 19,35) i a una sensibilitat especial per adequar el missatge als nous temps. No oblidem que l'Evangeli data de finals del segle I, 70 anys després dels fets i 30 després de la destrucció del temple i gran part de la ciutat de Jerusalem durant la guerra dels jueus. 

En properes Entrades d'aquest Bloc aprofundiré en els diversos escrits joanics. Reprenent els versets de Jn 20 de l'inici...

Quins senyals prodigiosos de Crist detectes a la teva vida?
Et porta a una nova vida, el creure en Ell ?


Vols llegir el text de l'Evangeli de Joan, Jn 20?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 19 d’abril del 2016

Davant l'Escriptura

Davant de les Escriptures hi ha diverses opcions de situar-se. Aquest és un tema que sovint comento amb un familiar meu, que té una altra visió diferent a la meva. El que està clar és que les Escriptures no poden prendre's ni al peu de la lletra, ni de la mateixa manera que en temps de Jesús, ni que fa 1000 anys ni que ara fa 50. 

Per llegir la Bíblia correctament crec jo que cal:
  • Hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη,que seria l'art d'interpretar texts, especialment els texts sagrats.
  • Exegesi, que significa extreure el significat d'un text donat, habitualment texts sagrats. En general, l'exegesi pressuposa un intent de veure el text objectivament. Per això cal disposar d'una certa formació en història, cultura, teologia... 
  • I la eiségesi, que significa inserir les interpretacions personals en un text donat. Això vol dir ser capaç d'entendre's a un mateix i al món en el que es viu. Aquest últim punt, com sembla lògic ha de ser molt curós i ha de ser contrastada amb l'exegesi. 

I fruit de tot l'anterior, segons l'autor William Spohn, per fer teologia, per ser cristians en el món, podem prendre la Bíblia de maneres diverses:
  • Com mandat diví: Déu es revela convidant a donar resposta. En aquest cas el que cal fer és obeir el manament de Déu.
  • Com recordatori moral: Déu ens diu que ens ha creat com a criatures a la seva semblança, com humans. En aquest cas el que cal fer és ser plenament humà.
  • Com a crida a la llibertat: Déu ens mostra que ell sempre està pel pobre i oprimit. El que cal fer és això mateix. 
  • Com a crida a ser deixebles: Déu fet carn en el seu fill Jesucrist ens mostra a partir del Nou Testament un relat que modela una forma de ser. El que cal fer és seguir l'exemple de Jesús i ser deixebles seus.
  • Com a base de l'amor: També seguint l'exemple de Jesús ens adonem no només que cal ser deixeble seu, si no que cal amar tothom com a un mateix.
El que em pregunto jo cada cop més és... com es situa davant l'Escriptura, la majoria de persones de la meva societat, del meu voltant? Crec que ni tan sols s'ho plantegen. Ja fa temps que li han donat l'esquena. Espero poder d'aquí un temps poder compaginar les meves dots educatives amb la meva fe i ser capaç de fer quelcom. El què? allò que, amb el meu esforç, sigui voluntat de Déu.

Com et situes tu, davant l'Escriptura?
I de cara als altres... moralitzador, llibertador, deixeble, germà?

diumenge, 17 d’abril del 2016

He perdut la 13, no la buscaré

"No acusis ningú falsament"
"Moisès va convocar tot el poble d'Israel i els digué: --Escolta, Israel, els decrets i les prescripcions que avui us comunico. Apreneu-los i mireu de posar-los en pràctica. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a l'Horeb. No la va fer solament amb els nostres pares, sinó també amb tots nosaltres que avui som vius. A dalt de la muntanya, el Senyor us va parlar cara a cara, des del mig del foc. Jo em trobava llavors entre ell i vosaltres, per comunicar-vos els seus manaments, perquè teníeu por d'aquell foc i no vau pujar a la muntanya. El Senyor digué: "Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. No tinguis cap altre déu fora de mi....
No matis. No cometis adulteri. No robis. No acusis ningú falsament. No desitgis la dona d'un altre. No cobegis la casa d'un altre, ni el seu camp, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany."

  • Fa uns dies que en el canal 13 del meu televisor surten tota una sèrie d'imatges de persones, d'ulls i d'esports. És l'anunci de la pròxima aparició d'un nou canal dedicat a l'esport. El canal 13 és on tenia sintonitzada la cadena 13Tv, participada per la Conferència Episcopal Espanyola.


  • La meva primera idea va ser... "hauré de re sintonitzar els canals i busca novament 13TV". Però no... finalment i després d'una reflexió personal he decidit no cercar-la, abandonar-la, deixar de seguir-la. I pensant fredament crec que hi guanyaré, per 2 raons:
  • tot i que la seguia poc, sovint era per veure com expliquen aquell fet, o com tracten tal persona, o com enfoquen aquella notícia...  em val la pena perdre el temps?
  • i habitualment en apagar-la, havien aconseguit posar-me neguitós. Dient-se cristians com ho fan, com poden parlar amb aquest to? Sent una cadena cristiana, com els seus dirigents permeten moltes de les coses que es veuen?
  • En aquest cas crec que la casualitat (o "l'Esperit Sant") ha fet que aquest canvi de freqüència de la televisió de la jerarquia cristiana espanyola m'hagi fet pensar. Ho he fet i he decidit. He decidit marxar.
  • La imatge que acompanya el text del llibre del Deuteronomi amb els 10 manaments que Déu va donar a Moisès, correspon al que es creu que deu ser el mont Sinaí que recull aquest passatge. Tot i que no hi ha res fora de Déu que sigui etern, les muntanyes duren i duren i duren.... les institucions una mica més i els éssers vius encara menys.
No estarà potser l'Església fora de freqüència de molta gent?
Quant temps li quedarà?
Com duc jo això de no acusar falsament o pensar mal dels altres?


Vols llegir el text del Deuteronomi, Dt 5,1-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 15 d’abril del 2016

Infants soldat a la RCA

Enguany des de l'escola realitzem la setmana de solidaritat en pro de la lluita contra els grups armats que recullen nens per convertir-los en petits soldats dintre d'un grup en el que els fan creure importants, valorats per la resta de companys, membres d'un grup, però amb un futur no massa llarg... la mitjana de vida des de que entren en aquests grups no passa dels 2 anys ja que acaben abatuts en qualsevol avalot.

La present Entrada es pot complementar amb la informació de "Què passa a la RCA?" del 9 de març de 2015 sobre aquell país. Un dels vídeos motivacionals que he trobat és el següent extracte del documental "Invisibles", del director Javier Bardem i que va ser distribuït cap l'any 2012 amb el diari El País. Aquest vídeo, de 27 minuts de durada, és la part encarregada a Fernando León de Aranoa, qui, amb la seva càmera arriba fina a Uganda.


Amb una senzilla campanya de col·laboració a través de l'ONGD SED, mirem de sensibilitzar als nostres infants i joves de tot allò que tenen i són, Així com també mirar de recollir alguns diners per donar suport al projecte que es vol desenvolupar a Berberáti i les seves rodalies.



«Ces jeunes ne veulent PLUS 
de paroles et de encontres. 
Ils veulent des actes concrets.»

Sœur Elvira Tutolo

divendres, 8 d’abril del 2016

La misericòrdia de Déu, també a l'Església

Ara fa sis mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellàenllaç català) el text del número 10 en el qual Francesc fa una reflexió sobre la necessitat de la misericòrdia dins l'Església:
10. La misericòrdia és el pilar que sosté la vida de l'Església. Tot en la seva acció pastoral hauria d'estar revestit per la tendresa amb què es dirigeix als creients; res en el seu anunci i en el seu testimoniatge envers el món no pot estar privat de misericòrdia. La credibilitat de l'Església passa a través del camí de l'amor misericordiós i compassiu. 
L'Església «viu un desig inesgotable d’oferir misericòrdia». Potser per molt temps ens hem oblidat d'indicar i de viure la via de la misericòrdia. D'una banda, la temptació de pretendre sempre i només justícia ha fet oblidar que aquesta és el primer pas, necessari i indispensable; però l'Església necessita anar més lluny per aconseguir una meta més alta i més significativa. D'altra banda, és trist constatar com l'experiència del perdó en la nostra cultura s'esvaeix cada cop més. Fins i tot la paraula mateixa en alguns moments sembla evaporar-se. Sense el testimoniatge del perdó, tanmateix, queda només una vida infecunda i estèril, com si es visqués en un desert desolat. Ha arribat novament per a l'Església el temps d'encarregar-se de l'anunci alegre del perdó. És el temps de retornar a allò essencial per fer-nos càrrec de les febleses i de les dificultats dels nostres germans. El perdó és una força que ressuscita a una vida nova i infon el coratge per mirar el futur amb esperança.
En aquesta Entrada d'avui la meva reflexió va dirigida a la jerarquia de l'Església, tot i que tots els cristians i cristianes ho som, d'Església. Quantes paraules, quantes sentències, quantes provocacions de part de la jerarquia al llarg de la història han semblat atacar més que perdonar: mares solteres, famílies de tipologia diferent a la que ells anomenen "normals", persones tornades a casar, religiosos no sacerdots, persones "amb tendències homosexuals", germans d'altres confessions, ateus...

Tot i així, és esperonadora l'actitud de molts cristians i cristianes, els quals sentint-se sovint apartats, no deixen de banda la seva fe, sabent que l'amor de Déu és més fort que la manca de misericòrdia d'uns pocs, per molt que vagin revestits de púrpura, d'ordinaris, de SG, de presidents o directors.

Pots retornar, jerarquia de l'Església, a la tendresa?

dimecres, 6 d’abril del 2016

Youtuber Francesc (1 i 2)

Ara fa tres mesos, el dia de Reis, el papa Francesc sorprenia novament tothom, convertint-se en el primer pontífex present a la xarxa Youtube amb un canal propi, el Vídeo del Papa

I ens sorprèn Francesc de la mateixa manera que el papa Joan XXIII ho va fer surtin de les muralles del Vaticà o nomenant per primera vegada cardenals d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. També com va sorprendre Joan Pau II fent del món sencer la seva casa, apropant-se a la gent amb els seus viatges per tot el globus. I tal com va fer el papa Benet XVI amb la seva decisió de renunciar com les forces li faltaven. Llegir els temps ens ha de portar a anar avançant en les formes de transmetre el missatge.

Ara com ara s'han publicat dos vídeos. Són vídeos curts que compaginen paraules del propi Francesc amb imatges i petites participacions d'altres persones per focalitzar el tema escollit.

El primer vídeo, el del mes de gener, el va dedicar al diàleg interreligiós, tema cada cop més important en aquest temps de crisi que estem vivint. Cal recordar que alguns sociòlegs han vaticinat que les properes guerres poden ser motivades per diferències religioses.


El del mes de febrer al respecte que li devem a la creació, molt en la línia de l'Encíclica Laudato Si'.


Una nova iniciativa per apropar la Bona Nova a tothom que la vulgui escoltar.

dissabte, 2 d’abril del 2016

Aquí es va fer... allà s'aconseguirà?

A Catalunya el passat 11 de gener havien de quedar convocades de forma automàtica noves eleccions al Parlament de Catalunya, després d'haver-se esgotat el temps legal previst després des de les Eleccions 27S de 27 de setembre de 2015. Però de forma ben sorprenent, els diversos partits polítics i grups del Parlament van arribar a un acord en el moment límit. El president Mas feia -com ell va dir- un pas al costat i prenia el relleu a la Presidència de la Generalitat de Catalunya el senyor Carles Puigdemont.

Paradoxes de la vida que en aquest moment en l'àmbit espanyol, en el Parlament es viu una situació similar després de les Eleccions 20D de 20 de desembre. Els partits majoritaris (PP, PSOE, Podemos i Ciudadanos) proven de posar-se d'acord per formar govern abans del 2 de maig, moment en el automàticament quedaran convocades eleccions anticipades, per l'últim cap de setmana de juny. Proven de posar-se d'acord però a hores d'ara, no ho aconsegueixen. Els hi queda un mes.

El propòsit d'aquesta Entrada és donar continuïtat a aquella de 10 de gener passat "1515-1515, divisió o debat?" i preguntar-me en aquest moment com acabarà la qüestió espanyola. No goso fer càbales ja que en qualsevol moment pot haver una sorpresa com en el cas català. En unes setmanes ho acabarem veient. 

El següent vídeo del Telenoticies vespre de diumenge fa un interessant repàs de com està i com valoren els partits la situació actual i com ho feien en el cas de la situació catalana. 

Veure el vídeo

divendres, 1 d’abril del 2016

Dates per recordar, abril de 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

ABRIL CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Sant Huc, ---
Dia 2: Sant Francesc de Paula. Dia internacional del llibre infantil.
Dia 3: Sant Sixt I. ---
Dia 4: Sant Plató.  Assassinat de Luther King (1968).
Dia 5: Sant Vicenç Ferrer i Santa Emília. ---
Dia 6: Sant Marcel·lí, màrtir. ---
Dia 7: Sant Joan Baptista de la Salle.  Dia Mundial de la Salut.
Dia 8: Santa Màxima. Dia internacional del poble gitano.
Dia 9: Santa Casilda. ---
Dia 10: Sant Terenci. ---
Dia 11: Sant Estanislau. ---
Dia 12: Sant Juli. Dia Internacional dels Nens del carrer.
Dia 13: Sant Hermenegild. ---
Dia 14: Sant Tiburci. ---
Dia 15: Santa Basilissa. ---
Dia 16: Santa Bernardeta Soubirous. ---
Dia 17: Sant Lambert. ---
Dia 18: Sant Perfecte.  ---
Dia 19: Sant Lleó IX. ---
Dia 20: Sant Sulpici, ---
Dia 21: Sant Anselm. Dia Internacional de la Terra.
Dia 22: Sant Lluc. ---
Dia 23: Sant Jordi, màrtir i patró de Catalunya.  Dia del llibre i la rosa.
Dia 24: Sant Pere Ermengol. ---
Dia 25: Sant Marc, evangelista. Dia mundial de la lluita contra el Paludisme.
Dia 26: Sant Isidor, bisbe i Doctor de l'Església; Santa Engràcia. ---
Dia 27: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. ---
Dia 28: Sant Pere Chanel. Dia mundial de la seguretat i la salut al treball.
---
Dia 29: Santa Caterina. Assassinat del g.Moisés Cisneros a Guatemala (1991). ---
Dia 30: Sant Pius i Santa Sofia. ---