2019-20 Bloc "Chúng ta học"
El capítol de títol “Aberfan”, de la tercera temporada de la sèrie “The Crown”, narra els fets de 1966 en el petit poble miner de mateix nom (Gales), amb el despreniment d’una de les piles de runa que va sepultar part del poble i les escoles, amb més de 144 (persones) mortes, 116 d’elles, infants. Una de les escenes presenta als directius de la gestora i el ministre de Gales davant del poble en assemblea: un guirigall en el que s’especula sobre les pluges torrencials, la confluència d’una multitud de condicionants extraordinaris: sobre el partit laborista en el poder o el dels Tories -el de l’antic govern que aprovà l’extracció- … com a responsables directes de la tragèdia, quan una dona s’aixeca i, cridant, recorda els moviments subterranis que els miners ja notificaven de feia anys, “ja li vaig escriure temps enrere” diu: una profetessa del seu temps.
 |
| Aberfan (Gales), segons recreació The Crown (Netflix) |
Els llibres profètics de la Bíblia recullen a Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel (coneguts com els majors) i a Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies (els menors) a partir del seu especial do de contacte amb la divinitat. En altres paraules, persones capaces d’interpretar indicis que passen desapercebuts pels altres i de predir el futur a partir d’ells. (Persones) profetes sempre han existit, també Jesús ho és per a les musulmanes. En el temps actuals aquests son alguns dels que jo hi trobo:
A Isaïes el trobo més que mai en les mestres i educadores, en les filòsofes i en totes aquelles persones que ensenyen a pensar, que promouen la recerca i la creació de la veritat, que prevenen davant les estratagemes dels mitjans de comunicació i les xarxes, les que desvelen les fake news (cfr. Is 5,20).
Identifico a Jeremies entre les que ens alerten de la política excloent, dels nacionalismes exagerats, dels imperis en decadència, les potències atòmiques, les dictadures… com les d’Egipte, Filistea, Moab i altres en els seus temps (cfr. Jer 46,1).
Ezequiel és qui instrueix sobre la submissió a les marques i al seguiment sense fi dels influencers, del desig únic dels diners, de l’enveja per l’altre i la no auto acceptació, de l’individualisme i dels likes de les xarxes, ídols contemporanis (cfr. Ez 18,5-6).
El Daniel d’avui és qui lluita contra els governants que reneguen del do de la paraula, els prevaricadors, els militars i armats que pretenen només la força, els administradors que amaguen caixes B, dels jutges no justos (cfr. Dn 2,2-3). Els que descobreixen l’establishment a l’ombra, els poders fàctics que s’escuden en les lleis, la tradició i la constitució per mantenir els seus privilegis per sobre del poble.
Trobo nous Osees en aquells que gosen sortir de l’armari davant família, amics, societat i esglésies. Els qui cerquen dins el cor, preguen al Déu Amor i opten per viure des d’ell i no pas des d’un holocaust, un sacrifici en soledat o en família tradicional a la que no satisfaran. El Déu cristià mostra que també hi pot haver amor a les unions de fet, les parelles estables, les convivències o el poliamor; tal com en el matrimoni, la vida presbiteral i religiosa (cfr. Os 6,6).
Veig a Joel en les activistes i organitzacions que lluiten contra la desforestació del gran pulmó mundial de l’Amazones, del desgast del planeta, de la futurible manca de recursos… També en que ens avisa sobre les grans corporacions i l’especulació alimentària, com a noves llagostes famulenques (cfr. Jl 1,7).
En els nostres dies els Abdies ens avisen contra els que callen en créixer els extrems, contra els que giren el cap davant la injustícia aliena, els qui adormits pel consum i el capitalisme no volen veure allò que passa al seu costat (cfr. Abd 1,11).
Tal com la terra i les cases per a Miquees (cfr. Miq 2,1-2), també avui plataformes i moviments socials, i encara alguns sindicats, defensen les classes treballadores i les propietats, delaten els opressors, als que juguen amb el dret a l’habitatge, especulen amb els subministraments bàsics i aguaiten la vida digna.
Els millors Nahum són les imatges de l’Ebre o el Mississipí desbordats, dels palaus venecians inundats, del Katrina desbocat, el gel dels pols fonent-se, els atols i corals superats i desapareguts, l’esquinçament de la capa d’ozó o la natura feresta, vencent presses, desviaments i comportes (cfr. Nah 2, 6-8).
I mirant l’Església endins, com Malaquies al Temple (cfr. Mal 2,8), molts i moltes, també Francesc, no callen més davant un clericalisme exagerat, una jerarquia mal entesa, una dignitat laical definida però no assumida, una dona encara en segon terme.
Com a principals característiques de la persona profeta trobo la curiositat, la indagació, l’atenció, la lectura dels signes dels temps… i el valor per denunciar el que consideren no humà, entre d’altres. Si confirmes algunes d’aquestes com a dons rebuts, t’engresco a continuar escrivint, on ves tu, en els temps actuals, a Amós, Jonàs, Habacuc, Sofonies, Ageu o Zacaries.
