Cura dels nostres germans i germanes

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria de Moral de la Persona durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

Es tractava en aquest cas d'una presentació sobre bioètica dirigida a famílies, pares i joves. Enllaç al treball, enllaç

Tener amor es saber soportar, ser bondadoso; es no tener envidia,d no ser presumido, orgulloso, grosero o egoísta;e es no enojarse ni guardar rencor; 6 es no alegrarse de las injusticias, sino de la verdad. Tener amor es sufrirlo todo, creerlo todo, soportarlo todo. (1Co 13,4-7)

Lideratge a l'escola, mirem cap endins

Comença un cap de setmana llarg pel món escolar, ja que amb la celebració del dia del treballador, dimarts 1, la majoria d'escoles fem pont. 

Un article per a la reflexió, "Lideratge a l’escola" de Pilar Calvo, publicat el 19 de març passat a El diari de l'educació (enllaç). Tot i que està escrit des de l'òptica de l'escola pública, també ens pot ser útil en el nostre cas.

Segons exposen Krech, Crutchfield i Ballachey (1), un líder és “el membre d’un grup o organització que influeix de manera decisiva en les activitats dels altres membres i que juga un rol principal per definir els objectius i la ideologia de la col·lectivitat”. 

Una persona líder ha de tenir la capacitat d’impulsar canvis en una organització, i preparar-la per afrontar el procés a seguir per aconseguir-los. Proposar-los, convèncer i guiar cap a l’objectiu compartit per tothom, és una missió que s’assumeix des del lideratge.

Tota mestra té la vocació per liderar un grup humà, doncs a l’aula ella és qui aconsegueix que la segueixin, creguin en ella, essent un model pel seu alumnat. En una escola seria bo que el lideratge l’exercís l’equip directiu, doncs és en el que recau la tasca de dinamitzar la resta del col·lectiu, de motivar-lo, d’engrescar-lo per desenvolupar allò que s’ha proposat.

Segons Albert Lacruz Bassols (2) “un líder és, sobretot, una persona amb una elevada intel·ligència emocional”. En la definició de Daniel Goleman (3), la intel·ligència emocional és “la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions”.

Les competències d’intel·ligència emocional que ha de tenir assolides una bona líder, són:

− Consciència de les pròpies emocions. 

− Consciència de les emocions dels altres (empatia).

− Control de les emocions (autoregulació).

−  Gestió de les relacions personals.

− Automotivació.  

Per tant, si creiem que una directora ha de ser una bona líder, hem de suposar que ha de tenir un alt grau d’intel·ligència emocional i, per tant, integrar les anteriors competències.

Dins l’aula i dins el claustre 

Dins d’una aula la mestra ha de ser imparcial, actuar amb justícia, tenir empatia, saber resoldre conflictes, solucionar problemes, donar respostes, consensuar, valorar, tenir en compte totes les opinions… En definitiva tenir una elevada intel·ligència emocional. En un marc més ampli, i amb diferents responsabilitats, el mateix ha de tenir la direcció del centre amb tota la composició del claustre i de la comunitat educativa.

De tota manera, tot i que en ambdues situacions conflueix el paper de líder, no són les mateixes competències les que es requereixen per exercir-lo davant d’una aula que davant del professorat d’un centre. Qui dirigeix una escola coneix perfectament la realitat de la docència, doncs fins al seu nomenament aquesta ha estat la seva tasca. És doncs necessari un procés d’adaptació entre el que sempre ha desitjat tirar endavant i el que ara descobreix que és possible aconseguir. No obstant ha de sentir-se respectada i recolzada pel claustre, que haurà d’aprendre a veure-la exercint tasques diferents. En qualsevol cas, segueix essent una mestra de la mateixa escola.

Generalment, dins l’escola pública l’equip directiu és escollit d’entre el professorat que forma part del claustre de mestres, podent-se considerar “primus inter pares” a qui exerceix el càrrec de directora. Hauríem de demanar-li un perfil de lideratge, que proposi uns objectius i capacitat per conduir als equips cap a ells. La direcció, doncs, haurà d’aconseguir la implicació de tothom, de manera que els objectius de cada docent coincideixi amb els comuns de l’escola.

Per a dirigir una organització, i a totes les persones que la composen, s’han de tenir uns objectius clars, saber on es vol arribar i ser capaç de transmetre-ho amb entusiasme. Només d’aquesta manera aquests seran els objectius de tot el claustre. Comunicant i convidant a tothom, aconseguirà que aquests siguin compartits, promourà la participació de la resta del professorat.  Si tothom sap en quina direcció es va, tothom podrà realitzar la seva tasca amb motivació, d’una manera més lliure i col·laborativa, guanyant en riquesa i diversitat.

Així doncs, no es pot liderar un equip humà si aquest no coneix els objectius a assolir. És impossible compartir-los si no s’han exposat i debatut. La direcció, des del seu lideratge, els ha de transmetre i promoure.

Dins de l’aula la mestra coneix els objectius que vol aconseguir, i la manera com ho portarà a terme. S’esforça per arribar a tot el seu alumnat, es preocupa pel seu desenvolupament, és un puntal de referència i un model a seguir. En definitiva lidera l’aula.

En el claustre, l’objectiu principal no només és el progrés del professorat, sinó el de l’escola com a organització, i de tothom que en forma part. Treballar pel futur del centre és fer-ho per totes les persones, alumnes i mestres, famílies i societat, que formen part d’aquesta.

Tant a l’aula com al claustre, qui guia un grup humà ha de ser un exemple dins de l’espai on desenvolupa el seu lideratge. En el rol de la docència a l’aula és més fàcil reconèixer l’exemple que es transmet.

En el claustre, on qui exerceix la direcció ha estat abans professora i tornarà ser-ho, l’exemple precisa aconseguir una certa inèrcia, doncs no es pot disposar de l’experiència necessària des del mateix instant en que s’assumeix el càrrec.

Aquest coneixement es va adquirint amb el temps i amb el suport de la resta de la comunitat educativa, tot i que des del moment del nomenament ja se li exigeix aquest lideratge. Suposa un canvi de rol molt rellevant i una perspectiva diferent. S’ha de tenir una gran capacitat per conduir el canvi i, si s’accepta la direcció d’un centre, se n’ha de ser conscient.

La direcció del centre i el lideratge

El lideratge de la direcció del centre es pot gestionar de diverses maneres. Davant la directora que imposa la seva autoritat basant-la en la posició que ocupa afavorint una estructura vertical,  podem trobar la gestió del lideratge col·laboratiu, que anima i promou el treball en grup i la participació.

Segons Katzenbach, Smith i altres (4), la líder ha de gestionar en benefici de l’equip, més que en el propi. El repte que assumeix és que les persones que constitueixen l’equip tinguin èxit. Que hi hagi oportunitats per a tots.

Ser líder no és imposar, no és voler que la segueixin pel sol fet de ser la que va davant, no és impedir que es facin preguntes o que es dubti. És important escoltar les opinions de tothom, debatre i arribar a acords.  Quants més punts de vista confrontem, més enriquidor serà el que de tot això surti.

La direcció d’un centre ha de tenir una gran capacitat d’empatia, no sols amb la resta del claustre, sinó amb tota la comunitat educativa, mestres, alumnes, mares, pares, barri …, tot l’entorn. S’ha de poder veure tot amb els ulls d’altres persones, saber com es senten i que necessiten. Aquesta empatia ha de anar de la mà de la imparcialitat, a totes i a tots se’ls ha de respondre amb la mateixa neutralitat, deixant a un costat les possibles emocions personals vers a cadascú. És important que tothom es senti igual de recolzat, amb les mateixes oportunitats de ser escoltat. En definitiva és el cas en que hi ha un lideratge objectiu i just.

Un bon lideratge tindrà repercussió en el rendiment de l’alumnat, essent els seus aprenentatges superiors, ja que també sentiran comprensió, motivació, recolzament… Es trobaran en un entorn que serà profitós pel seu desenvolupament, doncs també els arribarà aquest lideratge col·laboratiu, directa o indirectament. On també arribarà és a totes les seves famílies, sentint-se aquestes més integrades i participatives dins del centre eductiu, podent fer-ho extensiu fins i tot al barri.

Sens dubte, el lideratge del centre repercuteix en totes les persones que integren la comunitat educativa.

Així doncs, si a cada aula hi ha una líder, la direcció de l’escola ha de ser el que s’anomena “líder de líders”. I aquesta líder de líders, “primus inter paris”,  ha de treballar en favor de l’escola i del seu futur, de l’educació que s’imparteix, i de totes les persones que formen part de cada centre.

En un  claustre poden haver altres líders naturals, a més a més de la directora. És tasca també de l’equip directiu que aquests altres lideratges siguin positius, i estiguin també enfocats a aconseguir els objectius que el claustre s’ha proposat. Han d’estar motivats i han de fer seus els objectius proposats per la direcció, afavorint la tasca docent, doncs d’altra manera poden arribar a ser nocius pel bon funcionament del centre.

Les líders han de poder concretar estratègies per arribar a l’assoliment dels objectius, han de conèixer les persones amb les que col·laboren, per interactuar i treure el millor d’elles mateixes.

Per emprendre una innovació pedagògica ens calen uns objectius sòlids i consensuats per tothom. Per fer aquest camí necessitem una bona líder que aglutini a tot el grup, que cohesioni i que motivi. Caldrà ser conscient que l’estratègia està en el seu equip, sense el que no seria possible assolir els objectius.

Quan hi ha un bon lideratge i un bon equip col•laborant darrera, ens podem plantejar ser líders en la innovació pedagògica.

Llegint el text m'ha vingut a la ment la piràmide de Maslow, aquella que explica la jerarquia habitual de les necessitats humanes, per aplicar-la a l'escola. Les dues primeres agrupacions (fisiològiques i de seguretat) són les anomenades de supervivència, mentre que les tres superiors són

conegudes com les de creixement. 

Una simple pregunta em faig jo, en quina fase ens trobem? I us convido a fer-vos la també, companys. Què en penseu vosaltres? Arribem a temps? Ho compartim fora de passadissos?

---

Ja per acabar i, ara com ara com a broma... fins on arribarà la revolució que està suposant Internet?

Montserrat 2018, Mare de Déu dels Àngels

Amb el permís de la Mare de Déu de Montserrat, que estic ben segur que me'l dóna, vull dedicar aquesta entrada d'avui, a la Mare de Déu dels Àngels, quadre del pintor català Pere Serra (1357-1406), durant temps a la catedral de Tortosa i, actualment, en el MNAC de Barcelona (enllaç). Per raons familiars, li tinc una especial estima.

Déu estima tant el món

"ha donat el seu Fill únic"

"Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell."

---

Tenim en aquest fragment de Sant Joan una de les veritats fondants del cristianisme. Déu Pare envià el seu Fill per a donar-nos vida eterna, per a salvar-nos, per a no ser condemnats. Però, què vol dir exactament això?

Aquesta és la gran pregunta que cada cristià i cristiana ha de respondre's al llarg de la seva vida: paraules buides? promeses de futur? o també, realitat efectiva, ja en la nostra vida? I com que a Déu ningú no l'ha vist la resposta (cfr. Jn 6,46) i ningú no ha tornat de la mort, la resposta no pot ser més que des de la fe.

Vida eterna, salvació.
Què implica això a la meva vida?

---

Vols llegir el text, Jn 3,16-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Sant Jordi 2018

Una rosa i un llibre. Símbols de l'amor de parella, símbols de la natura i de la cultura, símbols de la fragilitat i de la mà estesa.

Símbols de la Catalunya que s'estima les seves arrels, que reclama sentir-se estimada, que vol dialogar.

Felicitats Jordi!

---

Veure les Entrades

• Sant Jordi 2013, de 23 d'abril de 2013
• Sant Jordi 2014, de 23 d'abril de 2014
• Sant Jordi 2015, de 22 d'abril de 2015
• Sant Jordi 2016, de 23 d'abril de 2016
• Sant Jordi 2017, de 23 d'abril de 2017

Déu ens vol sants, “Gaudete et Exsultat”

"feliços els que..."

"En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit."

---

Així comença la darrera Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, que porta per títol “Gaudete et Exsultat”  de 19 de març passat, en el seu número 1:

«Alegraos y regocijaos» (Mt 5,12), dice Jesús a los que son perseguidos o humillados por su causa. El Señor lo pide todo, y lo que ofrece es la verdadera vida, la felicidad para la cual fuimos creados. Él nos quiere santos y no espera que nos conformemos con una existencia mediocre, aguada, licuada. En realidad, desde las primeras páginas de la Biblia está presente, de diversas maneras, el llamado a la santidad. Así se lo proponía el Señor a Abraham: «Camina en mi presencia y sé perfecto» (Gn 17,1).

El text pontifici fa referència al passatge de les Benaurances (que també trobem a l'Evangeli de Lluc, Lc 6,20-23 de forma reduïda). Hi ha molts que afirmen que les benaurances són el missatge ètic de l'evangeli. 

Presento en aquesta Entrada un breu índex de l'Exhortació, de la qual ja en tractaré en properes Entrades:

Introducció (1 i 2)
Capítol 1: CRIDA A LA SANTEDAT
Els Sants que ens acompanyen (3 a 5)
Els Sants de la porta del costat (6 a 9)
El Senyor crida (10 a 12)
També per a tu (13 a 18)
La teva missió en Crist (19 a 24)
L'activitat que santifica (25 a 31)
Més vius, més humans (32 a 34)
Capítol 2: DOS SUBTILS ENEMICS DE LA SANTEDAT
Introducció (35)
El gnosticisme actual (36)
Una ment sense Déu i sense carn (37 a 39)
Una doctrina sense misteri (40 a 42)
Els límits de la raó (43 a 46)
El pelagianisme actual (47 a 48)
Una voluntat sense humilitat (49 a 51)
Un ensenyament de l'Església molt sovint oblidada (52 a 56)
Els nous pelagians (57 a 59)
El resum de la Llei (60 a 62)

Capítol 3: A LA LLUM DEL MESTRE

A contracorrent (63 a 94)

El gran protocol (95 a 109)

Capítol 4: SIGNES DE SANTEDAT EN EL MÓN D'AVUI
Introducció (110 i 111)
1) Perseverança, paciència i mansuetud (112 a 121)
2) Alegria i sentit de l'humor (122 a 128)
3) Audàcia i fervor (129 a 139)
4) En comunitat (140 a 146)
5) En pregària constant (147 a 157)
Capítol 5: COMBAT, VIGILÀNCIA I DISCERNIMENT
Introducció (158)
El combat i la vigilància (159 a 165)
El discerniment (166 a 175)
FINAL (176 a 177)

Sentim-nos feliços de...

Fem feliços als que ens envolten

---

Vols llegir el text, Mt 5,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Marta i Maria, Barcelona i Toledo, jo i tu

"però a mi, no sempre em tindreu"

"Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum."

---

Se'ns presenta en aquest passatge dues opcions davant la presència de Jesús. Marta servia Llatzer, Jesús i la resta de convidats. Per contra, Maria complimentà Jesús ungint els seus peus amb un parfum molt costós. 

Enllaço les 2 opcions de Marta i Maria en el passatge anterior amb les de les diòcesis de Barcelona i Toledo, les quals presenten els seus respectius Seminaris Conciliars a través de sengles vídeos al canal de Youtube: Vídeo "Un cor incansable" (en català i en castellà) i vídeo "Campaña san José 2018: "Apóstoles para los Jóvenes". Ambdues campanyes publicitàries corresponen a la celebració del dia del Seminari, el passat 18 de març.

Algunes frases del primer diu "El cor és l'òrgan principal del nostre cor... La nostra diócesis també té un cor, el seminari és el lloc des d'on difon la vida... per que volem sacerdots que sàpiguen respondre a les exigències del món modern. Perquè necessitem sacerdots que formin el seu cor a imatge del de Crist... El Senyor segueix cridant avui, crida joves per enviar-los per tot el món per a ser testimonis del seu amor, avui, ara, perquè el cor no es pren descansos.". 

Algunes frases del segon, en veu de qui sembla ser el propi arquebisbe, "Acaso os preguntéis alguna vez ¿Para que estoy yo aquí en el mundo?... queremos ser ministros del Señor, para toda la vida, ministros suyos, entregados a Él por completo...  como una lámpara ardiente para dar luz y calor, para mantener la verdad de la doctrina y la esperanza de la vida... Os espero a vosotros, los jóvenes, yo espero mucho de vosotros, lo espero de Dios, pero vosotros sois sus instrumentos... Necesitamos más sacerdotes, para Toledo, para España y para muchos lugares del mundo. Si hay algún corazón en el cual haya prendido esta generosidad que Dios ha podido infundirle, espero su respuesta en los próximos meses." 

Tot i la diferència, Marta serveix, Maria escolta, les dues són opcions vàlides per a Jesús. També les visions d'ambdues diòcesis semblen vàlides per a la missió,

Servir o escoltar? Per què no les dues?
Qui decideix?

---

Vols llegir el text, Jn 12,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Setmana Santa al Vietnam

"Prepareu-nos allí el sopar"

"els deixebles van dir a Jesús: --On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? Ell envià dos dels seus deixebles a trobar-se un home, allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar."

---

En el text d'avui, tot i que litúrgicament correspongui al passat diumenge de rams, veiem com Jesús i els seus també eren complidors de les tradicions. És per això que es pregunten on passar la nit de pasqua i és per això que ell els en dóna les instruccions. "Prepareu-nos allí el sopar.", tot ben preparat havia d'estar. Oi que sí? però resulta que res no va passar com estava previst, almenys pels homes. Sí previst per Déu Pare. La pregunta és, ho sabia Déu Jesús, Fill? Ho intuïa, com a mínim el que havia de passar realment?

Algunes de les meves reflexions sobre aquesta Pasqua del 2018 les he reflectit en imatges a Instagram i missatges a determinades persones. Les recullo tot seguit:

Today someone asked to me, when did Jesus die? What a question! (Jn 19,28-30). Where am I, that some people doesn't know that simple matter? How to explain that we think He rose from the dead? Our words and our facts must be even more explicits to get rise Jesuschrist Mission. Pic of @pilarinbayes, catalan cartoonist.

Otro pensamiento para este día de traspaso. Y de nuevo, fruto de alguien alejado de la Iglesia, "Los ateos disfrutamos del feriado de Semana Santa... Así como los creyentes disfrutan del sexo prematrimonial, el adulterio, la borrachera, las drogas y el falso testimonio". Gracias Angel por la oportunidad que nos das de mirarnos hacia dentro, a los cristianos. 2000 años de historia, poder y arte (Thanks also, Thanh for your contribution) han conseguido semienterrar el Mensaje de Jesucristo. ¡Despertemos! Dibujo de @pilarinbayes, dibujante catalana.

Jesus is here again. Life always wins death, this is what Christians say today and during next 50 days. But, what this really means? Everyone of us, women and men that we follow Jesuschrist must answer in our life. Good Easter from Vietnam!!! 

Amb aquesta última pregunta acabo. Crec fermament que les persones cristianes d'avui ens hem de respondre la mateixa qüestió que va fer Pilat a Jesús abans de deixar-lo en mans dels jueus i permetre la seva crucifixió, "Què és la veritat?" (cfr. Jn 18,28-38). Què vol dir per a cadascun de nosaltres que Jesús ha ressuscitat? Com es manifesta en el meu viure diari?

Bona Pasqua. Bona què...?  

---

Vols llegir el text, Mc 14,12-16?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Reedició dels evangelis (7)

Continuo la sèrie que encetava amb l'entrada "Reedició dels Evangelis (1)" de data 23 de juliol. En ella explico les motivacions que m'han portat a escriure aquesta nova versió d'alguns passatges dels evangelis, que no és més que apropar aquesta bona notícia a les persones LGTIB de bona voluntat. Pots seguir la resta de la sèrie des de l'etiqueta Drets Cristians o Drets LGTIB de la columna de la dreta.

Avui toca un passatge fundant de la nostra fe: la ressurreció.

Al tercer día, resucitó. Según San Mateo, las primeras en verlo fueron las tres Marías (Fotografia y texto de Bayona, Circus Christie)

Versió canònica	| |	Versió revisada
"Ocho días después se hallaban los discípulos reunidos de nuevo en una casa, y esta vez también estaba Tomás. Tenían las puertas cerradas, pero Jesús entró, y poniéndose en medio de ellos los saludó diciendo: –¡Paz a vosotros! Luego dijo a Tomás: –Mete aquí tu dedo y mira mis manos, y trae tu mano y métela en mi costado. ¡No seas incrédulo, sino cree! Tomás exclamó entonces: –¡Mi Señor y mi Dios! Jesús le dijo: –¿Crees porque me has visto? ¡Dichosos los que creen sin haber visto! (Jn 20, 26-29)	| | | | | | | | | | | | | | | | | | | |	A la pocas horas ya se habían juntado todos de nuevo en el bar de la plaza, estando, unos en la terraza fumando y otros, los más cansados, en el chill. A través de las pantallas de sus móviles les llegó a todos a la vez una imagen insólita: su amigo Jesús les saludaba diciendo: "Peña, sed colegas". Y, llegando desde la fuente  entrando en el chill, medio a obscuras se acercó a Tom y le dijo, ahora que me ves en directo, no en red, sin likes ni emojis... ¿crees en mi?

Com et sents davant aquesta reedició?
Avui en dia, els joves sabrien valorar la realitat? allò que no ve directament d'Internet.
Jesús ressuscitat se'ls hi apareixeria també.

Laics Maristes de Champagnat (i 8)

Déu estima tot el que existeix

"no has fet res sense estimar-ho"

"És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l'existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida."

---

El llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre relativament modern (cap el 50-30 aC), escrit en llengua grega i molt probablement a Alexandria (Egipte), per tant en un context de gran diversitat cultural, nacional, social i religiosa. En ell, l'autor fa un repàs de les diverses situacions que es donen al voltant de la comunitat jueva d'Alexandria però en relació i comparació amb les altres comunitats amb les que té contacte. En aquesta relació es donen comparacions, diferències, entesos, desentesos... algunes ben acceptades per la comunitat jueva i altres que causen grans problemes: per què actua així Déu? per què el poble escollit és superat per altres pobles?

En el text escollit, veiem com el llibre de la Saviesa trenca amb el que podia haver estat la tradició anterior. Podia haver renegat, inclús atacar, tot el que no és poble jueu, podia haver-se tancat a tot el que prové de fora, però no ho fa. Aprofita tot allò amb el que li toca viure per reformular la tradició bíblica anterior. 

En aquest cas Salomó, com autor nominal del llibre, afirma l'amor de Déu per tota la seva creació, traspassant les fronteres del poble jueu -el poble escollit-. Déu estima tot el que ha estat creat i Déu manté tot el que existeix, doncs el seu poder és poder de misericòrdia.  

En aquest "tot el que ha estat creat" hi entro jo, hi entren els bons però també, aquells que al nostre parer no són bons. Escric això quan s'acaba de descobrir el presumpte assassinat del nen Gabriel de Nijar a mans de la parella del seu pare. Ell era creació de Déu, però ella, la presumpta assassina, també. 

Sentim-nos estimats i acaronats per Déu.
Acceptem l'estima de Déu per tot i per tothom.

---

Vols llegir el text, Sv 11,21-12,2?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació

"Ellos seran mi pueblo, y yo seré su Dios"

"De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.

Déu beneí a Eva i Adam (cfr. Gn 1,27-28)
Déu beneí a Noé i els seus (cfr. Gn 9,1-17)
Déu beneí a Abraam (cfr. Gn 12,1-3)
Déu beneí a Isaac (cfr. Gn 25,11)
Déu beneí a Jacob (cfr. Gn 35,9-12)
Déu beneí a Moisés (cfr. Ex 3,13-15)
Déu Pare beneí a Déu Fill en Jesús (cfr. Mt 3,13-17)
Déu Fill, Jesucrist, ens beneí amb l'Esperit (cfr. Ac 1,8)
Déu ens beneeix, a tu, a mi i a tots, avui i per sempre (cfr. Jn 1,16)

Rep la benedicció de Déu, la Pasqua!

---

Vols llegir el text, Jn 1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.