2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"teach me the difference between right and wrong"
"One night while Solomon was in Gibeon, the Lord God appeared to him in a dream and said, “Solomon, ask for anything you want, and I will give it to you.” Solomon answered: ... Please make me wise and teach me the difference between right and wrong. Then I will know how to rule your people. If you don't, there is no way I could rule this great nation of yours."
Trobem en el capítol 3 del primer llibre dels Reis un somni entre Salomó i el Senyor en la qual aquest li diu “Digue’m què vols que et doni?”. En aquell moment Salomó, fill de David, ja era rei i se sentia agraït del do rebut però també sabedor de ser massa jove i incapaç de conduir el seu poble (cfr. 1Re,3,6-8). I la seva resposta va ser enteniment per a poder jutjar el poble i discernir entre el bé i el mal i així ser un bon governant.
De la mateixa manera, em trobo en aquesta tercera setmana del temps que estic vivint a la missió marista de Giasnogor (Bangladesh), un escenari tant al que estic acostumat i en el que nosaltres som els diferents, davant d’un discerniment continuat a partir de petites eleccions del dia a dia sobre el què fer, el què dir, com actuar.
Algunes d’aquestes preguntes que em faig durant aquest mes poden ser: M’hi apropo a les noies amb la mateixa llibertat que amb els nois? Poso més distància amb les musulmanes, que amb les hindús o cristianes? Proposo a la classe de matemàtiques la meva forma de resoldre àlgebra o respecto el ritme i el model del professor? Serveixo o em deixo servir al menjador de l’internat? Jugo només amb els nois o també amb les noies? Abraço a les religioses amigues en públic? Dono conversa a qui m’atura pel carrer per fotografiar-se amb mi o el defujo? Fotografio aquella situació que em resulta curiosa o és violentar la imatge de l’altre? Acceptem quan ens inviten a casa d’algú, sabent el que representa per l’economia d’aquella llar el que ens oferirà? Mengem del mateix que ells? Goso anar al barber local? Em mantinc dret quan la consagració o m’hi agenollo, com tothom? Em retiro si la classe és tota en Bangla o hi resto respectant? En ser preguntat, habitualment per les noies i les dones, declaro la meva condició d’home feliçment casat amb el Jordi o hi invento? Deixo un donatiu en marxar o la meva presència ha estat suficient?
També he pogut observar com la Carme, la meva companya en aquesta experiència, es fa les seves i, també com les (persones) missioneres se les fan, entorn la missió i la seva pròpia vida.
Tornant a les escriptures, el Nou Testament ens mostra un altre cas del que és la recerca, el discerniment d’allò fonamental. I ho trobem en la conversa entre Jesús i Pilat, quan aquest pregunta retòricament, abans de sentenciar-lo, “Què és la veritat” (Jn 18,38).
En tots dos casos ens trobem davant l’opció per la recerca de la justícia, d’allò que és bo, de la disjuntiva davant el viure contra o per els altres, de com viure de forma feliç la meva vida, sent llum i sal pels altres. Per aquí és per on va la meva reflexió d’aquestes setmanes.
De la mateixa manera, em trobo en aquesta tercera setmana del temps que estic vivint a la missió marista de Giasnogor (Bangladesh), un escenari tant al que estic acostumat i en el que nosaltres som els diferents, davant d’un discerniment continuat a partir de petites eleccions del dia a dia sobre el què fer, el què dir, com actuar.
Algunes d’aquestes preguntes que em faig durant aquest mes poden ser: M’hi apropo a les noies amb la mateixa llibertat que amb els nois? Poso més distància amb les musulmanes, que amb les hindús o cristianes? Proposo a la classe de matemàtiques la meva forma de resoldre àlgebra o respecto el ritme i el model del professor? Serveixo o em deixo servir al menjador de l’internat? Jugo només amb els nois o també amb les noies? Abraço a les religioses amigues en públic? Dono conversa a qui m’atura pel carrer per fotografiar-se amb mi o el defujo? Fotografio aquella situació que em resulta curiosa o és violentar la imatge de l’altre? Acceptem quan ens inviten a casa d’algú, sabent el que representa per l’economia d’aquella llar el que ens oferirà? Mengem del mateix que ells? Goso anar al barber local? Em mantinc dret quan la consagració o m’hi agenollo, com tothom? Em retiro si la classe és tota en Bangla o hi resto respectant? En ser preguntat, habitualment per les noies i les dones, declaro la meva condició d’home feliçment casat amb el Jordi o hi invento? Deixo un donatiu en marxar o la meva presència ha estat suficient?
També he pogut observar com la Carme, la meva companya en aquesta experiència, es fa les seves i, també com les (persones) missioneres se les fan, entorn la missió i la seva pròpia vida.
Tornant a les escriptures, el Nou Testament ens mostra un altre cas del que és la recerca, el discerniment d’allò fonamental. I ho trobem en la conversa entre Jesús i Pilat, quan aquest pregunta retòricament, abans de sentenciar-lo, “Què és la veritat” (Jn 18,38).
En tots dos casos ens trobem davant l’opció per la recerca de la justícia, d’allò que és bo, de la disjuntiva davant el viure contra o per els altres, de com viure de forma feliç la meva vida, sent llum i sal pels altres. Per aquí és per on va la meva reflexió d’aquestes setmanes.
Pensar en la vida!
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de 1 Reis 3,1-15?
