Violència legal, violència igual

"Us asseguro que no..."

"Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: --¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual."

---

El text d'avui fa una referència explícita a la violència emprada pel governador Pilat, representant de Roma de Judea, entre els anys 26-36 d.C, aquell mateix amb el que Jesús es trobaria durant la passió.

En aquest cas una simple reflexió per mostrar que sempre s'ha donat el control de la força legalitzada per part dels poderosos en forma d'exèrcits, cossos de policia... El que sembla que sí ha millorat amb el pas dels temps és l'ús democràtic, adequat i proporcional que se'n fa, tot i que no sempre. Exemples d'aquests últims els tenim l'1 d'octubre de 2017 a pobles i ciutats de Catalunya o a l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Istambul (Turquia) aquest mateix mes d'octubre amb el periodista Khashoggi, assassinat, tot apunta per ordres del príncep saudita. I la majoria, ens quedem com si res, com si d'una pel·lícula es tractés.

Realitat o ficció? 
I què fem nosaltres?

---

Vols llegir el text, Lc 13,1-9?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Feminisme, no és cosa de dones, només

En consonància a l'Entrada "Dones vs homes? Persones!!!" de dijous 21 de juny passat, em sembla interessant recollir part del pensament de la filosofa i teòrica del pensament de gènere Judith Butler, que ha passat recentment per Barcelona.

Ha fet dues interessants participacions públiques, l'una a l'entrevista en el programa de TV3 Preguntes Freqüents de dissabte passat dia 20 i l'altra en el Centre de Cultura Contemporània en forma de conversa amb el títol "El lío del género: ¿Por qué los cuerpos importan?" amb la també filòsofa Fina Birulés dilluns 15. 

• Diàleg en el CCCB, conversa amb Fina Birulés, enllaç
• Entrevista en el FAQS, de TV3 en versió original, enllaç
• Entrevista en el FAQS, de TV3 traduïda al català, enllaç

Com t'hi posiciones? 

Exercici i meditació

"Jesús començà a predicar"

"Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits. Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea, però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac. Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena."

---

En una entrevista el juliol passat al cardiòleg català Salvador Fuster, eminència en el món de la medecina que compagina la seva tasca docent i d'investigació a ambdós costats de l'Atlàntic ell afirmava de la importància de l'exercici i la meditació en la vida de les persones. Proposava 1 hora d'exercici al dia i fer algun tipus de meditació 3 cops per setmana i això des de la seva vessant d'estudiós del cos humà, el qual hem estat capaços d'allargar-li l'esperança de vida en vàries dècades en l'últim segle. 

Això be a propòsit del text anterior, en els principis de la predicació de Jesús i correspon al capítol 4 de l'evangeli de Mateu, en concret els versets 1-2,12-13,17-18 i 23. Els n'he seleccionat per que en ells es veuen aquestes dues accions, la de l'exercici, "va conduir Jesús al desert", "se n'anà a viure a Cafarnaüm", "Tot caminant vora el llac", "recorria tot Galilea" i la de la meditació, "al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits." i "es retirà a Galilea". Era llavors un bon coneixedor del cos humà, sabent de la importància de cuidar cos i ment? l'aspecte físic i l'espiritual?

Però un altre detall en el que va posar èmfasi el doctor Fuster com a motor de la vida va ser la motivació. I no podem negar que Jesús també la hi tenia, fent dels anys de la seva vida pública el missatge del Regne. 

T'exercites? Medites?

I la teva motivació?

---

Vols llegir el text, Mateu 4?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Sant Pau VI, Sant Romero d'Amèrica, sant...

"no t'avergonyeixis de donar testimoni"

"Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans... Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia."

---

Diumenge 14 d'octubre de 2018, plaça Sant Pere del Vaticà, canonització del Papa Pau VI, d'Òscar Romero, Francesco Spinelli, Vincenzo Romano, María Caterina Kasper y l'espanyola Nazaria Ignazia de Santa Teresa de Jesús. 

Una de les premisses de la història de salvació és la de la gràcia. Déu Pare ens salva i ens crida a la vocació santa a tots i totes, malgrat les nostres accions. Tot i així, l'Església destaca alguns i algunes pels seus actes, pel seu ser com a forma de donar testimoni i d'encoratjar-nos. D'aquesta manera ho recollia ja Timoteu al segle I, "et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans".

La que ja ha estat titllada de macro canonització d'aquest cap de setmana recull una gran diversitat de testimonis ja que diversa és la realitat de l'Església. 

En quin d'aquests t'enmiralles tu millor?
Acceptes la recomanació?

---

Vols llegir el text, 2 Ti 1,6-9?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

L'Islam, el gran desconegut

"Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es"

"Cuando los ángeles dijeron: «¡María! Dios te anuncia la buena nueva de una Palabra que procede de Él. Su nombre es el Ungido, Jesús, hijo de María, considerado en la vida de acá y en la otra y será de los allegados. Hablará a la gente en la cuna y de adulto, y será de los justos». Dijo ella: «¡Señor! ¿Cómo puedo tener un hijo, si no me ha tocado mortal?» Dijo: «Así será. Dios crea lo que Él quiere. Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es."

---

Aquestes línies pertanyen a la sura 3, "La Família d'Imran", aleies 45-48 de l'Al Corà i és un passatge similar al que trobem a la Bíblia al de l'evangeli de Lluc, conegut com el de l'anunciació. Maria també és algú pels musulmans, llavors...?

Com a voluntari de la Fundació Enllaç col·laboro amb l'activitat Te i Simpatia, una xerrada simpàtica al voltant d'una taula i un té o un cafè amb pastes. Per a la primera sessió d'aquest curs tindrem a la Doctora Dolors Bramón, professora de la UAB sobre la religió de l'Islam, de l'Al Corà y d'Alà. Serà dijous 25 d'octubre a la seu de la Fundació, c. Rosselló, 328 entre c. Roger de Flor i c. Nàpols.

Són molts els reptes de les societats actuals, mescla de llengües, cultures i costums. Els carres de Barcelona, més alguns barris, estan plens de persones vingudes de països àrabs. Persones musulmanes també viuen entre nosaltres i tenen nacionalitat espanyola. Però l'Islam és un gran desconegut, amb les poques excepcions que ens mostren els mitjans de comunicació, que no solen correspondre a la realitat. Com són els musulmans? Hi ha musulmans LGTIB? Com viuen la seva sexualitat? Què diu exactament l'Alcorà sobre la guerra santa, la vestimenta de les dones o les persones homosexuals? La doctora Dolors Bramon ens ajudarà a una immesió ràpida en tot aquest món.

Recorda que...
Benvinguda a partir de les 18:45h. La tertúlia començarà a les 19:00h.
Si vols saber més coses sobre la tertúlia de la Fundació Enllaç…

Els musulmans, persones o musulmans? 
Iguals o diferents?

---

Vols llegir el text, Lc 1,26-38?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Allò que mirem d'engrescar

"va passar a l'altra riba"

"Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang."

---

El text d'avui correspon al capítol dels Fets dels Apòstols corresponent a l'assemblea de Jerusalem. Veiem com aquells primers homes i dones que es varen trobar amb el Crist, el Jesús ressuscitat han de trobar-se per reflexionar allò que anaven vivint. En aquell moment una de les qüestions clau era si el missatge era només per als jueus o també per als no jueus, els pagans.

Ells, en aquell moment van entendre que el missatge de Jesús era universal, tot i que si els pagans volien rebre'l havien de complir una sèrie de requisits (determinat tipus de carn, relacions sexuals il·legítimes...). Cal saber que més endavant aquestes restriccions quedarien superades.  

I tot això ve d'un punt de llibre que vaig trobar com a regal pel dia del meu sant del 2001. En ell els germans em felicitaven i m'agraïen el meu ser i per tot allò que com a equip, com a comunitat de servei, miràvem d'engrescar. Ara, 17 anys després tinc molt més clar el que soc i el que miro d'engrescar. Jo sóc jo i miro d'engrescar la persona humana sigui quina sigui la seva condició. Això és el que Déu fa i el que Jesús ens va mostrar a través de les seves relacions amb infants, dones, prostitutes, leprosos, coixos, tacats, impurs, lladres, posseïts...  

Com entens tu l'Evangeli? 
Què és el que mires d'engrescar?

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 15,1-35?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Temps per a... i per a...

"un temps de plantar i un temps de collir" 

"Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Un temps d'infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de plorar i un temps de riure,
Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra i un de pau."

---

Aquestes línies pertanyen a un dels llibres més desconeguts de l'Antic Testament, el llibre de l'Eclesiastès, també anomenat Cohèlet que recull part de la saviesa popular d'aquells temps. I aquest passatge recull un de fonamental, que no necessita gaire explicació, hi ha un temps per a tot.  

En la societat actual sovint només pensem en allò que sembla menys traumàtic, per exemple en els moments de descans (i no en els de treballar), en els de gresca (i no els de seriositat), en els de l'esport (i no el relax), de l'estiu (i de la tardor, hivern i primavera), de compartir (i no d'interioritat), de menjar (i no de cuinar, parar taula o rentar plats), d'optimisme (i no els negatius), de ser jove (i no de ser vell), de.... un món que no és real, doncs com ja varen escriure més de 2300 anys enrere, el món té temps per a tot.

Entendre el que són els temps, 
entendre la vida.

---

Vols llegir el text, Ec 3,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Sínode de joves, octubre 2018 (3)

"infants molt petits perquè els imposés les mans"

"Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven."

---

Tot just avui comença la XV Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes sobre la Joventut, el que en format col·loquial s'ha anomenat Sínode sobre els Joves (enllaç) que es desenvoluparà durant tot el mes d'octubre a la ciutat del Vaticà. 

En dates passades, 3 de juny (enllaç) i 3 de setembre (enllaç) ja he dedicat Entrades a aquesta qüestió "Sínode de joves, octubre 2018", i ara, tot just començant vull pregar per una bona execució d'aquesta trobada. Temps enrere, un antic Superior General m'explicava de la dinàmica dels Sínodes, amb les problemàtiques dels temps de paraula segons el càrrec, del treball per comissions o el paper dels secretaris.

Per una altra banda, he trobat entre els documents secrets elaborats per la Comissió pontifícia quan s'estudiava la Constitució Gaudium et Spes sobre l'Església en el món actual, un text prou interessant d'un petit grup de teòlegs que defensaven la postura del mantenir la tradició passada. Aquests documents varen ser fets públics anys després. Sembla increïble, però és real 

La Iglesia no puede cambiar esta respuesta, porque esta respuesta es verdadera... Es verdadera porque la Iglesia católica, fundada por Cirsto para mostrar a los hombres el camino seguro de la vida eterna, no ha podido equivocarse tan lamentablemente durante todos los siglos de su historia. La Iglesia no puede equivocarse sustancialmente enseñando una doctrina muy importante referente a la fe o a las costumbres, propuesta constante e insistentemente a través de todos los siglos, e incluso un sólo siglo, como algo que necesariamente se ha de seguir para la salvación eterna*.

LOPEZ AZPIRATE, E: "Simbolismo de la sexualidad humana. Criterios para una ética sexual" en Presencia Teológica, Ed.Sal Terrae, Bilbao, 2001, p.188. 

En el text de Lluc veiem l'estima de Jesús pels infants, de la mateixa manera que l'Església en la figura de Francesc la té cap els joves. Però els joves volen parlar, volen ser escoltats, saben que necessiten i volen ser acompanyats... però no 

En els joves hi ha el futur de l'Església, 
el futur de la vida, del món.

---

Vols llegir el text, Lluc 18,15-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.