Jo, el màxim, però també, confiança en Ell

"Crec, però ajuda'm a tenir més fe"

"Porteu-me el noi». Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?». Ell contestà: «Des de petit. Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!». Jesús li respongué: «Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu». A l'instant el pare del noi exclamà: «Crec, però ajuda'm a tenir més fe». "

---

Tot i que a algú li pot semblar més important el detall del noi endimoniat, jo m'e fixat en la frase final, "crec, però ajuda'm a tenir més fe".

Vivim en una societat del tot ho puc, sóc autosuficient. Ens costa demanar ajuda, ens costa acceptar que no ho podem tot i, a molts, encara ens costa acceptar-la, quan ens la ofereixen.

Tenir més fe.

---

Vols llegir el text, Mc 9,14-29?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Juguen amb la nostra credibilitat

"--Feu tot el que ell us digui."

"Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: --No tenen vi. Jesús li respon: --Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: --Feu tot el que ell us digui."

---

A l'Entrada "Noces de Les Corts" de data 31 de gener passat reflexionava sobre aquest mateix text en el sentit de l'amor humà, expressat des del matrimoni o altres formes.

Avui el reprenc fixant-me només a la fase que Maria diu al cap de servei en adonar-se que el vi s'acabava: " --Feu tot el que ell us digui.". Maria com a símbol d'allò anterior, de l'Antic Testament i el poble jueu, motiva al seu fill, el Fill de Déu i dóna l'ordre als servidors que facin allò que ell els hi digui.

Així és com els deixebles, també les persones cristianes de tots els temps tenim també el mandat de fer allò que Jesús ens diu, de ser portadors a la terra del Missatge del Pare i estic segur que la majoria, de manera més o menys fidel ho intentem. Però a tota comunitat humana hi ha pomes podrides i l'Església no se'n salva. Llastimosament la societat, els criteris humans del s. XXI i el poder de la premsa tradicional i de les xarxes socials estan fent sortir tota una sèrie de casos que impliquen a determinats àmbits de l'Església. Si són casos puntuals o com diuen alguns, tota una trama coneguda, planificada i permesa per part de la jerarquia local i vaticana el temps ho acabarà dient. 

El que està passant és que una minoria de cristians i cristianes, majorment ordenats, membres de les congregacions religioses i membres de la jerarquia estan jugant amb la credibilitat del Missatge, estan fent un mal enorme a tot el Cos de Crist, a tot el poble de Déu.

De cara a la trobada internacional organitzada aquesta setmana a la ciutat del Vaticà (enllaç en anglès), els religiosos i religioses del món a través de les respectives organitzacions que els apleguen han fet aquesta declaració:

Esta reunión se centra en particular en el abuso sexual a niños y en el abuso de poder y conciencia de parte de quienes ostentan autoridad en la Iglesia, especialmente obispos, sacerdotes y religiosos/as. Es una historia que se ha ido prolongando durante décadas; una historia de inmenso dolor para quienes sufrieron este abuso. 

Inclinamos nuestras cabezas con vergüenza al darnos cuenta de que este abuso ha tenido lugar en nuestras Congregaciones y Órdenes, y en nuestra Iglesia. Hemos aprendido que quienes abusan ocultan deliberadamente sus acciones y son manipuladores. Por definición, es difícil descubrir estos abusos. Nuestra vergüenza aumenta al constatar que no nos hemos dado cuenta de lo que estaba ocurriendo. Al mirar las Provincias y Regiones de nuestras Órdenes y Congregaciones en el mundo entero, nos damos cuenta de que la respuesta de las personas en autoridad no ha sido la que debía haber sido. No han sabido ver las señales de alarma o no se las tomaron en serio. 

El text complet es pot consultar a l'enllaç següent, enllaç. 

Fer allò que Jesús diu,
Què els hi diu a aquells? Què et diu a tu?

---

Vols llegir el text, Jn 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Les filles, com els pebrots del Padrón (5)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, acabo amb aquesta, la llista encetada a l'entrada citada, tot i que, per drets d'autor, ho faig de forma esquemàtica (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):

SOBRE LOS OTROS

1. El hogar que educa.

2. Todos en la misma dirección.   

3. ¿Dónde están los abuelos, tios...?

4. Familia extensa.

5. Padres separados.

6. Educación y escuela. 

7. Buscar ayuda. 

8. Terapia parental. 

9. Internamientos en centros.

10. Maltrato institucional.  

Fills, alumnes, petites persones en creixement,

Com ho veus?

Més vivendes, més obertura de mires

Ara fa un parell d'anys, participava d'una sessió formativa dels educadors i educadores maristes de Catalunya. Una de les ponents ens va fer un exercici que consistia en dibuixar una casa en uns 20 segons, i una altra i una altra i una més. I així ens va proposar la repetició de l'activitat fins a unes 10 vegades. Tot a ritme frenètic.

Les que a mi em varen venir al cap són les de més amunt: el meu propi cos, Masonga, casa d'ocell, igloo, casa de la Heidi, tenda índia, casaNostra, gratacels d'una gran ciutat com Los Ángeles (o Ho Chi Minh, potser?), el cotxe, la meva escola, el meu barri a Barcelona i, finalment, la casa del gos (Naomi? Milo? Dos?). 

En acabar l'exercici varem constatar que érem pocs els que havíem dibuixat 8 o més cases. L'animadora ens va fer la reflexió següent, "a més vivendes, més obertura de mires i per tant, major predisposició i capacitat d'innovació". 

Judici de l'1 d'octubre, judici a un poble

" --Quina acusació porteu contra aquest home?" 

"Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: --Quina acusació porteu contra aquest home? Ells li contestaren: --Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."

---

A les Entrades amb l'etiqueta "Diàleg", la última de data 30 de setembre de 2018 ja he anat tractant la mateixa temàtica.

Any 33 (aprox.). "--Quina acusació porteu contra aquest home?". Resposta d'Annàs, Caifàs i els altres sacerdots: "Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."

Any 20019. "Quina és l'acusació contra aquests homes i aquestes dones, representants del poble?" Resposta dels poders fàctics de l'Estat a Manuel Marchena: "Rebel·lió, sedició". En d'altres paraules, el relat que anem tramant des de fa uns anys... 

Una trista situació a la que no s'hauria haver arribat. Una situació de no-diàleg. El que queda clar és que la societat catalana no està trencada, no n'hi ha de fractura social. Per a mi la fractura és la que hi ha a les dictadures, on un estan per sobre dels altres. Aquí hi ha cansament i necessitat de diàleg, no de partidisme. Jo hi vaig ser, jo hi visc a Catalunya i no n'hi ha de violència, més que de forma puntual. 

Com ho viu tu? 
Amb quin relat t'hi quedes?

---

Vols llegir el text, Jn 18,28-37?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Les filles, com els pebrots del Padrón (4)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, continuo la llista encetada a l'entrada citada, tot i que, per drets d'autor, ho faig de forma esquemàtica (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):

PARA LOS PADRES Y LAS MADRES

1. Padres para siempre.

2. Ser padres, no amigos.   

3. Tiempo de padres.

4. La sal, espiritualidad, reflexión.

5. Sueños de adolescentes, realidad de padres.

6. Ir más despacio. 

7. Cuidado con el dinero. 

8. Los padres son cimientos, no paredes. 

9. ¿Herencia o entorno?

10. Aprender a desaprender.  

11. Mi hijo no me entiende. 

12. La fuerza del dialogo. 

13. Buen humor. 

14. Exprese su amor. 

15. Discusión y provocación. 

16. Negociación sí, chantaje no. 

17. Dime con quien andas. 

18. ¿Dónde está el lado bueno? 

19. No juzgar a los hijos. 

20. Escoger momento y lugar. 

21. Sentir vergüenza del hijo. 

22. Síndrome del "Burn out" 

23. Resiliencia. 

24. Quiéreme cuando no lo merezca. 

25. Se puede ser buen padre.

Continuará...

Fills, alumnes, petites persones en creixement,

Com ho veus?

Reedició dels Evangelis (8)

Continuo la sèrie que encetava amb l'entrada "Reedició dels Evangelis (1)" de data 23 de juliol. En ella explico les motivacions que m'han portat a escriure aquesta nova versió d'alguns passatges dels evangelis, que no és més que apropar aquesta bona notícia a les persones LGTIB de bona voluntat. 

Pots seguir la resta de la sèrie des de l'etiqueta Evangelis (reedició) de la columna de la dreta. Avui toca el text de les noces de Canaà.

Versió canònica	| |	Versió revisada
Al tercer día hubo una boda en Caná, un pueblo de Galilea. La madre de Jesús estaba allí, y Jesús y sus discípulos también habían sido invitados a la boda. En esto se acabó el vino, y la madre de Jesús le dijo: –Ya no tienen vino. Jesús le contestó: –Mujer, ¿por qué me lo dices a mí? Mi hora aún no ha llegado. Dijo ella a los que estaban sirviendo: –Haced lo que él os diga. Había allí seis tinajas de piedra, para el agua que usan los judíos en sus ceremonias de purificación. En cada tinaja cabían entre cincuenta y setenta litros. Jesús dijo a los sirvientes: –Llenad de agua estas tinajas. Las llenaron hasta arriba, y les dijo: –Ahora sacad un poco y llevádselo al encargado de la fiesta. Así lo hicieron, y el encargado de la fiesta probó el agua convertida en vino, sin saber de dónde había salido. Solo lo sabían los sirvientes que habían sacado el agua. Así que el encargado llamó al novio y le dijo: –Todo el mundo sirve primero el mejor vino, y cuando los invitados ya han bebido bastante, sirve el vino corriente. Pero tú has guardado el mejor hasta ahora. Esta fue la primera señal milagrosa que hizo Jesús en Caná de Galilea. Con ella mostró su gloria, y sus discípulos creyeron en él. Después de esto se fue a Cafarnaún en compañía de su madre, sus hermanos y sus discípulos. Allí se quedaron algunos días. (Jn 2, 1-12)	| | | | | | | | | | | | | | | | | | | || | | | | | | | | | | |	Legalmente, un sencillo acto notarial. Para los allegados un nuevo paso en el camino de compromiso entre ellos dos. Para los y las cristianas del evangelio una muestra práctica de las palabras de la madre, esto es de la tradición bíblica, "–Haced lo que él os diga", como las Bienaventuranzas (cfr. Mt 5,1-12). Para la  Iglesia oficial un acto inexistente, para parte de la jerarquía, una aberración.  Algunos se preguntaban tiempo atrás: los hombres desposaban sus mujeres antes de convivir. Pero estos, han precedido este acto público con 20 años de convivencia, de muchos momentos dulces y amargos, de un apoyo mutuo, de un camino compartido.  Después de este día, siguieron sus vidas a caballo de su amor, entre Barcelona, Esparreguera y Ho Chi Minh city.

Com et sents davant aquesta reedició?
És obvi que les persones necessiten estimar-se i que el matrimoni, la parella de fet, el reajuntament... són mostres d'amor. L'església que nega aquest sagrament a una part dels fills de Déu, deixa de ser sagrament del Crist. Mentrestant, aquella gent apartada, prova de seguir-se estimant. Felicitats JiS.