diumenge, 22 de desembre del 2019

Nadal 2019: aquí i allà, així i aixà

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"¿De dónde viene entonces lo que llevas en tus entrañas?"
"Y José se levantó del saco, y llamó a María, y le dijo: ¿Qué has hecho, tú, que eres predilecta de Dios? ¿Has olvidado a tu Señor? ¿Cómo te has atrevido a envilecer tu alma, después de haber sido educada en el Santo de los Santos, y de haber recibido de manos de un ángel tu alimento?
Pero ella lloró amargamente, diciendo: Estoy pura y no he conocido varón. Y José le dijo: ¿De dónde viene entonces lo que llevas en tus entrañas? Y María repuso: Por la vida del Señor mi Dios, que no sé cómo esto ha ocurrido."

Es temps de Nadal, temps de celebracions, però de quin tipus de celebracions? litúrgiques? de família? obres de caritat, donatius, la Marató de TV3...? concerts de cap d'any o discoteques? àpats copiosos? compres i regals? joguines? perfums? tecnologia? trobades d'amics? llargs viatges en busca de la calor? de Reis Mags o el Pare Noel? de caganer? 

El text que he escollit correspon als versets 2 i 3 del capítol XII del proto evangeli de Sant Jaume, un dels evangelis apòcrifs, no acceptats per l'Església. A algú el pot sorprendre aquest text, bé per diferent, bé per desconcertant. Però pensant fredament... sembla versemblant l'escena, oi? I no és incompatible amb el que ens expliquen els capítols 1-2 de l'evangeli de Lluc.

El meu interès, fer-nos conscients que la vida real és molt més variada que allò que veiem pels nostres propis ulls, d'allò que està escrit a la història, d'allò que marquen les lleis, d'allò que és usual en quantitat, d'allò que jo hi visc en la meva cultura... el món es molt més. 

El nadal, com és el teu?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Apòcrif de Sant Jaume?

- Versión española, anar-hi

dimarts, 10 de desembre del 2019

Caminant, caminant, què em queda?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"to get the way ready for you"
"This is the good news about Jesus Christ, the Son of God. It began just as God had said in the book written by Isaiah the prophet, “I am sending my messenger to get the way ready for you. In the desert someone is shouting, ‘Get the road ready for the Lord! Make a straight path for him.’ ”"

Avui prenc l'inici de l'evangeli de Marc, que sembla una introducció al que ha de ser no només l'evangeli sencer, si no tot el Nou Testament, ja que els historiadors conclouen avui en dia que aquest va ser el primer dels documents escrits entorn la persona de Jesús, del Crist ressuscitat, posant per escrit allò que fins el moment havia estat pura transmissió oral. 

I d'aquest petit fragment ressalto dues idees. La primera, resum del que és aquest escrit de l'evangelista Marc: "l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu", és a dir la història nova i bona de l'home Jesús, per fe fill de Déu. 

La segona: el camí, que hi apareix dues vegades. Ja en la època del profeta Isaïes hi havia la consciència de la vida com a camí; aspecte aquest que es repeteix temps després, en el s. I, quan s'escriu el text de Marc. Aquesta idea segueix avui en dia en l'imaginari de les persones: en forma de rellotge, o de viatge, com el tren que només passa una vegada i mai no para o el "d'Ítaca", 
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat l'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques. 
Enguany amb la meva situació excepcional he hagut de triar el meu equipatge. Aquests dies en fa 100 de l'inici de l'excedència laboral i del meu viatge de vinguda, tal i com expressava a l'Entrada "Més Ave Maria (en francès)" de 14 de setembre i ja des d'un any abans he estat fent un procés d'acceptació, de discerniment personal, familiar i material i d'alliberament. 

Quan un viatja sap que no pot dur-se'n tot el que voldria i és l'excusa perfecta per fer neteja. Ja vaig fer ressò d'això en l'Entrada "Permeti’m, què porta vostè a sobre?" del dia 6 de desembre passat, aquell des de Saigon. Però ara hi continuo. 

Aprofitant l'avinentesa i la Xarxa vaig aprofitar per deixar anar llibres en format paper. El que encara no havia llegit, segurament no m'interessa. I del que ja he llegit, el que m'ha marcat, amb el que he crescut ja ho tinc integrat. I si en el futur necessito alguna cita concreta, ja la buscaré en el meu interior (i de forma textual a Internet). Segur que algú altre ha haurà pensat també en allò mateix. 

I això que el camí excepcional d'aquest any sabàtic encara està en la seva primera etapa, abans de l'equador.

Ens preparà el camí, preparem-lo també!


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Mc 1,1-8?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 6 de desembre del 2019

Permeti’m, què porta vostè a sobre?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Tot i que a l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost, presentava el que ha de ser aquest especial curs 2019-20, a cavall de la ciutat de Ho Chi Minh i Barcelona. Ja ha passat el primer trimestre, temps suficient per mirar enrere i avaluar. Aprofitant que se'm va demanar un article, aquí va un primer ressò. A partir d'ara, Nadal en família i noves propostes pel 2020. Cảm ơn.
Tothom que hagi passat pels controls de seguretat dels aeroports sap el que això representa: cues a munt i avall, paciència, tarja en una mà, identificació a l’altra, buidar l’ampolla, treure’s el cinturó, les cadenes, anells, revisar les butxaques, abandonar l’encenedor, les tisoretes o quelcom amb aparença perillosa i, tot, bossa de mà, sabates i dispositius electrònics fora de les seves fundes cap el túnel dels raigs X, mentre un mateix passa per l’arc detector esperant no sentir el xiulet. I cas d’aquest infortuni, de la probabilitat o que el funcionari de torn cregui intuir quelcom, caldrà deixar-se grapejar i/o obrir les bosses, deixar sobre una taula davant de tothom allò que duem, en el fons... mostrar el què i qui som. 
En psicologia sovint es fa servir “la motxilla” per referir-se a les experiències negatives o no prou satisfactòries que carreguem amb nosaltres i que ens impedeixen encarar el present d’una manera sana i optimista. Fent servir aquest símil, he mirat endins meu i m’hi he fixat en allò deixat de banda i en com va la meva motxilla interior, a partir de les capses, bosses i maletes que han vingut amb mi en els últims temps.  
Al febrer em mudava fora de Barcelona: de la solteria a la parella de fet, d’un pis a una casa, de la ciutat al camp, del metro al tren, del bullici a la tranquil·litat, del projecte individual al comú. Molts trastos, alguns llibres, apunts vells, la vaixella de diumenge, relacions poc sanes... van anar a les escombraries, les vaig donar o es van quedar.
Al setembre em mudava una mica més lluny i amb restriccions d’equipatge, ara cap a l’Àsia. Duia en aquell moment una bossa rebregada amb ànsies d’escapar del remolí d’una vida marcada per la qualitat i les aparences, una ampolleta de voler conèixer i tres capsetes amb l’agraïment als qui m’han facilitat aquest any sabàtic, amb el record del company recentment finat, i amb la preocupació per l’amiga malalta. 
Però just havent aconseguit marcar una rutina, la crida a l’acompanyament urgent del sogre en els seus últims dies entre nosaltres em va fer agafar un vol de tornada, en el que em van trobar una gran bossa d’esperit de servei i amor de família. 
Tres setmanes després, amb el cor vessant de vida posàvem rumb novament cap a Saigon, ara amb les butxaques plenes de satisfacció, la necessitat de créixer al necesser i la consciència reafirmada en valors com el camí en parella i l’aposta pel que realment paga la pena. A última hora, fruit dels esdeveniments arrel de la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem que vaig veure i viure des de l’hospital, vaig emportar-me un sac d’orgull català i un paquet de vergonya creixent de l’estat espanyol. I ara al passaport hi adjunto com a tarja de presentació un “Tôi không thích là người Tây Ban Nha”.
Tecnològicament m’acompanya el portàtil serveix a la necessitat comunicativa (anglès, vietnamita, bangla...) i d’ordre. Ordinador que és porta d’entrada a diferents cursos en línia -entre ells “Las Mujeres en la Iglesia” del Boston College i “Abús Sexual Infantil per a professionals en contacte amb infants i adolescents” de la Fundació Vicki Bernadet i que canalitza la reflexió en el bloc Tunafijunza. I com a col·laborador seu, però amb cura, sabedor del seu poder addictiu, el mòbil.
També m’he endut alguns llibres, destacant-ne “Navegantes de la fe” d’Emilio Pinto Rodríguez (DEP) qui me’l dedicava temps enrere amb estima, respecte i admiració. Gràcies Emilio! i també els llibrets de “La missa de cada dia” de l’Editorial Claret als quals he grapat els anàlegs “Nhút cho lời chúa” de la parròquia. Aquesta senzilla bibliografia acompanyada del costum de la pregària, em fan encarnar els anys d’estudi d’història del cristianisme, de dogmes i tractats... ajudant-me a entendre i suportar la meva pròpia persona, així com a fer present Jesucrist davant dels altres. 
Ara em toca començar a preveure que dur a l’equipatge en el proper viatge a casa per Nadal. I tu? Quant fa que no mires que hi duus en el sarró? Què hi portes tu a sobre?


https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article va ser publicat en el núm. 117 de la revista L'AGULLA de desembre de 2019 amb el mateix títol, "Permeti’m, què porta vostè a sobre?".

dimarts, 3 de desembre del 2019

Evangeli, tradició i vida: litúrgia (1)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"What does all of this mean?"
"What does all of this mean? It means that the Gentiles were not trying to be acceptable to God, but they found that he would accept them if they had faith."

En aquest passatge de la carta als Romans Pau es mostra com els primers cristians també es preguntaven sobre la bona nova, l'evangeli... què volia dir tot allò que havia passat durant la Pasqua de l'any 33? Vist en perspectiva, aquells 3 anys de vida pública de Jesús pels camins, la seva mort en creu i el miracle -encara no entès per molts- de la resurrecció? I això dels gentils que també podien salvar-se, sense ser ni complir els preceptes jueus? 

Amb aquesta reflexió oberta enceto una sèrie d'entrades d'aquest Bloc amb la mateixa temàtica, la tradició i la vida. El món canvia, el cristianisme s'estén arreu del món i les cultures, l'Església es va adaptant com pot i la fe... la teva fe? 

I la primera reflexió la faig a partir de la notícia "La validesa de la guitarra en la litúrgia" del 28/11/2019 que llegeixo al portal Catalunya Religió (enllaç), que comença d'aquesta manera: 
"(Jordi Llisterri-CR)  Els liturgistes mai han estat gaire partidaris de les guitarres a la missa. Tampoc ho era el pare Gregori Estrada, un dels grans compositors litúrgics de Montserrat. Però dins de la seva extensa obra el pare Gregori va compondre quatre salms responsorials per a guitarra que havien quedat en oblit. Aquest dimecres s’han recuperat i cantat de nou en la presentació del llibre Quatre salms responsorials que s’ha fet a la parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona.
L’abat Josep Maria Soler ha explicat que aquests salms mostren com “la guitarra pot ser un instrument litúrgic vàlid amb qualitat”. Com han comprovat els assistents, el seu so acompanyant el text del salms és “com una nova cítara de l’antic Israel”, que acompanyava les lectures dels textos sagrats. Recuperar aquesta formula és una aposta “especial i atrevida”."
I davant d'això i amb una àmplia visió del que és la vida de les persones cristianes a diversos països d'arreu del món, jo em pregunto... i els tambors o altres instruments no tan virtuosos com els violins o l'orgue? No sonen bé a les oïdes del Senyor? 

I les ofrenes de sacs d'arròs, fruites exòtiques o animals? No són dignes representants del treball dels homes i les dones vàlides que oferim com a present i agraïment al Déu que ens ho dóna tot? 

I les esglésies de fusta, adob i xapa sense grans vitralls plens d'imatges de sants i alguna santa? Pot ser no són dignes per a Déu? No són casa del Senyor?

I la separació d'homes en un costa i dones a l'altra durant les celebracions? Ho fan malament on ho fan així o ho fem malament allà on ens barregem tots i totes. Déu veu millor ens separem per sexes o ens seiem amb els familiars i les amistats més properes? 
  
I els bancs de taulons de fusta? les cadires de plàstic multicolors? I els vestits? pantaló llarg, pantaló curt, cabell a la vista o tapat? Les mantellines abans eren obligatòries a casa nostra, potser Déu ara ja no les vol?

Hi ha la dita "Voler posar portes al camp" que és el que la litúrgia sembla intentar fer. D'acord que uns paràmetres bàsics ha d'haver, però en un món cada vegada més petit, un món en el que ja no es viu en països o continents independents, en que es viatja, es veu i se sap com es fa aquí i com es fa allà, cal ser-ne conscients i mirar de simplificar i mirar més enllà. Preguntar-se, què vol dir això?

Com és la teva litúrgia? 
I el teu Evangeli? I la teva vida?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Romans 9,30-33?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 29 de novembre del 2019

Dones a l'Església i al món (i 10)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"I ask you to help them"
"Euodia and Syntyche, you belong to the Lord, so I beg you to stop arguing with each other. And, my true partner, I ask you to help them."

Amb aquesta d'avui dono per acabades les entrades dedicades a les dones dins l'Església. I ho faig amb una constatació clara i és que cal avançar i avançar en el camí de la igualtat no d'homes i dones només, si no de la dignitat de tots els batejats com a fills de Déu i membres de l'Església. 

Acabem de recordar el dia mundial de la Eliminació de la Violència contra la Dona o també dit de la No Violència de Gènere, instituït per Nacions Unides l'any 1993 a partir de la següent declaració, enllaç. Però tot i així, encara hi ha molt camí a fer, també a Espanya on veiem dia sí dia també violència d'aquest tipus al mitjans de comunicació, habitualment quan ja és massa tard i ella no ho pot explicar. 

Tinc la sort d'haver pogut conèixer al llarg dels anys una gran diversitat de tipologies d'església: diocesanes i vinculades a varietat d'instituts de vida religiosa masculina i femenina, d'àmbit local i curial, de les perifèries i del centre eclesial, del nord i del sud del planeta, d'Europa, Amèrica del Sud, d'Àfrica i d'Àsia, grans arquebisbats d'àmbit urbà i petits vicariats apostòlics d'àmbit rural, conferències episcopals d'àmbit estatal i altres agrupacions com les de la Conferència Episcopal Tarraconense, jeràrquica i d'associacionisme laïcal... Molt bona gent però sobre tot, millor gent quan més abaix de la piràmide jeràrquica (és una forma de parlar) es troba. 

Per posar a la reflexió un únic punt: a casa nostra, a Catalunya, hi trobo diversitat d'entitats i moviments que promouen donar a la dona el lloc que es correspon com a persona i batejada. També veiem algunes passes com l'existència i la feina que desenvolupa des de 1910 la Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) o les que el papa Francesc està provant de portar cap endavant com el curs en línia "Las mujeres en la Iglesia".  

Però en contraposició, ara vivint al Vietnam trobo a la parròquia a la que hi assisteixo un esquema que em resulta familiar haver trobat també a l'Àfrica, dones i homes separats, moltes monges i paper clarament predominant dels mossèns a les que les monges, els laics i els escolans recolzen i segueixen de forma diversa. 

L'església la formem totes*! 
(*totes les persones)

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Fi?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 27 de novembre del 2019

Dia del mestre (a España)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Aquesta d'avui dóna continuïtat a l'Entrada "Dia del mestre (al Vietnam)" del dia 20 de novembre i la dedico als mestres a Espanya, també Catalunya. Primer una cita: "L'assetjament i amenaces de pares, és en gairebé un 30% dels casos el principal motiu pel qual els docents demanen ajuda a professionals".

Segon el vídeo "Matemáticas Alternativas" (enllaç a Youtube), que des d'un punt còmic i amb una fina ironia final, mostra la situació en la que es veu immersa la mestra Wells, implicant un dels seus alumnes, en Danny, els seus pares, el director de l'escola, la premsa... Situació que, sovint es dóna en els centres escolars,
Anar-hi al vídeo a YOUTUBE
I tercer, ara ja aterrant a Catalunya actualment, un article titulat "SUSPENS EN LA RELACIÓ DOCENTS - PARES" (enllaç) estret d'un dels butlletins Salut Laboral 2018/19 de la Federació d'Ensenyament del sindicat Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

Veure el document
A partir d'aquí, siguis pare, siguis mestre, alumne o cap de les anteriors, la teva reflexió, 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

diumenge, 24 de novembre del 2019

Jesús i el Temple (Francesc i el Vaticà?)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Jesus kept on teaching"
"Each day, Jesus kept on teaching in the temple. So the chief priests, the teachers of the Law of Moses, and some other important people tried to have him killed"

El text que he escollit avui és més conegut pels seus versets anteriors, aquells que expliquen com Jesús va entrar en el temple de Jerusalem i va fer fora els venedors amb aquelles paraules, "El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres." (v. 46). 

Però de forma premeditada he volgut desenvolupar aquest número 47, "Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir",  i això en dues fases:

"Cada dia ensenyava en el temple"
Es diu que el pontificat de Joan Pau II va ser aquell que va obrir l'Església Universal a tot el món, a partir dels seus més de 100 viatges fora d'Itàlia. I és una evidència que amb Francesc el Vaticà ha entrat de ple en l'ús de les noves tecnologies (web, Instagram, Youtube, etc... ). I una de les aportacions ben interessants d'aquest pontificat que podem trobar a diari són les homilies de les misses a la casa de Santa Marta (enllaç).

És a dir, que tenim un pontífex, per als creients el vicari de Crist, però també un rei absolut d'un estat nacional, un líder mundial... que a diari fa una homilia en base a passatges bíblics i a la pregària amb Ell. 

Qualsevol pot estar més o menys d'acord o en desacord amb les seves paraules, però el que no es pot negar és que el papa Francesc pensa i prega allò que diu (tot i que també es nota quan improvisa, per exemple davant les preguntes dels periodistes als avions). Què mou a Francesc? Em sembla que la fidelitat al Déu Jesucrist.

"Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir"
En una entrevista del 6 de novembre al mitjà LifeSiteNews l'arquebisbe Carlo Maria Viganò ha denunciat el següent: “The abomination of idolatrous rites has entered the sanctuary of God and has given rise to a new form of apostasy whose seeds, which have been active for a long time, are growing with renewed vigor and effectiveness.” i segueix... According to the tradition of the Church, the Church of Santa Maria in Traspontina and St. Peter’s Basilica must be re-consecrated in light of the appalling idolatrous profanations that have been committed in them(veure notícia sencera al web). 


El bisbe Vigano lidera de fa temps una ofensiva contra el papa Francesc. Ara a partir del Sínode de l'Amazònia. Inculturació, acollida, fraternitat, atenció als signes dels temps... semblen no dir-li res.   

La gestió dels recursos propis és una necessitat de supervivència, no només humana si no de tot tipus de vida: animals, vegetal, microscòpica... La gestió dels recursos comuns és una necessitat imperiosa de la vida en comú (família, clan, grup, país, religió...) i al voltant de la vida comunitària es dóna sempre l'anomenada "eròtica del poder"Què mou al bisbe Vigano?

I tot això en la referència d'aquest diumenge que és el final de l'any litúrgic amb la festivitat cristiana de Crist Rei. Com és el nostre Crist? Servidor o rei? I si el considerem com un rei, de quina classe? Com els que estem acostumats o rei de l'univers, rei de la vida, rei del renéixer? rei de les persones?  

Què et mou a tu? 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Lc 19,45-48?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 22 de novembre del 2019

Dones a l'Església (9) I alguna reflexió més

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"But tell my disciples"


"Then Jesus said to her, “Mary!” She turned and said to him, “Rabboni.” The Aramaic word “Rabboni” means “Teacher.” Jesus told her, “Don't hold on to me! I have not yet gone to the Father. But tell my disciples that I am going to the one who is my Father and my God, as well as your Father and your God.”"

Moment cabdal del missatge cristià, la resurrecció de Jesús com a Crist. I a qui es presenta primer de tots? A Maria la magdalena. I què li diu? "Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."" (v. 17). 

Tot i que l'enviament oficial es diu que és el de pentecosta, quan els deixebles atemorits estaven tancats i amagats (cfr. Ac 2,1-13), intueixo de la importància d'aquest primer mandat. Jesucrist s'hi apareix i envia a una dona. Ells va ser la primera evangelitzadora "Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va contar el que ell li havia dit" (v. 18), aspecte aquest ben difícil, només cal imaginar la situació, què pensarien els deixebles? Què pensaria Pere, el primer pontífex, en sentir-la? De boja, mínim.

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions.
  • FORO 1¿ El cambio epocal pone en evidencia una presencia de las mujeres más poderosa y más reivindicativa, al tiempo que destaca la diversidad como un valor propio de nuestro tiempo. Si las mujeres son un «signo de los tiempos» ¿cómo podemos incidir en su presencia y visibilización en la actividad de la Iglesia? ¿cuáles serían los primeros pasos que dar? ¿por quiénes? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso?
  • FORO 2 Teniendo en cuenta los distintos matices de las culturas y sociedades de las que procedemos y cómo la Iglesia se incultura en ellas ¿Cuáles son los retos eclesiales y pastorales relacionados con las mujeres que ves más urgentes en tu comunidad local? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso? 
Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 
FORO 4.1: Para cualquier ser vivo lo primero es la propia existencia y eso mismo es lo que ocurre con las organizaciones. Por poner un ejemplo, el objetivo de las ONG es el acabar con la desigualdad en el mundo, pero ¿qué ocurriría con ellas si se consiguiera su objetivo? La propia organización, sus directivos, cuadros medios empleados… verían en peligro su modo de vida y sustento y lucharían por poder seguir con ella, por ejemplo cambiando o ampliando su misión principal. 
A mi parecer la Iglesia como organización humana sufre un clericalismo exagerado, aun siendo un elemento importante y necesario, a la ve es aquel mismo que no la permite avanzar en la misión que es la salvación de los hijos e hijas de Dios. Suerte tuvo la Iglesia con los papas Juan XXIII y Pablo VI como impulsores del CVII y suerte con Francisco que lo apoya. Visto en perspectiva se observa cómo no fue lo mismo con otros pontífices. Creo que se está haciendo bien: desde arriba cambio de mentalidad, abertura a las ciencias, transformación del Colegio Cardenalicio, conviene hacer lo mismo con los futuros presbíteros y  obispos. El paso siguiente después de las mujeres ha de ser el estudio del caso, del signo de los tiempos que representan  las personas gays, lesbianas, trans… también hijas queridas de Dios y, en general, apartadas, atacadas por la Iglesia oficial.
FORO 4.2: Me parece fundamental ir avanzando en reducir el clericalismo patente en todos los ámbitos de la Iglesia. En muchos ámbitos hay mujeres realizando tareas importantísimas pero por encima siempre acaba habiendo un clérigo, a menudo con una menor formación específica. No solo se trata de hacer servicios puntuales y “que parecen menores” en la parroquia sino de asumir mayores responsabilidades.
Cabe también cambiar las estructuras, cambios en el derecho canónico, en la formación de los nuevos seminaristas para que a largo plazo sigan estas reformas. La visibilización también es importante para ir creando conciencia, por tanto convendría aplicar de forma puntual y específica la discriminación positiva para favorecer nuevas presencias femeninas en servicios y cargos. Los obispos en sus cartas pastorales deberían ir tratando el tema de la mujer, desde los diversos ámbitos, para ir generando también cierta manera de hacer y de vivir. La jerarquía es un servicio y un espejo en el cual poder ver reflejado al propio Jesús. 
Habría mucho más… reflexiones grupales son enriquecedoras y necesarias.
Digues tu també!

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'evangeli de Jn 20,11-18?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 20 de novembre del 2019

Dia del mestre (al Vietnam)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


El dia del mestre no és el 27 de novembre? La festivitat cristiana de Sant Josep de Calassanç, aquell mossèn de la franja d'Aragó fundador dels Escolapis? Doncs sí però també doncs no, tot depèn de les ulleres amb les que ens ho mirem.

Al Vietnam aquesta festa es celebra avui dia 20 de novembre i això per rememorar una reunió d'educadors de països socialistes a Varsòvia el 1957, en plena Guerra Freda entre Blocs, en la que es va propugnar un manifest internacional. Potser per geopolítica, el que era conegut com a Diada del Manifest Internacional dels Educadors, a partir de 1982 va passar a nomenar-se com a Dia dels Educadors vietnamites, probes ambdues de la importància de la política i del significat de les paraules.

L'educació i l'ensenyament (si es consideren aspectes aquests dos diferents) són la porta dels infants i adolescents al món. Del que rebin en aquesta primera etapa beuran la resta de la seva vida. Tant de bo a casa nostra es valorés el paper que desenvolupem mestres i professors, tal i com mostra la fotografia de sota.
Trobada del Primer Ministre, Nguyen Xuan Phu amb alguns professors del país

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dilluns, 18 de novembre del 2019

Palabra, verdad y libertad

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Hace un par de años tuve que decidir la temática del Trabajo de Final de Grado de los estudios de Ciencias Religiosas y tenía claro que no quería que ese estudio y reflexión quedaran solamente en algo teórico, sino que, cumpliendo los requisitos formales exigidos pudiera ayudar a personas concretas cristianas y a la Iglesia –aspecto éste harto más difícil– en su autocomprensión como madre, también de hijos e hijas gais, lesbianas, trans, inter, bi, a… , de hijos LGTIB. De ahí surgió “Liberación de la persona. La verdad os hará libres (Jn 8,32)”, accesible en el bloc Tunajifunza. 
Leemos en Jn 8,31-32 que Jesús dijo: “–Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres”. Palabra, verdad y libertad, tres grandes palabras –valga la redundancia– fundamentales para la fe en Jesucristo, para la fe cristiana. Reflexionemos a partir de cuatro ámbitos.

La creación es la obra de Dios, es el escenario en el que se desarrolla la humanidad y nuestra propia vida. Para los cristianos es el mundo y el tiempo, pero también la historia de salvación que Dios nos ofrece. En el momento inicial este escenario “estaba bien” (Gn 1,10.18.21.25). Es más, también la humanidad y a nosotros en nuestra singularidad concreta, se nos define a todos como “muy bien” (Gn 1,31), a todos, también los LGTIB. Mirando el mundo del s. XXI es obvio que ya no está tan bien. La vida de tantos millones de personas –las que viven con menos de 1 dólar al día, por poner un ejemplo– así nos lo muestra. ¿Qué ha hecho la humanidad para llegar a este punto? ¿qué mundo nos han dejado nuestros mayores? ¿qué les estamos legando a nuestros descendientes? Y si miramos nuestras propias vidas con sinceridad, cada uno la suya, seguro que encontramos manchas que hacen que no estemos tan bien. Recibimos un regalo en condiciones óptimas y nos lo estamos regalando los unos a los otros como “un pongo” –aquel objeto, regalo de compromiso que uno no sabe dónde poner y que habitualmente se re-regala en un futuro compromiso–. Se nos dio una vida que no siempre cuidamos, que no sabemos vivir en plenitud.

Aunque previo, Dios es el segundo punto en el que detenerse. El Dios cristiano es por dogma y por creencia, único, eterno, omnipresente y trinitario: Padre creador, Hijo, salvador y Espíritu Santo, que acompaña y guía. Que se nos revela de forma cercana, amorosa, familiar como “Abba” (Gl 4,6) lejos de lo majestuoso e hierático de otros dioses, pero también a menudo de forma misteriosa e incomprensible. Nos trata como hijos e hijas y por eso podemos dirigirnos a Él como Padre. Nos ama a todos y a todas, también a sus hijos LGTIB, y nos propone amarnos y tratarnos como hermanos. Esa es su palabra y su verdad.  

Tercer punto: la Iglesia, que como don y misterio es sacramento que nos acerca a Dios. Como católica es universal, como apostólica es para la misión. Si miramos nuestra propia historia como creyentes seguro que encontraremos las huellas que hemos seguido, las que nos han guiado –en forma de personas, parroquias, comunidades, organizaciones u otras estructuras–. De igual forma, en nuestro compromiso por el Cristo se nos pide que nosotros seamos también guía para otros. Todo esto es Iglesia. Pero también, como humana y pecadora, fundamentalmente los hombres de la jerarquía la han convertido a lo largo de 2000 años en excesivamente romana, clerical y jerarquizada (así nos lo recuerda la Lumen Gentium en su capítulo 3) pese a haberse autodefinido en el Concilio Vaticano II, en 1964, también como pueblo de Dios (LG capítulo 2). Es papel de la Iglesia amarnos como hijos en hijas, pero en demasiados casos no lo hace así. Infinidad de situaciones habituales nos muestran una imagen más condenadora que misericordiosa, más represora que no acompañante. Algunos la atacan, algunos se apartan, otros intentan vivir desde ella y algunos sueñan en abrir puertas y ventanas para que el Espíritu guíe y ayude en su reforma: El actual curso “Mujeres en la Iglesia” de la Boston College  School of Theology and Ministry seguro que va en esa dirección. Pero ésta, como divina y humana, es la única Iglesia que tenemos.

Y finalmente, la vida del día a día, nuestra propia vida que a menudo no es de color de rosa: problemas, exceso de trabajo para unos y falta para otros, compromisos en demasía, situaciones desfavorables… aparecen como obstáculos para una vida sana, serena y plena. El mundo que hemos heredado y que nosotros mismos ayudamos a mantener presenta un conjunto de cadenas –personales, sociales pero también eclesiales– que fácilmente nos oprimen, sobre todo si no somos conscientes –en un sistema global, en el que prima lo virtual por encima de lo real, y que tiende al capitalismo exagerado, herencia de un europeísmo occidental en decadencia–. La economía de mercado, el consumismo al máximo, las disposiciones laborales, el descrédito de la política, el estado y lo público, el mundo de las apariencias que se incrementado por la tecnología de las pantallas y las redes sociales, la banalización del sexo y del cuerpo –no olvidemos, cuerpo y alma, materia y espíritu–, el ocultamiento de la muerte y del sufrimiento como partes integrantes de la vida son características de “este escenario”, el mundo. Pero quizás la peor de estas cadenas sea nuestro propio ego, aquel que nos oculta la realidad, que nos hace sentirnos superiores, más condenadores que no misericordiosos hacia los demás. 

Con todo ello: el mundo, nuestro Dios, la Iglesia y sus diversas facetas y nuestro día a día particular es con lo que las personas cristianas, también las LGTIB, debemos vivir. El valor dado a la Palabra y a la verdad de Jesucristo, en nuestra sagrada intimidad con Él, será fundamental para la percepción de la realidad y para el tipo de vida –de esclavos o en libertad (Gal 4)– por el que optemos. También en el lugar que pongamos el dinero, la fama, las apariencias, el ego, el “orgullo”, a los demás y a nosotros mismos…. influirá. 



http://www.alandar.org
Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR el 30 de setembre de 2019 amb el mateix títol (enllaç).






Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.