Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Televisió TVE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Televisió TVE. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de març del 2016

Els maristes i Siria

Les darreres setmanes estan apareixent tota una sèrie d'informacions sota el títol "Abusos a menors" o "Abusos als maristes". Amb aquesta Entrada dono continuïtat a la de 16 de febrer passat titulada "En defensa de la família (marista)"

En aquesta d'avui, vull incloure l'últim reportatge del programa de TVE "Pueblo de Dios", amb el títol "Siria: la vida en el infierno" emès diumenge 13 de març. El resum del reportatge que trobem a la pàgina web ens diu el següent:
La ciudad siria de Alepo, con dos millones de habitantes, está en el punto de mira de todos los contendientes de la guerra. La batalla de Alepo, que comenzó en 2012 y todavía continúa, ha sembrado las calles de muertos y heridos, ha forzado la salida de miles de personas y ha arruinado sus monumentos. Los hermanos maristas no se marcharon de la ciudad y se quedaron con su pueblo. El hermano Georges Sabé vive en Alepo y se ha desplazado a Beirut, en un viaje nocturno de alto riesgo, para encontrarse con un equipo de Pueblo de Dios que le esperaba en la capital de Líbano. Allí nos ha relatado el sufrimiento de su pueblo y la misión que están llevando a cabo los hermanos maristas con las víctimas de la guerra.  
El hermano Georges nos ha contado que en Siria el nivel de tolerancia y convivencia entres las religiones era bueno hasta que llegó el Daesh (el llamado "Estado islámico") imponiendo su ley de "Islam o muerte". Muchos cristianos han sido asesinados pero la mayoría optó por marcharse del país para salvar sus vidas y las de sus familias. De los 350.000 cristianos que había en Alepo, apenas quedan el 10%. Los hermanos maristas llegaron a Alepo en 1904 y allí siguen. Hermanos, voluntarios, la ong SED y antiguos alumnos maristas se han movilizado. Ayudan a 800 familias, cristianas y musulmanas, dan leche mensualmente para 3000 niños, diariamente dan de comer a 500 personas, acogen a desplazados, dan clase a 150 niños sin escuela y con la ayuda de médicos voluntarios han atendido a cientos de heridos y salvado muchas vidas.  
En su colegio de Beirut, los hermanos maristas han acogido a un gran grupo de familias cristianas que huyeron de Alepo para salvar sus vidas. No es la primera vez que los maristas acogen a refugiados. Ya cuando la guerra en Líbano, cientos de personas vivieron en el colegio, un lugar más seguro que sus casas.  
Hasta el momento, la guerra en Siria arroja un saldo de 350.000 muertos,nueve millones de desplazados dentro del propio país y otros tres millones de refugiados en el extranjero. A esto hay que sumar los heridos, los dos millones de niños sin escolarizar, la destrucción de pueblos enteros, el expolio del patrimonio arqueológico y el empobrecimiento de la población.



Sense treure importància a l'assumpte dels abusos, crec que el reportatge dóna una visió complementaria d'allò que també fem els maristes, aquí a Catalunya, a Espanya i a la resta del món.

I afegeixo també la única informació que he trobat a la premsa en els darrers dies que intenta de posar una mica de blancs sobre negre i donar l'altra visió que també és dona. Correspon al diari ARA de data 14 de febrer, titulada "A què es dediquen els maristes?".

Ja per acabar, que no falti i no hi hagi cap dubte, reescric allò que ja escrivia el 16 de febrer: "Des d'aquí la crítica més ferotge cap a ells, la demanda que la justícia actuï com ho ha de fer i el suport a les víctimes."

dijous, 9 de juliol del 2015

Les minories ètniques

Entre els dies 5 i 13 d'aquest mes de juliol el papa Francesc realitza un viatge a Amèrica Llatina, la seva terra, concretament a Equador, Bolívia i Paraguai. En aquest darrer país, al que em sento ben unit hi serà els dies 10, 11 i 12 i realitzarà entrevistes amb el president, altres autoritats i el cos diplomàtic (al palau de Lopez), també contactarà amb representants de la societat civil (a l'estadi León Condou) i amb els bisbes i resta de membres de la vida religiosa (a la Catedral Metropolitana). 

Però també ha guardat un temps pel jovent i per dues misses obertes al poble en general (al camp de Ñu Guazú d'Asunción i al santuari de la Mare de Déu de Caacupé, patrona del país). Finalment farà també una doble visita de caire social: al Bañado Norte i a l'Hospital general pediátrico “Niños de Acosta Ñu” de San Lorenzo.


Aprofitant l'oportunitat vull presentar el documental "El Chaco, la tierra olvidada" del programa "Pueblo de Dios" de TVE, emès el 5 de juliol. En ell es presenta la tasca que des del Vicariat Apostòlic del Pilcomayo desenvolupen diverses congregacions religioses a San Leonardo Fischat i San José de Esteros.

Aquestes són dues comunitats rurals formades per la minoria ètnica dels nivaclé, una de les moltes que habiten la zona oriental del Paraguai, el desert del Chaco on l'ONG SED hi col·labora de forma continuada des del 1992. El papa Joan Pau II va apropar-s'hi l'any 1988 fins a la població de Mariscal Estigarribia on va celebrar missa a la missió de Santa Teresita.

Veure el documental en el web RTVE a la Carta 


Ja en la seva primera etapa del viatge, a l'Equador el papa Francesc ha reivindicat el paper de les minories ètniques i ha fet una crida per lluitar contra les desigualtats socials: "Hem de posar una especial atenció en els germans més fràgils i en les minories més vulnerables, que són el deute que encara té tota l'Amèrica Llatina."

dijous, 9 d’abril del 2015

Déu amb diferents accents

Pels catòlics és temps de Pasqua, després d'una setmana de la celebració de la Setmana Santa. La celebració més important dels cristians.

Però quines són els punts fundants i importants d'altres religions d'arreu del món? El programa Sense Ficció de TV3 del 24 de desembre de 2014 va dedicar un reportatge amb el títol "Déu amb accent" a la presentació de 8 de les religions més importants i presents a Catalunya: judaisme, catolicisme, islam, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes.
Veure el reportatge
Alguna de les coses que aprendràs...

  • El nom del Pare creador: Déu, Jehovà, Jahvè, Al·là... 
  • Les figures de Muhàmmad, Jesús, Buda
  • Les Escriptures pròpies: La Torà, l'Alcorà, la Bíblia en les seves diverses versions,  
  • Els llocs de trobada: església, sinagoga, mesquita, saló del regne,
  • La relació amb el creador: directa, amb rabins, sacerdots, cèlibes, casats...
  • Les celebracions i la liturgia: pasqua, péssah, 
  • Les formes de relacionar-se amb el transcendent: creure, pregar, meditar... 
  • El que és per ells la vida: perdonar, estimar, fer el bé, l'eternitat, els debats bioètics...