Dones a l'Església i al món (i 10)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"I ask you to help them"

"Euodia and Syntyche, you belong to the Lord, so I beg you to stop arguing with each other. And, my true partner, I ask you to help them."

---

Amb aquesta d'avui dono per acabades les entrades dedicades a les dones dins l'Església. I ho faig amb una constatació clara i és que cal avançar i avançar en el camí de la igualtat no d'homes i dones només, si no de la dignitat de tots els batejats com a fills de Déu i membres de l'Església. 

Acabem de recordar el dia mundial de la Eliminació de la Violència contra la Dona o també dit de la No Violència de Gènere, instituït per Nacions Unides l'any 1993 a partir de la següent declaració, enllaç. Però tot i així, encara hi ha molt camí a fer, també a Espanya on veiem dia sí dia també violència d'aquest tipus al mitjans de comunicació, habitualment quan ja és massa tard i ella no ho pot explicar. 

Tinc la sort d'haver pogut conèixer al llarg dels anys una gran diversitat de tipologies d'església: diocesanes i vinculades a varietat d'instituts de vida religiosa masculina i femenina, d'àmbit local i curial, de les perifèries i del centre eclesial, del nord i del sud del planeta, d'Europa, Amèrica del Sud, d'Àfrica i d'Àsia, grans arquebisbats d'àmbit urbà i petits vicariats apostòlics d'àmbit rural, conferències episcopals d'àmbit estatal i altres agrupacions com les de la Conferència Episcopal Tarraconense, jeràrquica i d'associacionisme laïcal... Molt bona gent però sobre tot, millor gent quan més abaix de la piràmide jeràrquica (és una forma de parlar) es troba. 

Per posar a la reflexió un únic punt: a casa nostra, a Catalunya, hi trobo diversitat d'entitats i moviments que promouen donar a la dona el lloc que es correspon com a persona i batejada. També veiem algunes passes com l'existència i la feina que desenvolupa des de 1910 la Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) o les que el papa Francesc està provant de portar cap endavant com el curs en línia "Las mujeres en la Iglesia".  

Però en contraposició, ara vivint al Vietnam trobo a la parròquia a la que hi assisteixo un esquema que em resulta familiar haver trobat també a l'Àfrica, dones i homes separats, moltes monges i paper clarament predominant dels mossèns a les que les monges, els laics i els escolans recolzen i segueixen de forma diversa. 

L'església la formem totes*! 

(*totes les persones)

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Fi?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dia del mestre (a España)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Aquesta d'avui dóna continuïtat a l'Entrada "Dia del mestre (al Vietnam)" del dia 20 de novembre i la dedico als mestres a Espanya, també Catalunya. Primer una cita: "L'assetjament i amenaces de pares, és en gairebé un 30% dels casos el principal motiu pel qual els docents demanen ajuda a professionals".

Segon el vídeo "Matemáticas Alternativas" (enllaç a Youtube), que des d'un punt còmic i amb una fina ironia final, mostra la situació en la que es veu immersa la mestra Wells, implicant un dels seus alumnes, en Danny, els seus pares, el director de l'escola, la premsa... Situació que, sovint es dóna en els centres escolars,

Anar-hi al vídeo a YOUTUBE

I tercer, ara ja aterrant a Catalunya actualment, un article titulat "SUSPENS EN LA RELACIÓ DOCENTS - PARES" (enllaç) estret d'un dels butlletins Salut Laboral 2018/19 de la Federació d'Ensenyament del sindicat Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

Veure el document

A partir d'aquí, siguis pare, siguis mestre, alumne o cap de les anteriors, la teva reflexió, 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Jesús i el Temple (Francesc i el Vaticà?)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Jesus kept on teaching"

"Each day, Jesus kept on teaching in the temple. So the chief priests, the teachers of the Law of Moses, and some other important people tried to have him killed"

---

El text que he escollit avui és més conegut pels seus versets anteriors, aquells que expliquen com Jesús va entrar en el temple de Jerusalem i va fer fora els venedors amb aquelles paraules, "El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres." (v. 46). 

Però de forma premeditada he volgut desenvolupar aquest número 47, "Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir",  i això en dues fases:

"Cada dia ensenyava en el temple"
Es diu que el pontificat de Joan Pau II va ser aquell que va obrir l'Església Universal a tot el món, a partir dels seus més de 100 viatges fora d'Itàlia. I és una evidència que amb Francesc el Vaticà ha entrat de ple en l'ús de les noves tecnologies (web, Instagram, Youtube, etc... ). I una de les aportacions ben interessants d'aquest pontificat que podem trobar a diari són les homilies de les misses a la casa de Santa Marta (enllaç).

És a dir, que tenim un pontífex, per als creients el vicari de Crist, però també un rei absolut d'un estat nacional, un líder mundial... que a diari fa una homilia en base a passatges bíblics i a la pregària amb Ell. 

Qualsevol pot estar més o menys d'acord o en desacord amb les seves paraules, però el que no es pot negar és que el papa Francesc pensa i prega allò que diu (tot i que també es nota quan improvisa, per exemple davant les preguntes dels periodistes als avions). Què mou a Francesc? Em sembla que la fidelitat al Déu Jesucrist.

"Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir"

En una entrevista del 6 de novembre al mitjà LifeSiteNews l'arquebisbe Carlo Maria Viganò ha denunciat el següent: “The abomination of idolatrous rites has entered the sanctuary of God and has given rise to a new form of apostasy whose seeds, which have been active for a long time, are growing with renewed vigor and effectiveness.” i segueix... “According to the tradition of the Church, the Church of Santa Maria in Traspontina and St. Peter’s Basilica must be re-consecrated in light of the appalling idolatrous profanations that have been committed in them”(veure notícia sencera al web). 

El bisbe Vigano lidera de fa temps una ofensiva contra el papa Francesc. Ara a partir del Sínode de l'Amazònia. Inculturació, acollida, fraternitat, atenció als signes dels temps... semblen no dir-li res.   

La gestió dels recursos propis és una necessitat de supervivència, no només humana si no de tot tipus de vida: animals, vegetal, microscòpica... La gestió dels recursos comuns és una necessitat imperiosa de la vida en comú (família, clan, grup, país, religió...) i al voltant de la vida comunitària es dóna sempre l'anomenada "eròtica del poder". Què mou al bisbe Vigano?

I tot això en la referència d'aquest diumenge que és el final de l'any litúrgic amb la festivitat cristiana de Crist Rei. Com és el nostre Crist? Servidor o rei? I si el considerem com un rei, de quina classe? Com els que estem acostumats o rei de l'univers, rei de la vida, rei del renéixer? rei de les persones?  

Què et mou a tu? 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli Lc 19,45-48?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (9) I alguna reflexió més

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"But tell my disciples"

"Then Jesus said to her, “Mary!” She turned and said to him, “Rabboni.” The Aramaic word “Rabboni” means “Teacher.” Jesus told her, “Don't hold on to me! I have not yet gone to the Father. But tell my disciples that I am going to the one who is my Father and my God, as well as your Father and your God.”"

---

Moment cabdal del missatge cristià, la resurrecció de Jesús com a Crist. I a qui es presenta primer de tots? A Maria la magdalena. I què li diu? "Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."" (v. 17). 

Tot i que l'enviament oficial es diu que és el de pentecosta, quan els deixebles atemorits estaven tancats i amagats (cfr. Ac 2,1-13), intueixo de la importància d'aquest primer mandat. Jesucrist s'hi apareix i envia a una dona. Ells va ser la primera evangelitzadora "Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va contar el que ell li havia dit" (v. 18), aspecte aquest ben difícil, només cal imaginar la situació, què pensarien els deixebles? Què pensaria Pere, el primer pontífex, en sentir-la? De boja, mínim.

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions.

• FORO 1¿ El cambio epocal pone en evidencia una presencia de las mujeres más poderosa y más reivindicativa, al tiempo que destaca la diversidad como un valor propio de nuestro tiempo. Si las mujeres son un «signo de los tiempos» ¿cómo podemos incidir en su presencia y visibilización en la actividad de la Iglesia? ¿cuáles serían los primeros pasos que dar? ¿por quiénes? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso?
• FORO 2 Teniendo en cuenta los distintos matices de las culturas y sociedades de las que procedemos y cómo la Iglesia se incultura en ellas ¿Cuáles son los retos eclesiales y pastorales relacionados con las mujeres que ves más urgentes en tu comunidad local? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso? 

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 4.1: Para cualquier ser vivo lo primero es la propia existencia y eso mismo es lo que ocurre con las organizaciones. Por poner un ejemplo, el objetivo de las ONG es el acabar con la desigualdad en el mundo, pero ¿qué ocurriría con ellas si se consiguiera su objetivo? La propia organización, sus directivos, cuadros medios empleados… verían en peligro su modo de vida y sustento y lucharían por poder seguir con ella, por ejemplo cambiando o ampliando su misión principal. 

A mi parecer la Iglesia como organización humana sufre un clericalismo exagerado, aun siendo un elemento importante y necesario, a la ve es aquel mismo que no la permite avanzar en la misión que es la salvación de los hijos e hijas de Dios. Suerte tuvo la Iglesia con los papas Juan XXIII y Pablo VI como impulsores del CVII y suerte con Francisco que lo apoya. Visto en perspectiva se observa cómo no fue lo mismo con otros pontífices. Creo que se está haciendo bien: desde arriba cambio de mentalidad, abertura a las ciencias, transformación del Colegio Cardenalicio, conviene hacer lo mismo con los futuros presbíteros y  obispos. El paso siguiente después de las mujeres ha de ser el estudio del caso, del signo de los tiempos que representan  las personas gays, lesbianas, trans… también hijas queridas de Dios y, en general, apartadas, atacadas por la Iglesia oficial.

FORO 4.2: Me parece fundamental ir avanzando en reducir el clericalismo patente en todos los ámbitos de la Iglesia. En muchos ámbitos hay mujeres realizando tareas importantísimas pero por encima siempre acaba habiendo un clérigo, a menudo con una menor formación específica. No solo se trata de hacer servicios puntuales y “que parecen menores” en la parroquia sino de asumir mayores responsabilidades.

Cabe también cambiar las estructuras, cambios en el derecho canónico, en la formación de los nuevos seminaristas para que a largo plazo sigan estas reformas. La visibilización también es importante para ir creando conciencia, por tanto convendría aplicar de forma puntual y específica la discriminación positiva para favorecer nuevas presencias femeninas en servicios y cargos. Los obispos en sus cartas pastorales deberían ir tratando el tema de la mujer, desde los diversos ámbitos, para ir generando también cierta manera de hacer y de vivir. La jerarquía es un servicio y un espejo en el cual poder ver reflejado al propio Jesús. 

Habría mucho más… reflexiones grupales son enriquecedoras y necesarias.

Digues tu també!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'evangeli de Jn 20,11-18?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dia del mestre (al Vietnam)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El dia del mestre no és el 27 de novembre? La festivitat cristiana de Sant Josep de Calassanç, aquell mossèn de la franja d'Aragó fundador dels Escolapis? Doncs sí però també doncs no, tot depèn de les ulleres amb les que ens ho mirem.

Al Vietnam aquesta festa es celebra avui dia 20 de novembre i això per rememorar una reunió d'educadors de països socialistes a Varsòvia el 1957, en plena Guerra Freda entre Blocs, en la que es va propugnar un manifest internacional. Potser per geopolítica, el que era conegut com a Diada del Manifest Internacional dels Educadors, a partir de 1982 va passar a nomenar-se com a Dia dels Educadors vietnamites, probes ambdues de la importància de la política i del significat de les paraules.

L'educació i l'ensenyament (si es consideren aspectes aquests dos diferents) són la porta dels infants i adolescents al món. Del que rebin en aquesta primera etapa beuran la resta de la seva vida. Tant de bo a casa nostra es valorés el paper que desenvolupem mestres i professors, tal i com mostra la fotografia de sota.

Trobada del Primer Ministre, Nguyen Xuan Phu amb alguns professors del país

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Palabra, verdad y libertad

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Hace un par de años tuve que decidir la temática del Trabajo de Final de Grado de los estudios de Ciencias Religiosas y tenía claro que no quería que ese estudio y reflexión quedaran solamente en algo teórico, sino que, cumpliendo los requisitos formales exigidos pudiera ayudar a personas concretas cristianas y a la Iglesia –aspecto éste harto más difícil– en su autocomprensión como madre, también de hijos e hijas gais, lesbianas, trans, inter, bi, a… , de hijos LGTIB. De ahí surgió “Liberación de la persona. La verdad os hará libres (Jn 8,32)”, accesible en el bloc Tunajifunza. 

Leemos en Jn 8,31-32 que Jesús dijo: “–Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres”. Palabra, verdad y libertad, tres grandes palabras –valga la redundancia– fundamentales para la fe en Jesucristo, para la fe cristiana. Reflexionemos a partir de cuatro ámbitos.

La creación es la obra de Dios, es el escenario en el que se desarrolla la humanidad y nuestra propia vida. Para los cristianos es el mundo y el tiempo, pero también la historia de salvación que Dios nos ofrece. En el momento inicial este escenario “estaba bien” (Gn 1,10.18.21.25). Es más, también la humanidad y a nosotros en nuestra singularidad concreta, se nos define a todos como “muy bien” (Gn 1,31), a todos, también los LGTIB. Mirando el mundo del s. XXI es obvio que ya no está tan bien. La vida de tantos millones de personas –las que viven con menos de 1 dólar al día, por poner un ejemplo– así nos lo muestra. ¿Qué ha hecho la humanidad para llegar a este punto? ¿qué mundo nos han dejado nuestros mayores? ¿qué les estamos legando a nuestros descendientes? Y si miramos nuestras propias vidas con sinceridad, cada uno la suya, seguro que encontramos manchas que hacen que no estemos tan bien. Recibimos un regalo en condiciones óptimas y nos lo estamos regalando los unos a los otros como “un pongo” –aquel objeto, regalo de compromiso que uno no sabe dónde poner y que habitualmente se re-regala en un futuro compromiso–. Se nos dio una vida que no siempre cuidamos, que no sabemos vivir en plenitud.

Aunque previo, Dios es el segundo punto en el que detenerse. El Dios cristiano es por dogma y por creencia, único, eterno, omnipresente y trinitario: Padre creador, Hijo, salvador y Espíritu Santo, que acompaña y guía. Que se nos revela de forma cercana, amorosa, familiar como “Abba” (Gl 4,6) lejos de lo majestuoso e hierático de otros dioses, pero también a menudo de forma misteriosa e incomprensible. Nos trata como hijos e hijas y por eso podemos dirigirnos a Él como Padre. Nos ama a todos y a todas, también a sus hijos LGTIB, y nos propone amarnos y tratarnos como hermanos. Esa es su palabra y su verdad.  

Tercer punto: la Iglesia, que como don y misterio es sacramento que nos acerca a Dios. Como católica es universal, como apostólica es para la misión. Si miramos nuestra propia historia como creyentes seguro que encontraremos las huellas que hemos seguido, las que nos han guiado –en forma de personas, parroquias, comunidades, organizaciones u otras estructuras–. De igual forma, en nuestro compromiso por el Cristo se nos pide que nosotros seamos también guía para otros. Todo esto es Iglesia. Pero también, como humana y pecadora, fundamentalmente los hombres de la jerarquía la han convertido a lo largo de 2000 años en excesivamente romana, clerical y jerarquizada (así nos lo recuerda la Lumen Gentium en su capítulo 3) pese a haberse autodefinido en el Concilio Vaticano II, en 1964, también como pueblo de Dios (LG capítulo 2). Es papel de la Iglesia amarnos como hijos en hijas, pero en demasiados casos no lo hace así. Infinidad de situaciones habituales nos muestran una imagen más condenadora que misericordiosa, más represora que no acompañante. Algunos la atacan, algunos se apartan, otros intentan vivir desde ella y algunos sueñan en abrir puertas y ventanas para que el Espíritu guíe y ayude en su reforma: El actual curso “Mujeres en la Iglesia” de la Boston College  School of Theology and Ministry seguro que va en esa dirección. Pero ésta, como divina y humana, es la única Iglesia que tenemos.

Y finalmente, la vida del día a día, nuestra propia vida que a menudo no es de color de rosa: problemas, exceso de trabajo para unos y falta para otros, compromisos en demasía, situaciones desfavorables… aparecen como obstáculos para una vida sana, serena y plena. El mundo que hemos heredado y que nosotros mismos ayudamos a mantener presenta un conjunto de cadenas –personales, sociales pero también eclesiales– que fácilmente nos oprimen, sobre todo si no somos conscientes –en un sistema global, en el que prima lo virtual por encima de lo real, y que tiende al capitalismo exagerado, herencia de un europeísmo occidental en decadencia–. La economía de mercado, el consumismo al máximo, las disposiciones laborales, el descrédito de la política, el estado y lo público, el mundo de las apariencias que se incrementado por la tecnología de las pantallas y las redes sociales, la banalización del sexo y del cuerpo –no olvidemos, cuerpo y alma, materia y espíritu–, el ocultamiento de la muerte y del sufrimiento como partes integrantes de la vida son características de “este escenario”, el mundo. Pero quizás la peor de estas cadenas sea nuestro propio ego, aquel que nos oculta la realidad, que nos hace sentirnos superiores, más condenadores que no misericordiosos hacia los demás. 

Con todo ello: el mundo, nuestro Dios, la Iglesia y sus diversas facetas y nuestro día a día particular es con lo que las personas cristianas, también las LGTIB, debemos vivir. El valor dado a la Palabra y a la verdad de Jesucristo, en nuestra sagrada intimidad con Él, será fundamental para la percepción de la realidad y para el tipo de vida –de esclavos o en libertad (Gal 4)– por el que optemos. También en el lugar que pongamos el dinero, la fama, las apariencias, el ego, el “orgullo”, a los demás y a nosotros mismos…. influirá. 

---

http://www.alandar.org

Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR el 30 de setembre de 2019 amb el mateix títol (enllaç).

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Dones a l'Església (8) I més reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"It is disgraceful for women to speak in church"

"When God's people meet in church, the women must not be allowed to speak. They must keep quiet and listen, as the Law of Moses teaches. If there is something they want to know, they can ask their husbands when they get home. It is disgraceful for women to speak in church."

---

Incloc el text dels primers temps del cristianisme per mostrar que tot necessita una interpretació a la llum dels valors de Jesús. Per a un millor enteniment el copio en català: "Com és costum en totes les esglésies del poble sant, que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei.  I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat".  

Aquest passatge va ser utilitzat en una de les sessions del Concili Vaticà II per l'arquebisbe de l'església catòlica ucraïnesa grega Josyf Slipyj  per justificar el rol passiu que era propi a les dones a l'assemblea eclesial. Sort que Pau VI va convidar un grup de 23 dones el 8 de setembre de 1964 amb aquestes paraules: "Creemos que ha llegado el día en el cual se ponga en más alto honor y con mayor eficiencia la vida religiosa femenina; y que así se perfeccionen los vínculos que las unen a la iglesia entera. A este propósito les confidencio algo: hemos dispuesto que algunas mujeres cualificadas y devotas asistan, como auditoras, a los ritos solemnes y a las congregaciones generales de la próxima tercera sesión del Concilio Ecuménico Vaticano II; los temas que aborden aquellas Congregaciones pueden particularmente interesar la vida de las mujeres. Tendremos así, por primera vez en un Concilio ecuménico algunas pocas – es obvio- pero significativa y casi simbólica representación femenina de ustedes, religiosas en primer lugar; y luego, de las grandes organizaciones femeninas católicas, a fin de que las mujeres sepan cuánto la iglesia honra la dignidad de su misión humana y cristiana."

Tot i que aquestes paraules puguin semblar anacròniques, van representar una important passa endavant, però avui no es pot dir que sigui un honor si no un dret el donar veu a les dones, cosa que legalment la majoria de societats ja han fet. L'Església va una mica enrederida, tot i les passes que va promovent Francesc, tot i que a alguns els hi sembli malament que una religiosa de clausura faci un altre tipus de missió més activa ("usted sor Lucía, siga haciendo lío" li va dir Francesc a l'octubre de 2016).

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions. 

• FORO 1 ¿Cuáles fueron los temas que marcaron la agenda de las mujeres auditoras en el Concilio Vaticano II?
• FORO 2 ¿Cómo podemos leer la inclusión de mujeres en el Concilio Vaticano II, a más de cincuenta años del evento?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 3.1: No Los temas principales fueron el lugar de la mujer en la arena pública (sociedad e iglesia), la paz y la justicia social, la comprensión de la consagración y las relaciones con el presbiterio y el episcopado, las relaciones ecuménicas e interreligiosas, el desarrollo de una mejor teología sobre el laicado, la formación teológica de escuela, la necesidad de involucrarlas (a religiosas y laicas) en la formación de los futuros ministros, el dar su importancia la cuestión ‘femenina’ en un marco eclesiológico renovado, permitiéndolas participar en todos los campos del apostolado eclesial. También la actualización y renovación de la vida religiosa y finalmente el uso de la teología inductiva que se aprecia en la Gaudium et Spes.

Aun siendo conscientes del desarrollo de la historia de la humanidad y de la Iglesia en ella, me pregunto cómo es que, a pesar del Mensaje cristiano, la institución Iglesia nunca ha liderado los procesos de salvación de las personas, yendo a remolque, años o siglos después de los avances sociales. Cómo es que temas tan importantes aparecen a partir de las muestras del Espíritu Santo que fueron Juan XXIII y Pablo VI como precursores del CVII y la aportación de estas inestimables 23 mujeres (el aire fresco que estos dos pontífices y ellas representan podría cuantificado en menos del 1% de los miembros de la Iglesia). 

FORO 3.2: La leo como una llamada del Espíritu a que la Iglesia sea más cristiana. Tal y como ya comenté en el post del Foro 1 de esta semana, Juan XXIII, Pablo VI, las 23 mujeres participantes, el cardenal Leo Suenens, así como otras de las personas participantes consiguieron abrir algo las ventanas eclesiales, no solo con su quehacer durante el tiempo del CVII y el resto de sus vidas en sus ámbitos locales, sino también por todas aquellas ideas que se removieron y que aún deben reflexionarse y aplicarse. Creo que el hecho “que un concilio necesite un siglo para ser bien recibido por la Iglesia” (papa Francisco) se debe a la gestión posterior de sus llamadas. Muchas de ellas implicarían cambios substanciales en múltiples ámbitos (teológico, cristológico, ecuménico, liturgia, estructura y organización…) muchos de los cuales trastocarían el statu quo del momento y, cada uno desde el lugar concreto que ocupa en la pirámide eclesial (muestra de status y de poder, por pequeño que sea, a pesar de mostrarse como de servicio) intenta defender lo suyo:  entidad en la que se insiere (parroquia, obispado, dicasterio, colegio cardenalicio, sínodo, coral, organización pía, congregación, instituto, obra, universidad… ) y puesto concreto (diaconado, presbiterado, cardenalato, director, superior, ecónomo…)

Por otro lado, me parece acertadísima la reflexión sobre el exceso del polo cristológico y el defecto del del Espíritu Santo en la Iglesia latina, aspecto este que ya conocía y que tiene también múltiples consecuencias. 

Qui sóc jo per prohibir-te parlar?

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de la 1a carta als Corintis 14,26-40?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Església en TRANSformació continua

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Her son must be circumcised"

"The Lord told Moses to say to the community of Israel: If a woman gives birth to a son, she is unclean for seven days, just as she is during her monthly period. Her son must be circumcised on the eighth day."

---

En la època de Jesús els jueus complien amb la circumcisió dels fills nois tal i com marcaven alguns preceptes dels seus llibres sants, tal com el Levític o també del Gènesi, "Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança." (cfr. Gn 17,14). També ho havien fet altres civilitzacions, com l'egípcia. 

I resulta que els primers cristians del segle I van acceptar que els nous cristians que no vinguessin del poble jueu, podien no ser circumcidats, tot i que en un primer moment semblava aquesta una obligatorietat, "Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: --Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar" (cfr. Ac 15,1). Aquest precepte va caure  posteriorment en desús des del punt de vista teològic. Un altra tema seria que es mantingués la circumcisió per temes de salut. 

Davant d'allò que mai no es pot canviar per què es decisió divina, per que sempre s'ha fet així o per que ho diu algun document d'Església, recullo en la present Entrada aquesta reflexió de Joan Cabot (Santa Eulàlia de Ronçana, 1962), un dels quatre mossens del Poble-sec. Arribat a la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes fa 17 anys, el capellà diocesà no té problemes a l’hora de mullar-se amb els debats que envolten l’Església del segle XXI. De fet, és ferm defensor de “la llibertat i la consciència amb la qual actuava Jesús” i que tant respecta. Recullo en aquest número l'entrevista (enllaç entrevista) recollida al diari Zona Sec, el diari de Poble Sec (enllaç).

Vostè és obertament independentista. L’Església li ha donat cap toc d’atenció per haver-se posicionat?
Cap, les opinions personals són acceptades i jo soc un ciutadà independentista, però com a capellà em dec a una comunitat. Trobo que ni l’Església ni la Parròquia s’haurien de posicionar políticament. Ara, davant unes condemnes de molts anys s’ha de poder dir que això no és just. Jo ho diré a nivell personal. Tots sabem que la justícia té els seus dèficits.

És just fer servir la figura de Crist, al·ludint al fet que ell tampoc hauria permès les injustícies contra els líders del procés?
És una mica atrevit, tot i que en el seu context ell també va qüestionar la presència dels romans i l’actitud dels polítics del seu temps. Quina és la injustícia avui? Hi ha matisos perquè hi ha gent que ho veu diferent. En tot cas Jesús estaria a favor dels pobles, de la cultura, del dret a decidir… Però això ho dic jo, no ho diuen els teòlegs.

L’arribada del Papa Francesc ha servit de palanca de canvi per fer una Església més progressista o l’ha empès la dinàmica social?
Com a Bisbe de Buenos Aires no era precisament molt progressista, però des que és Papa crec que ha vist la urgència de posar l’Església al dia. Sembla que també hi ha molta oposició interna a la cúria romana, però trobo que està fent canvis importants. Espero que el futur Papa també sigui capaç de dialogar amb el seu entorn com fa el Papa Francesc.

L’administració pública s’ha arrepenjat en Càritas?
Crec que sí. Evidentment que Càritas ha d’estar per solucionar problemes que l’administració no soluciona per la seva dinàmica o lentitud, però nosaltres sempre diem que la primera via han de ser els Serveis Socials. És molt fàcil criticar l’Església i jo també ho faig, però en aquest cas l’Església fa una feina que no és prou reconeguda a escala civil.

És difícil de revertir la mala fama que ha adquirit?
A Espanya hi ha un pes molt important pel paper durant el franquisme. Tot i que hi ha tics que es mantenen, crec que no és just que es mantingui aquest prejudici.

Algunes de les crítiques que ha rebut l’Església han arribat marcades per l’agenda social. Vostè defensa l’avortament legal?
L’Església pot opinar, però el que no pot és condicionar la legislació. Crec en el dret de la vida, però no estic a favor de prohibir l’avortament ni estic en contra d’una llei d’avortament que permeti fer-ho a qui a consciència ho desitgi. Això sí, soc partidari de trobar altres alternatives i d’una política encarada al fet que no sigui necessari l’avortament, sigui mitjançant ajudes, sigui afavorint la maternitat.

El catolicisme té el precepte de l’amor. Algun dia l’Església acceptarà el matrimoni homosexual?
Hi ha preceptes legals que s’han de canviar del dret canònic, qüestions teològiques que per mi no són decisives, però que actualment tenen pes… És del tot legítim l’amor entre dues persones humanament, antropològicament i cristianament. Fins i tot el Papa ha mostrat un respecte en l’acceptació de l’amor entre dues persones del mateix sexe. Teològicament és molt complicat aquest canvi i no ho veuré, però m’agradaria oficiar un matrimoni homosexual a l’Església.

També li agradaria veure a les dones fent oficis?
No hi ha cap element objectiu que ho prohibeixi. És un tema de tradició i tenim esglésies que ho han acceptat. No pot ser que l’Església continuï vetant a les dones determinats càrrecs.

Les passes que ha fet l’Església per denunciar els abusos a menors han sigut suficients?
Ha costat d’assumir la responsabilitat i la gravetat del tema. Avui, en general, trobo que hi ha tota la disponibilitat a afrontar-ho amb tota la duresa i la sinceritat. Estem en la línia de corregir això.

Pot tenir relació amb aquest fet el vot de la castedat? Potser és un vot que el catolicisme hauria de deixar enrere?
Pot tenir connexions, però una persona que opta per la castedat no el converteix automàticament en un abusador. Crec que l’ideal seria que el vot fos lliure i no una obligació. També li arribarà el dia, com ja ha arribat a l’Església Catòlica Ortodoxa on s’accepta el matrimoni, però aquí la tradició pesa molt.

‘Al César lo que es del César, y a Dios lo que es de Dios’. Estat i Església s’han relacionat en excés?

Ha costat molt que la tradició espanyola acceptés la igualtat de totes les confessions. En aquest moment em sembla que en l’àmbit legal està força equilibrat, tot i que a nivell pràctic segueix tenint un pes destacat. Estic d’acord amb què l’Estat no sigui confessional; per mi un funeral d’Estat hauria de ser un funeral interreligiós.

Clar i català, com es diu de vegades. Algunes de les seves apreciacions van en contra d'alguns preceptes i costums, però... van en contra del que diria o faria Jesús, qui és el missatge inicial? Quins són els signes dels temps actuals?

Món en canvi, Església en canvi! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del llibre del Levític 12,1-8?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

El cost (democràtic) d'amagar...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El passat diumenge dia 3 de novembre publicava en aquest mateix bloc l'Entrada "El cost d'amagar" fent referència a situacions personals i/o malalties. 

Avui, dia d'eleccions generals a Espanya, reprenc el títol per parlar de política. Al meu parer hem arribat on hem arribat, per intentar amagar moltes coses al llarg d'aquests anys. La principal responsabilitat, dels gestors públics. Responsabilitat però, generalitzada de tota la ciutadania, per haver-ho permès, mirant a una altra banda mentre no afectava a un mateix. 

Anant-me només fins a la mort del dictador (1975), repasso algunes:

• Franco va ésser un dictador (1939-1975), així de clar.
• Aquest Franco es el mateix que es va aixecar el 1936 amb un cop d'estat militar enfront del sistema polític del moment, la 2a República Espanyola.
• Aquell aixecament va dur a llargs 3 anys de guerra amb milers de persones mortes, desaparegudes, desplaçades, represaliades...
• Durant la construcció del "Valle de los Caídos" (1940-1958) milers de persones varen ser obligades a treballar.
• També es va amagar a milers d'espanyols el trasllat de les restes dels seus familiars a aquell indret. No importa de quin bàndol eren. 
• Amb la "Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado" de 1947 i l'elecció per part del Dictador del Rei de Joan Carles I, el 1969, es va amagar un intent de deixar-ho tot "atado y bien atado".
• ...

Segur que hi hauria més, però passem al temps de democràcia:

• Durant la transició es van intentar tapar i passa pàgina a través d'una Amnistia a presos polítics i altres delictes polítics, també rebel·lió, sedició i denegació d'auxili  (Llei 46/1977, de 15 d'octubre). 
• Amb la inclusió en la Constitució de 1977 del títol "II- La Corona", es va amagar el possible interès de la ciutadania de regir-se d'una altra forma, potser una Tercera República.
• Amb l'article 65.3 sobre la inviolabilitat i responsabilitat del Rei tot sembla mostrar que s'han amagat negocis, comissions i vida privada poc ètica de Joan Carles I pagada pels imposts dels ciutadans. Ningú no assegura que no es continuï fent amb Felip VI. 
• Les causes real que van portar a l'abdicació del Rei Joan Carles I i l'assumpció de Felip VI, amagades entre les següents línies "En la forja de ese futuro, una nueva generación reclama con justa causa el papel protagonista, el mismo que correspondió en una coyuntura crucial de nuestra historia a la generación a la que yo pertenezco. Hoy merece pasar a la primera línea una generación más joven, con nuevas energías, decidida a emprender con determinación las transformaciones y reformas que la coyuntura actual está demandando y a afrontar con renovada intensidad y dedicación los desafíos del mañana" (Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny).
• Tot i el que diu el títol VII Sobre l'Organització Territorial de l'Estat, també ens hem entestat en amagar la diversitat de llengües parlades per la ciutadania, la diversitat de religions que s'hi viuen, la diversitat cultural dels diversos pobles d'Espanya.
• També les comissions per obra pública a gairebé totes les institucions públiques, de totes les zones i vinculades a tots els partits.
• El finançament dels partits polítics i les relacions d'aquests amb les grans empreses, que donen peu a les portes giratòries i qui sap què mes.
• La incapacitat o falta de voluntat de molts dels líders polítics en voler conèixer la realitat i parlar-ne al respecte.
• Els interessos partidistes per sobre dels de l'Estat. L'últim exemple, la nova convocatòria electoral d'avui 10 de novembre, per part del President en funcions Pedro Sánchez. 
• Les ganes majoritàries d'un poble, el català, de sentir-se part d'Espanya, tot i que amb un respecte a les seves singularitats.
• Les balances fiscals entre comunitats autònomes.
• Els comptes de resultats interns d'entitats de l'Estat com ara AENA (gestora dels aeroports) o Puertos del Estado (gestora ports) que semblen amagar els guanys d'uns amb les pèrdues d'altres.
• L'existència d'un pol econòmic fort i amb alta capacitat competitiva en l'Aeroport del Prat de Barcelona, batejat ara per "ordeno y mando" com a Josep Tarradellas. 
• La reforma de la Constitució per la via ràpida, concretament de l'article 135, de 27 de setembre de 2011 per afavorir el pagament del deute per sobre d'altres necessitats de la ciutadania.
• Els milions i milions de ciutadans que han sortit pacíficament als carrers de multitud de pobles i ciutats de Catalunya des de juliol de 2010 per dir que quelcom començava a no funcionar bé.
• Els excessos comesos per les forces d'ordre públic contra ciutadans pacífics que volien votar el dia 1 d'octubre de 2017.
• El milers de ciutadans que continuen sortint pacíficament als carrers de multitud de pobles i ciutats de Catalunya des del 15 d'octubre de 2019 en defensa 
• ...
• ...
• ...

Aspectes amagats però no eliminats. Situacions que durant anys han estat sota la catifa però que ja no hi caben. 

Tan difícil sincerar-se? Acceptar? Seure? Parlar?

Dones a l'Església (7) Més reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Have pity on me! My daughter is full of demons"

"Jesus left and went to the territory near the cities of Tyre and Sidon. Suddenly a Canaanite woman from there came out shouting, “Lord and Son of David, have pity on me! My daughter is full of demons.”"

---

Aquest text de l'evangeli de Marc ens presenta el cas d'una dona que rep l'atenció i l'ajuda de Jesús, com molts altres casos al llarg de la seva vida. Però allò interessant és que és la dona la que s'hi apropa i li demana pietat i, a més, diu el text que ho fa, cridant! Amb decisió, sabent que no pot perdre l'oportunitat que se li ofereix de trobar Jesús, del qual ja devia haver sentit parlar i hi confiava.

Molt sovint aquest text ha estat utilitzat per a recordar la importància de la fe en Jesucrist, de la importància de creure en nosaltres mateixos i avançar-nos. Jo avui l'utilitzo d'una altra manera: en un dels texts del curs s'explicava que aquest passatge, així com el de Lc 13, 10-13 i el de Jn 4, 1-29 varen ajudar a expressar el camí teològic que de les dones d'Amèrica Llatina en la dècada de 1980 amb les importants fites dels “Primer encuentro Latinoamericano de Mujeres Teólogas" d'Argentina i el “Segundo Encuentro sobre la producción teológica femenina en las iglesias cristianas”. Texts que van donar poder a les dones. 

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions. 

• FORO 2.1 ¿Qué perspectivas cree que ha profundizado o se le han abierto con el planteamiento de la cristología feminista?
• FORO 2.2 ¿Qué consecuencias pueden desprenderse de este tipo de reflexión teológica para la experiencia eclesial?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 2.1: La cristología feminista abre el ámbito de la salvación a toda la humanidad. La profesora hace alusión desde la teología feminista latinoamericana a “mujeres ricas, pobres, negras, indígenas, latinas y otras ramificaciones”. Esta teología es mucho más inclusiva y llega a donde la mentalidad humana de los varones a menudo (esto es una generalización basada en las estructuras sociales y familiares, también eclesiales, generalmente legalizadas, aceptadas, asumidas y permitidas) no llega: personas de los colectivos LGTIB, con disminución física o psíquica, enfermos, etc. Pocas veces se verá una madre renegando de una recién nacida que se esperaba fervorosamente varón o de un hijo o hija con algún tipo de característica u opción personal que lo haga diferente a la generalidad suponiéndolo como anormal. Ahí se aprecia ese vínculo especial entre madre e hijxs, mujer y prójimo que las sociedades patriarcales, androcéntricas acaban por subvertir. 

Esa inclusión no solo debe ser una aceptación como miembros de la sociedad o la iglesia sino también como miembros destacados, con responsabilidades y con capacidad plena en los diversos servicios, carismas y liderazgos. Así como las palabras crean conciencia ( y por eso la importancia de usar un lenguaje inclusivo -“personas por hombres”- o bien amplio “hombres y mujeres”) también es importante el empezar a visibilizar mujeres en puestos que hasta ahora solo o mayormente están ocupados por hombres. Como a menudo, la sociedad y otras iglesias van por delante de la católica.

FORO 2.2: La consecuencia fundamental es que cabe continuar profundizando en la reflexión para llegar a un cristianismo que sea mucho más inclusivo (no solo con el 50% excluido por ser mujer) también con los colectivos apartados, escondidos, atacados, acusados… (los actuales leprosos, mujeres, viudas…) fundamentalmente por parte de la jerarquía y a partir del relato que ésta crea, por parte de los fieles poco formados. Por experiencia personal intuyo que la Iglesia aún sigue creciendo, lastimosamente, en países de América Latina, África o Asia donde la gente no está tan formada y por tanto, no es tan crítica. Que en esa fase de su crecimiento como personas el Mensaje y la Iglesia les ayuda está claro. A mi entender, a más formación, entendimiento y radicalidad del Mensaje, más decepciona la Iglesia como institución.2000 años de cristianismo, manteniendo una forma orgánica tal como la actual en forma de monarquía absoluta teocrática, a cuya “familia real” se accede por cooptación y de forma no transparente (cónclave, creación de cardenales, elección de obispos…) que ha demostrado sus pecados personales (dinero, poder, sexo, pedofilia…) pero también estructurales (escondimiento, apartamiento de los que pretenden ser justos, no aceptación de los propios errores…) da muy poca confianza como institución. Y creo que este es uno de los grandes problemas de la Iglesia para su maduración. Cabe repensar la estructura.

¿Qué formación inicial se da en los seminarios a los aspirantes a sacerdotes? ¿y a las candidatas a la vida religiosa? ¿Qué formación continuada reciben los sacerdotes, monjas, monjes, obispos…? ¿Y cuál reciben los cardenales, entre los que se encuentra el próximo nuevo pontífice? Algunos se alegran por el perfil individual y como grupo de los neocardenales del consistorio de 5 de octubre, yo entre ellos, pero ¿y si los 13 escogidos por el Sumo Pontífice hubieran sido todos italianos y de la curia? Creemos que el Espíritu Santo anima y guía la vida de la Iglesia, y la de Francisco y sus decisiones, pero y si algún día los poderes personales y ocultos llegan a ser más poderosos que el propio Espíritu?

Manifestat, cridant si cal!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu 15, 21-28?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi