El Divan: germana Viqui Molins

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Ara fa uns dies trobava a la web de TV3 (tv3 a la carta) el programa El Divan (enllaç), presentat per Sílvia Coppulo dedicat a la figura de la germana Viqui Molins, de data 22 de setembre.

Amb els seus 83 anys Viqui ens dóna tota una lliçó de molts i variats temes en l'àmbit de la pròpia persona: de vocació a la vida, vocació religiosa, del que representa ser cristiana (sense posar el focus en catòlica), del celibat ben entès pels altres, de la vida en comunitat, de la importància de la família, de la formació i la cultura i de com encarar el dolor, la malaltia i la mort. També ens parla dels seus dos amors, Catalunya i Jesús.

També, ara ja referint-se als altres ens parla i fa reflexionar sobre el papa Francesc, la jerarquia eclesiàstica, els pobres, els sense sostre, els presos i la seva activitat principal en aquests moments que és l'hospital de campanya de l'Església de Santa Anna de Barcelona (enllaç dins Facebook), 

Anar al vídeo enllaç

Pots veure més d'aquesta religiosa a l'Entrada "Dones vs homes? Persones!!!" de data 28 de juny de 2018 en aquest mateix Bloc, a partir d'una col·laboració amb el Te i Simpatia (enllaç) de la Fundació Enllaç. 

Jesús, Església i homosexualitat

"el centurió l'apreciava molt"

Jesús i el centurió. Junta de LGTBIpol, associació de Policies LGTBI

"Jesús va entrar a Cafarnaüm. El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat."

---

Diumenge 3 de juny, el programa "Signes dels Temps" (enllaç) de TV3 va presentar la realitat de l'ACGIL (Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya) a partir de l'entrevista feta al consiliari Jordi Valls i també l'aparició de la seva presidenta, Irma Llopart (enllaç) en els locals del Casal Lambda. L'associació va celebracions, formació teològica, acolliment de persones que s'hi apropen, moltes vegades, ferides o atemorides... 

És d'agrair la possibilitat que representa aquesta iniciativa, no només per l'ACGIL sinó també per a totes les persones cristianes i d'orientacions diferents a la majoritària. El paper de Signes dels Temps, així com també de l'informatiu HOREB de la Unió de Religiosos de Catalunya (enllaç) fent-ne difusió són exemples d'una Església oberta i acollidora.

Veure el vídeo

El text de l'entrada d'avui és el que refereix la conversa entre Jesús i el centurió romà i que trobem també als evangelis de Mateu (cfr. Mt 8,5-13) i de Joan (cfr. Jn 4,43-54). D'aquest passatge sovint s'ha remarcat la gran fe del centurió.

Però els estudiosos dels evangelis en llengua grega asseguren que l'expressió "pais" tot i que s'ha traduït com a noi, esclau o servent, en realitat era una expressió de l'època per identificar la parella més jove en una relació del mateix sexe. Estudis històrics confirmen que era habitual entre els centurions romans tenir un jove de companyia, un amant.

És cert que hi ha alguns texts com els de Sodoma i Gomorra (cfr. Gn 181-9) o el codi de santedat del Levític (cfr. Lv 18) que semblen condemnar les relacions homosexuals, però un estudi profund des de la teologia i no solament des de la llei de l'Església, fàcilment ho posa en dubte. Això serà tema d'alguna Entrada futura d'aquest Bloc. El que queda clar en els evangelis, és que Jesús acollí a tothom, dones, leprosos, malalts, bandits... per que no ho havia de fer amb una parella del mateix sexe? I si en realitat no s'hagués donat la situació, què faria ell ara, en ple segle XXI?

Jutjar o no jutjar? Acollir o reprimir?
Què faria Jesús?

---

Vols llegir el text, Lluc 7,1-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Sentit de l'exili: fer de mare

"prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia"

"Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles: --D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin. Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien: --No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble."

---

Estem vivint moments convulsos en la relació entre Catalunya i Espanya. Sí, sí,  Espanya, no la resta d'Espanya. Jurídicament seria Catalunya i la resta d'Espanya, però des del cor, des del bé comú, des del seny, des de la convivència... entre Catalunya i Espanya. Els últims fets, nous empresonaments, nous exiliats i noves manifestacions al carrer. 

El text d'avui ens parla del moment en el que "els grans sacerdots i els notables del poble" decideixen matar Jesús, doncs començava a ser un destorb. Sense gaire dubtes podem dir que, també avui, alguns notables han decidit matar l'anomenat procés català. Un procés basat en l'autoconeixement com a poble, en les ànsies de millora de la vida de les persones (simple exemple, Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut, duta al Tribunal Constitucional pel govern del PP, que no vol dita assistència universal a Espanya), en les ànsies de ser el que el conjunt del poble vulgui ser i no en la violència i la mentida.  

Si fa uns dies comentava les paraules del bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, Entrada "El dimoni i casa meva" de l'11 de març , avui m'alegro de les notes d'Església escrites pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, pel bisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, així com també per l'escola Vedruna L'Escorial, de Vic, la qual transcric a sota.

Volem totes les mares i els pares a l’escola

Els mestres, professors i persones d’Administració i serveis de l’escola i la Comunitat Vedruna de l’Escorial de Vic, hem començat amb tristor i amb un nus a la gola, les vacances de Setmana Santa.

Aquest passat divendres vam rebre la notícia que una mare de l’escola, la Marta, havia hagut d’emprendre el camí de l’exili. La nostra escola, de tarannà obert i plural, amb una diversitat social, cultural, lingüística i econòmica significativa, ha treballat i treballa a partir d’un referent educatiu: el tracte i l’educació de la persona.

En els darrers anys, l’escola ha rebut, i segueix rebent, famílies i alumnes d’identitats diverses, fruit a vegades, de ser refugiats i exiliats de diversos països del món. Fins ara, sempre havíem acollit persones. Ho seguirem fent. Hem explicat i expliquem als nostres alumnes com moltes famílies han hagut de fugir del seu lloc de naixement per raons d’injustícia i de falta dels Drets més elementals.

Des d’aquest divendres, s’esdevé una nova situació: una mare de l’escola s’ha vist obligada a fugir de casa, a sortir de la Ciutat, buscant el camí de l’exili que li permeti seguir expressant, amb llibertat, les seves idees, els seus desigs de llibertat per a un país que vol més just i més lliure. Unes idees i uns desigs que molts compartim.
Com podem explicar als nostres alumnes, des d’ara, que vivim en un país normal i normalitzat?

Per això, volem manifestar, amb veu alta, clara i contundent que volem totes les mares i els pares a l’escola. Que puguin esperar, cada dia, els seus fills i filles a la sortida de classe. Estem convençuts que el dret a la vida i a la llibertat de les persones i de les nacions són inalienables. Aquest és un dels principals anhels que hi ha darrera de la tasca de l’educar.

Des de l’escola, doncs, el nostre suport, el nostre compromís i la nostra solidaritat amb la Marta Rovira i amb totes les persones que han treballat i treballen significativament per un país on els ciutadans ens puguem sentir lliures, ben tractats, volguts i estimats. A tots i a totes, us volem a casa i a l’escola.

Vic, 24 de març de 2018
Ramon Rial. Director de l’escola Vedruna Escorial Vic

Una política més exiliada, en aquest cas la parlamentària i membre d'ERC, Marta Rovira. En el seu cas l'exili significa un dur camí, l'única forma de recuperar la veu política, d'alçar-se en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. L'exili serà la forma de fer de mare a la seva filla Agnès (llegir el text complert, enllaç).

Aprofito per enllaçar el documental "Ciutadà Escarré", emès per TV3 en el programa Sense Ficció el 12/07/2015. L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Documental que recorda la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.

Astucia, pel bé d'uns poc o el bé comú?

---

Vols llegir el text, Mateu 26,1-5?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Encara estem així, amb el mercat laboral?

El 21 de juliol de 2015 escrivia una Entrada, "De la Rerum Novarum a la Laudato Si'" fent una presentació del que és la Doctrina Social de l'Església, incloent els llistat de les cartes encícliques socials dels diferents pontífexs des del 1891. 

Algunes d'aquestes encícliques, com la Rerum Novarum, de l'any 1891, incidien plenament en les necessitats de la classe treballadora. Avui, més de 125 anys després, tot i l'existència d'una més gran consciència social, de sindicats legals, de drets per a dones, infants i altres col·lectius... la situació no ha canviat gaire.

El vídeo "La dualitat del mercat laboral" del programa Valor Afegit, del Canal 33 de Televisió de Catalunya de maig de 2016 ens presenta diversos casos de l'estat de la qüestió a casa nostra, a Catalunya però també al conjunt de l'Estat Espanyol i a Europa. Els joves pateixen l'atur i la precarietat laboral més que ningú. I, mentrestant, els treballadors amb més edat que han conservat la feina solen gaudir de més estabilitat, de més sou i de millor representació sindical.

Veure el vídeo "Dualitat en el mercat laboral"

Si bé la Doctrina Social de l'Església pot ser un bon referent de cara a la legislació laboral, el que més em preocupa i vull fer esment és el paper de les entitats d'Església. Compleixen la legislació al peu de la lletra? Intenten també evitar alguns punts? Fan servir entitats "offshore" o paradisos fiscals? Fan una passa més en pro dels drets de les persones, dels cristians o potser es comporten com qualsevol gran empresa multinacional amb "el déu" dels diners per damunt de tot?

Em venen a la ment diversos exemples:

• Fa uns dies un directiu em parlava de seguir la legislació al peu de la lletra en una qüestió de gestió escolar. Ni es plantejava tan sols el poder pensar més enllà de la llei. Hi ha quelcom que es diu seny, estudi, previsió, profetisme....
• Fa uns dies trobava en un web molt crític amb determinata àmbits d'Església, una Entrada sobre algunes entitats d'Esglesia; concretament feia aquesta afirmació, "Sobre la F******s, se debería hablar largo y tendido, pero como resumen tendríamos que decir que es como una de tantas instituciones educativas de la Iglesia o de las Órdenes religiosas, nacidas con la intención de ser benéficas, pero que se han convertido en una máquina de hacer dinero". Hauria molt que dir sobre l'abast d'aquesta afirmació, però reflecteix en part la realitat.
• ...

Què ens passa socialment que mantenim les estructures que ofeguen les persones?

Que li passa a l'Església que s'ho mira, però no acaba d'actuar profèticament?

Necessitem referents: les persones com són

En altres Entrades d'aquest Bloc he presentat exemples de persones les quals, al meu parer, poden ser referents per als altres, algunes d'elles no per l'excel·lència; més bé per que són extraordinàries en el seu fer, en el seu ser, en el seu lluitar... allà on algú altre ja s'hagués rendit, ells i elles han continuat i han perseverat. Busca-les amb l'etiqueta "Necessitem referents".

El programa La gent normal (enllaç), del Canal 33 de Televisió de Catalunya ens presenta diversos casos que a primera vista sembles estranys. Gent que li passen coses normals (per que si passen és que ho són) però en menys quantitat que altres. O potser vist des d'un altre punt de vista, gent que és més valenta que altres per explicar allò que altres amaguen:

• El motorista Joan Garriga, tristament traspassat l'agost del 2015, el músic Pep Sala, l'escriptora Giovanna Valls i les drogues,
• L'actriu Nuria Espert... i la depressió, 
• L'actriu Mireia Gubianas... i el sobrepes,
• Joseph Mohamed Hassan... i la delinqüència,
• El crític cinematogràfic Àlex Gorina... i el canvi en l'afectivitat sexual,
• L'escriptor anglès resident a Catalunya...i les parelles internacionals,
• Les prostitutes per voluntat pròpia Neira, Natalia, Paula i Martina,
• El nen pianista Michael Andreas, Raül Niubó... i les altes capacitats intel·lectuals,
• El cas de les persones transgènere i transexuals,
• ...

Però el que els fa estranys és l'encasillament que fem socialment, dividint-ho tot en classificacions binàries, bo o dolent, millor o pitjor, inclosos o exclosos... o  com a molt, de 3 o 4 opcions, com si la creació pogués ser classificada en la seva totalitat!

El motiu del programa és ajudar als espectadors a fer un esforç per poder incloure la realitat i per això hem de posar en quarentena aquelles teories que impedeixen veure a les persones com són. Les coses que passen a les persones... són coses normals, passin molt o passin poc.

Quanta gent pateix per no considerar-se gent normal. Per que els altres la fem sentir anormal!

Et consideres tu, normal? Com defineixes la normalitat? 
Ets capaç de jutjar la normalitat dels altres?

Això també són vacances?!?!? (i 2)

Vull començar el nou curs en el que respecta al Bloc Tunajifunza igual que acabava l'anterior, amb una reflexió sobre les vacances, els drets i deures de les persones i de la humanitat.

Ara fa un any, el 14 d'agost  editava una Entrada titulada "Això també són vacances?!?!?" amb una foto esfereïdora dels immigrants pujats a la tanca de Melilla, Espanya, no ho oblidem.

Tot just acaba un nou estiu i hem tornat a veure imatges similars arreu d'Europa: pel Nord (a Calais, amb la frontera amb la Gran Bretanya), a l'est (Macedònia amb la de Grècia), al Sud (costes espanyoles i italianes) i dins la pròpia Europa (camió abandonat a l'autopista amb 71 persones mortes!!!!!!). I l'oest se'n salva per la frontera natural en que es converteix l'Atlàntic.

Les imatges d'enguany que més m'han impactant són les dels policies de Macedònia intentant aturar milers de persones, mares, infants, famílies que proven de passar. Pretenen permetre només el pas de 300 persones cada 2 hores. Em van recordar el joc de l'aranya o de la línia Maginot que jugàvem en temps de joventut al Cau. 

Veure la notícia en el 3/24

    ?!?

• Algú pot pensar "quin món estem construint?" 

• Penso jo, "quin món hem anat construint des de finals de la 2a Guerra Mundial el 1945: la pròpia organització funcional de Nacions Unides, la manca real de internacionals, els tractats internacionals, les institucions nascudes a Breton Woods, el tracte amb les ex colònies, el lliure mercat portat a l'extrem, les guerres encobertes pels recursos naturals... realment han estat formes de "preservar la pau i evitar repetir el que va passar en aquella gran guerra?"

• Per sort, pels que som cristians, sabem que el nostre Déu és infinitament bo i també que l'home i la dona tenim la increïble possibilitat de la conversió. Dit d'altra manera, l'infinit ha posat a les nostres mans tota un sèrie de possibilitats per fer avançar el món cap on vulguem, possibilitat de la que no disposen la resta de criatures i la humanitat sap que si vol, pot adonar-se'n, pot reflexionar, pot pot dialogar, pot proposar i pot canviar.

La vida és fàcil, si vivim naturalment

Hi ha una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni del 1997 anomenada "La vida és bella", que ens mostra la història d'un pare i un fill a l'època de l'Alemanya nazi. El pare intenta amagar al seu fill els horrors de la guerra i dels camps de concentració, mostrant-li només la part bella que en ells hi pot haver. El nen no és tan simple com sembla en un principi, 

En aquesta Entrada vull reflexionar sobre aquesta mateixa idea, a partir de l'entrevista feta pel Jaume Barberà al programa Retrats del Canal 33 al psicòleg clínic i escriptor Rafael Santandreu. 

Veure l'entrevista a TV3 a la Carta

---

Algunes de les idees sobre les que ens fa reflexionar aquesta entrevista que aprofundeix en el llibre "Les ulleres de la felicitat" són les ànsies de tenir, les pors, la felicitat, la mort, l'amor, les relacions interpersonals i la fortalesa interior:

• Vivim la "necessititis" aquesta exigència personal de tenir tenir tenir... de ser, ser, ser... hem d'estar prims, estar en forma, tenir estudis, una bona feina, tenir parella, tenir un pis bonic i ordenat, ser mínimament elegant, tenir un oci molt bo, haver viatjat, tenir molts amics, ser respectat ... Aquesta auto exigència és la que ens fa tornar bojos i la que fa que en la millor època de la humanitat ens fe viure infeliços. L'únic que necessita l'ésser humà per ser molt feliços és l'aigua i el menjar del dia, encara que sigui de prestat.

• Por a fer el ridícul, por a quedar-se sols i por a perdre la seguretat estúpida que creiem tenir són les principals pors que tenim els éssers humans. I som capaços de perdre totes les pors per que són totes idees. En el món de les idees és com es vencen les pors.

• El 80% dels espanyols vivim amb estres. No hem de donar tanta importància a coses que no les tenen: la feina, la organització social i altres... tot el que no té a veure amb l'aigua i el menjar del dia no són tant importants, hem de viure-les com un joc, jugant. El que ens crida com a tots els animals del planeta, és el ser feliços.

• La mort és natural, necessària i bonica,  a més de  molt bona professora. Si som conscients que morirem aviat (per què la vida va molt ràpid) les coses que ens preocupen deixen de ser tan importants, les relativitzem i ens adonem del bonics que són l'aire, el sol, els colors... les coses de la natura. Restarem curats de les hipocondries. Fins i tot de les morts o els suicidis dels fills podem resorgir reforçats. Cal acceptar la mort.

• L'amor perviu si no exigim a la parella, tot i que tinguem la raó. En exigir, el que fem és posar una barrera davant de l'altre i generar una cadena mútua d'exigències. En la renúncia hi ha la fortalesa, Les parelles que proposen "si vols, ho fas, però jo t'estimo igual" es van ajuntant poc a poc, van aprenent la joia de donar a l'altre, si ho fan de forma voluntària. En una societat en la que només el 25% de les parelles supera els 15 anys de vida, sembla que no sabem aplicar aquests principis.  

• Les relacions interpersonals i les amistats. No demanem tot a tots, sapiguem acceptar a cadascú com és, demanar només allò que ens poden donar. Pensa que ets afortunat per aquell amic que estarà al teu costat quan tens un problema i per aquell que es recordarà del teu aniversari, No demanis a tothom que sigui perfecte, perquè ningú no ho és. Cada amic, cada familiar, cada persona és bo per alguna cosa. Pensa que entre totes les teves relacions ho tindràs tot. 

• Fortalesa emocional ens dóna la felicitat. Inclús patint "bullyng", en l'ostracisme o tancats a la presó, si estem ben moblats podem ser feliços. Serem febles si ens deixem influenciar pel que pensen o fan els altres. La vàlua de la vida està en saber estimar els altres i en estimar la vida.

La mort sobrevinguda

Veure la notícia en el 3/24

Diumenge 12 d'abil 17h, un tot terreny surt de la via a la A2 a l'alçada de Cambrils. Resultat: 3 morts, entre ells un nadó de pocs mesos i 3 altres persones ferides.

No seria una notícia més del cap de setmana si no fos per que els que hi viatjaven tenien noms i cognoms i eren persones conegudes, alguns molt propers. Quan les persones que pateixen un accident no són persones anònimes ens afecta més la realitat.

---

• Davant el fet de la mort no hi ha paraules, sobre tot quan esdevé en edats de les que diríem "no tocava encara" o en circumstàncies difícils d'entendre. 
• El consol, que no pas l'oblit, acabarà arribant amb el temps, amb l'acompanyament en el dol i l'estima dels propers. 
• Per als creients, l'esperança de la vida futura que ens recorda el Crist ressuscitat, el mirar la vida viscuda des de l'exemple de l'amor a les persones de la figura de Jesús també ens ajuda, tot i que no treu mai del tot els dubtes, les incomprensions, la pena i el dolor. 

• Presento dos texts per a la reflexió en moments de dol i melangia: el primer, el poema "Lletra a Dolors" del poeta Miquel Martí i Pol recollit en el seu "Llibre de les Absències"; el segon, de caire creient, el Salm 22, inclòs en el Tehilim jueu i la Psalterion cristià.

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il·lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

SALM 23(22)

Salm del recull de David.

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

---

 

Vols llegir el text del Salm 23 (22)?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Déu amb diferents accents

Pels catòlics és temps de Pasqua, després d'una setmana de la celebració de la Setmana Santa. La celebració més important dels cristians.

Però quines són els punts fundants i importants d'altres religions d'arreu del món? El programa Sense Ficció de TV3 del 24 de desembre de 2014 va dedicar un reportatge amb el títol "Déu amb accent" a la presentació de 8 de les religions més importants i presents a Catalunya: judaisme, catolicisme, islam, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes.

Veure el reportatge

Alguna de les coses que aprendràs...

• El nom del Pare creador: Déu, Jehovà, Jahvè, Al·là... 
• Les figures de Muhàmmad, Jesús, Buda
• Les Escriptures pròpies: La Torà, l'Alcorà, la Bíblia en les seves diverses versions,  
• Els llocs de trobada: església, sinagoga, mesquita, saló del regne,
• La relació amb el creador: directa, amb rabins, sacerdots, cèlibes, casats...
• Les celebracions i la liturgia: pasqua, péssah, 
• Les formes de relacionar-se amb el transcendent: creure, pregar, meditar... 
• El que és per ells la vida: perdonar, estimar, fer el bé, l'eternitat, els debats bioètics...

Necessitem referents: gna.Paciencia Melgar

"No és problema només d'Àfrica"

Testimoni de Paciencia Melgar en el programa Signes dels Temps de TV3 del passat diumenge 15/02/2015 sobre la seva tasca com a infermera i religiosa amb l'Ebola i també, el 2014, com a persona infectada per la malaltia. 

La religiosa, natural de Guinea Equatorial, és membre de la congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció (MIC) fundada a Mataró i treballa habitualment a l'hospital Saint Joseph de Monròvia (Libèria). El govern espanyol va atorgar-li la nacionalitat espanyola el novembre passat.

Aquests mesos està realitzant una sèrie de xerrades i testimonis arreu d'Espanya en un procés de sensibilització de la nostra societat, de la mà de l'ONG Fundación Signos Solidarios.

Veure el vídeo des de TV3 a la Carta

En aquesta extensa entrevista ens parla sobre un munt de coses, per exemple de:

• la tasca missionera i d'acompanyament de les persones que l'Església realitza a països com Libèria, 
• les seves ganes de tornar-hi a Monròvia a continuar treballant per la gent,
• la importància de la fe i la pregària, en el seu cas concret amb el Rosari,
• l'aportació que ella ha pogut fer amb el seu propi plasma sanguini per a salvar altres persones infectades,
• la tasca de sensibilització que està fent aquests temps a casa nostra,
• la realitat de disposar  d'una nacionalitat com la espanyola. No guarda cap mena de rancor a les autoritats espanyoles per no haver-la volgut expatriar en el mateix avió que sí ho van ser el missioners espanyols Juliana i Miguel.
• la gent que viu pendent d'una pastilla per poder sobreviure un dia més, 
• altres malalties com la SIDA, la malària. la diabetis... que actuen d'una forma greu i extremadament generalitzada,
• l'oblit en el que la gent del Nord tenim a la gent del Sud, abans dits països subdesenvolupats,
• la necessitat mútua que ens tenim la gent dels països del Nord i del Sud,

Holocaust, bullying, 2 cares de l'intransigència

El 30 de gener celebrem un nou Dia Escolar de la No Violència i la Pau, el de 2015. Quants més caldran?

HOLOCAUST NAZI
27 de gener, es celebra el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust. Enguany amb una significació especial, el 70è aniversari de l'alliberament, el 1945, del camp de concentració d'Auschwitz.

L'holocaust va ser el genocidi dels nazis, especialment sobre el poble jueu, entre els anys 1933 i el 1945 aproximadament. La "solució final" consistia en l'aniquilació física de tots integrants d'aquesta comunitat, però també gitanos, testimonis de Jehovà, disminuïts físics o psíquics, dissidents, homosexuals... mitjançant treballs forçats, inanició, afusellament i, majoritàriament, les càmeres de gas dels camps d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, Belzec, Chelmno, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka. Les estimacions parlen de 6.000.000 de persones exterminades.

ASSETJAMENT ESCOLAR:

Segons dades del Departament d'Ensenyament de 2014, el 4% dels nois i noies alumnes de les etapes de primària i secundària afirmen haver patit episodis greus de bullying -assetjament escolar-. La solució final que utilitzen els són insults, pintades a les taules, amagar treballs, robatori de petits objectes, deixar de banda, cops per tot el cos, persecucions a l'escola i pel carrer, posar bitxos a l'entrepà... i últimament insults per la xarxes socials com fotolog, facebook, whatsapp...  Una d'elles, la Carla Diez no va poder suportar-ho i va decidir acabar amb la seva vida. La majoria dels casos no arriben fins a aquest extrem, però fins quan ho permetrem? Quants hauran de patir aquest holocaust abans de fer res? També 6.000.000?

TV3, reportatge Bullying del 30 Minuts, de 25/01/2015

Tanques per separar: ficció i/o realitat?

Ficció: Juliol de 2013, estrena d'una nova pel·lícula en els cinemes d'arreu del món, amb Brad Pitt, actor de moda. És "Guerra Mundial Z". Accés al lloc oficial, http://www.guerramundialz.es. 

Si no la vas veure, mira ara el tràiler,

Realitat: Agost de 2013, centenars de sub saharians, de persones, intenten saltar la tanca que separa el Marroc de Melilla. Veiem aquesta notícia de TVE amb la gravació de les càmeres de vigilància,

Ficció i/o realitat... 
Què hi ha de similar? Què hi ha de diferent?

Dia Escolar de la No Violència i la Pau 2014

28 de gener, notícia a Sabadell.

Veure la notícia

30 de gener tornem a celebrar el dia de la Pau i de la No Violència a les escoles.

Servirà d'alguna cosa?

Marató de TV3 2013

15 de desembre de 2013, nova edició de la Marató de TV3 en pro de les malalties neurodegeneratives. Després de 15 hores de programa el reconmpte final diu que s'han recollit 9.550.119 EUR.

Veure el vídeo

Si vols col·laborar econòmicament, encara pots fer-ho fins el 31 de gener, enllaç