diumenge, 21 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013

Sant Jordi (anys 270 – 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i també en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

De la vida del sant no se'n tenen dades històriques, solament referències en multitud de llibres. La tradició catòlica el fa fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, actual Lod (Israel). Allà, es casà amb una jove local, anomenada Policrònia, i tingueren un fill; Georgios (en català, Jordi). En arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i féu part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià.

El 303, l'emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que és cristià. Dioclecià ordena la tortura del traïdor; l'encadenen a una roda d'espases i posteriorment, el decapiten. La tradició comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un sacerdot pagà, es convertiren al cristianisme en veient l'exemple de Jordi, però poc després foren martiritzats. 

El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després, Justinià I hi féu edificar una església en honor seu, seguint consells d'Eusebi de Cesarea. El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.

La figura de Sant Jordi és el resultat de la síntesi d'un cúmul de tradicions paganes, i l'assimilació al cristianisme, la qual com a religió emergent, necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador.

Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector d'un munt de ciutats.

A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz, que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament d'aquell  mateix segle.

El 23 d'abril, els catalans surten al carrer i omplen les Rambles de Barcelona i altres molts carrers de ciutats i pobles de gom a gom per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers i les places d'arreu del país.

És tradició que l'home regali a la dona un llibre i la dona a l'home un llibre. A Catalunya la Diada de Sant Jordi té també el valor simbólic del dia dels enamorats. 


dijous, 18 d’abril del 2013

Uganda debat la "Llei Matagais"

El programa Reportajes de C+ va emetre el passat 10 d'abril el documental "La caza al Homosexual", gravat a Uganda, país on s'està debatent en el Parlament nacional un canvi en el Codi Penal que pugui castigar als homosexuals, homes i dones, simplement pel fet de ser-ho. El debat no és homosexualitat si o no, el debat està entre cadena perpètua o pena de mort.

Si vols col·laborar, signant un manifest contra aquesta iniciativa de Llei, enllaç.

Si vols veure algun altre programa de Jon Sistiaga, enllaç.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Manifest Procés Constituent a Catalunya

La monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, promouen el 'Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya', amb l'objectiu de preparar un 'canvi de model polític, econòmic i social'. Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo per fer pinya a favor d'aquesta nova iniciativa que vol esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament. També poden signar el manifest 'com a simpatitzants' els qui no siguin ciutadans catalans.

Veure el programa "Singulars"
El manifest demana que 'el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja'. També considera que l'actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. Defensa 'un model polític i social nou [...] sense repetir fórmules del passat'. Aquest procés constituent requerirà, diuen, l’autoorganització i la mobilització social continuada. Proposen una plataforma unitària 'que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model'.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura com més àmplia millor per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una assemblea constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcioeconòmica volem.'

'El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.'

Segons ells, una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
  • Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació.
  • financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
  • Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada de treball i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
  • Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
  • Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
  • No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
  • Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
  • Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
Si vols llegir el manifest i col·laborar-hi... enllaç

dilluns, 8 d’abril del 2013

Però... quina hora és exactament?

Quantes vegades t'ha passat que a la tele diuen que són les 20'30h, l'ordinador em diu que són les 8'25h i en el mòbil em les 8'27h. Però... quina hora és exactament? 

Temps enrere la mesura del temps es feia segons el Temps Universal (TU), això és, en base al període de rotació de la Terra (24h un dia). Però ja sabem que aquest no és exacte, doncs en realitat és 24 i escaig. Els anys de traspàs, amb el 29 de febrer cada 4 anys, intenten evitar aquesta petita desviació. 

Actualment i segons els tècnics en la matèria, un segon es defineix com "la durada de 9.192.631,770 períodes de la radiació emesa en la transició entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'àtom de cesi 133, a nivell del mar amb camp magnètic zero".


I el temps es defineix segons el Temps Atòmic Internacional (TAI) i ho controla l'anomenada IERS (International Earth Rotation and Reference Systems Service), organització amb seu a Frankfurt, Alemanya. Aquesta entitat mitjançant un rellotge atòmic de cesi fixa l'hora exacta i la transmet arreu del món via Internet per posar en hora els rellotges. En cas de sobrar o faltar algun segon, es resta o s'afegeix els dies 30 de juny o 31 de desembre.  




L'anomenat UTC, la qual surde del TAI, és el sistema de temps emprat per molts estàndards d'Internet i de la World Wide Web. És l'hora oficial en els següents països. Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gàmbia, Ghana, República de Guinea, Guinea Bissau, Islàndia, Libèria, Mali, Mauritània, Marroc, Santa Helena, São Tomé i Príncipe, Senegal, Sierra Leone, Togo, Illes Fèroe, Illes Canàries, Irlanda, Portugal i el Regne Unit. A partir de la UTC es van sumant hores a mida que anem cap a l'Est i restant a mida que anem cap a l'oest.



Espanya (hora de la península) se situa sobre UTC+1, és a dir, sumant 1 hora a la UTC. És l'anomenada CET (Central European Time) la qual és compartida per par la majoria de països d'Europa.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Pasqua 2013: Pàsqua és confiança

 
Tant de bo que el record d'aquest fet excepcional ens permeti mantenir la confiança en que quan les coses semblen anar malament, quan ja no ens queda res,
Ell encara hi és. Només cal creure-hi!    
                           Bona Pasqua! 

I també, com no, bon dia de la Mona!