2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"Llavors Jesús li va dir:"
"Llavors Jesús li va dir: --Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies."
El text en el que avui m'hi aturo és un d'aquells que trobem en els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) de forma paral·lela o quasi. El text de Marc (cfr. Mc 8,27-30) i el de Lluc (cfr. Lc 9,18-21) sí que podem dir que són gairebé idèntics, de la següent manera, "Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo? Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes. Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" (versió de Marc).
Però ai el text de Mateu, com canvia!!! Fixem-nos que Marc i Lluc acaben de la següent manera "Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" ", en canvi l'evangeli de Mateu, entre la resposta de Pere "Tu ets el Messies" i la prohibició severa de Jesús de dir-ho a ningú, introdueix tot el text que encapçala aquesta Entrada.
Els evangelis de Lluc i de Marc estan escrits de forma cronològica, en canvi el de Mateu s'estructura d'una forma diferent, en forma de 5 grans sermons; podem dir que el primer evangeli del Nou Testament està més pensat, més treballat, escrit de forma sistemàtica pensant en la pastoral a realitzar, per explicar allò que vol dir, que fonamentalment és que Jesús és el Messies, el Crist, com bé reflecteixen els tres texts d'avui: Mt 16,16; Mc 8,29 i Lc 9,20.
Però aquest "pensar i escriure el que vol explicar i no només el que va passar de forma simple i cronològica" pot dur-nos a pensar que es devia afegir, treure o canviar algunes parts. No pot ser el text dels versets 17-19 un d'aquests afegits? Una forma d'afirmar el poder de l'apòstol Pere dècades abans? Que no era una altra cosa que reafirmar el poder dels caps de deixebles de finals del s. I (moment en el que s'escriu EvMt)?
Cal afegir un detall: la comunitat de Mateu, a la que es deu aquest evangeli estava formada per persones jueves reconvertides a cristianes però també per persones paganes, que no eren jueves prèviament, la qual cosa dificultava més la creació d'un únic cos, d'una nova idea, de l'església. És lògic pensar que, de la mateixa manera que qualsevol estructura humana necessita de certa organització i jerarquia, el mateix devia passar amb els primers deixebles, amb les següents generacions de (persones) cristianes i continua passant avui en dia. Aquest text afegit, que no hi apareix en els altres dos texts sinòptics, podia ajudar a canalitzar aquesta necessitat.
La pregunta que ens hem de fer és si quan les escriptures posen en boca de Jesús "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" està avalant com és l'Església actual, tal i com ens ha arribat en els vint segles precedents. Potser val la pena posar en evidència la segona accepció d'edificar segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: "tr. [LC] Infondre (en altri) amb el bon exemple, sentiments de pietat, de virtut. La seva humilitat edificà tots els presents.".
El capítol 18 del mateix evangeli de Mateu sembla indicar la forma de ser comunitat, de ser església edificant, exemple, humil...: ser com infants (Mt 18,1-5), evitar fer caure en pecat (Mt 18,6-9), preocupació per l'ovella perduda (Mt 18,10-14), l'avís fratern entre germans (Mt 18,15-19) i el perdó de tot cor (Mt 18,20-35).
Però ai el text de Mateu, com canvia!!! Fixem-nos que Marc i Lluc acaben de la següent manera "Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" ", en canvi l'evangeli de Mateu, entre la resposta de Pere "Tu ets el Messies" i la prohibició severa de Jesús de dir-ho a ningú, introdueix tot el text que encapçala aquesta Entrada.
Els evangelis de Lluc i de Marc estan escrits de forma cronològica, en canvi el de Mateu s'estructura d'una forma diferent, en forma de 5 grans sermons; podem dir que el primer evangeli del Nou Testament està més pensat, més treballat, escrit de forma sistemàtica pensant en la pastoral a realitzar, per explicar allò que vol dir, que fonamentalment és que Jesús és el Messies, el Crist, com bé reflecteixen els tres texts d'avui: Mt 16,16; Mc 8,29 i Lc 9,20.
Però aquest "pensar i escriure el que vol explicar i no només el que va passar de forma simple i cronològica" pot dur-nos a pensar que es devia afegir, treure o canviar algunes parts. No pot ser el text dels versets 17-19 un d'aquests afegits? Una forma d'afirmar el poder de l'apòstol Pere dècades abans? Que no era una altra cosa que reafirmar el poder dels caps de deixebles de finals del s. I (moment en el que s'escriu EvMt)?
Cal afegir un detall: la comunitat de Mateu, a la que es deu aquest evangeli estava formada per persones jueves reconvertides a cristianes però també per persones paganes, que no eren jueves prèviament, la qual cosa dificultava més la creació d'un únic cos, d'una nova idea, de l'església. És lògic pensar que, de la mateixa manera que qualsevol estructura humana necessita de certa organització i jerarquia, el mateix devia passar amb els primers deixebles, amb les següents generacions de (persones) cristianes i continua passant avui en dia. Aquest text afegit, que no hi apareix en els altres dos texts sinòptics, podia ajudar a canalitzar aquesta necessitat.
La pregunta que ens hem de fer és si quan les escriptures posen en boca de Jesús "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" està avalant com és l'Església actual, tal i com ens ha arribat en els vint segles precedents. Potser val la pena posar en evidència la segona accepció d'edificar segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: "tr. [LC] Infondre (en altri) amb el bon exemple, sentiments de pietat, de virtut. La seva humilitat edificà tots els presents.".
El capítol 18 del mateix evangeli de Mateu sembla indicar la forma de ser comunitat, de ser església edificant, exemple, humil...: ser com infants (Mt 18,1-5), evitar fer caure en pecat (Mt 18,6-9), preocupació per l'ovella perduda (Mt 18,10-14), l'avís fratern entre germans (Mt 18,15-19) i el perdó de tot cor (Mt 18,20-35).
Església, edifici edificant?
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 16,13-20?
