dilluns, 30 de març del 2015

Sis dies abans de la Pasqua...

"Sis dies abans de la Pasqua,"

"Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: --Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?"


  • Tres senzills aspectes d'aquest passatge: temps de Pasqua, el perfum per honorar Jesús i la crítica de Judes Iscariot.
  • Comença el text "Sis dies abans de la Pasqua". Els jueus del temps de Jesús ja la celebraven i també els catòlics caminem aquesta setmana cap a la Pasqua. Per tant, aquesta és una festa més que mil·lenària, tot i que amb matisos diferents:
  • Pels primers israelites la Pasqua era la celebració de l'arribada de la primavera. Solia ser una celebració dels pastors nòmades que es preparaven per traslladar-se cap a un nou lloc on pasturar. El que es feia era un sopar matant un anyell. En el moment que la festa es va ajuntar a la festa de primavera dels agricultors es van afegir els pans àzims, sense llevat.
  • Però va haver una Pasqua que va coincidir amb el moment de l'alliberament de l'esclavitud i la sortida d'Egipte (cfr. Ex 12,1-28). Al sopar es va afegir el pintar les portes de les cases amb sang de l'anyell per assenyalar l'àngel del Senyor la presència d'israelites. Des d'aquell moment, la Pasqua jueva va incorporar el sentit d'alliberament i d'inici del trasllat cap a la terra promesa.
  • La Pasqua jueva del temps de Jesús constava de la part domèstica de les èpoques anteriors a la que s'afegia la litúrgia col·lectiva amb la sang dels anyells, els pans àzims, les herbes amargues i les 4 copes en el temple.
  • La Pasqua cristiana, tot i que va començar a celebrar-se de forma setmanal, de seguida va passar a ser anual. Es tracta del trencament del dejú dels dies previs i el menjar fraternal i eucarístic recordant la passió, mort i resurrecció de Crist i el seu retorn al Pare.
  • Continua amb "Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells". Aquest és un gest difícil de comprendre en els nostres dies tot i que podríem resumir-lo fàcilment en que Maria va honorar Jesús com a convidat especial. Em crida l'atenció que va ser novament una dona qui va reconèixer qui era aquell home i per tant, l'honorà. Igual passaria davant del sepulcre buit, primer les dones (cfr. Jn 20,1-10).
  • I el tercer, la crítica de Judes Iscariot. Quantes vegades ens fixem en allò que fan els altres (sigui bo o dolent), en comptes de mirar les nostres pròpies accions!!! Judes no només va ser incapaç d'acceptar el bon acte de la dona ("molt costós" segons el text) , si no que posteriorment vendria Jesús només per 30 monedes. 

  • I una darrera reflexió respecte al fet que aquest passatge hi apareix, amb petites diferències, en els 4 evangelis: en els sinòptics de Marc (Mc 14,3-9), Mateu (Mt 26,6-13) i Lluc (Lc 7,36-39) a més d'aquest de Joan. Segurament aquest és un signe de que realment va haver una dona que l'honorà amb perfum, una de les seves primeres seguidores, per sobre dels deixebles.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 12, 1-11?


- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 28 de març del 2015

Perdonar vs castigar

"qui no tingui pecat, que tiri la primera pedra"
Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

  • Novament tenim en aquest text un dels diversos casos en els que els fariseus busquen alguna excusa per atacar Jesús i poder portar-ho a judici i així acabar amb ell i amb les seves idees trencadores. En aquest cas el posen davant el compliment de la Llei per un cas d'adulteri. 
  • Cal primer de tot recordar que els fariseus eren un grup jueu, influent en la comunitat religiosa i el Temple. Eren exemple de bons creients i bons religiosos per a la societat d'aquella època. Seguien la llei de Moisès segons els llibres de la Toràh jueva (de l'hebreu, תּוֹרָה), el que els cristians anomenem Pentateuc. Veiem algunes referències al crim comès:
  • "No cometis adulteri." (Ex 20,14)
  •  "Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort. Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort. Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort." (Lv 20,10-12)
  •  "Si un home és sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir, l'home i la dona. Extirpa d'Israel la maldat. Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial amb un altre i jeu amb ella, traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l'ajudessin, i l'home ha de morir perquè va violar la dona d'un altre. Extirpa la maldat d'enmig teu" (Dt 22,22-24) 
  • Doncs davant d'aquest dilema, Jesús ens torna a sorprendre amb la seva resposta. Primer de tot, sabent que els fariseus li posaven un parany, no els hi fa cas, per 2 moments s'ajup sense mirar-los escrivint a terra (cfr. Jn 8,6.8) en senyal de menyspreu.
  • Però davant de la seva insistència -no en resoldre la qüestió, si no en enxampar-lo parlant en contra de la Llei, Jesús els hi respon amb una pregunta "--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Com no podia ser d'una altra manera, en senitr aquelles paraules de reflexió personal, tots s'anaren.

  • Fàcilment podem recordar situacions diverses d'aquest tipus de doble moral. Només per posar un exemple, unes paraules de José Maria Aznar, vídeo.  
  • En el text, continua Jesús dirigint-se a la dona "--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més." (Jn 8,11). La hi parla, la consola i l'anima a prendre una nova opció de vida. Entenc jo que Jesús ens convida a no ser com autòmates davant les normes i la llei. Ens diu que cal conèixer-les, reflexionar-les i complir-les, però també que cal discernir-les per saber quan cal fer excepcions si el perdó és més guaridor que el càstig. I això val a qualsevol àmbit, a casa, a l'escola, als jutjats i a la política.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 8, 1-11?


- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.


dilluns, 23 de març del 2015

Necessitem referents: Sant Romero d'Amèrica

Era el 24 de març de 1980 a primera hora. Celebrava la missa a la capella de l'hospital de La Divina Providència (dit "el hospitalito") on vivia amb una comunitat de monges i gent amb disminucions diverses, a la colònia Miramonte de San Salvador.


La foto és dramàtica, però crec que val la pena en aquesta època que veiem tants tirotejos a les pel·lícules, adonar-se'n què és realment un assassinat.

Però.... per què es va arribar a aquest assassinat? Qui el va perpetrar? Quins van ser els motius? Quines eren les paraules de Romero que tan mal feien? Un bon exemple és aquest text de l'homilia del diumenge 23 de març, 1 dia abans dels fets:

Yo quisiera hacer un llamamiento, de manera especial, a los hombres del ejército. Y en concreto, a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles... Hermanos, son de nuestro mismo pueblo. Matan a sus mismos hermanos campesinos. Y ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: "No matar". Ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la Ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia, y que obedezcan antes a su conciencia que a la orden del pecado. La Iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la Ley de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo, cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día más tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno en nombre de Dios: Cese la represión".
(Homilia de diumenge 23 de març de 1980)

Fets de Romero i del país que poden ajudar a comprendre el que va passar:
  • 20/2/1977: eleccions presidencials (denunciades per fraudulentes) guanyades pel general Carlos Humberto Romero, del Partido de Conciliación Nacional, en el poder des del 1962,
  • 22/02/1977: el bisbe Romero pren com a arquebisbe de San Salvador,
  • 27/02/1977: desenes de persones mortes a les manifestacions de la plaça de la Libertad
  • 12/03/1977: és assassinat el mossèn Rutilio Grande, jesuïta, juntament amb 2 camperols per la promoció de les comunitats de base. Rutilio era amic de Oscar Romero, qui a partir d'aquell moment canviaria el seu to, defensant els drets de les persones i del poble,
  • 17/07/1977: pren el càrrec de President Humberto Romero. declara durant tot un mes l'estat de setge i s'inicia un govern durament conservador amb violència d'Estat per part de militars, policies i també forces paramilitars,
  • 15/10/1979: El president Romero és derrocat per un cop d'estat militar. Puja al poder l'anomenada Junta Revolucionària de Govern, que es mantindrà fins el 1982.
  • 1980-1992: període de Guerra civil que acabaria amb els acords de pau de Chapultepec,

PEREZ ESQUIVEL, Drap de quaresma, col·lecció Via Crucis Latinoamericano, 1992

Procés de canonització:
  • El 24 de març de 1990, 10 anys després de l'assassinat, es va iniciar el procés d'estudi de la causa de canonització a nivell diocesà.
  • El juliol de 1997 es va fer arribar tot l'estudi al Vaticà.
  • El 2005 el postulador de la causa, monsenyor Vicenzo Paglia, va informar de las conclusions de l'estudi afirmant que «Romero no havia estat un bisbe revolucionari, si no només un home d'Església, d'Evangeli i dels pobres».
  • 13 de març de 2013 arriba al tro petrí el papa Francesc, argentí i llatino americà.
  • Finalment, el proper 23 de maig de 2015, Romero serà beatificat a la plaça "Salvador del Mundo" de Sant Salvador.
  • Però en el seu país i en el seu continent ja se'l coneix com a San Romero de Amèrica.
Romero és un màrtir de la fe que va morir, per tot el que els indicis mostren per la defensa de la fe i la defensa del regne de Déu, a mans de botxins que semblen haver estat també cristians,

diumenge, 22 de març del 2015

Eclipsi de sol

Transmissió sencera (2:22:00) de l'eclipsi de sol de 20 de març de 2015. Imatges inaudites. 


Avui en dia sabem que no és més que un fet natural, però durant segles s'havien vist com avisos dels Déus. Un exemple el tenim en el llibre de Tintin i el Temple del Sol, d'Hergé.


dijous, 19 de març del 2015

Papa, pare, abba... gràcies!

Pensaments de qualsevol fill o filla sobre el pare:
  • Als 7 anys: "El papa és molt molt molt llest, ho sap tot. És el millor del món"
  • Als 14: "Em sembla que el pare s'equivoca sovint"
  • Als 20: "El vell està una mica peix. És del segle passat"
  • Als 25 anys: "El pare no sap res de res, s'està fent vell"
  • Als 30: "Podria preguntar el pare, a veure què hi faria ell"
  • Als 45: "Quina llàstima que el papa ja no hi sigui, ell m'hagués escoltat"
  • Als 60: "Que bo que era el pare, tot un savi. Llàstima que ho vaig entendre massa tard"



  • A quina edat t'hi trobes? 
    Coincideixes amb els de més amunt?
  • Llegeix els pensaments de les etapes passades...
    T'hi veus reflectit?
  • Llegeix els que se'ns proposen pel futur. 
    Tingue'ls presents. 
  • Si ho creus oportú, i abans sigui massa tard....
    Abraça'l, digues-li gràcies! 

Per als qui som cristians, pot ser bo fixar-nos en el que ens expliquen els evangelis de Jesús respecte al seu "Abba", tot i que haguem de fer un esforç d'imaginació ja que no se'ns hi explica gairebé res de l'infant Jesús. Però una cosa clara és que el respecte filial cap els progenitors en èpoques passades sempre ha estat molt superior que en l'actualitat.

El text de Jesús pregant a Getsemaní n'és una mostra dels patiments que tots els homes i dones podem tenir en qualsevol moment i de l'actitud d'apropament i confiança al Pare... "Arribat al lloc, els digué: --Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava dient: --Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava." (Lc 22, 40-43).


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 22, 39-46?


- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.


dilluns, 16 de març del 2015

Enaltir-se? humiliar-se? Acceptar-se!

"el qui s'humilia serà enaltit"
"El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."

Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."

  • Se'ns mostra en aquest text dues formes de pregar davant el Senyor. O també de veure's un mateix i de relacionar-se amb els altres. El primer, pregant dempeus i amb mirada altiva, es vanagloria del que creu que és (millor que els altres-diu-, als que menysprea) i del que fa (dejuna i fa almoina). En canvi, l'altre, amb mirada baixa es reconeix pecador i demanar el favor de l'Altissim. 

  • Els fariseus eren un grup jueu, influent en la comunitat religiosa i el Temple, que estava formada majoritàriament per una classe mitjana dedicada al comerç. Eren estudiosos de la Llei, alguns sacerdots i que ocupaven alguns dels seients del Sanedrí, juntament amb els saduceus. Tot i així, estaven en contacte directe amb la gent senzilla del poble, entre el que eren molt influents, a través de les seves feines comercials. L'important per entendre aquest comentari és que eren exemple per la gent de bons creients i bons religiosos.
  • Els publicans en canvi, tenien com a tasca  l'encàrrec de cobrar els imposts per l'erari romà, d'escanyar la gent. Pet tant, se'ls considerava traïdors i pecadors, doncs sent jueus servien a la causa de l'Imperi.

  • I resulta que novament Jesús, ens fa reflexionar en proposar les actituds d'aquests dos homes de forma contrària al que era habitual. Ens presenta el fariseu com una persona prepotent que se sent superior als altres, als qui arriba a menysprear i, en canvi, al publicà com una persona realista, senzilla que sap de quin peu calça...
  • A quin dels dos t'assembles tu més? Com et veus davant els altres?
  • Ets d'aquells que necessita ressaltar davant els altres? O mesures les teves paraules i els teus actes?
  • Si ets d'aquells que sempre estan en el centre i lideren... has pensat algun cop si la teva actitud és de servei o d'avassallar? Aquest és el paper que adopten algunes "mares salvadores" o alguns superiors jeràrquics.
  • Si ets d'aquells que hi participa poc i se sol mantenir en segon terme,,, ho ets per discreció o per que et sents inferior? La segona opció pot ser perjudicial per a un mateix.
  • La comunitat i el poble de Déu es construeixen fent-nos tots partícips. Tothom és important i té alguna cosa a dir. Deixa créixer als demés! Valorat! 


Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 18, 9-14?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 15 de març del 2015

Moments clau de la vida

Cada 31 de desembre en canviar d'any, si ens regim pel calendari julià, hi ha gent que a part de celebrar, mira enrere i fa balanç personal de com ha anat l'any que acaba. I seguidament fa nous propòsits per l'any que comença.

Altres moments en els que sovint s'aprofita per fer aquesta mirada enrere, sobre tot si ens pauta el calendari escolar dels infants i joves, sol ser al mes de juny o en acabar els trimestres, poc abans de Nadal o de Setmana Santa.

I, com no! Quan un fa anys, sobre tot números importants com els 18, els 25 o els que marquen fites simbòliques, els 30, 40, 45... Tots ells són bons moments per fer-se preguntes: 
  • Com em va la vida?
  • Què estic fent bé? Què no estic fent tant bé? 
  • Què hi he aconseguit? Què m'hi ha estat donat? 
  • Com hem sento amb tot això?
  • Quina percepció en tenen els altres de mi? Com em valoren els altres?
  • Quina és la meva pròpia autovaloració? 
  • ...

Per als cristians, a més a més, el temps de Quaresma se'ns presenta com una oportunitat de mirar no només enrere i endavant en el temps, si no també cap endins d'un mateix i al voltant. 

Tot i que el procés pugui ser  un xic diferent, també té l'objectiu de posar-nos davant nosaltres, davant Déu i buscar com poder-nos millorar:
  • trobar un espai i un temps de pregària personal (cfrMt 26,36-46),
  • donar gràcies a Déu per com m'ha fet,
  • agrair-li tot allò que em dóna directament, 
  • agrair també per totes les persones que ens envolten, família, amistats, companys, veïns..., 
  • també per tot allò que Ell ens posa a l'abast,   
  • preguntar-se, què es fa amb els talents rebuts (cfr. Mt 25, 14-30)? 
  • on sóc? arran del camí, en terra rocosa o en terra bona (cfrMt 13, 1-9)
  • com dono allò que rebo?
  • com em relaciono amb els altres? com a inferiors? com a germans?
  • sé gaudir de la vida?
  • ...
Ja per acabar, un cant d'agraïment en la veu de Mercedes Sosa i Joan Baez, vídeo

dijous, 12 de març del 2015

A dos anys de Francesc...

El 28 de febrer de 2013 el Papa Benet XVI ens oferia un fet històric: començava el temps de Seu Vacant sense estar mort ni enterrat, simplement havia renunciat.

Aquest vídeo ens fa resumeix les seves últimes hores abans de convertir-se en Papa emèrit, categoria nova i desconeguda. 

Un parell de setmanes més tard, el 13 de març de 2013 l'arquebisbe de la ciutat de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio era escollit en la cinquena votació del conclau com a 266è Papa de l'Església Catòlica. Però a la seva primera al·locució es va presentar com a bisbe de Roma i sense algun dels ornaments habituals. Què voldria dir aquest gest?

És membre de la companyia de Jesús, el primer Papa ni italià ni europeu des del s. VIII, el primer de llengua materna castellana i va voler prendre el nom de Francesc en nom del Sant. 

Algunes característiques d'aquesta figura ja les varem veure aquells primers dies, però aquests 2 anys ens han mostrat moltes altres. Enumero alguns dels gestos, a la llum dels Evangelis, que m'han cridat l'atenció d'aquesta nova figura pública que és Francesc:
  • A les seves primeres paraules des del balcó principal de la basílica de Sant Pere va donar gran importància a la pregària (cfr. Mc 14, 32-42). Llegim si no...
Hermanos y hermanas, buenas tardes... Gracias. Y ante todo, quisiera rezar por nuestro obispo emérito, Benedicto XVI. Recemos por todo el mundo, para que haya una gran fraternidad... Y ahora quisiera dar la bendición, pero antes, antes, os pido un favor: antes que el obispo bendiga al pueblo, os pido que vosotros recéis para el que Señor me bendiga: la oración del pueblo, pidiendo la bendición para su obispo... Muchas gracias por vuestra acogida. Rezad por mí y hasta pronto.... Mañana quisiera ir a rezar a la Virgen, para que proteja a toda Roma. 
  • Dona importància als sagraments i hi participa tot i que no sempre els presideixi: eucaristia diària a la casa de Santa Marta, Exercicis Espirituals a l'estiu, confessió... (cfr. Mc 1, 21-22)
  • Els mitjans de transport que utilitza no són els habituals dels caps d'Estat (cfr. Mc 11,4-11). Diversos moments ha viatjat en autocar amb altres viatgers, el mateix dia de la seva elecció o per desplaçar-se amb la resta de la cúria a fer els Exercicis Espirituals. 
  • Les seves mostres d'estima cap a tothom que se li acosten són moltes: deixa que els infants s'apropin a ell (cfr. Mc 10,13-16), toca i dona caliu als malalts i s'apropa a persones discapacitats (cfr. Mc 1,29-34), comparteix taula amb els treballadors del Vaticà, com un més (cfr. Mc 2,14-16) ...
  • Surt de casa seva i s'hi desplaça, va pels camins (cfr. Mt 10,5-7): no viu tancat als palaus apostòlics, en la visita a la basílica de Santa Maria la Major no va permetre que fos tancada, recolza els immigrants africans i els habitants de l'illa de Lampedusa, ofereix serveis i banys pels sense sostre de Roma, fa atura la comitiva i entra en un suburbi romà...  
  • També s'hi apropa telefònicament o amb discursos a col·lectius habitualment marginats per la societat o per la pròpia Església: mares solteres (trucada a Anna Romano de 6/9/2013), presidiaris (trucada de 23/10/2013) homosexuals (missatge des de l'avió de 29/7/2013),   
  • Ha fet gestos d'apropament i ha posat bases per un possible diàleg amb els altres germans cristians i amb les altres religions: ha pregat amb els jueus al Mur de les Lamentacions, amb els islàmics a la mesquita d'Istambul, va reunir israelians i palestins al Vaticà, ha promogut un acostament entre els EUA i Cuba...
Si vols aprofundir més, la revista Razón y fe dels jesuïtes va publicar juntament amb altres revistes de la Companya una profunda entrevista amb el títol "Cerquem ser una Església que troba camins nous", que li va fer d'Antonio Spadaro, sj.


  • Recorda algunes de les situacions anteriors, i altres, gaudint d'aquestes imatges, enllaç
  • Quins altres gestos de Francesc d'aquests 2 anys t'han cridat l'atenció?
  • Quines paraules i gestos de Jesús hi veus?
  • Quines passes personals has fet tu, en veure les seves?

dimecres, 11 de març del 2015

Necessitem referents: grans conversions

En Entrades anteriors he parlat de la vocació (28 de gener, 2 de febrer i 10 de febrer). Ara en aquesta, ho faig amb exemples concrets de com Déu ha cridat a homes i dones al llarg de la història. 
  • Àsia, segle VIII a.C.: El profeta Isaïes, natural de Jerusalem, va rebre la vocació profètica amb només 20 anys d'edat, segurament cap a l'any 740 (cf. Is 6,1-13). Va ser al temple, on el Senyor li va qüestionar directament "--Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?" i ell es va oferir voluntàriament. A partir d'aquell moment, com a bon coneixedor de la capital i la monarquia jueva (símbols de l'elecció divina), va ser capaç ser crític amb els excessos de la classe dominant: autoritats, jutges, latifundistes, polítics, dones de classe alta... i defensar la gent oprimida, els orfes, les vídues i el poble en general.
  • Regne de Judà, segle VII a.C: El profeta Jeremies, natural de la població d'Ananot molt a prop de Jerusalem, la va rebre quan era molt jove cap a l'any 627. Déu ja li diu en aquell moment "Vés on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat" (cf. Jer 1,7-8) que l'acció de profetitzar no és senzilla, implica guanyar-se enemics. Fins el punt que posteriorment, el mateix profeta tindrà els seus dubtes i es queixarà "Senyor, m'has seduït i m'he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n'has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi." (cf. Jer 20, 7).
  • Palestina, any 30 d.C. aproximadament: Els germans Simó Pere i Andreu i els germans Jaume i Joan treballaven les arts de la pesca (cf. Mc 1,16-20). Jesús els hi digué "--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.". I tots 4 varen respondre deixant allò que feien i seguint-lo. A partir d'aquell moment es convertirien en els seus més propers seguidors. Exemples són presència d'alguns de Pere, Jaume i Joan en el moment de la transfiguració o l'elecció de Pere per ser la "primera pedra" de l'església.
  • Àsia, segle I d.C.: Saule, el perseguidor dels cristians, a prop de Damasc va ser tirat del cavall tocat per un llamp i el Senyor li va preguntar "--Saule, Saule, per què em persegueixes?". (cf. Ac 9,1-18). Això va ser suficient per fer-lo discernir la seva vocació. I hi va acceptar. A partir d'aquell moment, conegut ja com Pau, va iniciar una sèrie de viatges per les terres conegudes de l'imperi romà anunciant el cristianisme de forma missionera, el que l'ha convertit en un dels màxims referents de la promoció de l'Evangeli.
  • Alemanya, s.XVI d.C.: Luter, conegut com el gran reformador, va viure el 1505 el que s'ha anomenat com l'incident del llamp, amb només 23 anys, que el va fer entrar al convent dels agustins d'Erfurt. Anys després, viuria un segon moment fundant, l'experiència de la torre. En aquell cas Déu li parlà a través de la carta de sant Pau als Romans ("En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe."), idea que el faria abraçar la idea d'un Déu perdonador que no tant condemnador. I va dir sí. A partir d'aquell moment va voler lluitar des de dins per canviar els mals que en aquell moment tenia l'Església, com l'excés en les indulgències enfront de la confessió i la penitència però la simonia, nicolaisme o l'absolutisme del papat.
  • Espanya, s.XVI d.C; Sant Ignasi de Loiola, fill de família noble, va ser malferit durant el setge francès de Pamplona l'any 1521. Durant la convalescència hi va reflexionar i a partir d'aquell moment començà un temps de conversió que el duria a Montserrat, a Manresa (on escriuria un primer esborrany del gran tractat espiritual i psicològic que són els Exercicis Espirituals) i a Jerusalem. Decideix reforçar-es amb estudis de teologia, filosofia a Barcelona, Alcalà d'Henares, Roma i Paris Ja com a sacerdot va desenvolupar una tasca ingent des de la fundació amb altres sacerdots de la Companyia de Jesús, aprovada el 1540.
  • El Salvador, el 12 de març de 1977, monsenyor Romero, acabat de ser nomenat arquebisbe, va experimentar la crida amb l'assassinat del seu amic Rutilio Grande a Aguilares. A partir d'aquell moment, simbolitzat amb la celebració de l'eucaristia funeral, iniciava un nou camí de defensa del poble oprimit pel govern i el terratinents salvadorencs, passant inclús per sobre d'alguns dels altres bisbes del país i del nunci apostòlic. El resultat fou que el 25 de març del 1980 moriria ell també assassinat.
  • ...

Salamu Maria

Salamu, Maria, umejaa neema,
Bwana yu nawe,

umebarikiwa kuliko wanawake wote,

na Yesu, mzao wa tumbo lako amebarikiwa. 

Maria mtakatifu, Mama wa Mungu,
utuombee sisi wakosefu,

sasa na saa ya kufa kwetu.

Amina.


  • En el meu cas va ser el 1995 en un petit poblat luo de Tanzània, Masonga, on se'm va fer present de manera clara, a través de les postes de sol, de les persones i de la pregaria del Rosari en suahili. I des d'aquell moment intento ser coherent, sense sempre aconseguir-ho, en el seu seguiment d'aquell que ens és exemple, el seu fill Jesús de Natzaret.



A tot arreu i en tots els temps el Senyor parla i ens crida pel nostre nom.
  • Recordes quan va ser la teva crida? 
  • I la teva resposta en aquell moment? 
  • Com continues dient sí, dia rere dia?

dilluns, 9 de març del 2015

Què passa a la RCA?

El vídeo que es presenta en aquesta Entrada és un breu resum de la situació que provoca una guerra, en aquest cas a la República Centre africana. 


La nostra relació amb el país comença el 2010 amb la visita de 3 voluntaris enviats des de la delegació de Catalunya. Des d'aquest moment s'intenta treballar amb els Germans Maristes i amb l'ONGD Kizito. Des dels inicis del 2014 el país viu una crisi humanitària degut a la inestabilitat política que afecta tot el país, sobre tot Berberati. 

De forma excepcional, el projecte que enguany vol tirar endavant l'ONGD SED és dels que s'anomenen d'emergència. Es tracta de facilitar l'accés a la terra a un grup de 35 famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Més endavant s'intentarà tornar a donar suport educatiu i escolar, com es va començar a fer el 2010, abans que esclatés l'actual situació social i militar.


Si vols saber més... www.sed-ongd.org/proyectos-en-republica-centroafricana

dissabte, 7 de març del 2015

Cuaresma 2015, semana II, sábado

"Todos sois mis hijos"
"El padre le dijo: "Hijo, tu siempre estás conmigo, y todo lo mío es tuyo: deberías alegrarte, porque este hermano tuyo estaba muerto y ha revivido; estaba perdido, y lo hemos encontrado."»" 


  • Hace unos días, el 18/02/2015, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2015". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2015 de la ONGD SED.

  • La parábola del hijo pródigo tiene 3 claros protagonistas, el padre, el hijo mayor que quedó fielmente en casa y el hijo menor, aquel que primero exigió “Padre, dame la parte de la herencia que me corresponde”, y que una vez dilapidada, padeció necesidad, recapacitó y volvió al hogar, “Ya no merezco llamarme hijo tuyo: trátame como a uno de tus jornaleros”. 
  • Fijémonos en esta ocasión en el padre. El cuadro “El regreso del hijo Pródigo” de Rembrandt puede ayudarnos. En él, se le muestra en actitud misericordiosa, dando la bienvenida al hijo amado. Las manos apoyadas tiernamente sobre la espalda del hijo, avergonzado a sus pies, dicen mucho. Su posición echada hacia adelante y cubriéndole levemente de la brisa con la capa, le permiten ver desde arriba su cabeza rapada, su cuerpo debilitado y sus pies dolidos. Ya está en casa, ha regresado y puede empezar el proceso de regeneración, acompañado del padre.
  • El hijo necesitó marchar a país lejano para encontrarse a sí mismo. Pero las tribulaciones le abrieron los ojos. La vida está en casa, con los suyos, con los que le aman y con los que puede amar confiadamente. La vida está con el Padre.

  • El hijo pródigo… ¡Cuántas veces actúo como ese!
  • Pienso en tantos y tantos países lejanos a los que emigro, buscándome  a mí mismo, buscando llenar la vida, una vida disoluta, fácil para mí, sin pensar en los demás.
  • Pienso en las veces que me pierdo dilapidando la herencia del padre, echando a perder mis virtudes y los talentos recibidos.
  • Pienso también, las veces que me has estado esperando, oteando el camino para ver cuando vuelvo a ti. 



Quieres leer el texto del Evangelio, Lucas 15, 1-3. 11-32?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 6 de març del 2015

Cuaresma 2015, semana II, viernes

"¿Ha de ser así?"
"En aquel tiempo, dijo Jesús a los sumos sacerdotes y a los ancianos del pueblo: —«Escuchad otra parábola: Había un propietario que plantó una viña, la rodeó con una cerca, cavó en ella un lagar, construyó la casa del guarda, la arrendó a unos labradores y se marchó de viaje. Llegado el tiempo de la vendimia, envió sus criados a los labradores, para percibir los frutos que le correspondían. Pero los labradores, agarrando a los criados, apalearon a uno, mataron a otro, y a otro lo apedrearon. Envió de nuevo otros criados, más que la primera vez, e hicieron con ellos lo mismo. Por último les mandó a su hijo, diciéndose: "Tendrán respeto a mi hijo." Pero los labradores, al ver al hijo, se dijeron: “Éste es el heredero: venid, lo matamos y nos quedamos con su herencia." Y, agarrándolo, lo empujaron fuera de la viña y lo mataron." 


  • Hace unos días, el 18/02/2015, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2015". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2015 de la ONGD SED.

  • Igual que en el pasaje del Evangelio, hubo una vez en que un propietario creó el mundo y se lo cedió a la humanidad con un encargo, “llenad el mundo y gobernadlo” (Gn 1,28). Pero la gente no le  hizo mucho caso. En la parábola de Jesús tampoco. Y en la historia tampoco.
  • A lo largo de la historia nos hemos ocupado de apalear, matar y apedrear. ¡Demasiadas veces! Así hemos tratado a muchos de los que el propietario nos ha enviado. Tan solo en el siglo XX lo hemos hecho en las 2 grandes guerras, de la primera de las cuales acabamos de cumplir 100 años. 
  • Lastimosamente, esta situación mundial se puede repetir. Pero también a pequeña escala, en mi cotidianeidad, con todo lo que el propietario de la viña ha puesto a nuestro alcance. Y ante ello tenemos una doble posibilidad, la de ser piedras angulares de la construcción del reino o la de ser como sumos sacerdotes y fariseos.
  • Atrévete a entrar en tu interior y pregúntate:
  • Piensa en todo aquello que ha sido puesto a tu disposición.
  • Piensa en todas las veces que el Señor te ha enviado a sus criados. 
  • Piensa en todos aquellos “hijos del propietario” que pone delante de ti.
  • ¿Cuántas veces los has matado, con tu intransigencia y tu egoísmo?
  • Piensa en todas aquellas situaciones que son pascua del señor. ¿Cómo le matas a Él? 
  • ¿Tiene que ser esto así? ¿O puedes convertirte, tú también, en piedra angular de la construcción del reino?


Quieres leer el texto del Evangelio, Mateo 21, 33-43. 45-46?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 5 de març del 2015

Cuaresma 2015, semana II, jueves

"Necesito el consuelo, ofrezco consuelo"
"En aquel tiempo, dijo Jesús a los fariseos: —«Habla un hombre rico que se vestía de púrpura y de lino y banqueteaba espléndidamente cada día. Y un mendigo llamado Lázaro estaba echado en su portal, cubierto de llagas, y con ganas de saciarse de lo que tiraban de la mesa del rico. Y hasta los perros se le acercaban a lamerle la llagas.
Sucedió que se murió el mendigo, y los ángeles lo llevaron al seno de Abrahán. Se murió también el rico, y lo enterraron. Y, estando en el infierno, en medio de los tormentos, levantando los ojos, vio de lejos a Abrahán, y a Lázaro en su seno, y gritó: "Padre Abrahán, ten piedad de mí y manda a Lázaro que moje en agua la punta del dedo y me refresque la lengua, porque me torturan estas llamas."


  • Hace unos días, el 18/02/2015, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2015". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2015 de la ONGD SED.

  • El pasaje que se nos presenta hoy, sucede en el camino hacia Jerusalén (Lc 9,51), donde acabaría dandose la consumación del mensaje en forma de pasión, muerte y resurrección. A lo largo del camino, Jesús lo va desgranando en forma de enseñanzas morales sobre temas muy diversos. Y en este caso lo hace sobre los bienes. La comparación entre el mendigo Lázaro y el rico (paradójicamente no se alude a su nombre) le sirve para dejar claro el tema: a ambos se les ha sido dada una vida y ambos llegaran a la muerte, pero mientras uno es llevado al seno de Abrahán, el otro lo es al infierno. Y entonces vienen los ruegos en forma de grito “Padre Abrahán, ten piedad de mí y manda a Lázaro que moje en agua la punta del dedo y me refresque la lengua, porque me torturan estas llamas”.
  • Dios al crear el mundo vio que todo era bueno (Gn 1,31), pero poco después ya había entrado el pecado en el mundo. Y desde ese momento, los seres humanos nos hemos ocupado en cuerpo y alma en mantener la desigualdad y la injusticia, algunos por acción y, muchos, a menudo por omisión. 

  • Te invito a mirar en tu interior. 
  • Piensa en todo lo que recibiste del Creador a través de tus padres, tu gente.
  • Piensa en todo aquello que el Creador te ayudó a construir, sea con tus hermanos religiosos o con tu pareja.
  • Intuye todo aquello que aún te espera. Empieza por lo bueno. 
  • Continúa pensando en la compasión y consuelo que tendrás cuando lo malo.
  • Y finalmente... ¿Qué puedes cambiar antes de que lleguen los ruegos en forma de grito?



Quieres leer el texto del Evangelio, 16, 19-31?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 4 de març del 2015

Cuaresma 2015, semana II, miércoles

"¿Quieres ser grande? ¡Sirve!"

"Jesús, reuniéndolos, les dijo: —«Sabéis que los jefes de los pueblos los tiranizan y que los grandes los oprimen. No será así entre vosotros: el que quiera ser grande entre vosotros, que sea vuestro servidor, y el que quiera ser primero entre vosotros, que sea vuestro esclavo. Igual que el Hijo del hombre no ha venido para que le sirvan, sino para servir y dar su vida en rescate por muchos.»" 


  • Hace unos días, el 18/02/2015, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2015". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2015 de la ONGD SED.

  • En este pasaje se nos muestra algo muy habitual: el interés de una madre por el bienestar y el futuro de sus hijos (cf. Mt 20, 20-21) ¡Cómo iba a ser de otra manera! También se nos muestran unos hombres buscando estar al lado del Señor, del más grande, del más importante. Actitud también muy humana.
  • Pero la respuesta de Jesús nos descoloca nuevamente al decirnos “el que quiera ser grande entre vosotros, que sea vuestro servidor” (cf. Mt 20, 26). Y así nos los recordaba también el h.Emili Turú, en la circular “Nos dio el nombre de María”, haciendo referencia al obispo italiano Tonino Bello, quien soñaba con “la Iglesia del delantal” porque, decía, ese es el único ornamento sacro que podemos atribuir a Jesús: “El Señor ‘se levantó de la mesa, se quitó su manto, y tomando una toalla, se la ciñó’: he ahí la Iglesia del delantal” (Jn 13,2-5). Y también ésta podría representarse por el hermano Henri Vergès, cuya imagen con delantal ha sido reproducida en muchas estampas y posters. 
  • Como Instituto nos estamos poniendo el delantal: el proyecto Ad Gentes, las nuevas presencias de muchas provincias, y también los muchos hermanos y laicos que se lo están ciñendo interpelados por lo que viven día a día.

  • Entra en tu propio interior y pregúntate:
  • ¿Me pongo yo primero el delantal o espero a ver si no queda ninguno libre?
  • ¿Mantengo la puerta cerrada o ya la tengo abierta?
  • ¿Salgo al encuentro o simplemente espero con la puerta abierta?
  • ¿Espero sentado la bandeja en la mesa o entro yo en la cocina a buscarla?
  • ¿Ofrezco el asiento en el autobús o pienso, “Ya lo cederá algún otro”?
  • ¿Veo pasar la vida o trabajo por la Vida?
  • ¿Vivo para que me sirvan o para servir?


Quieres leer el texto del Evangelio, Mt 20, 17-28?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 3 de març del 2015

Cuaresma 2015, semana II, martes

"Cumplid lo que os digan; pero no hagáis lo que ellos hacen"

"Vosotros, en cambio, no os dejéis llamar maestro, porque uno solo es vuestro
maestro, y todos vosotros sois hermanos.
Y no llaméis padre vuestro a nadie en la tierra, porque uno solo es vuestro Padre, el
del cielo.
No os dejéis llamar consejeros, porque uno solo es vuestro consejero, Cristo.
El primero entre vosotros será vuestro servidor.
El que se enaltece será humillado, y el que se humilla será enaltecido.»" 


  • Hace unos días, el 18/02/2015, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2015". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2015 de la ONGD SED.

  • Socialmente vivimos un momento crítico. La vida a todo tren de algunos, la corrupción de las jerarquías no ha dejado títere con cabeza: El “Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a pasar” de SM el Rey Juan Carlos; los viajes no justificados de cargos públicos, los sobrecostes de obra pública, las irregularidades vinculadas a partidos políticos, el descrédito de los sindicatos, las dudas sobre el funcionamiento de la justicia, la desastrosa gestión de la banca… Ni siquiera en nuestra querida Iglesia nos escapamos de esta situación, aportando a la lista casos de pederastia, desórdenes sexuales y malversación de fondos.  
  • La “cátedra de Moisés” bien pudiera representar cualquier estamento de decisión y gestión pública o privada desde el que se pauta la vida de los demás. La mayor de las veces, estos estamentos basan su discurso en algo escrito y que adopta nombres diversos: ley, estatuto, reglamento, código, vademécum, disposición, precepto… que en teoría están para ordenar y facilitar la vida de las personas en sociedad. Y vemos que, también hoy en día, “Ellos lían fardos pesados e insoportables y se los cargan a la gente en los hombros, pero ellos no están dispuestos a mover un dedo para empujar” (Mt 23,4).

  • Jesús fue ejemplo de equilibrio entre palabras y hechos. 
  • ¿Cuán de equilibrada estaría la balanza entre tus sentencias y tus actos? ¿Cuánto más, hablas que actúas? 
  • Piensa las veces que impones tu parecer, que obligas a los demás a hacer. Y las que actúas en consonancia. 
  • ¿Te escabulles? ¿Eres de los que lía fardos pesados e insoportables que cargas a los demás? ¿o de los que estás dispuesto a mover un dedo para empujar?



Quieres leer el texto del Evangelio, Mt 23, 1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 2 de març del 2015

Cuaresma 2015, semana II, lunes

"No juzguéis, y no seréis juzgados"

"En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos:
—«Sed compasivos como vuestro Padre es compasivo; no juzguéis, y no seréis
juzgados; no condenéis, y no seréis condenados; perdonad, y seréis perdonados; dad, y se os dará: os verterán una medida generosa, colmada, remecida, rebosante.

La medida que uséis, la usarán con vosotros.»" 



  • Hace unos días, el 18/02/2015, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2015". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2015 de la ONGD SED.

  • El texto del Evangelio de hoy es corto y claro: no juzges y no serás juzgado. Y el siguiente testimonio de una participante en un grupo de autoyuda, donde se muestra como viven ellos esta máxima: 
“Buenas noches (glups, traga saliva). Me llamo, me llamo… (cabeza baja) me llamo María y es la primera vez que vengo. (Cae al suelo el boli que sostenía entre las manos). Disculpadme, estoy un poco nerviosa… y no sé qué más decir (Silencio tenso)”.  
“Estate tranquila, estás entre amigos”- la animó el terapeuta. Y ella, mirándole con cara de alivio continuó. “He venido hoy aquí porque tengo un problema, un problema… (nuevo silencio) un problema con el alcohol” – dijo la mujer, de mediana edad y de buen ver.  “Bienvenida María”, “¡Ánimo!, de esto se sale”, “Hola María, ya formas parte de nosotros”, “No te preocupes, el de hoy es el primer paso”, “Me alegro que estés aquí María, ya somos dos mujeres entre tanto hombre” (risas)… esas fueron las respuestas de sus compañeros del grupo de primer nivel.
  • Al oir a María, pensé... otro adicto, en este caso mujer. Cosa de descarriados... Continué con el testimonio, me percaté que todos la saludaban, la acogían y animaban. Solamente yo  estaba imaginando ¿cómo habrá llegado hasta allí? ¿Qué problema tendrá?... Ya la estaba sentenciando. ¡Qué rápido soy para juzgar y qué lento para acoger! Es más... ¡Qué hábil soy para intentar esconder mis defectos! y ¡Cómo me enfado cuando los demás me critican!
  • En este caso es María, pero podías ser tú. Es el alcohol, pero podía haber sido el cannabis o la cocaína. O quizás el juego, el dinero, el trabajo, la comida, el culto al cuerpo... 
  • Quien es compasivo, quien no juzga, no condena y quien vierte una medida generosa (cf. Lc 6,38) es la ONG para lucha contra las adicciones, Proyecto Hombre. 
  • ¿Hubiera sido también la parroquia del Pilar, la comunidad de Manresa, el colegio Santa María o el tuyo propio? ¿Hubieras sido tú?



Quieres leer el texto del Evangelio, Lc 6, 36-38?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.