dissabte, 30 de gener del 2016

Dia Escolar de la No Violència i la Pau 2016

Avui dia 30 de gener es celebra el dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP), acció que es realitza des de la dècada del 1960 en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Al voltant del dia 30, les escoles i centres educatius d’arreu del món organitzen diversitat d’activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.

Enguany a l'escola hem tingut el següent vídeo com a eina de motivació. La lletra diu molt de la relació que establim amb els nouvinguts a la nostra societat.


I algunes imatges de l'activitat realitzada. Crec que hem fet reflexionar als nois envers el paper que tenim cadascú de nosaltres en promoure un bon ambient al nostre voltant...


Però també, unes altre imatges de com deixem aquest món els humans algunes vegades... del que realment com a societat estem construint (o destruint...)


dimecres, 27 de gener del 2016

Selecció de versets, 3

"et cerco del fons del cor" 
  • "De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos." (Is 26,9)
  • "Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor." (Jr 29,13)
  • "Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. »Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós." (Lc 6,35-36)
  • "Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia." (1Jn 2,5-6)
  • "Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies." (Ef 5,3-4)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • Els profetes són persones que han tingut un contacte especial amb la divinitat i que accepten d'aquesta la vocació d'anunciar el missatge que se'ls ha revelat als seus conciutadans. En aquest cas tenim dos fragments dels profetes Isaïes i Jeremies. El primer va viure al s.VIII aC durant les guerres per l'expansió de l'imperi dels assiris i sembla que hauria pertangut a una família benestant relacionada amb la reialesa del regne de Judà. Jeremies va viure al s.VII aC, també al regne de Judà i provenia d'una família de sacerdots. És interessant veure com ambdós, tot i el segle de diferència parlen sobre la importància de la recerca de la divinitat, del sentit de la vida,
  • Ja en el Nou Testament, el salt qualitatiu que es desprèn de la figura de Jesús i que queda recollit en els evangelis i les cartes dels apòstols Pau i Joan és que aquesta divinitat, el nostre Déu, a demés de ser creador és també pare misericordiós, el que de retruc ens fa germans d'aquells amb els que convivim més properament i també de la humanitat. 
  • Aquesta nova concepció de Déu és el que ens fa estimar no només als amics, si no també als enemics (Lc 6,35-36); és també la que ens fa restar atents a viure una vida sana allunyada d'accions libidinoses o de la idolatria (Ef 5,3-4) i és també la que ens mostra a Jesús com a model i que ens duu a la felicitat (1Jn 2,5-6). Aquest és el plus que exigeix el cristianisme.
Quina és la teva visió de Déu? 
Quines conseqüències pràctiques impliquen per a la teva vida amb els demés?



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Profeta Isaïes, 24-27:   - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Profeta Jeremíes, 29:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Lc 6::            - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes 1Jn 2,3-11:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes, Ef 4-6:              - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi

dilluns, 25 de gener del 2016

Necessitem referents: Maria Martínez

El següent text l'utilitzem a les classe de tutoria de 2n d'ESO ja cap a final de curs, quan es comença a albirar el pas a 3r, canvi de cicle, amb el que això implica de fer-se grans i haver de començar a prendre decisions de futur. 

En aquest bloc, més dirigit a gent adulta, proposo veure-ho des de l'òptica de l'experiència ja viscuda, com a jove, com a persona madura o ja jubilada.

Maria Martínez té 20 anys, és antiga alumna de l’escola on va terminar els estudis de batxillerat artístic amb mitjana de bé. Mai no se li havien donat massa bé els estudis.

Actualment va a la universitat i està fent el segon curs d’art. A la facultat hi col·labora amb l’associació d’alumnes on es reuneixen cada 15 dies per millorar l'ambient en el campus, escolten els problemes i suggeriments dels estudiants i preparen la festa de final de curs. 

Tot i que mai li han demanat, a casa col·labora amb l’economia familiar fent algunes classes particulars de llengua catalana i de socials sobretot. Amb nois de primer d'ESO també de matemàtiques. Amb els dines que hi guanya ajuda a  pagar-se ella mateixa els estudis i les seves petites il·lusions. L'estiu passat va viatjar una setmana a Berlín amb un grupet d'amigues.

Els dissabtes al vespre surt amb el grup d'amics de la universitat, els ex companys de l'escola o la gent del poble. Molt sovint va a un bar on hi ha un espai per jugar a cartes, a billar i un karaoke. Les xarxes socials i el grup de whatsapp els hi són un mitjà de contacte habitual durant la resta de la setmana

A part de tot això, continua venint per l’escola cada setmana un parell de vegades. Dedica el seu temps lliure en una de les dues associacions de lleure que hi ha i anima cada dissabte els nois i noies de la ESO. En aquest grup, els nois formen equips de convivència, fan excursions, preparen tallers, jocs, alguns toquen la guitarra, etc... El nadal passat van marxar 4 dies d'excursió a una casa de colònies perduda en la muntanya. Va ser genial! La presència de la Maria i els altres monitors és molt important pel grup de nois i noies. 

Ella com tots els altres monitors són capaços de tot, per que, malgrat que ja han deixat de ser alumnes del col·legi, el fet de ser monitors i col·laborar en la educació dels més petits els uneix.

Si vols saber més del Cau, ves-hi     Si vols saber més de l'Assocació, ves-hi

Què em remou per dins aquesta experiència de vida?
Puc aplicar quelcom de les decisions de vida del personatge per a la meva pròpia.

diumenge, 24 de gener del 2016

Deserts exteriors, deserts interiors

En els últims temps, comença a ser una preocupació generalitzada l'estat del temps, la temperatura del planeta, les cada cop més desmesurades pluges, marees, tsunamis, el fenomen "del niño" i altres accions extremes de la natura... 

Preguntes com, què està passant? fins quin grau arribaran? què podem fer? serem capaços els humans de controlar-los...? arribarem a temps?... comencen a ser cada cop més freqüents. Sembla que ens estem començant a adonar de forma generalitzada de quelcom que alguns científics ja havien vaticinat dècades enrere. Esforços de consens a nivell mundial com els 27 principis de la Declaració de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de l'any 1992 ja plantegen reptes interessants:
PRINCIPIO 1 
Todos los seres humanos son el centro de las preocupaciones del desarrollo sostenible. Tienen derecho a una vida saludable y productiva en armonía con la naturaleza. 
PRINCIPIO 5 
Todos los Estados y todas las personas deberán cooperar para erradicar la pobreza como requisito indispensable del desarrollo sostenible, a fin de reducir las disparidades de nivel de vida y responder mejor a las necesidades de los pueblos del mundo.  
PRINCIPIO 11 
Los Estados deberán promulgar leyes eficaces sobre el medio ambiente. Estas normas y prioridades ambientales deberían reflejar el contexto ambiental y de desarrollo al que se aplican. Las normas aplicadas por algunos países pueden resultar inadecuadas y representar un costo social y económico injustificado para otros países, en particular los países en desarrollo.  
 PRINCIPIO 20 
Las mujeres desempeñan un papel fundamental en la ordenación del mundo. Así que es imprescindible contar con su plena participación para lograr el desarrollo sostenible. 

PRINCIPIO 21 
Debería movilizarse la creatividad, ideales y el valor de los jóvenes por una alianza mundial orientada al desarrollo sostenible y un mejor futuro para todos. 
Però també l'Església està fent esforços al respecte, no només des del punt de vista comunitari si no també des del personal. Llegim en el número 217 de l'encíclica Laudato sí' del papa Francesc una crida a cadascun de nosaltres, cristians, a sortir del nostre desert interior com a forma de guarir el deserts exteriors:
217. Si «els deserts exteriors es multipliquen en el món, perquè s’han estès els deserts interiors», la crisi ecològica és una crida a una profunda conversió interior. Però també hem de reconèixer que alguns cristians compromesos i orants, sota una excusa de realisme i pragmatisme, solen burlar-se de les preocupacions pel medi ambient. Altres són passius, no es decideixen a canviar els seus hàbits i esdevenen incoherents. Els fa falta llavors una conversió ecològica, que implica deixar brotar totes les conseqüències del seu trobament amb Jesucrist en les relacions amb el món que ens envolta. Viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional ni en un aspecte secundari de l’experiència cristiana.
Com veus tu, com vius tu aquesta crida a la conversió? Va amb tu?

divendres, 22 de gener del 2016

Richard Turere: invent útil contra els lleons

Els alumnes de la meva escola són majoritàriament de classe mitjana, provinents de famílies benestants. En els últims anys, potser algunes han patit, com molts, una davallada econòmica fruit de la crisi. Pocs són els nouvinguts d'altres indrets del món.

M'explicava una companya fa uns dies que en passar el vídeo següent d'en Richard Turere alguns se'n van riure. van trobar ridícul l'accent, la forma de vestir, les llumetes contra els lleons... tot!! 


Havent tingut l'oportunitat anys enrere de conèixer alguns països d'Africa em dol. La iniciativa d'en Richard n'és un bon exemple de les ganes de superació, de la imaginació per superar les dificultats, del que es pot fer amb una mica d'ajuda externa, del que és espavilar-se i saber-se solucionar els propis problemes.Quant han d'aprendre els nostres infants i joves!

En un altre àmbit, agrair la tasca de les moltes ONG, de les moltes famílies que d'una forma o una altra col·laboren per construir un món millor. Ja el papa Joan XXIII va posar sobre la taula l'any 1963 la gran bretxa existent, "Como es sabido, hay naciones que tienen sobreabundancia de bienes de consumo y particularmente de productos agrícolas. Hay otras, en cambio, en las cuales grandes masas de población luchan contra la miseria y el hambre. Por ello, tanto la justicia como la humanidad exigen que las naciones ricas presten su ayuda a las naciones pobres. ". (cfr. MM161)

dijous, 21 de gener del 2016

Comunitats cristianes: lloc d'acollida

"es fa més gran (només?)"
"Els proposà encara una altra paràbola: --Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques."

  • En aquesta entrada trobem el text de la paràbola del Gra de Mostassa tal i com la narra l'Evangeli de Mateu. A l'Entrada "Gra de Mostassa, 17 anys" de data 19 de juny de 2015 reflexionava a partir de la versió que ens presenta l'Evangeli de Marc. 
  • El text és prou conegut: Jesús mira d'explicar als seus què és el Regne de Déu i ho fa a partir de la comparació amb un granet de mostassa, que tot i ser molt petit és capaç de créixer i fer-se molt gran. Comparació que la gent senzilla del segle I podia entendre.
  • Altres comparacions que proposa Jesús per explicar el Regne són les paràboles del sembrador (Mt 13,1-9), la del blat i el jull (Mt 13,24-30) o la del llevat (Mt 13,33).

  • Tot i que sembla que la paràbola posa l'èmfasi en la mida de l'arbre (quant més gran millor) en els anys que m'ha acompanyat personalment i comunitària, hem imaginat l'arbre de mostassa, com el lloc d'acollida als que necessiten reposar. I que, de vegades, en algun moment, agafades novament les forces, volen cap a un altre indret. Tot un símbol d'acollida a qui ho necessiti !!! 
  • L'Església, tot i les seves limitacions humanes, es defineix en el magisteri com a Poble de Déu, afirmant també que el seu destí és el Regne de Déu, aquell al que el mateix Jesús va donar inici en aquest món i que arribarà a la perfecció" (cfr. LG9). I aquest regne es proposa com el d'un Deu Pare, pare d'uns fills que se senten i es tracten com germans i entre els que regna l'amor.
  • Per tant, l'Església, també el regne de Déu, també l'arbre de la mostassa... han de ser comunitats, han de tenir esperit d'acollida fraterna, han de viure la fe i la vida, han de compartir les situacions i les emocions, han de cuidar les relacions... Quan això falla, es corre el risc de perdre alguna de les característiques anteriors i deixar volar algun dels seus ocellets camí d'un altre arbre.   
Tant de bo la comunitat cristiana sigui veritable regne de Déu!  


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 13,1-43?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dimarts, 19 de gener del 2016

Selecció de versets, 2

"Aquest manament és el més gran i el primer." 
  • " La rectitud guarda el just, el pecat destrueix el malvat." (Pr 13,6) 
  • "Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats." (Lc 6,38)
  • "Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei." (Ro 13,10)
  • "Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya" (Mt 5,14)
  • "Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà." (1Jn 4,21)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • La selecció de versets d'avui, penso que s'escenifica ben clarament el salt qualitatiu que hi ha entre l'Antic Testament i el Nou Testament. 
  • El verset del llibre dels Proverbis (llibre de l'AT que reuneix una llarga sèrie de refranys, poemes i frases que recullen la saviesa popular de la història d'Israel. I si pensem que els éssers humans som molt similars, podríem dir que la recullen de la saviesa humana, En aquest cas es fan servir les paraules "just" i "malvat", tot i que les podríem actualitzar com a persones que busquen fer el bé i millorar-se dia a dia, i persones que només miren pel seu propi bé, sense pensar en els altres.
  • Els versets del NT (després del fet fundant de Jesús: passió, mort i resurrecció), en canvi, ens donen una visió diferent en forma de senzill full de ruta:
  1. Primera etapa, actualització de Lc 6,38: Tot i que només fos per pur egoisme personal, caldria que tots féssim als demés el mateix que volem que els altres ens facin a nosaltres (actualització de Lc 6,38).
  2. Segona etapa, actualització de Ro 13,10: Amb la primera etapa aconseguida, es pot dir que el que tracta bé als que té a prop, crea unes relacions més amables, de més "bon rotllo", que poden acabar en amistat. Si ho mirem en sentit contrari, als amics (i l'amor és l'amistat al límit) fa sempre el millor pels seus amics o parella. 
  3. Tercera etapa, actualització de Mt 5,14: Si aconseguim les passes anteriors i ens creiem la seva força, sembla de lògica voler transmetre aquesta gran troballa. Els mestres sabem pro bé que la millor forma de transmetre és l'exemple, per tant podríem resumir el camí fins el moment: Si jo genero bones relacions, estimo els demés i amb el meu exemple facilito que els altres s'hi adonin.
  4. Quarta etapa, actualització de 1Jn 4,21: I ja per acabar la proposta de camí. si tenim en ment que el Déu Pare dels cristians és el Abba (papà) de Jesús, això implica que tots els éssers humans som germans i als germans se'ls estima. I justament això és el que volen simbolitzar les imatges que il·lustren l'Entrada, apropar-nos a Déu és fer-ho als germans. 
Què et sembla aquest camí de creixement en la fe i en l'amor?
Per quina etapa hi vas?



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Proverbis, Pr 10-22:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Lc 6,38:               - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pau, Ro 13,10:     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 5,14:               - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi 

- Cartes de Joan, 1Jn 4,21:     - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi

diumenge, 17 de gener del 2016

Celebració de la família, sense atacar ningú

Ara fa 15 dies, diumenge dia 3 de gener publicava l'Entrada "Celebració de la família, atac a..." comparant les visions de la família del bisbe de Còrdova monsenyor Demetrio Fernández i de la senyora Agustina Gisbert de Tarragona. 

La d'avui en té relació amb aquella, per la temàtica de la família, però també pel diferent paper de la jerarquia de l'Església cap el poble de Déu i cap a la societat en general. En aquesta ocasió presento una carta de Monsenyor Guillermo Steckling OMI, bisbe de la diòcesis de Ciudad del Este, al Paraguai de maig de 2012. Si la carta del bisbe Fernández traspuava entre línies un atac a tothom que intenta ser família sense ser família cristiana, aquesta d'avui destil·la un altre llenguatge. Llegeix, reflexiona i jutja tu mateix.


Matrimonio y familia desde el designio de Dios
Nuestra Iglesia en el Paraguay ha lanzado un trienio de la familia y ya hemos entrado en el primer año. Por eso la reciente XXIX Semana de Teología estuvo dedicada al tema de la familia. Habiendo escuchado varias conferencias y añadiendo mis propias reflexiones, ¿qué puedo sacar en limpio? 
El Presb. Fermín Castellano nos presentó la visión del libro del Génesis sobre el bien antropológico del matrimonio, que la Biblia ve como obra del Creador. Dios mismo ha querido que los seres humanos encuentren su plenitud en la relación entre hombre y mujer y que, uniéndose,  sean fecundos. ¿Correspondemos hoy a este designio de Dios? 
En lo positivo cabe decir que por estas tierras la familia y el matrimonio son apreciados por mucha gente de las generaciones jóvenes; por ejemplo, se visita mucho a los familiares, la gente se quiere casar por la Iglesia, hay parejas muy activas en las parroquias... 
Emergen también realidades negativas. El matrimonio tiene sus enemigos: ahí está el machismo tradicional, o el empuje hacia un libertinaje sin límites, o masivos intereses económicos que van en detrimento de la familia. De lo último es un ejemplo la migración: en busca de trabajo muchos hogares se fragmentan y a veces se desintegran para siempre. De esta manera nuestra sociedad no está ofreciendo un ambiente favorable a la familia y al matrimonio. 
No faltan quienes aprovechan el ambiente para desplazar la sexualidad, don de Dios, de su hábitat natural y la convierten en una droga más, que se puede comercializar. Basta observar la proliferación de los moteles, o el hecho de que un tercio de los sitios del internet se relacione hoy con la pornografía. Lo más triste es que esta situación ya no se quiere considerar como anormal, contraria a la voluntad de Dios, sino se crean teorías que la justifican. No es estraño que el cardenal Ennio Antonelli, presidente del Consejo Pontificio para la Familia, hable de una "revolución contra la familia" (VI Congreso Mundial de las Familias, Madrid, 25 de mayo del 2012). 
En otra charla de la mencionada Semana de Teología, el Presb. Silvio Suárez trataba de la ideología del género. Es verdad que hasta cierto punto los roles de varón y mujer se encuentran definidadas según las culturas de la época. Estas culturas cambian y a veces deben cambiar porque oprimen a la persona, especialmente a la mujer. Pero el hombre o la mujer no se parece a una computadora sin sistema operativo que se pueda programar de cualquier manera. Pensemos en la vocación de madre que es exclusivamente femenina. Una ideología de géneros múltiples donde la heterosexualidad se presenta solo como una de las posibilidades que todas valen lo mismo, tiene serias implicaciones a diversos niveles.
  • Cuando se sigue esta ideología, a nivel de la sociedad ya no se quiere conceder al matrimonio el puesto que se merece. La grandeza de una nación está en sus familias, por eso el estado la debe proteger y no colocar la alianza entre hombre y mujer a pie igual que por ejemplo las uniones gay. 
  • Por otra parte, a nivel de la  autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya. Si no se acepta este aspecto de la creación, ello no lleva a una autosuficiencia contraria a la naturaleza humana. Ya no se quiere depender del otro, ya no serán la alteridad,  la reciprocidad y la vida que nace los grandes valores que se honrarán entre nosotros.
Matrimonio y familia hoy en día necesitan ser afirmados y defendidos. Es algo que deben hacer sobre todo los mismos casados. Desde la teología, quiero añadir un pensamiento, una pregunta: ¿dónde se encuentra el origen de la atracción entre hombre y mujer que existe en nuestra naturaleza? ¿No es cierto que Dios es el origen de todo amor humano? ¿No es es verdad que la unión matrimonial es imagen suya? Es por eso que el matrimonio se encuentra entre los siete sacramentos: nos conecta al mismo Dios-Amor y y es de esa fuente que trae tantas bendiciones sobre los esposos y los hijos, la sociedad entera y toda la creación.


Llegint aquest text de mns. Steckling i fent una comparació amb aquell altre de mns. Fernández em sento molt més còmode, tot i no estar d'acord amb el 100% del que diu.

Anem per parts: tot i la curta extensió del text, se'n fa una senzilla anàlisi de la realitat, punts positius i punts negatius. Es fa una crítica a alguns aspectes com el masclisme, l'esclavatge sexual, el llibertinatge, alguns interessos econòmics, la migració obligada, la prostitució i la pornografia. Ningú no pot negar que aquests punts no són bons, denigren la família (sobretot les dones) i sí que convé atacar-los. Quina diferència amb el text del bisbe de Còrdova que atacava les persones que amb tot l'amor del món pretenen donar acollida a una vida, tot i que sigui des de les tècniques modernes, per no poder-ho fer des de la sexualitat humana en la seva forma natural !!!

Continua el bisbe Steckling proposant l'Estat (en aquest cas el paraguaià, tot i que aquesta posició es pot fer extensible a tota la jerarquia catòlic) que no equipari el matrimoni amb les unions gais. Fixem-nos bé que el bisbe proposa però no ataca. Com a ciutadà, com a cristià i com a representant d'una entitat important com es l'Esglesia paraguaiana proposa al legislador el que considera.

Sobre el paràgraf següent -i aquí ve la meva opinió diferent- diu el prelat "Por otra parte, a nivel de la  autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya.". A això responc jo que Déu també ha creat a imatge i semblança seva a les persones homosexuals. al voltant del 10% de la creació. D'acord que no són fecunds de forma natural, però ho poden ser actualment des de la tècnica sanitària i la legislació estatal. També que els conjugues homosexuals lluiten per construir una parella o una família en les que l'alteritat i la reciprocitat són grans valors, com qualsevol parella i família amb conjugues heterosexuals.

Ja per acabar, la darrera afirmació coincideix amb el que jo reflexionava a la meva entrada  "Celebració de la família, atac a...": La millor forma de defensa i promoció de la família cristiana és l'exemple de les famílies cristianes, dels homes i dones casats. Ànims a tots ells. en aquest camí de vida compartida!!! Ànims també en aquest camí a les parelles homosexuals que volen viure en coherència la parella i, si poden, la família !!!

Bisbe Guillermo Steckling amb el papa Francesc, febrer de 2015

divendres, 15 de gener del 2016

1a Carta als Corintis. El que cal saber.

"Déu és fidel"
"Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres, que no us manca cap mena de do, mentre espereu que ell es manifesti. Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre."


El text anterior correspon a la 1a carta de Pau als Corintis, una de les 14 cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per saber més de la figura de l'apòstol Pau es pot consultar l'Entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015 en aquest mateix bloc.

Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:
  • En el grup de cartes majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el 3r viatge, a la seva estada a la ciutat d'Efes .
  • En el grup de cartes considerades hel·lenista,
  • En el grup de les cartes dirigides a comunitats de creients.
  • En el grup de les proto-paulines, de les que tots els estudiosos afirmen que l'autor sembla ser el mateix Pau (cfr. Fm 1,19). 
Aspectes històrics (REVISAR)
Corint, capital de la província romana d'Acaia, en l'època de Pau era una ciutat reconstruïda uns cent anys abans, pròspera i plena de vitalitat, sobretot per la seva situació geogràfica entre dos mars, amb un port oriental que donava al mar Egeu i un altre d'occidental que donava a l'Adriàtic. La seva situació era estratègica, a mig camí entre Orient i Occident.

La ciutat passava de mig milió d'habitants (600.000), dues terceres parts dels quals eren esclaus (400.000), i tots plegats formaven una barreja de races, de cultures i de religions. Era una ciutat populosa, rica i cosmopolita, amb influències romana, grega i jueva. Tot i així, també era coneguda per la corrupció i la disbauxa, fins al punt que existia el verb «corintejar» per a designar l'estil de vida llicenciós.

La comunitat cristiana de Corint era nombrosa, (unes 200 persones), però insignificants en el conjunt de la població de la ciutat, de la que reflectia similars condicions socials: alguns rics i molts pobres, alguns lliures i la majoria esclaus.

Com no podia ser d'altra manera, també la comunitat cristiana es veia envoltada d'aquesta corrupció i disbauxa generalitzada, cosa que produïa discussions internes entre grups (cfr. 1Co 1,11-12), i fins i tot plets entre membres de la comunitat portats davant els tribunals romans (cfr. 1Co 6,1-11); o altres situacions problemàtiques com permissivitat en qüestions de moral sexual (cfr. 1Co 5,1-2; 6,12-20); seducció de la saviesa i l'eloqüència (cfr. 1Co 1,18-2,16) o atracció per les «religions mistèriques» (cfr. 1Co 14,26-38).

Pau escriu aquesta carta 1a als Corintis des d'Efes (l'any 55-56) tot i que es té constància de fins a 4 cartes (A, B, C i D) de Pau a aquesta comunitat:
  • en el verset 1Co 5,9 es fa referència a la carta A, la primera, "En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida immoral;",
  • aquesta 1Cor és la carta B, 
  • en el verset 2Cor 2,4 es fa referència a la carta C, la tercera, "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc.", i
  • la carta 2 Cor és la carta D.
Aspectes literaris (REVISAR)
La 1a carta als Corintis és també una carta llarga, consta de 16 capítols. Més que una carta sembla més una reflexió teològica, amb l'estructura següent:

PRELIMINARS (1,1-9)
   Salutació (1,1-3)
   Acció de gràcies (1,4-9)
LES DIVISIONS COMUNITÀRIES (1,10-4,21)
   Diversos grups a Corint
   Un Messies crucificat
   La crida dels més febles
   L'anunci de Jesucrist crucificat
   La saviesa de Déu
   Col·laboradors de Déu
   Apòstols i servidors de Jesucrist
EL COMPROMÍS ÈTIC DELS CRISTIANS(5,1-6,20)
   Un cas de relació il·legítima
   Les denúncies judicials entre cristians
   El valor del propi cos
RESPOSTES DE PAU A DIVERSES QÜESTIONS (7-15) (7,1-40)
EL MATRIMONI I LA VIRGINITAT (7,1-40)
   Matrimoni i continència
   No canviar de condició
   Els no casats i les viudes
LES OFRENES ALS ÍDOLS (8,1-11,1)
   La carn sacrificada als ídols
   La llibertat de l'apòstol
   L'exemple d'Israel, advertiment contra la idolatria
   Comunió amb Crist i no amb els ídols
   Llibertat de consciència
LES ASSEMBLEES COMUNITÀRIES (11,2-14,40)
   L'home i la dona davant el Senyor
   El sopar del Senyor
   Els dons de l'Esperit
   Un sol cos amb molts membres
   El camí incomparable de l'amor
   La profecia i el do de llengües
LA RESURRECCIÓ DELS MORTS (15,1-58)
   Jesucrist ha ressuscitat (15,1-11)
   Els morts ressuscitaran (15,12-34)
   El cos dels ressuscitats (15,35-58)
CLOENDA (16) (16,1-24)
   La col·lecta per l'església de Jerusalem (16,1-4)
   Projectes de viatge (16,5-12)
   Recomanacions finals i salutacions (16,13-24)

Veiem-la de forma més concreta:

  • Introducció, dividida en una presentació i salutació i un agraïment pel dons espirituals que té la comunitat, "Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist" (1Co 1,4).
  • Cos de la carta, 1a part: sobre les divisions a la comunitat (1Co 1,10-4,21) de forma similar al que passava amb les escoles de pensament hel·lenístic, cadascuna amb el seu mestre. La resposta és la saviesa de Déu que s'ha manifestat en l'Evangeli. Tots hem de ser servidors de Crist. I acaba fent una crítica als orgullosos. 
  • Cos de la carta, 2a part: alguns problemes de comportament ètic (1Co 5,1-11,34): relacions il·legítimes, processos judicials entre cristians i comportaments desordenats en contra del valor del propi cos, "¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d'una prostituta? De cap manera!" (1Co 6,15). També contesta Pau en aquesta part, a alguns dels dubtes que els membres de la comunitat li havien plantejat: el matrimoni, el principi missioner de no canviar de condició a la que cadascú va ser cridat, els no casats i les vídues, sobre la carn sacrificada als ídols i com han de ser les reunions comunitàries.
  • Cos de la carta, 3a part: el problema dels carismes. Tot es relaciona amb els dons espirituals (1Co 12,1-14,40), "Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol."  (1Co 12,4-5) i resposta des de l'amor, "Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident" (1Co 13,1ss).
  • Cos de la carta, 4a part: la resurrecció de Crist i dels cristià como a una unitat. Els morts ressuscitaran i com serà el seu cos (1Co 15,1-58).  
  • Cos de la carta, 5a part: col·lecta per l'església de Jerusalem, projectes de viatge i recomanacions personals (1Co 16,1-18).  .
  • Part conclusiva, amb les salutacions i el desig "Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres." (1Co 16,23)
Aspectes teològics
Totes les qüestions que es tracten en la carta es retroben en un tema que és el fonamental: com ha d'arrelar el missatge cristià en cada cultura, de manera que aquesta cultura sigui respectada i que el missatge cristià no quedi aigualit ni malmès. Pau proposa una postura d'equilibri: rebutja decididament tot allò que és irreconciliable amb el missatge cristià, i es mostra acollidor amb tot allò que no hi és incompatible.

Accedir a la carta als Romans (en català  ---  en castellà)
Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.


Vols llegir el text de la 1a carta de Sant Pau als Corintis, 1Co?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 13 de gener del 2016

Carta als Romans. El que cal saber.

"Viurà el qui és just per la fe"
"Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe."


El text anterior correspon a la carta de Pau als Romans, una de les 14 cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per saber més de la figura de l'apòstol Pau es pot consultar l'Entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015 en aquest mateix bloc.

Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:
  • En el grup de cartes majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el tercer viatge a la seva estada a la ciutat de Corint.
  • En el grup de cartes considerades contra els jueus,
  • En el grup de les cartes dirigides a comunitats de creients.
  • En el grup de les proto-paulines, de les quals no hi ha dubte que l'autor fos el mateix Pau. 
Aspectes històrics
No es tenen dades concretes però es considera que el cristianisme va arribar a la ciutat de Roma cap els anys 40, una dècada més tard que a Antioquia. Com a capital i principal ciutat de l'Imperi, la comunitat estava conformada per cristians arribats d'altres indrets, especialment judeocristians. Tot i així, la 2a generació cristiana es va anar oblidant de les seves arrels jueves, per la qual cosa Pau es veu obligat, a les 2 cartes, a explicar-ne algunes costums jueves. Aquest canvi d'origen ètnic també es devia donar per l'expulsió dels jueus de la ciutat ordenada per l'emperador Claudi, l'any 49.

El fet que la carta parli en diversos moments de grups (jueus i pagans, forts i febles) fa pensar que hi havia certes tensions entre aquests subgrups dins la comunitat.

En el moment d'escriure la carta, Pau està a punt de deixar la regió oriental de l'Imperi, amb centre Jerusalem (Ro 15,19), portant la col·lecta que ha recollit a les diverses noves esglésies. A partir d'aquest moment projecta una nova època missionera a occident, vol crear amb la comunitat de Roma un llaç de solidaritat espiritual i material en el seu camí cap a Hispania.

Cap a l'any 58-59 a la ciutat de Corint (cfr. Ac 20,2-3), Pau dicta la carta a Terci (cfr. Rm 16,22) fent una reflexió teològica profunda del que és l'evangeli, la seva millor presentació. Aquesta carta no té, per tant, com a primer objectiu tractar temes de preocupació de la comunitat.

Serà la diaconessa Febe la que portarà l'escrit als cristians de Roma (cfr. Rm 16,1).

No serà fins aproximadament els anys 63-67 que Pau arribarà a Roma (cfr. Ac 27-28), tot i que ho farà en forma de presoner, enviat després del procés davant del governador romà i el rei jueu.

Aspectes literaris
Aquesta carta és la més llarga de totes les del Nou Testament, amb 16 capítols, tot i que alguns historiadors afirmen que els dos darrers són afegits posteriors. Més que una carta sembla més una reflexió teològica, amb l'estructura següent:

0. PRELIMINARS (1,1-15)
   Salutació
  Acció de gràcies i desig de Pau
I. L'EVANGELI, PODER DE DÉU QUE SALVA TOTHOM QUI CREU (1,16-11,36)
   La justícia salvadora de Déu (1,16-17)
JUSTOS PER LA FE EN JESUCRIST (1,18-4,25)
   El pecat dels pagans
   El judici de Déu
   El pecat dels jueus
   Ningú no és just davant de Déu
   Justos per la fe (3,21-31)
   L'exemple d'Abraham
DE LA LLEI A LA VIDA EN L'ESPERIT (5,1-8,39)
   Justificats i salvats
   Adam i Crist
   La nova vida en Crist
   Dedicats de ple al servei de Déu
   Alliberats del poder de la Llei
   La vida en l'Esperit
   Salvats en esperança
   L'amor de Déu
ISRAEL, ENTRE L'ELECCIÓ I EL RETORN (9,1-11,36)
   Israel, poble escollit per Déu
   Un Déu pacient i salvador
   Israel i la justícia de Déu
   Un mateix Senyor per a jueus i pagans
   Déu no ha rebutjat Israel
   Tot Israel serà salvat
II. L'OFRENA A DÉU D'UNA VIDA RENOVADA (12,1-15,13)
   La nova vida en Crist
   Les relacions amb l'autoritat
   Estimar és la plenitud de la Llei
   Caminant cap al Crist
   L'acolliment dels febles en la fe
   No donar escàndol als més febles
   L'actitud dels forts en la fe
   Al servei els uns dels altres
III. CLOENDA (15,14-16,27)
   El ministeri de Pau
   Projectes de Pau
   Salutacions personals
   Doxologia final

Veiem-la de forma més concreta:
  • Introducció: inclou els destinataris, salutacions, agraïment i manifestació del desig de Pau d'arribar fins a Roma (Ro 1,1-15).
  • Un primer gran apartat, de caire doctrinal (Ro 1,16-11,36), que es divideix en 3 grans parts:
  1. la justificació per la fe per a tothom (pagans i jueus, indistintament), segons les promeses de l'Antic Testament (Ro 1,16-4,25)
  2. com és aquesta justificació, de la llei a la Vida (Ro 5,1-8,39)
  3. la justificació del poble d'Israel (Ro 9,1-11,36)
  • Part doctrinal, 1a part, la justificació per la fe és per a tothom. Tots som pecadors. La justificació s'ofereix també a tothom. Es compleixen les promeses de l'AT (Ro 1,16-4,25):
  1. La justícia de Déu es revela a tothom, des de l'Evangeli, "Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe." (Rm 1,16-17)
  2. Ira de Déu contra els pecats dels pagans, fonamentalment els culte als ídols i no al Creador, "Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén!" (Rm 1,25)
  3. Ira de Déu contra els pecats dels hebreus, fonamentalment complint la llei des de fora però no interiorment, "El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre," (Rm 2,28-29). 
  4. Justificació des de la fe per a tothom, independentment de la llei, "Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu." (Rm 3,22-23). 
  5. Confirmació de que aquesta forma divina d'actuar està en continuació amb les promeses de l'AT fetes a Abraham, "Hem dit que Déu va comptar la fe d'Abraham com a justícia." (Rm 4,9). 
  • Part doctrinal, 2a part, com és aquesta justificació, de la llei a la Vida. S'han destruït els obstacles i se'ns ha donat l'Esperit, do de Déu accessible per Crist que ens santifica, ens dóna vida, ens transforma i ens fa tenir una nova ètica i fa Església (Rm 5,1-8,39):
  1. L'esperança de la salvació està garantida per l'amor del Pare"I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents." (Rm 5, 5-6)
  2. El pecat ha estat destruït, contraposant Adam i Crist, "Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida." (Rm 5, 18).
  3. La mort ha estat destruïda, el baptisme és signe de mort "Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció." (Rm 5, 18).
  4. La llei ha estat superada per la mort de Crist, "Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu." (Rm 7, 4).
  5. La possessió de l'Esperit de Déu ens dóna una vida nova"Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill." (Rm 8,1-3).
  6. Aquesta vida nova ens fa ser, no esclaus, si no fills de Déu, "Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»" (Rm 8,14-15). 
  • Part doctrinal, 3a part, sobre la justificació del poble d'Israel, la majoria del qual no reconeixia que, en la figura de Jesucrist, Déu havia complert les seves promeses de l'AT i havia salvat tots els homes, també a ells (Ro 9,1-11,36):
  1. Déu és lliure i salva des de la gratuïtat, "Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per què m'has fet així?El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?" (Rm 9,20-21)
  2. El poble d'Israel ha estat infidel a Déu, "Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d'una manera mal entesa; desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre's a la justícia salvadora de Déu." (Rm 10,1-3)
  3. Déu no ha rebutjat Israel. És una situació provisional que ha ajudat a la salvació dels gentils"Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís." (Rm 11,11).
  • Un segon gran apartat de caire exhortatiu (Ro 12,1-15,13), no tan llarg com l'anterior, que es divideix a la vegada en 2 parts:
  1. Consells pràctics per a la vida cristiana (Ro 12,1-13,14)
  2. Un exemple concret: els forts i els dèbils en la fe (Ro 14,1-15,13)
  • Part exhortativa, 1a part, que inclou una sèrie de consells pràctics per a la vida dels cristians, de caire personal, comunitari i cap a la societat en general (Ro 12,1-13,14):
  1. Oferir-se un mateix com a víctima viva"Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable." (Rm 12,1)
  2. Cadascú des dels dons rebuts serveix la comunitat, "En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; 5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut." (Rm 12,4-6)
  3. Pel cristià, la caritat és bàsica"Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres." (Rm 12,9ss)
  4. Respecte a la societat civil"Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell." (Rm 13,1ss)
  5. La síntesi, és l'amor, "No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix." (Rm 13,9)
  • Part exhortativa, 2a part, que inclou un exemple concret dels consells anteriors i que són conseqüència de la síntesi que és l'amor de l'apartat anterior: la consciència pròpia i la dels demés, suport dels forts als febles (Rm 14,1-15,13):
  1. Actuació personal des de la pròpia consciència, pel Senyor"Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu." (Rm 14,5-6).
  2. Cal un suport dels forts en la fe als febles, "Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau." (Rm 15,1). 
  3. Al servei els uns dels altres, "Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu." (Rm 15,7) 
  • La part final, a la qual Pau, donat que no va ser el fundador d'aquesta església local, se sent obligat a justificar l'atreviment de les seves exhortacions i ho justifica apel·lant a la seva vocació de ser evangelitzador entre els pagans (cfr. Rm 15,15-16). Continua amb un caire més personal, parlant dels seus nous projectes com el viatge cap a Hispania (cfr. Rm 15,24), fa una llarga llista de salutacions personals i acaba amb una lloança final a Déu.
Aspectes teològics
Com ja s'ha, la carta conté alguns dels temes més importants de la teologia paulina i es pot considerar un molt bon resum d'aquesta:
  • la força salvadora que té l'evangeli, 
  • la doctrina de la justificació per la fe, contraposada a la de la llei, 
  • la realitat de la vida en Crist i amb Crist
  • l'acció de l'Esperit en els qui creuen
  • ...
Accedir a la carta als Romans (en català  ---  en castellà)
Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.


Vols llegir el text de la carta de Sant Pau als Romans, Rm?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 12 de gener del 2016

Carta 1a als Tessalonisencs. El que cal saber

"gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor"
" Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més."


El text anterior correspon a la 1a carta de Pau als cristians de Tessalònica, una de les 14 cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per saber més de la figura de l'apòstol Pau es pot consultar l'Entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015 en aquest mateix bloc.

Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:
  • En el grup de cartes majors, durant el 2n viatge.
  • En el grup de cartes de la primera etapa, primitiva o escatològica.
  • En el grup de les cartes dirigides a comunitats de creients.
  • En el grup de les proto-paulines, de les que tots els estudiosos afirmen que l'autor sembla ser el mateix Pau (cfr. Fm 1,19). 
Aspectes històrics
La ciutat de Tessalònica, a la vora del mar Egeu i en el golf del mateix nom. En l'època romana era una ciutat important, capital del districte de Macedònia, potent centre comercial degut a la seva localització sobre la via Egnatia, camí entre Roma i les províncies orientals. Rivalitzava amb la ciutat de Corint, a uns 400 quilòmetres. Comptava amb una important colònia jueva amb sinagoga, tribunal i consell d'ancians.

La comunitat cristiana de Tessalònica va ser fundada pel propi Pau en el seu 2n viatge apostòlic (cap a l'any 50) quan arribà amb els seus acompanyants Silvà i Timoteu des de Filips on van marxar en sortir de la presó. L'evangelització de devia ser prou ràpida: les predicacions de l'apòstol van ser a la sinagoga durant 3 dissabtes (cfr. Ac 17,1-9), però també a casa d'un tal Jàson (cfr. Hch 17,7). Aquesta ràpida conversió va generar enveja i dubtes per part dels jueus de la ciutat, els quals, després de les predicacions de Pau també a la propera Berea, l'expulsaren de la regió. Va ser llavors quan, fugint, es dirigí amb alguns companys cap a Atenes (cfr. Ac 17,10-15).

Donada la impossibilitat de tornar a la ciutat i veient la necessitat d'encoratjar la comunitat en aquests seus primers temps d'existència i de persecucions pels conciutadans no cristians, Pau escriu la carta cap a l'any 52 des de la ciutat de Corint.

Aspectes literaris
La 1a carta als Tessalonicencs és relativament curta, consta només de 5 capítols. Segons els estudiosos es converteix en la seva primera carta així com també en el primer text dels que acabarien conformant el Nou Testament de la Bíblia cristiana. L'índex de la carta és el següent:

PRELIMINARS (1)
   Salutació (1,1-1)
   Acció de gràcies (1,2-10)
L'EVANGELITZACIÓ DE LA COMUNITAT DE TESSALÒNICA (2-3)
   L'activitat missionera de Pau (2,1-12)
   Elogi de la fe dels tessalonicencs (2,13-16)
   Desig de Pau de tornar a Tessalňnica (2,17-3,13)
LA VIDA PRESENT I LA FUTURA (4,1-5,22)
   Viure santament (4,1-12)
   Els difunts i la vinguda del Senyor (4,13-5,11)
   Una vida tal com Déu vol (5,12-22)
CLOENDA (5,23-28)

Com moltes de les cartes la seva estructura és senzilla: salutació i acció de gràcies (el text inclòs més amunt, (cfr 1Tes 1,2-10), cos i comiat. L'acció de gràcies ho és per la solida fe dels tessalonicencs, l'esperança i l'amor que tenen. El cos de la carta (1Tes 1,2-5,22) té dues parts ben diferenciades:
  • la primera, recordant els temps de l'evangelització, quan Pau va passar per la ciutat i va conviure amb la comunitat. Remarca les seves ganes per una nova visita però donada la impossibilitat de fer-ho, va decidir enviar el seu col·laborador Timoteu, que un cop tornat, li va dur bones notícies en relació a la fe i l'amor dels germans (cfr. 1Tes 3,6), per la qual cosa se sent content.
  • la segona, dedicada a fer una exhortació d'aspectes diversos del dia a dia de la comunitat. Sabent que tenen algunes deficiències morals en aspectes com la sexualitat, la caritat i i el treball: els hi demana una vida de santedat, parla de la sexualitat en relació a la pròpia esposa i de l'amor fratern que ha d'haver entre els cristians, animant-los a viure tranquils i dedicats al treball manual (cfr. 1Tes 4,11), ja que això agrada al Senyor. 
  • també en aquesta segona part hi dedica un apartat a la vida futura, qüestió que en aquells primers anys de cristianisme era motiu de preocupació per a molts i també per els cristians d'aquesta església local: la parusia, la data de la vinguda definitiva del Crist i el destí dels qui moren abans del seu retorn, dient-los "Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell."  (1Tes 4,14)
El comiat (1Tes 5,23-28), ben curt, inclou una pregària per ell mateix, pels membres de la comunitat i demana que la carta sigui llegida en públic a tots els germans.

Aspectes teològics
Es pot dir que 1Tes és una carta de l'Esperança. El fet que els tessalonicencs, jueus i pagans, hagin canviat de manera de viure gràcies a la predicació de l'evangeli, mostra com la iniciativa amorosa de Déu, que havia fet d'Israel el seu poble, ara arriba a tots els homes: els pagans també es converteixen per la predicació de la paraula!

Els punts principals, teològicament parlant, que la carta tracta són:
  • la presentació de Jesucrist com a Salvador i company dels creients, i
  • la vocació cristiana, que és vocació d'una vida de sobrietat.


Accedir a la carta a Filèmon (en català  ---  en castellà)
Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.


Vols llegir el text de la carta de Sant Pau a Filèmon, Fm?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 11 de gener del 2016

En començar el 2016: gràcies!

Avui dia 11 de gener, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. En una gestió que feia divendres passat, m'acomiadava de l'Uriol -la persona que m'atenia- preguntant-li com havia passat les festes i preguntant-li quins dies lliures havia tingut. La seva resposta... "aquí hem fet horari normal, només he tingut com a dies extres, el 25, 26, l'1 i el 6; però content".

Aquesta breu però contundent resposta m'ha fet pensar. Pensar i donar gràcies, gràcies per moltes coses, les quals s'anaven encadenant les unes a les altres en el meu pensament. D'aquí ha sorgit aquesta pregària d'agraïment que poso per escrit en aquest inici d'any. Tant de bo em serveixi de camí al llarg del 2016! 
  1. Gràcies per les vacances, vacances de mestre. Enguany aquests de Nadal, allargades fins el proper diumenge dia 10.
  2. Gràcies per la feina. En aquests temps de crisi econòmica i social en els que el més del 25% d'atur em recorden que tenir-ne, no és un dret si no un do.
  3. Gràcies per la vocació. Per poder-m'hi dedicar a treballar amb persones, a educar-les i acompanyar-les; de retruc elles també m'eduquen i m'acompanyen.
  4. Gràcies per la formació que ha conformat la meva ment. En uns inicis des de la vessant més tècnica i actualment més humanística, però sempre amb les persones al bell mig, 
  5. Gràcies per la cultura, cultura que m'ha donat forma de ser i de pensar: ciutadania, nacionalitat, sentiment de pertinença...
  6. Gràcies per les relacions donades: per la família que em va donar la vida, em va educar i em va ajudar a créixer. Pels companys de classe amb els que vaig aprendre i els professors que em van educar; també per l'Església on vaig ser batejat i vaig descobrint dia a dia el missatge del Crist, pels companys de feina amb els que camino... 
  7. Gràcies per les relacions escollides: per la parella que des de fa anys em fa ser feliç i per la família política que des d'ell em va acollir. Gràcies pels amics.
  8. Gràcies per la salut i la sanitat. Per la salut que em dones i per la sanitat que des del sistema ens donem. Gràcies pel cor que batega com cal, gràcies pels pulmons que inspiren i expiren rítmicament, gràcies fins i tot pels intestins i el fetge que purguen i netegen. Gràcies pel miracle del meu cos. I per no oblidar, gràcies també per la malaltia que, de tant en tant, em recorda la meva fragilitat.
  9. Gràcies per la natura que des dels seus ecosistemes, ens sosté. I de forma especial per la Terra que ens acull i el sistema solar del que formem part i, en el que a una distància miraculosa de l'astre sol ens dóna la temperatura ideal per albergar la vida.  
  10. I finalment, gràcies per la creació (fos com fos) amb la que en els primers temps vas posar les bases de la nostra relació, gràcies per l'encarnació del teu Fill, a través de la que ens va donar una nova oportunitat i gràcies pel teu pla de salvació que ens ofereixes en tot moment.  
Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.

Et convido a pensar-hi en la teva.