Quan vingui l'Esperit

"cap a la veritat sencera"

Retaule de l'Esperit, de Pere Serra (seu de Manresa)

"Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor."

---

L'evangelista Joan explica com Jesús parla amb els deixebles i els prepara per a la seva marxa, tot i que ells semblen no acabar d'entendre el que estava per passar. Si en un altre moment havia posat l'èmfasi en l'amor que havia d'haver entre ells, ara ho fa en l'Esperit que els hi acompanyarà, l'Esperit que ens acompanya encara avui en dia, el qual celebrarem el dia de Pentecosta.

Potser aquesta és una mostra més de l'amor de Déu, tot i el nostre fer que no sempre és recíproc. Déu Pare ja ens va prometre la vinguda del Fill. I Jesús, Fill encarnat ens envia l'Esperit, sempre per portar-nos a la vida plena. Potser el que ens cal és ser-ne més conscient de la seva presència, silent, discreta però continua.  Pels catòlics aquesta és una tasca més difícil que pels ortodoxos, més acostumats a aquesta persona de la trinitat.

L'Esperit ens hi acompanya. Alegrem-nos! 

---

Vols llegir el text, Jn 16,4-16?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Insisteixo, us dono un manament nou

"un amor més gran que el qui ..."

"Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo."

---

El text d'avui, també de l'evangeli de Joan, dóna continuïtat a aquell altre de l'entrada "Us dono un manament nou" de data 22 de maig. I la temàtica continua sent la mateixa, l'amor que Jesús ens mostra i a la vegada ens demana. La prova d'amor més gran és la que Ell mateix va realitzar per nosaltres. Cal apuntar que aquest manament de l'amor al pròxim ja formava part de la llei jueva, "No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor." (Ltv 19,18), però Jesús li dona un nou significat en afegir "com jo us estimo", amor que caracteritza a la comunitat eclesial dels creients.

I al llarg de la història moltes altres persones cristianes han donat la seva vida -alguns com els màrtirs- pel missatge cristià, missatge que és el del amor. Però també sense arribar a la mort, moltes altres persones en aquests 2000 anys han cregut en la Paraula, han somniat en l'amor, han viscut amb l'esperança d'un món millor i de la vida futura i han dedicat la seva vida.  

Viu una vida d'amor! 

---

Vols llegir el text, Jn 15,12-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Us dono un manament nou

"estimeu-vos els uns als altres"

"Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres."

---

El text d'avui correspon a un moment de l'últim sopar, abans dels esdeveniments de la passió. Tal i com havien anat els fets, Jesús ja devia saber o suposar que alguna cosa greu havia de passar. I la nostra pròpia experiència personal humana ens mostra com en moments greus, ens preparem. Per tant, aquestes paraules ben bé podien suposar un "testament espiritual" del Fill. I què és el que ens diu Ell en aquest moment? "estimeu-vos els uns als altres", així de clar.

La tradició dels maristes de Champagnat ens dóna una clau similar en el seu testament espiritual, 

"Davant de tot, demano als qui hagi pogut ofendre durant la meva vida que em perdonin, per l’amor de Jesús, i que ajuntin les seves oracions a les meves per demanar a Déu que perdoni els meus pecats i em rebi en la seva misericòrdia.Us demano amb tot el meu afecte i pel que em teniu vosaltres que la caritat regni sempre entre vosaltres. Estimeu-vos els uns als altres com Jesús us ha estimat. Que no hi hagi entre vosaltres més d’un cor i un esperit. Tan debò es pugui dir dels germans: Mireu com s’estimen." 

Se't coneix per l'amor que desprens? 

---

Vols llegir el text, Joan 13,31-35?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Memorial Internacional de la SIDA

Dissabte passat participava en els jardins del Memorial Permanent de la SIDA a Barcelona, a Montjuïc del 26 Memorial Internacional de la SIDA, un acte senzill però emotiu que vol aplegar totes les associacions que treballen en l'àmbit de la prevenció però també de l'atenció a les persones malaltes i el record d'aquelles que ja no hi són, físicament, entre nosaltres. 

Tres són els sentiments que em van venir assegut al costat d'Alpe i Llucià, matrimoni agafats de la mà: el primer, tant de bo les religions fossin partícips dels sentiments de l'acte i de les polítiques en promoció de la vida de les persones. Llàstima que tan sols la visió de la presentadora, la transformista Brigitta Lamoure -David Cano-, o la menció de la PrEP els hi pogués espantar.

El segon, la visió a la defensiva de part de la jerarquia de l'església. El mossèn que em tutoritza el meu treball de final de grau (TFG), tot i conèixer-me i ser una persona no tancada a la realitat LGTIB, em va observar el següent "Está claro tu compromiso con la comunidad LGTBI+, lo cual viene de perlas en este momento histórico, pero ya te dije que no eres lo mismo de crítico con sus asertos fundamentales (cosmovisión, antropología de fondo...) como lo eres con algunos elementos de la doctrina y de la organización eclesial. En este sentido, el trabajo puede dar la impresión de un cierto sesgo ideológico (que no tiene por qué ser algo necesariamente negativo, pero hay que ser consciente de ello).".  

No és un compromís amb la comunitat, amb el moviment, vol ser un compromís amb les persones LGTIB+, moltes de les quals no són el que sembla en veure el glamour de l'ambient de la nit, dels festivals... algunes també desafavorides i apartades.

I el tercer, que el transcendir, el pensament en el més enllà, és un sentiment no només religiós, si no antropològic.  

Contínua i profunda conversió dels cors

"veient que feia goig de veure"

 

"Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir: --On ets? Ell li va respondre: --He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat. El Senyor-Déu li replicà: --Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit? L'home va respondre: --La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat. Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: --Per què ho has fet, això? Ella va respondre: --La serp m'ha enganyat i n'he menjat."

---

Ara fa uns dies el papa Francesc feia publica una Carta Apostòlica de tipus "Motu Proprio", amb un recull de normes sobre el tractament de possibles casos d'abús dins l'Església. Recullo la introducció.

«Vosotros sois la luz del mundo. No se puede ocultar una ciudad puesta en lo alto de un monte» (Mt 5,14). Nuestro Señor Jesucristo llama a todos los fieles a ser un ejemplo luminoso de virtud, integridad y santidad. De hecho, todos estamos llamados a dar testimonio concreto de la fe en Cristo en nuestra vida y, en particular, en nuestra relación con el prójimo.

Los delitos de abuso sexual ofenden a Nuestro Señor, causan daños físicos, psicológicos y espirituales a las víctimas, y perjudican a la comunidad de los fieles. Para que estos casos, en todas sus formas, no ocurran más, se necesita una continua y profunda conversión de los corazones, acompañada de acciones concretas y eficaces que involucren a todos en la Iglesia, de modo que la santidad personal y el compromiso moral contribuyan a promover la plena credibilidad del anuncio evangélico y la eficacia de la misión de la Iglesia. Esto sólo será posible con la gracia del Espíritu Santo derramado en los corazones, porque debemos tener  siempre presentes las palabras de Jesús: «Sin mí no podéis hacer nada» (Jn 15,5).  Aunque ya se ha hecho mucho, debemos seguir aprendiendo de las amargas lecciones del pasado, para mirar hacia el futuro con esperanza.

Esta responsabilidad recae, en primer lugar, sobre los sucesores de los Apóstoles, elegidos por Dios para la guía pastoral de su Pueblo, y exige de ellos el compromiso de seguir de cerca las huellas del Divino Maestro. En efecto, ellos, por razón de su ministerio, «como vicarios y legados de Cristo, gobiernan las Iglesias particulares que se les han confiado, no sólo con sus proyectos, con sus consejos y con sus ejemplos, sino también con su autoridad y potestad sagrada, que ejercen, sin embargo, únicamente para construir su rebaño en la verdad y santidad, recordando que el mayor ha de hacerse como el menor y el superior como el servidor» (Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium, 27). Lo que compete a los sucesores de los Apóstoles de una manera más estricta, concierne también a todos aquellos que, en diversos modos, realizan ministerios en la Iglesia, profesan los consejos evangélicos o están llamados a servir al pueblo cristiano. Por tanto, es bueno que se adopten a nivel universal procedimientos dirigidos a prevenir y combatir estos crímenes que traicionan la confianza de los fieles.

Deseo que este compromiso se implemente de manera plenamente eclesial, y que sea una expresión de la comunión que nos mantiene unidos, mediante la escucha recíproca, y abiertos a las aportaciones de todos los que están profundamente interesados en este camino de conversión.

Por tanto, dispongo: (enllaç al text sencer). 

El mal existeix i ha existit sempre doncs l'ésser humà és així. Alguns ho atribueixen a l'instint bàsic de supervivència que basa "la llei del més fort" i, les cristianes, al pecat d'Adam i Eva. Sigui com sigui en tenim una mostra més en els abusos sexuals per part de persones d'Església i, també, pels mètodes organitzats d'ocultació per part de la jerarquia eclesial. Joan Pau II el 1999 feia referència a les estructures de pecat a part del pecat personal. Doncs bé, ara s'ha demostrat que determinades organitzacions d'església, diòcesis, congregacions... actuaven d'aquesta manera. L'anomenada Església terrenal, feta d'homes i dones (majoritàriament per homes, això si) no pot ser excusa per una continua i profunda conversió.  

Preguem per l'Església, 
bé que ho necessita!

---

Vols llegir el text, Gn 3,1-24?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Aquesta és la meva persona

"aquest és el meu cos"

"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: --Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:--Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats."

---

Passatge de la institució de l'eucaristia, moment cabdal de relació entre les cristianes i el Senyor. Recupero tot allò dit a l'entrada "Eucaristia, tot el que cal saber" de data 27/12/2016 i les relacionades.

Ens diu Jesús fent referència a ell mateix, "això és el meu cos" i "això és la meva sang". I ho enllaço amb la pròpia definició que fa Déu a Moisès "Jo sóc" (Ex 3,14) amb un cert aire de Misteri. De la mateixa manera Joan és, Maria és, Josep Maria és, Jaume és, Sergi és, Isaac és, Sara és, Jorge és, Thanh és, Phong és... 

Allò més sagrat per a un mateix és la seva pròpia persona, el seu cos, la seva ment, ànima, característiques, relacions... Però no només és el més sagrat, el més bàsic, punt des del que es fonamenta qualsevol altra aspecte. Per això la importància d'acceptar-se a un mateix, això tant difícil sobre tot a l'etapa de l'adolescència. Només des d'una acceptació de la pròpia realitat es pot construir la pròpia història de vida. 

De la mateixa manera, els altres també tenen la seva persona, el seu cos, la seva ment, ànima, característiques com allò més sagrat.

Coneixes i acceptes la teva persona?
I la dels altres? 

---

Vols llegir el text, Mt 26,26-30?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

A Tiberíades l'aparició va ser d'aquesta manera

"aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: --És el Senyor"

"Simó Pere els diu: --Me'n vaig a pescar. Els altres li diuen: --Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué: --Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: --No. Ell els digué: --Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: -És el Senyor"

---

La tercera apariació de Jesús ressucitat que es narra a l'evangeli de Joan. La primera a Maria Magdalena, ella sola, davant del sepulcre (Jn 20,11-18), la segona als deixebles per pentacosta (Joan 20,19-29) i aquesta tercera, a set escollits, entre elles "aquell deixeble que Jesús estimava", al llac de Tiberiades.

Déu se'ns continua fent present avui en dia de múltiples formes: des de les Escriptures, des de l'Església com a sacrament a la història però també des de la nostra pròpia realitat, des de la nostra vida, aspecte aquest no tant evident per a moltes persones cristianes. 

En aquest cas és només "aquell deixeble que Jesús estimava" qui s'adona a partir del senyal de la xarxa plena de peixos. No és Pere, el primer pare de l'Església, per a mi una nova senyal que Déu Pare, Déu Jesucrist no escull els primers, escull com vol, el mateix que continua fent l'Esperit, trencant tots els esquemes humans.  

On trobes tu a Jesús ressuscitat? 

---

Vols llegir el text, Jn 21,1-14?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.