Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bon dia escolar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bon dia escolar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de setembre del 2017

2017-18 Inici de curs

Cada any en aquestes dates és un dels moments en que les persones que fem de mestres i professors de plantejar-se el nou curs, idees, objectius, nous reptes...

Aquestes paraules del papa Francesc de març de 2015 (enllaç) poden ajudar als educadors cristians...
Queridos colegas:
Permitidme llamaros así, porque yo también fui profesor como vosotros y conservo un hermoso recuerdo de los días transcurridos en el aula con los estudiantes. Os saludo cordialmente y doy las gracias [al presidente por sus amables palabras]. 
Enseñar es un trabajo bellísimo. Lástima que los profesores sean mal pagados. Porque no sólo es el tiempo que emplean en la escuela, después tienen que prepararse, tienen que pensar en cada uno de los alumnos: cómo ayudarles a seguir adelante. ¿Es verdad? Es una injusticia. Pienso en mi país, que es el que conozco: pobrecitos, para tener un sueldo más o menos que sea conveniente, tienen que hacer dos turnos. ¿Pero cómo termina un profesor después de dos turnos de trabajo? Es un trabajo mal pagado, pero bellísimo porque permite ver crecer día tras día a las personas que fueron confiadas a nuestro cuidado. Es un poco como ser padres, al menos espiritualmente. Es también una gran responsabilidad. 
Enseñar es un compromiso serio, que sólo una personalidad madura y equilibrada puede asumir. Un compromiso de este tipo puede infundir temor, pero es necesario recordar que un profesor jamás está sólo: comparte siempre su trabajo con los demás colegas y con toda la comunidad educativa a la que pertenece.
...
Como Jesús nos ha enseñado, toda la Ley y los Profetas se resumen en dos mandamientos: ama al Señor tu Dios y ama a tu prójimo (cf. Mt 22, 34-40). Nos podemos preguntar: ¿Quién es el prójimo para un profesor? El «prójimo» son sus estudiantes. Con ellos es con quienes transcurre sus días. Son ellos quienes esperan de él un guía, una orientación, una respuesta y, antes aún, buenas preguntas
No puede faltar entre las tareas [de la uciim] la de iluminar y motivar una justa idea de escuela, ofuscada algunas veces por discusiones y posiciones restrictivas. La escuela está hecha ciertamente de una válida y cualificada instrucción, pero también de relaciones humanas, que por nuestra parte son relaciones de acogida, de benevolencia, que hay que ofrecer a todos indistintamente. Es más, el deber de un buen educador —con mayor razón de un profesor cristiano— es el de amar con mayor intensidad a sus alumnos más difíciles, más débiles, más desfavorecidos. Jesús diría: si amáis sólo a los que estudian, que son bien educados, ¿qué mérito tenéis? Y hay algunos que hacen perder la paciencia, pero a esos debemos amarlos más. Cualquier profesor se encuentra bien con esos alumnos. A vosotros os pido que améis más a los estudiantes «difíciles» a los que no quieren estudiar, a los que se encuentran en condiciones de necesidad, a los discapacitados y a los extranjeros, que hoy representan un gran desafío para la escuela.
Si hoy [una asociación profesional de] profesores cristianos quiere testimoniar su inspiración, está llamada a comprometerse en las periferias de la escuela, que no pueden ser abandonadas a la marginación, a la ignorancia, a la delincuencia. En una sociedad donde es difícil encontrar puntos de referencia, es necesario que los jóvenes encuentren en la escuela una referencia positiva. Ella puede serlo o llegar a serlo si dentro de ella hay profesores capaces de dar un sentido a la escuela, al estudio y a la cultura, sin reducir todo a la sola transmisión de conocimientos técnicos sino poniendo el esfuerzo en construir una relación educativa con cada alumno, que debe sentirse acogido y amado por lo que es, con todos sus límites y potencialidades. En esta dirección vuestra tarea es más que nunca necesaria. Y vosotros tenéis que enseñar no sólo los contenidos de una materia, sino también los valores de la vida y las costumbres de la vida. Las tres cosas que debéis transmitir. Para aprender los contenidos es suficiente el ordenador, pero para entender cómo se ama, para comprender cuáles son los valores y cuáles los hábitos que crean armonía en la sociedad se necesita un buen profesor.
La comunidad cristiana tiene muchísimos ejemplos de grandes educadores que se dedicaron a colmar las carencias de la formación escolar o a fundar escuelas. Pensemos, entre otros, en san Juan Bosco, de quien se celebra este año el bicentenario de su nacimiento. Él aconsejaba a sus sacerdotes: educar con amor. La primera actitud de un educador es el amor. A estas figuras es a quien podéis mirar también vosotros, educadores cristianos, para animar desde dentro una escuela que, prescindiendo de su gestión estatal o no estatal, tiene necesidad de educadores creíbles y testigos de una humanidad madura y completa. Testimonio. Y esto no se compra, no se vende: se ofrece.
[Como asociación] estáis por naturaleza abiertos al futuro, porque siempre hay nuevas generaciones de jóvenes a quienes hay que transmitir el patrimonio de conocimientos y valores. A nivel profesional es importante actualizarse en las propias competencias didácticas, también a la luz de las nuevas tecnologías, pero la enseñanza no es sólo un trabajo: la enseñanza es una relación donde cada profesor debe sentirse completamente implicado como persona, para dar sentido a la tarea educativa respecto a sus alumnos. Vuestra presencia hoy aquí es la prueba de que poseéis esas motivaciones de las que tiene necesidad la escuela.
Os animo a renovar vuestra pasión por el hombre —¡no se puede enseñar sin pasión!— en su proceso de formación, y a ser testigos de vida y esperanza. Jamás, jamás cerrar una puerta, abridlas todas de par en par, para que los estudiantes tengan esperanza.
Os pido también, por favor, que recéis por mí, y os invito a todos vosotros a rezar a la Virgen, pidiendo la bendición.
El meu per enguany (i jan van 10 en la modalitat actual), restar proper als alumnes, estimar-los com ens convida Francesc i resava també Sant Marcel·lí. Ara sí, despert del somni, en el temps donat, ni més ni menys. Enguany sense aula i sense equip, sense... però proper amb aquestes petites persones. Per elles i per mi. 

Bon inici de curs 2017-18!!!

dissabte, 3 de juny del 2017

Pells d'animals, animals (de vegades) ells també

Veure el vídeo
Aquest és un vídeo del conegut "Frank de la Selva" dirigit al també conegut "Pelayo Diaz, de Cambiame", tots dos actualment "influencers" a partir dels seus respectius programes de televisió des dels quals tenen un molt alt ressò mediàtic (enllaç). 

Consti abans de continuar, de la cruesa d'algunes de les imatges. També de que hi ha a la Xarxa una resposta de Pelayo, PELAYO DIAZ PIDE DISCULPAS POR SUS DECLARACIONES SOBRE LAS PIELES DE ANIMALES


Aspectes diversos al respecte:

  • Això és un exemple de coses que preocupen als nens i joves. Tot i el seu passotisme sí que es preocupen per algunes coses.
  • El seu mitjà habitual d'accès al coneixement, de descobriment i de debat ja no és fonamentalment la televisió, com en temps anteriors, és la Xarxa.
  • I en dir la xarxa, ja no parlem avui en dia de les pàgines web (la Web2.0), parlem ja de les xarxes socials d'intercanvi (l'anomenada Web3.0). 
  • Tot i ser capaços de pensar´, en aquest exemple, en els drets dels animals, són els mateixos que en el pati o a través d'altres xarxes socials són capaços d'atacar, insultar els seus propis companys. D'aquí el títol d'aquesta Entrada, "Pells d'animals, animals (de vegades) ells també".
  • Per TV han sortit casos de quedades d'adolescents al sortir de classe per lluitar i gravar-s'hi. Puc dir que no són casos, aïllats. En el meu àmbit, escola concertada amb famílies de classe mitjana, també hi ha baralles, insults, bullying, falsos testimonis, usurpació d'identitat... des de la Xarxa.  
  • Què fem al respecte les famílies? l'escola? el legislador? A qui pertoca?

Col·laboració: Guillem, alumne de 2n d'ESO, dimarts 30/05/2017 

divendres, 24 de març del 2017

Drets i deures...Allà en falten, aquí en sobren

Aquest és el material gràfic utilitzat per motivar els nois i noies de l'escola sobre la situació de les persones desplaçades de forma forçada dels seus països a altres, alguns d'ells amb status de refugiats (enllaç


Està bé parlar dels drets. Però em sembla que amb els nostres nois i noies fallem en no parlar també dels seus deures. Jo vaig canviar una mica la dinàmica per tal d'adaptar-la i fer-los pensar també en els deures que comporten els drets que exigim.

El mateix dia em vaig trobar el cas d'una noia dels cursos superiors a la que havia retirat el mòbil per fer-lo servir a classe sense permís de forma continuada. Ella en tornar a casa li va dir a la mare i aquesta, va trucar a l'escola al seu tutor. Escoltant les seves paraules em va preguntar i, amb bon criteri li va dir: "si vostè vol que li retornem avui mateix, la seva filla pot passar per recepció a recollir-ho; però d'aquesta manera ens desautoritza a tota l'escola i a vostè com a mare". Finalment la cosa va acabar al dia següent, amb una disculpa per part de la noia i el compromís de no tornar-ho a utilitzar en moments no permesos. Una altra "lluita" entre drets i deures!!  


Col·laboració: equip de pastoral, ONGD SED, dimecres 23/03/2017 

dissabte, 18 de març del 2017

Repte d'Eva, ASDENT

http://www.elretodeeva.com/
No estem parlant d'una pel·lícula. En aquest cas es tracta d'un documental basat en la història d'Eva, mare de Nacho, un nen amb la malaltia de Dent, una malaltia del fetge fruit d'una alteració del cromosoma X.  

Un grup de noies de l'escola des del seu projecte APS de voluntariat estan col·laborant amb l'ONG ASDENT (enllaç)

En aquest cas ens demanen anar als diversos llocs on es podrà veure el documental, recollir taps de plàstic (1 tona surt per 200 EUR) i fer-nos conscients de la problemàtica que suposa patir una malaltia de les anomenades rares, que afecten a una molt petita minoria de la societat. Fàcil, oi?


Col·laboració: Valèria i Natàlia alumnes de 4t d'ESO, dilluns 6/03/2017 

dijous, 9 de febrer del 2017

Ser fidel en les coses petites

Portar Pau i Felicitat

Jesús,
em convides a ser
responsable i fidel
en les coses petites
i en les tasques de cada dia. 
Si vull ser eficaç i fer el bé,
he de reconèixer les meves qualitats
i fer-les fructificar com més millor.
Així col·laboraré en la construcció
d’una societat més humana. 
Serà la millor manera de mostrar-me
agraït pels dons rebuts
de tu i dels altres. 
Ajuda’m a ser portador
de pau, de benestar i de felicitat
per a tots aquells
amb qui comparteixo
la vida, els estudis i el treball.

Ara fa unes setmanes vaig fer le reflexió als alumnes que hi havia més coses que no només vídeos de Youtube a l'hora de preparar la pregària: el llibret de classe, l'App marista al mòbil o ordinador, la Biblia, un retall de diari, quelcom que ens va passar fa dies, el record d'alguna persona o situació... 

Doncs finalment en Pol, un noi calladet, baixet, tímid, amb déficits dels típics actualment, però molt treballador, va aixecar-se el dia que li tocava, va anar fins a la taula de la classe i va agafar el llibret de pregàries, llegint  aquesta de més a munt. Em sento content. 

Res més a dir, a part de que vull ser portador de pau, de benestar i de felicitat per a tots aquells amb qui comparteixo la vida, els estudis i el treball. Ajuda'm Senyor.


Col·laboració: Pol, alumne de 2n d'ESO, dimarts 7/02/2017 

dilluns, 6 de febrer del 2017

Identitat de gènere, moda o dignitat?


Com sempre, els alumnes tiren del món audiovisual. Aquesta vegada el tema que va escollir l'encarregada era sobre la identitat de gènere: a una botiga de joguines en horari nocturn, una nina puja a un cotxe teledirigit. Ella vol conduir (enllaç vídeo

Acabat el vídeo, Sara va comentar que no pel fet de ser dona una persona ha de dur una samarreta rosa i per se home una samarreta blava, que cadascú ha de trobar el seu lloc i la seva identitat en el món. Novament el silenci de la resta. Poc participatiu aquest grup.

Vaig preguntar si sabien el que era la identitat de gènere i veient la reacció ho vaig explicar. Per tant aquest són els travestis?- va preguntar un noi al final de la classe. Em va tocar també definir travestisme, transexualitat i després, responent a les seves altres preguntes metrosexualitat. 

Resum de l'anterior, senten moltes coses, veuen encara més. Però habitualment no pregunten els dubtes i es queden amb el primer que els hi diu un amic o amiga. 

Tot just aquests dies he acabat el treball sobre l'enquesta que publicava a l'Entrada "Enquesta "Joves, religiositat i ús del propi cos"" el passat 11 de gener. En properes entrades aniré publicant part dels resultats.
Tant de bo des de casa, des de l'escola aprenguem a ser més propers als infants i joves, més receptius a les seves inquietuds.


Col·laboració: Sara, alumna de 2n d'ESO, dimarts 17/01/2017 

dimarts, 17 de gener del 2017

Por escènica front la por al bullying


Una nova sessió preparada pels nois. Tot i semblar inicialment un vídeo amb poc contingut, veieu-lo, i sabreu de què es tracta. (enllaç vídeo

El noi no era capaç d'enfrontar-se a una situació ben dura d'assetjament escolar, però per contra treu fora d'ell mateix tot el que té des de l'art de l'escriptura, del cant i del ball. I amb tot això, demostra no tenir por escènica. És sorprenent, ser capaç d'enfrontar-se al públic en plató i als telespectadors i ser incapaç de dir al seu assetjador "deixa'm en pau".
En el debat posterior... com sempre majorment callats, estirant jo mateix les participacions dels nois i noies... poc reflexius. Tant de bo que, per dins, tot i que no participin, la ment reflexiona, o dit en paraules evangèliques, el Senyor els fa créixer sense saber nosaltres com (cfr.Mc 4, 26-29).


Col·laboració: Dayana, alumna de 2n d'ESO, dimarts 20/12/2016 

dijous, 10 de novembre del 2016

Un reflex dels adolescents actuals


Aquesta vegada em van sorprende alumnes de 4t d'ESO en venir ells mateixos a demanar-me poder fer el Bon dia, una hora que pensava  dedicar al repàs abans de la prova prevista del dia següent. Pesant que la iniciativa venia d'ells, vaig acceptar sense problema. Veiem primer aquesta reflexió (enllaç vídeo

Un cop acabat el vídeo, tota la classe va quedar en silenci. Fins i tot els dos alumnes que havien proposat la dinàmica. Preguntant-los directament em van respondre "ja està". Insistint una mica vaig aconseguir que s'obrís un petit debat. Tot el que va sortir d'ells és que cal fer el que un li agrada i no sempre fer cas als pares i els grans, als que veuen que sovint no són feliços.

Navegant per la Xarxa vaig saber que Lytos (canal youtube), Carlos Vidal, mallorquí de 28 anys, és un cantant multifacètic raper, beatboxing però que també és músic, escriptor, productor, mesclador de so, youtuber, expert en xarxes socials...  El seu estil enganxa fàcilment amb el jovent.  Buscant una mica més entre els seus vídeos vaig trobar un altre , vaig trobar un altre vídeo "DOS NUEVAS SECCIONES Y..." (enllaç) que tot i ser una mica llarg, em va obrir una visió diferent d'aquest Lytos, la del treball, treball i treball. Els hi faré veure un altre dia.

Amb aquesta entrada vull retratar alguns aspectes que intueixo en els adolescents i joves:
  1. Són persones inquietes que s'interroguen per un munt de coses.
  2. Tenen accés i capacitat de trobar gairebé qualsevol tipus d'informació.
  3. La forma més fàcil de fer-ho és navegant per la xarxa des dels seus mòbils.
  4. Troben més difícil el preguntar als adults
  5. Vista la informació, es queden amb 1 o 2 idees, no sempre les més importants. 
  6. Són poc reflexius.
  7. Els hi falta el sentit de la constància, del treball, treball, treball...
Tant de bo des de casa, des de l'escola aprenguem a ser més propers als infants i joves, més receptius a les seves inquietuds, més exemples de voler buscar la felicitat, però també del valor del treball i la constància. 


Col·laboració: Marc i Pablo, alumnes de 4t d'ESO, divendres 4/11/2016 

dijous, 27 d’octubre del 2016

Cadena infinita de favors



Aquesta vegada l'encarregada va escollir el vídeo anterior (enllaç). Ella raonava que mostra com hem d'ajudar-nos els uns als altres. Algun altre company raonava que el món és millor si tots ens ajudem. I algú es va quedar amb un simple "ja l'he vist molts cops!"

Fullejant el llibret del Bon dia de l'escola vaig trobar el següent conte de la tribu dels Cheroke americans que trobo que és una altra versió del mateix, com també ho és el mite del carro alat de Plató.

Un matí un vell indi Cherokee li va explicar al seu nét sobre una batalla que ocorre a l'interior de totes les persones. L’avi li va dir: "Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres. Un és Malvat - És ira, enveja, gelosia, tristesa, pesar, avarícia, arrogància, autocompasió, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, fals orgull, superioritat i ego..-“ 

"L'altre és Bé - És alegria, pau amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat, veritat, compassió i fe."

El nét ho va meditar per un minut i després va preguntar al seu avi: -“Quin llop guanya?” El vell Cherokee va respondre, "Aquell al que tu alimentis."


Col·laboració: Natàlia C, alumna de 2n d'ESO, dijous 20/10/2016 

divendres, 21 d’octubre del 2016

Treballem massa hores?

Amb aquesta Entrada d'avui enceto una nova seccció d'aquest Bloc. Ja des de fa anys a la meva escola, com a tantes altres, iniciem el dia amb un breu moment d'aturada per grups classe, preparat pel professor o pels propis nois i noies. De vegades és una reflexió, de vegades algun mini debat d'algun fet d'actualitat i de vegades una pregària explícita.

Per experiència puc dir que aquesta experiència, dia a dia, mes a mes, curs a curs, es converteix en un ric sediment que  nois i noies s'emporten amb ells quan deixen l'escola. És per això que he decidit aprofitar el servei que ells realitzen per enriquir aquest Bloc.

Es poden buscar les diverses entrades a l'etiqueta Bon dia escolar.


Ella raonava que aquest vídeo fa pensar als nois i joves sobre les feines escolars que tenen, quan no s'adonen de quantes feines tenen també altres moltes persones.  
Aquesta proposta reflexiva va arribar en el dia adient, ja que era dia de lliurament de les primers notes del curs. Reconduït, va servir per fer-los adonar que cal treballar més i millor. Algú raonava que semblava que encara "no havien tornar de l'estiu".

Col·laboració: Anna C, alumna de 2n d'ESO, dimarts 18/10/2016