Pange, lingua!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"el pa que jo donaré és la meva carn"

"Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món."

---

Avui celebració del Cos i la Sang de Crist, aquests dos dons de la terra, del treball dels homes i les dones, que amb la força de Déu i la fe de les (persones) cristianes es converteixen en el cos i en la sang de Crist ressuscitat, aquell que ens dóna esperança per viure la vida i fer-la present als qui ens envolten des de la nostra acció. El que ens recorda la Pentecosta d'ara fa uns dies, veure l'Entrada "Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?" de 9 de juny de 2020.

I per recordar, Pangue Lingua (anar al vídeo), una cançó de l'any 1969 del grup Mocedades que versiona l'hime de Sant Tomàs d'Aquino, del segle XIII. Llarga història de Déu, de l'Església, de part de la humanitat que mostra la grandesa del misteri cristià que s'hi troba, des de la fe i que se'ns demana cantar arreu.

Pange, lingua, gloriosi Córporis mystérium Sanguinísque pretiósi, Quem in mundi prétium Fructus ventris generósi Rex effúdit géntium. Nobis datus, nobis natus Ex intácta Vírgine, Et in mundo conversátus, Sparso verbi sémine, sui moras incolátus Miro clausit órdine. sui moras incolátus Miro clausit órdine. In supremæ nocte coenæ Recumbens cum frátribus, Observata lege plene Cibis in legálibus, Cibum turbæ duodenæ Se dat súis mánibus. Genitori Genitóque, Laus et iubilátio; Salus, honor, virtus quoque, Sit et benedíctio; Pange, lingua, gloriosi Córporis mystérium Pange, lingua, gloriosi Córporis mystérium Pange, lingua, gloriosi Pange, lingua, gloriosi Pange, lingua, gloriosi

| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |

Canta, oh lengua, el misterio del cuerpo glorioso y de la Sangre preciosa que el Rey de las naciones fruto de un vientre generoso derramó en rescate del mundo. Nos fue dado, nos nació de una Virgen sin mancha; y después de pasar su vida en el mundo, una vez propagada la semilla de su palabra, terminó el tiempo de su destierro dando una admirable disposición. terminó el tiempo de su destierro dando una admirable disposición. En la noche de la Última Cena, sentado a la mesa con sus hermanos, después de observar plenamente la ley sobre la comida legal, se da con sus propias manos como alimento para los doce. Al Padre y al Hijo sean dadas alabanza y gloria, Fortaleza, honor, poder y bendición; Canta, oh lengua, el misterio del cuerpo glorioso Canta, oh lengua, el misterio del cuerpo glorioso Canta, oh lengua, gloriosa Canta, oh lengua, gloriosa Canta, oh lengua, gloriosa

Pa i vi, cos i sang, dons rebuts 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Jn 6,51-58?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

El Divan: germana Viqui Molins

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Ara fa uns dies trobava a la web de TV3 (tv3 a la carta) el programa El Divan (enllaç), presentat per Sílvia Coppulo dedicat a la figura de la germana Viqui Molins, de data 22 de setembre.

Amb els seus 83 anys Viqui ens dóna tota una lliçó de molts i variats temes en l'àmbit de la pròpia persona: de vocació a la vida, vocació religiosa, del que representa ser cristiana (sense posar el focus en catòlica), del celibat ben entès pels altres, de la vida en comunitat, de la importància de la família, de la formació i la cultura i de com encarar el dolor, la malaltia i la mort. També ens parla dels seus dos amors, Catalunya i Jesús.

També, ara ja referint-se als altres ens parla i fa reflexionar sobre el papa Francesc, la jerarquia eclesiàstica, els pobres, els sense sostre, els presos i la seva activitat principal en aquests moments que és l'hospital de campanya de l'Església de Santa Anna de Barcelona (enllaç dins Facebook), 

Anar al vídeo enllaç

Pots veure més d'aquesta religiosa a l'Entrada "Dones vs homes? Persones!!!" de data 28 de juny de 2018 en aquest mateix Bloc, a partir d'una col·laboració amb el Te i Simpatia (enllaç) de la Fundació Enllaç. 

Oda a Espanya, des de Catalunya

Joan Maragall escrivia aquest poema el 1898, ara fa més 120 anys. Era el moment de la pèrdua de Cuba i les Filipines, "l'imperi" es desfeia i el poeta demanava una altra manera d'entendre'ns, des del respecte, l'estima... lluny del caciquisme, del pertànyer per por...

Escolta, Espanya, — la veu d’un fillque et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra;en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records,records i glòries — només de morts: has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang,vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honori massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills,te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin:somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;que el plor et torni feconda, alegre i viva;pensa en la vida que tens entorn:aixeca el front,somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?Has desaprès d’entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!

El text m'ha recordat el film "1898 Los últimos de Filipinas" (enllaç des de TVE), de Salvador Calvo de l'any 2016 que em va fer caure la cara de vergonya durant 337 dies seguits, però sigui "Tot per la pàtria!". Mira-la si creus que et pot interessar.

En un dia com avui, d'eleccions generals, en les quals està en joc el model d'Estat, el model de convivència, el model d'agermanament vull recuperar-la, "Has desaprès d’entendre an els teus fills?"

Jesús, Església i homosexualitat

"el centurió l'apreciava molt"

Jesús i el centurió. Junta de LGTBIpol, associació de Policies LGTBI

"Jesús va entrar a Cafarnaüm. El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat."

---

Diumenge 3 de juny, el programa "Signes dels Temps" (enllaç) de TV3 va presentar la realitat de l'ACGIL (Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya) a partir de l'entrevista feta al consiliari Jordi Valls i també l'aparició de la seva presidenta, Irma Llopart (enllaç) en els locals del Casal Lambda. L'associació va celebracions, formació teològica, acolliment de persones que s'hi apropen, moltes vegades, ferides o atemorides... 

És d'agrair la possibilitat que representa aquesta iniciativa, no només per l'ACGIL sinó també per a totes les persones cristianes i d'orientacions diferents a la majoritària. El paper de Signes dels Temps, així com també de l'informatiu HOREB de la Unió de Religiosos de Catalunya (enllaç) fent-ne difusió són exemples d'una Església oberta i acollidora.

Veure el vídeo

El text de l'entrada d'avui és el que refereix la conversa entre Jesús i el centurió romà i que trobem també als evangelis de Mateu (cfr. Mt 8,5-13) i de Joan (cfr. Jn 4,43-54). D'aquest passatge sovint s'ha remarcat la gran fe del centurió.

Però els estudiosos dels evangelis en llengua grega asseguren que l'expressió "pais" tot i que s'ha traduït com a noi, esclau o servent, en realitat era una expressió de l'època per identificar la parella més jove en una relació del mateix sexe. Estudis històrics confirmen que era habitual entre els centurions romans tenir un jove de companyia, un amant.

És cert que hi ha alguns texts com els de Sodoma i Gomorra (cfr. Gn 181-9) o el codi de santedat del Levític (cfr. Lv 18) que semblen condemnar les relacions homosexuals, però un estudi profund des de la teologia i no solament des de la llei de l'Església, fàcilment ho posa en dubte. Això serà tema d'alguna Entrada futura d'aquest Bloc. El que queda clar en els evangelis, és que Jesús acollí a tothom, dones, leprosos, malalts, bandits... per que no ho havia de fer amb una parella del mateix sexe? I si en realitat no s'hagués donat la situació, què faria ell ara, en ple segle XXI?

Jutjar o no jutjar? Acollir o reprimir?
Què faria Jesús?

---

Vols llegir el text, Lluc 7,1-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Marta i Maria, Barcelona i Toledo, jo i tu

"però a mi, no sempre em tindreu"

"Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum."

---

Se'ns presenta en aquest passatge dues opcions davant la presència de Jesús. Marta servia Llatzer, Jesús i la resta de convidats. Per contra, Maria complimentà Jesús ungint els seus peus amb un parfum molt costós. 

Enllaço les 2 opcions de Marta i Maria en el passatge anterior amb les de les diòcesis de Barcelona i Toledo, les quals presenten els seus respectius Seminaris Conciliars a través de sengles vídeos al canal de Youtube: Vídeo "Un cor incansable" (en català i en castellà) i vídeo "Campaña san José 2018: "Apóstoles para los Jóvenes". Ambdues campanyes publicitàries corresponen a la celebració del dia del Seminari, el passat 18 de març.

Algunes frases del primer diu "El cor és l'òrgan principal del nostre cor... La nostra diócesis també té un cor, el seminari és el lloc des d'on difon la vida... per que volem sacerdots que sàpiguen respondre a les exigències del món modern. Perquè necessitem sacerdots que formin el seu cor a imatge del de Crist... El Senyor segueix cridant avui, crida joves per enviar-los per tot el món per a ser testimonis del seu amor, avui, ara, perquè el cor no es pren descansos.". 

Algunes frases del segon, en veu de qui sembla ser el propi arquebisbe, "Acaso os preguntéis alguna vez ¿Para que estoy yo aquí en el mundo?... queremos ser ministros del Señor, para toda la vida, ministros suyos, entregados a Él por completo...  como una lámpara ardiente para dar luz y calor, para mantener la verdad de la doctrina y la esperanza de la vida... Os espero a vosotros, los jóvenes, yo espero mucho de vosotros, lo espero de Dios, pero vosotros sois sus instrumentos... Necesitamos más sacerdotes, para Toledo, para España y para muchos lugares del mundo. Si hay algún corazón en el cual haya prendido esta generosidad que Dios ha podido infundirle, espero su respuesta en los próximos meses." 

Tot i la diferència, Marta serveix, Maria escolta, les dues són opcions vàlides per a Jesús. També les visions d'ambdues diòcesis semblen vàlides per a la missió,

Servir o escoltar? Per què no les dues?
Qui decideix?

---

Vols llegir el text, Jn 12,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Sentit de l'exili: fer de mare

"prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia"

"Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles: --D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin. Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien: --No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble."

---

Estem vivint moments convulsos en la relació entre Catalunya i Espanya. Sí, sí,  Espanya, no la resta d'Espanya. Jurídicament seria Catalunya i la resta d'Espanya, però des del cor, des del bé comú, des del seny, des de la convivència... entre Catalunya i Espanya. Els últims fets, nous empresonaments, nous exiliats i noves manifestacions al carrer. 

El text d'avui ens parla del moment en el que "els grans sacerdots i els notables del poble" decideixen matar Jesús, doncs començava a ser un destorb. Sense gaire dubtes podem dir que, també avui, alguns notables han decidit matar l'anomenat procés català. Un procés basat en l'autoconeixement com a poble, en les ànsies de millora de la vida de les persones (simple exemple, Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut, duta al Tribunal Constitucional pel govern del PP, que no vol dita assistència universal a Espanya), en les ànsies de ser el que el conjunt del poble vulgui ser i no en la violència i la mentida.  

Si fa uns dies comentava les paraules del bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, Entrada "El dimoni i casa meva" de l'11 de març , avui m'alegro de les notes d'Església escrites pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, pel bisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, així com també per l'escola Vedruna L'Escorial, de Vic, la qual transcric a sota.

Volem totes les mares i els pares a l’escola

Els mestres, professors i persones d’Administració i serveis de l’escola i la Comunitat Vedruna de l’Escorial de Vic, hem començat amb tristor i amb un nus a la gola, les vacances de Setmana Santa.

Aquest passat divendres vam rebre la notícia que una mare de l’escola, la Marta, havia hagut d’emprendre el camí de l’exili. La nostra escola, de tarannà obert i plural, amb una diversitat social, cultural, lingüística i econòmica significativa, ha treballat i treballa a partir d’un referent educatiu: el tracte i l’educació de la persona.

En els darrers anys, l’escola ha rebut, i segueix rebent, famílies i alumnes d’identitats diverses, fruit a vegades, de ser refugiats i exiliats de diversos països del món. Fins ara, sempre havíem acollit persones. Ho seguirem fent. Hem explicat i expliquem als nostres alumnes com moltes famílies han hagut de fugir del seu lloc de naixement per raons d’injustícia i de falta dels Drets més elementals.

Des d’aquest divendres, s’esdevé una nova situació: una mare de l’escola s’ha vist obligada a fugir de casa, a sortir de la Ciutat, buscant el camí de l’exili que li permeti seguir expressant, amb llibertat, les seves idees, els seus desigs de llibertat per a un país que vol més just i més lliure. Unes idees i uns desigs que molts compartim.
Com podem explicar als nostres alumnes, des d’ara, que vivim en un país normal i normalitzat?

Per això, volem manifestar, amb veu alta, clara i contundent que volem totes les mares i els pares a l’escola. Que puguin esperar, cada dia, els seus fills i filles a la sortida de classe. Estem convençuts que el dret a la vida i a la llibertat de les persones i de les nacions són inalienables. Aquest és un dels principals anhels que hi ha darrera de la tasca de l’educar.

Des de l’escola, doncs, el nostre suport, el nostre compromís i la nostra solidaritat amb la Marta Rovira i amb totes les persones que han treballat i treballen significativament per un país on els ciutadans ens puguem sentir lliures, ben tractats, volguts i estimats. A tots i a totes, us volem a casa i a l’escola.

Vic, 24 de març de 2018
Ramon Rial. Director de l’escola Vedruna Escorial Vic

Una política més exiliada, en aquest cas la parlamentària i membre d'ERC, Marta Rovira. En el seu cas l'exili significa un dur camí, l'única forma de recuperar la veu política, d'alçar-se en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. L'exili serà la forma de fer de mare a la seva filla Agnès (llegir el text complert, enllaç).

Aprofito per enllaçar el documental "Ciutadà Escarré", emès per TV3 en el programa Sense Ficció el 12/07/2015. L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Documental que recorda la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.

Astucia, pel bé d'uns poc o el bé comú?

---

Vols llegir el text, Mateu 26,1-5?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Catalunya 1 d'octubre, no oblidarem

Ens trobem aquatre mesos de l'1 d'octubre de 2017, en una situació complicada però que es resol amb diàleg i des de la política. Des d'aquest costat sembla que es fan passes enrere, no a gust de tothom, però des de l'altre només s'hi preveu intransigència. 

Enllaço avui un treball gràfic d'investigació sobre l'1O, el referèndum de l'1 d'octubre. Val la pena buscar, mirar i reflexionar, la pregunta, per a mi és, les persones o la llei. Així ho manifestava Pérez de los Cobos ara fa pocs dies davant del jutge, "la ley “estaba por encima de la convivencia ciudadana” el 1-O".

Un vídeo a títol d'exemple, a l'escola Ramon Llull, a prop de casa.

Anar-hi al web, https://catmemoria.cat

En començar el 2018: música

El dia d'inici d'any a moltes cases sol ser dia de ressaca de la disbauxa del vespre i la nit anterior. En alguns casos també sol ser dia de dinar en família. Malauradament també sol ser dia de posada en marxa de les revisions de preus de serveis com el transport, la energia i altres serveis.

Però a televisió sol ser també matí típicament de repetició dels programes de TV de la nit anterior, del concert de música clàssica de Viena i dels salts d'esquí. Rescato un vídeo del concert de cap d'any del 2017, amb la típica marxa Radeszki de Johann Strauss pare, en aquest cas dirigida per Gustavo Dudamel.

Anar a veure el vídeo de TVE

Dia dels Drets (i deures) dels Infants

A l'escola hem tornat a treballar aquesta proposta a partir del que passa amb els infants immersos en els processos de moviments de refugiats entre països per situacions de guerres o altres. Enguany es va utilitzar el següent vídeo (enllaç) de la ciutat d'Homs, al Síria.

Enguany es volia treballar el dret l'oci, que queda recollit a la Convenció dels Drets dels Infants (enllaç) de la següent manera...

Artículo 31  

1. Los Estados Partes reconocen el derecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes. 

2. Los Estados Partes respetarán y promoverán el derecho del niño a participar plenamente en la vida cultural y artística y propiciarán oportunidades apropiadas, en condiciones de igualdad, de participar en la vida cultural, artística, recreativa y de esparcimiento.

Felicitats per la iniciativa, amb un molt bon material de base, i ben programada si es va treballar en petits grups a les aules. La posada en efecte no sé valorar-la clarament. Els nois i noies, uns 800 a la sala d'actes, no sé quin és el missatge que van copsar. Una alumna provinent del Liban, nouvinguda fa pocs mesos, em va dir que s'havia emocionat; la resta, que ho veuen molt de lluny, no van dir res, una activitat més de les moltes que s'ofereixen a l'escola. 

Jo continuo pensant que, tot i la necessitat de continuar parlant i lluitant pels drets dels infants, en alguns àmbits s'han de treballar més els deures dels infants. 

A casa nostra n'és un dret, ajudar-los a valorar el deures, un deure, treballar pels drets dels altres.

Youtuber Francesc (octubre'17)

El dia de Reis de 2016, el papa Francesc sorprenia novament tothom, convertint-se en el primer pontífex present a la xarxa Youtube amb un canal propi, el Vídeo del Papa. 

En aquests entrada d'avui prenc el missatge d'aquest mes d'octubre de 2017 "Drets dels treballadors i aturats".

El text diu així:

"Debemos recordar siempre la dignidad y los derechos de los trabajadores, denunciar las situaciones en las que se violan estos derechos, y ayudar a que contribuya a un auténtico progreso del hombre y de la sociedad.Pidamos hermanos por el mundo del trabajo, para que a todos se pueda asegurar el respeto y la protección de sus derechos y se le dé a los desempleados la oportunidad de contribuir con el trabajo a la construcción del bien común."

Sant Jordi 2017. El nostre amor

Sant Jordi, dia de la rosa i del llibre. 

Dia dels enamorats també en la nostra cultura pròpia. En un dia com avui, un record bonic (enllaç vídeo) del que és l'amor, JiS, en aquest cas en una llengua, la castellana, que també és la nostra. 

Querido cupido.
Sé que yo ya no soy un niño y que tu no eres Papá Noel o los reyes magos para escribirte una carta así.. Pero en estas fechas, incluso viendo toda la falsedad e hipocresía que hay a mi alrededor, no he podido evitar volver a levantarme con este sentimiento tan abstracto y profundo.. QUE ES LA SOLEDAD.
Te escribo esta carta porque según me han dicho tienes el poder de unir a dos personas afines sean cual sean sus circunstancias, y que consigan llegar a sentir ese sentimiento tan abstracto y profundo.. QUE ES EL AMOR.
Hay tanta gente que no se atreve a amar por miedo, por desconfianza o que por cosas de la vida no son capaces de encontrarlo por sus propios medios. COMO YO.
Te escribo esta carta para que me ayudes a encontrar a esa persona, una persona que no intente disfrazarse para gustarme, que desde un principio sea sincera con lo bueno y con lo malo, y que sea yo quien decida si me gusta o no.. que valore los detalles, todos esos pequeños y grandes sacrificios que cuestan tanto pero que hacemos por su bienestar, que sea mía y de nadie más, que no tenga ojos para otras personas y que sea tan transparente que no exista la desconfianza. Que sea mi mejor amiga, que me ame cuando estoy bien y sepa comprenderme cuando estoy mal, que no dude que la amo, aunque. NO LO DIGA TAN A MENUDO COMO ELLA QUISIERA.
¿Te has dado cuenta cupido? Que en toda la carta no he mencionado en ningún momento lo que podría querer la otra persona?
Quizás es la razón por la que sigo solo, por la que hay tantos enamorados que no están juntos y tantas parejas que no están enamoradas.. Porque en un mundo donde lo que tu sientes siempre es más importante que lo que necesita la otra persona, donde queremos moldearla en vez de quererla tal cual y como es, en un mundo de amor cínico y posesivo donde ella es mía, el es mio.

Gràcies Déu, gràcies JiS!

Youtuber Francesc (11 i 14)

Una altra proposta de renovació quaresmal via la xarxa. El dia de Reis de 2016, el papa Francesc sorprenia novament tothom, convertint-se en el primer pontífex present a la xarxa Youtube amb un canal propi, el Vídeo del Papa. 

En aquests entrada d'avui prenc els missatges de novembre de 2016 "Països acollint  refugiats" i el de febrer passat "Acollir als necessitats".

Sobre el contingut no tinc res més a dir, ja ho està tot. 

Sobre la forma, sí que em vull referir: en aquest cas s'ha fet servir la moderna tècnica anomenada del 'mannequin challenge', en la que els protagonistes apareixen immòbils, como maniquins es tractés, en posicions sovint complicades o divertides. 

Però, a semblança de Jesús, el vídeo acaba donant una nova versió d'aquesta moda de l'immovilisme. Una nova proposta de recordar-nos que estem en temps de Quaresma, moure'ns.

Doc: I want to be a pilot

El curtmetratge "I want to be a pilot" del l'espanyol Diego Quemada-Diez és la història d'un noi que té un somni. L'Omondi (de nom real Collins Otieno) veu cada dia passar per sobre de la barriada on viu, grans avions comercials que van i venen... 

El seu somni és com els que tenen tots els nois i noies per quan siguin grans. Quina serà el seu somni? I quina la raó?

Aquest curtmetratge (11 minuts) va guanyar el II Festival Internacional de Curtmetratges de 2007 que organitzà l'ONG Intermon arreu de l'Estat. Les escenes estan rodades a Kibera Slum, suburbi de les afores de Nairobi (Kenya).

Veure el curtmetratge 

Identitat de gènere, moda o dignitat?

Com sempre, els alumnes tiren del món audiovisual. Aquesta vegada el tema que va escollir l'encarregada era sobre la identitat de gènere: a una botiga de joguines en horari nocturn, una nina puja a un cotxe teledirigit. Ella vol conduir (enllaç vídeo) 

---

Acabat el vídeo, Sara va comentar que no pel fet de ser dona una persona ha de dur una samarreta rosa i per se home una samarreta blava, que cadascú ha de trobar el seu lloc i la seva identitat en el món. Novament el silenci de la resta. Poc participatiu aquest grup.

Vaig preguntar si sabien el que era la identitat de gènere i veient la reacció ho vaig explicar. Per tant aquest són els travestis?- va preguntar un noi al final de la classe. Em va tocar també definir travestisme, transexualitat i després, responent a les seves altres preguntes metrosexualitat. 

Resum de l'anterior, senten moltes coses, veuen encara més. Però habitualment no pregunten els dubtes i es queden amb el primer que els hi diu un amic o amiga. 

Tot just aquests dies he acabat el treball sobre l'enquesta que publicava a l'Entrada "Enquesta "Joves, religiositat i ús del propi cos"" el passat 11 de gener. En properes entrades aniré publicant part dels resultats.

Tant de bo des de casa, des de l'escola aprenguem a ser més propers als infants i joves, més receptius a les seves inquietuds.

---

Col·laboració: Sara, alumna de 2n d'ESO, dimarts 17/01/2017 

Morí en el Mediterráneo (Dia Drets dels Infants 2016)

Amb motiu de la celebració el dia d'avui del Dia dels Drets dels Infants, a l'escola hem tornat a treballar aquesta proposta a partir del que passa amb els infants immersos en els processos de moviments de refugiats entre països per situacions de guerres o altres. 

Una de les diverses propostes que ens feien per treballar amb els alumnes ha estat la que ofereix la Comisión Española de Ayuda al Refugiado a partir de la coneguda cançó de Joan Manel Serrat, "Nací en el Mediterráneo". 

Cal dir que tot té el seu temps i el temps passa per tot. La cançó de Serrat, prou coneguda per les generacions actuals adultes, és desconeguda en el 99% dels casos dels alumnes actuals de 2n d'ESO, per la qual cosa va fer faltar donar-los algunes explicacions complementàries.

Tot i així, en el moment de participació a la classe, el que més va sortir va ser aturar les guerres i com a missatge ànims, que tot canvia cap a millor. La pancarta representativa del nostre grup classe va ser aquesta. Ara es porta el llenguatge amb els "hashtag" o etiquetes i és per això que es va actualitzar el missatge amb una nova presentació.

Cadena infinita de favors

Aquesta vegada l'encarregada va escollir el vídeo anterior (enllaç). Ella raonava que mostra com hem d'ajudar-nos els uns als altres. Algun altre company raonava que el món és millor si tots ens ajudem. I algú es va quedar amb un simple "ja l'he vist molts cops!"

---

Fullejant el llibret del Bon dia de l'escola vaig trobar el següent conte de la tribu dels Cheroke americans que trobo que és una altra versió del mateix, com també ho és el mite del carro alat de Plató.

Un matí un vell indi Cherokee li va explicar al seu nét sobre una batalla que ocorre a l'interior de totes les persones. L’avi li va dir: "Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres. Un és Malvat - És ira, enveja, gelosia, tristesa, pesar, avarícia, arrogància, autocompasió, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, fals orgull, superioritat i ego..-“ 

"L'altre és Bé - És alegria, pau amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat, veritat, compassió i fe."

El nét ho va meditar per un minut i després va preguntar al seu avi: -“Quin llop guanya?” El vell Cherokee va respondre, "Aquell al que tu alimentis."

---

Col·laboració: Natàlia C, alumna de 2n d'ESO, dijous 20/10/2016 

Nou líder o lideresa mundial

D'aqui 15 dies, dimarts 8 de novembre, els Estats Units d'Amèrica celebren les seves 58 eleccions presidencials amb la lluita entre Hillary Clinton i Donald Trump. Dfonturant els últims dies em sentit moltes coses, la majoria fora de to.

A simple vista algú pot pensar que Hillary és millor opció, com a mínim per que representarà una nova fita per a les dones, arribar per primera vegada a la presidència de la primera potència mundial. Però no oblidem que Barack Obama també representava l'arribada per primera vegada d'una persona de color a la presidència i poc han canviat les coses en l'aspecte interracial.

En aquesta Entrada vull recollir una conversa dels periodistes Josep Cuní, i Pilar Rahola amb Diana Negre, periodista catalana especialitzada en la política d'aquel país. Resum, o dolent o pitjor. 

Treballem massa hores?

Amb aquesta Entrada d'avui enceto una nova seccció d'aquest Bloc. Ja des de fa anys a la meva escola, com a tantes altres, iniciem el dia amb un breu moment d'aturada per grups classe, preparat pel professor o pels propis nois i noies. De vegades és una reflexió, de vegades algun mini debat d'algun fet d'actualitat i de vegades una pregària explícita.

Per experiència puc dir que aquesta experiència, dia a dia, mes a mes, curs a curs, es converteix en un ric sediment que  nois i noies s'emporten amb ells quan deixen l'escola. És per això que he decidit aprofitar el servei que ells realitzen per enriquir aquest Bloc.

Es poden buscar les diverses entrades a l'etiqueta Bon dia escolar.

---

Ella raonava que aquest vídeo fa pensar als nois i joves sobre les feines escolars que tenen, quan no s'adonen de quantes feines tenen també altres moltes persones.  

Aquesta proposta reflexiva va arribar en el dia adient, ja que era dia de lliurament de les primers notes del curs. Reconduït, va servir per fer-los adonar que cal treballar més i millor. Algú raonava que semblava que encara "no havien tornar de l'estiu".

---

Col·laboració: Anna C, alumna de 2n d'ESO, dimarts 18/10/2016 

Tràfic de persones, i les vacances? I la llibertat?

Comença aquesta setmana el nou curs 2016-17. Pel que respecta al Bloc Tunajifunza vull iniciar-lo amb una reflexió sobre les vacances, un dret inclòs dins dels Drets Humans i dins de la Doctrina Social de l'Església.

I vull fer-ho, per un costat, per les celebracions d'ara fa uns dies del Dia Internacional contra la Tracta d'Esclaus (el 23 d'agost) i del Dia Internacional de les Víctimes de les Desaparicions (el 30 d'agost) i, per un altre costat, a partir d'una sèrie de televisió que la cadena Cuatro ha emès al llarg de l'estiu, "Esclavas", amb la prostitució i el tràfic de dones com a tema base.

Un breu resum del programa i els 8 capítols el trobem en aquest vídeo...

Algunes de les frases de les noies són aquestes...

• LOveth: " Con los rituales mágicos de vudú, yo creo, me obligaron a esa situación",
• Obdulia: "En mi país, en el campo con la familia era más pobre, pero más feliz",
• Marcela: "El primer día me obligaron a drogarme y el cliente se quitó el preservativo",
• Irina: "Pensé que se acababa mi vida",
• Olga: "Cada día hacía de cinco a quince servicios",
• Maria: "Con mi primer cliente sentí asco de mi persona y de mi cuerpo",
• Andrea: "Ejercí en cuatro clubes y estuve dos años trabajando en el polígono Marconi",
• Patricia: "Me vi obligada por mi mamá bajo la amenaza de perder la custodia de mi bebé",
• Elisa: "Casada y con tres hijos, viaja a España. No sabía que me encontraría esto"

---

Per una altra banda, anem un moment a alguns documents de caire programàtic mundial:.

L'article 24 de la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 diu el següent, "Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades." 

I l'Església manifestà quelcom similar molt abans, el 15 de maig de 1891 a l'Enciclica "Rerum Novarum" del papa Lleó XIII (veure l'Entrada "DES: La Rerum Novarum" de 7/10/2015). Els article 30 (teològicament) i 31 (socialment) tracten el tema del descans necessari per a tot treballador. 

El 31 diu en concret... "...lo primero que se ha de hacer es librar a los pobres obreros de la crueldad de los ambiciosos, que abusan de las personas sin moderación, como si fueran cosas para su medro personal... Como todo en la naturaleza del hombre, su eficiencia se halla circunscrita a determinados límites, más allá de los cuales no se puede pasar. Cierto que se agudiza con el ejercicio y la práctica, pero siempre a condición de que el trabajo se interrumpa de cuando en cuando y se dé lugar al descanso. ... Establézcase en general que se dé a los obreros todo el reposo necesario para que recuperen las energías consumidas en el trabajo, puesto que el descanso debe restaurar las fuerzas gastadas por el uso. En todo contrato concluido entre patronos y obreros debe contenerse siempre esta condición expresa o tácita: que se provea a uno y otro tipo de descanso, pues no sería honesto pactar lo contrario, ya que a nadie es lícito exigir ni prometer el abandono de las obligaciones que el hombre tiene para con Dios o para consigo mismo."

Com podem veure, la societat civil a mitjans del segle XX, i l'Església a finals del XIX ja van fer les primeres crides al descans diari i setmanal i a les vacances periòdiques dels treballadors. Tota una fita dels drets de les persones

Però què hi ha de les noves formes d'esclavatge que es donen avui en dia? Aquelles situacions mogudes per la cobdícia d'uns, la indefensió d'altres i la ignorància de la majoria? Per exemple...

• Saps que els nens soldat a l'Àfrica, per exemple, són obligats a lluitar si no volen que facin mal a les seves famílies? I si no en tenen, la prova definitiva és disparar contra un company... si no vols que et disparin a tu.
• Saps que en alguns llocs de països llatinoamericans, les grans multinacionals obliguen a traslladar-se de les seves terres ancestrals a comunitats indígenes i a canvi els obliguen a treballar una mitjana de 12 hores (o de fosc a fosc, per que no veuen la llum del sol) a les mines?
• Saps del funcionament de les maquiles de teixit o sabatilles en països asiàtics, en el que respecta a horaris, torns, treball infantil...? 
• Saps que en els grans centres comercials, a casa nostra, les botigues llogades estan obligades a tenir les portes obertes l'horari sencer de tots els dies d'obertura del centre? Has pensat que passa amb les més petites si el dependent ha d'anar al wc? si hi ha una qüestió familiar urgent? Si ho fan i ho
• Saps dels problemes de la majoria de pares i mares, i molt més les famílies monoparentals, per conciliar família i treball? Quan els infants estan malalts? Quan ...?

Davant les noves formes d'esclavatge, 

el teu paper és de cobdícia, 

d'indefensió o d'indiferència?

Fi de l'any Fourvière; no de la promesa, oi?

El 23/07/2015 incloïa en aquest mateix Bloc l'entrada "2015-2016 Any Fourvière", presentant l'inici del segon any dedicat al bicentenari marista, amb l'aprofundiment en l'experiència dels joves mossèns francesos que es van comprometre aquell 23 de juliol de 1816 a crear la societat de Maria. 

Avui, un any després, fa 200 anys d'aquella promesa, la qual es pot consultar a l'entrada "Promesa de Fourvière" de 5 de novembre de 2015. 

Però, que en queda actualment del desig d'aquells joves? Com s'ha estès en el temps i en la geografia aquesta obra de Maria?  El següent vídeo ens ho explica. 

I per una altra banda, si vols aprofundir més, pots llegir la carta "La revolució de la tendresa" que el germà Emili Turú, Superior general, ha dirigit als Maristes de Champagnat amb l'ocasió d'aquest any.

I el què és més important, que fem cadascun de nosaltres, membres de la família marista, per ajudar a estendre l'Evangeli?