dimarts, 29 de novembre del 2016

Podran... però no ho fan. Dret o opció?

Recordo diversos moments en que per motius laborals o de contractació de serveis he hagut de singar algun document sí o sí, de forma ràpida i gairebé sense tenir temps de pensar. En diversos contractes laborals que m'ha tocat signar, en diversos espais del document només posava "Segons Conveni". La primera vegada no vaig ser capaç de preguntar. La darrera, la resposta que se'm va donar va ser "busca el conveni que jo no el tinc".  

Això ve al cas revisant les informacions i les imatges de la presa de possessió del president Rajoy i dels seus ministres davant del rei Felip. Llegeixo a la premsa que "Como ocurría con Juan Carlos I, el acto tendrá lugar en el Palacio de la Zarzuela. Las diferencias, sin embargo, serán varias. En primer lugar, que ahora los ministros y el presidente tienen la opción de decidir si quieren jurar o prometer su cargo teniendo en la mesa con el ejemplar de la Constitución también una Biblia y un crucifijo. Durante el reinado de don Juan Carlos, los elementos religiosos estaban siempre incluidos en el protocolo del acto que organizaba la Casa del Rey. Pese a algunas críticas por la presencia de la Biblia y el crucifijo siendo España un Estado aconfesional, no hubo ningún cambio. Sin embargo, en la etapa de Felipe VI la casa real ha entendido que para respetar la libertad religiosa que quienes juran o prometen su cargo ante el rey, debe dar la opción a elegir. De esta forma, Mariano Rajoy este lunes y los ministros que elija el viernes podrán indicar en Zarzuela si quieren leer la fórmula de jura o promesa de su cargo bien sólo con la Constitución, sin elementos religiosos en la mesa, o bien con el crucifijo.".

Veure l'àlbum de fotografies
La nova monarquia dóna l'opció d'escollir si jurar o prometre i també si davant o no de signes religiosos. I així és com, el dia en qüestió, cap dels protagonistes va decidir acollir-se a aquesta opció. Us imagineu haver de posar i treure la Biblia i el crucifix en mig de l'acte solemne, com si d'una obra de teatre es tractés, amb l'utillatge? Queda una mica malament demanar-ho. Creieu que ho faria un ministre que jura el càrrec per primer cop? Cal tenir molt valor.

Optar per jurar o prometre és més senzill de gestionar i així és com van decidir fer-ho les senyores Santamaria i Cospedal, només prometr; la resta van fer servir la fórmula del jurament. I un detall que s'escapa si no es miren les fotografies (enllaç a l'album) de forma acurada són la disposició de les mans. Us convido a fer-ho. Quins són els ministres que posen les seves mans a la Bíblia i a la Constitució? Quins només a la Bíblia? Quin només a la Constitució? 

Novament són Santamaria i Cospedal les que disposen només la seva mà dreta sobre la Constitució. No sorprèn massa, és una forma coherent amb la formula de la promesa. En canvi sorprèn, i molt, l'opció dels ministres Montoro, de Guindos i Menéndez, que semblen fer-ho només a sobre de la Bíblia. Increïble en un estat aconfessional. 

Tot i ser una persona creient i catòlic, el que més em sorprèn és que hi siguin presents ambos símbols (Bíblia i crucifix) en aquest acte. Què hi ha de la sensibilitat davant els altres? Algú ha pensat que un nou ministre no es trobi còmode davant aquests 2 símbols però no gosi manifestar-ho? És més, quina imatge estem donant als milions d'espanyols de confessions no cristianes? És el govern una institució que representa només als cristians? Ho és de tots els espanyols, però cal passar pel catolicisme? És el rei qui ha de decidir aquests aspectes, que semblen menors, però tenen una visualització externa enorme? És així com el nou titular de la Corona pretén ser el rei de tots els espanyols? Ara com ara ja s'hi ha tret gairebé al 49% dels catalans en edat de vot, vol fer-ho també amb els d'altres confessions religioses? Crec que cal una reflexió més profunda... o esperar a veure quins nous temps aporta la futura reina Elionor?

Tot dit, i a continuar fent!

dijous, 24 de novembre del 2016

Confirmació, tot el que cal saber


Resum de les diverses Entrades dels dies passats sobre la Confirmació:
  • Algunes claus teològiques, enllaç
  • Casos reals, de la pròpia vida, enllaç
  • El sagrament present a la Bíblia, enllaç


dimarts, 22 de novembre del 2016

Sagraments d'iniciació: Confirmació. A la Bíblia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

"Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres"
 
"Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir: --He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món."  
(Mt 28,16-20)

"Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. Els digué: --Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons."              
(Mc 16,14-18)

"Els digué: --Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt."              
(Lc 24,46-49) 

"Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó."                   
(Jn 20,19-23)

  • Després de les Entrades sobre el sagrament de la Confirmació de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb un text bíblic clàssic, el de l'enviament dels deixebles per Pentecosta, en les seves diverses versions. 

  • Tots quatre evangelis finalitzen de la mateixa manera, i això és interessant perquè dóna la idea de la importància del fet. 
  • Després de tot el protagonisme de Jesús al llarg dels 3 anys aproximats que recullen aquests llibres, es passa el testimoni als deixebles, "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus" (cfr. Mt 28, X). I a partir d'ells, se'ns passa també a a tots aquells que vulguem acollir el missatge de Jesus el Crist. També a nosaltres.

 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 28,1-20?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dilluns, 21 de novembre del 2016

Sagraments d'iniciació: Confirmació. I avui en dia?

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.


La Confirmación: claves pastorales

¿Qué aspectos crees centrales para proponer el sacramento al creyente de hoy como fuente de salvación? Lo que no se puede olvidar, la clave básica de todo.
El aspecto central del sacramento de la Confirmación es que se trata de un segundo paso del proceso de iniciación cristiana, que confiere crecimiento y profundidad a la gracia recibida en el Bautismo. 

Tal como leemos en el núm.1303 del Catecismo, con la Confirmación se reafirman algunos de los aspectos que ya se proponían como centrales en el Bautismo:
  • nos introduce más profundamente en la filiación divina que nos hace decir, ahora ya como adultos, "Abbá, Padre" (cfr. Rm 8,15).;
  • nos une más firmemente a Cristo;
  • aumenta en nosotros los dones del Espíritu Santo;
  • hace más perfecto nuestro vínculo con la Iglesia (cfr. LG 11);
  • nos concede una fuerza especial del Espíritu Santo para difundir y defender la fe mediante la palabra y las obras como verdaderos testigos de Cristo, para confesar valientemente el nombre de Cristo y para no sentir jamás vergüenza de la cruz.

¿Qué dificultades crees que existen en nuestro ambiente para vincularse a él?
Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. Î avui en dia" de 20 de septiembre de 2016 sobre las dificultades que advierto en nuestro entorno en cuanto a la vinculación con la Iglesia y la celebración de los sacramentos en general.

Centrándonos ahora en el sacramento de la Confirmación, algunas de las dificultades que advierto en nuestro entorno en cuanto a la celebración y vinculación son:
  • En los últimos tiempos se han experimentado diversidad de maneras de realizar la iniciación cristiana: los actuales “abuelos” aun realizaron esta iniciación antes de los 10 años; la gente de mi generación (cuarentones) a lo largo de los primeros años de vida, con la 1ª comunión como proceso previo a la Confirmación; y hoy en día, se ha ido implementando un nuevo modelo, en el que adolescentes y jóvenes realizan el proceso catecumenal completo, por alguna llamada, de forma conjunta, a lo largo de uno o dos años. Este aspecto organizativo debiera ser revisado, puesto que del modelo utilizado se desprenden acciones concretas de llamada y promoción.
  • Es un grave problema la desconexión existente entre el proceso catequético (llevado fundamentalmente desde el colegio) y el momento sacramental (dirigido desde la parroquia). Han sido diversas las celebraciones en las que los confirmandos y sus familias han quedado decepcionadas de las palabras o los actos del ministro celebrante, respecto a lo propuesto y vivido durante el tiempo de catequesis. Por intentos que haya habido de limar asperezas, la imagen transmitida no es la adecuada. 
  • No existe una conciencia clara de lo que representa el sacramento, se ve más como una meta a conseguir que no como un paso más de un proceso a lo largo de la vida. 
  • También representa un problema las nuevas situaciones familiares que han aparecido en los últimos tiempos. Hay en casos que se siguen sintiendo llamadas, de una manera u otra, por Cristo y el mensaje evangélico, y a las que la Iglesia no sabe cómo acoger. ¿Cómo podemos hacer atractiva la vida cristiana a jóvenes hijos de familias monoparentales o de padres separados, homosexuales u otros, si lo único “que se oye” son críticas a su tipo de familia?
Como ya manifesté en la reflexión de las claves pastorales del Bautismo, con este escenario dado, cobra importancia la necesidad de recuperar el significado de los procesos de iniciación cristiana para las familias, así como evitar la desconexión de la iniciación en la comunidad con la iniciación existencial del individuo.


¿Qué aspectos en nuestro ambiente crees que son una oportunidad para presentarlo? ¿Qué experiencias, que estrategias, qué procesos crees que ayudarían a vincularse a él?
Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. I avui en dia?" de 20 de septiembre de 2016 sobre las oportunidades y experiencias que pudieran tenerse en cuenta en nuestra realidad concreta de forma general para presentar la Iglesia y la vida cristiana y que son válidas, también, para el resto de sacramentos.

Centrándonos ahora en el sacramento de la Confirmación:
  • Debiéramos presentar la catequesis de Confirmación como un proceso de iniciación cristiana a largo plazo, no solo como algo puntual para recibir el sacramento. 
  • Los adolescentes y jóvenes son personas en ebullición. Con ganas de descubrir y de probar. Cuando se sienten llamados por algo, y más en grupo, son imparables. Esto debiera hacernos ver la oportunidad que representa la propuesta de la catequesis y el sacramento de la Confirmación en esta edad. 
  • Los diversos ambientes de los que disponemos desde la pastoral marista, colegial y provincial en Catalunya, son una gran oportunidad que ofrecen campos de acción diversos por el otro, por el prójimo. Son opciones las cuales, una u otra, pueden parecer llamativas para los jóvenes. Somos capaces de generar dudas en los jóvenes y ganas de colaborar en cambiar el mundo, en educar lo que me han educado, en hacer algo por los demás.
  • Lo que intuyo que falta es un nexo de unión entre la acción que se propone y la reflexión y oración que debiera acompañar toda acción cristiana. Con la excepción de lo que supone la Pascua de Les Avellanes, creo que no somos capaces de generar un ambiente comunitario de cristianos que luchan pero que también conviven, se acompañan y celebran. El proceso catequético (y post catequético) de la Confirmación bien pudiera ser un espacio de vida comprometida desde la misión cristiana.
  • También la existencia de Grupos de Vida Cristiana en Catalunya, similares a las Fraternidades del Movimiento Champagnat de la Familia Marista, bien pudiera ser una forma de ofrecer un camino claro de continuidad para la vivencia comunitaria cristiana en edad ya adulta.

Sagraments d'iniciació: Confirmació. I avui en dia?

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.


La Confirmación: claves pastorales

¿Qué aspectos crees centrales para proponer el sacramento al creyente de hoy como fuente de salvación? Lo que no se puede olvidar, la clave básica de todo.
El aspecto central del sacramento de la Confirmación es que se trata de un segundo paso del proceso de iniciación cristiana, que confiere crecimiento y profundidad a la gracia recibida en el Bautismo. 

Tal como leemos en el núm.1303 del Catecismo, con la Confirmación se reafirman algunos de los aspectos que ya se proponían como centrales en el Bautismo:
  • nos introduce más profundamente en la filiación divina que nos hace decir, ahora ya como adultos, "Abbá, Padre" (cfr. Rm 8,15).;
  • nos une más firmemente a Cristo;
  • aumenta en nosotros los dones del Espíritu Santo;
  • hace más perfecto nuestro vínculo con la Iglesia (cfr. LG 11);
  • nos concede una fuerza especial del Espíritu Santo para difundir y defender la fe mediante la palabra y las obras como verdaderos testigos de Cristo, para confesar valientemente el nombre de Cristo y para no sentir jamás vergüenza de la cruz.

¿Qué dificultades crees que existen en nuestro ambiente para vincularse a él?
Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. Î avui en dia" de 20 de septiembre de 2016 sobre las dificultades que advierto en nuestro entorno en cuanto a la vinculación con la Iglesia y la celebración de los sacramentos en general.

Centrándonos ahora en el sacramento de la Confirmación, algunas de las dificultades que advierto en nuestro entorno en cuanto a la celebración y vinculación son:
  • En los últimos tiempos se han experimentado diversidad de maneras de realizar la iniciación cristiana: los actuales “abuelos” aun realizaron esta iniciación antes de los 10 años; la gente de mi generación (cuarentones) a lo largo de los primeros años de vida, con la 1ª comunión como proceso previo a la Confirmación; y hoy en día, se ha ido implementando un nuevo modelo, en el que adolescentes y jóvenes realizan el proceso catecumenal completo, por alguna llamada, de forma conjunta, a lo largo de uno o dos años. Este aspecto organizativo debiera ser revisado, puesto que del modelo utilizado se desprenden acciones concretas de llamada y promoción.
  • Es un grave problema la desconexión existente entre el proceso catequético (llevado fundamentalmente desde el colegio) y el momento sacramental (dirigido desde la parroquia). Han sido diversas las celebraciones en las que los confirmandos y sus familias han quedado decepcionadas de las palabras o los actos del ministro celebrante, respecto a lo propuesto y vivido durante el tiempo de catequesis. Por intentos que haya habido de limar asperezas, la imagen transmitida no es la adecuada. 
  • No existe una conciencia clara de lo que representa el sacramento, se ve más como una meta a conseguir que no como un paso más de un proceso a lo largo de la vida. 
  • También representa un problema las nuevas situaciones familiares que han aparecido en los últimos tiempos. Hay en casos que se siguen sintiendo llamadas, de una manera u otra, por Cristo y el mensaje evangélico, y a las que la Iglesia no sabe cómo acoger. ¿Cómo podemos hacer atractiva la vida cristiana a jóvenes hijos de familias monoparentales o de padres separados, homosexuales u otros, si lo único “que se oye” son críticas a su tipo de familia?
Como ya manifesté en la reflexión de las claves pastorales del Bautismo, con este escenario dado, cobra importancia la necesidad de recuperar el significado de los procesos de iniciación cristiana para las familias, así como evitar la desconexión de la iniciación en la comunidad con la iniciación existencial del individuo.


¿Qué aspectos en nuestro ambiente crees que son una oportunidad para presentarlo? ¿Qué experiencias, que estrategias, qué procesos crees que ayudarían a vincularse a él?
Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. I avui en dia?" de 20 de septiembre de 2016 sobre las oportunidades y experiencias que pudieran tenerse en cuenta en nuestra realidad concreta de forma general para presentar la Iglesia y la vida cristiana y que son válidas, también, para el resto de sacramentos.

Centrándonos ahora en el sacramento de la Confirmación:
  • Debiéramos presentar la catequesis de Confirmación como un proceso de iniciación cristiana a largo plazo, no solo como algo puntual para recibir el sacramento. 
  • Los adolescentes y jóvenes son personas en ebullición. Con ganas de descubrir y de probar. Cuando se sienten llamados por algo, y más en grupo, son imparables. Esto debiera hacernos ver la oportunidad que representa la propuesta de la catequesis y el sacramento de la Confirmación en esta edad. 
  • Los diversos ambientes de los que disponemos desde la pastoral marista, colegial y provincial en Catalunya, son una gran oportunidad que ofrecen campos de acción diversos por el otro, por el prójimo. Son opciones las cuales, una u otra, pueden parecer llamativas para los jóvenes. Somos capaces de generar dudas en los jóvenes y ganas de colaborar en cambiar el mundo, en educar lo que me han educado, en hacer algo por los demás.
  • Lo que intuyo que falta es un nexo de unión entre la acción que se propone y la reflexión y oración que debiera acompañar toda acción cristiana. Con la excepción de lo que supone la Pascua de Les Avellanes, creo que no somos capaces de generar un ambiente comunitario de cristianos que luchan pero que también conviven, se acompañan y celebran. El proceso catequético (y post catequético) de la Confirmación bien pudiera ser un espacio de vida comprometida desde la misión cristiana.
  • También la existencia de Grupos de Vida Cristiana en Catalunya, similares a las Fraternidades del Movimiento Champagnat de la Familia Marista, bien pudiera ser una forma de ofrecer un camino claro de continuidad para la vivencia comunitaria cristiana en edad ya adulta.

diumenge, 20 de novembre del 2016

Morí en el Mediterráneo (Dia Drets dels Infants 2016)

Amb motiu de la celebració el dia d'avui del Dia dels Drets dels Infants, a l'escola hem tornat a treballar aquesta proposta a partir del que passa amb els infants immersos en els processos de moviments de refugiats entre països per situacions de guerres o altres. 

Una de les diverses propostes que ens feien per treballar amb els alumnes ha estat la que ofereix la Comisión Española de Ayuda al Refugiado a partir de la coneguda cançó de Joan Manel Serrat, "Nací en el Mediterráneo". 


Cal dir que tot té el seu temps i el temps passa per tot. La cançó de Serrat, prou coneguda per les generacions actuals adultes, és desconeguda en el 99% dels casos dels alumnes actuals de 2n d'ESO, per la qual cosa va fer faltar donar-los algunes explicacions complementàries.

Tot i així, en el moment de participació a la classe, el que més va sortir va ser aturar les guerres i com a missatge ànims, que tot canvia cap a millor. La pancarta representativa del nostre grup classe va ser aquesta. Ara es porta el llenguatge amb els "hashtag" o etiquetes i és per això que es va actualitzar el missatge amb una nova presentació.

divendres, 18 de novembre del 2016

Sagraments d'iniciació: Confirmació. Un cas

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.


La Confirmación: un caso para la reflexión

Cada año un pequeño grupo de jóvenes de la edad de Bachillerato se prepara a través de la catequesis y de los seminarios de religión y voluntariado para realizar la Confirmación. Algunos de ellos, además a lo largo del curso escolar en el que se confirman, pero también durante algunos más, participan de los movimientos juveniles de la FAJMACOR o el CMS como animadores, colaboran en alguna de las diversas asociaciones sociales vinculadas al Instituto y participan de la Pascua juvenil de Les Avellanes. Todo ello da a entender que el aspecto de compromiso social y por la educación en el tiempo libre se vive de forma muy intensa, lo mismo que la vivencia cristiana.

El año pasado la celebración de la confirmación tuvo lugar en la iglesia colegial un viernes del mes de junio con la presencia del actual arzobispo de Barcelona, Juan José Omella. A título de anécdota... ¡Cual fue la sorpresa de los jóvenes y de toda la parroquia cuando en sus palabras de saludo, se dirigió "a este fenomenal grupo de jóvenes de La Salle!

Repasando años atrás, lo que suele ocurrir cuando pasa el tiempo de juventud en el que uno se ha podido dedicar al voluntariado, cuando aparecen las obligaciones laborales o de noviazgo que llevan a otras etapas familiares, es que se da una desvinculación de este mundo educativo-social-religioso en el que han estado implicados. Una expresión típica es "ya has entrado en el mundo de los adultos, en el mundo de verdad". A partir de ese momento la participación en la vida de la Iglesia queda muy reducida, como creyentes no practicantes, en la mayoría de los casos.

Posibles preguntas que se plantean, sin ánimo alguno de juzgar, puesto que parece claro que se está dando un muy buen proceso vocacional por el compromiso educativo y social fundamentado en la misión cristiana... ¿cómo es que no se sienten llamados estos jóvenes a continuar su camino cristiano en la vida adulta? ¿cómo es que vibran con la Iglesia marista pero no mayormente con la diocesana? ¿qué propuestas se hacen desde la planificación estratégica de la pastoral ? ¿Qué acompañamiento? ¿Qué vinculación hay con parroquias cercanas o con grupos de vida cristiana de adultos? ¿Hemos de darnos por satisfechos, como Institución, en haber ayudado a poner unos cimientos, olvidando el proceso posterior? Haciendo referencia a la anécdota del arzobispo Omella, ¿tanto cuesta una mínima coordinación entre la congregación y la diócesis? ¿ha de quedar esta reducida a unas breves gestiones previas para concertar la agenda, y una charla 5 minutos antes de empezar el acto? ¿Qué hace cada una de las dos instituciones por cambiar la situación? ¿cómo fue tu proceso de iniciación cristiana, tu experiencia?


dimarts, 15 de novembre del 2016

Sagraments d'iniciació: Confirmació

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.


La Confirmación: claves teológicas
Trobem la informació referent al sagrament a:

Tipo de sacramento y aspectos que hace presentes.
Con el Bautismo y la Eucaristía, el sacramento de la Confirmación constituye el conjunto de los sacramentos de iniciación cristiana, cuya unidad debe ser salvaguardada. Por tanto, este sacramento es necesario para la plenitud de la gracia recibida en el Bautismo.

Como ya expliqué en el sacramento del Bautismo, desde tiempos de los apóstoles, para ser cristiano se sigue un camino de iniciación de varias etapas pero que a lo largo de los tiempos y en lugares diferentes se ha llevado a cabo a ritmos diversos. Aun así, este itinerario comprende algunos elementos esenciales que no pueden faltar: el anuncio de la Palabra, la acogida del Evangelio, la conversión, la profesión de fe, el Bautismo en sí mismo, la efusión del Espíritu Santo y el acceso a la Eucaristía.

A los ya bautizados el sacramento de la Confirmación les hace presentes diversos aspectos: 
  • los enriquece con una fortaleza especial del Espíritu Santo,
  • los une más íntimamente a la Iglesia, en comunión con los hermanos en Cristo,
  • y quedan así aún más obligados, como auténticos testigos de Cristo al mundo, a extender y defender la fe con sus palabras y sus obras.

Símbolo central del sacramento. Significado. 
El símbolo central del sacramento de la Confirmación es la unción con el aceite en la frente del confirmando, hecha con la imposición de la mano y con las siguientes palabras del ministro: “Recibe por esta señal el don del Espíritu Santo”. En el rito oriental la unción se realiza sobre las partes más significativas del cuerpo: frente, ojos, nariz, oídos, labios, pecho, espalda, manos y pies, y cada unción va acompañada de la fórmula: "Sello del don que es el Espíritu Santo".

El aceite utilizado es el que fuera consagrado, en el rito romano, por el obispo en la celebración de la misa crismal de Jueves Santo, con un sentido de comunión de la Iglesia local. En las Iglesias de Oriente, esta consagración está reservada al Patriarca.

La unción es un simbolismo bíblico y antiguo, con numerosas significaciones: el aceite es signo de abundancia (cfr. Dt 11,14, etc.) y de alegría (cfr. Sal 23,5; 104,15); purifica (unción antes y después del baño) y da agilidad (la unción de los atletas y de los luchadores); es signo de curación, pues suaviza las contusiones y las heridas (cfr. Is 1,6; Lc 10,34): Por otro lado, el ungido irradia belleza, santidad y fuerza.

Todas estas significaciones de la unción con aceite se encuentran en la vida sacramental. La unción antes del Bautismo con el óleo de los catecúmenos significa purificación y fortaleza; la unción de los enfermos expresa curación y consuelo. La unción del santo crisma después del Bautismo, en la Confirmación y en la Ordenación, es signo de consagración.

El sujeto del sacramento es cualquier persona que haya sido previamente bautizada y que desee continuar en el camino de Cristo, por ella misma si es adulta, o por opción de sus padres, si no tiene todavía uso de razón.


Otros símbolos presentes en el sacramento. Significado. 
En la Conformación suelen aparecer otros muchos símbolos que complementan el símbolo fundamental, pero que no son tan importantes. Veamos cuales son y su significado:
  • Consagración del Santo Crisma: ya comentado en el punto anterior.
  • El padrino o madrina: es aquella persona  que ha dado ayuda espiritual al candidato en su tiempo de preparación. Se prefiere que sean los del Bautismo, para remarcar la unidad entre los dos sacramentos. En un momento dado de la ceremonia, se realiza la presentación del confirmando al obispo por parte del padrino.
  • La renovación de las promesas del Bautismo: cuando la Confirmación se celebra de forma separada al Bautismo, como es el caso en el rito romano, la liturgia comienza con la renovación de las promesas del Bautismo y la profesión de fe de los confirmandos, con el mismo significado de unión de ambos sacramentos.
  • Los cirios: los confirmandos suelen llevar unos cirios que recuerdan el del Bautismo y que son símbolo del testimonio que se pretende dar, luz para el mundo.
  • La extensión de manos: el obispo extiende sus manos sobre todos los confirmandos mientras invoca la efusión del Espíritu Santo. Este gesto, desde el tiempo de los Apóstoles, es el signo del don del Espíritu. 
  • El beso de paz: símbolo con el que suele concluir el rito del sacramento significa y manifiesta la comunión eclesial con el obispo y con todos los fieles.
  • La Eucaristía: la celebración de la Confirmación dentro de la Eucaristía es otro símbolo que contribuye a subrayar la unidad de los tres sacramentos de iniciación cristiana.
  • La comunidad: como en el resto de sacramentos, es importante la comunidad que acompaña. Es un símbolo celebrativo de hermanos en la fe.
  • El símbolo del ministro: el ministro originario de la Confirmación es el obispo. En el rito romano es así habitualmente, aunque éste puede conceder a presbíteros la facultad de administrarlo. Es un símbolo de comunión eclesial  y de recuerdo de los orígenes apostólicos de los que los obispos son herederos, así como de la misión que se les encargó de ser testimonios de Cristo. Es interesante notar que si un cristiano está en peligro de muerte, cualquier presbítero puede darle la Confirmación.

¿Imprime carácter o no? 
La Confirmación es uno de los sacramentos que imprime carácter en el alma de la persona que lo recibe. Este carácter es el signo de que Jesucristo ha marcado al cristiano con el sello de su Espíritu revistiéndolo de la fuerza de lo alto para que sea su testigo. En el momento de la Confirmación se levanta acta que queda archivada en los locales parroquiales o del obispado correspondiente.

Nuevamente, como en el caso del Bautismo, el punto clave en el que se basa este signo imborrable es que por la fidelidad de Dios hacia nosotros, nunca dejamos de ser Hijos de Dios, aunque por nuestras acciones pudiéramos dejar de serlo. Por ser indeleble, no puede ser repetida.

dijous, 10 de novembre del 2016

Un reflex dels adolescents actuals


Aquesta vegada em van sorprende alumnes de 4t d'ESO en venir ells mateixos a demanar-me poder fer el Bon dia, una hora que pensava  dedicar al repàs abans de la prova prevista del dia següent. Pesant que la iniciativa venia d'ells, vaig acceptar sense problema. Veiem primer aquesta reflexió (enllaç vídeo

Un cop acabat el vídeo, tota la classe va quedar en silenci. Fins i tot els dos alumnes que havien proposat la dinàmica. Preguntant-los directament em van respondre "ja està". Insistint una mica vaig aconseguir que s'obrís un petit debat. Tot el que va sortir d'ells és que cal fer el que un li agrada i no sempre fer cas als pares i els grans, als que veuen que sovint no són feliços.

Navegant per la Xarxa vaig saber que Lytos (canal youtube), Carlos Vidal, mallorquí de 28 anys, és un cantant multifacètic raper, beatboxing però que també és músic, escriptor, productor, mesclador de so, youtuber, expert en xarxes socials...  El seu estil enganxa fàcilment amb el jovent.  Buscant una mica més entre els seus vídeos vaig trobar un altre , vaig trobar un altre vídeo "DOS NUEVAS SECCIONES Y..." (enllaç) que tot i ser una mica llarg, em va obrir una visió diferent d'aquest Lytos, la del treball, treball i treball. Els hi faré veure un altre dia.

Amb aquesta entrada vull retratar alguns aspectes que intueixo en els adolescents i joves:
  1. Són persones inquietes que s'interroguen per un munt de coses.
  2. Tenen accés i capacitat de trobar gairebé qualsevol tipus d'informació.
  3. La forma més fàcil de fer-ho és navegant per la xarxa des dels seus mòbils.
  4. Troben més difícil el preguntar als adults
  5. Vista la informació, es queden amb 1 o 2 idees, no sempre les més importants. 
  6. Són poc reflexius.
  7. Els hi falta el sentit de la constància, del treball, treball, treball...
Tant de bo des de casa, des de l'escola aprenguem a ser més propers als infants i joves, més receptius a les seves inquietuds, més exemples de voler buscar la felicitat, però també del valor del treball i la constància. 


Col·laboració: Marc i Pablo, alumnes de 4t d'ESO, divendres 4/11/2016 

dimarts, 8 de novembre del 2016

La misericòrdia de Déu, de la mà de Maria

Ara fa gairebé un any que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, l'últim, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellàenllaç català) el text del número 24, dedicat íntegrament a Maria, la nostra Bona Mare:
24. El pensament es dirigeix ara a la Mare de la Misericòrdia. Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest Any Sant, perquè tots puguem redescobrir l'alegria de la tendresa de Déu. Ningú com Maria no ha conegut la profunditat el misteri de Déu fet home. Tot en la seva vida va ser plasmat per la presència de la misericòrdia feta carn. La Mare del Crucificat Ressuscitat va entrar al santuari de la misericòrdia divina perquè va participar íntimament en el misteri del seu amor.
Escollida per ser la Mare del Fill de Déu, Maria va estar preparada des de sempre per ser Arca de l'Aliança entre Déu i els homes. Va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia en perfecta sintonia amb el seu Fill Jesús. El seu cant de lloança, al llindar de la casa d’Elisabet, va estar dedicat a la misericòrdia que s'estén «de generació en generació» (Lc 1,50). També nosaltres estàvem presents en aquelles paraules profètiques de la Verge Maria. Això ens servirà de consolació i de suport mentre travessarem la Porta Santa per experimentar els fruits de la misericòrdia divina. 
Al peu de la creu, Maria junt amb Joan, el deixeble de l'amor, és testimoni de les paraules de perdó que surten de la boca de Jesús. El perdó suprem ofert a qui l'ha crucificat ens mostra fins on pot arribar la misericòrdia de Déu. Maria testifica que la misericòrdia del Fill de Déu no coneix límits i arriba a tots sense excloure ningú. Li adrecem l'antiga i sempre nova pregària de la Salve Regina, perquè mai no es cansi de girar vers nosaltres els seus ulls misericordiosos i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús.
Que la nostra pregària s'estengui també a tants Sants i Beats que han fet de la misericòrdia la seva missió de vida. En particular el pensament es dirigeix a la gran apòstol de la misericòrdia, santa Faustina Kowalska. Que ella, que va ser cridada a entrar en les profunditats de la divina misericòrdia, intercedeixi per nosaltres i ens obtingui de viure i de caminar sempre en el perdó de Déu i en la indestructible confiança en el seu amor.
Maria i Elisabet, mares de dos símbols. Les mares símbols de l'amor incondicional cap els seus fills, símbols de la misericòrdia, símbols del que Déu és. Amor sense res a canvi. el do de la vida, el do del compartir amb els demés.

"Al peu de la creu, Maria junt amb Joan, el deixeble de l'amor, és testimoni de les paraules de perdó que surten de la boca de Jesús.". És des de la vivència del perdó que aprenem a perdonar. És des de la misericòrdia donada que els altres aprenen a donar-la i així el Déu amor s'estén de generació en generació. Com l'amor i les atencions de les mares, de les avies, que són rebudes pels seus fills i nets.

Des del nostre carisma marista, carisma marìà per excel·lència, aquest any de la misericòrdia és també una crida a fer viura-la en les nostres relacions, en les nostres persones, en les nostres comunitat, també en les nostres obres.

Has viscut en la teva vida la misericòrdia?
Merescuda o gratuita?
Ajudes a fer-la viure als altres? A canvi d'algo o gratuïtament? 

diumenge, 6 de novembre del 2016

El Déu jueu i el Déu de Jesús

"si ens estimem, ell està en nosaltres"
"Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud."

Aquesta Entrada vol complementar aquella altra "El misteri de Déu, l'amor" de 13 d'octubre de 2015.

Per entendre millor el text de l'encapçalament, crec que pot ser bo comparar-ho amb la confessió de fe dels jueus inclosa en el llibre del Deuteronomi, "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.", (cfr. Dt 6,1-9). Es posa l'èmfasi en la senyoria, en la unicitat i amb els manaments.

Jesús va proposar un salt qualitatiu important. Quina és la diferència? Un Déu que sobre tot, és Amor. Un amor que ens dóna i que vol que ens donem els uns als altres. I com que a Déu ningú no l'ha vist mai, la prova indirecta de la seva presència és l'amor i pel contrari, l'odi, la rancunia són proves de la seva no presència.

Sant Marcel·í així ens ho demanava també en el seu testament espiritual. Així de senzill.


Déu és amor. És aquest el teu Déu?
És visible el teu amor?


Vols llegir el text, 1Jn 4,7-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 3 de novembre del 2016

499 anys després... la salvació, per a qui?

"vol que tots els homes se salvin"
El Papa Francesc i el degà Evangèlic Luterà d'Itàlia, Heiner Bludau
"Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat."

Ara fa pocs dies s'han celebrat a les ciutats de Lund i Malmö (Suècia) una sèrie d'actes per la commemoració ecumènica del 500 aniversari de la Reforma, donant així inici a aquest any que acabarà formalment el 31 d'octubre de 2017. Històricament, aquesta és la data en la que es considera que el frare alemany Martin Luter va clavar les seves 95 tesis contra l'abús de les indulgències, l'avarícia i el paganisme dins l'Església catòlica a la porticada del Palau de Wittenberg, sud de Berlin i el començament del cisma que dura ja 5 segles. 

Un previ important d'aquells fets del s.XVI pot considerar-se la butlla Unam Sanctam del papa Bonifaci VIII de l'any 1302, en la que s'afirmava que fora de l'Església no hi havia ni salvació ni remissió de pecats i que implicava la supremacia del poder espiritual (el del papa) sobre el terrenal (el dels reis, en aquell cas Felip IV de França), en lluita continua en aquelles époques.

To i que van haver altres, s'esgrimeix que la raó principal va ser de caire teològic i es resumeix en la doctrina de la justificació. Això és, que Déu ens concedeix el seu perdó i ens treu la culpa de tots els pecats i ens compta com a justos i això ho fa només per la misericòrdia i amor que ens té als que considerar-nos fills seus, a partir de la donació de Jesús el Crist. La qüestió fonamental que separa a catòlics i protestants és qui rep aquesta justificació i què cal fer per aconseguir-la. I el debat és si la és fe en Crist ("sola fides") o són les obres, el creure o el fer. 

L'any 1966, quatre-cents cinquanta anys més tard, l'Església Catòlica i la Comunió Anglicana varen començar a donar passes en el camí d'apropament, d'enteniment i de mirar l'altre més com a germans que no pas com a enemics, mirant el que els unia i no el que les separava. Així ho van voler el Papa Pau VI i l'Arquebisbe Michael Ramsey. Des d'aquell moment, la Comissió internacional anglicano-católica romana (ARCIC) ha anat elaborant importantes documents que tracten d'articular aquesta fe comuna en el Crist.

El 2006, quaranta anys després, el Papa Benet XVI i el el Primat de la Comunió Anglicana, arquebisbe Rowan Williams varen signar una declaració conjunta en la que "celebramos el bien que ha brotado de estas cuatro décadas de diálogo" i de forma seguida afirmaven que "nos comprometemos a una  oración  más ferviente y a un esfuerzo más intenso por acoger y vivir la verdad hacia la que el Espíritu del Señor desea guiar a sus discípulos (cf. Jn 16, 13)" , (enllaç)

I ara, en una mostra del camí conjunt que continua, són el Papa Francesc qui, amb el bisbe Munib A. Younan i el reverend Martin Junge, president i secretari general, respectivamente, de la FLM, van presidir els actes de Lund i Malmö amb líders de l'Església de Suècia i de la Diócesis católica de Estocolm, volent donar testimoni de l'amor, de la fe i de l'esperança en un futur millor que tenim tots els cristians, siguin de la família que siguin, fruit de la gràcia de Déu, gràcia que és ell mateix que se'ns dóna. 

I això és el que llegim de l'apòstol Pau a la seva 1a carta a Timoteu, que la gràcia de Déu és per a tothom, així és com Ell ho vol. I així és com també llegim a l'Evangeli de Joan, qui posa en boca de Jesús aquestes paraules "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu." (Jn 3,16-18).

I mentrestant, sembla que Francesc va obrint el camí d'una nova Reforma dins l'Església Catòlica, amb una oposició frontal de determinats alts càrrecs del Vaticà i d'algunes Conferències Episcopals, com s'ha vist durant el Sínode de la Família de 2005 o les darreres creacions de nous cardenals.


Ja per acabar, fa uns dies feia la següent fotografia parcial de la Basílica de la Sagrada Familia de Barcelona, Tant de bo aquestes 5 capelles representin que la casa terrena del Pare misericordiós -l'Església- es capaç d'acollir els germans protestants, els que s'han acollit al divorci per poder viure sanament, els que Déu ha donat tendències sexuals diferents, els que formen famílies amoroses però no habituals i a tots aquells que són atacats per algunes altes jerarquies. M'agrada formar part d'una Església que es va obrint a aquells als quals ha estat tancada durant anys o segles però que creuen en el Crist i volen viure santament.


Quina és la fe que tu tens? Quines les teves obres?
De quina Església t'agrada formar part?


Vols llegir el text, 1Tm 2,1-7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 1 de novembre del 2016

Dates per recordar, novembre de 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

NOVEMBRE CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Tots Sants. ---
Dia 2: Fidels difunts Dia internacional impunitat dels crímens contra periodistes
Dia 3: Sant Ermengol. Dia Mundial de la Usabilitat
Dia 4: Sant Carles Borromeu. ---
Dia 5: Santa Isabel, mare de Joan el Baptista. ---
Dia 6: Sants i Beats del s.XX a Espanya. ---
Dia 7: Sant Ernest. ---
Dia 8: Sant Severià. Dia Mundial del Urbanisme
Setmana Internacional de la Ciència i la Pau
Dia 9: Sant Teodor. Dia Internacional d'Inventors 
Dia 10: Sant Lleó, el Gran. Dia Mundial de la Ciència al servei de la Pau i del Desenvolupament
Dia 11: Sant Martí de Tous. ---
Dia 12: Sant Josafat Dia Mundial de la Neumònia
Dia 13: Sant Dídac. Sant Estanislau de Kotska. ---
Dia 14: Sant Climent. Dia Mundial de la Diabetis
Dia 15: Sant Albert, el Gran. ---
Dia 16: Santa Margarida. Santa Gertrudis. Dia Internacional Tolerància
Dia 17: Santa Isabel d'Hongria. ---
Dia 18: Sant Odó. Dia Europeu de l'ús prudent de antibiòtics
Dia 19: Sant Crispí. Dia Mundial de la Filosofia
Dia 20: Sant Octavi.  Dia Internacional dels Drets dels Infants
Dia 21: Presentació de la Mare de Déu. Dia Mundial de la Televisión
Dia 22: Sant Roger. Santa Cecília. 
Dia 23: Sant Climent, papa. Dia Europeu dels sense sostre
Dia 24: Santa Flora. ---
Dia 25: Sant Erasme. Dia Internacional per a la Eradicació de la Violència contra les Dones
Dia 26: Sant Amador. ---
Dia 27: Beat Ramon Llull. ---
Dia 28: Sant Mansuet. ---
---
Dia 29: Sant Sadurní. Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí
Dia 30: Sant Andreu, apòstol. Dia Internacional de la Seguretat de la Informació