Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de novembre del 2019

Dia del mestre (a España)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Aquesta d'avui dóna continuïtat a l'Entrada "Dia del mestre (al Vietnam)" del dia 20 de novembre i la dedico als mestres a Espanya, també Catalunya. Primer una cita: "L'assetjament i amenaces de pares, és en gairebé un 30% dels casos el principal motiu pel qual els docents demanen ajuda a professionals".

Segon el vídeo "Matemáticas Alternativas" (enllaç a Youtube), que des d'un punt còmic i amb una fina ironia final, mostra la situació en la que es veu immersa la mestra Wells, implicant un dels seus alumnes, en Danny, els seus pares, el director de l'escola, la premsa... Situació que, sovint es dóna en els centres escolars,
Anar-hi al vídeo a YOUTUBE
I tercer, ara ja aterrant a Catalunya actualment, un article titulat "SUSPENS EN LA RELACIÓ DOCENTS - PARES" (enllaç) estret d'un dels butlletins Salut Laboral 2018/19 de la Federació d'Ensenyament del sindicat Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

Veure el document
A partir d'aquí, siguis pare, siguis mestre, alumne o cap de les anteriors, la teva reflexió, 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dimecres, 20 de novembre del 2019

Dia del mestre (al Vietnam)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


El dia del mestre no és el 27 de novembre? La festivitat cristiana de Sant Josep de Calassanç, aquell mossèn de la franja d'Aragó fundador dels Escolapis? Doncs sí però també doncs no, tot depèn de les ulleres amb les que ens ho mirem.

Al Vietnam aquesta festa es celebra avui dia 20 de novembre i això per rememorar una reunió d'educadors de països socialistes a Varsòvia el 1957, en plena Guerra Freda entre Blocs, en la que es va propugnar un manifest internacional. Potser per geopolítica, el que era conegut com a Diada del Manifest Internacional dels Educadors, a partir de 1982 va passar a nomenar-se com a Dia dels Educadors vietnamites, probes ambdues de la importància de la política i del significat de les paraules.

L'educació i l'ensenyament (si es consideren aspectes aquests dos diferents) són la porta dels infants i adolescents al món. Del que rebin en aquesta primera etapa beuran la resta de la seva vida. Tant de bo a casa nostra es valorés el paper que desenvolupem mestres i professors, tal i com mostra la fotografia de sota.
Trobada del Primer Ministre, Nguyen Xuan Phu amb alguns professors del país

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

diumenge, 4 d’agost del 2019

Vacances d'agost, 2019

Acabava una nova etapa d'aquest bloc, i ja van 7 anys, amb la primera entrada el maig de 2012 (enllaç) i primera etapa la del curs escolar 2012-13.

A partir del proper setembre una altra història començarà, un nou any, un any diferent, un any sabàtic, per cercar l'amor, per intentar ser una mica més lliure. Excedència laboral que espero m'ajudi a créixer com a persona, com a parella i també com a cristià i educador. Així sigui!  

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs: 
- Vacances d'agost, 2017, enllaç
Vacances d'agost, 2016, enllaç
Vacances d'agost, 2015, enllaç

Bones vacances de 2019!

dilluns, 15 de juliol del 2019

En acabar el 2018-19, el que agraeixen

A l'entrada "En acabar el 2018-19, "hạnh phúc", de 30 de juny feia una reflexió més bé personal d'aquest moment. I a l'entrada "En acabar el 2018-19, del que es queixen" de 5 de juliol recollia algunes de les queixes que ens hi feien.

Ara reprenc la reflexió entorn el que els nois i noies ens agraeixen,  què valoren, a partir de les avaluacions que els hi varem demanar fent ressò de les classes de matemàtiques, unes 140 hores al llarg de tot el curs, durant 9 mesos.

Això és el que ens volen agrair alguns alumnes de 13 anys: 
  • Personalment no tinc moltes queixes i menys mania,
  • Heu aconseguit lo impossible: que m'agradin les mates,
  • Gràcies per tot!
  • Seguiu així, sou els millors professors i ens heu ajudat molt,
  • A vegades sou una mica estrictes, però ja ha de ser així,
  • Gràcies a fer-me veure que cal fer les coses amb calma,
  • He après a lliurar les coses en el seu termini de temps,
  • Sou uns profes increïbles de mates,
  • M'heu fet aprendre que no cal estressar-se i les notes no són el més important,
  • Gràcies pels consells,
  • Ara sé que he de donar el màxim de mi mateix tot i que després no obtingui el resultat desitjat,
  • M'heu ensenyat a ser constant, ordenada i a treballar bé, a fer, equivocar-me, tornar-ho a intentar,
  • Em feia molta ràbia però veig que he de buscar-me la vida, pel món la gent no m'anirà solucionant tots els problemes, si no que m'he de buscar la vida,
  • Ha sigut un curs molt guai!
  • Va molt bé lo dels exercicis opcionals per repassar. Fer més activitats va molt bé,
  • No ens hem de rendir a la primera,
  • Encara que una nota ens anés malament, valoreu l'esforç que havíem fet,
  • Han sigut 2 anys molt bons per avançar com a persona, seguiu educant a persones com jo que ens costa, 
  • He aprés a ser exigent amb mi mateix i mirar-me les coses d'una altra manera, 
  • No vull ser professora però he vist que tenen una gran responsabilitat sobre els alumnes, al cap i a la fi són exemples, i he après que aprendre és divertit,
  • Ara entenc que les matemàtiques serveixen per a tot a la vida,
  • Sou molt bones persones, ajudeu en el que cal i sabeu el millor per a la nostra vida,
  • No deixeu mai les matemàtiques,
  • M'agrada molt com feu les classes,
  • Ara ja sé que he de repassar "una mica",
  • No he de ser pessimista,
  • Quina paciència teniu amb nosaltres!
  • Tens sempre un somriure a la cara i la classe la fa divertida,
  • L'una és molt bona en quant a l'educació, l'altre és un crack de les matemàtiques i t'ho fa entendre molt bé,
  • Han organitzat molt bé els temes, ha donat temps a fer-ho tot,
  • Passi el que passi, hem d'estar feliços,
Això és part del que ells i elles viuen però no hi apareix als informes, les avaluacions... I és part de la realitat profunda en la relació aquesta tant especial, infants-mestres!

dilluns, 8 de juliol del 2019

En acabar el 2018-19, del que es queixen

A l'entrada "En acabar el 2018-19, "hạnh phúc", de 30 de juny feia una reflexió més bé personal d'aquest moment. Ara reprenc la reflexió entorn el que els nois i noies demanen, a partir de les avaluacions que els hi varem demanar fent ressò de les classes de matemàtiques, unes 140 hores al llarg del curs.


Això és el que diuen i ens reclamen alumnes de 13 anys: 
  • Intentar fer les classes més lúdiques,
  • Fer menys examens,
  • Deixar-los escoltar música,
  • Deixar-los menjar xiclé,
  • Tracteu a tots els alumnes per igual, en algunes ocasions,
  • Sou massa exigents, no cal,
  • Un dels dos professors és més comprensiu que l'altre,
  • És millor que estem asseguts en parelles, les que vulguem,
  • Nosaltres xerrem molt, i això no és dolent,
  • Hi ha coses de les que fem que no serveixen per a la vida, 
  • Molt bon professor, però la lletra...
  • Si ens feu fer una redacció com a càstig, podríeu recollir-la,
  • Cal ser més flexibles,
  • L'una estresa, l'altre desestresa
  • No hauriem de fer tanta teoria que no serveix de res,
  • No canvieu, sou els millors profes de mates,
Això és part del que ells i elles viuen però no hi apareix als informes, les avaluacions... I és part de la realitat profunda en la relació aquesta tant especial, infants-mestres! 

diumenge, 30 de juny del 2019

En acabar el 2018-19, "hạnh phúc"

"la Paraula plantada en vosaltres"
Grup de tutoria de 2007/08
"Vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos. L'home que està irritat no obra segons la justícia de Déu. Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos."

Ja són 11 cursos els que porto a l'escola, tot i que implicat en el món de l'educació molts més, des del voluntariat en els escoltes a partir de 1987/88. 

En finalitzar cada curs demano als alumnes una seva valoració de la meva tasca com a professor i el meu acompanyament com a adult proper. També els hi dono algun consell que, en algun moment de la seva vida com a adults els hi pugui ajudar. En aquesta ocasió ha estat el d'aprofitar allò que saben, allò que són per a lluitar per allò que volen, lluitar per aquells a qui estimen. 

Per la meva part, d'aquest curs 2018-19 només puc dir que ens l'hem plantejat en parella com un salt a una nova vida en diversos aspectes: en compromís marital, residència fora de la ciutat, cert alliberament empresarial, en continua recerca cristiana i en preparació pel vinent.  
Catalunya fins aviat, 
chào mừng bạn đến việt nam!

Bon estiu!!! 

Vols llegir el text, Jaume 1,19-27?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 18 de febrer del 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (5)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, acabo amb aquesta, la llista encetada a l'entrada citada, tot i que, per drets d'autor, ho faig de forma esquemàtica (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
SOBRE LOS OTROS
1. El hogar que educa.
2. Todos en la misma dirección.   
3. ¿Dónde están los abuelos, tios...?
4. Familia extensa.
5. Padres separados.
6. Educación y escuela. 
7. Buscar ayuda. 
8. Terapia parental. 
9. Internamientos en centros.
10. Maltrato institucional.  
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

divendres, 8 de febrer del 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (4)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, continuo la llista encetada a l'entrada citada, tot i que, per drets d'autor, ho faig de forma esquemàtica (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
PARA LOS PADRES Y LAS MADRES
1. Padres para siempre.
2. Ser padres, no amigos.   
3. Tiempo de padres.
4. La sal, espiritualidad, reflexión.
5. Sueños de adolescentes, realidad de padres.
6. Ir más despacio. 
7. Cuidado con el dinero. 
8. Los padres son cimientos, no paredes. 
9. ¿Herencia o entorno?
10. Aprender a desaprender.  
11. Mi hijo no me entiende. 
12. La fuerza del dialogo. 
13. Buen humor. 
14. Exprese su amor. 
15. Discusión y provocación. 
16. Negociación sí, chantaje no. 
17. Dime con quien andas. 
18. ¿Dónde está el lado bueno? 
19. No juzgar a los hijos. 
20. Escoger momento y lugar. 
21. Sentir vergüenza del hijo. 
22. Síndrome del "Burn out" 
23. Resiliencia. 
24. Quiéreme cuando no lo merezca. 
25. Se puede ser buen padre.
Continuará...
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

dimarts, 29 de gener del 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (3)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, continuo la llista encetada a l'entrada citada (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
CON LOS HIJOS Y LAS HIJAS 
21. Buscar las cosquillas. Aceptar que se ha ganado "por pesado" es bueno y educativo. La unión de los padres hace más fuerte la educación.
22. Mutismo electivo. El "no me pasa nada" puede ser una forma de querer a los padres. Es un problema que no cuente nada. De pequeños, sólo callan por miedo. A veces es preciso "sacarles" lo que piensan.  
23. Bullying. Hay que ser intolerante con el verdugo (aunque sea tu hijo) y ayudarle con su trastorno. La victima (también si es el hijo de otro) necesita ayuda para superar el dolor, el desprecio y la indignación.
24. Niños sillon. No dar problemas, no explicarlos no significa no tenerlos. Los niños necesitan poder confiar en sus padres y se empieza con lo pequeño.
25. Hijos "verdugos". Acostumbrarse a vivir situaciones de maltrato no lleva a nada bueno. La única solución: la denuncia e ingreso en un cento.
Continuará...
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

divendres, 18 de gener del 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (2)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, continuo la llista encetada a l'entrada citada (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
CON LOS HIJOS Y LAS HIJAS 
11. Estima para la autoestima. Necesitan la estima de los padres para, de mayores, tener su propia autoestima. Confianza y reconocimiento.
12. Derecho a la tristeza y el enfado. El enfado y la tristeza forman parte de la vida. Enesñarle a aprender a sufrir.
13. Fracaso escolar. Exigir a cada uno sabiendo sus talentos. Ayudar es promover que encuentre la solución, no hacérselo.
14. ¡Esto está malo! Hay que enseñar a comer un poco de todo. A valorar la comida, por quien no la tiene. El momento de la comida es aprovechabla para hablar, sentir, reir, reflexionar de forma conjunta. 
15. La ropa. La ropa no es un lujo, tampoco una comparativa con los otros, es algo utilitario. Hay que saber hacer vestir cada estilo en cada momento y lugar.
16. La paga. Se paga lo extraordinario, no lo obligatorio. La semanada (buena medida temporal) debe ser razonable, no excesiva y hacer fomentar el ahorro.
 17. El premio inmediato. Premiar (con medida) puede ser educativo. No siempre ha de ser un premio material. 
18- ...Y el castigo negociado. Los castigos siempre justos y reparadores se tienen que cumplir. ¿qué castigo mereces? puede ser una buena pregunta.
19- ¡Cuidado con las pantallas! Menos tele, tablet, móvil y más parchís.
20- Síndrome del buho. Dejar claros los límites. Si se es mayor para... (derechos) se es también para.... (deberes).
Continuará...
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

dissabte, 30 de juny del 2018

En acabar el 2017-18, adéu

"Tu persevera en el que has après"
"Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, recordant qui t'ho ha ensenyat... Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a tota obra bona."

Prenc avui aquest passatge del llibre de la carta 2a a Timoteu  de Sant Pau en la que s'acomiada donant tota una sèrie de consells per ser un bon seguidor del Crist. Em serveix com a cloenda del curs.

Dijous varem tenir el lliurament de notes als nois i noies després de tot el curs i ahir divendres les darreres entrevistes amb les famílies. La majoria han fet bona feina i així tenen bons resultats, però alguns hauran de dedicar una mica més de temps a l'estudi i la formació durant aquests propers mesos de juliol i agost. 

Fent meves algunes de les paraules de l'apòstol d'ara fa 2000 anys, jo vull dir a aquests petits personatges, "Tu persevera en el que has après", i no em refereixo tan sols a les matèries del currículum. Són moltes més les coses que hem viscut al llarg dels darrers 9 mesos (inici de curs, 11 de setembre, 1 d'octubre, avaluacions, nadal, recuperacions, sortides, alegries, alguns plors... ) i de moltes d'elles n'hem après, per acció o per omissió.


Per la meva part, d'aquest curs 2017-18 només puc dir gràcies que s'acaba; espero que el vinent sigui molt, molt millor. I gràcies a Déu, per la Vida!!!

Què has après? 


Vols llegir el text, 2 Tm 3,10-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 26 de juny del 2018

Hem perdut la batalla (del mòbil)?

Aquesta setmana, igual que la primera de setembre són les dues que els mestres i professors dediquem a revisar el curs que acaba, decidir i planificar el proper. Un director que vaig tenir fa temps deia que, el que no es planificava abans del primer dia de curs, ja no es podia fer amb calma, doncs els dies, les setmanes, els esdeveniments, les avaluacions venien rodant sense parar...


Una de les tasques previstes per aquesta setmana és la revisió de la normativa d'usos del mòbil. I a arrel d'això, recupero l'article del diari El País del passat dia 22, "Els nens i el mòbil: “Hem perdut la batalla”"
Em fa mal la mà. Des de fa dies. Concretament, els dits. El dolor es fa més intens quan agafo el mòbil, cosa que faig 16 de les 24 hores que té el dia. Fa dies que hi penso. I llavors el mòbil s’escalfa. Deu ser per l'ús intensiu que en faig. No és normal. Alguna cosa li passa. I llavors penso en la nena de dos anys, que ja em roba el mòbil per veure Bebé jefazo o Pocoyó. Passa els vídeos de YouTube com si res. A ella també se li escalfa el telèfon. Al cap de cinc minuts l’aparell ja crema. No és normal. És el terminal que em proporciona l’empresa, dit sigui d’entrada i sense voler insinuar res.
Des de la meva experiència, sense entrar a exemples concrets, penso el mateix. La situació a l'escola, la situació a les famílies i la situació social han canviat en les últimes dècades i es defensen molt els drets i poc els deures. Des d'aquest paradigma relacional, arribar tard, fer servir el mòbil quan no toca, conviure en grup... es fa ben difícil. 
Mentre penso en el dolor dels dits, sento una altra mare que diu: “No li hauries de deixar el mòbil, provoca autisme”. Li trec el mòbil. I penso que queda molt poc perquè la gran, de 12, en tingui un. Ja me’l demana. Insistentment, cada dia. Sap el model i el color que vol. Des de fa anys. Evidentment, és un de molt superior al meu. N'hi he proposat un de prepagament, sense internet. Però què li he de dir…? Si em veu tota l'estona enganxada al mòbil. Miro Twitter, i veig un que diu: “Respirem oxigen, nitrogen i wifi”. Aquest és el panorama.
A Espanya, un de cada tres nens de 10 anys té mòbil. En el cas dels de 13, el 78,4%, i entre els de 15, el 90%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2014.Què estem fent? I què estem ensenyant? La gestió familiar del mòbil és complicada. Ho explica Maria Pi-Figueras, mare i metge, que, com molts altres de la generació del fix, reflexiona: “En la nostra època, sense tants avenços tecnològics, jugàvem al carrer i als parcs, i ens ho passàvem bé”. Sembla que avui dia amb això no n'hi hagi prou. Entre les últimes notícies, França anuncia que prohibirà els telèfons als instituts. Però no us espanteu. El corresponsal d'EL PAÍS a París, Marc Bassets, m’explica: “La novetat és que la prohibició és la norma, i que cada escola podrà aplicar-la segons el que consideri millor i fer les excepcions que calgui, sobretot per utilitzar les tecnologies amb finalitat pedagògica”. L'Eton College, un famós internat de nens al Regne Unit, ha decidit “confiscar” el mòbil dels alumnes a la nit. Simon Henderson, el director del centre, assegura en declaracions a The Guardian: “Vaig pensar que els nois s’emprenyarien, però en realitat la mesura ha estat ben rebuda”.
Doncs si hi ha normes a l’escola, per què no aplicar-les a casa? Si hi ha normes i hores per mirar la tele, per què no per mirar el mòbil?
“Hem perdut la batalla”. Ho diu el jutge de menors de Granada Emilio Calatayud. Les seves declaracions fa menys d'un any en un programa de televisió van causar certa polèmica. Així ho explicava a aquest diari: “He dit, parlant dels perills que poden tenir les xarxes socials per als menors, que hi ha nenes que es fotografien com putes i després pugen aquestes fotos a les xarxes socials. Em vaig oblidar de dir, però ho dic ara, que també hi ha nens que fan exactament el mateix”. Respon al telèfon a aquesta periodista i fa broma: “Espera, que estic obrint l’ordinador i em faig un embolic amb les noves tecnologies”. Senyor jutge, quan se li ha de comprar el mòbil a un fill? “Sempre dic que l’edat bona és l’edat en què se’l pugui pagar. És un disbarat que nens amb 12, 10, 8 anys, tinguin mòbil”.
Calatayud advoca per establir una edat mínima, els 14 anys, i que tots els mòbils incloguin en la lletra petita els perjudicis que poden causar, com els paquets de tabac. Consumir aquest aparell des de molt jove provoca, segons el jutge, tres problemes: “Primer, és una droga. Si quan et despertes el primer que fas és mirar el WhatsApp, és que hi estàs enganxat. En segon lloc, és un instrument molt perillós per cometre delictes. Tot transcendeix a les xarxes, a un públic amplíssim. I una tercera qüestió, és un aparell molt senzill per convertir algú en víctima d’un delicte”. Calatayud és pessimista: “Hem arribat tard”. I quan se li insinua, amb veu tímida, que se li dona el mòbil aviat perquè el nen o nena pugui anar sol pel carrer, respon taxatiu: “Però si els nens d'ara estan més localitzables que el ministre de l’Interior. Jo prohibiria el mòbil a l’escola, però també a les Corts”. El jutge va participar fa uns dies en una xerrada amb 70 nanos de 8 anys, i només tres no tenien telèfon. “Aquest és el panorama”. A més d’insistir que la clau és l’educació, en majúscules, el jutge ironitza sobre un futur esperançador: “Com que el mòbil d’última generació és el regal estrella de les comunions i ara ens estem tornant laics, així potser…”.
Abans d’acabar, Calatayud, que té un blog amb el periodista Carlos Morán, llança un últim consell: “Els pares han de violar la intimitat dels seus fills”. Si abans els pares miraven les butxaques dels pantalons o registraven els calaixos, ara han de revisar cada dia el contingut del mòbil. I, malgrat tot plegat, ara em toca el pitjor: Li compro o no li compro el mòbil? A la que en té 12, és clar.
Sembla que encara no tenim clar el que implica, i el que implicarà en el futur, aquesta nova revolució que implica el mòbil a les nostres mans. Deixem passar el temps i ho descobrirem. En una Entrada futura publicaré els acords als que haguem pogut arribar com a claustre de mestres i professors. 

Mentrestant, el meu compromís és petit, no mirar el mòbil mentre camino. Ja el porto apagat quan condueixo. I el teu compromís, quin és? 

divendres, 8 de juny del 2018

De l’escola al compromís social

Dijous 24 de maig, ara fa 15 dies, participava en una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç), animat pel Joan Sebastià Martí i jo mateix. El títol era "De l’escola al compromís social" (enllaç). En aquest cas es tractava de presentar l'escola com el que és, un espai on es barregen el currículum oficial (controlat pels diversos estaments de l'Estat), el currículum institucional (evidentment no és el mateix un IES públic que una escola concertada o religiosa), el currículum amagat que desenvolupen cadascuna de les persones que participen de la vida del centre (mestres, professors, altre personal dels PAS, famílies, comissions i grups vinculats...). 
Els dos exemples varen estar representats, primer per mi mateix (educació no formal des de l'escoltisme, acompanyament de realitats d'Amèrica Llatina i Àfrica des de l'ONG SED (enllaç), educació formal a la secundària i actualment amb entitats com Sostre (enllaçi la mateixa Fundació Enllaç (enllaç). A l'escola a part de les matèries de matemàtiques, ciències, informàtica també ha pogut fer Ciutadania i Valors així com Ètica.

El segon el va portar l'Ada Font, alumna de 2n de batxillerat que ha desenvolupat el seu Treball de Recerca a partir d'una investigació "Transexualitat en Menors d’Edat a Catalunya". La principal motivació de l'elecció d'aquesta temàtica, fer visible una situació que per desconeguda genera respecte i certa por. Va recordar alguns dels temes que es debatien a les classes de Ciutadania i Ètica a 4t d'ESO amb el Sergi. Als seus companys i amics els hi sobtà l'elecció d'aquest tema, quan molts escullen temes més neutres dels àmbits de les ciències o la història. L'Ada, que està a punt de començar els seus estudis de Ciències Polítiques, es va voler arriscar.
  

dimarts, 22 de maig del 2018

Terrorisme, adéu ETA. Gràcies!!!

Missatge de l'organització ETA. Sigui com sigui, agradi més o menys, és un comunicat històric. Gràcies!
"ETA, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, quiere informar al Pueblo Vasco del final de su trayectoria, después de que su militancia haya ratificado la propuesta de dar por concluidos el ciclo histórico y la función de la Organización. Como consecuencia de esta decisión:  
ETA ha desmantelado totalmente el conjunto de sus estructuras.
ETA da por concluida toda su actividad política. No será más un agente que manifieste posiciones políticas, promueva iniciativas o interpele a otros actores.
Los y las exmilitantes de ETA continuarán con la lucha por una Euskal Herria reunificada, independiente, socialista, euskaldun y no patrialcal en otros ámbitos, cada cual donde lo considere más oportuno, con la responsabilidad y honestidad de siempre.
ETA nació cuando Euskal Herria agonizaba, ahogada por las garras del franquismo y asimilada por el Estado jacobino, y ahora, 60 años después, existe un pueblo vivo que quiere ser dueño de su futuro, gracias al trabajo realizado en distintos ámbitos y la lucha de diferentes generaciones. 
ETA desea cerrar un ciclo en el conflicto que enfrenta a Euskal Herria con los estados, el caracterizado por la utilización de la violencia política. Pese a ello, los estados se obstinan en perpetuar dicho ciclo, conscientes de su debilidad en la confrontación estrictamente política y temerosos de la situación que provocaría una resolución integral del conflicto. Por contra, ETA no tiene miedo alguno a ese escenario democrático, y por eso ha tomado esta decisión histórica, para que el proceso en favor de la libertad y la paz continúe por otro camino. Es la secuencia lógica tras la decisión adoptada en 2011 de abandonar definitivamente la lucha armada. 
En adelante, el principal reto será construir un proceso como pueblo que tenga como ejes la acumulación de fuerzas, la activación popular y los acuerdos entre diferentes, tanto para abordar las consecuencias del conflicto como para abordar su raíz política e histórica. Materializar el derecho a decidir para lograr el reconocimiento nacional será clave. El independentismo de izquierdas trabajará para que ello conduzca a la constitución del Estado Vasco. 
Esta última decisión la adoptamos para favorecer una nueva fase histórica. ETA surgió de este pueblo y ahora se disuelve en él."
I ara, a continuar treballant per la pau. Per la PAU

I una de les primeres coses que cal fer és saber què som, què volem ser. Si no ho fem entre tots, uns pocs intentaran imposar a la resta el seu parer, que no serà el millor. Serà el millor per a ells. 

dilluns, 14 de maig del 2018

Terrorisme, 5 minuts de reflexió

Aquestes últimes setmanes s'està parlant i s'està investigant amb la base que terrorisme i violència es pot aplicar a tallar carreteres, aixecar barreres de peatges, manifestar-se de forma pacífica o portar un llaç groc o un nas vermell.

El 14 d'agost de 2017, tot just fa 9 mesos, a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, això va ser terrorisme. Veure l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1) de 18 d'agost de 2017.

El 21 d'abril de 2015 dedicava l'entrada "Terrorisme escolar: 5 minuts de reflexió" a partir de l'acte comès per un alumne d'una escola de Barcelona amb una ballesta, que va acabar amb l'assassinat d'un dels seus professors. Això sí que va ser terrorisme.

El 29 de maig de 1991 va passar alguna cosa a Vic, a la casa cuartel de la Guàrdia Civil. Això sí que va ser terrorisme.
El 20 de juny de 1987 va passar una altra cosa als supermercats Hipercor de la Meridiana de Barcelona. Això sí que va ser terrorisme.

I, el 20 de desembre de 1973 li va passar una altra cosa al general Carrero Blanco quan tornava de missa, a Madrid. Això sí que va ser terrorisme.

dissabte, 12 de maig del 2018

També som docents del Palau


ELS PROFESSORS MARISTES SOTASIGNANTS DEMANEN A LA FUNDACIÓ CHAMPAGNAT-

FUNDACIÓ ANNA RAVELL UN POSICIONAMENT PÚBLIC I CLAR DAVANT ELS ATACS 
A L’ESCOLA DEL PAÍS.

Davant els recents atacs a nombrosos professionals de l’ensenyament a Catalunya els i les professores de les escoles maristes sotasignants volem demanar que la Fundació Champagnat- Fundac Anna Ravell s’afegeixi a les mostres de suport als docents que estan sent acusats d’adoctrinament a les aules i de delictes de discriminac contra la integritat moral. Ells són nosaltres; nosaltres som ells. Les acusacions als companys i companyes de l'Institut El Palau són un primer atac premeditat i un intent de condicionar tot el colectiu docent. Avui els acusen a ells demà ens ho voldran fer a nosaltres, és moment de demostrar la nostra un i fer respectar la professionalitat del sector docent.

La falta d'un rebuig clar i contundent des de les institucions educatives ens posa en perill a tots els professionals de les escoles com a objectius potencials de situacions similars, i per tant ens deixa desprotegits davant l'exposic pública, a través dels mitjans, els quals han esdevingut un mètode habitual de press en els darrers temps.

El fet no de respectar la intimitat de la vida dels altres i de la seva presumpc d’innocència i de posar en dubte l’íntegra professionalitat de tots els docents ens porta a defensar els valors mfs fonamentals, el respecte a tothom i la solidaritat, amb els quals construirem la societat que volem: pacfica, lliure, respectuosa i oberta.

Com a educadors tenim la miss de crear espais oberts de diàleg on el docent sigui un moderador i no un pas interventor, on sofereixin eines per a la discuss i la comprensió tot respectant les diverses opinions... En aquest sentit som conscients que les escoles són un espai de formac i creixement i com a tals tenen el deure d'educar els alumnes en el pensament crític i ètic a través de debats, diàlegs i  el foment de l’escolta activa, el raonament i el respecte als individus.

Les escoles han de seguir sent espais d'acollida i integració, on els alumnes s'eduquin joiosament en el respecte i la convivencia. Aquesta fs la proposta educativa marista i la nostra resposta aquests atacs. Tenim molt clar que s’està perseguint un model d’escola, de la qual la Fundac Champagnat- Fundac Anna Ravell i nosaltres mateixos en formem part a través de les Escoles Cristianes.

Demanem doncs, amb aquesta carta, que la Fundac Champagnat-Fundació Anna Ravell es posicioni expcitament a favor del model lingüístic, de l'escola catalana i del suport a tots els docents atacats per educar en el pensament crític d'infants i joves, a través d'escrits, amb la penjada de cartells o pancartes a favor de l'escola catalana, fent onejar la senyera o amb l’exhibic
de signes i símbols que denotin un posicionament a les nostres escoles igual que succeeix a d'altres centres educatius de l'entorn.

Entenem i comprenem que la societat és plural i l'escola també ho ha de ser. No podem educar en el respecte des de l'equidisncia. S'han de poder expressar i defensar totes les opcions de manera lliure i han de ser respectades, sempre que no vagin en detriment de les llibertats alienes. Creiem que el silenci ens fa còmplices dels atacs que estem vivim.

Maig de 2018