divendres, 27 de febrer del 2015

Dates per recordar, març de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes de març. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

MARÇ CELEBRACIONS
Dia 1:Sant Rossend.
Dia 2:Santa Beatriu.
Dia 3:Sant Medir.
Dia 4:Sant Casimir.
Dia 5:Sant Eusebi.
Dia 6:Sant Oleguer.
Dia 7:Santes Perpètua i Felicitat, màrtirs el 203 sota les persecucions de l'emperador romà Septimi Sever.
Dia 8:Sant Joan de Déu (1495-1550), fundador de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (OH). Dia Internacional de la Dona.
Dia 9:Sant Pacià.
Dia 10:Sant Melitó.
Dia 11:Santa Àurea.
Dia 12:Sant Teòfanes.
Dia Mundial del Glaucoma.
Dia 13:Santa Cristina.
Dia 14:Santa Matilde.
Dia 15:Santa Madrona.
Dia Mundial dels Drets del Consumidor.
Dia 16:Sant Heribert.
Dia 17:Sant Patrici, patró d'Irlanda.
Dia 18:Sant Salvador d'Horta.
Dia 19:Sant Josep, espòs de la Verge Maria.
Dia del Pare.
Dia 20:Sant Ambròs.
Dia Mundial de la Son. Dia Mundial de la Felicitat.
Dia 21:Santa Fabiola.
Dia internacional de la eliminació de la discriminació racial. Dia Forestal Mundial.
Dia mundial del síndrome de Down (enllaç).
Dia 22:Sant Sadurní.
Dia Mundial de l'Aigua. 
Dia 23:Sant Josep Oriol.
Dia Meteorològic Mundial. 
Dia 24:Santa Berta.
Assassinat el 1980 d'Òscar Romero a El Salvador.
Dia 25:L'Anunciació del Senyor.
Dia 26:Sant Brauli.
Dia 27:Santa Lídia.
Dia Mundial del Teatre.
Dia 28:Sant Doroteu.
Dia 29:Sant Victorí.
Dia 30:Sant Joan Clímac.
Dia 31:Sant Amadeu i Santa Balbina. Amós, profeta.
Dia de la Prevenció contra el càncer de colon.


dimecres, 25 de febrer del 2015

Pregària del Pare Nostre

"bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat"
»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.»
*********************************************************************************
  • El text correspon a l'Evangeli de Mateu, tot just abans que Jesús ensenyés als deixebles la pregària del Pare Nostre, la mateixa que ha arribat fins als nostres dies. En ell es posa l'èmfasi en no pregar per a que se'ns vegi, així com en no parlar per parlar. .
  • Jesús amb la seva predicació i les seves obres va canviar el paradigma del moment entorn Javhè (יהוה) i el regne. Els jueus el tenien com un rei tan poderós i important que ni tan sols es podia fer servir el seu nom. Aquesta és, juntament amb la característica que en hebreu antic només s'escrivien les consonants, la raó per la que no és clara la forma d'escriure'l (Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh...). 
  • La pregària del Pare Nostre, la única que ens arriba del propi Jesús també queda recollida a l'Evangeli de Lluc (cf. Lc 11, 1-4). Comparem ambdues versions:
Pare Nostre (Mt 6, 9-13) Pare Nostre (Lc 11, 2-4)
Pare nostre del cel,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.

Dóna'ns avui
el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres
perdonem els qui ens ofenen;
no permetis
que caiguem en la temptació,
i allibera'ns del mal.
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.



Dóna'ns cada dia
el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofès,
i no permetis
que caiguem en la temptació.

  • Algunes característiques que vull ressaltar d'ambdós textos són aquestes:
  • "Pare Nostre" es titula la pregària. El que vol dir que, a part del meu pare, Déu ho és de tots. I per tant, som germans, amb el que això implica.
  • Crida a la vinguda del Regne, ja. No ens parla, per tant, d'un regne futur, que també ho fa. El Regne hi és ja aquí i ara, a través nostre, si ho volem i l'acollim. Tenim a les nostres mans el poder de col·laborar-hi.
  • Ens posem afectuosament en les seves mans per a que ens doni el pa (i tot allò que necessitem per viure).
  • Ens fa comprometre'ns amb els altres a través del perdó, do que també li demanem, segurs de que ens el concedirà.
  • Per tant, Jesús ens el va presentar com un Déu proper, preocupat de tothom, sobre tot dels més senzills a través de les seves grans obres, però també, de les nostres pròpies accions, dels uns amb els altres. Un Déu al que arriba a anomenar Pare, Abbá (אבע), (Abbá en arameu, seria una forma afectuosa de pare o papa). Potser aquesta va ser una de les raons per les que el van matar, pel canvi de paradigma que deixava el Temple, els sacerdots i altres, sense el poder de mediació (i de poder i corrupció) entre la gent i aquell Déu totpoderós del moment.

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 6,7-15?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 22 de febrer del 2015

Miracle o solidaritat (i 2)?

"--Quants pans teniu?"

"Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: --Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n'hi ha que han vingut de lluny. Els deixebles li preguntaren: --D'on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? Jesús els preguntà: --Quants pans teniu? Ells li respongueren: --Set."
*********************************************************************************
  • Aquest text correspon al passatge conegut com "Segona multiplicació dels pans", en el que se'ns diu que Jesús, amb 7 pans va donar de menjar una multitud.
  • L'altra multiplicació de l'Evangeli de Marc ho fa una mica abans (cf. Mc 6,30-44) i en aquell es va fer amb 5 pans i 2 peixos. Al respecte hi vaig dedicar l'Entrada "Miracle o solidaritat?" del Bloc de 19/01/2015 . 
  • En aquell moment ja explicava la importància que Jesús donava a les necessitats bàsiques de les persones, no només a la seva formació i espiritualitat. 

  • En aquest cas vull fixar-me en l'actitud dels deixebles. Jesús veié i sentí "una gran compassió per aquesta gent", el que ens convida a estar-ne a l'aguait: mirar al nostre voltant, informar-se'n, escoltar els altres... Els deixebles ni tan sols s'hi havien fixat!
  • I sobta també la reacció dels deixebles per un altre detall: no havien viscut, feia poc temps el primer miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos? No havien pogut ells mateixos alimentar una gentada amb només 5 pans i 2 peixos? I ara en tenien 7, de pans, Els deixebles no s'havien adonat novament que 5+2=7! Eren gent senzilla, però sumar i els càlculs més bàsics, segur que els sabien.
  • Això ens pot fer pensar en com de durs són els nostres cors i  com de feble la nostra ment. Pensem en els molts cops que oblidem tot allò que ens fa fruir i ser feliços. 
  • Si una vegada amb 5 pans i 2 peixos va ser possible, per què no ho ha de ser amb 7 pans? I per què no, amb 4? o amb 3? o amb 2, o tan sols amb 1? L'amor del Pare no té res d'impossible; el poder del Regne de Déu, quan ens el creiem i el vivim, no té límits ni fronteres. Te'l creus? El vius?
  • No fa falta tornar a parlar sobre si hi ha haver o no miracle. No és la intenció d'aquesta Entrada. Tan sols fer-nos adonar que quan cadascú mirem dins la nostra bossa, comprovem que, sovint hi duem quelcom per compartir. Tu, què en duus?

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 8,1-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 20 de febrer del 2015

Evangeli de Marc. El que cal saber.

"Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut"
"Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit:
Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.
Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà." 


El text anterior correspon al primer fragment de l'Evangeli de Marc (EvMc), el segon dels llibres que conformen el Nou Testament de la Bíblia Cristiana, la qual prové dels textos de la Bíblia jueva als que s'hi han afegit, a més a més, els 4 evangelis (Mateu, Marc, Joan i Lluc), el llibre dels Fets dels Apòstols, alguns de les cartes que els primers cristians van escriure temps després de mort Jesús, i finalment, el llibre de l'Apocalipsi.

La paraula Evangeli, que dóna títol a aquest tipus d'escrit, vol dir bona nova, bona notícia. I quina era la bona notícia que volien fer saber arreu el grup anomenat en aquella època, dels natzarens? Aquells jueus i jueves que, arrel dels esdeveniments de la vida, mort i resurrecció d'aquell Jesús, conegut seu, es van començar a qüestionar aspectes de la seva pròpia religió i forma de viure?

El que volien explicar era l'alliberament que el Jesús havia predicat en vida des de la perspectiva d'un nou tipus de Regne de Déu, molt més proper i humà que el Regne de Déu en el que creien els jueus del moment. Aquest nou regne era el d'un Déu pare (ara també li diem mare) amb el seu fill Jesús, també Déu, que ens tracta i ens estima a tots i totes com a fills i germans, trencant amb el paradigma anterior d'un Déu Rei que sotmet amb por els seus súbdits. És des d'aquest canvi de model des d'on sorgeixen l'amor, l'estima, el respecte mutu, la bondat...

Aquest evangeli de Marc, el primer que va ser escrit, dóna molta importància a explicar la vida publica de Jesús, aquell home jueu del segle I que va ser vist en vida com a un nou profeta, seguidor inicialment de Joan el Baptista però que posteriorment va prendre el rol de messies alliberador d'Israel, no des de les armes però sí des d'aquest nou Regne de Déu.

L'autor també vol presentar en el llibre el camí d'auto presentació gradual de Jesús com a Messies, qui només és reconegut inicialment per personatges "de segona". Persones els quals, dins la societat jueva del moment no comptaven gens:
  • endimoniats, "En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar: --Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!" (cf. Mc 1,21-28), 
  • un centurió romà al peu de la creu, "Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: --És veritat: aquest home era Fill de Déu." (cf. Mc 15,33-41), i
  • les dones, entre elles Maria Magdalena "Ell els diu: --No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por." (cf. Mc 16,1-8), 
Quins grups creus que serien aquells als que Jesús s'aproparia avui? Aturats, sense sostre, desnonats, avis i infants abandonats, immigrants indocumentats, malalts d'Ebola o VIH, membres dels grups LGTIB...? I contra qui creus que llençaria les seves propostes de canvi, de no se hipòcrites, de donar a Déu el que és de Déu... polítics, empresaris,

Continuant amb la informació sobre l'EvMc, es creu que el llibre va ser escrit en llengua grega cap a l'any 70 per un tal Joan, conegut com a Marc el qui, tot i que no va conèixer a Jesús directament, va ser deixeble de Pere, l'apòstol favorit del Senyor, per tant va ser testimoni de segona generació i aquest fet és important per que ens assegura una certa versemblança dels fets i les paraules que conté.

La principal raó d'escriure aquest Evangeli va ser intentar aclarir qui era Jesús. És fàcil imaginar la situació del moment. Arreu corrien històries d'un tal Jesús que havia viscut unes dècades abans com un profeta crític amb la societat, que s'auto anomenava fill de Déu, que havia mort en creu a Jerusalem durant la celebració de la Pasqua al voltant de l'any 33 i a més, del que alguns afirmaven que havia ressuscitat!!!

Davant l'enrenou existent al voltant d'aquesta figura (els que ni se'n recordaven, els qui el veien com un home bo que va morir i els qui creien que realment era Déu, calia aclarir la situació, no només pels grups anomenats cristians si no per a tota la societat.

L'escrit va ser fruit, per tant, dels primers anys de consolidació i d'ensenyament del cristianisme per terres de l'imperi romà, fora de Palestina. Se situa la seva redacció a la ciutat de Roma, tot i que no està provat amb seguretat.

En el museu d'Israel, a la ciutat de Jerusalem, es troba l'anomenat papir 7Q5, un petit tros de papir de menys de 4 cm2 trobat a les coves de Qumran cap a l'any 1950 i que els experts proposen que correspon al text Mc 6, 52-53, "És que no havien entès allò dels pans: tenien el cor endurit. Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar.".  Si aquest fragment del document realment fos de l'Evangeli de Marc, podria datar-se'l una mica abans, cap a l'any 50 d.C.

Accedir a l'evangeli de Marc (en català  ---  en castellà)
Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.




Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 1,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 18 de febrer del 2015

És temps de quaresma 2015

"el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà"
"Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. (...) I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. (...) I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen... el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà."
*********************************************************************************
  • 18 de febrer dimecres, comença la Quaresma. El temps al llarg del qual l'església ens convida a preparar-nos per la Setmana Santa, la rememoració de la passió i mort de Jesús (aquell Nen Jesús de l'Advent i el Nadal) i la celebració de la seva resurrecció. 
  • Un temps de preparació, de revisió interior per rememorar un dels principals misteris del cristianisme, la resurrecció del Jesús home i Déu. Però també d'aquell altre misteri, el de la vida eterna que Déu ens promet a tots i cadascun de nosaltres. 
  • En aquest text d'avui, Jesús ens insta a fer el bé als altres sense esperar recompensa, a fer sense ostentacions. Simplement fer el bé. Les nostres pròpies obres segurament ja ens portaran el sentiment de joia de la feina ben feta i l'agraïment dels altres en forma de somriure... i si ens arriba quelcom més, benvingut sigui! 

    • I si vols accedir a materials similars d'altres anys, pots trobar-los a l'apartat Espai de Pregàries d'aquest mateix Bloc.


    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 6, 1-6.16-18?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dilluns, 16 de febrer del 2015

    Necessitem referents: gna.Paciencia Melgar

    "No és problema només d'Àfrica"

    Testimoni de Paciencia Melgar en el programa Signes dels Temps de TV3 del passat diumenge 15/02/2015 sobre la seva tasca com a infermera i religiosa amb l'Ebola i també, el 2014, com a persona infectada per la malaltia. 

    La religiosa, natural de Guinea Equatorial, és membre de la congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció (MIC) fundada a Mataró i treballa habitualment a l'hospital Saint Joseph de Monròvia (Libèria). El govern espanyol va atorgar-li la nacionalitat espanyola el novembre passat.

    Aquests mesos està realitzant una sèrie de xerrades i testimonis arreu d'Espanya en un procés de sensibilització de la nostra societat, de la mà de l'ONG Fundación Signos Solidarios.

    Veure el vídeo des de TV3 a la Carta



    En aquesta extensa entrevista ens parla sobre un munt de coses, per exemple de:
    • la tasca missionera i d'acompanyament de les persones que l'Església realitza a països com Libèria, 
    • les seves ganes de tornar-hi a Monròvia a continuar treballant per la gent,
    • la importància de la fe i la pregària, en el seu cas concret amb el Rosari,
    • l'aportació que ella ha pogut fer amb el seu propi plasma sanguini per a salvar altres persones infectades,
    • la tasca de sensibilització que està fent aquests temps a casa nostra,
    • la realitat de disposar  d'una nacionalitat com la espanyola. No guarda cap mena de rancor a les autoritats espanyoles per no haver-la volgut expatriar en el mateix avió que sí ho van ser el missioners espanyols Juliana i Miguel.
    • la gent que viu pendent d'una pastilla per poder sobreviure un dia més, 
    • altres malalties com la SIDA, la malària. la diabetis... que actuen d'una forma greu i extremadament generalitzada,
    • l'oblit en el que la gent del Nord tenim a la gent del Sud, abans dits països subdesenvolupats,
    • la necessitat mútua que ens tenim la gent dels països del Nord i del Sud,

    divendres, 13 de febrer del 2015

    Dia dels enamorats 2015

    El 14 de febrer és el dia de Sant Valentí, el de les mostres d'amor entre persones enamorats i/o esposos, tradicionalment celebrat en els països anglosaxons, tot i que últimament, en aquest món tan interdependent, s'ha convertit en una festa global. Val a dir que a casa nostra, és el 23 d'abril, celebració de Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa, el qui exerceix aquest paper.

    Enllaço en aquesta Entrada 3 petits vídeos de la campanya "El Amor Mola", que uns grans centres comercials han gravat per promocionar el seu negoci al voltant d'aquesta celebració. Com és lògic, no és el motiu bàsic d'aquest bloc fer-ne propaganda, si no mostrar formes diverses d'amor entre persones; un cant a l'amor!


    "Tornant als orígens"
    Veure el vídeo

    "Intercanviem el número?"
    Veure el vídeo
    "Mostra pública d'afecte"
    Veure el vídeo










    • "Tornant als origens": Sovint, en les relacions humanes, el pas del temps i les preses del dia a dia fan oblidar el foc inicial i caure en rutines que poden ofegar l'amor i fins i tot apagar-lo. Parlar-ne pot fer-nos-les recordar i ser senyal d'un ressorgiment de l'amor. Donar la mà pot ser un senyal.
    • "Intercanviem el número?": Tots ens n'alegren de retrobar algú que fa temps no veiem, Tots sentim certa vergonya o por quan desconeixem la resposta de l'altre davant els nostres sentiments cap a ell. L'amor no entén d'edats, ni de cultures, ni de races ni de sexes, simplement és amor. Com pot ser que hi hagi qui hi veu quelcom de dolent? 
    • "Mostra pública d'afecte"; L'amor molt sovint està en petits detalls. Veiem si no un petit exemple. Hi ha qui ha esta educat en el "què diran" i això els hi coarta certa espontaneïtat. No és dolent ni molt menys. Però sovint l'amor, el veritable amor fa traspassar les pors més íntimes per enfrontar-s'hi a elles i donar un pas endavant per l'altre membre de la parella.  Mireu si no la cara de la senyora abans i després.

    dijous, 12 de febrer del 2015

    Pares: La paraula NO, és útil, molt útil

    El 3/08/2014 publicava  en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Famílies de matricula"
    El 29/01/2015 apareixia una amb el títol "Molta pantalla, més males notes"

    L'entrada d'avui es basa en la Contra del diari La Vanguardia d'11 de febrer de 2015, amb una entrevista a  Pedro García Aguado, terapeuta televisiu del programa de La Cuatro, "Hermano Mayor"

    Abans va ser olímpic de waterpolo i va tenir problemes amb les drogues. Després de caure en el pou, adonar-se'n i d'un llarg temps d'esforç i lluita acompanyada, va poder-se'n sortir i ara es dedica a ajuda joves amb problemes d'autoestima. 

    Llegir la Contra de La Vanguardia CAT 
    Leer la Contra de La Vanguardia CAST
    Segons ell, el fracàs del pare comença el primer dia que per comoditat no li diu un no necessari a un fill perquè així li evita enfrontar- e al principi de realitat.

    Per tant, hi continua, la disciplina ha de començar des del moment que els infants són capaços d’entendre un no. Necessiten límits, normes, directrius clares de conducta i supervisió. Afegiria jo, amb una dosi d'amor i una altra de comprensió.

    Tot i assegurar que no és un expert i que no vol atribuir-se títols que no té, s'atreveix a suggereix tota una sèrie de propostes educatives no tant per als nois, si no més be per als pares.

    dimarts, 10 de febrer del 2015

    Hi vaig ser convidat i, hi vaig créixer?

    "de nit i de dia, la llavor germina i creix"
    "--Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega." 
    *********************************************************************************
    • Fa uns dies, el 28/01/15, presentava en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Hi vaig ser convidat. Hi convido, jo?" i uns dies després, el 2/02/15, l'entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà". La d'avui, vol donar continuïtat a totes dues.
    • Aquest text es presenta habitualment de forma conjunta amb el del gra de mostassa, "que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses," (cf. Mc 4, 30-32). En tots dos Jesús parla amb la gent del seu temps a través de paràboles, imatges que pugessin comprendre fàcilment. I com a poble dedicat al conreu, ramaderia i pesca de subsistència, què millor que fer-ho amb paràboles de llavors i de camps! 
    • Si avui Jesús estigués novament amb nosaltres com a home, segurament ens trucaria per mòbil, ens penjaria el seu missatge a les xarxes socials, o ens faria petites crides via sms, whatsapps o piulades. D'igual forma, no deixaria de mesclar-se amb els sense sostres, amb els immigrants, amb la gent del 4F, del no a la guerra, dels anti desnonaments o de qualsevol ONG.

    • En el món marista partim de l'essència de la missió de Marcel·lí Champagnat: donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar. Per a ell, l'educació era el mitjà per a portar els joves a l'experiència de la fe i fer d'ells "bons cristians i bons ciutadans" (MEM, núm.69). 
    • Per a molts de nosaltres que hem viscut una societat en la que l'Església i el cristianisme temps enrere era eix central, aquesta frase té un sentit clar. Varem ser convidats en un cert moment a través de tota una sèrie d'experiències de joventut en  grups, a la parròquia, a les Pasqües... que ens han fet créixer.
    • Però entén la joventut d'avui en dia aquesta expressió "bons cristians i bons ciutadans"? 
    • Poden creure en una ciutadania responsable veient els continus casos de corrupció i individualisme que veiem cada dia en els mitjans de comunicació i les xarxes socials? 
    • Poden creure en una cristiandat responsable quan el llenguatge de l'Església és per a ells tan rar, antiquat i carca? entenen les paràboles de llavors i de camps?
    • Sort que a la societat n'hi ha un munt d'iniciatives ciutadanes i socials que anteposen als diners altres valors com la solidaritat, el compartir, la confiança, el benestar.. ! Sort que a l'Església també hi ha un munt de signes d'esperança, "in capite et in membris", com les petites comunitats i grups d'acció i també aquest Francesc que sovint ens descol·loca. I sort també que les llavors germinen i creixen sense que ningú no ho sàpiga. Ningú? 

    Vols llegir el text de l'Evangeli,  Mc 4,26-34?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    diumenge, 8 de febrer del 2015

    Del jove Montagne a la MEM d'avui

    "Per educar un infant, cal estimar-lo"

    El 26/10/2014 incloïa en aquest mateix Bloc l'entrada "2014-2015 Any Montagne", presentant l'inici d'aquest primer any dedicat a conèixer i aprofundir en l'experiència del jove camperol francès que va morir aquell 28 d'octubre de 1814 sense cap coneixement del que era l'amor de Déu ni la religió. Aquest fet seria la llavor de l'actual Missió Educativa Marista. La present entrada en vol donar continuïtat al tema.

    La coneguda com experiència Montagne va ser l'espurna que portaria al jove Marcel·lí a fer el pas endavant de fundar l'Institut dels Germans Maristes el 2 de gener de 1817, quelcom que el seu cor ja anava intuint des de feia temps adonant-se de la situació de l'educació cristiana d'allà on hi vivia. El següent text del germà mexicà Aureliano Brambila en dóna fe:
    Era un día del mes de octubre de 1816, el día 28, para ser precisos. En el paraje llamado “Les Palais”, cerca del Bessat, en la región del Monte Pilat, un adolescente de 17 años, Juan Bautista Montagne, estaba en cama, gravemente enfermo. Prácticamente había llegado al final de su carrera por este mundo. El joven vicario de La Valla-en-Gier, un pueblecillo de 2000 almas, el Pbro. Marcelino Champagnat, había sido llamado para asistir al moribundo. Cuál no sería su sorpresa al constatar que este adolescente no sabía nada de religión, ni de Dios, ni del más allá. El pobre muchacho se hallaba desprovisto de los conocimientos culturales y religiosos más elementales. Verdaderamente era alguien que ignoraba hasta a qué había venido al mundo y qué es lo que le esperaba después. A un momento dado, el joven se sintió presa de una inmensa angustia, tomó a Marcelino por los brazos y le gritó, con los ojos arrasados en lágrimas: “¡Padre Marcelino, ayúdeme!”. El vicario de La Valla, conmovido hasta lo más hondo de su corazón, lo atendió con enorme solicitud. Pero bien poca cosa podía hacer en semejantes circunstancias. La situación de abandono en que había crecido era gigantesca. Le habló de ese Ser Supremo que lo recibiría con gran amor porque era su Padre. Y de María, que era su madre... 
    Después de que el joven Montagne falleció, Marcelino emprendió el camino de regreso a la parroquia, bastante alejada de la casa del Palais. Todo el tiempo que caminaba por esos senderos zigzagueantes de las montañas, no podía callar en el fondo de su corazón el eco de aquel grito angustiado del joven que había quedado atrás... Una angustia le subía hasta la garganta, como la oscuridad que se trepaba sobre los troncos y el follaje de los árboles que le rodeaban. Era una angustia semejante a la del joven, era una angustia compartida. Marcelino ya no oía una sola voz sino un coro inmenso de jóvenes en desamparo que gritaba. Detrás del grito de ese muchacho, Marcelino percibía el grito inmenso de la juventud abandonada en todo el mundo. Apenas llegado a su parroquia se puso a trabajar de inmediato. Era preciso responder a ese grito sin importar el precio. 
    Y la respuesta que dio Marcelino Champagnat a la juventud que pide auxilio, son los Hermanitos de María que él fundó, a sólo dos meses de haberse encontrado con el joven Montagne.
    La realitat marista que jo hi visc, i molts dels que podeu estar llegint aquesta Entrada és molt diferent a la que s'hi descriu: hi som dos segles més tard, en un ambient urbà en una societat occidental i opulenta. Però sí que hi ha una realitat comuna: el laïcisme imperant, el desconeixement de l'amor del Pare que ve de la nostra pròpia existència i del Regne de Déu que ens és possible construir en aquest, el nostre món.

    El document "Missió Educativa Marista, un projecte per avui" de l'any 1998 ens convida a ser sembradors de Bona Nova. Hi ho fa de la següent manera:
    • L'essència de la missió de Marcel·lí Champagnat era donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar. Per a ell, l'educació era el mitjà per a portar els joves a l'experiència de la fe i fer d'ells "bons cristians i bons ciutadans" (MEM, núm.69).
    • Jesus no accepta la lògica del món. Al contrari, proclama una visió nova de la societat humana que comença amb l'amor dels uns pels altres, incloent els enemics,  i ens convida a compartir el pa de la vida i a superar les divisions causades per la raça, la diferència social, la riquesa, el sexe o qualsevol altre motiu d'exclusió (cf. MEM, núm.73).  
    •  Seguint Marcel·lí Champagnat, intentem ser apòstols per als joves, evangelitzant-los amb la nostra vida i la nostra presència entre ells, així com també amb el nostre ensenyament: no som ni només catequistes, ni només metres de matèries profanes (cf. MEM, núm.75). 
    • Amb la cooperació activa dels joves, cerquem formes creatives per a aconseguir: desenvolupar la seva autoestima i la seva capacitat per a orientar llurs vides, proporcionar una educació del cos, la ment i el cor, animar-los perquè tinguin cura dels altres i de la creació de Déu, educar-los perquè portin a terme canvis en la societat i aconsegueixin més justícia per a tos els ciutadans, i perquè prenguin consiència de la interdependència de les nacions, alimentar la seva fe i el seu compromís com a deixebles de Jesús i apòstols per a altres joves i, finalment, despertar-los un esperit crític i ajudar-los a prendre decisions basades en els valors de l'Evangeli (cf. MEM, núm.77). 
    Però com podem fer tot això avui en dia, en l'any 2015? És evident que l'objectiu és el mateix, però no ho poden ser ni els mitjans ni el vocabulari. Els nostres nois i joves han de ser molt madurs i poc influenciables per a poder entendre lo de "bons cristians i bons ciutadans". En una cultura des cristianitzada ja farem molt si en un primer moment del seu desenvolupament aconseguim que es coneguin a ells mateixos en les diverses facetes de la persona, fugin de la pròpia comoditat i provin de ser persones justes i atentes a les necessitats dels altres. 

    Si ajudem alguns d'ells a que més endavant del seu procés personal, descobreixen a través del nostre fer i el nostre dir a un Jesús que és exemple de persona compromesa, a un Crist que és mostra definitiva de l'amor del Déu creador i que es descobreixin ells mateixos com actors de la pròpia evangelització, ja ens podrem donar per contents.

    Per una altra banda, si vols aprofundir més, pots llegir la carta "Montagne, la dansa de la missió" que el germà Emili Turú, Superior general, ha dirigit als Maristes de Champagnat amb l'ocasió d'aquest any.

    Si vols saber-ne més de l'any Montagne.... enllaç

    dimecres, 4 de febrer del 2015

    Doc: Binta y la gran idea

    El curtmetratge "Binta y la gran idea" de l'espanyol Javier Freser és la història d'una noia anomenada Binta i el seu pare, un senzill pescador que, preocupat pel progrés de la humanitat, està decidit en portar a terme la gran idea que han tingut. Quina serà?

    Aquest curtmetratge, inclòs en el projecte "El mundo a cada rato" d'UNICEF va ser candidat als Òscars de 2006 dins l'apartat de millor curt de ficció. 


    El vídeo vol ser un clam contra la intransigència -personalitzada en el pare de la Soda-, contra la incultura que implica dependència absoluta -representada per la mare de la Soda- i una crida a favor del inconformisme que fa que els nens del poble s''atreveixin a somniar. Tot és possible, adoptar un nen del Nord, entrevistar-se amb el governador i fins i tot tirar focs d'artifici sense tenir-los.

    Material per treballar el documental: enllaç.

    dimarts, 3 de febrer del 2015

    Doc: La isla de las Flores

    El documental "La isla de las Flores" del brasiler Jorge Furtado comença com la història d'un simple tomàquet fruit d'un del municipi de Porto Alegre però acaba convertint-se en una sarcàstica reflexió sobre la condició i la misèria humana. 


    El documental està considerat com un dels millors curtmetratges documentals de la historia i va ser guanyador de l'Ós de Plata al millor documental en el festival de Berlín del 1989.

    • Fes una llista de coses que has vist en el vídeo. Quines t'han sorprès?
    • Què t'ha semblat la situació que proposa de l'ésser humà?


    dilluns, 2 de febrer del 2015

    Saule hi va ser convidat, i hi convidà

    "...s'aixecà i es va fer batejar"

    "Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones. Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia: --Saule, Saule, per què em persegueixes? Ell preguntà: --Qui ets, Senyor? Li respongué: --Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer. Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia." 
    *********************************************************************************
    • Fa uns dies, el 28/01/2015, presentava en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Hi vaig ser convidat. Hi convido, jo?". La present entrada dóna continuïtat al tema de la vocació.
    • Ens situem ara en el llibre dels Fets dels Apòstos (Ac). Jesús ja ha mort i ressuscitat i els deixebles, passada la por inicial dels primers moments, i acompanyats de l'Esperit Sant des del Pentecosta, comencen a escampar la Bona Nova amb nova força i valentia. 
    • Però en aquest passatge, veiem com és Déu mateix qui la escampa, cridant un nou seguidor, en aquest cas Saule de Tars. Saule, també conegut com Pau, era conegut pel seu zel en la persecució dels primers cristians. Havia estat present en la detenció i mort per lapidació d'Esteve, un dels 7 diaques escollits per donar suport als apòstols en la missió (cf. Ac 6) i havia començat una gran persecució contra l'església de Jerusalem, cosa que feu dispersar els deixebles pels territoris de Judea i Samària (cf. Ac 8,1-3).
    • Doncs va ser que Déu va voler cridar Saule, aquell sanguinari caça cristians, per demostrar-nos que res no l'hi es impossible i ningú impenetrable. Amb un llamp fulgurant vingut del cel va fer caure Saule del cavall i estar-se tres dies sense veure-hi, menjar ni beure. Després d'aquest temps de reflexió, va ser ell mateix qui va voler-se fer batejar (cf. Ac 9,18).
    • I és sabut que un cop batejat, i com a nou membre d'aquesta Església que ell mateix havia perseguit, va superar els recels dels deixebles, que dubtaven "perquè no creien que fos de veritat un deixeble." però que després va acabar sent un dels més importants transmissors de la fe de tots els temps. 

    • Segons tots els documents de l'Església un dels papers fonamentals de tot batejat és el de viure a la terra els valors del regne de Déu, però també ajudar a fer-lo conèixer, amb les pròpies paraules i les pròpies obres. Nosaltres, ja vivim aquests valors de l'amor, l'estima, la fraternitat i la donació? I, ja la fem conèixer la nostra fe de forma explícita? 
    • I un pas més. No per aquesta missió que se'ne encomana hem de caure en el parany de pensar que només des dels nostres personalismes, des de les jerarquies i les estructures establertes (vida escolar, parroquial, diocesana, des dels plans vocacionals...) podem aconseguir suscitar noves vocacions de cristians i cristianes. Per sort, Déu en sap molt més que tots nosaltres i ens continua acompanyant dia a dia amb l'Esperit Sant. Deixem-lo bufar lliurement! 

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Ac 9,1-18?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    diumenge, 1 de febrer del 2015

    Dates per recordar, febrer de 2015


    ANY 2015
    • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
    • Any 6728 del període Julià, enllaç.
    • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
    • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
    • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
    • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
    • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
    • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
    • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

    Comença el mes de febrer. Quines dates són importants al llarg d'aquests 28 dies?

    FEBERCELEBRACIONS
    Dia 1:Sant Sever.
    Dia 2:Presentació del Senyor. La candelera.
    Dia Mundial dels Humedals.
    Dia 3:Sants Anscari i Òscar.
    Dia 4:Santa Joana de Valois.
    Dia Mundial Lluita contra el càncer.
    Dia 5:Santa Àgata, verge i màrtir.
    Dia 6:Sant Pau Miki i companys, màrtirs.
    Día Mundial de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina.
    Dia 7:Sant Ricard.
    Dia 8:Sant Jeroni Emilià.
    Dia 9:Santa Apol·lònia.
    Dia 10:Santa Escolàstica, verge.
    Dia 11:Mare de Déu de Lourdes.
    Jornada Mundial dels Malalts. Dia Internacional d'Internet Segur.
    Dia 12:Santa Eulàlia.
    Dia 13:Sant Benigne.
    Dia Mundial de la Ràdio.
    Dia 14:Sant Valentí; Sants Ciril, monjo i Metodi, bisbe, patrons d'Europa.
    Dia dels Enamorats. dia Europeu de la Salut Sexual.
    Dia 15:Sant Faustí.
    Dia 16:Sant Julià.
    Dia 17:Sant Faustí.
    Dia 18:Sant Eladi.
    Dia 19:Sant Àlvar de Còrdova.
    Dia 20:Sant Eleuteri.
    Dia Mundial de la Justícia Social.
    Dia 21:Sant Pere Damià.
    Dia Internacional de la Llengua Materna.
    Dia 22:Càtedra de Sant Pere Apòstol.
    Dia del Pensament Escolta.
    Dia 23:Sant Policarp.
    Dia 24:Sant Modest.
    Dia 25:Sant Cesari.
    Dia 26:Sant Alexandre.
    Dia 27:Sant Gabriel.
    Dia 28:Sant Romà.
    Dia Mundial de les Malalties Rares.