En el cielo estés, Pablo

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Me llegaba ayer noche la noticia del 20 de este mes de julio. Aun con la pérdida, las lagrimas al escribir esto y el dolor que seguro que vive Mari Carmen, su esposa, no puedo más que alegrarme de haber conocido a Pablo durante años en el servicio conjunto en la Junta Directiva de la ONGD Solidaridad, Educación, Desarrollo. Fueron varios años de colaboración, de trabajo conjunto en pro de la gente más necesitada que nosotros. 

Él con el corazón en Zambia, yo entre Paraguay y Tanzania. Cada una del resto de (personas) integrantes de la junta con su corazón y recuerdo personal vocacional en algún país de África o América Latina pero todos trabajando conjuntamente. Pese a las diferencias de criterio, pese a puntuales egoismos o rencillas personales o institucionales por las delegaciones a las que representabamos... un mismo corazón, un mismo espíritu.

Pablo como persona laica, casado con Mari Carmen, después de los muchos años como hermano marista, supo readaptar su espíritu solidario en su nuevo estado civil desde SED, quien se lo facilitó. También supo entender el papel de los primeras personas laicas en la junta: Isabel, Miguel (DEP), Anto y quien esto escribe, y ofrecernos su sonrisa, también alguno de sus momentos bajos y su amistad más allá del tiempo de trabajo. 

Enlazo el recuerdo que ha preparado el h. Jack González.

Gracias Pablo. ¡Dios te ha acogido!

Més Ave Maria (en suahili)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"his kingdom will never end"

"The Lord God will make him king, as his ancestor David was. He will rule the people of Israel forever, and his kingdom will never end."

---

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

Serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en llengua suahili (kiswahili, en diuen els seus parlants), la llengua pròpia que aglutina a ètnies diverses de Kenya, Tanzània, Rwanda i alguns altres països de la zona dels Grans Llacs, al centre d'Àfrica. Des del juliol de 1995 en grup i durant la dècada següent la vaig poder fer meva en la pregària a la petita població rural de Masonga, a la vora del Victòria així com també a Nairobi, Dar-es-Salaam o Kigali.

Ave María

Salamu Maria,
umejaa neema
Bwana yu nawe.
Umebarikiwa kuliko wanawake wote,
na Yesu, mzao wa tumbo lako
amebarikiwa.


Maria mtakatifo, Mama wa Mungu,
utuombe sisi wakosefu,
sasa na saa ya kufa kwetu.


Amina

L'amor regna per sempre!

---

Vols llegir el text de Lluc 1,26-38?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi

Més vivendes, més obertura de mires

Ara fa un parell d'anys, participava d'una sessió formativa dels educadors i educadores maristes de Catalunya. Una de les ponents ens va fer un exercici que consistia en dibuixar una casa en uns 20 segons, i una altra i una altra i una més. I així ens va proposar la repetició de l'activitat fins a unes 10 vegades. Tot a ritme frenètic.

Les que a mi em varen venir al cap són les de més amunt: el meu propi cos, Masonga, casa d'ocell, igloo, casa de la Heidi, tenda índia, casaNostra, gratacels d'una gran ciutat com Los Ángeles (o Ho Chi Minh, potser?), el cotxe, la meva escola, el meu barri a Barcelona i, finalment, la casa del gos (Naomi? Milo? Dos?). 

En acabar l'exercici varem constatar que érem pocs els que havíem dibuixat 8 o més cases. L'animadora ens va fer la reflexió següent, "a més vivendes, més obertura de mires i per tant, major predisposició i capacitat d'innovació". 

Al cel siguis, g.Javier

Llegeixo aquesta notícia d'ara fa una mica més de 3 setmanes i me n'alegro. Em fa il·lusió haver pogut conèixer el hermano Terradillos en uns moments excepcionals. Va ser a la població de Save (Rwanda) on hi ha el noviciat Marista i una gran escola internat. Va ser durant l'agost de 1999, en una visita de pocs dies però ben intensos, tot ben just abans d'iniciar el meu servei davant de SED-Catalunya. Era l'època de la reconstrucció, del tornar a néixer després del genocidi del 1994.

Van ser uns dies de coneixement, inculturació, por, fraternitat, pregària, germans i germanes missioneres maristes, qüestionaments, indiferència internacional, compromís religiós, dubtes i reafirmaments. Gràcies h.Eugenio, gràcies Álvaro, gràcies Juanjo, gràcies Josep Maria per aquest compartir. Gràcies g.Emili, g.Eugène per facilitar-ho. Enllaç. 

Me n'alegro d'haver pogut compartir amb aquest home bo que transparentava Déu. Encara el veig amunt i avall per aquell llarg passadís del noviciat, en busca de materials pels novicis, per nosaltres... Gràcies Javier, al cel siguis!

Doc: I want to be a pilot

El curtmetratge "I want to be a pilot" del l'espanyol Diego Quemada-Diez és la història d'un noi que té un somni. L'Omondi (de nom real Collins Otieno) veu cada dia passar per sobre de la barriada on viu, grans avions comercials que van i venen... 

El seu somni és com els que tenen tots els nois i noies per quan siguin grans. Quina serà el seu somni? I quina la raó?

Aquest curtmetratge (11 minuts) va guanyar el II Festival Internacional de Curtmetratges de 2007 que organitzà l'ONG Intermon arreu de l'Estat. Les escenes estan rodades a Kibera Slum, suburbi de les afores de Nairobi (Kenya).

Veure el curtmetratge 

Bugobe 1996, 20 anys després

El proper dia 31 d'octubre es compleixen 20 anys de la mort dels germans maristes Servando, Julio, Miguel Ángel i Fernando al Zaire, actual República Democràtica del Congo. La guerra en aquell país va causar un munt de refugiats en els països veïns. Els 4 germans van morir per que van decidir quedar-se amb totes les conseqüències. L'amor i la solidaritat cap a un poble abatut va poder més que els riscos o el prudent desig de marxar i salvar-se.

En aquell moment, any 1996, jo em trobava en el Paraguai fent una col·laboració de voluntariat de llarga durada a l'escola Champagnat de Coronel Oviedo. La noticia ens va colpejar com a tot arreu i la vam treballar amb els joves de la caravel·la (nom del grup) del moviment juvenil Navegar, conjuntament amb el hermano Claudio Lozano.

Dos anys després, el 1998, de forma una mica casual, -qui m'ho havia de dir!- , vaig tenir el permís del germà Emili Turú, en aquell moment superior de Maristes Catalunya per fer una estada a Rwanda, i l'encàrrec amb el Josep Maria Castrillo, de visitar i acompanyar els germans missioners que allà estaven donant suport (Javier G.Terradillos, Eugenio Sanz, Juanjo Lujan i Alvaro Otalora). Recordo com molt colpidora aquella experiència, de la que presento 3 mostres gràfiques de mort i vida, de massacre i compromís, de testimoniatge i fraternitat.

Sigui aquesta Entrada un homenatge a tants homes i dones que fan de la missió a països llunyans el carisma concret del seu enviament com a cristians.

Si vols aprofundir una mica més, enllaço amb les paraules del g.Benet Arbués, Superior general en aquell moment, durant la celebració eucarística celebrada a Roma el novembre de 1996, enllaç

---

Malauradament, avui en dia continuen donant-se situacions similars arreu del món. Nosaltres vivim, ara com ara en una mena de bombolla.

Infants soldat a la RCA

Enguany des de l'escola realitzem la setmana de solidaritat en pro de la lluita contra els grups armats que recullen nens per convertir-los en petits soldats dintre d'un grup en el que els fan creure importants, valorats per la resta de companys, membres d'un grup, però amb un futur no massa llarg... la mitjana de vida des de que entren en aquests grups no passa dels 2 anys ja que acaben abatuts en qualsevol avalot.

La present Entrada es pot complementar amb la informació de "Què passa a la RCA?" del 9 de març de 2015 sobre aquell país. Un dels vídeos motivacionals que he trobat és el següent extracte del documental "Invisibles", del director Javier Bardem i que va ser distribuït cap l'any 2012 amb el diari El País. Aquest vídeo, de 27 minuts de durada, és la part encarregada a Fernando León de Aranoa, qui, amb la seva càmera arriba fina a Uganda.

Amb una senzilla campanya de col·laboració a través de l'ONGD SED, mirem de sensibilitzar als nostres infants i joves de tot allò que tenen i són, Així com també mirar de recollir alguns diners per donar suport al projecte que es vol desenvolupar a Berberáti i les seves rodalies.

«Ces jeunes ne veulent PLUS 

de paroles et de encontres. 

Ils veulent des actes concrets.»

Sœur Elvira Tutolo

Ara fa 20 anys... Àfrica, Amèrica Llatina, jo

Aquests mesos s'estan complint 20 anys d'algunes fites importants en la meva biografia, que van ajudar-me a discernir la meva vocació. Vull rememorar-les:  

• Entre juliol i agost de 1995 participava del Camp de Treball Missió Masonga'95 a Tanzània. A la petita població luo de Masonga (a tocar del llac Victòria) vàrem col·laborar en grup amb la Masonga Secondary School i la comunitat marista, formada en aquells moments tota ella pers mexicans: els germans Juan, Kiko, Rafa, Sergio i Teo, així com també pel matrimoni de cooperants Katya i Memo. El grup, liderat pel germà Fructu, el composàvem a més a més el germà Josep i la Vicky, en Carles, Marc, Toni i un servidor. Va ser una primera presa de contacte amb Àfrica, amb les ONG, els projectes de cooperació, la diversitat de l'Institut Marista i també amb la vivència profunda de la fe. Tot un munt d'experiències que em va generar un batibull de sensacions i emocions.

Masonga-Secondary-school

• Entre febrer i desembre de 1996 vaig viure com a cooperant al Paraguai. La missió: integrar-me en el ritme de vida de l'escola Maristas Champagnat i la comunitat marista de la població de Coronel Oviedo, formada en aquells moments pels germans espanyols Fèlix, Claudio, Jose Luís i els paraguaians Diego i Domingo. En aquest cas l'experiència va ser compartida amb la Marga, ella donant suport a les diverses obres i la comunitat d'Horqueta. Aquesta segona experiència, més llarga, em va donar l'oportunitat d'anar aclarint el meu camí de vida, que en aquells moments estava en un punt important, el del final dels estudis i la incorporació en el món laboral.

Aquestes dues accions van ser part del meu viatge iniciàtic, del meu procés d'autoconeixement i autoafirmació en el món dels adults. Gràcies a elles dues vaig poder descobrir la meva vocació d'educador cristià, que per sort, puc desenvolupar en la meva vessant laboral.

Enllaçant amb el temps de quaresma i tal i com proposa l'entrada "És temps de quaresma 2016" de data 10 de febrer, ... em pregunto sovint jo, què em queda d'aquell gran gir de vida d'ara fa 20 anys? continuo encara transformat, com en aquells temps? sóc jo viu, sant i agradable a Déu? o el dia a dia, la rutina i el meu entorn m'ho impedeix?

Et fas conscient alguna vegada, de les fites que t'han ajudat a configurar-te tal com ets?

---

Aquesta entrada vol ser, també, un homenatge múltiple:

• Als missioners, religiosos i laics, de l'Església, i també als cooperants de multitud d'ONG que decideixen desplaçar-se a altres països donant la seva vida, o uns anys, a la construcció d'un món millor, del Regne de Déu, ja aquí a la terra.
• A les diverses persones amb les que vaig poder compartir ambdues experiències. Amb cadascun d'ells es va donar una relació mútua diferent que ens va ajudar a créixer i madurar la nostra vocació.
• A l'ONG SED i la Institució Marista, les quals van facilitar aquesta possibilitat acompanyada d'acció i discerniment, cosa que continuen fent de forma continuada des de ja fa anys. Recordar molt especialment la figura del g.Pere.

Richard Turere: invent útil contra els lleons

Els alumnes de la meva escola són majoritàriament de classe mitjana, provinents de famílies benestants. En els últims anys, potser algunes han patit, com molts, una davallada econòmica fruit de la crisi. Pocs són els nouvinguts d'altres indrets del món.

M'explicava una companya fa uns dies que en passar el vídeo següent d'en Richard Turere alguns se'n van riure. van trobar ridícul l'accent, la forma de vestir, les llumetes contra els lleons... tot!! 

Havent tingut l'oportunitat anys enrere de conèixer alguns països d'Africa em dol. La iniciativa d'en Richard n'és un bon exemple de les ganes de superació, de la imaginació per superar les dificultats, del que es pot fer amb una mica d'ajuda externa, del que és espavilar-se i saber-se solucionar els propis problemes.Quant han d'aprendre els nostres infants i joves!

En un altre àmbit, agrair la tasca de les moltes ONG, de les moltes famílies que d'una forma o una altra col·laboren per construir un món millor. Ja el papa Joan XXIII va posar sobre la taula l'any 1963 la gran bretxa existent, "Como es sabido, hay naciones que tienen sobreabundancia de bienes de consumo y particularmente de productos agrícolas. Hay otras, en cambio, en las cuales grandes masas de población luchan contra la miseria y el hambre. Por ello, tanto la justicia como la humanidad exigen que las naciones ricas presten su ayuda a las naciones pobres. ". (cfr. MM161)

OACDH: Comitè dels Drets dels Infants

Divendres vinent 20 de novembre és el dia dels Drets dels Infants, dia clau de record de la necessitat de resguardar una sèrie de drets que no es compleixen a molts països del món. I per això em sembla bon moment per presentar el que és l'OACDH i el Comitè dels Drets dels Infants.

L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans és un departament del sistema de Nacions Unides encarregat de representar el compromís del món davant els ideals universals de la dignitat humana. Té per part de la comunitat internacional el mandat exclusiu de promoure i protegir tots els drets humans. en aquest moment l'Alt Comissionat és el senyor Zeid Ra'ad Al Hussein, procedent de Jordània, musulmà i àrab.

Dins d'aquesta oficina, a la seu de Ginebra (Suïssa) hi és la seu del Comitè dels Drets dels Infants, format per 18 persones de molt reconeguda valua en el món dels infants i que se n'ocupa del seguiment de la convenció dels Drets dels Infants aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, ara fa 26 anys. 

Els articles de la declaració poden resumir-se en un conjunt de 10 principis fonamentals, que són els següents:

• Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.

• Principi 2: L'infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.

• Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.

• Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats. 

• Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació. 

• Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena. 

• Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.

• Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors. 

• Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que l'infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.

• Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants. 

Llegits des de l'òptica del món occidental desenvolupat podem pensar... en fan falta aquests principis? Deixen de complir-se alguns d'aquests principis a casa nostra? 

Doncs malauradament hauriem de dir que sí. I podem llegir els informes que periòdicament publica el Comitè referent a cadascun dels països signants de la Declaració (enllaç). A títol d'exemple publico els referents a: 

• Tanzània, de juliol de 2014, enllaç
• La Santa Seu, de febrer de 2014, enllaç
• D'Espanya, d'octubre de 2007, enllaç

Eradicació de la pobresa

Avui, dissabte 17 d'octubre es celebra el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa. 

Quina paradoxa la que vivim! En el moment de la història en el que s'han arribat a cotes més altes de benestar, de millor tecnologia, de millores increïbles en la salut, l'educació i els serveis socials, de grans possibilitats d'interconnexió ràpida arreu del planeta... encara hi hagi gent que mor de gana per que no disposa ni tan sols d'un dòlar al dia, que és el que Nacions Unides considera límit de la pobresa.

Tant  de bo aquest vídeo de l'ONGD SED (web) et faci pensar, t'ajudi a sensibilitzar-te al respecte i et faci moure't, actuar d'alguna manera. 

Has escoltat el teu cor?

Les veritables necessitats

- Et sents malament per que no vas trobar la bossa de mà que volies? 

- Et vas enfadar divendres vespre tot fent unes copes per que no tenien la cervesa que t'agrada?

- Penses que ara que s'apropa l'estiu, t'has de comprar unes noves ulleres de sol?

- O potser la teva loció per després de l'afaitat pica una mica i necessites una més suau?

- ...

People in Need  es una ONG de la república txeca que va fer fa un temps una campanya que ens convida a replantejar-nos quines són les nostres veritables necessitats a partir d'algunes comparacions entre bens de consum de les societats benestants i altres bens i serveis bàsics.

---

---

- Com et sents davant d'aquestes imatges i comparacions?
- Què estàs disposat a canviar?

Necessitem referents: grans conversions

En Entrades anteriors he parlat de la vocació (28 de gener, 2 de febrer i 10 de febrer). Ara en aquesta, ho faig amb exemples concrets de com Déu ha cridat a homes i dones al llarg de la història. 

• Àsia, segle VIII a.C.: El profeta Isaïes, natural de Jerusalem, va rebre la vocació profètica amb només 20 anys d'edat, segurament cap a l'any 740 (cf. Is 6,1-13). Va ser al temple, on el Senyor li va qüestionar directament "--Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?" i ell es va oferir voluntàriament. A partir d'aquell moment, com a bon coneixedor de la capital i la monarquia jueva (símbols de l'elecció divina), va ser capaç ser crític amb els excessos de la classe dominant: autoritats, jutges, latifundistes, polítics, dones de classe alta... i defensar la gent oprimida, els orfes, les vídues i el poble en general.

• Regne de Judà, segle VII a.C: El profeta Jeremies, natural de la població d'Ananot molt a prop de Jerusalem, la va rebre quan era molt jove cap a l'any 627. Déu ja li diu en aquell moment "Vés on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat" (cf. Jer 1,7-8) que l'acció de profetitzar no és senzilla, implica guanyar-se enemics. Fins el punt que posteriorment, el mateix profeta tindrà els seus dubtes i es queixarà "Senyor, m'has seduït i m'he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n'has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi." (cf. Jer 20, 7).

• Palestina, any 30 d.C. aproximadament: Els germans Simó Pere i Andreu i els germans Jaume i Joan treballaven les arts de la pesca (cf. Mc 1,16-20). Jesús els hi digué "--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.". I tots 4 varen respondre deixant allò que feien i seguint-lo. A partir d'aquell moment es convertirien en els seus més propers seguidors. Exemples són presència d'alguns de Pere, Jaume i Joan en el moment de la transfiguració o l'elecció de Pere per ser la "primera pedra" de l'església.

• Àsia, segle I d.C.: Saule, el perseguidor dels cristians, a prop de Damasc va ser tirat del cavall tocat per un llamp i el Senyor li va preguntar "--Saule, Saule, per què em persegueixes?". (cf. Ac 9,1-18). Això va ser suficient per fer-lo discernir la seva vocació. I hi va acceptar. A partir d'aquell moment, conegut ja com Pau, va iniciar una sèrie de viatges per les terres conegudes de l'imperi romà anunciant el cristianisme de forma missionera, el que l'ha convertit en un dels màxims referents de la promoció de l'Evangeli.

• Alemanya, s.XVI d.C.: Luter, conegut com el gran reformador, va viure el 1505 el que s'ha anomenat com l'incident del llamp, amb només 23 anys, que el va fer entrar al convent dels agustins d'Erfurt. Anys després, viuria un segon moment fundant, l'experiència de la torre. En aquell cas Déu li parlà a través de la carta de sant Pau als Romans ("En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe."), idea que el faria abraçar la idea d'un Déu perdonador que no tant condemnador. I va dir sí. A partir d'aquell moment va voler lluitar des de dins per canviar els mals que en aquell moment tenia l'Església, com l'excés en les indulgències enfront de la confessió i la penitència però la simonia, nicolaisme o l'absolutisme del papat.

• Espanya, s.XVI d.C; Sant Ignasi de Loiola, fill de família noble, va ser malferit durant el setge francès de Pamplona l'any 1521. Durant la convalescència hi va reflexionar i a partir d'aquell moment començà un temps de conversió que el duria a Montserrat, a Manresa (on escriuria un primer esborrany del gran tractat espiritual i psicològic que són els Exercicis Espirituals) i a Jerusalem. Decideix reforçar-es amb estudis de teologia, filosofia a Barcelona, Alcalà d'Henares, Roma i Paris Ja com a sacerdot va desenvolupar una tasca ingent des de la fundació amb altres sacerdots de la Companyia de Jesús, aprovada el 1540.

• El Salvador, el 12 de març de 1977, monsenyor Romero, acabat de ser nomenat arquebisbe, va experimentar la crida amb l'assassinat del seu amic Rutilio Grande a Aguilares. A partir d'aquell moment, simbolitzat amb la celebració de l'eucaristia funeral, iniciava un nou camí de defensa del poble oprimit pel govern i el terratinents salvadorencs, passant inclús per sobre d'alguns dels altres bisbes del país i del nunci apostòlic. El resultat fou que el 25 de març del 1980 moriria ell també assassinat.

• ...

Salamu Maria

Salamu, Maria, umejaa neema,
Bwana yu nawe,
umebarikiwa kuliko wanawake wote,
na Yesu, mzao wa tumbo lako amebarikiwa. 

Maria mtakatifu, Mama wa Mungu,
utuombee sisi wakosefu,
sasa na saa ya kufa kwetu.

Amina.

• En el meu cas va ser el 1995 en un petit poblat luo de Tanzània, Masonga, on se'm va fer present de manera clara, a través de les postes de sol, de les persones i de la pregaria del Rosari en suahili. I des d'aquell moment intento ser coherent, sense sempre aconseguir-ho, en el seu seguiment d'aquell que ens és exemple, el seu fill Jesús de Natzaret.

---

A tot arreu i en tots els temps el Senyor parla i ens crida pel nostre nom.

• Recordes quan va ser la teva crida? 
• I la teva resposta en aquell moment? 
• Com continues dient sí, dia rere dia?

Què passa a la RCA?

El vídeo que es presenta en aquesta Entrada és un breu resum de la situació que provoca una guerra, en aquest cas a la República Centre africana. 

La nostra relació amb el país comença el 2010 amb la visita de 3 voluntaris enviats des de la delegació de Catalunya. Des d'aquest moment s'intenta treballar amb els Germans Maristes i amb l'ONGD Kizito. Des dels inicis del 2014 el país viu una crisi humanitària degut a la inestabilitat política que afecta tot el país, sobre tot Berberati. 

De forma excepcional, el projecte que enguany vol tirar endavant l'ONGD SED és dels que s'anomenen d'emergència. Es tracta de facilitar l'accés a la terra a un grup de 35 famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Més endavant s'intentarà tornar a donar suport educatiu i escolar, com es va començar a fer el 2010, abans que esclatés l'actual situació social i militar.


Si vols saber més... www.sed-ongd.org/proyectos-en-republica-centroafricana

Necessitem referents: gna.Paciencia Melgar

"No és problema només d'Àfrica"

Testimoni de Paciencia Melgar en el programa Signes dels Temps de TV3 del passat diumenge 15/02/2015 sobre la seva tasca com a infermera i religiosa amb l'Ebola i també, el 2014, com a persona infectada per la malaltia. 

La religiosa, natural de Guinea Equatorial, és membre de la congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció (MIC) fundada a Mataró i treballa habitualment a l'hospital Saint Joseph de Monròvia (Libèria). El govern espanyol va atorgar-li la nacionalitat espanyola el novembre passat.

Aquests mesos està realitzant una sèrie de xerrades i testimonis arreu d'Espanya en un procés de sensibilització de la nostra societat, de la mà de l'ONG Fundación Signos Solidarios.

Veure el vídeo des de TV3 a la Carta

En aquesta extensa entrevista ens parla sobre un munt de coses, per exemple de:

• la tasca missionera i d'acompanyament de les persones que l'Església realitza a països com Libèria, 
• les seves ganes de tornar-hi a Monròvia a continuar treballant per la gent,
• la importància de la fe i la pregària, en el seu cas concret amb el Rosari,
• l'aportació que ella ha pogut fer amb el seu propi plasma sanguini per a salvar altres persones infectades,
• la tasca de sensibilització que està fent aquests temps a casa nostra,
• la realitat de disposar  d'una nacionalitat com la espanyola. No guarda cap mena de rancor a les autoritats espanyoles per no haver-la volgut expatriar en el mateix avió que sí ho van ser el missioners espanyols Juliana i Miguel.
• la gent que viu pendent d'una pastilla per poder sobreviure un dia més, 
• altres malalties com la SIDA, la malària. la diabetis... que actuen d'una forma greu i extremadament generalitzada,
• l'oblit en el que la gent del Nord tenim a la gent del Sud, abans dits països subdesenvolupats,
• la necessitat mútua que ens tenim la gent dels països del Nord i del Sud,

Doc: Binta y la gran idea

El curtmetratge "Binta y la gran idea" de l'espanyol Javier Freser és la història d'una noia anomenada Binta i el seu pare, un senzill pescador que, preocupat pel progrés de la humanitat, està decidit en portar a terme la gran idea que han tingut. Quina serà?

Aquest curtmetratge, inclòs en el projecte "El mundo a cada rato" d'UNICEF va ser candidat als Òscars de 2006 dins l'apartat de millor curt de ficció. 

El vídeo vol ser un clam contra la intransigència -personalitzada en el pare de la Soda-, contra la incultura que implica dependència absoluta -representada per la mare de la Soda- i una crida a favor del inconformisme que fa que els nens del poble s''atreveixin a somniar. Tot és possible, adoptar un nen del Nord, entrevistar-se amb el governador i fins i tot tirar focs d'artifici sense tenir-los.

Material per treballar el documental: enllaç.

Dignitat dels ciutadans

El Papa Francesc ha estat convidat el 25 de novembre al Parlament Europeu on va fer un discurs on parlava d'esperança, de drets (i deures) humans, d'individualitat i sociabilitat, d'unitat i diversitat, d'ecologia, de la importància de la persona, de l'educació, la família, la migració...

Transcric la part que fa referència a la dignitat de la persona.

Señor Presidente, Señoras y Señores Vicepresidentes, Señoras y Señores Eurodiputados, Trabajadores en los distintos ámbitos del hemiciclo, Queridos amigos

 ...Al dirigirme hoy a ustedes desde mi vocación de Pastor, deseo enviar a todos los ciudadanos europeos un mensaje de esperanza y de aliento.

... En el centro de este ambicioso proyecto político (la Unión Europea) se encontraba la confianza (de los fundadores) en el hombre, no tanto como ciudadano o sujeto económico, sino como persona dotada de una dignidad trascendente. ... La «dignidad» es una palabra clave que ha caracterizado el proceso de recuperación en la segunda postguerra. Nuestra historia reciente se distingue por la indudable centralidad de la promoción de la dignidad humana contra las múltiples violencias y discriminaciones, que no han faltado, tampoco en Europa, a lo largo de los siglos.

... Efectivamente, ¿qué dignidad existe cuando falta la posibilidad de expresar libremente el propio pensamiento o de profesar sin constricción la propia fe religiosa? ¿Qué dignidad es posible sin un marco jurídico claro, que limite el dominio de la fuerza y haga prevalecer la ley sobre la tiranía del poder? ¿Qué dignidad puede tener un hombre o una mujer cuando es objeto de todo tipo de discriminación? ¿Qué dignidad podrá encontrar una persona que no tiene qué comer o el mínimo necesario para vivir o, todavía peor, que no tiene el trabajo que le otorga dignidad?

Promover la dignidad de la persona significa reconocer que posee derechos inalienables, de los cuales no puede ser privada arbitrariamente por nadie y, menos aún, en beneficio de intereses económicos. 
Es necesario prestar atención para no caer en algunos errores que pueden nacer de una mala comprensión de los derechos humanos y de un paradójico mal uso de los mismos. Existe hoy, en efecto, la tendencia hacia una reivindicación siempre más amplia de los derechos individuales – estoy tentado de decir individualistas –... Parece que el concepto de derecho ya no se asocia al de deber, igualmente esencial y complementario, de modo que se afirman los derechos del individuo sin tener en cuenta que cada ser humano está unido a un contexto social, en el cual sus derechos y deberes están conectados a los de los demás y al bien común de la sociedad misma.... Una de las enfermedades que veo más extendidas hoy en Europa es la soledad, propia de quien no tiene lazo alguno. Se ve particularmente en los ancianos, a menudo abandonados a su destino, como también en los jóvenes sin puntos de referencia y de oportunidades para el futuro; se ve igualmente en los numerosos pobres que pueblan nuestras ciudades y en los ojos perdidos de los inmigrantes que han venido aquí en busca de un futuro mejor. Esta soledad se ha agudizado por la crisis económica, cuyos efectos perduran todavía con consecuencias dramáticas desde el punto de vista social.... Por lo tanto, ¿cómo devolver la esperanza al futuro, de manera que, partiendo de las jóvenes generaciones, se encuentre la confianza para perseguir el gran ideal de una Europa unida y en paz, creativa y emprendedora, respetuosa de los derechos y consciente de los propios deberes?

... Dar esperanza a Europa no significa sólo reconocer la centralidad de la persona humana, sino que implica también favorecer sus cualidades. Se trata por eso de invertir en ella y en todos los ámbitos en los que sus talentos se forman y dan fruto. El primer ámbito es seguramente el de la educación, a partir de la familia... y las instituciones educativas: las escuelas y universidades.

... El segundo ámbito en el que florecen los talentos de la persona humana es el trabajo. Es hora de favorecer las políticas de empleo, pero es necesario sobre todo volver a dar dignidad al trabajo, garantizando también las condiciones adecuadas para su desarrollo. Esto implica ... favorecer un adecuado contexto social, que no apunte a la explotación de las personas, sino a garantizar, a través del trabajo, la posibilidad de construir una familia y de educar los hijos.

Es igualmente necesario afrontar juntos la cuestión migratoria. No se puede tolerar que el mar Mediterráneo se convierta en un gran cementerio. En las barcazas que llegan cotidianamente a las costas europeas hay hombres y mujeres que necesitan acogida y ayuda... Es necesario actuar sobre las causas y no solamente sobre los efectos. 

Queridos Eurodiputados, ha llegado la hora de construir juntos la Europa que no gire en torno a la economía, sino a la sacralidad de la persona humana, de los valores inalienables; la Europa que abrace con valentía su pasado, y mire con confianza su futuro para vivir plenamente y con esperanza su presente. Ha llegado el momento de abandonar la idea de una Europa atemorizada y replegada sobre sí misma, para suscitar y promover una Europa protagonista, transmisora de ciencia, arte, música, valores humanos y también de fe. La Europa que contempla el cielo y persigue ideales; la Europa que mira y defiende y tutela al hombre; la Europa que camina sobre la tierra segura y firme, precioso punto de referencia para toda la humanidad.Gracias.

Vols llegir tot el discurs? Enllaç

Això també són vacances?!?!?

?!?!?

Real men don't buy girls

Secuestro de niñas en Nigeria: declaración de UNICEF

El secuestro de ocho niñas más en Nigeria es un ultraje y una creciente pesadilla para las propias niñas y para las familias de las más de 200 niñas que han sido robadas de sus comunidades en las últimas semanas.

Que se alegue que las niñas han sido secuestradas para impedirles asistir a la escuela es especialmente aborrecible.

UNICEF hace un llamamiento a los secuestradores para que devuelvan de inmediato a estas niñas sanas y salvas a sus comunidades, e imploramos a todos los que tienen influencia sobre los responsables que hagan todo lo posible para asegurar el retorno seguro de las niñas y que sus secuestradores sean juzgados.

Nuestros corazones están con las familias de estas niñas. UNICEF continúa dando seguimiento a la situación y expresa su solidaridad con la población de Nigeria.

Mwanza: Un problema, una solució

El primer vídeo d'aquesta Entrada és un resum del documental "The Darwin's Nigthmare", el Malson de Darwin en català. Aquest documental de nacionalitat francesa i de l'any 2004 presenta la problemàtica ecològica del llac Victòria des de que l'any 1960 es va incorporar, de forma experimental, l'anomenada perca del Nil a les seves aigües. També hi apareix el tràfic d'armes promogut des de l'antiga URSS.

En els breus 10 minuts del resum que aquí teniu se'ns presenten la situació de la ciutat tanzana de Mwanza i, en especial, de molts dels infants que malviuen pels seus carrers, nens sense família, que volten tot el dia pels carrers buscant quelcom per menjar i que oloren pegament...

• Fes una llista de coses que has vist en el vídeo. Quines t'han sorprès?

• Què t'ha semblat la situació dels infants que has vist al vídeo.

*********************************************************************************

Per una altra banda, el següent vídeo és un resum del projecte per als infants i joves que tot just des de l'any 2012 es desenvolupa a la "Marist Boys Secondary School", liderada pels germans maristes: una escola interna per a més de 450 nois i joves, tasques complementàries a les classes, pre-curs per aprendre bé l'anglès i poder ser escolaritzats, esports, club de guitarra, clubs del cap de setmana... en fí, la família que no tenen.

I tot això en col·laboració amb entitats diverses d'arreu, entre elles l'ONG espanyola SED i algunes de les escoles maristes d'Espanya.

• Què han dit els dos nois entrevistats?

• Quin és l'objectiu de l'escola i del projecte?

• Què ens ha demanat el director de l'escola, g.Kiko? Què ens demana a nosaltres?