Tunajifunza: Chúngtuhoc (2019-20)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chúngtuhoc (2019-20). Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’agost del 2020

Vacances d'estiu, 2020

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

El darrer any del Tunajifunza, a partir de l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost de 2019 duia per subtítol 2019-20 Bloc "Chúng ta học" en homenatge al Vietnam, la terra que des del 2016 m'acull de forma periòdica. Amb aquesta Entrada d'avui, acaba aquesta etapa. El setembre vindrà una de nova.

La idea per aquest curs que acaba era la il·lusió d'un any sabàtic per cercar l'amor i per intentar ser una mica més lliure a 10.376 quilòmetres de la nostra Catalunya, de la nostra Barcelona, concretament a Mỹ Phước, Bình Dương Province, a prop de Ho Chi Minh city, l'antiga Saigon.

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar.

I novament a partir de la segona setmana de març els plans se'ns torçaven, en aquest cas de forma generalitzada, amb l'extensió de la pandèmia de la COVID19. Malauradament i també sortosa, arribava a Catalunya el mateix divendres 13. Ja per acabar, el juny ens arribava amb la marxa d'un altre familiar, veure l'Entrada "Quan la mort hi arriba" de 9 de juliol de 2020. I en aquestes estem, més conscient que mai que la vida és incerta i que tot allò que vivim, cal viure-ho en positiu, de la forma més positiva que es pugui i un en sàpiga.

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors:

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dilluns, 3 d’agost del 2020

Tunajifunza, adéu Blogger!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la titulada "Tunajifunza, hola WordPress!" del passat 1 de maig de 2020. Si aquella donava la benvinguda per a aquest Bloc a la tecnologia del Wordpress, aquesta d'avui diu un adéu a la del Blogger de Google.

Un Bloc Tunajifunza que naixia en aquell moment, amb la tecnologia Blogger de Gmail, i que ha tingut la seva història de més de 8 anys. Fins a l'Entrada "Vacances d'estiu, 2020" del proper 3 d'agost de 2020 hauran estat més de 500 publicacions: 42 l'any 2012, 38 l'any 2013, 72 l'any 2014, 149 l'any 2015, 163 l'any 2016, 129 l'any 2017, 117 l'any 2018, 107 l'any 2019 i 43 entrades més, aquest any 2020, fins el descans estiuenc.

Sobresortia entre elles l'Entrada "Mirar al teu voltant i escoltar" de data 20 de març de 2017, la que feia número 500.

Temps enrere un amic em preguntava si escric un diari personal, intueixo que com a recomanació que a ell li és útil. Vaig fer-li saber d'aquest Bloc en el que comparteixo públicament part de les meves reflexions, encertades o no, però aquelles que m'ajuden en el caminar de cada dia. Com és lògic, tampoc no ho comparteixo tot, hi ha una part que queda en la pròpia intimitat, però la funció de reflexionar mentre hi escric està feta.

A l'escola amb els infants i adolescents, però també entre adults trobo que no ens és fàcil viure amb atenció, a l'aguait, adonant-nos del que ens passa. Un mode de vida ràpid i on tot sembla tenir data de caducitat i que ens deixa poc temps a la contemplació, a la reflexió del dia a dia i a la revisió personal. I malament podrem fer passes en la direcció que volem si no ens adonem, primer, del que ens passa i, segon, reflexionem per veure en quina direcció seguir. El que sol passar és que ens deixem arrossegar (per la massa, les modes, els estereotips, el nostre propi ego...) fins que alguna situació realment greu ens fa aturar de cop. La vida ens viu en comptes de viure-la nosaltres com volem que sigui.

Semblava que el temps de confinament dels mesos de març, abril i juny per la COVID19 ens havien ajudat en aquest sentit, però ara com ara, veient el que es veu, no ho sembla. Ja per acabar... un desig d'un 2020/21 millor.

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors:

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

divendres, 31 de juliol del 2020

En el cielo estés, Pablo

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Me llegaba ayer noche la noticia del 20 de este mes de julio. Aun con la pérdida, las lagrimas al escribir esto y el dolor que seguro que vive Mari Carmen, su esposa, no puedo más que alegrarme de haber conocido a Pablo durante años en el servicio conjunto en la Junta Directiva de la ONGD Solidaridad, Educación, Desarrollo. Fueron varios años de colaboración, de trabajo conjunto en pro de la gente más necesitada que nosotros.

Él con el corazón en Zambia, yo entre Paraguay y Tanzania. Cada una del resto de (personas) integrantes de la junta con su corazón y recuerdo personal vocacional en algún país de África o América Latina pero todos trabajando conjuntamente. Pese a las diferencias de criterio, pese a puntuales egoismos o rencillas personales o institucionales por las delegaciones a las que representabamos... un mismo corazón, un mismo espíritu.

Pablo como persona laica, casado con Mari Carmen, después de los muchos años como hermano marista, supo readaptar su espíritu solidario en su nuevo estado civil desde SED, quien se lo facilitó. También supo entender el papel de los primeras personas laicas en la junta: Isabel, Miguel (DEP), Anto y quien esto escribe, y ofrecernos su sonrisa, también alguno de sus momentos bajos y su amistad más allá del tiempo de trabajo.

Enlazo el recuerdo que ha preparado el h. Jack González.

Gracias Pablo. ¡Dios te ha acogido!

dissabte, 25 de juliol del 2020

Tots junts, menys... excepte...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

NQ era alumne meu ara fa dos anys, llest però vague, rondinaire per falta de límits, enganxat al un mòbil d’alta gamma, que a partir de l’adolescència va començar a arribar tard, adoptar actituds xulesques i enfrontar-se sobre tot a les professores. Des de tutoria es va fer un bon seguiment, el claustre proposà iniciatives diverses, també durant la repetició, al final del qual la solució va ser marxar a un altre centre. Ni ell ni els pares no van voler acceptar la realitat i el que se’ls proposava.

José Antonio Avilés és un jove de 23 anys natural de Córdoba, col·laborador de programes de TV i conegut per polèmiques, caràcter mentider i presumptes estafes. Des de la psicologia es pot afirmar que té dependència dels mitjans, les xarxes i el públic i que necessitaria una desconnexió per trobar-se i afermar la seva poca autoestima. A la producció audiovisual, tot i així, l’interessa més el profit que el reporta.

Joan Carles és un avi de 82 anys, natural de Roma, rei emèrit d’Espanya amb un llarg historial en pro del país que ell té en ment però també d’un altre historial amagat que va aflorant com merda a l’aigua des d’aquell “Lo siento mucho. Me he equivocado, no lo volveré a hacer más” (abril 2012). Tot indica que, marcat des d’infant, confon allò públic amb allò privat, el país amb la Monarquia, el servei amb el poder i el sou amb les comissions. Quan var ser més un problema que un mitjà, l’establishment va promoure la seva abdicació en el seu fill.

En el darrer número de l’Agulla se’ns proposava reflexionar envers els reptes que com a societat tenim per endavant i sobre les decisions polítiques necessàries, que haurien de ser reflex del que entre tots pensem, creem i proposem, amb la màxima implicació.

Bé, implicació de tots menys de les famílies que fomenten massa els drets i imposen pocs deures als seus fills;

excepte el sistema formatiu que iguala per sota, afavorint la mediocritat i poques vegades l’excel·lència;

tampoc comptem amb els abduïts pel focus mediàtic de la bona vida amb poc esforç;

ni molt menys comptar amb el cap d’estat preocupat per la nuesa del rei emèrit i per si ja hom veu que ell mateix va nu;

poc amb el govern de torn; aquest o aquell altre; aquests sí treballant pel partit i per la seva ideologia amb una mà, però amb l’altra fent malabars eufemístics, llençant globus sonda i atent a les enquestes com a mirall de la ciutadania;

menys de la resta partits polítics, escombrant pel propi interès, amb el “i tu més” a la boca i jugant al joc de les cadires del poder o al tocar i enfonsar;

i que dir de l’alta magistratura! Amb la cinta dels ulls cada cop més aixecada, la balança trucada i l’espasa brandada contra qui gosi ni tan sols cantar o dur un nas de pallasso;

vist allò vist, obviem també les grans fortunes i empreses de l’IBEX que juguen en una hisenda particular;

tot i la feina social d’emergència de l’exèrcit, poc de refiar el to i els tics autoritaris de molts dels seus comandaments dels que la Constitució encara sembla no refiar-se passats 45 anys;

de l’església dius? Sí de Francesc, sí les (persones) cristianes unides en comunitat de vida i fe, però no n’estic segur tampoc que ens puguem refiar del doble llenguatge, de la doble vara de l’Església jeràrquica que mira el món ara com a Santa Seu i ara com Ciutat del Vaticà;

ni tan sols de mi mateix puc refiar-me quan em guanya l’ego!

Cal una lluita contra l’establishment polític, social, econòmic, empresarial, familiar, esportiu, eclesial, personal... sempre més preocupat per allò propi que per allò públic.

Poc podrem fer per col·laborar en la solució dels grans problemes de Catalunya, Espanya, Europa o el món si no fem alguns canvis: escoltar més que rondinar, ser-ne conscients, crítics, empassar-nos part de l’orgull, aixecar-nos del sofà sortint de la nostra àrea de confort, acceptar l’altre tal i com ell és o intenta ser; preocupar-nos pels veïns i els propers, col·laborar amb els de més enllà, concretar en accions tangibles tanta paraula. Comencem?

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article va ser publicat en el núm. 121 de la revista L'AGULLA de març de 2020 amb el mateix títol, "Tots junts, menys... excepte...".

dilluns, 13 de juliol del 2020

Panxa de 8 mesos i barba, alegria!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Res no us seria impossible"

"Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: --Per què nosaltres no l'hem pogut treure? Ell els respongué: --Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible"

En el text d'avui Jesús cura a un noi que tenia la malaltia de l'epilèpsia segons el text (cfr. Mt 17,15). Curacions n'hi ha moltes i diverses en tots 4 evangelis i per posar alguns exemples, només en el de Mateu, trobem els passatges del leprós (Mt 8,1-4), del criat del centurió (Mt 8,5-13), de la sogra de Pere i altres (Mt 8,14-17), dels endimoniats (Mt 8,28-34), del paralític (Mt 9,1-8), de la dona amb hemorràgies (Mt 9,18-26), dels cecs (Mt 9,27-31), del mut endimoniat (Mt 9,32-34), de la curació en dissabte (Mt 12,9-14), a Genesaret (Mt 14,34-36), de la filla d'una cananea (Mt 15,21-28), del noi endimoniat (Mt 17,14-21) i dels cecs de Jericó (Mt 20,29-34).

Com a persona del seu temps Jesús ben segur que sabia de les difícils situacions que patien les (persones) malaltes de qualsevol tipus, no només per la pròpia malaltia si no també per la impossibilitat de treballar i viure dignament o per la marginació social que els obligava a apartar-se. Però ell, tot i sabent d'aquests costums culturals, va actuar de forma diferent: atenia, escoltava i curava a aquelles persones que tenien una malaltia (ben diferent a dir, malaltes).

És difícil saber exactament el significat de la paraula "curar" amb tant pocs indicis i en el context del s. I. Al respecte de les malalties també vull fer veure que amb l'avenç de la cultura humana, de la globalització, de la investigació, de la ciència, la guerra o la medecina... les malalties han anat canviant, algunes ara sí són tractables, altres han passat a ser cròniques i han aparegut de noves: podem citar la fam, la cobdícia, l'afany de poder, la lepra, la SIDA, l'actual COVID19, les dependències químiques o psicològiques...

Però davant tot aquest fet de les preocupacions humanes i la marginació social, el que sí veiem en el Senyor és un posar en el centre a la persona; la persona per sobre de la societat i les seves normes, lleis, costums... viem si no l'enrenou que va armar amb aquella curació en dissabte, dia jueu de descans (cfr. Mt 12,9-14) o relacionant-se amb la cananea, estrangera, odiada pels jueus (cfr. Mt 15,21-28).

I ara ja aterro al cas que m'interessa. Fa uns dies vaig veure la notícia testimoni (veure TV3 a la carta "Homes embarassats, una realitat en augment") que en Pol Galofre (a l'esquerra a la foto) i la Bel Olid pròximament seran pares. Pol, que està ara de 3 mesos, és realitzador audiovisual i és tècnic en el Centre LGTBI de Barcelona. Afirma que “Será una aventura lucir una barriga de ocho meses con barba”. Sí, sí, has llegit bé, es tracta d'un home, un home trans.

En Pol va néixer en cos i amb nom de dona, però per la raó que fos no es trobava còmoda i no era feliç. Ara, amb 33 anys i després d'un llarg procés d'autoacceptació i amb l'ajuda de la medecina i dels seus, ell es troba feliç, unit a la Bel i en estat que es diu de bona esperança: esperança d'una nova vida, d'una nova família, d'un amor real. I com activistes que són tots dos, ho viuen com un procés de donar a conèixer aquesta realitat que els ha salvat per qui la vulgui escoltar. Què més vol Jesús per als humans, si no que siguem feliços!

Pot sobtar? Segur. Molts grups extremistes, partits de dretes... atacarien? També. Part de l'Església no ho veu clar? Llastimosament, també. Però pensa, si ets (persona) cristiana, què faria Jesús davant del Pol de fa uns anys i davant aquesta parella avui en dia? Jo crec que animar-los. I què diria avui en dia Jesús aquells que estan malalts d'intransigència, inclús d'odi? Segur que provaria de curar-los? Aquest pregunta sobre què faria Jesús és la fonamental per a mesurar el que els i les cristianes han de fer en el seguiment del Missatge de l'amor.

Malalts de manca d'amor, no seran alguns?

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 17,14-21?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 9 de juliol del 2020

Quan la mort hi arriba

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"anem a trobar-lo!"

"Dit això, va afegir: --Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: --Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!"

Text de l'evangeli de Joan en el que Jesús té una relació de coneixença o amistat amb les persones involucrades: Llàtzer era el germà de Marta i Maria, aquella dona que el va eixugar els peus (cfr. Jn 12,1-8), aspecte aquest que, curiosament, es recull en aquest evangeli posteriorment.

El text és força més llarg que l'extracte que hi presento però em quedo amb aquest que ens deixa bocabadats, no entenem res: Quan li comuniquen que l'amic Llàtzer ha mort, ell respon "Llàtzer s'ha adormit, però vaig a despertar-lo" i segueix amb un enigmàtic "m'alegro de no haver estat allí". Què vol dir tot això? Què és exactament la mort? Un son del que despertarem? O el final? S'alegra Jesús de no haver acompanyat l'amic en aquest moment crucial? Ens abandona Déu, llavors, quan morim? Aquest és el gran misteri de la vida.

Tot això em ve quan penso en la marxa tot just ara fa 15 dies dijous 25 de juny, la mort del meu cosí Miguel, conegut per Mini tot i la seva corpulència. Hi era ingressat a l'hospital en previsió d'una propera intervenció que no semblava complicada, ens va deixar de forma sobtada. Alguns diran que va marxar a casa del Pare, altres que ha passat a nova vida, altres simplement que ja no hi és... simplement vull recollir algunes de les idees dels seus amics, dels seus companys, dels seus coneguts envers la mort:

Que Mini ens hagi deixat tant abans d'hora és com una broma, de mal gust.
Ell i en Jordi, quines dues ànimes més grans.
Ahora le voy a echar de menos. Aunque estará para mí, en mi memoria, en mi corazón.
Era un gran tipo, se hacía querer. ¡Qué tristeza!
Estoy sobrecogida... buen viaje... Te echaré de menos.
¡Cómo lo siento! Descansa en paz, Mini.
Madre mía!! Descansa en paz...
Molt mala notícia. Sé que era bona gent. Descansi en pau.
DEP. Animis s la familia!!
No som res, tot l'hem de fer aquest viatge, més enllà hi ha d'haver quelcom
Joder, Mini. Que la tierra te sea leve.
Allá donde estés, les vas a pulir al Scalextric. Hasta la vista amigo.
Buen viaje, nos volveremos a ver... prepara una barra L'Astrolabi allí donde vayas y manten la nevera fría.
Espero que esté camino de un lugar mucho mejor.
Mini, buen viaje y espero poderte invitar y en condiciones, cuando nos volvamos a cruzar.
Ahora surca los mares con tus Playmobil y nuestras canciones. No te olvidaré jamás. Te lloro y te río.
Algo se nos murió a todos hace años con el cierre del Astrolabi y ahora nos ha rematado, Mini. DEP. Buen viaje.
No hay derecho, te fuiste al cielo a montar una farra con Pau, confiesalo!!
Nos volveremos a ver... seguro. Todavía me cuesta creer que no estés aquí.
Caram quin greu... DEP Mini.
Em sap molt greu, una gran persona.
Osti, quin greu. El meu condol a la família i amics. DEP.
Ostia... D.E.P.
Ho sento moltíssim!! Adéu amic.
Ha muerto Mini, joder... mierda de noticia.
Bon dia amic. Esta mañana has partido hacia el infinito.
En "Mini" ha començat un viatge que tots farem.
Ho sento molt Miquel. No és just. Molts ànims. Una abraçada.
No fotis !!!! Què ha passat???? Joderrrrr
Espero que volvamos a coincidir muchas veces... Mil besos allá donde estés.
Gràcies Mini, et recordarem sempre, perquè a la gent bona no se la pot oblidar mai.
La vida y sus caprichos insobornables.
Vuela alto y vuela libre.
DEP una auténtica pena.
En quin món vivim? Mini, allà on siguis, tothom t'estimarà.
Sé que la vida es así, pero joder...
Oh... este año está siendo especialmente cruel... ¡Un abrazo fuerte!
Rest in piece
Dura pérdida
Buen viaje bribón, cuídanos!

Tingues cura de tots nosaltres!

Vols llegir el text de l'Evangeli de Joan, Jn 11,1-16?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 1 de juliol del 2020

El bé i el mal

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"stop doing wrong and start doing right"

"If you really want to live, you must stop doing wrong and start doing right. I, the Lord God All-Powerful, will then be on your side, just as you claim I am. Choose good instead of evil! See that justice is done. Maybe I, the Lord All-Powerful, will be kind to what's left of your people."

El text d'avui correspon al llibre del profeta Amós, de l'Antic Testament, aquella part de la Bíblia cristiana que compartim amb els fidels jueus. I és interessant veure com avança la creença en Déu amb la vinguda del Crist. La traducció del text és aquesta: "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals; potser llavors el Senyor, Déu de l'univers, s'apiadarà dels supervivents de Josep.". Fixem-nos-hi bé, ja al s. VIII aC hi havia gent que cercava i proposava una vida de bé davant del mal que també hi existia, com ara.

Anem per parts. El text és una crida a la recerca del bé i a allunyar-se del mal, "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure", sentiment que mou a moltes persones, no només les fidels cristianes o jueves; al meu parer la recerca del bé i la felicitat està en el cor de les persones. L'altre cosa són les situacions que ens anem trobant a la vida i com les gestionem en fer les nostres opcions.

Segon punt: el text que marca l'Església per a ser llegir avui dimecres 1 de juliol és Am 5,14-15.21-24, saltant-se els versets 16 a 20 que diuen el següent: "Això diu el Senyor, Déu sobirà: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d'ofici. Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor. El dia del Senyor Ai dels qui anhelen el dia del Senyor! Què n'espereu, d'aquell dia? Serà un dia de fosca i no de llum. Serà com l'home que fuig d'un lleó i es troba amb un ós; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor? Serà un dia de tenebres, sense gens de claror.". Com es pot veure les línies suprimides tenen el caire d'advertència, arribant a fer por, totalment diferent a l'anterior. Censura dirà algú, selecció dirà algú altre. El que està clar és que l'equip selector dels textos litúrgics ha optat per reforçar els versets 14,15, 21, 22, 23 i 24. En una comprensió simplificada del que és el cristianisme ja em sembla bé, però per a aquells que volen aprofundir en els textos és bo llegir el text sencer i pregar amb el que hi ha i amb el que s'hi suprimeix.

Tercera idea: el be i el mal són idees genèriques que poden encabir diferents concrecions. Per un infant el bé és esperar a que el semàfor es posi verd i el mal, saltar-se'l, en canvi la filosofia, l'ètica amplien la reflexió fins el punt que deixar morir a una persona podria ser un bé menor si és per salvar-ne moltes altres. El que de vegades alguns polítics han anomenat "danys col·laterals".

En un curs en línia que he fet aquests mesos de confinament l'animador ens feia la següent reflexió: no heu pensat que sempre són els altres els que fan les coses dolentes, els qui s'equivoquen, els qui ataquen... i tu qui les fas bé i tens sempre la raó? no pensaran els altres també el mateix? No serà que entre el bé i el mal hi ha tot un ventall de matisos? que ningú no te mai la raó absoluta? Que no hi ha només dues direccions?

A part de l'opció pressa cada moment, també són importants les motivacions que ens duen a prendre-la. Invitació a la reflexió personal, a mirar-se cadascú a ell mateix. I ja per acabar, un desig...

Cerca el bé,els altres també ho fan

Vols llegir el text del profeta Amós 5,14-24?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 22 de juny del 2020

Què ens vol dir, sinó viure-ho i pregonar-ho?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"pregoneu-ho des dels terrats"

"Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. "

L'evangeli d'avui ens invita a la confiança, "no tingueu por de tots ells", a partir del reconeixement de Jesucrist, del missatge cristià, davant la humanitat, "allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats".

Confiança que ens ve directament de l'arrel del propi Missatge: què ens vol dir, sinó el fet de l'encarnació? el Déu que es fa infant humà, nascut entre els humils, fet diferencial de la creença cristiana amb les altres religions? què ens vol dir, sinó el fet de la ressurecció? el Crist renascut, allò que des de la lògica més humana no podia ser, però que des de la fe es ben real? què ens vol dir, sinó la vida pública de Jesús? les paraules i obres provocadores que van posar en qüestió la forma de pensar, viure i creure del poble jueu de la seva època? què ens vol dir, sinó l'exemple de les primeres (persones) cristianes, moltes d'elles crescudes en el judaisme? què ens vol dir, sinó l'exemple missioner de les següents generacions cristianes? l'esforç en fer conèixer aquesta nova manera d'ésser als seus propers i, també als altres pobles?

Confiança en el Missatge, en tot aquest missatge que canvia la vida humana i que duu a voler-ho compartir i a fer-ho conèixer, pregonant des dels terrats i des dels balcons. Què ens vol dir, sinó les dues invitacions des de la ciutat del Vaticà, en dos moments clau d'aquest temps de pandèmia de la COVID19: la pregària solitària però "Urbi at Orbe" de Francesc, divendres 27 de març a la plaça Sant Pere i el rosari, amb mascaretes i distanciament social, de dissabte 30 de maig a la gruta de Lourdes del Vaticà?

En aquest temps de pandèmia hem vist moltes mostres públiques de viure la situació (discursos institucionals, rodes de premsa a la ciutadania, compromís de quins treballen en serveis essencials, aplaudiments de les 20h, challenges de tot tipus fets virals a la xarxa, seguiment informatiu, entrevistes a protagonistes, pica-baralles polítiques...).

Al meu parer, la confiança en la vida -Jesús- i la mort-ressurrecció -el Crist- l'hem sabut mantenir, de forma discreta però viscuda des de moltes llars, compartint també de forma virtual, com una nova Confinium Ecclesia, que recorda la primitiva Domus Ecclesia. I de forma una mica més pública en les dues pregàries vaticanes o en el documental "Església confi(N)ada: ser cristià en temps de coronavirus" dirigit per Laura Mor i emès per 8TV el 31 de maig. El que potser ens falta, és voler i saber pregonar-ho arreu.

I tu, si ho sents, pregona-ho!

Les entrades "Pregària extraordinària per la COVID19" de 28 de març i "Rosari extraordinari per la COVID19" de 4 de juny poden ajudar a continuar la reflexió. Et convido a llegir-les i fer-les pregària.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu 10,26-33?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 17 de juny del 2020

Y Cincuenta días de Pascua…

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Todo ello después de diversos intentos de apedrearlo (cfr. Jn 10,31 y Jn 8,59) por sus obras y sus palabras. Era un ellos contra Jesús.

Mosaico de Pentecostés. Foto: Holger Schué

En un texto anterior en esta misma cabecera, “CUARENTA DÍAS DE CONFINAMIENTO”, reflexionaba a partir del tiempo de desierto de Jesús y vete aquí que ya ha pasado el tiempo previsto y todavía más. Y así estamos en el camino de regreso a la normalidad anterior, lo que en España se ha dado por llamar nueva normalidad, cada uno de los estados del mundo encarando la realidad y buscando fórmulas de salida de este desierto temporal de la mejor manera posible para la propia economía, ya sea con o sin acuerdos, llamando a las cosas por su nombre o utilizando eufemismos.

Volviendo a las escrituras, el evangelio de Lucas afirma que, al salir del desierto, Jesús volvió a Galilea lleno del poder del Espíritu Santo, y que en cada lugar donde iba, enseñaba en la sinagoga, y todos le alababan (cfr. Lc 4,14-15). Ese mismo Espíritu que el día de Pentecostés redefinió la fe para los que estaban escondidos de los judíos y sin entender aun el significado de la resurrección, les dio la esperanza que necesitaban y les animó a salir al mundo en actitud de caridad; infusión de fe, esperanza y amor. El resultado de ello lo conocemos, el mensaje de la Iglesia en estos 2000 años.

Este 2020 será recordado por las (personas) cristianas por el confinamiento obligado y posterior resalir que han coincidido con los tiempos de cuaresma, semana santa y pascua. Este hecho accidental es el que debe llevarnos a preguntarnos, teniendo la mirada en aquel Jesús que enseñaba con palabras y hechos y era alabado por ello, cómo queremos vivir nuestra personal nueva normalidad, en qué pretendemos ser diferentes: con que ojos la vemos, qué valoramos, qué dejamos de lado y, como fuente y motor de todo, cómo gestionamos el propio ego a partir de ahora.

La fe en Cristo, la esperanza en un futuro mejor y el amor en la acción es la infusión que el Espíritu nos hace en este momento. El cómo expresarlos en nuestra propia lengua de fuego (cfr. Ac 2,3-4) es la parte que nos toca a cada uno y una.

http://www.alandar.org

Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR el 16 de juny de 2020 amb el mateix títol (enllaç).

dimarts, 9 de juny del 2020

Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"pray that God will be with you"

"Good-by, my friends. Do better and pay attention to what I have said. Try to get along and live peacefully with each other. Now I pray that God, who gives love and peace, will be with you."

El text precedent correspon a la 2a carta de Pau a les (persones) corínties. És important per entendre tot el sentit d'aquest comiat amistós saber que les relacions de l'apòstol Pau no sempre van ser bones amb els fidels de Corint, així ho veiem quan escriu "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc." (2 Co, 2,4) fent referència a temes de falta de seguiment al seu lideratge com apòstol. Pau sempre va haver de fer front al fet que ell mateix no era uns dels 12 deixebles, a diferència de Pere i els altres.

Avui vull fixar-me en les traduccions d'aquesta senzilla frase. En la versió anglesa fixem-nos que s'hi dirigeix a ells com amics, els hi anima a fer el millor i a fixar-s'hi bé en les seves ensenyances; els hi anima a portar-se bé i a viure en pau amb els altres; i acaba demanant que el Déu de l'amor i la pau, estigui amb tots ells que el llegeixen.

Si busquem la versió catalana, el text traduït és el següent: "Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres". En la versió en castellà el text traduït és el següent: "Termino, hermanos, deseando que viváis felices y que busquéis la perfección en vuestra vida. Animaos y vivid en armonía y paz, y el Dios de amor y de paz estará con vosotros". Llàstima un cop més, tot i estar encara en aquest curs del "Chúng ta học" dedicat a la meva estada al Vietnam, que no puc fer la comparació amb la versió vietnamita!

Tres petites comparacions envers les traduccions que n'he fet servir...

Amics, com en anglès o germans com en les nostres llengües pròpies? Amics i germans en el sentit patriarcal o, avançant en la història, en els "signes dels temps" als que ja feia referència el propi Jesús (cfr. Mt 16,3) i va esmentar el CVII a la Gaudium et Spes, "L’Esperit de Déu és present en aquesta evolució. Per la seva banda, el ferment evangèlic ha excitat i excita en el cor de l’home una irrefrenable exigència de dignitat." (GS26) de forma àmplia, amics i amigues, germans i germanes?
En anglès Jesús anima a fer el millor i a seguir els que Ell ensenya; en català anima a la felicitat, a fer més ferm -sense especificar el què- i a exhortar-se els uns als altres, és a dir a induir amb paraules persuasives segons el DIEC2. I en castellà el consell és d'animar-se (sinònim d'exhortar-se?) i viure en harmonia (aquest sí, sinònim de tenir els mateixos sentiments) afegint a més, el viure buscant la perfecció, que no hi apareix a les altres dues versions.
Sobre la referència a Déu, en anglès Pere li prega, li demana que hi sigui amb els corintis, en canvi en català i castellà s'hi dona per suposat, com a conseqüència de les nostres accions, nosaltres fem i a canvi, ell hi és amb nosaltres.

Crec que es veu perfectament el problema de llegir de forma textual les Escriptures, també de fer-lo en una o una altra llengua. No diguem entre versions diferents en una mateixa llengua (en castellà, per exemple la DHH, la RV dels 60, dels 90 o de 2011, la PDT o les llatinoamericanes LBLA, BLPH i PDT). La feina de traducció duu intrínseca la necessitat de re interpretar segons les cultures i els temps i això duu la possible pèrdua del sentit original.

Tot això ha de dur, sí o sí, a la pregunta pel fonamental del missatge cristià, del missatge de Déu Pare, de Jesús i l'Esperit. Jesús parlava del Pare amb el mot afectiu "Abba" i del regne etern, universal, de veritat, de vida, santedat, justícia, amor i pau obert per aquells "que fan la voluntat del Pare, i posen mà forta a l’obra" (GS93). I de l'Esperit abans de pujar al cel com advocat i suport nostre.

Per acabar i ja que acabem de recordar Pentecosta, l'enviament de l'Esperit Sant a tots que es trobaven reunits (cfr. AC 2,1) -sí a tots, representant les 12 tribus d'Israel, tots els pobles de la Terra-, fer esment a la imatge que acompanya aquesta Entrada, imatge moderna de l'arribada de l'Esperit Sant. Correspon a la col·lecció de 2014 "Passion of Christ: A Gay Vision" de l'autor Douglas Blanchard. Pot sobtar, però l'Esperit ens l'envia a tots, a totes i a també als no binaris. Així sigui!

Allò fonamental del missatge...

Vols llegir el text de la 2a carta als Corintis 13,11-13?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 4 de juny del 2020

Rosari extraordinari per la COVID19

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Dissabte 30 de maig, final del mes de Maria i encara en temps de pasqua. A les 17'30h de Roma el papa Francesc lidera acompanyat d'un petit grup de fidels, complint les normes i distàncies de seguretat, la pregària del Rosari a la gruta de Lourdes dels jardins del Vaticà. Milions de creients d'arreu s'hi uneixen via televisió i xarxes socials, aquests nous mitjans no només de comunicació sino també de comunió.

Al final del Rosari, el Sant Pare va dir: "Me dicen que están conectados muchos santuarios de América Latina, me gustaría mandarles un saludo en español. A todos ustedes en los Santuarios de América Latina, veo Guadalupe y tantos otros, que están comunicados con nosotros, unidos en la oración. En mi lengua materna los saludo. Gracias por estar cerca a todos nosotros. Que nuestra Madre de Guadalupe nos acompañe".

Cal recordar també la pregària de 27 de març en la solitud física de la plaça i de l'atri de la basílica de Sant Pere, al Vaticà. L'Entrada "Pregària extraordinària per la COVID19" de 28 de març de 2020 en aquest mateix Bloc la recorda.

Les (persones) cristianes vivim en el món d'igual manera que la resta de persones i restem subjectes a les mateixes lleis de la natura i pròpies dels països, també en aquesta crisis que estem vivint de la COVID19. El que ens diferencia és la forma com ens hi enfrontem, amb un bri d'esperança, tot i les dificultats. Això és el que pretén aquesta pregària mariana, la comunió en el dolor, l'esperança d'un temps millor i l'acció per afrontar la situació.

Comunió de les (persones) cristianes

diumenge, 31 de maig del 2020

Pentacosta 2020: fe i acció

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"es fixaran en les vostres bones obres"

"Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia de la seva vinguda."

Ja ha arribat la Pentecosta de 2020, i finalitza aquest temps de Pasqua tan diferent a altres anys, marcat per la pandèmia de la COVID19, marcada des del punt de les (persones) cristianes per la pregària del 27 de febrer a una buida i plujosa plaça de Sant Pere. L'Entrada "Pregària extraordinària per la COVID19" de data 28/03/2020 en fa un repàs.

I en aquesta ocasió he escollit un text atribuït a Pere, primer entre els deixebles, primer pontífex segons designació del propi Jesús, "I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" (cfr. Mt 16,18). En aquest moment tenim un Pere que ja ha sofert el seu procés de conversió: de seguidor incrèdul, de negar fins a 3 cops conèixer el Senyor a liderar les primeres cristianes. De la fe a l'acció. I això justament és el que ens demana la Pentacosta, fer-nos conscients que som plens de l'Esperit Sant (cfr. Ac 2,4) i que Déu actua en el món a traves nostre.

Totes, plenes de l'Esperit Sant!

Vols llegir el text de la 1a carta de Pere 2,11-17?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Pàgines

dijous, 6 d’agost del 2020

dilluns, 3 d’agost del 2020

divendres, 31 de juliol del 2020

dissabte, 25 de juliol del 2020

dilluns, 13 de juliol del 2020

dijous, 9 de juliol del 2020

dimecres, 1 de juliol del 2020

dilluns, 22 de juny del 2020

dimecres, 17 de juny del 2020

dimarts, 9 de juny del 2020

dijous, 4 de juny del 2020

diumenge, 31 de maig del 2020