Cuaresma 2018, semana V, sábado

"Ellos seran mi pueblo, y yo seré su Dios"

"Luego diles: ‘Esto dice el Señor: Voy a sacar a los israelitas de entre las naciones a donde han ido a parar; los reuniré de todas partes y los haré volver a su tierra. 22 Haré de ellos una sola nación en este país, en los montes de Israel, y tendrán un solo rey. No volverán a estar divididos en dos naciones ni separados en dos reinos. 23 Tampoco volverán a mancharse adorando ídolos repugnantes ni cometiendo toda clase de pecados. Yo los libraré de todas las infidelidadesj que han cometido y los limpiaré de sus pecados. Ellos serán mi pueblo y yo seré su Dios."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

Con la conquista del reino de Judá por Babilonia, la destrucción de Jerusalén y el Templo (586 a.C.) la crisis social, política y religiosa fue mayúscula. Muchos de los desterrados, llegaron a abrazar la forma de vida de los babilonios. El Israel tal y como había sido vivido, parecía ir a desaparecer. Pero aquella cautividad supuso también una purga de la idolatría en los corazones del pueblo desplazado, fueron más fieles a Él en Babilonia que en Jerusalén. La promesa del Señor les dio esperanza y se cumplió.

Dudas similares debía vivir el grupo de seguidores de Jesús los días antes de Pascua. Sabiendo de la enemistad de los fariseos y de la profecía del sumo sacerdote contra Jesús, se preguntaban ¿Vendrá a la fiesta, o no? (Jn 11, 45-57).
Mirando el mundo muchos pudieran pensar lo mismo, cambio climático, falta de agua, desastres de la naturaleza… pobreza extrema, exclusión, terrorismo, crisis social…

Y nuestra Iglesia española y europea parece que dejó de florecer hace tiempo. ¿Cómo creer ante este panorama?

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

¿Cómo creer ante este panorama? 

---

Vols llegir el text, Ez 37, 21-28?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, viernes

"Dije que sois dioses"

"Los judíos volvieron a coger piedras para tirárselas, pero Jesús les dijo:
–Por el poder de mi Padre he hecho muchas cosas buenas delante de vosotros: ¿por cuál de ellas me vais a apedrear? 
Los judíos le contestaron:
–No vamos a apedrearte por ninguna cosa buena que hayas hecho, sino porque tus palabras son una ofensa contra Dios.o Tú, que no eres más que un hombre, te haces Dios a ti mismo.
Jesús les respondió:
–En vuestra ley está escrito: ‘Yo dije que sois dioses.’ Sabemos que no se puede negar lo que dice la Escritura, y Dios llamó dioses a aquellas personas a quienes dirigió su mensaje."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

“No vamos a apedrearte por ninguna cosa buena que hayas hecho, sino porque tus palabras son una ofensa contra Dios”. Nuevamente los judíos de la época rechazándole, pretendiendo matarlo por sus obras (Jn 5,17-18) y sus palabras (Jn 8,58-59).

El no entenderle, entra dentro de la lógica más humana. Dios hijo se encarnó en Jesús de Nazaret, en todo, excepto en el pecado. Por tanto, si nació, creció, vivió como humano, ¿Cómo iban a reconocerlo como Dios, los de su tiempo? Solamente unos pocos, los más necesitados, los más libres de ataduras fueron capaces de hacerlo, de fiarse y seguirle.  

El problema cristiano, y ético, viene de la propuesta de acción contra Él, al no reconocerlo: pretender matarlo. Y lastimosamente ese, “matar al diferente”, sigue dándose hoy en día. Matar al hereje, mueve a los yihadistas; aniquilar países de valores diferentes, a algunos mandatarios; denigrar, derrotar y “descabezar” al oponente, a ciertos políticos; promover para algunos colectivos un retroceso de derechos y libertades sociales, a algunos obispos; hasta “ir a por ellos” pudimos oírlo de algunos pocos el año pasado entre pueblos hermanos. Cada uno desde su propi ser, debe discernir el valor de sus palabras y sus acciones. Como cristiano marista, español y catalán, yo lo intento.

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

Discernir las propias obras y palabras.
¡A por ello!  

---

Vols llegir el text, Jn 10, 31-42?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, jueves

"Mi Padre, mis hermanas y mis hermanos"

"Os aseguro que quien hace caso a mi palabra no morirá.
Los judíos le dijeron: –Ahora estamos seguros de que tienes un demonio. Abraham y todos los profetas murieron, y tú dices: ‘Quien hace caso a mi palabra no morirá.’ ¿Acaso eres tú más que nuestro padre Abraham? Él murió, y murieron también los profetas. ¿Quién te has creído que eres?
Jesús contestó: –Si yo me honrase a mí mismo, mi honra no valdría nada. Pero el que me honra es mi Padre, el mismo que decís que es vuestro Dios. Pero vosotros no le conocéis. Yo sí le conozco, y si dijera que no le conozco sería tan mentiroso como vosotros. Pero, ciertamente, le conozco y hago caso a su palabra. ."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

En la época de Jesús los judíos se preguntaban por Abraham y los profetas. Y ante las “barbaridades” que profesaba Jesús, cogieron piedras para arrojárselas
(Jn 8,59). Durante los primeros concilios nos preguntamos por el Verbo, las sedes, el Espíritu, el pecado, María, las imágenes, el primado, el poder temporal… condenamos las herejías… En la época de las cruzadas pretendíamos Tierra Santa, luchábamos y matábamos… Evangelizamos América, África, Asia y Oceanía, culturizando y conquistando… Con las Reformas nos separamos en dos ramas, luego en tres… y dejamos de hablarnos. La Biblia, la Tradición, la Jerarquía, el Catecismo, el Código Canónico… deja a muchos en el camino… La ortodoxia, la pretendida pureza de las religiones ya causaba disputas en tiempos de los profetas, en tiempos de Jesús y también en la actualidad a no pocos cristianos que, parapetados en la seguridad de lo estipulado, de lo “técnicamente” correcto, se olvidan de lo “prácticamente” real.
¿Dónde queda el espíritu cristiano de los primeros tiempos, cuando las persecuciones? Aquello de que el evangelio nos muestra cómo Dios nos hace justos: es por fe y solamente por fe. (Ro 1,16-17). 

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

¿Donde queda el Espíritu de los primeros tiempos? ¿Cuál es tu espíritu? 

---

Vols llegir el text, Jn 8, 51-59?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, miércoles

"Manteneos fieles a mi palabra"

"Jesús dijo a los judíos que habían creído en él: –Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres.
Ellos le contestaron: –Nosotros somos descendientes de Abraham y nunca fuimos esclavos de nadie. ¿Cómo dices tú que seremos libres?
Jesús les dijo: –Os aseguro que todos los que pecan son esclavos del pecado. Un esclavo no pertenece para siempre a la familia, pero un hijo sí pertenece a ella para siempre. Así que, si el Hijo os hace libres, seréis verdaderamente libres."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

El propio Jesús se dirige a los primeros judíos que ya habían creído en él (Jn 8,31). Aseveraciones tales como «ser descendientes de Abraham», «no ser bastardos» o «ser hijos únicamente de Dios» eran sus respuestas. Y a la vez, sus comparaciones con los demás conversos, los judíos y gentiles, de los que se sentían superiores.

Pero Él les pide otra cosa, tal como ya anunciara el Bautista, “Demostrad con vuestros actos que os habéis convertido a Dios” y ponía ejemplos de la época… dar un vestido a quien no tiene, compartir la comida, no cobrar más de lo estipulado, no quitar nada con falsas acusaciones, conformarse con la paga” (cfr. Lc 3,7-14).

Quizás llame el Papa Francisco a la Curia Vaticana a algo similar, «otro peligro, que es el de los traidores de la confianza o los que se aprovechan de la maternidad de la Iglesia… se dejan corromper por la ambición o la vanagloria». (Felicitaciones Navideñas de la Curia Romana, 21/12/2017). 


Quizás lo haga el h. Emili al Instituto entero, «hará falta el empeño y el compromiso de todos, empezando por los líderes del Instituto, para revivir la experiencia que Jesús propone a Nicodemo: Hay que nacer de nuevo (Jn 3,7)» (Reavivar el Espíritu Profético, 20/09/2017)

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

¿Qué te está pidiendo a ti? 

---

Vols llegir el text, Jn 8, 31-42?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, martes

"Tampoco yo te condeno"

"Preguntaron esto para ponerle a prueba y tener algo de qué acusarle, pero Jesús se inclinó y se puso a escribir en la tierra con el dedo. Luego, como seguían preguntándole, se enderezó y les respondió: –El que de vosotros esté sin pecado, que le arroje la primera piedra.
Volvió a inclinarse y siguió escribiendo en la tierra. Al oir esto, uno tras otro fueron saliendo, empezando por los más viejos. Cuando Jesús se encontró solo con la mujer, que se había quedado allí, se enderezó y le preguntó:
–Mujer, ¿dónde están? ¿Ninguno te ha condenado?
 Contestó ella: –Ninguno, Señor.
Jesús le dijo: –Tampoco yo te condeno. Vete y no vuelvas a pecar."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

“En nuestra ley, Moisés ordena matar a pedradas a esta clase de mujeres. Y tú, ¿qué dices?” (Jn 8,5). Una vez más nos encontramos con un texto de los que se nos propone aceptar o rechazar a Jesús, aceptar o rechazar al otro. Los fariseos vuelven a ponerlo en evidencia, ¿qué ha de hacerse en un caso de adulterio? ¿Cuándo se va contra la Ley? Aplicarla, como no puede ser de otra forma.

Pero Jesús nos presenta otra forma de comprender el mundo, la “de su propia luz, que es la luz del Padre”. Donde solamente parecía caber la dura respuesta de la condena, se nos propone el perdón y la reflexión, como con el hijo pródigo (cfr. Lc 15,11-32). 


Una vez en clase, un alumno que la había armado gorda sabía que recibiría un castigo duro y venía con la cabeza baja al ser llamado por el tutor para una entrevista de seguimiento. Al entrar en el despacho, una simple pregunta le dejó descolocado “¿Qué te está pasando? ¿Cómo anda tu madre con su proceso de cáncer?”. En seguida se le iluminaron los ojos. “No sé qué me está pasando, tengo miedo a que se muera y estoy nervioso.”. A ello le siguió un abrazo en silencio.

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

¿Tienes miedo? ¿Estás nervioso?
¡Abraza! 

---

Vols llegir el text, Jn 8, 1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, lunes

"Pero ellos no entendieron"

"Los padres de Jesús iban cada año a Jerusalén para la fiesta de la Pascua. Y así, cuando Jesús cumplió doce años, fueron todos allá, como era costumbre en esa fiesta. Pero pasados aquellos días, cuando volvían a casa, el niño Jesús se quedó en Jerusalén sin que sus padres se dieran cuenta. Pensando que Jesús iba entre la gente hicieron un día de camino; pero luego, al buscarlo entre los parientes y conocidos, no lo encontraron. Así que regresaron a Jerusalén para buscarlo allí.
Al cabo de tres días lo encontraron en el templo, sentado entre los maestros de la ley, escuchándolos y haciéndoles preguntas. Y todos los que le oían se admiraban de su inteligencia y de sus respuestas. Cuando sus padres le vieron, se sorprendieron. Y su madre le dijo: –Hijo mío, ¿por qué nos has hecho esto? Tu padre y yo te hemos estado buscando llenos de angustia.
Jesús les contestó: –¿Por qué me buscabais? ¿No sabéis que tengo que ocuparme en las cosas de mi Padre?
Pero ellos no entendieron lo que les decía.
Jesús volvió con ellos a Nazaret, donde vivió obedeciéndolos en todo. Su madre guardaba todo esto en el corazón."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

Volvía la familia de celebrar la Pascua con los de Nazaret. Con la confianza del grupo y, el uno por la otra, Jesús quedó en la ciudad y no se percataron hasta pasado un día de camino. Como en todo amor verdadero, María y José volvieron en su búsqueda hasta encontrarlo en el Templo. “–¿Por qué me buscabais? ¿No sabéis que tengo que ocuparme en las cosas de mi Padre?”, fue la simple respuesta del niño. 


A menudo no entendemos los caminos de la vida, los caminos del Señor. Tampoco ellos entendieron lo que les decía (Lc 2,50) pero cabe confiar. En el anuncio del Ángel a María (Lc 1,26-38) ya hubo una primera sorpresa y una primera aceptación, “Soy la esclava del Señor. ¡Que Dios haga conmigo como me has dicho!”. A partir de ahí, confianza, serenidad, guardar en el corazón y adelante con lo que el Señor nos pide. El papel de José en los Evangelios queda en un segundo plano, pero solo se puede entender el sí de la Familia de Nazaret desde un compromiso conjunto de María y de José: aceptación, migración, pesebre, vida antes de los 30… En palabras de Patrick Peyton, CSC, “La familia que reza unida, permanece unida” o, como el dicho, “La unión hace la fuerza”.

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

¿Entiendes los caminos del Señor? 

---

Vols llegir el text, Lc 2,41-51a?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, domingo

"Mirar más allá, salir de, andar afuera"

"Entre la gente que había ido a Jerusalén a adorar a Dios en la fiesta, había algunos griegos. Estos se acercaron a Felipe, que era de Betsaida, un pueblo de Galilea,r y le rogaron: –Señor, queremos ver a Jesús.
Felipe fue y se lo dijo a Andrés, y los dos fueron a contárselo a Jesús. Jesús les dijo: –Ha llegado la hora en que el Hijo del hombre va a ser glorificado. Os aseguro que si un grano de trigo no cae en la tierra y muere, seguirá siendo un solo grano; pero si muere, dará fruto abundante. El que ama su vida, la perderá; pero el que desprecia su vida en este mundo, la conservará para la vida eterna. Si alguno quiere servirme, que me siga; y donde yo esté, allí estará también mi servidor. Si alguno me sirve, mi Padre le honrará."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

“Unos griegos que habían ido a Jerusalén buscaban a Jesús” (Jn 12,20). ¿Qué es lo que habían oído? ¿Por qué conocerlo? ¿Qué les había hecho desplazarse hasta la capital, en tiempos de Pascua?

¿Qué es lo que continúa llamando de la figura de Jesús a los que no le conocen? A lo largo de la historia, de Oriente a Occidente y de allá a América, al África profunda, Australia y Asia, polo actual de la nueva evangelización. Quien quiere conocer se moviliza, se pone en marcha, sale en búsqueda, dialoga, comparte, actúa, medita. ¡Vive!

El propio Jesús salió de su Galilea natal, anduvo por los caminos, de Gerasa a Cafarnaúm hasta Jerusalén y, caminando, se dejó encontrar. Se puso en marcha, salió en búsqueda, dialogó, compartió, actuó y meditó. ¡Vivió en criatura humana!

El propio Jesucristo, Dios Hijo, hijo del Padre, por la voluntad del Padre quiso hacerse carne de nuestra carne, a imagen y semejanza nuestra, salió a nuestro encuentro -el de cada una de nosotras, personas humanas- para conocernos. Para ofrecernos el camino, que no es otro que la salvación eterna, la salvación en nuestras propias vidas. Salvación y esperanza de la que ya habla Jeremías (cfr. Jer 31,31), la misma que Él nos mostró, con su regreso al Padre.

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

Quien quiere conocer se moviliza... 
¡Vive!. 

---

Vols llegir el text, Jn 12, 20-33?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

El banquet del Sostre

"convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs"

"Després digué al qui l'havia convidat: --Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!"

---

Una de les moltes paràboles amb les que Jesús mostra la seva predilecció pels pobres. El Regne del cel és per a ells, i també per a elles.  

Això no vol dir no tenir amics, ni fer un menyspreu a germans, altres parents o a gent rica. Vol dir, ser capaç de relacionar-se, de tu a tu amb aquells més vulnerables. 

I això és el que passa cada vespre de l'any, 365 dies sense vacances, a Sostre, una entitat del barri de la Barceloneta de Barcelona que acull a persones sense sostre. Acollir vol dir oferir un sostre, un lloc on dormir, rentar-se, dutxar-se, seure, veure la televisió, jugar a dominó, explicar-se acudits... També un plat calent, una conversa afectuosa, un control mèdic, un suport per a gestions diverses... I tot això des de fa 25 anys, amb un munt de persones voluntàries: les que aporten el sopar, les que passen amb ells la nit, la treballadora social, els que coordinen i animen tot l'equip sota el paraigües institucional que representa la parròquia, aquesta església local.

Un espai que cada dia és una sorpresa, pel company voluntari amb el que hi compartiràs experiència, pel sopar que hi haurà, per les situacions de cadascun dels presents, per la neu que cau alguns dies... tot un regal de Déu, tot un petit miracle que funciona per la voluntat de moltes persones i per la gràcia d'Aquell qui tot ho pot. 

Quin es el teu banquet del dia a dia?

---

Vols llegir el text, Lc 14,12-14?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

És temps de quaresma 2018

"la llavor germina i creix"

"Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega."

---

Sovint en aquest Bloc publico algunes entrades sobre el tema educatiu, escolar o familiar. I potser passa que, amb un afany de millora continua, la sensació sembli ser deficitària. L'educació és quelcom que es sembra però no es recull més que passat un bon temps.

En els anys que porto en l'educació formal ja començo a tenir contacte amb ex alumnes que s'han fet homes i dones, acabant ja els seus estudis o ja inserits en el món laboral i puc dir que, en la majoria dels casos, quelcom de bo ha passat en ells i en elles. Podem dir que han donat fruit, s'han fet homes i dones capaces d'implicar-se al seu voltant. 

Confiem que aquest temps que avui encetem de Quaresma sigui camp de conreu profitós, que ajudi a donar fruit. Amb aquest mateix objectiu enllaço el Fulletó de Quaresma que l'ONGD SED ha realitzat enguany i en el qual he pogut col·laborar un cop més. 

Enllaç al Fulletó

La terra, tota sola, dóna fruit. 

Confia-hi!

---

Vols llegir el text, Mc 4,26-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Repte d'Eva, ASDENT

http://www.elretodeeva.com/

No estem parlant d'una pel·lícula. En aquest cas es tracta d'un documental basat en la història d'Eva, mare de Nacho, un nen amb la malaltia de Dent, una malaltia del fetge fruit d'una alteració del cromosoma X.  

---

Un grup de noies de l'escola des del seu projecte APS de voluntariat estan col·laborant amb l'ONG ASDENT (enllaç)

En aquest cas ens demanen anar als diversos llocs on es podrà veure el documental, recollir taps de plàstic (1 tona surt per 200 EUR) i fer-nos conscients de la problemàtica que suposa patir una malaltia de les anomenades rares, que afecten a una molt petita minoria de la societat. Fàcil, oi?

---

Col·laboració: Valèria i Natàlia alumnes de 4t d'ESO, dilluns 6/03/2017 

WAPSI.ORG, solidaritat a la xarxa

El Papa Francesc acabava el seu missatge de Quaresma 2017 amb les següents paraules: 

Estimats germans i germanes, la Quaresma és el temps propici per renovar-se en la trobada amb Crist viu en la seva Paraula, en els sagraments i en el proïsme. El Senyor, que va vèncer els enganys del temptador en els quaranta dies que va passar al desert, ens mostra el camí que cal seguir. Que l'Esperit Sant ens guiï a fer un veritable camí de conversió, per redescobrir el do de la Paraula de Déu, ser purificats del pecat que ens encega i servir Crist present en els germans necessitats. Animo tots els fidels a manifestar també aquesta renovació espiritual participant en les campanyes de Quaresma que moltes organitzacions de l'Església promouen en diferents parts del món, perquè augmenti la cultura de l’encontre en l'única família humana. Preguem els uns per altres perquè, participant de la victòria de Crist, sapiguem obrir les nostres portes als febles i als pobres. Aleshores viurem i donarem un testimoni ple de l'alegria de la Pasqua.

Fruit d'aquestes seves paraules, enceto una nova secció, renovació via la xarxa. En aquest cas, una forma senzilla de col·laborar amb causes solidàries.

¿Fas compres per Internet? Wapsi.org és la forma més fàcil de col·laborar amb l'ONG que escollis sense que et costi diners. Hi participen més de 240 botigues.

És molt senzill. Fas la teva compra al preu de sempre a la teva botiga habitual, Wapsi.org rep un percentatge de les vendes i ho destina a l'ONG que tu esculls. Les aportacions poden ser anònimes o registrades, tu esculls.
Des de Wapsi.org aposten per la col·laboració entre compradors, ONG i les empreses per a generar valor social.

Aprenentatge i Servei, un voluntariat "obligat"

Ahir dijous dia 9 va ser un dia important per la nostra escola. En horari de tarda els alumnes de 4t d'ESO van celebrar la festa presentació i festa de cloenda del projecte APS d'Aprenentatge i Servei, que hem encetat durant aquest curs escolar 2015-16 seguint les indicacions de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

L'aprenentatge i Servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.

L'acte va ser un moment de compartir amb les entitats externes amb les que hem treballat i amb els professors, el que els alumnes han après amb l'experiència de servei i el que els hi ha aportat en el seu aprenentatge personal. Va ser un compartir des de les emocions. 

Els dies previs, a les classes els alumnes van reflexionar sobre una selecció la llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme del Parlament de Catalunya fixa les bases del que ha de ser el voluntariat. I una de les preguntes que se'ls hi va fer era, què t'ha agradat més de l'experiència? Una selecció de les seves respostes és aquesta...

• Em fet activitats diferents a les habituals i divertides
• He pogut desconnectar un temps de les meves preocupacions i passar una bona estona
• El poder crear un vincle especial amb els nens que necessitaven la nostra ajuda
• El contacte amb els avis, ha estat divertit jugar a cartes amb ells. El temps passava volant
• Veure com els nens s'ho passaven bé amb la nostra paradeta. Em vaig sentir útil
• Ajudar amb el meu granet de sorra en un projecte que sé que és molt més gran
• El contacte amb els nens. Vull estudiar Educació Infantil he pogut conèixer aquest món
• He conegut a persones que fan voluntariat de forma continuada i m'ha agradat saber les seves històries personals i allò que els motiva
• El carinyo i l'estima que de seguida varem agafar amb els avis i ells amb nosaltres
• Passar temps amb els nens i veure com realment s'ho passaven bé
• He viscut una gran experiència que mai havia fet
• La feina que hem fet amb el grup, preparant, fent la divulgació... ha estat una bona experiència
• Quan el nen al que ajudava a estudiar ho entenia. Tenia una gran satisfacció i orgull
• Poder passar temps amb altre gent
• El fer coses en grup. És més divertit i eficaç
• Tot i que no continuaré, ha estat bé descobrir què és això del voluntariat

Alumnes d'un dels 18 grups creats col·laborant amb l'ONG La casa dels Xuclis

• Saber que la meva feina agrada a la gent i sentir-me realitzat
• Veure que hi ha gent que amb la nostra feina se sent feliç
• Als nens participants els hi brillaven els ulls d'alegria
• Veure que el projecte ha estat un èxit i hem recollit diners per a la República Centreafricana
• El dia del concert va ser, sense dubte, el millor moment del voluntariat
• La sensació de gran satisfacció en acabar el concert i veure que havíem fet una bona feina
• Poder col·laborar en una activitat que ha beneficiat als mes desafavorits
• Estar en contacte amb altres voluntaris i amb els beneficiaris
• La feina a l'hort, he après molt
• El poder aprendre una mica de les persones voluntàries que van sempre al centre
• La satisfacció que obtens després de fer el voluntariat
• Veure les diferents formes de viure d'altra gent molt diferent a mi
• El poder fer bé allò que ens hem proposat, com un repte
• Poder ajudar a altra gent, fent diverses activitats
• El sentiment de fer-ho bé, de no mirar els problemes des del darrera, si no a primera línia
• Haver descobert algo nou, que al principi no volia fer i em van obligar. Però estic satisfet
• Fer alguna cosa útil amb els amics i, sobretot, quelcom que m'agrada (l'esport en general)
• Haver portat als nens del centre a la hípica, cosa que no haurien fet mai per tema diners
• Posar-me en la pell d'altres persones, persones que necessiten alguna ajuda
• La vinculació que crees amb les persones quan acabes la feina feta
• L'agraïment que ens van donar des de l'associació
• Conèixer la cultura i els pensament dels ancians i comparar la seva època amb la meva
• He après un munt de coses: saber cuidar dels avis, establir conversa amb ells, tenir-los molt de respecte... la meva manera de pensar ha canviat bastant!!!
• M'he adonat que molt a prop nostre hi ha gent que pateix situacions econòmiques dures
• Adonar-me que en el nostre propi barri també hi ha gent que ho passa malament.
• Tot allò que he anat aprenent a partir de les reflexions que han sorgit parlant amb els avis
• Que el voluntariat estigués relacionat amb el món del futbol, em va motivar molt
• Poder lluitar pels drets dels animals, ja que ells no es poden defensar per ells mateixos
• El fet de saber amb gran certesa que per una acció meva podré ajudar a algú que necessita alguna cosa i el podré alegrar el dia
• El poder visitar una colònia de gats i que m'he pogut posar en la seva pell i en la de les persones voluntàries que els cuiden
• El sentiment de satisfacció que vaig tenir al finalitzar l'ajuda que hem fet.
• Els avis estaven contents quan els anàvem a veure.
• Ha esta una experiència nova. 
• L'agraïment que es veia en el somriure dels nens i nenes que hem portat d'excursió
• Quan vam arribar, els nens de seguida es van adaptar a nosaltres i ens acolliren
• Els nens deien que els hi havia agradat l'activitat i que ens estimaven molt
• M'he adonat que a pocs metres de l'escola hi ha gent que té problemes
• Un dia varem parlar amb una dona que ha estat tota la seva vida ajudant;  va ser inspirador
• La satisfacció a les cares dels usuaris
• Poder ajudar als nens petits
• El benestar que he tingut amb mi mateixa en saber que he ajudat els altres
• Veure com equipets de treball de 5 persones poden millorar situacions o ajudar els altres
• El servei que he pogut realitzar cap a altres persones i la meva satisfacció personal
• M'ha agradat poder escollir el tipus de voluntariat a fer
• Poder passar una estona amb nens i passar-nos-ho tots molt bé
• Comprovar que es pot ajudar als altres sense esperar cap recompensa a canvi
• Comprovar com, en poques hores i dies, els nens ens havien agafat tanta confiança
• He pogut contribuir en la formació dels nens. De grans ells podran fer el mateix
• Riure amb els nens per qualsevol petita cosa m'ha fet tornar a la infància
• Sincerament, he après a fer servir el Photoshop per fer els cartells
• Com que l'activitat que hem fet ha estat entretinguda no s'ha fet cansina
• Ens hem conscienciat sobre temes diversos, cosa que mai no havíem fet
• M'ha encantat poder passar estones ajudant a nens i nenes en els seus deures. També jugàvem amb ells i ens van agafar molt carinyo
• Em van encantar les entrevistes per informar-nos de com ho podíem fer
• La nostra feina va ser la de fer un cartell i a la gent li va agradar molt. N'estic content.
• Estar amb els nens petits, ja que a mi m'agraden molt els nens petits
• Conèixer la forma de fer i ser dels nens, ja que són divertits i simpàtics

El projecte, amb els seus logros i mancances, m'ha recordat l'esperit de servei a la comunitat que es proposa des dels àmbits educatius i que he pogut observar a països d'Amèrica Llatina i Àfrica. Quelcom que aquí també existia, crec, dècades enrere i sembla haver-se perdut. 

Val la pena transmetre el valor del servei als nostres joves!

Tant de bo, ells i elles de grans, canviïn així la societat!

Lesbos, ara fa 10 dies

Ara fa 10 dies el papa Francesc viatjava a l'illa grega de Lesbos (per cert.... la pots situar al mapa?) per fer un gest públic, internacional, catòlic, evangèlic i ecumènic en pro de la resolució de la situació de milers i milers de refugiats. 

Nosaltres, el Papa Francesc, el Patriarca Ecumènic Bartomeu i l'Arquebisbe d'Atenes i de Tota Grècia Jeroni, ens hem trobat a l'illa grega de Lesbos per manifestar la nostra profunda preocupació per la situació tràgica dels nombrosos refugiats, emigrants i demandants d'asil, que han arribat a Europa fugint de situacions de conflicte i, en molts casos, d'amenaces diàries a la seva supervivència. L'opinió mundial no pot ignorar la colossal crisi humanitària originada per la propagació de la violència i del conflicte armat, per la persecució i el desplaçament de minories religioses i ètniques, com també per treure a famílies de casa seva, violant la seva dignitat humana, les seves llibertats i drets humans fonamentals.

La tragèdia de l'emigració i del desplaçament forçat afecta milions de persones, i és fonamentalment una crisi humanitària, que requereix una resposta de solidaritat, compassió, generositat i un immediat compromís efectiu de recursos. Des Lesbos, nosaltres fem una crida a la comunitat internacional perquè respongui amb valentia, afrontant aquesta crisi humanitària massiva i les seves causes subjacents, a través d'iniciatives diplomàtiques, polítiques i de beneficència, com també a través d'esforços coordinats entre Orient Mitjà i Europa.

Com a responsables de les nostres respectives Esglésies, estem units en el desig per la pau i en la disposició per promoure la resolució dels conflictes a través del diàleg i la reconciliació. Mentre reconeixem els esforços que ja han estat realitzats per ajudar i auxiliar els refugiats, els emigrants i als que busquen asil, demanem a tots els líders polítics que facin servir tots els mitjans per assegurar que les persones i les comunitats, inclosos els cristians, romanguin en la seva pàtria i gaudeixin del dret fonamental de viure en pau i seguretat. Cal urgentment un consens internacional més ampli i un programa d'assistència per a sostenir l'estat de dret, per defensar els drets humans fonamentals en aquesta situació que s'ha fet insostenible, per protegir les minories, combatre el tràfic i el contraban de persones, eliminar les rutes insegures, com les que passen a través del mar Egeu i de tota la Mediterrània, i per impulsar processos segurs de reallotjament. D'aquesta manera podrem assistir a aquelles nacions que estan involucrades directament en auxiliar les necessitats de tants germans i germanes que pateixen. Manifestem particularment la nostra solidaritat amb el poble grec que, malgrat les seves pròpies dificultats econòmiques, ha respost amb generositat a aquesta crisi.

Junts implorem fermament per fi de la guerra i la violència al Pròxim Orient, una pau justa i duradora, així com el retorn digne de qui van ser forçats a abandonar les seves llars. Demanem a les comunitats religioses que incrementin els seus esforços per rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d'assistència civil i religiosa treballin per coordinar els seus esforços. Mentre duri la situació de necessitat, demanem a tots els països que estenguin l'asil temporal, ofereixin una estada idònia als refugiats, incrementin les iniciatives d'ajuda i treballin amb tots els homes i dones de bona voluntat per un final ràpid dels conflictes actuals.

Europa s'enfronta avui a una de les més greus crisis humanitàries des del final de la Segona Guerra Mundial. Per afrontar aquest repte seriós, fem una crida a tots els deixebles de Crist perquè recordin les paraules del Senyor, amb les que un dia serem jutjats: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster i em va acollir, estava despullat i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava a la presó i vinguéreu a veure ... Us asseguro que cada vegada que ho fèieu a un d'aquests, germans meus més petits, a mi m'ho fèieu» (Mt 25,35 -36.40).

Per la nostra part, seguint la voluntat de Nostre Senyor Jesucrist, hem decidit amb fermesa i amb tot el cor d'intensificar els nostres esforços per promoure la unitat plena de tots els cristians. Reiterem la nostra convicció que «la reconciliació (entre els cristians) significa promoure la justícia social en tots els pobles i entre tots ells... Junts volem contribuir a que els emigrants, els refugiats i els qui demanen d'asil siguin acollits amb dignitat a Europa» ( Charta Oecumenica, 2001). Desitgem complir la missió de servei de les Esglésies al món, defensant els drets fonamentals dels refugiats, dels que busquen asil polític i els emigrants, com també de molts marginats de la nostra societat.

La nostra trobada d'avui es proposa contribuir a infondre ànim i donar esperança a qui busca refugi i a tots aquells que els reben i assisteixen. Nosaltres instem a la comunitat internacional perquè la protecció de vides humanes sigui una prioritat i que, a tots els nivells, es doni suport a polítiques d'inclusió, que s'estenguin a totes les comunitats religioses. La situació terrible dels que pateixen per la crisi humanitària actual, incloent a molts dels nostres germans i germanes cristians, ens demana la nostra pregària constant.

Papa Francesc, Geroni II, Bartomeu I. Lesbos, 16 abril 2016

---

En altres èpoques històriques 

podíem amagar-nos en "no saber el que passava", i ara?

Infants soldat a la RCA

Enguany des de l'escola realitzem la setmana de solidaritat en pro de la lluita contra els grups armats que recullen nens per convertir-los en petits soldats dintre d'un grup en el que els fan creure importants, valorats per la resta de companys, membres d'un grup, però amb un futur no massa llarg... la mitjana de vida des de que entren en aquests grups no passa dels 2 anys ja que acaben abatuts en qualsevol avalot.

La present Entrada es pot complementar amb la informació de "Què passa a la RCA?" del 9 de març de 2015 sobre aquell país. Un dels vídeos motivacionals que he trobat és el següent extracte del documental "Invisibles", del director Javier Bardem i que va ser distribuït cap l'any 2012 amb el diari El País. Aquest vídeo, de 27 minuts de durada, és la part encarregada a Fernando León de Aranoa, qui, amb la seva càmera arriba fina a Uganda.

Amb una senzilla campanya de col·laboració a través de l'ONGD SED, mirem de sensibilitzar als nostres infants i joves de tot allò que tenen i són, Així com també mirar de recollir alguns diners per donar suport al projecte que es vol desenvolupar a Berberáti i les seves rodalies.

«Ces jeunes ne veulent PLUS 

de paroles et de encontres. 

Ils veulent des actes concrets.»

Sœur Elvira Tutolo

Ara fa 20 anys... Àfrica, Amèrica Llatina, jo

Aquests mesos s'estan complint 20 anys d'algunes fites importants en la meva biografia, que van ajudar-me a discernir la meva vocació. Vull rememorar-les:  

• Entre juliol i agost de 1995 participava del Camp de Treball Missió Masonga'95 a Tanzània. A la petita població luo de Masonga (a tocar del llac Victòria) vàrem col·laborar en grup amb la Masonga Secondary School i la comunitat marista, formada en aquells moments tota ella pers mexicans: els germans Juan, Kiko, Rafa, Sergio i Teo, així com també pel matrimoni de cooperants Katya i Memo. El grup, liderat pel germà Fructu, el composàvem a més a més el germà Josep i la Vicky, en Carles, Marc, Toni i un servidor. Va ser una primera presa de contacte amb Àfrica, amb les ONG, els projectes de cooperació, la diversitat de l'Institut Marista i també amb la vivència profunda de la fe. Tot un munt d'experiències que em va generar un batibull de sensacions i emocions.

Masonga-Secondary-school

• Entre febrer i desembre de 1996 vaig viure com a cooperant al Paraguai. La missió: integrar-me en el ritme de vida de l'escola Maristas Champagnat i la comunitat marista de la població de Coronel Oviedo, formada en aquells moments pels germans espanyols Fèlix, Claudio, Jose Luís i els paraguaians Diego i Domingo. En aquest cas l'experiència va ser compartida amb la Marga, ella donant suport a les diverses obres i la comunitat d'Horqueta. Aquesta segona experiència, més llarga, em va donar l'oportunitat d'anar aclarint el meu camí de vida, que en aquells moments estava en un punt important, el del final dels estudis i la incorporació en el món laboral.

Aquestes dues accions van ser part del meu viatge iniciàtic, del meu procés d'autoconeixement i autoafirmació en el món dels adults. Gràcies a elles dues vaig poder descobrir la meva vocació d'educador cristià, que per sort, puc desenvolupar en la meva vessant laboral.

Enllaçant amb el temps de quaresma i tal i com proposa l'entrada "És temps de quaresma 2016" de data 10 de febrer, ... em pregunto sovint jo, què em queda d'aquell gran gir de vida d'ara fa 20 anys? continuo encara transformat, com en aquells temps? sóc jo viu, sant i agradable a Déu? o el dia a dia, la rutina i el meu entorn m'ho impedeix?

Et fas conscient alguna vegada, de les fites que t'han ajudat a configurar-te tal com ets?

---

Aquesta entrada vol ser, també, un homenatge múltiple:

• Als missioners, religiosos i laics, de l'Església, i també als cooperants de multitud d'ONG que decideixen desplaçar-se a altres països donant la seva vida, o uns anys, a la construcció d'un món millor, del Regne de Déu, ja aquí a la terra.
• A les diverses persones amb les que vaig poder compartir ambdues experiències. Amb cadascun d'ells es va donar una relació mútua diferent que ens va ajudar a créixer i madurar la nostra vocació.
• A l'ONG SED i la Institució Marista, les quals van facilitar aquesta possibilitat acompanyada d'acció i discerniment, cosa que continuen fent de forma continuada des de ja fa anys. Recordar molt especialment la figura del g.Pere.