Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"pray that God will be with you"

"Good-by, my friends. Do better and pay attention to what I have said. Try to get along and live peacefully with each other. Now I pray that God, who gives love and peace, will be with you."

---

El text precedent correspon a la 2a carta de Pau a les (persones) corínties. És important per entendre tot el sentit d'aquest comiat amistós saber que les relacions de l'apòstol Pau no sempre van ser bones amb els fidels de Corint, així ho veiem quan escriu "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc." (2 Co, 2,4) fent referència a temes de falta de seguiment al seu lideratge com apòstol. Pau sempre va haver de fer front al fet que ell mateix no era uns dels 12 deixebles, a diferència de Pere i els altres.

Avui vull fixar-me en les traduccions d'aquesta senzilla frase. En la versió anglesa fixem-nos que s'hi dirigeix a ells com amics, els hi anima a fer el millor i a fixar-s'hi bé en les seves ensenyances; els hi anima a portar-se bé i a viure en pau amb els altres; i acaba demanant que el Déu de l'amor i la pau, estigui amb tots ells que el llegeixen.

Si busquem la versió catalana, el text traduït és el següent: "Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres". En la versió en castellà el text traduït és el següent: "Termino, hermanos, deseando que viváis felices y que busquéis la perfección en vuestra vida. Animaos y vivid en armonía y paz, y el Dios de amor y de paz estará con vosotros". Llàstima un cop més, tot i estar encara en aquest curs del "Chúng ta học" dedicat a la meva estada al Vietnam, que no puc fer la comparació amb la versió vietnamita! 

Tres petites comparacions envers les traduccions que n'he fet servir... 

• Amics, com en anglès o germans com en les nostres llengües pròpies? Amics i germans en el sentit patriarcal o, avançant en la història, en els "signes dels temps" als que ja feia referència el propi Jesús (cfr. Mt 16,3) i va esmentar el CVII a la Gaudium et Spes, "L’Esperit de Déu és present en aquesta evolució. Per la seva banda, el ferment evangèlic ha excitat i excita en el cor de l’home una irrefrenable exigència de dignitat." (GS26) de forma àmplia, amics i amigues, germans i germanes? 
• En anglès Jesús anima a fer el millor i a seguir els que Ell ensenya; en català anima a la felicitat, a fer més ferm -sense especificar el què- i a exhortar-se els uns als altres, és a dir a induir amb paraules persuasives segons el DIEC2. I en castellà el consell és d'animar-se (sinònim d'exhortar-se?) i viure en harmonia (aquest sí, sinònim de tenir els mateixos sentiments) afegint a més, el viure buscant la perfecció, que no hi apareix a les altres dues versions.
• Sobre la referència a Déu, en anglès Pere li prega, li demana que hi sigui amb els corintis, en canvi en català i castellà s'hi dona per suposat, com a conseqüència de les nostres accions, nosaltres fem i a canvi, ell hi és amb nosaltres.       

Crec que es veu perfectament el problema de llegir de forma textual les Escriptures, també de fer-lo en una o una altra llengua. No diguem entre versions diferents en una mateixa llengua (en castellà, per exemple la DHH, la RV dels 60, dels 90 o de 2011, la PDT o les llatinoamericanes LBLA, BLPH i PDT). La feina de traducció duu intrínseca la necessitat de re interpretar segons les cultures i els temps i això duu la possible pèrdua del sentit original. 

Tot això ha de dur, sí o sí, a la pregunta pel fonamental del missatge cristià, del missatge de Déu Pare, de Jesús i l'Esperit. Jesús parlava del Pare amb el mot afectiu "Abba" i del regne etern, universal, de veritat, de vida, santedat, justícia, amor i pau obert per aquells "que fan la voluntat del Pare, i posen mà forta a l’obra" (GS93). I de l'Esperit abans de pujar al cel com advocat i suport nostre. 

Per acabar i ja que acabem de recordar Pentecosta, l'enviament de l'Esperit Sant a tots que es trobaven reunits (cfr. AC 2,1) -sí a tots, representant les 12 tribus d'Israel, tots els pobles de la Terra-, fer esment a la imatge que acompanya aquesta Entrada, imatge moderna de l'arribada de l'Esperit Sant. Correspon a la col·lecció de 2014 "Passion of Christ: A Gay Vision" de l'autor Douglas Blanchard. Pot sobtar, però l'Esperit ens l'envia a tots, a totes i a també als no binaris. Així sigui!

Allò fonamental del missatge... 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de la 2a carta als Corintis 13,11-13?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

TFG: Alliberament de la persona, 7

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. La darrera entrada d'aquesta sèrie va ser la de 19 de gener d'aquest 2019.

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  

Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 6. La verdad liberadora de Jesucristo.

Jesús dijo a los judíos que habían creído en él: –Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres. Yo hablo de lo que el Padre me ha mostrado, y vosotros hacéis lo que vuestro padre os ha dicho. (Jn 8,31-32.38) 

Si hablo las lenguas de los hombres, y aun las de los ángeles, pero no tengo amor, no soy más que un metal que resuena o un platillo que retiñe. Y si tengo el don de profecía, y entiendo los designios secretos de Dios, y sé todas las cosas; y si tengo la fe necesaria para mover montañas, pero no tengo amor, no soy nada. Y si reparto entre los pobres cuanto poseo, y aun si entrego mi cuerpo para tener de qué enorgullecerme, pero no tengo amor, de nada me sirve. (1Cor 13,1-3)

Incluye este apartado una presentación personal de la que considero que es la Verdad de Jesucristo para mí.

Déu escull els més febles

"Déu ha escollit gent que no compta"

"Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa."

---

Fa uns dies celebràvem Pentecosta, la festa de l'Esperit Sant, una invitació a sortir del nostre cenacle. El símbol de les llengües de foc, el símbol de parlar les llengües del món ens obre a l'altre.

I veiem que la lògica de Déu és diferent a la de les persones, "Déu ha escollit gent que no compta". En temps de Jesús, ell es relacionà amb prostitutes, cobradors d'impostos, infants, leprosos i altres malalts... així ell va mostrar la lògica de Déu. En el temps actual Déu també escull els febles, els malalts, els oprimits, els pobres...  I en aquest moment recordo la visita a Barcelona del papa Benet XVI el novembre de l'any 2010: a part de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, les trobades polítiques i el passeig per la ciutat, va voler visitar l'obra del Nen Déu de les religioses Franciscanes dels Sagrats Cors, al passeig Maragall.

A qui esculls tu?

---

Vols llegir el text de la carta dels Corintis, 1 Co 1,26-31?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Vocació i servei

"Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú"

"Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots."

---

Aquest és un dels textos de Sant Pau afavorint la comunió i la diversitat dins l'Església. M'ha cridat l'atenció concretament el verset 7, "Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots." però sobre tot en la seva versió castellana, que mostra d'una forma més clara a qui es dirigeix Déu a través del seu Esperit: "Dios da a cada uno alguna prueba de la presencia del Espíritu, para.provecho de todos." .  

Està ben clar, Déu dóna a quelcom a tothom, tot i que no en siguem conscients. Tot i que no ens sigui reconegut. I allò que se'ns dóna és per al bé de tots, no només d'un mateix, no només d'uns pocs. Aquest dos són els grans reptes de la nostra vida: trobar quins són els propis dons (vocació) i saber-los posar a disposició (servei).  

Ets conscient dels teus propis dons? 
I de com els poses en comú?

---

Vols llegir el text, 1 Co 12,4-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Les paraules clares, l'actitud justa

"el penediment que va néixer d'aquell disgust" 

"La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me'n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d'aquell disgust."

---

Aquestes línies pertanyen a la 2a carta de Sant Pau als cristians de Corinti, datades al s. I. En elles Pau se n'alegra tot i reconèixer un mal anterior, fent referència a una carta anterior. També Jesús va avisar, va reprendre diverses vegades a Pere, aspecte aquest probablement cert doncs va quedar recollit en els 4 evangelis (cfr. Mc 14,26-31). 

També a pares, tutors professors ens pertoca sovint reprendre als nostres fills, infants, joves. És llei de vida informar, ensenyar, educar a viure com a persones lliures i capaces. També als coordinadors, als caps fer-ho amb els seus treballadors, als superiors fer-ho amb els germans, als reis amb els seus súbdits... 
i per aconseguir-ho cal de vegades mà una mica dura. Però cal també, no podem oblidar-ho, una bona capacitat de discerniment i una espatlla on es puguin recolzar.

En llenguatge entenedor, "el policia bo i el policia dolent". Tant de bo sapiguem tenir aquesta capacitat. Tant de bo sapiguem acceptar l'ara tot i que no l'entenguem fins el després.

Reprendre, útil i necessari. 
El com, la clau de l'èxit.

---

Vols llegir el text, 2Co, 7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cura dels nostres germans i germanes

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria de Moral de la Persona durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

Es tractava en aquest cas d'una presentació sobre bioètica dirigida a famílies, pares i joves. Enllaç al treball, enllaç

Tener amor es saber soportar, ser bondadoso; es no tener envidia,d no ser presumido, orgulloso, grosero o egoísta;e es no enojarse ni guardar rencor; 6 es no alegrarse de las injusticias, sino de la verdad. Tener amor es sufrirlo todo, creerlo todo, soportarlo todo. (1Co 13,4-7)

Sagraments de vocació: Matrimoni. A la Bílbia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016. 

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

---

"subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran"

"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo."                  

(Gn 1-27-31)

---

"Jesús els respon: --Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
Els deixebles li diuen: --Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. Ell els respongué: --No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui."      

(Mt 19,8-12)

---

"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran."                  

(1Co,12.4-13)

---

• Després de les Entrades sobre el sagrament del Matrimoni de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb alguns texts bíblics clàssics. Per un costat el de la creació de l'home i la dona (Gn 1,27-31), el de la possibilitat de casar-se o no fer-ho (Mt 19,8-12) i el de l'amor, (1Co 13,4-13). 

• En el text del Gènesi, quan la creació de l'home i la dona en el dia cinquè, entenc que ja veiem la primera unió sagramental entre home i dona entre Adam i Eva. Tot i que falta un punt fonamental en el compromís matrimonial, que és el consentiment explícit d'ambdós cònjuges, l'expressió "Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." dels versets Gn 2,24-25 semblen ser la conseqüència lògica d'aquest si.
• Per una altra banda, del mateix primer llibre em sembla molt rellevant Gn 5,2 en la versió "Bíblia Catalana Interconfessional, Bíblia en català. Edició interconfessional. Edició bàsica.", "Creà l'home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ésser humà».", que manifesta una mateixa dignitat d'home i dona. En canvi la versió "Dios Habla Hoy, Biblia en español actual. Edición interconfesional" diu "los creó hombre y mujer, y les dio su bendición. El día en que fueron creados, Dios dijo: “Se llamarán hombres.".  Quants greuges han patit al llarg de la història les dones a mans dels homes! I quants en continuen patint en alguns llocs i casos!

• El segon text correspon a l'Evangeli de Mateu. En aquest cas, Jesús se sent interpel·lat sobre el matrimoni i la seva indivisibilitat. En aquest text es presenta per un costat la possibilitat del divorci, el d'aquells que no estan capacitats pel matrimoni i el dels que donen la totalitat de la seva persona, sense unir-se a una dona, a la construcció del regne, Caldria aprofundir una mica més en el text, com es valora la capacitat o no pel matrimoni? què passa amb els casos de greus problemes en la relació entre els conjugues -maltractaments psicològics o físics, violació dins del propi matrimoni,... -, que van molt més enllà que la pròpia infidelitat sexual? Per reflexionar sobre aquest putn em sembla meravellós el tercer text. 

• Aquest és un text típic de molts casaments catòlics, titulat com "Camí incomparable de l'amor" (1 Co 13,4,13) inclòs dins del discurs més ampli de Sant Pau sobre els dons espirituals. Bondat, veritat, fe, esperança i amor, sobre tot, AMOR.

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, 1 Co 12,1-14,40?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Sagraments d'iniciació: Eucaristia. A la Bíblia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016. 

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

---

"Jesús prengué el pa i la copa, digué la benedicció..."

" Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: --Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: --Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres."                  

(Mt 26,26-30)

---

"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: --Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres."                  

(Mc 14,22-26)

---

"Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué: --Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí: --Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: --Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: --Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres."                  

(Lc 22,14-20)

---

"Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: --Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? Jesús els respongué: --Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre. Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm."        

(Jn 6,51-59)

---

"La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial." 

(1Co 11,23-25)

---

• Després de les Entrades sobre el sagrament de l'Eucaristia de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb un text bíblic clàssic, el de la seva instauració dins de l'Últim Sopar amb els deixebles, en les seves diverses versions. La de Joan inclosa dins del propi anunci de la Bona Nova i no de forma temporal i, per un altre costat, la de la 1a carta als Corintis, l'únic text epistolar dels cristians dels primers segles que va voler tornar a redactar el fet.

• Algú fàcilment podrà dir que no toca aquest text de l'Evangeli en un dia com avui. Estem en temps d'Advent i toquen altres textos. Justament avui el del Càntic de Maria (Lc 1,46-56), durant la visita de Maria a la seva cosina Isabel. 
• Trobo interessant el text de Joan per que no emmarca aquestes paraules dins l'escena de l'últim sopar, si no gairebé al principi de l'Evangeli i dins la predicació que Jesús feia en una sinagoga (cfr. Jn 6,59). Ja en aquest moment Jesús cavalcava entre les dues religions. I el segon, que 

• I ja per acabar, he volgut fer coincidir els textos de l'últim sopar amb aquest temps per que dissabte nit, diumenge i dilluns 26, també a Catalunya, fem veritables eucaristies familiars. Ens trobem, celebrem la joia d'estar junts i rememorem aquells familiars que ja descansen en pau.

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 6,22-59?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Selecció de versets, 5

"gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena"

• "Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre'n possessió." (Dt 30,16)
• "I aquell dia direu: 
• Enaltiu el Senyor, 
• proclameu el seu nom,
• feu conèixer entre els pobles 
• les seves gestes. 
• Recordeu que el seu nom és excels! 
• Canteu al Senyor, 
• que ha fet coses glorioses;
" (Is 12,4-5)
• "Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes." (Pr 16,3)
• "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." (Jn 15,13)
• "Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena." (2Cor 1,3-4)

---

• Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• En aquesta selecció es pot veure el desenvolupament que ha tingut la realitat i l'enteniment de Déu al llarg dels temps. En el fragment del llibre del Deuteronomi llegim "et mano", tot i que el context on ho llegim és en el de la proposta que fa Moisès al seu poble abans de morir: "Avui et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia." (Dt 30,15) Tot i així, ho formula com una ordre. Cosa d'aquell temps?
• El text del profeta Isaïes, corresponent a l'època de la divisió dels regnes, presenta un càntic d'acció de gràcies en forma de poesia. Gràcies per que "ha fet coses glorioses".
• El següent fragment cal emmarcar-lo dins del llibre de proverbis, entre les sentències del rei Salomó. Si acceptem que els nostres refranys recullen la saviesa popular, entendrem que els proverbis fan el mateix. Tot el capítol 16 és una dicotomia entre "l'home es prepara la resposta" i "el Senyor què és qui la hi posa a la boca" (Pr 16,1). L'home ha de fer, ha de lluitar, ha de treballar, però sabent de la necessitat del Senyor a la seva vida.
• Ja en el Nou Testament, els sinòptics i també l'Evangeli de Joan ens mostren com Jesús pren el missatge de l'AT i el repensa, el supera. Mostrant-se ell mateix "com a cep veritable i a Déu pare com el vinyater" (cfr. Jn 15) ens recorda que la prova màxima d'amor és la de donar la vida pels seus. Ja no som servents si no amics; fills, ens dirà més endavant, en els moments finals (cfr. Jn 19,26). Quin canvi de paradigma!  
• I és Pau en les seves cartes que desenvolupa anys després el missatge del Crist. Se'ns convida ara no a donar la vida pels amics només, si no també a confortar en el dia a dia a aquells que passen alguna pena. No una tasca gairebé impossible -homenatge aquí al polac Sant Makysmilian Kolbe- sino quelcom que podem fer dia a dia, restar a l'aguait i atents, donar confort als que ho necessiten... havent experimentat primer aquest consol de Déu. 

   

Com confortes els altres?
Com i quan has experimentat, el consol de Déu?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Deuteronomi, Dt 30:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Isaïes, Is 12,1-6:         - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Proverbis, Pr 16:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Joan 15,1-17:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- 2 Cor 1,3-11:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

1a Carta als Corintis. El que cal saber.

"Déu és fidel"

"Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres, que no us manca cap mena de do, mentre espereu que ell es manifesti. Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre."

---

El text anterior correspon a la 1a carta de Pau als Corintis, una de les 14 cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per saber més de la figura de l'apòstol Pau es pot consultar l'Entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015 en aquest mateix bloc.

Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:

• En el grup de cartes majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el 3r viatge, a la seva estada a la ciutat d'Efes .
• En el grup de cartes considerades hel·lenista,
• En el grup de les cartes dirigides a comunitats de creients.
• En el grup de les proto-paulines, de les que tots els estudiosos afirmen que l'autor sembla ser el mateix Pau (cfr. Fm 1,19). 

Aspectes històrics (REVISAR)
Corint, capital de la província romana d'Acaia, en l'època de Pau era una ciutat reconstruïda uns cent anys abans, pròspera i plena de vitalitat, sobretot per la seva situació geogràfica entre dos mars, amb un port oriental que donava al mar Egeu i un altre d'occidental que donava a l'Adriàtic. La seva situació era estratègica, a mig camí entre Orient i Occident.

La ciutat passava de mig milió d'habitants (600.000), dues terceres parts dels quals eren esclaus (400.000), i tots plegats formaven una barreja de races, de cultures i de religions. Era una ciutat populosa, rica i cosmopolita, amb influències romana, grega i jueva. Tot i així, també era coneguda per la corrupció i la disbauxa, fins al punt que existia el verb «corintejar» per a designar l'estil de vida llicenciós.

La comunitat cristiana de Corint era nombrosa, (unes 200 persones), però insignificants en el conjunt de la població de la ciutat, de la que reflectia similars condicions socials: alguns rics i molts pobres, alguns lliures i la majoria esclaus.

Com no podia ser d'altra manera, també la comunitat cristiana es veia envoltada d'aquesta corrupció i disbauxa generalitzada, cosa que produïa discussions internes entre grups (cfr. 1Co 1,11-12), i fins i tot plets entre membres de la comunitat portats davant els tribunals romans (cfr. 1Co 6,1-11); o altres situacions problemàtiques com permissivitat en qüestions de moral sexual (cfr. 1Co 5,1-2; 6,12-20); seducció de la saviesa i l'eloqüència (cfr. 1Co 1,18-2,16) o atracció per les «religions mistèriques» (cfr. 1Co 14,26-38).

Pau escriu aquesta carta 1a als Corintis des d'Efes (l'any 55-56) tot i que es té constància de fins a 4 cartes (A, B, C i D) de Pau a aquesta comunitat:

• en el verset 1Co 5,9 es fa referència a la carta A, la primera, "En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida immoral;",
• aquesta 1Cor és la carta B, 
• en el verset 2Cor 2,4 es fa referència a la carta C, la tercera, "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc.", i
• la carta 2 Cor és la carta D.

Aspectes literaris (REVISAR)
La 1a carta als Corintis és també una carta llarga, consta de 16 capítols. Més que una carta sembla més una reflexió teològica, amb l'estructura següent:

PRELIMINARS (1,1-9)
   Salutació (1,1-3)
   Acció de gràcies (1,4-9)
LES DIVISIONS COMUNITÀRIES (1,10-4,21)
   Diversos grups a Corint
   Un Messies crucificat
   La crida dels més febles
   L'anunci de Jesucrist crucificat
   La saviesa de Déu
   Col·laboradors de Déu
   Apòstols i servidors de Jesucrist
EL COMPROMÍS ÈTIC DELS CRISTIANS(5,1-6,20)
   Un cas de relació il·legítima
   Les denúncies judicials entre cristians
   El valor del propi cos
RESPOSTES DE PAU A DIVERSES QÜESTIONS (7-15) (7,1-40)
EL MATRIMONI I LA VIRGINITAT (7,1-40)
   Matrimoni i continència
   No canviar de condició
   Els no casats i les viudes
LES OFRENES ALS ÍDOLS (8,1-11,1)
   La carn sacrificada als ídols
   La llibertat de l'apòstol
   L'exemple d'Israel, advertiment contra la idolatria
   Comunió amb Crist i no amb els ídols
   Llibertat de consciència
LES ASSEMBLEES COMUNITÀRIES (11,2-14,40)
   L'home i la dona davant el Senyor
   El sopar del Senyor
   Els dons de l'Esperit
   Un sol cos amb molts membres
   El camí incomparable de l'amor
   La profecia i el do de llengües
LA RESURRECCIÓ DELS MORTS (15,1-58)
   Jesucrist ha ressuscitat (15,1-11)
   Els morts ressuscitaran (15,12-34)
   El cos dels ressuscitats (15,35-58)
CLOENDA (16) (16,1-24)
   La col·lecta per l'església de Jerusalem (16,1-4)
   Projectes de viatge (16,5-12)
   Recomanacions finals i salutacions (16,13-24)

Veiem-la de forma més concreta:

• Introducció, dividida en una presentació i salutació i un agraïment pel dons espirituals que té la comunitat, "Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist" (1Co 1,4).
• Cos de la carta, 1a part: sobre les divisions a la comunitat (1Co 1,10-4,21) de forma similar al que passava amb les escoles de pensament hel·lenístic, cadascuna amb el seu mestre. La resposta és la saviesa de Déu que s'ha manifestat en l'Evangeli. Tots hem de ser servidors de Crist. I acaba fent una crítica als orgullosos. 
• Cos de la carta, 2a part: alguns problemes de comportament ètic (1Co 5,1-11,34): relacions il·legítimes, processos judicials entre cristians i comportaments desordenats en contra del valor del propi cos, "¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d'una prostituta? De cap manera!" (1Co 6,15). També contesta Pau en aquesta part, a alguns dels dubtes que els membres de la comunitat li havien plantejat: el matrimoni, el principi missioner de no canviar de condició a la que cadascú va ser cridat, els no casats i les vídues, sobre la carn sacrificada als ídols i com han de ser les reunions comunitàries.
• Cos de la carta, 3a part: el problema dels carismes. Tot es relaciona amb els dons espirituals (1Co 12,1-14,40), "Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol."  (1Co 12,4-5) i resposta des de l'amor, "Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident" (1Co 13,1ss).
• Cos de la carta, 4a part: la resurrecció de Crist i dels cristià como a una unitat. Els morts ressuscitaran i com serà el seu cos (1Co 15,1-58).  
• Cos de la carta, 5a part: col·lecta per l'església de Jerusalem, projectes de viatge i recomanacions personals (1Co 16,1-18).  .
• Part conclusiva, amb les salutacions i el desig "Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres." (1Co 16,23)

Aspectes teològics
Totes les qüestions que es tracten en la carta es retroben en un tema que és el fonamental: com ha d'arrelar el missatge cristià en cada cultura, de manera que aquesta cultura sigui respectada i que el missatge cristià no quedi aigualit ni malmès. Pau proposa una postura d'equilibri: rebutja decididament tot allò que és irreconciliable amb el missatge cristià, i es mostra acollidor amb tot allò que no hi és incompatible.

Accedir a la carta als Romans (en català  ---  en castellà)

Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.

---

Vols llegir el text de la 1a carta de Sant Pau als Corintis, 1Co?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Selecció de versets, 1

"Aquest manament és el més gran i el primer." 

• "Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa." (Is 43,19)
• "Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res." (1 Cor 13,2)
• "En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà." (Mt 6,3-4)
• "Jesús li digué: –Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer." (Mt 22,37-38)
• "El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa." (Is 29,13)

---

• Començo amb aquesta Entrada d'avui una nova iniciativa: periòdicament proposaré una selecció de breus versets, incloent la meva pròpia reflexió, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• Els profetes -encara avui n'hi han- són persones que fan d'intermediari entre la divinitat i els homes, persones capaces d'interpretar la història, inclús de preveure-la, fent una reflexió sobre els esdeveniments socials. En el cas del profeta Isaïes, va lloar el missatge de Déu fent crítica dels erros ètics del poble del regne de Judà, allà el s.VIII a.C. Missatge que segles després es condensaria en les paraules de Jesús "–Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.". 

Quin és per a tu, el manament més gran? Com estimes Déu? Com estimes els germans?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Profeta Isaïes, 43:                 - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes, 1 Co 12,31-13,13:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 6,1-4:              - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 22,15-46:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Profeta Isaïes, 29:                 - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi

Cartes de Pau. El que cal saber.

"L'amor no passarà mai."

"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta."

---

El text anterior correspon a la 1a carta de Pau als cristians de Corinti i és una mostra concreta de consells de l'Apòstol als cristians, que poc a poc s'anaven estenent per tot el mediterrani; en aquest cas són consells d'un camí incomparablement més alt (cfr. 1Cor  12,31), el camí de l'amor. Però no és l'objectiu d'aquesta Entrada parlar de l'amor o simplement de les cartes als Corintis. En aquest cas es tracta de presentar en conjunt el corpus paulí.

Les cartes de Pau són un conjunt de 14 texts atribuïts a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per ordre d'aparició dins el Nou Testament són aquests: carta als Romans (Rm), les 2 als Corintis (1 i 2 Cor), als Gàlates (Ga), als Efesis (Ef), als Filipencs (Fl), als Colossencs (Col), les 2 als Tesalonicencs (1 i 2 Te), les 2 a Timoteu (1Tm i 2Tm), les enviades a Titus (Tt) i a Filèmon (Flm) i la dels Hebreus (He).

Aquesta última, la carta als Hebreus, té algunes característiques diferents de les altres 13 però s'inclou habitualment dins el corpus paulí. Més que una carta sembla un sermó i, tot i que no sembla que l'autor fos directament Pau, sí devia ser un cristià d'origen jueu, cultivat i coneixedor de l'Antic Testament i de la doctrina establerta per Pau.  

El conjunt de cartes pot ser classificat segons diversos aspectes. Pel moment en el que varen ser escrites les podem dividir en 4 etapes: 

• Les anomenades majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el segon viatge les cartes 1 i 2 Te i durant el tercer viatge les cartes Ga i 1 Cor (durant l'estada a la ciutat d'Efes), 2 Cor (a Macedònia) i Rm (a Corint).
• Les escrites mentre l'apòstol estava en captivitat: Ef, Fl, Col i Flm.
• Les anomenades pastorals: 1 i 2 Tm i Tt. Reben el nom de pastorals perque que van dirigides a càrrecs eclesiàstics i tracten sobre el paper que ha jugar el lideratge de la comunitat cristiana.
• Finalment, la dels Hebreus (Hb).

Segons l'etapa teològica de Pau les podem dividir en 5 etapes: 

• Etapa primitiva o escatològica: cartes centrades en la parusia del Senyor i Messies Jesús, fill de Déu. Es remarquen els motius externs: voluntat i càstig de Déu. Són les cartes 1 i 2 Te.
• Etapa hel·lenista:  Es comencen a remarcar també motius interns per l'obrar. Són les cartes 1 i 2 Cor, Fl i Flm.
• Etapa contra els jueus: la qual es desenvolupa de forma contemporània amb l'hel·lenística. Són les cartes Gal i Rom.
• Etapa de controvèrsia amb algunes heretgies que neguen la mediació única de Crist, al que consideren només un àngel inferior: Són les cartes Col i Ef. 
• Finalment, etapa d'acreditació dels successors, defensors del dipòsit de la fe: Pau preveu la seva pròpia mort i creu necessari l'existència de fidels capaços de transmetre i defensar la fe cridtiana. Són les cartes pastorals, 1 i 2 Tm i Tit.

Segons a qui van dirigides les podem dividir en 2 grans grups:

• Les dirigides a comunitats de creients: són Rm, 1 i 2 Cor, Ga, Ef, Fl, Col, 1 i 2 Te i la He.
• Aquelles dirigides a persones individuals: són 1 i 2 Tm, Tt i Flm.

També es poden classificar segons l'autor. Cal saber abans que, tot i que es digui que són cartes de Pau, en realitat aquesta atribució pot tenir 3 sentits diferents, de forma anàloga a altres escrits d'èpoques antigues. Bé escrites per Pau personalment, bé escrites per un deixeble seu o, finalment, escrites per alguna altra persona que l'atribueix a Pau per a donar al text una certa autoritat apostòlica. Per tant, segons l'autoria generalment acceptada pels estudiosos les podem dividir en 4 grups:

• Les proto-paulines: aquelles les quals es pot considerar sense cap mena de dubte que són de l'apostol Pau. Són la 1Tes, Flp, Flm, 1 i 2Cor, Gal i Rm, 
• Les deutero-paulines: aquelles de les quals hi ha certs dubtes sobre l'autoria de Pau. Són 3: la 2Tes i Ef i Col.
• Les trito-paulines: aquelles de les quals es considera improbable l'autoria de Pau. Són 3 també, totes elles dirigides a persones particulars: 1 i 2 Tm i Tt.
• La no paulina: es tracta de la He.

Tot i l'anterior, de Pau es té constància o se'n coneixen altres escrits seus. Un exemple es pot trobar a la 1a carta als Corintis, "En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida immoral; però no em volia referir a tots els immorals, usurers, lladres o idòlatres d'aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món." (1 Cor 5,9-10) on veiem que Pau ja s'havia dirigit a la comunitat cristiana de Corinti temps abans per aconsellar-los.

És una realitat que l'anomenat corpus paulí és d'un abast i una profunditat enorme i fan de l'apòstol Pau la persona més influent de la historia de la cristiandat. I, tot i que no va arribar a conèixer directament Jesús, després de la seva conversió (veure l'entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015) els seus documents són el millor legat que tenim per conèixer com es va anar estenent la Bona Nova en els primers temps, entre 25 i 30 anys després dels fets.

Tot i que cada cadascuna de les cartes té un motiu i un objectiu diferent, de forma general aquestes volen donar instruccions als cristians sobre el comportament que han de tenir i respondre a les seves inquietuds. De vegades l'autor els anima, de vegades respon a les seves preocupacions però també, en alguns casos els reprèn.

Com ens recorda el papa Francesc a la butlla "Misericordia Vultus", l'apòstol Pau va fer un recorregut de la justícia a la misericòrdia. Abans de trobar Jesús en el camí de Damasc, la seva vida estava dedicada a perseguir de manera irreprensible la justícia de la llei (cf. Fl 3,6) però després la seva concepció de la justícia va canviar radicalment i posà en primer lloc la fe en comptes de la llei. A partir d'aquell moment, no és l’observança de la llei que salva, sinó la fe en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció porta la salvació junt amb la misericòrdia que justifica. Tant de bo la lectura i el coneixement de tot aquest do que són les cartes de Pau et serveixin per descobrir millor la Bona Nova de Jesús de Natzaret.

Tant de bo, la lectura i el coneixement de tot aquest do que són les cartes de Pau et serveixin per descobrir millor la Bona Nova de Jesús de Natzaret.

---

Vols llegir el text de les Cartes, 1 Cor 12,31-13,13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.