dijous, 30 de juny del 2016

Dignitat humana, dignitat GLTB també

Dimarts passat, 28 de juny, es celebra a molts països del món l'anomenat Dia de l'Orgull GLTB, conegut més curt com a Gay Pride o Orgull Gai per commemorar els disturbis del bar Stonwall Inn, a Nova York de l'any 1969. Es va tractar de diverses manifestacions espontànies i violentes contra una batuda policial que es va llançar contra aquest bar gayfriendly la matinada del 28 de juny. En aquell moment les lleis dels EUA contra el col·lectiu eren ben restrictives. 

Durant els dies següents van continuar una sèrie de manifestacions, aplegant cada dia més persones, per tot el barri de Greenwich Village. Finalment, una part d'aquests manifestants es van anar organitzant en diverses associacions civils, com la "Gay Liberation Front" per a la defensa dels drets de gais, lesbianes, transsexuals. Hores d'ara, el 2016 existeixen arreu un munt d'associacions amb objectius similars, defensar els drets d'aquests col·lectius.

A Madrid i Barcelona durant aquests dies es faran diversos actes i festes. A Barcelona sota l'organització del www.pridebarcelona.org. Un possible handicap és que les celebracions semblen potenciar l'aspecte festiu i haver perdut, en part, l'objectiu de lluita pels drets de les ersones amb sexualitats diferents (gais, bisexuals, transsexuals, asexuals...).

Poc a poc són més les institucions públiques (fotos de l'ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya) i les entitats privades que s'han adonat que les persones GLTIB també són ciutadans. Però falta molt per caminar. La jerarquia de l'Església n'és un exemple. Amb el seu silenci o amb l'atac directe o amb una misericòrdia condescendent no fan més que continuar excloent aquestes persones, també a aquelles que pel bateig són fills i filles de Déu.

Fa uns dies una persona coneguda i valorada, una persona d'Església i formada en l'àmbit teològic m'escrivia el següent:
"No sé qué añadir que no sea las gracias por compartir tu vida… que es un auténtico ejemplo… sino por la fidelidad al camino cristiano cuando constantemente un cierto número de animales mitrados se permiten insultarte por ser homosexual... Lo vivimos aquí en mi comunidad cristiana con nada menos que 5 de los que estaban o estuvieron. Con la historia dolorosísima de xxxxxxx… también el caso de xxxxxx que tiene que vivirlo al margen del cole, por lo menos en lo oficial, por los que diran. Sois auténticos profetas por vuestra fidelidad al centro del camino cristiano…"
Orgullós dels 18
Em va fer adonar de quelcom. Els profetes són persones capaces de veure més enllà, d'intuir la voluntat de Déu i de denunciar les injustícies del món on els hi ha tocat viure. La història dels jueus antics n'està ple d'ells els segles abans de Crist. I també el Nou Testament cristià. Del propi Jesús alguns en diuen que en va ser un, de profeta. Serà cert que també n'hi han avui en dia?

Justament el darrer fulletó del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, signat per Clara María Temporello es titola "Amigues de Déu, Profetes del Poble". L'autora presenta els exemples de les màrtirs Léonide Duquet, Alice Domon, Ita Ford, Maura Clarke, Dorothy Kazel i Jean Donovan.

Ets profeta en el teu món?

dimecres, 29 de juny del 2016

Sant Pere es va reconciliar 3 cops

"--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo"
"Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: --Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué: --Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu: --Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta: --Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon: --Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu: --Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada: --Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: --Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús: --Pastura les meves ovelles."

  • Com que avui es celebra Sant Pere i Sant Pau, dedico l'Entrada al primer d'ells. En d'altres Entrades d'aquest Bloc es parla profusament d'ell i les seves cartes (enllaç).
  • Aquest text correspon a l'apèndix de l'Evangeli de Joan (cap.21), concretament al moment en el que Jesús demana a Pare la ratificació del seu amor i complementa aquell altre, molt més conegut, de les 3 negacions de Pere a la casa d'Annàs (cfr. Jn 18,11-27) 

  • Un aspecte que em crida l'atenció d'aquesta versió de Joan es que posa l'èmfasi  en la cristologia (Jesús li demana amor, adhesió a Ell, tant típic en EvJn), en contraposició a la visió més eclesiològica que proposa a l'evangeli de Mateu, "Simó Pere li respongué: --Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. Llavors Jesús li va dir: --Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar."  (cfr. Mt 16,13-20). 
  • Quants cops ens equivoquem! Quants cops els altres ens fallen! Fins a on arriba la nostra paciència cap els altres? Cap a on la misericòrdia? Cal pensar-hi.
  • Ja per acabar i en honor a l'esperit matemàtic de qui això escriu, cal recordar al simbologia del número 3 en referència a la totalitat, a la radicalitat de l'opció. Pere va renegar totalment de Jesús, però després s'hi adherí també radicalment.

Quan va ser la darrera vegada que vas demanar perdó?
I la que el vas oferir?  


Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 21, 15-19?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 28 de juny del 2016

Més sobre la dignitat humana

El 15 d'octubre de 2015 publicava en aquest mateix Bloc l'Entrada "La dignitat humana a debat". Continuo la reflexió en aquesta d'avui. 

Avui en dia hi ha, en la majoria dels pensadors contemporanis, un acord sobre l’afirmació de la dignitat humana, tot i que no hi ha consens en el significat que li atribueixen, i menys encara en les normes ètiques que de la dita dignitat se’n dedueixen. 

Què és, doncs, la dignitat humana? En què es fonamenta? Quines conseqüències pràctiques se n’extreuen? La filosofia al llarg de la història ha descrit el fonament de la dignitat en la capacitat de l’home de captar la veritat en si mateixa, d’aprendre i voler allò que és bo en si mateix, de preuar i construir la bellesa, però sobretot en el lligam amb la llibertat. 

Altres filosofies també l’afirmen. Per a Kant, per exemple, deia que l’home no pot ser tractat per cap home (ni per un altre, ni per hom mateix) com a simple instrument, sinó sempre com a fi, i en això precisament rau la seva dignitat (la personalitat). Per tant, el terme dignitat està íntimament lligat al concepte de persona. 

El filòsof J. Seifert, en descriu quatre nivells. 
  • En un primer nivell s’hi troba el «ser humà» existent com a substancia individual i parla, es parla aleshores, de la dignitat ontològica
  • El segon nivell és el del l’obrar. Si som persones, cal obrar com a persones. Parlem, doncs, en aquest cas, de la dignitat operativa. Si no obrem dignament, no perdem la dignitat ontològica, però no vivim conformes a allò que som. 
  • El tercer nivell l’anomena la dignitat adquirida, moral, fruit dels nostres actes. Aquesta pot créixer i alhora hom la pot perdre, a diferència de la dignitat ontològica. 
  • Per últim, proposa un quart nivell, el de la dignitat donada, concedida pel reconeixement dels altres, o deguda a particulars dotacions de la naturalesa o del caràcter. Des d’aquest punt de vista, el valor de la persona depèn de certes qualitats o acceptació i reconeixement dels altres.
Els que tots afirmen és que, pel fet de la dignitat, el ser humà posseeix una posició particular davant dels altres sers de la naturalesa i, per tant, una consideració particular i un tracte reservat només a ella. La dignitat comporta una qualificació normativa: quelcom se li deu a qui és subjecte de dignitat. Afirmar la dignitat significa atorgar un valor en si mateix i ser subjecte mereixedor de respecte.

L’ètica, si vol ser justa per a tots, es sustenta en la dada ontològica de «ser humà» i, per tant, persona pel mer fet de ser, i partir de la idea que a tots els homes i a les dones se’ls hi deu igual consideració i respecte, és a dir, que la dignitat humana és inalienable. Fins i tot els delinqüents tenen dignitat humana pel fet de ser persones.

Els drets humans, fruit de la Declaració de Drets Humans de l'any 1948 es sustenta en ella, "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres." (enllaç).

També l'Església en parla sovint de la dignitat de la persona, fonamentant-la per sobre de tot en el fet d'haver estat creats a imatge de Déu i ser fills d'Ell. Faig un breu recull d'algunes cites:
"I si, a més, considerem la dignitat de la persona humana a la llum de la revelació divina, aleshores aquesta apareixerà incomparablement més gran, ja que els homes han estat redimits per la Sang de Jesucrist, i amb la gràcia han esdevingut fills i amics de Dé u i han estat constituïts hereus de la glòria eterna." (Pacem in Terris, n. 8, Joan XXIII, 1963) 
"La justicia social sólo puede obtenerse respetando la dignidad trascendente del hombre. Pero éste no es el único ni el principal motivo. Lo que está en juego es la dignidad de la persona humana, cuya defensa y promoción nos han sido confiadas por el Creador, y de las que son rigurosa y responsablemente deudores los hombres y mujeres en cada coyuntura de la historia." (Sollicitudo Rei Socialis, n. 41, Joan Pau II, 1987)
"En efecto, para la Iglesia enseñar y difundir la doctrina social pertenece a su misión evangelizadora y forma parte esencial del mensaje cristiano, ya que esta doctrina expone sus consecuencias directas en la vida de la sociedad y encuadra incluso el trabajo cotidiano y las luchas por la justicia en el testimonio a Cristo Salvador. Asimismo viene a ser una fuente de unidad y de paz frente a los conflictos que surgen inevitablemente en el sector socioeconómico. De esta manera se pueden vivir las nuevas situaciones, sin degradar la dignidad trascendente de la persona humana ni en sí mismos ni en los adversarios, y orientarlas hacia una recta solución." (Centesimus Annus, n. 5, Joan Pau II, 1991)

dissabte, 25 de juny del 2016

Què diuen els nostres polítics

El 2 d'abril publicava l'Entrada "Aquí es va fer... allà s'aconseguirà?" sobre la situació a Espanya fruit dels resultats de les eleccions del 20D.

Avui és la jornada de reflexió del 26J i demà tornem a votar, amb la sensació que els nostres representants polítics ens han fet perdre, com a societat, un semestre sencer en no haver estat capaços de conformar una majoria de govern. `

Quin serà el resultat de demà? Demà al vespre ho sabrem. Tot dependrà de la ciutadania.

Quin serà el proper govern? Ho sabrem un temps després. Tot dependrà d'ells...

Però en aquesta entrada vull recollir algunes de les coses que s'han sentit durant el llarg periode que hem viscut de pre campanya i campanya electoral:



divendres, 24 de juny del 2016

Joan i Jesús, dos cosins, només?

"Què serà aquest infant?"
Quadre "Los niños de la concha" de Murillo, museu del Prado
"Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: --No! S'ha de dir Joan! Ells li replicaren: --Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell.

  • Aquest passatge d'època d'Advent i Nadal correspon a l'evangeli de Lluc, un dels dos canònics, juntament amb el de Mateu, que recull el naixement i la infància de Jesús. Tot i que estem justament a 6 mesos del Nadal en presentar el naixement de Joan el Baptista, em sembla bé tractar-ho avui. 
  • Al llarg dels dos primers capítols, aquest Evangeli de Lluc ens presenten les figures de Joan (el futur baptista) i Jesús (el futur Crist), fills d'Elisabet i Maria. I se'ns narren de forma paral·lela els anuncis dels àngels, la visita de Maria a Elisabet, els naixements, les circumcisions i, molt breument les respectives infanteses. El que pretén l'autor amb aquesta fórmula literària és presentar els previs dels dos personatges que prendran importància ja d'adults, remarcant la superioritat del que serà el Crist.

  • Recordar que la celebració del Nadal no és un fet aïllat, ni un previ al fet fundant del cristianisme que és la passió, mort i resurrecció de Jesús. La vinguda de Jesús es pot emmarcar en la història de la salvació de l'home, la qual comença ja amb la creació i continua amb la nostra pròpia creació i segons la fe acabarà amb la fi dels temps. La presència de Joan el Baptista n'és un fet més d'aquesta cadena. 
  • I la seva figura n'és un exemple d'un home com qualsevol home o dóna que ha vingut al món, que ha estat agraït amb l'experiència de l'existència. Com diu l'acudit, que va tenir la sort de ser aquell petit espermatozoide que va guanyar la cursa cap a l'òvul. Però també n'és exemple "d'aquell qui és fidel a Déu". Joan va ser aquell cosí que va ser fidel des de la seva pròpia realitat, servint com a presentador d'aquell qui és més gran que tots i que ens ve a salvar. 
  • És interessant també el passatge de l'Evangeli de Joan, Jn 1,19-28 en el que, quan el Baptista és preguntat pels sacerdots i levites hi respon «Jo no sóc el Messies. No sóc Elies. No són el Profeta. Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes». Ell n'és conscient que només és un mediador del Crist. Amb les paraules premonitòries del cosí poc a poc es va manifestant l'anunci que ja es fa a l'inici d'aquell evangeli, "El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat." (Jn 1,14)


Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 1, 57-66?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 20 de juny del 2016

Reflexionant en el silenci

Dono continuïtat amb aquesta Entrada a la secció del Bloc dedicada a reflexionar i presentar diverses formes de pregar. Les podràs trobar cercant l'etiqueta "Pregària, com?"



Aquesta d'avui tradueix al llenguatge laic l'entrada "Pregant en el silenci" de tot just fa una setmana. He marcat en color verd els petits canvis que m'ha semblat necessari fer per la traducció. En acabar preguntat-hi... hi ha gaire diferència? Una de substancial, ni millor ni pitjor. La fe del creient.

Per reflexionar en silenci, el primer, sembla obvi és trobar el silenci. I aquesta recerca s'ha de realitzar en una doble direcció, la interna i l'externa. 

L'externa fa referència al lloc i els sorolls que venen del nostre voltant (les altres persones, els cotxes, els veïns, la televisió...) que ens poden despistar. A la nostra societat actual és difícil, que no imposible, apartar-se de tot el soroll exterior, tot i que si es busquen, espais sí que es poden trobar: la capella d'alguna església (són un bon espai de trobada personal, i tot i no creure, tens les portes obertes), un banc d'algun parc a primera hora del matí, a la platja mirant el mar al capvespre, una habitació de la nostra pròpia casa, l'oficina abans que arribin o quan ja han marxat els companys...

La interna és la que afecta el meu jo, el meu interior. I de vegades costa més d'aconseguir que no pas la primera. Si bé ja hem aconseguit tobar l'espai on pregar (lluny dels sorolls i altres distraccions externes), quan seiem i comencem ens adonarem dels petits sorolls que encara sentim: un fidel que ofrena alguna moneda, aquell gos que borda, un avió que passa per sobre nostre, aquell veí jove que assaja amb el piano, la maquinària de l'ascensor.... No importa, no et preocupis per això. Integra'ls en la teva reflexió. Pensa en el bé que fan les almoines, en la companyia que fan els gossos als seus amos, en tota aquella gent que torna a casa de qui sap on amb ganes d'abraçar-se als seus, en com la música fa moure el cor de les persones, en l'efecte social i econòmic que té el lloc on hi treballes... Tot això és realitat del nostre món.

Superada aquesta fase, i quan continuïs t'adonaràs de quelcom més. Encara hi queden uns altres sorolls, aquells que et venen i algunes et neguitegen: la relació amb la parella, els temes dels fills, la salut dels pares, aquells amics amb els que fa temps no hi contacto, aquelles gestions pendents, el projecte de feina que cal acabar, la prova mèdica de la setmana vinent... Tampoc no importa, no et preocupis per això. Integra'ls en la teva reflexió

Aquelles situacions que consideris secundàries, potser necessàries o urgents, però no importants per a tu, aparta-les, tapa-les amb una cortina o fes-les fora com quan tires una pedra. Per contra, amb aquelles altres que són realment importants, para't i pensa-hi. Unes són bones i altres no ho són, però les tens al davant, a través de circumstàncies diverses o d'altres persones, no importa. No busquis els perquès. Allà hi són.

El com enfortir les i com enfrontar-nos amb les altres ho reflexionaré en una propera Entrada. 

Ara com ara, només recordar aquesta reflexió, de la mare Teresa de Calcuta, "Camí de senzillesa", que ofereix un camí de creixement cap a la felicitat, cap a la pau...

El fruit del silenci és la reflexió,
El fruit de la reflexió és l'esperança,
El fruit de l'esperança és l'amor,
El fruit de l'amor són els altres,
El fruit dels altres és la pau.

dissabte, 18 de juny del 2016

Europa, aquesta és l'Europa que volem?

Aquesta d'avui dóna continuïtat a l'Entrada "Europa, què t'ha passat Europa?" de 10 de maig passat i a les Entrades "Europa, cap a on vas, Europa? (1)" de 17 de maig, "Europa, cap a on vas, Europa? (2)" de 24 de maig, "Europa, cap a on vas, Europa? (3)" de 31 de maig i "Europa, cap a on vas, Europa? (4)" de 7 de juny.

Resum en imatges d'algunes coses que estan passant a la nostra Europa aquests últims temps. Cadascuna d'elles mostra una part de la realitat, una part de la forma de ser i d'expressar-se dels ciutadans europeus...  Quin tipus de ciutadania reflexa? Quin tipus de valors?














Com vius això, sent casa teva? 
Què en podem fer cadascú en el nostre àmbit més proper?
Més Europa econòmica, o més Europa social?

dilluns, 13 de juny del 2016

Pregant en el silenci

Dono continuïtat amb aquesta Entrada a la secció del Bloc dedicada a reflexionar i presentar diverses formes de pregar. Les podràs trobar cercant l'etiqueta "Pregària, com?"



Per pregar en silenci, el primer, sembla obvi és trobar el silenci. I aquesta recerca s'ha de realitzar en una doble direcció, la interna i l'externa. 

L'externa fa referència al lloc i els sorolls que venen del nostre voltant (les altres persones, els cotxes, els veïns, la televisió...) que ens poden despistar. A la nostra societat actual és difícil, que no imposible apartar-se de tot el soroll exterior, tot i que si es busquen, espais sí que es poden trobar: la capella d'alguna església, un banc d'algun parc a primera hora del matí, a la platja mirant el mar al capvespre, una habitació de la nostra pròpia casa, l'oficina abans que arribin o quan ja han marxat els companys...

La interna és la que afecta el meu jo, el meu interior. I de vegades costa més d'aconseguir que no pas la primera. Si bé ja hem aconseguit tobar l'espai on pregar (lluny dels sorolls i altres distraccions externes), quan seiem i comencem ens adonarem dels petits sorolls que encara sentim: algún altre fidel que ofrena alguna moneda, aquell gos que borda, un avió que passa per sobre nostre, aquell veí jove que assaja amb el piano, la maquinària de l'ascensor.... No importa, no et preocupis per això. Integra'ls en la teva pregària. Pensa en el bé que fan almoina, en la companyia que fan els gossos als seus amos, en tota aquella gent que torna a casa de qui sap on amb ganes d'abraçar-se als seus, en com la música fa moure el cor de les persones, en l'efecte social i econòmic que té el lloc on hi treballes... Tot això és do de Déu.

Superada aquesta fase, i quan continuïs t'adonaràs de quelcom més. Encara hi queden uns altres sorolls, aquells que et neguitegen: la relació amb la parella, els temes dels fills, la salut dels pares, aquells amics amb els que fa temps no hi contacto, aquelles gestions pendents, el projecte de feina que cal acabar, la prova mèdica de la setmana vinent... Tampoc no importa, no et preocupis per això. Integra'ls en la teva pregària. 

Aquelles situacions que consideris secundàries, potser necessàries o urgents, però no importants per a tu, aparta-les, tapa-les amb una cortina o fes-les fora com quan tires una pedra. Per contra, amb aquelles altres que són realment importants, para't i pensa-hi. Unes són bones i altres no ho són, però Déu te les ha posat al davant, a través de circumstàncies diverses o d'altres persones, no importa. No busquis els perquès. Allà hi són.

El com enfortir les si com enfrontar-nos amb les altre ho reflexionaré en una propera Entrada. 

Ara com ara, només recordar aquesta pregària, de la mare Teresa de Calcuta, "Camí de senzillesa", que ofereix un camí de creixement cap a la felicitat, cap a la pau...

El fruit del silenci és l'oració,
El fruit de l'oració és la fe,
El fruit de la fe és l'amor,
El fruit de l'amor és el servei,
El fruit del servei és la pau.




divendres, 10 de juny del 2016

Aprenentatge i Servei, un voluntariat "obligat"

Ahir dijous dia 9 va ser un dia important per la nostra escola. En horari de tarda els alumnes de 4t d'ESO van celebrar la festa presentació i festa de cloenda del projecte APS d'Aprenentatge i Servei, que hem encetat durant aquest curs escolar 2015-16 seguint les indicacions de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

L'aprenentatge i Servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.

L'acte va ser un moment de compartir amb les entitats externes amb les que hem treballat i amb els professors, el que els alumnes han après amb l'experiència de servei i el que els hi ha aportat en el seu aprenentatge personal. Va ser un compartir des de les emocions. 

Els dies previs, a les classes els alumnes van reflexionar sobre una selecció la llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme del Parlament de Catalunya fixa les bases del que ha de ser el voluntariat. I una de les preguntes que se'ls hi va fer era, què t'ha agradat més de l'experiència? Una selecció de les seves respostes és aquesta...
  • Em fet activitats diferents a les habituals i divertides
  • He pogut desconnectar un temps de les meves preocupacions i passar una bona estona
  • El poder crear un vincle especial amb els nens que necessitaven la nostra ajuda
  • El contacte amb els avis, ha estat divertit jugar a cartes amb ells. El temps passava volant
  • Veure com els nens s'ho passaven bé amb la nostra paradeta. Em vaig sentir útil
  • Ajudar amb el meu granet de sorra en un projecte que sé que és molt més gran
  • El contacte amb els nens. Vull estudiar Educació Infantil he pogut conèixer aquest món
  • He conegut a persones que fan voluntariat de forma continuada i m'ha agradat saber les seves històries personals i allò que els motiva
  • El carinyo i l'estima que de seguida varem agafar amb els avis i ells amb nosaltres
  • Passar temps amb els nens i veure com realment s'ho passaven bé
  • He viscut una gran experiència que mai havia fet
  • La feina que hem fet amb el grup, preparant, fent la divulgació... ha estat una bona experiència
  • Quan el nen al que ajudava a estudiar ho entenia. Tenia una gran satisfacció i orgull
  • Poder passar temps amb altre gent
  • El fer coses en grup. És més divertit i eficaç
  • Tot i que no continuaré, ha estat bé descobrir què és això del voluntariat
Alumnes d'un dels 18 grups creats col·laborant amb l'ONG La casa dels Xuclis
  • Saber que la meva feina agrada a la gent i sentir-me realitzat
  • Veure que hi ha gent que amb la nostra feina se sent feliç
  • Als nens participants els hi brillaven els ulls d'alegria
  • Veure que el projecte ha estat un èxit i hem recollit diners per a la República Centreafricana
  • El dia del concert va ser, sense dubte, el millor moment del voluntariat
  • La sensació de gran satisfacció en acabar el concert i veure que havíem fet una bona feina
  • Poder col·laborar en una activitat que ha beneficiat als mes desafavorits
  • Estar en contacte amb altres voluntaris i amb els beneficiaris
  • La feina a l'hort, he après molt
  • El poder aprendre una mica de les persones voluntàries que van sempre al centre
  • La satisfacció que obtens després de fer el voluntariat
  • Veure les diferents formes de viure d'altra gent molt diferent a mi
  • El poder fer bé allò que ens hem proposat, com un repte
  • Poder ajudar a altra gent, fent diverses activitats
  • El sentiment de fer-ho bé, de no mirar els problemes des del darrera, si no a primera línia
  • Haver descobert algo nou, que al principi no volia fer i em van obligar. Però estic satisfet
  • Fer alguna cosa útil amb els amics i, sobretot, quelcom que m'agrada (l'esport en general)
  • Haver portat als nens del centre a la hípica, cosa que no haurien fet mai per tema diners
  • Posar-me en la pell d'altres persones, persones que necessiten alguna ajuda
  • La vinculació que crees amb les persones quan acabes la feina feta
  • L'agraïment que ens van donar des de l'associació
  • Conèixer la cultura i els pensament dels ancians i comparar la seva època amb la meva
  • He après un munt de coses: saber cuidar dels avis, establir conversa amb ells, tenir-los molt de respecte... la meva manera de pensar ha canviat bastant!!!
  • M'he adonat que molt a prop nostre hi ha gent que pateix situacions econòmiques dures
  • Adonar-me que en el nostre propi barri també hi ha gent que ho passa malament.
  • Tot allò que he anat aprenent a partir de les reflexions que han sorgit parlant amb els avis
  • Que el voluntariat estigués relacionat amb el món del futbol, em va motivar molt
  • Poder lluitar pels drets dels animals, ja que ells no es poden defensar per ells mateixos
  • El fet de saber amb gran certesa que per una acció meva podré ajudar a algú que necessita alguna cosa i el podré alegrar el dia
  • El poder visitar una colònia de gats i que m'he pogut posar en la seva pell i en la de les persones voluntàries que els cuiden
  • El sentiment de satisfacció que vaig tenir al finalitzar l'ajuda que hem fet.
  • Els avis estaven contents quan els anàvem a veure.
  • Ha esta una experiència nova. 
  • L'agraïment que es veia en el somriure dels nens i nenes que hem portat d'excursió
  • Quan vam arribar, els nens de seguida es van adaptar a nosaltres i ens acolliren
  • Els nens deien que els hi havia agradat l'activitat i que ens estimaven molt
  • M'he adonat que a pocs metres de l'escola hi ha gent que té problemes
  • Un dia varem parlar amb una dona que ha estat tota la seva vida ajudant;  va ser inspirador
  • La satisfacció a les cares dels usuaris
  • Poder ajudar als nens petits
  • El benestar que he tingut amb mi mateixa en saber que he ajudat els altres
  • Veure com equipets de treball de 5 persones poden millorar situacions o ajudar els altres
  • El servei que he pogut realitzar cap a altres persones i la meva satisfacció personal
  • M'ha agradat poder escollir el tipus de voluntariat a fer
  • Poder passar una estona amb nens i passar-nos-ho tots molt bé
  • Comprovar que es pot ajudar als altres sense esperar cap recompensa a canvi
  • Comprovar com, en poques hores i dies, els nens ens havien agafat tanta confiança
  • He pogut contribuir en la formació dels nens. De grans ells podran fer el mateix
  • Riure amb els nens per qualsevol petita cosa m'ha fet tornar a la infància
  • Sincerament, he après a fer servir el Photoshop per fer els cartells
  • Com que l'activitat que hem fet ha estat entretinguda no s'ha fet cansina
  • Ens hem conscienciat sobre temes diversos, cosa que mai no havíem fet
  • M'ha encantat poder passar estones ajudant a nens i nenes en els seus deures. També jugàvem amb ells i ens van agafar molt carinyo
  • Em van encantar les entrevistes per informar-nos de com ho podíem fer
  • La nostra feina va ser la de fer un cartell i a la gent li va agradar molt. N'estic content.
  • Estar amb els nens petits, ja que a mi m'agraden molt els nens petits
  • Conèixer la forma de fer i ser dels nens, ja que són divertits i simpàtics
El projecte, amb els seus logros i mancances, m'ha recordat l'esperit de servei a la comunitat que es proposa des dels àmbits educatius i que he pogut observar a països d'Amèrica Llatina i Àfrica. Quelcom que aquí també existia, crec, dècades enrere i sembla haver-se perdut. 

Val la pena transmetre el valor del servei als nostres joves!
Tant de bo, ells i elles de grans, canviïn així la societat!

dimecres, 8 de juny del 2016

La misericòrdia de Déu, en el silenci

Ara fa cinc mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellàenllaç català) el text del número 13 en el qual Francesc fa una reflexió sobre el valor del silenci:
13. Volem viure aquest Any Jubilar a la llum de la paraula del Senyor: Misericordiosos com el Pare. L'evangelista refereix l'ensenyament de Jesús: «Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36). És un programa de vida tan comprometedor com ric d'alegria i de pau. L'imperatiu de Jesús es dirigeix als qui escolten la seva veu (cf. Lc 6,27). Per ser capaços de misericòrdia, doncs, en primer lloc hem de col·locar-nos a l'escolta de la Paraula de Déu. Això significa recuperar el valor del silenci per meditar la Paraula que ens és adreçada. D'aquesta manera és possible contemplar la misericòrdia de Déu i assumir-la com a propi estil de vida.
Si bé al'article 12, comentat a l'entrada del 8 de maig reflexionava sobre la dificultat de trobar Déu amb el ritme de vida habitual a les societats occidentals, en aquest altre el Papa Francesc ens dóna una forma senzilla d'intentar-ho, recuperant el valor del silenci.

En el nostre timing al llarg del dia és habitual llevar-se amb música al despertador, dutxar-se sentint les notícies a la ràdio, esmorzar mentre aparaulem els darrers detalls del dia amb la família, llegir un llibre o mirar les xarxes socials al metro... el temps de feina rarament deixa temps per res més. Dinar tot xerrant amb els companys de feina. I al vespre, sopar veient la televisió i abans de dormir, revisar novament les xarxes socials a veure què han fet els nostres coneguts. I no diguem de la gent més jove que va sempres caminant amb els cascos a les orelles.

Pensa al llarg del teu dia, quan temps tens de silenci?  Quant temps et reserves per a tu? Des del punt de vista de la butlla papal, el silenci ens permetrà meditar la Paraula de Déu i havent-la discernit, adonar-nos de la misericòrdia que Déu ens té i a partir d'aquesta constatació, fer-la part de la nostra vida, fer-la la nostra tarja de presentació.

I si t'ho mires com a no creient, el silenci també ajuda a trobar-se amb un mateix, a revisar com anem fent i com hem de fer per trobar-nos a gust amb nosaltres mateixos, cosa que redundarà amb els que ens envolten.

Valores el silenci? 
Si és així, el busques periòdicament? Prova de fer-ho!  

dimarts, 7 de juny del 2016

Europa, cap a on vas, Europa? (4)

Aquesta d'avui dóna continuïtat a l'Entrada "Europa, què t'ha passat Europa?" de 10 de maig passat i a les Entrades "Europa, cap a on vas, Europa? (1)" de 17 de maig, "Europa, cap a on vas, Europa? (2)" de 24 de maig i  "Europa, cap a on vas, Europa? (3)" de 31 de maig.

Aprofitant que ahir dia 9 es celebrava el dia d'Europa va ser un bon moment per a reflexionar al respecte... i ho faig a partir del discurs que el Papa Francesc va fer a la ciutat del Vaticà davant les autoritats europees, en el moment de rebre el premi Carlemagne.

Després de plantejar-los una pregunta incòmoda -Europa, què t'ha passat Europa?- proposà 3 línies d'actuació, 3 possibles solucions: integració, comunicació i capacitat de generar però també la proposta que l'Església pot fer. Transcric la segona part del discurs del pontífex als líders europeus dedicada a allò que l'Església pot fer per Europa.

La Iglesia puede y debe ayudar al renacer de una Europa cansada, pero todavía rica de energías y de potencialidades. Su tarea coincide con su misión: el anuncio del Evangelio, que hoy más que nunca se traduce principalmente en salir al encuentro de las heridas del hombre, llevando la presencia fuerte y sencilla de Jesús, su misericordia que consuela y anima. Dios desea habitar entre los hombres, pero puede hacerlo solamente a través de hombres y mujeres que, al igual que los grandes evangelizadores del continente, estén tocados por él y vivan el Evangelio sin buscar otras cosas. Sólo una Iglesia rica en testigos podrá llevar de nuevo el agua pura del Evangelio a las raíces de Europa. En esto, el camino de los cristianos hacia la unidad plena es un gran signo de los tiempos, y también la exigencia urgente de responder al Señor «para que todos sean uno» (Jn 17,21).

Con la mente y el corazón, con esperanza y sin vana nostalgia, como un hijo que encuentra en la madre Europa sus raíces de vida y fe, sueño un nuevo humanismo europeo, «un proceso constante de humanización», para el que hace falta «memoria, valor y una sana y humana utopía». Sueño una Europa joven, capaz de ser todavía madre: una madre que tenga vida, porque respeta la vida y ofrece esperanza de vida. Sueño una Europa que se hace cargo del niño, que como un hermano socorre al pobre y a los que vienen en busca de acogida, porque ya no tienen nada y piden refugio. Sueño una Europa que escucha y valora a los enfermos y a los ancianos, para que no sean reducidos a objetos improductivos de descarte. Sueño una Europa, donde ser emigrante no sea un delito, sino una invitación a un mayor compromiso con la dignidad de todo ser humano. Sueño una Europa donde los jóvenes respiren el aire limpio de la honestidad, amen la belleza de la cultura y de una vida sencilla, no contaminada por las infinitas necesidades del consumismo; donde casarse y tener hijos sea una responsabilidad y una gran alegría, y no un problema debido a la falta de un trabajo suficientemente estable. Sueño una Europa de las familias, con políticas realmente eficaces, centradas en los rostros más que en los números, en el nacimiento de hijos más que en el aumento de los bienes. Sueño una Europa que promueva y proteja los derechos de cada uno, sin olvidar los deberes para con todos. Sueño una Europa de la cual no se pueda decir que su compromiso por los derechos humanos ha sido su última utopía. 
Gracias.


Algunes apreciacions:
  • Europa, encara rica en energies i potencialitats? 
  • Per a la re humanització cal memòria, valor i una sana i humana utopia.
  • Europa està contaminada d'una per infinites necessitats de consumisme.
  • Tenir fills és un problema fruit de la manca de treball estable
I afegeixo jo: 
  • L'Església, encara rica en energies i potencialitats? I l'Església europea?
  • Que trist pensar que calgui re humanitzar-nos!!!
  • Somnio en una societat que treballi pels drets de tots pe`ro que també eduqui en els deures cap els altres 
Quins són els teus somnis?

dijous, 2 de juny del 2016

La sexualitat humana en la creació

Està clar que la sexualitat és part fonamental de l'antropologia humana. Néixer, créixer, reproduir-nos i morir formen part de les nostres accions vitals. Per tant, tota època i cultura he dedicat estudis i literatura a aquesta realitat.

Segons la tradició judeocristiana la sexualitat humana ha vingut determinada majorment per la religió. Fem un breu repàs de les diverses etapes (amb costums, normes...) per les que podríem dir que ha passat.
Començant per l'època coneguda com del poble d'Israel (l'Antic Testament) els llibres històrics, els profètics i els sapiencials han dedicat alguns capítols a aquest tema. El llibre del Gènesi és una bonica paràbola sobre el sentit de la vida humana.

A imatge i semblança de Déu
"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra... I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo." (Gn 1,27-28;31)
D'aquests passatges podem extreure:
  • Tot i que una mica després (cfg. Gn 2,21) s'expliqui que primer va ser l'home i després la dona, aquí se'n parla de la creació de tots dos a imatge de Déu. El que posa a tots dos sexes en igualtat de condicions i d'estima davant Déu, tots dos amb igual dignitat. 
  • La missió de ser fecunds i multiplicar-nos és un mandat diví que a l'hora ens converteix també en creadors de vida, formant part de la cadena iniciada pel propi Déu que es transmet de generació en generació. També en això som semblants a Ell. Des d'aquest punt de vista és des del que a la sexualitat humana se li dóna un paper de procreació.
  • Es interessant apreciar que al final d'aquest dia cinquè es diu que va veure Deu que allò fet "era molt bo" (en els altres dies de la creació, només es diu "era bo". (Gn 1,10.12.18.21.25) . 
Relació humana
"Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat." (Gn 2,18-20) 
"Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home exclamà: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." (Gn 2,21-25)
D'aquests passatges podem extreure diverses idees:
  • L'home és un ser fonamentalment relacional "«No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat." (cfr. Gn 2, 18). Per això Déu ens donà primer els animals domèstics (com el gos, "millor amic") i també els feréstecs. Però l'home continua sentint-se sol.  
  • Déu en un segon moment creà la dona, amb la que "des d'aquest moment formen una sola carn." (cfr. Gn 2, 24). Tots dos en són un, amb igual dignitat. Des d'aquest punt de vista és des del que a la sexualitat humana se li dóna un paper d'unió entre home i dona.
  • La sexualitat és una de les diverses formes de relació humana, una expressió d'harmonia que és bona i no té res de que avergonyir-se, "Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien."  (cfr. Gn 2, 25).
  • Sembla ser que és a partir del pecat, quan es trenca l'harmonia en el paradís, moment en el que també la sexualitat passa a ser pecaminosa a ulls de l'home, "Ell li va respondre: --He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat."  (cfr. Gn 23,10).

Sexualitat humana... unió i procreació

dimecres, 1 de juny del 2016

Dates per recordar, juny de 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

JUNY CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Sant Justí, màrtir. ---
Dia 2: Sant Marcel·lí i Sant Pere, màrtirs. ---
Dia 3: Sant Claudi.
Sant Carles Luenga, màrtir.
---
Dia 4: Santes Rut i Noemí. Dia internacional Nens Víctimes Agressió
Dia 5: Sant Bonifaci, bisbe màrtir. Dia mundial del Medi Ambient
Dia 6: Sant Marcel·lí Champagnat. Dia mundial dels Trasplantats

Dia 7: Sant Robert. Sagrat Cor de Jesús. ---
Dia 8: Sant Medard. Dia mundial dels Oceans
Dia 9: Sant Efrem I. ---
Dia 10: Sant Restitut. ---
Dia 11: Sant Bernabé, apòstol. ---
Dia 12: Sant Joan Sahagun.  Dia mundial contra el treball infantil.
Dia 13: Sant Antoni de Pàdua, franciscà. Cor Immaculat de Maria. Dia europeu de la prevenció del càncer de pell
Dia 14: Sant Eliseu. Dia mundial del donant de sang.
Dia 15: Santa Maria Miquela. Dia mundial contra el maltractament de la gent gran.
Dia 16: Sant Quirze. ---
Dia 17: Sant Manuel. Dia mundial contra la desertització.
Dia 18: Sant Ciriac. ---
Dia 19: Sant Romuald. ---
Dia 20: Santa Florentina. Dia mundial de les persones refugiades
Dia 21: Sant Lluís Gonçaga. ---
Dia 22: Sant Paulí de Nol.a ---
Dia 23: Beat Pere de Perpinyà. ---
Dia 24: Sant Joan Baptista. ---
Dia 25: Santa Eva. ---
Dia 26: Sant Pelai. Dia Mundial de la Lluita contra la Droga.
Dia 27: Mare de Déu Perpetu Socors. Dia Mundial de la Diabetis.
Dia 28: Sant Ciril.
Sant Ireneu de Lió, bisbe màrtir.
Dia de l'orgull gai.
---
Dia 29: Sant Pere i Sant Pau, apòstols. ---
Dia 30: Sant Abdon. ---