dimecres, 17 d’octubre de 2018

Exercici i meditació

"Jesús començà a predicar"
"Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits. Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea, però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac. Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena."

En una entrevista el juliol passat al cardiòleg català Salvador Fuster, eminència en el món de la medecina que compagina la seva tasca docent i d'investigació a ambdós costats de l'Atlàntic ell afirmava de la importància de l'exercici i la meditació en la vida de les persones. Proposava 1 hora d'exercici al dia i fer algun tipus de meditació 3 cops per setmana i això des de la seva vessant d'estudiós del cos humà, el qual hem estat capaços d'allargar-li l'esperança de vida en vàries dècades en l'últim segle. 

Això be a propòsit del text anterior, en els principis de la predicació de Jesús i correspon al capítol 4 de l'evangeli de Mateu, en concret els versets 1-2,12-13,17-18 i 23. Els n'he seleccionat per que en ells es veuen aquestes dues accions, la de l'exercici, "va conduir Jesús al desert", "se n'anà a viure a Cafarnaüm", "Tot caminant vora el llac", "recorria tot Galilea" i la de la meditació, "al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits." i "es retirà a Galilea". Era llavors un bon coneixedor del cos humà, sabent de la importància de cuidar cos i ment? l'aspecte físic i l'espiritual?

Però un altre detall en el que va posar èmfasi el doctor Fuster com a motor de la vida va ser la motivació. I no podem negar que Jesús també la hi tenia, fent dels anys de la seva vida pública el missatge del Regne. 

T'exercites? Medites?
I la teva motivació?


Vols llegir el text, Mateu 4?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Sant Pau VI, Sant Romero d'Amèrica, sant...

"no t'avergonyeixis de donar testimoni"
"Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans... Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia."

Diumenge 14 d'octubre de 2018, plaça Sant Pere del Vaticà, canonització del Papa Pau VI, d'Òscar Romero, Francesco Spinelli, Vincenzo Romano, María Caterina Kasper y l'espanyola Nazaria Ignazia de Santa Teresa de Jesús. 

Una de les premisses de la història de salvació és la de la gràcia. Déu Pare ens salva i ens crida a la vocació santa a tots i totes, malgrat les nostres accions. Tot i així, l'Església destaca alguns i algunes pels seus actes, pel seu ser com a forma de donar testimoni i d'encoratjar-nos. D'aquesta manera ho recollia ja Timoteu al segle I, "et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans".



La que ja ha estat titllada de macro canonització d'aquest cap de setmana recull una gran diversitat de testimonis ja que diversa és la realitat de l'Església. 

En quin d'aquests t'enmiralles tu millor?
Acceptes la recomanació?


Vols llegir el text, 2 Ti 1,6-9?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 11 d’octubre de 2018

L'Islam, el gran desconegut

"Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es"
"Cuando los ángeles dijeron: «¡María! Dios te anuncia la buena nueva de una Palabra que procede de Él. Su nombre es el Ungido, Jesús, hijo de María, considerado en la vida de acá y en la otra y será de los allegados. Hablará a la gente en la cuna y de adulto, y será de los justos». Dijo ella: «¡Señor! ¿Cómo puedo tener un hijo, si no me ha tocado mortal?» Dijo: «Así será. Dios crea lo que Él quiere. Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es."

Aquestes línies pertanyen a la sura 3, "La Família d'Imran", aleies 45-48 de l'Al Corà i és un passatge similar al que trobem a la Bíblia al de l'evangeli de Lluc, conegut com el de l'anunciació. Maria també és algú pels musulmans, llavors...?

Com a voluntari de la Fundació Enllaç col·laboro amb l'activitat Te i Simpatia, una xerrada simpàtica al voltant d'una taula i un té o un cafè amb pastes. Per a la primera sessió d'aquest curs tindrem a la Doctora Dolors Bramón, professora de la UAB sobre la religió de l'Islam, de l'Al Corà y d'Alà. Serà dijous 25 d'octubre a la seu de la Fundació, c. Rosselló, 328 entre c. Roger de Flor i c. Nàpols.


Són molts els reptes de les societats actuals, mescla de llengües, cultures i costums. Els carres de Barcelona, més alguns barris, estan plens de persones vingudes de països àrabs. Persones musulmanes també viuen entre nosaltres i tenen nacionalitat espanyola. Però l'Islam és un gran desconegut, amb les poques excepcions que ens mostren els mitjans de comunicació, que no solen correspondre a la realitat. Com són els musulmans? Hi ha musulmans LGTIB? Com viuen la seva sexualitat? Què diu exactament l'Alcorà sobre la guerra santa, la vestimenta de les dones o les persones homosexuals? La doctora Dolors Bramon ens ajudarà a una immesió ràpida en tot aquest món.

Recorda que...
Benvinguda a partir de les 18:45h. La tertúlia començarà a les 19:00h.
Si vols saber més coses sobre la tertúlia de la Fundació Enllaç…

Els musulmans, persones o musulmans? 
Iguals o diferents?


Vols llegir el text, Lc 1,26-38?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Allò que mirem d'engrescar

"va passar a l'altra riba"
"Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang."

El text d'avui correspon al capítol dels Fets dels Apòstols corresponent a l'assemblea de Jerusalem. Veiem com aquells primers homes i dones que es varen trobar amb el Crist, el Jesús ressuscitat han de trobar-se per reflexionar allò que anaven vivint. En aquell moment una de les qüestions clau era si el missatge era només per als jueus o també per als no jueus, els pagans.

Ells, en aquell moment van entendre que el missatge de Jesús era universal, tot i que si els pagans volien rebre'l havien de complir una sèrie de requisits (determinat tipus de carn, relacions sexuals il·legítimes...). Cal saber que més endavant aquestes restriccions quedarien superades.  

I tot això ve d'un punt de llibre que vaig trobar com a regal pel dia del meu sant del 2001. En ell els germans em felicitaven i m'agraïen el meu ser i per tot allò que com a equip, com a comunitat de servei, miràvem d'engrescar. Ara, 17 anys després tinc molt més clar el que soc i el que miro d'engrescar. Jo sóc jo i miro d'engrescar la persona humana sigui quina sigui la seva condició. Això és el que Déu fa i el que Jesús ens va mostrar a través de les seves relacions amb infants, dones, prostitutes, leprosos, coixos, tacats, impurs, lladres, posseïts...  

Com entens tu l'Evangeli? 
Què és el que mires d'engrescar?


Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 15,1-35?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 5 d’octubre de 2018

Temps per a... i per a...

"un temps de plantar i un temps de collir
"Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Un temps d'infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de plorar i un temps de riure,
Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra i un de pau."

Aquestes línies pertanyen a un dels llibres més desconeguts de l'Antic Testament, el llibre de l'Eclesiastès, també anomenat Cohèlet que recull part de la saviesa popular d'aquells temps. I aquest passatge recull un de fonamental, que no necessita gaire explicació, hi ha un temps per a tot.  

En la societat actual sovint només pensem en allò que sembla menys traumàtic, per exemple en els moments de descans (i no en els de treballar), en els de gresca (i no els de seriositat), en els de l'esport (i no el relax), de l'estiu (i de la tardor, hivern i primavera), de compartir (i no d'interioritat), de menjar (i no de cuinar, parar taula o rentar plats), d'optimisme (i no els negatius), de ser jove (i no de ser vell), de.... un món que no és real, doncs com ja varen escriure més de 2300 anys enrere, el món té temps per a tot.

Entendre el que són els temps, 
entendre la vida.


Vols llegir el text, Ec 3,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Sínode de joves, octubre 2018

"infants molt petits perquè els imposés les mans"
"Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven."

Tot just avui comença la XV Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes sobre la Joventut, el que en format col·loquial s'ha anomenat Sínode sobre els Joves (enllaç) que es desenvoluparà durant tot el mes d'octubre a la ciutat del Vaticà

En dates passades, 3 de juny (enllaç) i 3 de setembre (enllaçja he dedicat Entrades a aquesta qüestió "Sínode de joves, octubre 2018", i ara, tot just començant vull pregar per una bona execució d'aquesta trobada. Temps enrere, un antic Superior General m'explicava de la dinàmica dels Sínodes, amb les problemàtiques dels temps de paraula segons el càrrec, del treball per comissions o el paper dels secretaris.

Per una altra banda, he trobat entre els documents secrets elaborats per la Comissió pontifícia quan s'estudiava la Constitució Gaudium et Spes sobre l'Església en el món actual, un text prou interessant d'un petit grup de teòlegs que defensaven la postura del mantenir la tradició passada. Aquests documents varen ser fets públics anys després. Sembla increïble, però és real 
La Iglesia no puede cambiar esta respuesta, porque esta respuesta es verdadera... Es verdadera porque la Iglesia católica, fundada por Cirsto para mostrar a los hombres el camino seguro de la vida eterna, no ha podido equivocarse tan lamentablemente durante todos los siglos de su historia. La Iglesia no puede equivocarse sustancialmente enseñando una doctrina muy importante referente a la fe o a las costumbres, propuesta constante e insistentemente a través de todos los siglos, e incluso un sólo siglo, como algo que necesariamente se ha de seguir para la salvación eterna*.
LOPEZ AZPIRATE, E: "Simbolismo de la sexualidad humana. Criterios para una ética sexual" en Presencia Teológica, Ed.Sal Terrae, Bilbao, 2001, p.188. 
En el text de Lluc veiem l'estima de Jesús pels infants, de la mateixa manera que l'Església en la figura de Francesc la té cap els joves. Però els joves volen parlar, volen ser escoltats, saben que necessiten i volen ser acompanyats... però no 

En els joves hi ha el futur de l'Església, 
el futur de la vida, del món.


Vols llegir el text, Lluc 18,15-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 30 de setembre de 2018

A un any de la nostra decisió, 1-O

Ara fa un any vivíem a Catalunya el referèndum de l'1 d'Octubre. No només va ser aquell llarg dia, si no els mesos precedents i posteriors. Repassant la meva Entrada d'aquest Bloc "Raons de la meva decisió" de 29 de setembre de 2017, repasso què ha quedat de tot allò? Al meu parer el següent:
  • Continua la desafecció de la forma d'ésser i organitzar-se de l'Estat espanyol. Ara també comença a sortir informació de la judicatura (converses d'odi, companyies de 17 anys...)  
  • La manca de respecte cap a Catalunya i cap a les persones que diuen "que també ens estimen"
  • Cansat de les estratègies partidistes.
  • S'ha incrementat el sentiment de valoració per la nostra cultura, simbolitzada en les nostres dues llengües.
  • Més conscients encara de les traves que des dels ens centrals es posen a la dinamització de la nostra economia i de la solidaritat interna que, per manca de transparència, sembla més un espoli.
  • En som més conscients encara que el món en el que vivim no acaba de ser el que volem. No hi ha veritable democràcia a Catalunya, Espanya ni a Europa. Hi ha uns governants econòmics a l'ombra que cal conèixer i controlar.
  • Sabem que ens falta mot com a societat, però tenim encara més ganes d'implementar un model diferent.
  • I, majoritàriament, seguim amb les ganes d'una millor relació familiar, d'amistat, d'interessos amb les persones de l'altra vora de l'Ebre i amb el país veí d'Espanya.

divendres, 28 de setembre de 2018

Les paraules clares, l'actitud justa

"el penediment que va néixer d'aquell disgust
"La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me'n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d'aquell disgust."

Aquestes línies pertanyen a la 2a carta de Sant Pau als cristians de Corinti, datades al s. I. En elles Pau se n'alegra tot i reconèixer un mal anterior, fent referència a una carta anterior. També Jesús va avisar, va reprendre diverses vegades a Pere, aspecte aquest probablement cert doncs va quedar recollit en els 4 evangelis (cfr. Mc 14,26-31)

També a pares, tutors professors ens pertoca sovint reprendre als nostres fills, infants, joves. És llei de vida informar, ensenyar, educar a viure com a persones lliures i capaces. També als coordinadors, als caps fer-ho amb els seus treballadors, als superiors fer-ho amb els germans, als reis amb els seus súbdits... 
i per aconseguir-ho cal de vegades mà una mica dura. Però cal també, no podem oblidar-ho, una bona capacitat de discerniment i una espatlla on es puguin recolzar.

En llenguatge entenedor, "el policia bo i el policia dolent". Tant de bo sapiguem tenir aquesta capacitat. Tant de bo sapiguem acceptar l'ara tot i que no l'entenguem fins el després.

Reprendre, útil i necessari. 
El com, la clau de l'èxit.


Vols llegir el text, 2Co, 7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 26 de setembre de 2018

La pregunta del sentit. On anem?

"el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona"
"Déu digué: --Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí."

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquella altra, "La pregunta del sentit. D'on venim? (2)" de 7 de setembre passat. I recullo el text "¿Qué me pasará cuando haya muerto?" (enllaç), publicat a la revista "La Croix en Español" (enllaç).

El text és un extracte de "Et qui donc est Dieu? 150 réponses à des vrais questions d’enfants" (Entonces, ¿quién es Dios? 150 respuestas a preguntas reales de niños). Respostes escrites per un grup d'homes y dones, periodistes o mossens, tots ells acostumats a parlar amb infants sobre la vida i la fe. Respostes senzilles, sense mentides. Dient realment allò que creuen, el que saben, el que han descobert durant la seva existència; en definitiva, allò que els fa viure avui.
Cuando lleguemos al final de la vida, Dios nos recibirá. Como un padre al que volvemos a ver al final del día.
Cuando mueras, ya no existirás como ahora: seguirás existiendo, pero de otra forma. En otro mundo, desconocido. La muerte es como un tránsito.

Cuando aún no habías nacido y estabas dentro de tu madre, ya existías. Y después, realizaste un primer tránsito, llegaste a este mundo, nuevo para ti. Esperaste sabiamente a estar preparado para venir a nosotros. La muerte, que nos da miedo, es también como un nuevo nacimiento.

Querríamos saber lo que hay al otro lado. Hay gente que ha estado cerca de la muerte, tras un accidente o una grave enfermedad.

A veces, incluso, se piensa que realmente han muerto, antes de reanimarlos y traerlos de vuelta a esta vida. Muchos describen sus impresiones. Creyeron ver algo parecido a un gran túnel, con una luz al final. Pero ninguna persona que haya muerto realmente ha venido a contárnoslo. Por lo tanto, seguimos sin saber cómo será.

Pero Jesús nos dijo que Dios ama intensamente a todos sus hijos. Cuanto terminemos de vivir, Dios nos recibirá. Como un padre al que volvemos a ver por la tarde, al final de la jornada. E incluso, nos ayudará a arrojar luz sobre toda nuestra vida. Lo que estuvo bien y lo que estuvo mal. Y comprenderemos, en sus brazos, que no nos reprocha nada.

La Croix “Croire”
Resposta també simple com la de l'entrada del dia 12. amb una petita diferència, la qual crec fonamental. Si la que fa referència al d'on venim?, resumeix amb un objectiu i asèptic, "Antes de existir no estábamos en ninguna parte porque no existíamos", en aquesta que fa referència al on anem?, "Cuanto terminemos de vivir, Dios nos recibirá...Y comprenderemos, en sus brazos, que no nos reprocha nada." apareix el subjectivisme humà i cristià. En no saber que hi ha després, desitgem que hi hagi algú bondadós, que ens rebi.

Un sacerdot andalús, professor del Grau de Ciències Religioses manifestava en una de les seves classes que, com ens passa a tothom, ell tampoc no sap el que hi ha després de la mort. El que sí sap és que el cristianisme i la seva missió com a ordenat dins l'Església li dóna motius per viure i per conviure en aquest món. I va concloure amb un simple... "si cuando muera, resulta que no hay nada, que me quiten lo bailao".

On anem? On vas?
Potser allò important és el com hi vas?


Vols llegir el text, Gn 1,26-2,3?

- En català, anar-hi

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 22 de setembre de 2018

Relats d'homes nous

Arrel de l'Entrada "Dones vs homes? Persones!!!" de dijous 21 de juny passat, m'ha arribat aquest curtmetratge amb el títol "Relatos de Nuevos Hombres" de la directora Iratxe Mediavilla. És el resultat d'un projecte que vol donar veu a desenes d'homes que es posicionen davant de la problemàtica actual que separa les persones segons els seus drets, dividint-les en homes i dones.
Anar al vídeo 
Com t'hi posiciones?