dijous, 21 de febrer de 2019

Juguen amb la nostra credibilitat

"--Feu tot el que ell us digui."
"Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: --No tenen vi. Jesús li respon: --Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: --Feu tot el que ell us digui."

A l'Entrada "Noces de Les Corts" de data 31 de gener passat reflexionava sobre aquest mateix text en el sentit de l'amor humà, expressat des del matrimoni o altres formes.

Avui el reprenc fixant-me només a la fase que Maria diu al cap de servei en adonar-se que el vi s'acabava: " --Feu tot el que ell us digui.". Maria com a símbol d'allò anterior, de l'Antic Testament i el poble jueu, motiva al seu fill, el Fill de Déu i dóna l'ordre als servidors que facin allò que ell els hi digui.

Així és com els deixebles, també les persones cristianes de tots els temps tenim també el mandat de fer allò que Jesús ens diu, de ser portadors a la terra del Missatge del Pare i estic segur que la majoria, de manera més o menys fidel ho intentem. Però a tota comunitat humana hi ha pomes podrides i l'Església no se'n salva. Llastimosament la societat, els criteris humans del s. XXI i el poder de la premsa tradicional i de les xarxes socials estan fent sortir tota una sèrie de casos que impliquen a determinats àmbits de l'Església. Si són casos puntuals o com diuen alguns, tota una trama coneguda, planificada i permesa per part de la jerarquia local i vaticana el temps ho acabarà dient. 

El que està passant és que una minoria de cristians i cristianes, majorment ordenats, membres de les congregacions religioses i membres de la jerarquia estan jugant amb la credibilitat del Missatge, estan fent un mal enorme a tot el Cos de Crist, a tot el poble de Déu.

De cara a la trobada internacional organitzada aquesta setmana a la ciutat del Vaticà (enllaç en anglès), els religiosos i religioses del món a través de les respectives organitzacions que els apleguen han fet aquesta declaració:
Esta reunión se centra en particular en el abuso sexual a niños y en el abuso de poder y conciencia de parte de quienes ostentan autoridad en la Iglesia, especialmente obispos, sacerdotes y religiosos/as. Es una historia que se ha ido prolongando durante décadas; una historia de inmenso dolor para quienes sufrieron este abuso. 
Inclinamos nuestras cabezas con vergüenza al darnos cuenta de que este abuso ha tenido lugar en nuestras Congregaciones y Órdenes, y en nuestra Iglesia. Hemos aprendido que quienes abusan ocultan deliberadamente sus acciones y son manipuladores. Por definición, es difícil descubrir estos abusos. Nuestra vergüenza aumenta al constatar que no nos hemos dado cuenta de lo que estaba ocurriendo. Al mirar las Provincias y Regiones de nuestras Órdenes y Congregaciones en el mundo entero, nos damos cuenta de que la respuesta de las personas en autoridad no ha sido la que debía haber sido. No han sabido ver las señales de alarma o no se las tomaron en serio. 
El text complet es pot consultar a l'enllaç següent, enllaç

Fer allò que Jesús diu,
Què els hi diu a aquells? Què et diu a tu?


Vols llegir el text, Jn 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 18 de febrer de 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (5)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, acabo amb aquesta, la llista encetada a l'entrada citada, tot i que, per drets d'autor, ho faig de forma esquemàtica (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
SOBRE LOS OTROS
1. El hogar que educa.
2. Todos en la misma dirección.   
3. ¿Dónde están los abuelos, tios...?
4. Familia extensa.
5. Padres separados.
6. Educación y escuela. 
7. Buscar ayuda. 
8. Terapia parental. 
9. Internamientos en centros.
10. Maltrato institucional.  
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

dijous, 14 de febrer de 2019

Més vivendes, més obertura de mires

Ara fa un parell d'anys, participava d'una sessió formativa dels educadors i educadores maristes de Catalunya. Una de les ponents ens va fer un exercici que consistia en dibuixar una casa en uns 20 segons, i una altra i una altra i una més. I així ens va proposar la repetició de l'activitat fins a unes 10 vegades. Tot a ritme frenètic.


Les que a mi em varen venir al cap són les de més amunt: el meu propi cos, Masonga, casa d'ocell, igloo, casa de la Heidi, tenda índia, casaNostra, gratacels d'una gran ciutat com Los Ángeles (o Ho Chi Minh, potser?), el cotxe, la meva escola, el meu barri a Barcelona i, finalment, la casa del gos (Naomi? Milo? Dos?). 

En acabar l'exercici varem constatar que érem pocs els que havíem dibuixat 8 o més cases. L'animadora ens va fer la reflexió següent, "a més vivendes, més obertura de mires i per tant, major predisposició i capacitat d'innovació"

dilluns, 11 de febrer de 2019

Judici de l'1 d'octubre, judici a un poble

" --Quina acusació porteu contra aquest home?
"Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: --Quina acusació porteu contra aquest home? Ells li contestaren: --Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."

A les Entrades amb l'etiqueta "Diàleg", la última de data 30 de setembre de 2018 ja he anat tractant la mateixa temàtica.

Any 33 (aprox.). "--Quina acusació porteu contra aquest home?". Resposta d'Annàs, Caifàs i els altres sacerdots: "Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."

Any 20019. "Quina és l'acusació contra aquests homes i aquestes dones, representants del poble?" Resposta dels poders fàctics de l'Estat a Manuel Marchena: "Rebel·lió, sedició". En d'altres paraules, el relat que anem tramant des de fa uns anys... 

Una trista situació a la que no s'hauria haver arribat. Una situació de no-diàleg. El que queda clar és que la societat catalana no està trencada, no n'hi ha de fractura social. Per a mi la fractura és la que hi ha a les dictadures, on un estan per sobre dels altres. Aquí hi ha cansament i necessitat de diàleg, no de partidisme. Jo hi vaig ser, jo hi visc a Catalunya i no n'hi ha de violència, més que de forma puntual. 

Com ho viu tu? 
Amb quin relat t'hi quedes?


Vols llegir el text, Jn 18,28-37?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 8 de febrer de 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (4)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, continuo la llista encetada a l'entrada citada, tot i que, per drets d'autor, ho faig de forma esquemàtica (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
PARA LOS PADRES Y LAS MADRES
1. Padres para siempre.
2. Ser padres, no amigos.   
3. Tiempo de padres.
4. La sal, espiritualidad, reflexión.
5. Sueños de adolescentes, realidad de padres.
6. Ir más despacio. 
7. Cuidado con el dinero. 
8. Los padres son cimientos, no paredes. 
9. ¿Herencia o entorno?
10. Aprender a desaprender.  
11. Mi hijo no me entiende. 
12. La fuerza del dialogo. 
13. Buen humor. 
14. Exprese su amor. 
15. Discusión y provocación. 
16. Negociación sí, chantaje no. 
17. Dime con quien andas. 
18. ¿Dónde está el lado bueno? 
19. No juzgar a los hijos. 
20. Escoger momento y lugar. 
21. Sentir vergüenza del hijo. 
22. Síndrome del "Burn out" 
23. Resiliencia. 
24. Quiéreme cuando no lo merezca. 
25. Se puede ser buen padre.
Continuará...
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

dimarts, 5 de febrer de 2019

Reedició dels Evangelis (8)

Continuo la sèrie que encetava amb l'entrada "Reedició dels Evangelis (1)" de data 23 de juliol. En ella explico les motivacions que m'han portat a escriure aquesta nova versió d'alguns passatges dels evangelis, que no és més que apropar aquesta bona notícia a les persones LGTIB de bona voluntat. 

Pots seguir la resta de la sèrie des de l'etiqueta Evangelis (reedició) de la columna de la dreta. Avui toca el text de les noces de Canaà.


Versió canònica 
|
|
Versió revisada  

Al tercer día hubo una boda en Caná, un pueblo de Galilea. La madre de Jesús estaba allí, y Jesús y sus discípulos también habían sido invitados a la boda. En esto se acabó el vino, y la madre de Jesús le dijo: –Ya no tienen vino. Jesús le contestó: –Mujer, ¿por qué me lo dices a mí? Mi hora aún no ha llegado. Dijo ella a los que estaban sirviendo: –Haced lo que él os diga. Había allí seis tinajas de piedra, para el agua que usan los judíos en sus ceremonias de purificación. En cada tinaja cabían entre cincuenta y setenta litros. Jesús dijo a los sirvientes: –Llenad de agua estas tinajas. Las llenaron hasta arriba, y les dijo: –Ahora sacad un poco y llevádselo al encargado de la fiesta. Así lo hicieron, y el encargado de la fiesta probó el agua convertida en vino, sin saber de dónde había salido. Solo lo sabían los sirvientes que habían sacado el agua. Así que el encargado llamó al novio y le dijo: –Todo el mundo sirve primero el mejor vino, y cuando los invitados ya han bebido bastante, sirve el vino corriente. Pero tú has guardado el mejor hasta ahora. Esta fue la primera señal milagrosa que hizo Jesús en Caná de Galilea. Con ella mostró su gloria, y sus discípulos creyeron en él. Después de esto se fue a Cafarnaún en compañía de su madre, sus hermanos y sus discípulos. Allí se quedaron algunos días.


(Jn 2, 1-12)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|

Legalmente, un sencillo acto notarial. Para los allegados un nuevo paso en el camino de compromiso entre ellos dos. Para los y las cristianas del evangelio una muestra práctica de las palabras de la madre, esto es de la tradición bíblica, "–Haced lo que él os diga", como las Bienaventuranzas (cfr. Mt 5,1-12). Para la  Iglesia oficial un acto inexistente, para parte de la jerarquía, una aberración. 

Algunos se preguntaban tiempo atrás: los hombres desposaban sus mujeres antes de convivir. Pero estos, han precedido este acto público con 20 años de convivencia, de muchos momentos dulces y amargos, de un apoyo mutuo, de un camino compartido. 
Después de este día, siguieron sus vidas a caballo de su amor, entre Barcelona, Esparreguera y Ho Chi Minh city.

Com et sents davant aquesta reedició?
És obvi que les persones necessiten estimar-se i que el matrimoni, la parella de fet, el reajuntament... són mostres d'amor. L'església que nega aquest sagrament a una part dels fills de Déu, deixa de ser sagrament del Crist. Mentrestant, aquella gent apartada, prova de seguir-se estimant. Felicitats JiS.

dijous, 31 de gener de 2019

Noces de Les Corts

"També hi fou convidat Jesús
"El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles."

A l'Entrada "Sagraments de servei: Matrimoni. A la Bíblia" de data 22 de maig de 2017 ja vaig tractar la temàtica del Matrimoni.

A l'Entrada "Matrimoni, la reflexió continua oberta" de data 18 de setembre de 2018 recollia les impressions de Josep Lligades al respecte.

Una anècdota del passatge és que enfoca la situació més des del punt de vista de Jesús, fent el seu primer miracle en companyia de Maria, que no dels nuvis, protagonistes indiscutibles de tot casament. Només hi apareixen en un moment, millor dit, només hi apareix "el nuvi", i sense parlar, "El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: --Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor."

Faig una mica d'ironia. Arran d'aquest passatge, la tradició de l'Església pot tenir un problema teològic: potser era un "monocasament", i el nuvi es casava sol (problema unitiu !!!), potser ella no importava prou (problema de misoginia !!!), potser el nuvi era mut (el mal millor, podria semblar), potser en la traducció falta una ese i eren 2 nuvis (pot ser?). 

"Anyway", com diuen els anglesos, faig meves a Les Corts aquestes lletres del salm del recull de David: compromís de 20 anys, consciència clara i decidida.
"El Senyor és el meu pastor:  no em manca res.... Ben cert, tota la vida m'acompanya  en la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor. 
Conèixer-se, discernir, caminar,
celebrar i continuar caminant. Gràcies JiS20i+!


Vols llegir el text, Jn 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 29 de gener de 2019

Les filles, com els pebrots del Padrón (3)

Donant continuïtat a l'entrada "Les filles, com els pebrots del Padrón (1)" del passat 9 de gener continuo el repàs del llibre "La educación de los hijos, como los pimientos del Padrón" d'Emilio Pinto, Editorial Gedisa.

Un simple repàs de l'índex m'obre mires a la meva tasca d'educador, per la qual cosa, continuo la llista encetada a l'entrada citada (segueixo en castellà, com està escrit el llibre):
CON LOS HIJOS Y LAS HIJAS 
21. Buscar las cosquillas. Aceptar que se ha ganado "por pesado" es bueno y educativo. La unión de los padres hace más fuerte la educación.
22. Mutismo electivo. El "no me pasa nada" puede ser una forma de querer a los padres. Es un problema que no cuente nada. De pequeños, sólo callan por miedo. A veces es preciso "sacarles" lo que piensan.  
23. Bullying. Hay que ser intolerante con el verdugo (aunque sea tu hijo) y ayudarle con su trastorno. La victima (también si es el hijo de otro) necesita ayuda para superar el dolor, el desprecio y la indignación.
24. Niños sillon. No dar problemas, no explicarlos no significa no tenerlos. Los niños necesitan poder confiar en sus padres y se empieza con lo pequeño.
25. Hijos "verdugos". Acostumbrarse a vivir situaciones de maltrato no lleva a nada bueno. La única solución: la denuncia e ingreso en un cento.
Continuará...
Fills, alumnes, petites persones en creixement,
Com ho veus?

diumenge, 27 de gener de 2019

Centre LGTBI de Barcelona

Dissabte 20 de gener de 2019 a la llum del dia, acte d'inauguració

Dissabte 27 de gener de 2019 de matinada, atac violent


Comunicat conjunt de l’Ajuntament de Barcelona i la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya en relació a l’atac feixista i LGTBIfòbic al Centre LGTBI de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona i la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya condemnen l’atac feixista i LGTBIfòbic patit per les instal·lacions del Centre LGTBI de Barcelona, una setmana després de la seva inauguració.
Segons un testimoni ocular, al voltant de les quatre de la matinada, un grup de persones han trencat els vidres de l’entrada principal del Centre, i han fet diverses pintades amenaçadores de contingut feixista i LGTBIfòbic.
Al lloc dels fets s’ha desplaçat, a primera hora del matí, una patrulla de la Guàrdia Urbana, responsables de l’Ajuntament i de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, així com una dotació de Bombers per avaluar els danys, retirar els vidres trencats i establir un perímetre de seguretat. L’Ajuntament presentarà denúncia davant la Fiscalia de Delictes d’Odi. Els fets, actualment, s’estan investigant.
Com a mostra de rebuig pels fets ocorreguts i per evidenciar el compromís de la ciutadania de Barcelona amb els drets de les persones LGTBI, la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament, ha convocat demà, dilluns 28 de gener, a les 18.30 h, una concentració davant les portes del Centre LGTBI.
L’Ajuntament i la Plataforma, com a responsable de la gestió cívica del Centre, volen refermar el seu compromís amb la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTBI, i la voluntat de seguir treballant conjuntament per fer d’aquest nou equipament municipal l’espai de referència sobre diversitat sexual i de gènere a Barcelona.

dijous, 24 de gener de 2019

Montserrat relata com...

"només allò que surt de l'home el fa impur"
"Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: --Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur."

COMUNICAT DEL MONESTIR DE MONTSERRAT

Davant els fets exposats pel Sr. Miguel Ángel Hurtado a diversos mitjans de comunicació en els quals acusa d’abusos sexuals un monjo de Montserrat, la comunitat benedictina vol expressar el següent:
1. Montserrat condemna rotundament qualsevol tipus d’abusos realitzats a menors i se solidaritza amb totes les víctimes i el dolor que pateixen. Igualment, vol fer públic de nou el seu compromís per lluitar en contra d’aquestes actuacions tan execrables, especialment en el si de l’Església.
2. Els fets relatius a abusos deshonestos (tocaments) que denuncia el Sr. Hurtado es remunten a l’any 1998. Tenia 17 anys i formava part del Servei Escolta de Montserrat, el responsable del qual era el G. Andreu Soler.
3. En el moment en què el Sr. Hurtado posà els fets en coneixement d’un membre de la comunitat se li proposà que ho expliqués al P. Abat. Tot i que no ho va fer, s’inicià una investigació interna dins del monestir per aclarir els fets. 
4. L’any 2000 fou elegit abat el P. Josep M. Soler. Aquest mateix any, va rebre una carta de la mare del Sr. Hurtado on li explicava els fets i immediatament el P. Abat hi contactà per telèfon per expressar-li la voluntat de parlar amb el seu fill. En aquest sentit, el P. Abat envià una carta al Sr. Hurtado demanant-li de poder parlar amb ell per a poder tenir la informació personalment, tot manifestant la seva voluntat de continuar investigant per arribar a conèixer tota la veritat.
5. El G. Andreu Soler va donar sempre una versió diferent dels fets. Tot i això, com a mesura preventiva, a finals del 2000, el P. Abat el va apartar de tota activitat pastoral i de contacte amb joves i el va destinar a la casa dependent del Miracle.
6. L’any 2003 el Sr. Hurtado envià una carta al P. Abat on afirmava que després d’haver-ho parlat amb la seva família no volien denunciar els fets, que no volia mantenir encara una entrevista amb el P. Abat i demanava un ajut econòmic per pagar la seva teràpia psicològica, la de la seva mare, a més de fer una aportació econòmica a una entitat d’ajuda als joves que han sofert abusos (ECPAT).
7. El monestir, per tal d’ajudar el Sr. Hurtado, li donà el suport econòmic que demanava. Degut a què el Sr. Hurtado encara no volia mantenir cap entrevista amb el P. Abat, la gestió del pagament es va fer a través de l’advocat del monestir i l’advocada del Sr. Hurtado. La quantia total fou de 8.600 euros, que incloïa també els honoraris de la seva advocada. 
8. En els anys següents hi va haver diverses trucades telefòniques entre el monestir i la família del Sr. Hurtado per interessar-se per la seva evolució. 
9. L’any 2004 el P. Abat va poder mantenir la primera entrevista personal amb el Sr. Hurtado, en la qual li va demanar novament perdó pel mal que se li hagués pogut causar i es continuava posant a la seva disposició per tot el que pogués necessitar. El Sr. Hurtado va marxar agraït.
10. El G. Andreu Soler va morir l’any 2008, després d’haver retornat a la infermeria de Montserrat per malaltia greu.
11. El Sr. Hurtado tornà a contactar amb el monestir l’any 2011 i s’entrevistà de nou amb el P. Abat Josep M. Soler. Com ja havia fet anteriorment, el P. Abat li manifestà que es posava a la seva disposició.
12. L’any 2015, el Sr. Hurtado contactà de nou amb el P. Abat i en l’entrevista personal que mantingueren li expressà el seu malestar per un llibre del 2007 promogut pels antics membres del Servei Escola de Montserrat i publicat per l’editorial de l’abadia. Un dels autors d’aquest llibre era el G. Andreu Soler i s’hi elogiava la tasca educativa de l’entitat. El P. Abat li demanà disculpes i li explicà que les publicacions funcionen autònomament de manera que va tenir coneixement de la publicació del llibre amb posterioritat. El Sr. Hurtado demanà que es retirés aquesta publicació, petició a la qual el P. Abat va accedir. En aquesta reunió el Sr. Hurtado va retornar al P. Abat els diners de l’ajut econòmic que se li havia donat, dels quals se’n feu donatiu a la Fundació Vicki Bernadet i a la Creu Roja.
13. A principis de 2016, el P. Abat Josep M. Soler va escriure una carta al Sr. Hurtado per informar-lo de les mesures preses arran de la darrera conversa ja que s’havien retirat del mercat tots els llibres que encara hi havia d’aquesta publicació.
14. L’any 2016, en una entrevista personal, el P. Abat va informar d’aquesta situació en a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, institució responsable d’aquests afers a la Santa Seu.
15. El monestir es vol reafirmar en la condemna més absoluta dels abusos comesos contra menors, expressa el seu total suport a les víctimes i la seva ferma voluntat d’actuar amb total transparència. Vol manifestar també que, malgrat que el G. Andreu Soler va donar sempre una versió diferent dels fets de la del Sr. Hurtado, les actuacions del monestir sempre han estat mogudes pel desig d’ajudar el Sr. Hurtado i d’estar al seu costat. Així mateix, el monestir expressa que no té coneixement de cap altra denúncia contra el G. Andreu Soler i demana perdó per tot allò en què no haig pogut estar a l’alçada de les expectatives.
Montserrat, 19 de gener de 2019

Vida, caigudes, perdó, compassió, 
restitució, justícia, claredat... 


Vols llegir el text, Mc 7, 1-8.14-15?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.