divendres, 18 d’agost de 2017

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)

Tot i reservar el mes d'agost un temps lliure de vacances per a aquest Bloc Tunajifunza, els últims estius he dedicat alguna Entrada a alguna causa major. I aquest 2017 ha tocat al del terrorisme gihadista a Catalunya, Barcelona i Cambrils. 

Tot i que encara estem vivint les primeres hores ja sabem de més d'una desena de persones mortes i un centenar de ferides de diversa consideració. Més informació en d'altres mitjans especialitzats. Avui només una pregària pregària oberta a tothom per la pau, sense nomenar Déu de l'escriptor i jesuïta José Maria Olaizola, que m'ha arribat a través de les xarxes socials...


Demà hi continuaré...

dilluns, 31 de juliol de 2017

Vacances d'agost, 2017

Acabava la feina del curs 2015-16 amb l'entrada "Vacances d'agost, 2016" amb una proposta reflexiva d'una forma de ser Església, una forma de ser constructors del Regne de Déu a la Terra, a partir de la proposta de l'Institut Marista als inicis del segle XXI, a partir de les cartes dels 3 darrers anys del germà Emili Turú, SG amb els títols: "El futuro tiene un corazón de tienda", "La danza de la misión" y "Fourvière: la revolución de la ternura".

I enguany vull acabar-la amb una reflexió personal, fruit de la confirmació, ara fa poc dies, per part de l'escola de les meves tasques pel curs vinent. Resumint, em donen unes hores més de matemàtiques i em treuen la tutoria. Els entesos en temes educatius de seguida veuran que des del punt de vista de la càrrega horària és genial. M'estalvio la tasca de tutoria grupal, coordinació amb l'equip de tutors, a més del seguiment individual i l'acompanyament d'una vintena d'alumnes i les seves families. 

Com ho visc...
  • Estupefacte. Mai m'ho hagués imaginat! 
  • Amb sorpresa. Aquest curs? Justament ara que acabo els 4 anys de la carrera? Abans sí que ho hagués agraït. 
  • Amb pena. M'encanta la feina de tutoria i la relació humana amb aquestes personetes a les que anomenem alumnes. 
  • Desil·lusiona't, doncs sempre havia manifestat la meva idea inclús de ser tutor de cursos superiors, on creia podia fer millor feina d'acompanyament.
  • Amb més pena, doncs sé que els ajudo en la seva maduració a algunes d'aquestes petites persones en creixement. (veure l'Entrada "En acabar el 2016-17, agraïment" de 30 de juny. 
  • Amb compassió per aquells altres companys que necessitaven molt més aquest any sabàtic, inclús així ho havia demanat.
  • Amb enveja (sana) dels que sí formaran part d'algun equip.
  • Sabedor de l'enveja (espero que sana, també) d'aquells que voldrien estar en la meva posició.
  • Amb ganes de rebre alguna explicació de la jugada, que no sol ser la tònica. Mentrestant, sense entendre-hi res, de les línies estratègiques de l'escola. Un cop més, sembla que només compten les dades quantitatives i no les qualitatives.
  • Confiat en mi mateix, i amb l'ajuda d'aquell que ens ho ha donat tot. Sempre he anat superant, de millor o pitjor manera, els nous reptes que se m'han anat posant al davant.
En fi... en procès d'assumpció de la nova situació... quines altres opcions m'està posant davant meu el bon Déu? Provaré d'anar-ho pregant al peu de la piscina.



I com a inici d'aquest any sabàtic, final d'una etapa de 10 anys al front del 2n d'ESO C, l'aula 71 de la segona galeria, afegeixo algunes línies intercanviades amb tres d'aquestes grans persones, que també m'ajuden en el meu dia a dia. 
"Bona tarda Sergi, Quan estava de camí a casa m'he adonat que tenies raó per renyar-me perquè jo no sóc ningú per dir que amb una persona sí o amb una no, quan jo no sóc la més indicada per dir res.
Per això m'agradaria demanar-te disculpes, a tu hi ha les persones que he pogut ofendre amb les meves paraules.
Demà si pots i et va bé m'agradaria demanar-te disculpes en persona perquè quan no faig bé una cosa i m'adono m'agrada disculpar-me. Atentament"
"Mersi Sergi estiguet tranquil, pots confiar. Ara estic prou be espero que tu també. Agraeixo molt lo parlat l'altre dia i em sap greu ... Mersi per tot, ho agraeixo." 
"Bon dia Sergi, et volia dir-te si podria fer l'examen el dilluns ja que no estic en una bona situació emocional aquests dies per problemes personals i no puc concentrar-me com tindria. Si es un problema fer-lo el dilluns comunicam-ho i el faré demà. Moltisisimes gràcies per tot."

Per necessitat de l'autor, aquest Bloc tanca per vacances. 
Gràcies a aquest dret, gràcies a aquest do! 

dimarts, 25 de juliol de 2017

25 de juliol d'ara fa 25 anys (Barcelona'92)


Tres imatges per al record. Tres imatges per a la reflexió. Els estudiosos afirmen que la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics del 92 va ser gràcies a la conjura d'una sèrie de persones (en especial Antoni Samaranch, Narcís Serra, Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall), estadistes, i de la unió mostrada entre les institucions espanyola, catalana i de ciutat, amb el suport de la ciutadania. 

Interessant veure què ens està passant 25 anys després.

diumenge, 23 de juliol de 2017

Reedició dels evangelis (1)

Ja a la recta final dels estudis de Ciències Religioses estic fent una reflexió a partir de diverses matèries (Sociologia, Imatges de Déu, l'Art cristià, Ciutadania...) d'allò que el cristianisme i nosaltres com a persones cristianes podem oferir a la construcció d'una ciutadania responsable i madura. 

I resulta que l'Església catòlica ha deixat de banda gran part dels cristians i altres persones de bona voluntat titllant-los de pecadors. Però dubto jo, que Jesús no els hagués acollit d'una o altra manera. I em refereixo a les persones LGTIB de bona voluntat. 

A l'entrada "Missatge global i actual" de 19 de juliol passat mostrava com el missatge de la multinacional Coca Cola és global i permanentment actual. Es calcula que el 95% de la població mundial coneix la marca. Què està passant amb el missatge cristià? Amb el missatge del transcendent? Hom pot respondre les preguntes mirant les nostres parròquies. Dades objectives sobre el que creu el jovent català les trobem a les entrades "Joves. Així veuen a Jesús" de data 2 d'abril i "Joves. Així veuen a Déu" de 14 de març d'aquest mateix Bloc.

És per tot això que des de fa més de 5 anys edito aquest Bloc. I és per tot això que enceto aquesta reedició d'alguns passatges clau dele evangelis... per apropar la bona nova a la gent jove i a la gent LGTIB. Enceto la sèrie amb el passatge del naixement.
Jesucristo viene al mundo asistido por un médico y una enfermera. En lugar de portal de Belén, una habitación mugrienta que recuerda al Viejo Oeste. Del buey y la mula, ni rastro (Fotografia y texto de Bayona, Circus Christie)
Versions canòniques 
|
|
Versió revisada  

El nacimiento de Jesucristo fue así: María, su madre, estaba comprometida para casarse con José; pero antes de vivir juntos se encontró encinta por el poder del Espíritu Santo. José, su esposo, que era un hombre justo y no quería denunciar públicamente a María, decidió separarse de ella en secreto. Ya había pensado hacerlo así, cuando un ángel del Señor se le apareció en sueños y le dijo: “José, descendiente de David, no tengas miedo de tomar a María por esposa, porque el hijo que espera es obra del Espíritu Santo. María tendrá un hijo y tú le pondrás por nombre Jesús. Se llamará así porque salvará a su pueblo de sus pecados.” Todo esto sucedió para que se cumpliera lo que el Señor había dicho por medio del profeta: “La virgen quedará encinta, y tendrá un hijo al que pondrán por nombre Emanuel.”(que significa: “Dios con nosotros”). Cuando José despertó, hizo lo que el ángel del Señor le había ordenado, y tomó a María por esposa. Pero no hicieron vida conyugal hasta que ella dio a luz a su hijo, al que José puso por nombre Jesús.


(Mt 1,18-25)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Los jóvenes María y José ya hacía tiempo que se conocían, pues ambas familias vivían a tocar. José procedía de una familia venida a menos, emparentada con la antigua monarquía borbónica, que se había mudado al barrio obrero pocos años atrás. 

Hacían la vida de los jóvenes: vivían con sus padres, llevaban adelante sus estudios, realizaban trabajos esporádicos y daban una importancia capital a sus amigos y a ellos mismos como pareja. 

Sucedió que una de las noches de fin de semana, en una demostración del profundo amor que ambos se tenían, realizando el acto sexual, José dejó embarazada María. Cuando María se lo comunicó a José días después, tuvieron inicialmente una fuerte discusión, ambos espantados, pero al fin, se abrazaron y quedaron dormidos. En esto que en sueños un ángel del Señor les dijo “no tengáis miedo, el hijo que esperáis proviene del amor del Padre a través de la semilla del Espíritu Santo portada por ti, José: María ahora lo portarás nueve meses en tu vientre. Cuando nazca le llamaréis Jesús. Todo esto como ya habían predicho nuestros antepasados”.

Al despertarse, y pese a las dificultades familiares, de organización y económicas, ambos decidieron vivir juntos, la mejor forma de demostrarse su amor mutuo, el que había engendrado el Amor. Siguieron trabajando y estudiando, a la vez que empezaron a hacer una vida más casera de lo que estaban acostumbrados, en cuidado del feto.
Por aquel tiempo, el emperador Augusto ordenó que se hiciera un censo de todo el mundo. Este primer censo fue hecho siendo Quirinio gobernador de Siria. Todos tenían que ir a inscribirse a su propia ciudad.
Por esto salió José del pueblo de Nazaret, de la región de Galilea, y se fue a Belén, en Judea, donde había nacido el rey David, porque José era descendiente de David. Fue allá a inscribirse, junto con María, su esposa, que se encontraba encinta. Y sucedió mientras estaban en Belén, que a María le llegó el tiempo de dar a luz. Allí nació su hijo primogénito, y lo envolvió en pañales y lo acostó en el pesebre, porque no había alojamiento para ellos en el mesón.
(Lc 2,1-7)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ya habían pasado casi los 9 meses de gestación cuando José y María tuvieron que desplazarse a la pequeña población de Belén, cuna de la familia paterna, obligados por la nueva legislación internacional sobre protección contra el terrorismo yihadista potenciada por el recién elegido presidente Trump de los EEUU. 

El viaje fue de casi 2 días en autobús, uno de los medios más asequibles después de las “low cost” aéreas, pero el avanzado estado de gestación de María ya no les permitía el viaje aéreo. Llegados a media noche a Belén, solamente encontraron alojamiento en un pequeño hostal por horas, incluso sin tiempo de haber limpiado la habitación de los inquilinos anteriores. El mismo José, acompañado de la joven conserje del establecimiento, estudiante de enfermería por las mañanas, ayudaron al nacimiento del Niño.

Com et sents davant aquesta reedició?
De tornar avui Jesús al món, podria ser d'aquesta manera?

dimecres, 19 de juliol de 2017

Missatge global i actual

Ja a la recta final dels estudis de Ciències Religioses estic fent una reflexió a partir de diverses matèries (Sociologia, Imatges de Déu, l'Art cristià, Ciutadania...) d'allò que el cristianisme i nosaltres com a persones cristianes podem oferir a la construcció d'una ciutadania responsable i madura. 

Un detall important a tenir en compte, parlant des de la sociologia, és que estem en un temps de grans canvis i de fragmentació gairebé total de les societats i de les persones en classes, àmbits, tipologies... Durant un temps, dècades enrere, es podia haver pensat els EUA com un país d'homes lliures blancs cristians i caps de família. Però això era una fal·làcia: també hi havia persones dones, filles, de color, esclaus, jueus, musulmans, indis, mestissos... 

Avui en dia, qui més ho sap això és la ciència del màrqueting i la publicitat. I com a exemple paradigmàtic, pensem en la gran multinacional de begudes, que en realitat no ven només líquids per refrescar-se, sino un logotip, una imatge, una ampolla, un estil de vida. I ha estat capaç d'anar-se adaptant amb el pas dels anys per continuar sent contemporània i actual, i també a la cultura global així com també a les diferents cultures... veiem uns senzills exemples:
  • Campanya "Mensaje de Paz", 1972, àmbit mundial, enllaç
  • Anunci per a la generació dels 80, any 2007, Espanya, enllaç
  • Anunci "The Last Customer", 2017, Filipines, enllaç
  • Anunci "Living with Cocacola", 2009, Egipte, enllaç
  • Anunci "I love you Africa", 2012, dirigit a l'Àfrica, enllaç
  • Anunci Ramadan 2008, per a països musulmans, enllaç
Deus estar pensant, què té a veure tot això amb el cristianisme i amb les persones cristianes? Una possible resposta pot ser el missatge, que tot i d'àmbits totalment diferents, és global i preten ser actual en les diverses èpoques. En properes entrades en parlaré més al respecte.

diumenge, 9 de juliol de 2017

Deixar-se ajudar

"Senyor, si vols, em pots purificar"
"Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia: --Senyor, si vols, em pots purificar. Jesús va estendre la mà i el tocà dient: --Ho vull, queda pur.
A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué: --Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova."

La setmana passada escrivia una Entrada similar en títol a la d'avui. Aquella era "No deixar-se ajudar", de diumenge passat 2 de juliol. Si aquell era d'un jove ric que va quedar abatut i se'n anà, aquest és d'un leprós que vingué a ell. 

Comparant aquest passatge amb el del jove ric, les semblances i les diferències són diverses. Aquest home no tenia res a perdre. Ja sabem com tractava el poble a les persones malaltes de lepra. Aquest home va sentir l'anomenada de Jesús i amb fe en que quelcom podia canviar, s'hi va apropar. I ho va fer de forma valenta, doncs Jesús estava envoltat d'una gentada. "--Senyor, si vols, em pots purificar.". Aquesta va ser la seva sol·licitud, i així es com Jesús li respongué, curant-lo, purificant-lo.

Hi confies? A què estàs disposat?


Vols llegir el text, Mt 8,1-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 2 de juliol de 2017

No deixar-se ajudar

"En sentir aquestes paraules, va quedar abatut i se n'anà tot trist"

"Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!"

En aquest passatge de l'evangeli de Marc veiem com un jove ric s'apropa a Jesús preguntant per la vida eterna. Pels jueus era important. En escoltar la resposta de Jesús anava assentint a tot el que li deia. A tot, a tot... excepte la darrera condició. En sentir-la, se'n marxà molt abatut. Li demanava vendre tot allò que tenia i donar-ho als pobres. I això per ell era massa.

La vida eterna, el viure amb Déu, el ser feliç amb la Vida que se'ns ha donat està a l'abast de tothom, però l'hem de voler. Hem de voler acceptar la gràcia de Déu, i a això no tothom està disposat, pel que suposa. Un cas habitual el veig any rera any a l'escola, quan un noi o una noia no vol ser ajudat. Per moltes xerrades, consells, càstigs... o visites, entrevistes amb els pares, psicòlegs... Si no s'aconsegueix el canvi del protagonista, la seva voluntat, la seva motivació... res a fer. I això és el que li va passar al jove ric.

Recordo un cas de fa anys al Chaco paraguaià. A la comunitat dels nivaclé una jove va tenir un nadó que va néixer prematur i molt feble. Tere, la infermera voluntària que teniem allà va voler-la animar a la mare a alletar-lo per intentar que sobrevisqués, però la mare adolescent no volia. Tots els ànims, promeses d'ajuda per la mare, d'ajuda en el creixement i en els estudis futurs del fill, intents de donar-lo en adopció... tot va ser en va. Aquella doneta no volia i no va voler. El nadó marxà d'aquest món als pocs dies. Res es va poder fer. L'ajuda no va poder donar-se per que la protagonista (en aquest cas la mare, com a progenitora del nadó) no va voler. I això és el que li va passar al jove ric. Nosaltres no varem poder més que pregar; pregar i plorar.

De vegades ens preguntem, com és que Déu permet determinades situacions. No és aquesta la pregunta. En alguns d'aquests casos és, com és que no volem?  com és que no les evitem? com és que les fem i després ens penedim?

Vols? Què et lliga?


Vols llegir el text, Mc 10,17-31?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 30 de juny de 2017

En acabar el 2016-17, agraïment

"Vetlleu per vosaltres mateixos"
Col·laboració: Andrés, alumne de 2n d'ESO, juny de 2017 
"Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. Un cop arribats, els digué: --Ja sabeu com m'he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l'Àsia: he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: he predicat i ensenyat en públic i per les cases, insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.... Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat."

Prenc avui aquest passatge del llibre dels Fets dels Apòstols en el que Sant Pau parla als dirigents de la comunitat d'Efes en una mena de testament espiritual abans de deixar-los.

Dimecres varem tenir el lliurament de notes als nois i noies després de tot el curs i ahir les darreres entrevistes amb les famílies. La majoria han fet bona feina i així tenen bons resultats, però alguns hauran de dedicar una mica més de temps a l'estudi i la formació durant aquests propers mesos de juliol i agost. 

Fent meves algunes de les paraules de l'apòstol d'ara fa 2000 anys, jo vull dir a aquests petits personatges, a aquests adolescents, "ara que ens acomiadem i que sabem que nos ens veurem en un parell de mesos, vull dir-vos que sé que tot i haver estat enmig vostre tot aquest 2016-17, dient-vos que val la pena viure, molts passareu pel meu costat el curs vinent i no em saludareu. Coses de l'adolescència!!! Però us asseguro que en mi teniu un acompanyant per allò que necessiteu. A l'escola en qualsevol moment pels passadissos; en altres moments, a través del correu electrònic. Tens dubtes? No saps que fer? Estas perdut o perduda? Aquí tens una persona que t'escoltarà. Però el més important, cuida't!!!".

Per la meva part, d'aquest curs 2016-17 només puc dir que gràcies; gràcies al curs, als companys, als nois per la vida que m'heu donat. I gràcies a Déu, per la Vida!!!

Ja hi vetlles per tu? 


Vols llegir el text, Ac 20, 13-30?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 26 de juny de 2017

Jerarquia i col·lectiu LGTIB

Arriba un cop més el dia de l'orgull gai, el 28 de juny. Millor dit de l'orgull gai, lèsbic, transexual, intersexual i bisexual, entre d'altres, ja que les sigles ja no donen més d'elles. Per saber més al respecte, es pot consultar l'entrada "Dignitat humana, dignitat GLTB també" de 30 de juny de 2016.

No només és gai. També és persona, ciutadà i potser cristià (enllaç més fotos)

I en aquest any vull reivindicar l'orgull d'intentar ser bon marit, bon fill, bon germà, bon cunyat, bon tiet, bon familiar...; 

Orgull d'intentar ser bon educador, bon tutor, bon acompanyant de persones, bon professor d'informàtica, de matemàtiques...; 

D'intentar també ser bon cristià, bon marista, compromès amb l'evangeli, amb el missatge cristià, amb la missió, amb la formació teològica, amb la coherència al Concili Vaticà II, amb la coherència actual de Francesc...; 

Orgull d'intentar ser bona persona, bon ciutadà, bon català, bon espanyol, bon europeu, bon ciutadà del món, atent al meu voltant proper i més llunyà, orgullós del que sóc i del que intento ser, tot i les dificultats, tot i ...  

I tot i que no em manifestaré de forma pública dins de les activitats previstes pel col·lectiu, orgullós del camí fet i dels reptes superats per totes aquelles persones que no volen més que ser persones com les altres, més que viure la seva vida, el seus sentiments i el seu amor en fidelitat, si poden i el troben. Jo per sort, per gràcia de Déu, per treball l'he trobat i lluito per mantenir-ho.

I per contra, del que no em sento orgullós és de membres d'Església que parlen i escriuen com ho fa Custodio Ballester Bielsa a l'Entrada "El día del complejo gay" de data 22/06/2017 al Bloc "http://germinansgerminabit.blogspot.com.es/. L'ús que fa de paraules com complexe, atac, presumpció i carències, armari a les esquenes com els cargols, festivals ètnics, festivals dels rots... liquidació de la moral cristiana.... no m'agraden; ni les paraules ni el to en el que les utilitza. 

La foto de sota a l'esquerra és amb la que mossèn Custodio ilustra la seva reflexió; la de la dreta una trobada del cardenal Cañizares d'octubre de 2015. Per a disfresses, n'hi ha a tot arreu! 

dijous, 15 de juny de 2017

Els Sagraments de l'Església

Amb aquesta Entrada dono per acabades les dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Durant tot un any he estat fent un repàs dels 7 sagraments estipulats. Pots accedir-hi a cadascun d'ells des dels següents enllaços: 

  • Sagraments d'iniciació cristiana: baptisme (enllaç), confirmació  (enllaç) i eucaristia (enllaç).
  • Sagraments de sanació: reconciliació (enllaç) i unció dels malats (enllaç).
En cadascun d'ells, les entrades, el dia 15 de cada mes (aquest 2016-17) són una presentació del què és el sagrament des del punt de vista teològic. Aquesta informació es complementa amb les entrades sota el títol "I avui en dia?" (el dia 20 de cada mes, aquest 2016-17) que reflexionen sobre el sagrament avui en dia en el nostre moment històric i cultural. I finalment, les entrades sota el títol "A la Bíblia" (el dia 22 de cada mes, aquest 2016-17) presenten alguns textos bàsics de l'Antic i/o el Nou Testament en els que s'hi fonamenten.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.