divendres, 29 de juliol del 2016

2016-2017 Any La Valla

"Per educar un infant, cal estimar-lo"

L'any 2017 es celebraran els 200 anys de la fundació de l'Institut Marista per part de Sant Marcel·lí Champagnat. Serà el dia 2 de gener. I des de la casa de Roma, el Consell General ja fa un temps que està preparant aquest esdeveniment, que no vol que sigui només una celebració festiva d'aquell dia.

El plantejament que se'ns ha proposat durant aquests últims anys ha estat el de fer un camí de preparació que ens ajudi a un nou començament, a un nou futur.
  • el temps 2014-2015 va ser anomenat com Any Montagne. Veure en aquest mateix bloc l'Entrada "2014-2015 Any Montagne" de 26/10/2014.
  • el 2015-16 com Any Fourvière, Veure l'Entrada "2015-2016 Any Fourvière" de 23/07/2015.
  • I ara, el 2016-2017 que comencen, s'ha anomenant Any La Valla, que és el poble on es fundà la primera comunitat marista. 
Val la pena en aquest moment recordar la casa on es va instal·lar la primera comunitat de germans, allà el 1817. Fa poc temps aquesta casa va ser remodelada amb un sentit simbòlic que ajudi a preparar aquests 3 anys camí del bicentenari i del proper XXII Capítol  General, previst pel setembre de 2017 a la ciutat de Medellín (Colòmbia). La carta de 2014 del germà Emili Turú, SG, “El futuro tiene corazón de tienda”, amb l'anunci d'aquests tres anys ens presentava aquesta preparació.

El pis superior, ens porta a la comunitat apostólica, reunida també en el piso de d'alt el día de Pentecosta. Es tracta de l'espai dedicat a la missió: "Aneu i feu deixebles per tot el món…" (cfr. Mt 28,19). És un lloc ample, ple de llum i obert al món. Es el pis que recorda l'any Montagne, i la crida a anar cap a les fronteres i els marges. La carta de 2015 del germà Emili Turú, SG, “La danza de la misión”, reflexionava sobre la misión marista.

A la planta baixa trobem la famosa taula dels orígens, que representa el símbol de la fraternitat. Al voltant d'aquesta taula es van seure Champagnat i els primers germans. Avui en dia la taula es veu enriquida amb la presència també de laics y laiques maristes, tots junts cridats a construir una Església de rostre marià. La taula i el pis són les icones del segon any, l'any Fourvière: associats per a la missió marista. La carta d'enguany del germà Emili Turú, SG, “La revolución de la ternura”, vol animar a totes les persones batejades i a les comunitats a comprometre's en la renovació de l'Església”.

I finalment, el tercer any, vol concentrar-se més a la part de la casa que fins fa poc havia quedat oculta als visitants, el subsòl. És un petit espai al que cal baixar. Simbolitza aquell espai interior en el que cadascú de nosaltres es habitat pel Misteri. És l'espai de la interioritat, de la dimensió mística de les nostres vides. Sabem que el compromís amb el crecimiento espiritual era quelcom fonamental pel Pare Champagnat: el seu profund esperit de fe el feia viure la presència de Déu amb tota naturalitat, allà on fos. Viure d'aquesta manera suposa cercar el silenci, donar el temps necessari a la pregària personal i comunitària, i posar-se davant la Paraula de Déu com feia María de l'anunciació, ella "que guardava i meditava totes les coses en el seu cor" (cfr. Lc 2,19), intentem ser contemplatius en l'acció. 

Si vols saber-ne més de l'any La Valla.... enllaç

dimarts, 26 de juliol del 2016

Selecció de versets, 7

"jo poso en tu la confiança"
  • "Quan m’arriba un dia terrible, jo poso en tu la confiança." (Sl 56,4)
  • "Confio en tu amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula." (Sl 130,5)
  • "Jesús se’ls mirà i els digué: – Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot." (Mt 19,26)
  • "Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;" (Rm 8,28)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • La selecció de versets d'avui ens parla de la confiança: la confiança en el Déu Pare que ens ha creat a cadascú de nosaltres tal i com som, que ens ho ha donat tot, que ens té cura a diari , en aquell que sempre hi podem confiar.
  • Els dos primers texts, el Salm 56 i el Salm 130 corresponen als texts poètics hebreus que recullen la vida, la cultura i la creença de segles del poble jueu. Com els nostres refranys, podríem dir. Tot i que pugin ser texts de vegades amb paraules o expressions llunyanes, recullen tota la saviesa de generacions i generacions. En aquest cas sobre la confiança en el Senyor. 
  • El tercer verset correspon a l'Evangeli de Mateu. Es recull una sentència del propi Jesús dins de la controvèrsia amb el jove ric que el volia seguir però era ric. Assegura Jesús llavors que "és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu." (cfr. Mt 19,24), deixant bocabadats als seus interlocutors. Com pot ser això? Doncs amb la confiança en Déu. 
  • I l'últim és de la carta de Pau als romans, quan el cristianisme ja s'està difonenet. Dins el capítol 8 que presenta la vida en l'Esperit, insisteix en que Déu ho dóna tot per aquells que l'estimen, que són aquells que ha cridat i l'han acceptat des de la fe. Per que si "Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? " (cfr. Rm 8,32)
  • En temps d'escriptura de l'Antic i el Nou Testament, les imatges de confiança en Déu són transmeses a través de qualsevol de les anteriors. Avui en dia, la foto que he seleccionat il·lustra molt bé el sentit que li donem a la confiança. Si en algun joc de pistes o activitat de "coaching empresarial" heu pogut fer l'experiència, bé sabeu el que se sent en deixar-se caure cap enrere sense mirar, esperant, confiant, intuint, demanant... que algú et reculli abans de tocar terra!
  
En què o en qui hi confies?
On poses tu les teves forces, les teves il·lusions, pors...?



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Salms, Sl 56:                  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Salms, Sl 130:                - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 19,16-30:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pau, Rm 8:     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

dissabte, 23 de juliol del 2016

Fi de l'any Fourvière; no de la promesa, oi?

El 23/07/2015 incloïa en aquest mateix Bloc l'entrada "2015-2016 Any Fourvière", presentant l'inici del segon any dedicat al bicentenari marista, amb l'aprofundiment en l'experiència dels joves mossèns francesos que es van comprometre aquell 23 de juliol de 1816 a crear la societat de Maria. 

Avui, un any després, fa 200 anys d'aquella promesa, la qual es pot consultar a l'entrada "Promesa de Fourvière" de 5 de novembre de 2015. 

Però, que en queda actualment del desig d'aquells joves? Com s'ha estès en el temps i en la geografia aquesta obra de Maria?  El següent vídeo ens ho explica. 



I per una altra banda, si vols aprofundir més, pots llegir la carta "La revolució de la tendresa" que el germà Emili Turú, Superior general, ha dirigit als Maristes de Champagnat amb l'ocasió d'aquest any.

I el què és més important, que fem cadascun de nosaltres, membres de la família marista, per ajudar a estendre l'Evangeli? 

dimecres, 20 de juliol del 2016

Pregant amb els dons i les adversitats

Dono continuïtat amb aquesta Entrada a la secció del Bloc dedicada a reflexionar i presentar diverses formes de pregar. Les podràs trobar cercant l'etiqueta "Pregària, com?"



A l'entrada "Pregant en el silenci" del passat 13 de juny reflexionava sobre la necessitat del silenci. Però va faltar el com pregar amb allò que el silenci m'hi porta... 

Acabava aquella entrada amb la proposta de deixar de banda aquelles situacions que consideris secundàries, potser necessàries o urgents, però no importants, apartant-les, tapant-les amb una cortina o fent-les fora com quan tires una pedra.

Per contra, continuava amb la proposta de parar-te i pensar-hi en aquelles altres que són realment importants, bones i no tan bones, però que les tens al davant. Allà hi són.

A mida que vagin venint aquestes situacions importants, para't una estona amb cadascuna d'elles. Agafa-la. recorda-la, pensa en el fet, en les persones que hi participen, en la teva actitud dins d'ella. Què et fa sentir? Nostàlgia, pena, alegria, dolor...? Tant se val! Sigui com sigui és part de la teva vida passada i actual.

Dóna gràcies a Déu pel fet. Si és bo, t'haurà donat vida, si no és bo, dóna gràcies igualment per que aquest fet t'ha vingut mentre vivies. Gràcies a la vida! I un cop superada la situació (l'has superat? et va enfortir?), et farà créixer. Encara no l'has superat? Demana ajuda al Senyor, posat-hi en disposició i deixa passar el temps.

A l'entrada "En acabar el 2015-16, agraïment" de 12 de juliol feia ressò de tota una sèrie de situacions que em venen al cap en el temps de pregària de final de curs. Aquests últims dies estic fent jo l'experiència de pregar a partir d'elles. Fes-te tu també la teva i prova-ho.

diumenge, 17 de juliol del 2016

Leire Quintana, monja d'entrada i de sortida

Aquesta nova experiència de Necessitem referents ens presenta la Leire Quintana, noia que va passar 4 anys en un convent de clausura. Tot i sortir-se'n, la riquesa de l'experiència viscuda l'ha portat a escriure un llibre, 'Una canción inesperada' (Maeva)

Com a vivència complementària pot ser interessant recordar l'entrada "Maria del Mar Albajar: "era fomut ser monja" de 29 de juliol de 2015.

"Sadollar la meva set interior"

Tenia 37 anys i una vida aparentment normal i plena: una feina que li agradava, un pis, amics i una família. Però va decidir deixar-ho tot per ingressar en un convent de clausura, on ha viscut quatre anys com una monja més. Ara ha penjat els hàbits i ha tornat al carrer, però no a la seva vida anterior. Es dedica a treballar per a una ONG, 

Què et va portar a deixar-ho tot i entrar en un monestir de clausura?
Una set de silenci i quietud. La meva vida era normal però em faltava el regust que produeix la connexió profunda amb un mateix, des de la qual la vida s’experimenta d’una altra manera. Intuïa que el monestir em proporcionaria aquest context de creixement.

Però expliques en el llibre que durant el primer any no va passar res de rellevant i que això et va desanimar. ¿Senties que no havies trobat el que buscaves?
Ara crec que durant el primer any l’únic que vaig fer va ser intentar adaptar-me a tants canvis. Suposa una gran despesa d’energia. Era tot el que podia donar. Dic que em va desanimar perquè havia fet un canvi molt radical i esperava alguna cosa una mica més destacada. Però ara, vist amb distància, crec que tot allò va tenir molt de sentit.

Es fa difícil imaginar com algú pot fer un canvi tan gran. ¿Tu havies sentit mai aquesta crida cap a la vida religiosa?
Sempre m’havia sentit atreta pels monestirs que respiren silenci i pau. Fa 10 anys em vaig plantejar l’opció però la vaig descartar perquè veia impossible que algú com jo, amb una vida normal, pogués deixar-ho tot i entrar en un monestir. Però aquell desig no va desaparèixer mai.

Què vas sentir la primera nit que vas passar al monestir?
Per sort no em vaig posar l’hàbit de monja fins al cap d’un any. En la vida monàstica hi ha una pedagogia, un procés a través del qual es van prenent decisions a mesura que s’assimila l’estil de vida. La meva primera nit recordo que estava en una cel·la que donava a una font que es podia sentir rajar de nit. Allò era el símbol del què buscava: sadollar la meva set interior.

¿Et feia patir haver triat aquesta opció tan extrema, tan diferent?
Sí. El dubte personal sempre apareix quan prens un rumb que és diferent del de la majoria. Però allà dins vaig descobrir que sóc normal, sóc com tothom, encara que fos monja de clausura.

¿La teva presència al monestir va ser ben rebuda? Sembla que és un món en el qual les novetats i els canvis espanten.
La meva percepció quan vaig entrar va ser la mateixa: a les monges no els agraden les novetats. Amb tot, amb el pas del temps vaig descobrir que no sempre és així i que les novetats, que jo valorava molt, no sempre acaben resultant útils. Per exemple, el treball manual pot ser substituït per una màquina, però això no sempre és millor. A través del treball manual s’està més en contacte amb la terra, és més fàcil mantenir l’atenció i la ment pot descansar. Però en altres ocasions la tecnologia és benvinguda, com quan vam decidir vendre els nostres productes 'online'.

Com era el teu dia a dia allà? Què feies?
La vida d’una monja es planteja sobre l’equilibri de l’ ora et labora. Resar i treballar. Els temps d’oració són set al dia i comencen amb l’oració de vigílies, a les 5 del matí. Acaba amb l’oració de completes a les 9 de la nit. Mentrestant, les monges treballem. Els monestirs són autosuficients i es cuiden de la seva supervivència a través d’un determinat procés productiu. I també hi ha temps per a la formació, amb espais d’estudi, per a l’oració privada o per a trobades comunitàries.

És un món ple de tradicions antigues, algunes difícils d’entendre des de fora.
Jo crec que les tradicions són necessàries sempre que continguin una saviesa. Per exemple, llevar-se a les 4.40 del matí pot semblar una pràctica obsoleta i innecessària per viure una vida profunda. Amb el pas del temps vaig començar a disfrutar-ho i vaig descobrir que a totes les tradicions espirituals es valora la matinada com un temps molt especial de connexió amb un mateix i amb Déu. Al monestir es viu a un ritme còsmic i fins i que no entres a la vida monàstica no aprens a apreciar de debò aquests detalls subtils que enriqueixen la vida.

Què vas aprendre al llarg dels quatre anys que hi vas viure?
És difícil resumir tot el que hi vaig aprendre. Crec que el regal més gran que vaig rebre és el sentit d’unitat. Se’m va fer molt evident que totes nosaltres formàvem una unitat, que no és uniforme, però és una unitat d’amor, encara que tinguéssim els nostres conflictes. Però va ser molt bonic descobrir que passés el que passés els nostres llaços eren incondicionals.

Per què vas decidir sortir-ne?
Vaig sentir pau i alegria, el mateix que vaig sentir quan vaig entrar, i vaig saber que la set que m’havia portat allà ja estava sadollada. Vaig entendre que havia arribat el moment de tornar a casa.

Respirar silenci i pau
Vaig sentir pau i alegria

dijous, 14 de juliol del 2016

Selecció de versets, 6

"rebreu una força que us farà testimonis meus"
  • "Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra." (Ac 1,8)
  • "Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava." (1 Pe 2,24)
  • "ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist." (Ro 3,23-24)
  • "Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer." (1Tm 1,15)
  • Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos." (Jm 1,21)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • Aquesta nova selecció de versets comença amb el llibre dels Fets dels Apòstols. La història del que va passar un cop Jesús carnal ja no hi era amb ells.  I el verset escollit és de  l'ascensió al cel, quan donà el manament als deixebles de ser testimonis. A patir d'aquell moment, el cristianisme es va anar estenent per tot el món conegut.
  • El primer verset de Pere, aquell que seria designat com a pedra de l'Església, ens mostra una de les creences fonamentals. De seguida es van adonar que la passió i resurrecció del Senyor va succeir per la salvació del món.
  • Els altres versets corresponen a Pau (Romans i 1a Timoteu) i a Jaume. Per tant, textos de diferents autors, amb diverses visions del que havia passat, del que cadascú havia entés del missatge de Jesús, però amb una idea en comú: la vinguda de Jesús al món va ser per salvar-nos, per donar-nos un exemple de com ser i de com tractar els altres. La "Paraula plantada", és a dir Jesús i els textos bíblics en són bel millor exemple i ens dóna la força per seguir cada dia endavant.
Quina és la teva força?
Què o qui t'hi la dóna? Aprofundeix en aquesta idea.



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Fets Apòstols, Ac 1,1-11:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Carta 1a de Pere, 2,18-25:   - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Carta als Romans, 3,21-31: - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Carta 1a a Timoteu, 1,1-12: - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Carta de Jaume, 1,19-27:     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

dimarts, 12 de juliol del 2016

Ara sí, en acabar el 2015-16, agraïment

Ara sí, després d'una setmana intensiva de formació a Madrid, temps de pensar, temps de recordar. I la imatge més propera la del temps d'interiorització a la reunió de claustre de final de curs, el 30 de juny. Se'ns convida a no pensar ara en projectes, reunions, indicadors... a pensar només en nosaltres mateixos... 

Acabada la setmana de formació intensiva i ara sí, ja de vacances faig ressò de l'intens final de curs. Me n'adono que cada cop més em costa recordar les coses i em quedo amb petits flaixos del que em passa. Alguns ressons d'aquestes últimes setmanes... idees senzilles però plenes de sentit per als que les han viscut.
  • L'escola la fem entre tots i totes.
  • Muchos besos.
  • Tots som una gran família.
  • Tots som pastoral.
  • Podràs exportar a una altra escola tot el que has après amb nosaltres.
  • Cap a on anem?
  • La veritat, serà molt interessant, però no tinc temps de llegir-ho.
  • Tu creus que em pots venir i dir això pel passadís? Vens al despatx i en parlem.
  • Estem orgullosos del nostre fill. Gràcies per la feina que heu fet!
  • Si necessites prendre't algun dia de descans, fes-ho, però no et trenquis.
  • Els alumnes amb més suspensos no venen a recollir les notes.
  • Enguany he après a no ser tan exigent amb mi ni amb els altres companys de classe.
  • L'any vinent vindrà un nou germà.
  • La persona més compromesa per avaluar és aquella que li toca marxar.
  • Si necessites parlar o el que sigui... Ja ho saps...
  • Sembla que no se'ns escolta
  • De tots els professors que he tingut a la meva vida, ets un dels millors.
  • Hoy me he dado cuenta que solo por sentir el aire y el sol en mi cara, ya soy una privilegiada.
  • Saps que t'estimo molt i et dic les coses pel teu bé.
  • S'ha oficialitzat un divorci entre l'escola i la f.
  • Eeeiii, que ara em toca a mi donar-te ànims!!
  • Si no ens posem les piles, d'aquí uns anys podem arribar a perdre la feina.
  • Hem aturat el cop us vaig, dir. Ara toca saber que l'any vinent ens hem de posar les piles.
  • Este correo es simplemente para agradeceros a ti y el conjunto de los profesores el seguimiento y la detallada atención que habéis tenido con XXX en este año tan difícil.
  • Gràcies per preocupar-te per nosaltres.
  • Aquesta setmana t'he vist menys alegre.
  • Cinc anys on hem compartit vida, emocions, confiança, il·lusions, reptes i amistat. Cinc anys en què he pogut fer la feina que més m’agrada: educar.
  • El mecànic, el metge, l'informàtic,... no es planteja si ha de renovar una eina fonamental per la seva tasca. El "professor" del nostre estimat país s'ho planteja tot...
  • Amb lo poc que ens hem pogut coordinar.... mira que bé que han sortit les APS.
  • Objectiu de l'any vinent: passar les programacions que ja tenim fetes a la nova plantilla.
  • Ja fa temps que s'intueix en el claustre un estat d'ànim cap abaix.
  • Gràcies per tots els moments compartits que han anat forjant una amistat.
  • S'ha aprimat molt, somatitza els problemes. La tasca que ha fet és impagable

Gràcies per totes les situacions, gràcies per totes les persones, gràcies per totes les respostes. Símptomes de que estic viu, de lluita, de crisi, de superació, d'alegria...

 Tot això és vida, gràcies per la vida!!!

diumenge, 10 de juliol del 2016

Dignitat GLTIB, per alguns impossible

Dono continuïtat a l'Entrada "Dignitat humana, dignitat GLTB també" de 30 de juny. Aquests últims dies he estat en la formació de les CCRR a Madrid, cosa que m'ha permès reflexionar entorn 2 realitats concretes, la dignitat LGTIB i l'Església.

Aquest passat mes de maig, els testimonis de Jehovà van penjar el següent vídeo "Un Hombre y una Mujer leccion 22 JW.ORG" parlant de la visió que Jehovà té de les parelles del mateix sexe. Visualitza els 2 primers minuts.


És cert que a l'Església meva més propera no es parla així, no es diuen aquestes coses. Ja és un gran què que cal agrair. El problema és que tampoc no diu res; davant aquest tema, com de tants altres, manté el silenci. I aquest silenci, aquest no implicar-se, aquest no acollir, aquest no,,,, porta conseqüències... no visibilitat, exclusió i patiment de moltes persones.

Com a exemple, bé que sabem els catalans que passaria a llarg termini si no hi hagués una defensa clara i forta del català en front de les altres llengües majoritàries. El silenci no és suficient, cal una defensa activa (que no vol der atac) per no acabar decaient. 

El silenci, arregla les situacions?
Enfrontar-s'hi és difícil, però és l'únic camí.

divendres, 8 de juliol del 2016

La misericòrdia de Déu, en el perdó

Ara fa sis mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellàenllaç català) el text del número 19 en el qual Francesc fa una reflexió sobre aquelles persones que fan de la violència el seu tarannà de vida així com sobre els que utilitzen la corrupció:
19. Que la paraula del perdó pugui arribar a tots i la crida a experimentar la misericòrdia no deixi ningú indiferent. La meva invitació a la conversió es dirigeix amb major insistència a aquelles persones que es troben allunyades de la gràcia de Déu a causa de la seva conducta de vida. Penso d’una manera particular en els homes i dones que pertanyen a algun grup criminal, qualsevol que aquest sigui. Pel vostre bé, us demano de canviar de vida. Us ho demano en el nom del Fill de Déu que, si bé combat el pecat, mai no rebutja cap pecador. No caigueu en la terrible trampa de pensar que la vida depèn dels diners i que davant ell tota la resta es torna sense valor i dignitat. És només un miratge. No portem els diners amb nosaltres al més enllà. Els diners no ens donen la veritable felicitat. La violència usada per arreplegar fortunes que degoten sang no converteix a ningú en poderós ni immortal. Per a tots, tard o d'hora, arriba el judici de Déu al qual ningú no pot escapar. 
Que la mateixa crida arribi també a totes les persones promotores o còmplices de corrupció. Aquesta nafra putrefacta de la societat és un greu pecat que crida cap al cel perquè mina des dels seus fonaments la vida personal i social. La corrupció impedeix mirar el futur amb esperança perquè amb la seva prepotència i avidesa destrueix els projectes dels febles i oprimeix els més pobres. És un mal que nia en gestos quotidians per expandir-se després en escàndols públics. La corrupció és una obstinació en el pecat, que pretén substituir Déu amb la il·lusió dels diners com a forma de poder. És una obra de les tenebres, sostinguda per la sospita i la intriga. Corruptio optimi pessima, deia amb raó sant Gregori el Gran, per indicar que ningú no pot sentir-se immune d'aquesta temptació. Per eradicar-la de la vida personal i social són necessàries prudència, vigilància, lleialtat, transparència, unides al coratge de la denúncia. Si no se la combat obertament, tard o d'hora busca còmplices i destrueix l'existència. 
Aquest és el temps oportú per canviar de vida! Aquest és el temps per deixar-se tocar el cor. Davant tants crims comesos, escolteu el plor de totes les persones innocents depredades per vosaltres de la vida, de la família, dels afectes i de la dignitat. Continuar pel camí del mal és només font d’inanitat i de tristesa. La veritable vida és quelcom ben distint. Déu està disposat a escoltar-vos, i també jo ho estic, com els meus germans bisbes i sacerdots. Basta només que acolliu la crida a la conversió i us sotmeteu a la justícia, mentre l'Església us ofereix misericòrdia.
Molts pensaran que el papa Francesc està boig fent aquesta sol·licitud de canvi de vida als que pertanyen a grups criminals i a les persones promotores o còmplices de corrupció. Quin gest més cridaner i a la vegada bonic. De vegades algú necessita una mà estesa per a poder donar un primer pas, un primer pas de canvi d'algun aspecte de la vida. O no has trobat tu mai una mà estesa que et donés aquella força d'ànims que et faltava?

Que la paraula del perdó arribi a tots!

dimecres, 6 de juliol del 2016

Necessitem referents: Toni Comín

"no pot haver-hi fe sense compromís amb la justícia social"
En Toni, la Laia i en Sergi, una família feliç
"Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: --Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran: --Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà: --Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu."

  • Seguint el tema dels Drets LGTB de les entrades dels darrers dies, escric ara aquesta d'avui, mostrant un altre cas que pot ser un referent, en aquest cas per a les persones que estan en discerniment de la seva sexualitat. 
  • El text precedent és del capítol 25 de l'evangeli de Mateu, quan Jesús parla als seus sobre el judici final. Aquell moment en el que el Rei vindrà i jutjarà a cadascú segons hagi actuat a la vida amb els altres, "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (cfr. Mt 25,40) i "Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (cfr. Mt 25,45), el que ens confirma que no es pot seguir Jesús, no es pot tenir fe en el Regne de Déu sense una veritable implicació social, un veritable compromís pels altres.
  • I aquest és un text que marcà molt profundament la vida de Toni Comín, actual conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya (des de gener 2016) «perquè no pot haver-hi fe sense compromís amb la justícia social», diu ell. I aquest compromís el viu ell des d'una opció cristiana, nacional independentista i gai. Compromís que ha sabut desenvolupar des de diverses vessants professionals: com a professor de batxillerat als Jesuïtes de Casp, també a l'escola de negocis ESADE, com a membre del centre d'estudis Cristianisme i Justícia (CiJ) i actualment com a conseller de la Generalitat de Catalunya. I també, des de la vessant personal, ho ha fet donant visibilitat a la seva opció sexual i donant una família a la Laia, adoptada el 2012. 
  • En l'àmbit social i polític la vocació li ve ja de família, família cristiana, el que li va dur a participar del centre CiJ dins del seminari social, des del que ha escrit els quaderns "La igualtat, una fita pendent" (núm.92) i "Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim" (núm.134). En política ha estat vinculat a diversos partits polítics d'esquerra, actualment ERC i de la coalició Junts pel Sí. Pensa ell que no podrà haver un bon estar del benestar sense un país lliure. 
  • Segons el Toni i la seva parella des de 2006, en Sergi, l'adopció de la Laia va ser un projecte conjunt dels dos i amb un clar objectiu social “No es tractava de tenir un fill, sinó de donar-li pares a algú que ja existeix”. El procés va ser llarg i costós, van presentar la sol·licitud el desembre del 2008, i van ser pares el juliol del 2012. La Laia va ser fruit d'una renúncia hospitalària. 
  • Ja per acabar, simplement recordar les paraules del Papa Francesc a l'avio de tornada de les Jornades Mundials de la joventut de Rio de Janeiro, l'agost de 2013, "Si una persona es gay y busca al Señor y tiene buena voluntad, ¿quién soy yo para juzgarle?".

  • Vols conèixer altres casos similars, de parelles de gais que han format una família i són pares compromesos? L'article "Pares gais desmunten tòpics" del diari El Món ens en presenta algunes més.
Com s'encarna socialment la teva fe?
En què noten els que t'envolten, que ets cristià?


Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 25, 31-46?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 4 de juliol del 2016

Necessitem referents: Jesús Vázquez

Durant aquests dies es celebra arreu del món l'anomenat Dia de l'Orgull Gai, centrat en el 28 de juny, L'entrada d'aquest mateix Bloc "Dignitat humana, dignitat GLTB també" de 30 de juny.

Com a petita col·laboració presento un text que utilitzem a les classe de tutoria de 2n d'ESO ja cap a final de curs, quan es comença a albirar el pas a 3r, canvi de cicle, amb el que això implica de fer-se grans i haver de començar a prendre decisions de futur. 

En aquest bloc, més dirigit a gent adulta, proposo veure-ho des de l'òptica de l'experiència ja viscuda, com a jove, com a persona madura o ja jubilada.

Jesús Vázquez entrega a ACNUR el cheque tras posar desnudo en Interviú

El dinero se utilizará para aumentar el porcentaje de niños escolarizados en un campo de refugiados de Dakar. El posado se realizó con motivo del Día del Orgullo de 2010.

"Este dinero será muy bien utilizado. Irá destinado a niños y adolescentes del campo de refugiados de Dakar, en Somalia, una zona llena de necesidades de todo tipo, sobre todo de educación, que es el futuro". Con estas palabras agradecía la Representante de ACNUR en España, Maricela Daniel, la donación que Jesús Vazquez ha hecho por su posado en la revista Interviú. En el acto de entrega del cheque celebrado en el edificio del Grupo Zeta, editor de la revista interviú, participaron, además de Maricela Daniel, el presentador Jesús Vázquez, que acudió acompañado de su marido, Roberto, y Alberto Pozas, director de la publicación.

Jesús Vázquez ha donado todo el dinero cobrado por su revolucionaria portada y será destinado para la construcción de una escuela con laboratorio en un campo de refugiados en el que viven 300.000 personas. "Ahora hay un pequeño porcentaje de niños escolarizados así que pensé por qué no construir una escuela Jesús Vázquez-Interviú", afirmó entre risas el popular presentador que animó a todo el mundo a "comprar la revista para que se regocijen o para que le critiquen, yo lo acepto todo, porque comprando la revista todos estamos metidos en este proyecto y va a llevar la ayuda a un sitio donde la necesitan desesperadamente". 

El posado del presentador, en el que homenajea a los grandes del cine, está causando sensación en las tertulias de sociedad y es una de las noticias más leídas de la semana en las ediciones digitales de los medios de comunicación más importantes, además de protagonizar minutos y minutos de los programas de radio y televisión con más audiencia. Otro reto superado con esta acción es el de ser primer hombre en posar desnudo en la revista Interviú, conocida revista en la cual han aparecido de igual forma infinidad de mujeres a lo largo de sus más de 30 años de vida. 

Jesús Vázquez nace en Ferrol en 1965 y cursa sus primeros estudios en la Escuela Infantil Inglesa del London Institute de Ferrol pasando a finanizar su bachillerato y COU en el Colegio Montefaro. Atraído por el exotismo de África decide viajar a Melilla, donde comenzará los estudios universitarios de veterinaria hasta concluir que su destino estaba en la capital de España. De modo que se lanzará a perseguir sus ideales y  casi de inmediato es cuando pasa a hacerse famoso con los programas “La quinta marcha” y con “Hablando se entiende la basca”. En pleno fenómeno de fans, en 1993 grabó "A dos milímetros escasos de tu boca", con el que obtuvo un Disco de Oro, si bien esta incursión musical no tendría continuidad. Desde esa época hasta la actualidad ha seguido una trayectoria profesional en el mundo de la televisión.

En 1995 fue acusado de abusos a menores, aunque en 1998 la Audiencia de Sevilla lo absolvió junto al otros amigos suyos, todos ellos personajes conocidos.

En noviembre de 2005 Jesús Vázquez se casó con su novio de toda la vida, Roberto. Fue una de las primeras bodas de homosexuales en España.

El 18 de julio de 2008 se convirtió en el primer español nombrado Embajador de Buena Voluntad de la ONU para los Refugiados.


Què em remou d'aquesta experiència de vida?
Importa la condició sexual?

diumenge, 3 de juliol del 2016

Què diuen els nostres (P)provincials

Durant els primers dies del mes d'agost la nostra Província Marista de l'Hermitage celebrarà el Capítol, màxim òrgan de la Província, amb la presència d'un grup de persones laiques convidades, com ja ve sent habitual des de l'any 1999, a l'antiga Província de Catalunya.

Entre els diversos objectius de la reunió hi ha els d'avaluar el trienni i preveure les línies mestres del següent, oferint al germà Pere Ferré, nou Superior Provincial, consensuat pels germans de Catalunya, França, Suïssa, Algèria i Hongria i elegit pel Superior General des de Roma, el conjunt de germans que el donaran suport, el Consell Provincial. Tot això pel trienni 2016-1019.

Però en els últims mesos també han canviat els Superiors de les Províncies germanes de Compostela, Ibérica i Mediterrània, el conjunt de les quals formen els Maristes d'Espanya. Des de la revista Maristas siglo XXI, núm.10, se'ls hi ha fet una breu fitxa personal... A veure què ens diuen?





Vull ressaltar de les seves línies la disponibilitat per acollir, escoltar, confiar, i imaginar junts del g.Pere; la capacitat d'escolta i diàleg, esperança, il·lusió i espiritualitat del g.Juan Carlos; el compromís de servei del g.Tomàs; però, per sobre de tot, l'objectiu de la novetat del g.Moisés de dotar cadascuna de les obres educatives de la Província d'Ibèrica d'una comunitat que sigui en el futur referència del carisma marista. Ànims Ibérica!

La (P)p del títol és una forma de simbolitzar la senzillesa que solen tenir els Superiors Provincials i Generals al nostre Institut. Al llarg dels anys he tingut oportunitat de treballar i coincidir amb alguns d'ells i m'he sentit content de la seva forma de ser, d'escoltar i de servir. Recordo els germans Emili o Xavier aixecant-se al menjador per servir els germans i convidats.

És interessant comparar el que diuen els nostres (P)provincials amb el que diuen els nostres polítics. Veure l'entrada "Què diuen els nostres polítics" de 25 de juny passat.

divendres, 1 de juliol del 2016

Dates per recordar, juliol de 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

JULIOL CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Santa Leonor.
Assassinat el 1994 gg. Joseph Rushigajiki i Chris Mannion a Ruanda.
---
Dia 2: Sant Vidal ---
Dia 3: Sant Tomàs, apòstol Día Internacional de les Cooperatives
Dia 4:
---
Dia 5: Sant Miquel dels Sants ---
Dia 6: Santa Maria Goretti ---
Dia 7: Sant Ot d'Urgell ---
Dia 8: Sant Eugeni, papa ---
Dia 9: Santa Verònica Día Internacional Destrucció Armes de Foc
Dia 10: Sant Cristòfol ---
Dia 11: Sant Benet abat (480-547), fundador dels benedictins i patró d'Europa Día Mundial de la Població.
Dia 12: Sant Joan Gualbert ---
Dia 13: Sant Enric. Día Internacional del Trastorno per Déficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
Dia 14: Sant Camil. ---
Dia 15: Sant Bonaventura. ---
Dia 16: Mare de Déu del Carme. ---
Dia 17: Sant Aleix. ---
Dia 18: Santa Marina. Día Internacional de Nelson Mandela 
Dia 19: Santes Justa i Rufina. ---
Dia 20: Sant Elíes i Santa Margarida ---
Dia 21: Sant Llorenç de Brindisi. ---
Dia 22: Santa Magdalena. ---
Dia 23: Santa Brígida, religiosa, patrona d'Europa. ---
Dia 24: Santa Cristina. ---
Dia 25: Sant Jaume, apòstol, patró d'Espanya. ---
Dia 26: Sant Joaquim i Santa Anna ---
Dia 27: Sant Cugat i Santa Natàlia. ---
Dia 28: Santa Caterina Tomàs Dia Mundial contra l'Hepatitis
---
Dia 29: Santa Marta. ---
Dia 30: Sant Pere Crisòleg. Dia internacional contra la Tracta de Persones
Dia 31: Sant Ignasi de Loiola, ---