dijous, 25 de febrer del 2016

Ho ha dit l'entrenador

Em permeto avui fer servir un dels texts del germà Enrique Hurtado, marista. Amb la seva avançada edat, pensa, recull i escriu setmanalment la seva "Hoja de Ruta", oferint als lectors i lectores una selecció de texts, sovint acompanyats d'imatges o música. En aquest cas, es tracta d'una lloança a l'entrenador, -coach, com es diu avui en dia-, però també a pares i educadors.

La palabra del entrenador tiene algo sagrado.
Ante sus indicaciones, sucede algo mágico.

El ‘coach’ es  el entrenador que te acompaña
en el arte del deporte y te da herramientas
para realizar tus objetivos y proyectos.

En el terreno de la vida el entrenador
te ayuda ante las dificultades.
Sus orientaciones te facilitan en lo que deseas cambiar en tu vida.
Es confortador sentirte acompañado ante la dificultad.

El buen entrenador dejará huella en tu vida.
Te ayudará a superar obstáculos y a alcanzar metas.
El entrenador te ayudará a despertar tu genio interior.
Estimulará tu mente y  la energía interior que te habita.
Te advertirá si ve en ti “agujeros negros” y problemas que te pesan.

Si en ti hay estrés, descubrirás que es un problema sin resolver.
Busca, con el entrenador-“coach”, el camino que te realiza.

Tu entrenador, que también lo es tu conciencia,
te  ayudará a descubrir tus propios talentos,
a  sacar de ti tu mejor yo.  Te ayuda a  caminar en positivo.
Conversa con tu interior y sigue esa voz que te guía hacia la luz.

¿Los mejores entrenadores-coach? - ¡Los padres y educadores!
Educad a los niños no para ser ricos, sino para ser felices.
Que nos niños vean el valor de las cosas y no su precio.
Las preguntas son siempre las mismas. Cambian las respuestas que tú das.
Te preparas para dar respuestas 
que llenan tu vida de valores.

Un gran abrazo de tu buen amigo, h. Enrique

El ser educador, ser educadora, ser pare o mare, ser entrenador esportiu, ser monitor, acompanyant... quina vocació més rica. Aquest pot ajudar a a la persona a créixer o a quedar-se estancada, Tot un repte, tota una responsabilitat.

Adjunto un breu fragment del film "Entrenador Carter" de 2005 en el que es narra la història, basada en fets reals, de l'entrenador Carter, que va aconseguir que un grup de joves d'un institut de mala fama dels Estats Units, cregués en ell mateix. A la tutoria de 2n d'ESO l'utilitzem per treure valors com l'esforç, la disciplina, el pensar en els altres, etc,,


Tu, com a entrenador (pare, mare o educador...) que els hi dius?
Com ho fas? Consents massa? Forces massa? On està el punt mig?

dilluns, 22 de febrer del 2016

Ara fa 20 anys... Àfrica, Amèrica Llatina, jo

Aquests mesos s'estan complint 20 anys d'algunes fites importants en la meva biografia, que van ajudar-me a discernir la meva vocació. Vull rememorar-les:  
  • Entre juliol i agost de 1995 participava del Camp de Treball Missió Masonga'95 a Tanzània. A la petita població luo de Masonga (a tocar del llac Victòria) vàrem col·laborar en grup amb la Masonga Secondary School i la comunitat marista, formada en aquells moments tota ella pers mexicans: els germans Juan, Kiko, Rafa, Sergio i Teo, així com també pel matrimoni de cooperants Katya i Memo. El grup, liderat pel germà Fructu, el composàvem a més a més el germà Josep i la Vicky, en Carles, Marc, Toni i un servidor. Va ser una primera presa de contacte amb Àfrica, amb les ONG, els projectes de cooperació, la diversitat de l'Institut Marista i també amb la vivència profunda de la fe. Tot un munt d'experiències que em va generar un batibull de sensacions i emocions.

Masonga-Secondary-school
  • Entre febrer i desembre de 1996 vaig viure com a cooperant al Paraguai. La missió: integrar-me en el ritme de vida de l'escola Maristas Champagnat i la comunitat marista de la població de Coronel Oviedo, formada en aquells moments pels germans espanyols Fèlix, Claudio, Jose Luís i els paraguaians Diego i Domingo. En aquest cas l'experiència va ser compartida amb la Marga, ella donant suport a les diverses obres i la comunitat d'Horqueta. Aquesta segona experiència, més llarga, em va donar l'oportunitat d'anar aclarint el meu camí de vida, que en aquells moments estava en un punt important, el del final dels estudis i la incorporació en el món laboral.
Aquestes dues accions van ser part del meu viatge iniciàtic, del meu procés d'autoconeixement i autoafirmació en el món dels adults. Gràcies a elles dues vaig poder descobrir la meva vocació d'educador cristià, que per sort, puc desenvolupar en la meva vessant laboral.

Enllaçant amb el temps de quaresma i tal i com proposa l'entrada "És temps de quaresma 2016" de data 10 de febrer, ... em pregunto sovint jo, què em queda d'aquell gran gir de vida d'ara fa 20 anys? continuo encara transformat, com en aquells temps? sóc jo viu, sant i agradable a Déu? o el dia a dia, la rutina i el meu entorn m'ho impedeix?

Et fas conscient alguna vegada, de les fites que t'han ajudat a configurar-te tal com ets?


Aquesta entrada vol ser, també, un homenatge múltiple:
  • Als missioners, religiosos i laics, de l'Església, i també als cooperants de multitud d'ONG que decideixen desplaçar-se a altres països donant la seva vida, o uns anys, a la construcció d'un món millor, del Regne de Déu, ja aquí a la terra.
  • A les diverses persones amb les que vaig poder compartir ambdues experiències. Amb cadascun d'ells es va donar una relació mútua diferent que ens va ajudar a créixer i madurar la nostra vocació.
  • A l'ONG SED i la Institució Marista, les quals van facilitar aquesta possibilitat acompanyada d'acció i discerniment, cosa que continuen fent de forma continuada des de ja fa anys. Recordar molt especialment la figura del g.Pere.

divendres, 19 de febrer del 2016

Selecció de versets, 4

"Que brilli igualment la vostra llum" 
  • "Cert, el Senyor observa els camins de l’home, coneix tots els seus passos." (Pr 5,21)
  • "Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel." (Mt 5,16)
  • "Les passions terrenals porten a la mort, mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu." (Rm 8,6-8)
  • "Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau." (Ef 4,1-3)
  • "Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu." (Gl 5,16-17)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • El primer text del llibre de Proverbis ens recorda que el Senyor coneix tots els passos de l'home. Ell que ens ha creat, que tot ens ho ha donat, sap dels nostres camins. Alguns ho llegeixen des del control i la por, però crec jo que es pot entendre amb la tranquil·litat de tenir sempre a prop el creador i dador de vida, de tot el que som i de tot el que tenim.
  • El text de l'Evangeli de Mateu s'inclou en el sermó de la muntanya, tot just després de les benaurances. Jesús parlant a les multituds i als deixebles els anima a ser sal de la terra (cfr. Mt 5,13) i llum del món (cfr. Mt 5,14), actors de bones obres allà on siguin. 
  • I els altres tres textos, tots tres de les cartes de Pau a diferents comunitats cristianes dels primers segles, criden a evitar les passions terrenals, a viure d'una forma digna, a comportar-se d'acord a l'Esperit del Senyor. Totes tres, formes diverses d'expressar que seguir al Déu Pare és comportar-se com a fills i com germans; o almenys, intentar-ho.
  • I paradoxalment, aquest tenir a Déu al costat i actuar com ell ens vol, no és estar lligats, estar controlats, si no més bé ser lliures (cfr. Gl 5), construint la comunitat cristiana i la humana, edificant el cos de Crist (cfr. Ef 4).
Saps que tens a Déu sempre al costat?
En quin sentit ho llegeixes? control? seguretat?...
Quina és la teva forma de ser, de fer?



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Proverbis, Pr 5,15-23:         - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 5,1-16:           - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pau, Rm 8,1-17:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Cartes de Pau, Ef 4,1-16:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pau, Gl 5:            - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi


dimarts, 16 de febrer del 2016

En defensa de la família (marista)

"Quan es va formar l'espiga, aparegué també el jull"
"Després els proposà aquesta altra paràbola: --Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: »--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
»Ell els respongué: »--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen: »--¿Vols que anem a arrencar el jull?
»Ell els respon: »--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.""

  • El text anterior correspon a una de les paràboles amb les que Jesús va voler explicar el que és el Regne de Déu als seus seguidors. I en aquest cas ho fa, posant la comparació amb un camp de blat que es veu infectat també de brots de jull.
  • Si en la primera part del text (vv.24-30) hi ha la paràbola, en els versets 36-43 Jesús explica el seu significat, el que sembla mostrar que entre la gent que el seguia hi havia de tot, gent capaç d'entendre'l i altra gent, potser més humil, senzilla i illetrada, que necessitava més expliacions. 
  • I això és el que em sembla que ens està passant des de que dijous 6 de febrer quan va aparèixer als mitjans de comunicació tot aquest cas que s'ha donat per anomenar "Abusos als Maristes". Com que la premsa ja ha dit molt, i majorment des d'un únic punt de vista, vull aprofitar aquest espai per mostrar una altra cara i fer alguna reflexió al respecte.
  • Incloc primer un text d'un ex-alumne de l'escola de Sants-Les Corts, Sr.Eduard Plana, actualment pare de família i educador en una altra escola concertada:
Benvolguts periodistes del periodico:Si els escric a  vostès i no als demés periodistes és perquè sense cap dubte han estat el diari que aquests dies ha dirigit dels crítiques més ferotges cap a una entitat que estimo que és la dels Maristes.Avui escric com a mestre d’una altra escola concertada i em solidaritzo amb tots els mestres dels maristes que treballen cada dia per millorar l’educació del nostre país.Però també escric com antic alumne dels Maristes Sants,  escric per solidaritzar-me primer de tot amb les víctimes i lamento no haver estat capaç d’adonar-me de la situació que ells van viure.  A tots en ha  costat de creure com el mestre que ens va fer plorar ,quan va tocar la seva harmònica,  el dia del funeral del nostre mestre Josep, el marit de la Rosa, era capaç de fer mal als seus mateixos alumnes. Durant els 12 anys que vaig estar a l’escola vaig viure moltes situacions, de bones i de dolentes, tinc molt bons records de mestres i també de dolents, he rigut i he plorat, m’he enfadat i he estat content. Els millors amics porten el segell dels maristes, he compartit aules, noticies i experiències. He anat a Molins de Rei amb l’Urbà i el Juan Manuel Vilaplana a veure l’hort, he estat del moviment de mà oberta i cor obert, participant en excursions i en campanyes solidàries, he estat de l’Associació d’antics alumnes i hem aplaudit el Germà Ivars plorant d’emoció quan parlava de l’escola. Avui en dia, encara quedo amb uns quants dels  companys i amics de la meva generació  i ens emportem l’orla i en riem una estona. Porto els valors dels Maristes allà on vaig i sempre m’he sentit orgullós de formar part d’aquesta família. He plorat la mort de certs germans com si fossin meus, potser no saben qui són ni que han fet per la gent els Germans Eduardo, Gallifa o Maine, però per molts aquesta gent ens han omplert la nostra vida.
 Avui també parlo com exmonitor d’aquesta escola, un de tants exalumnes que han dedicat de forma desinteressada, i amb la formació adient,  dies i caps de setmana afavorint el lleure de molts alumnes, he tingut la sort de compartir moments amb gent que ara és o han estat  mestres en aquesta escola. He tingut la sort de conèixer com a monitor la que és la meva dona  i hem tingut dos fills que són alumnes d’aquesta escola. Creuen que si els valors dels Maristes fossin tan dolents existiria un grup tan gran de monitors des de fa dècades per treballar pels joves d’una forma tan desinteressada?
També els parlaré com a pare, degut a que he tingut tantes experiències dins l’escola, em vaig plantejar si realment volia portar els meus fills on jo m’havia educat, finalment vaig decidir convençut que si. Sabia que l’escola la formaven persones, amb els seus defectes i qualitats però amb uns valors que jo els volia pels meus fills. Durant aquests anys he vist com els meus fills creixent feliços dins d’un ambient que ens agrada a casa, han parlat de SED, l’ONG de l’escola on molts voluntaris decideixen dedicar temps als més desafavorits, fan cançó resposta on molts mestres dediquen hores. He vist com AMPA prepara la seva festa així com fan la fira de la solidaritat, on estaven vostès per cert quan s’han fet aquestes activitats? No els vaig veure a la porta de l’escola, ni als jocs atlètics ni al pelegrinatge a Montserrat, on eren?No els he vist mai per l’escola quan han parlat de valors però el que més em preocupa és que s’atreveixin a dir que l’escola han encobert aquestes situacions, com poden dir això? A qui volen fer mal? Quan volen atacar a una institució a qui ataquen? S’han preguntat en quina situació estan els mestres actuals quan van tenir de mestres a alguns d’aquests monstres? S’han adonat que molts hem estat víctimes potencials?Jo els convido que m’expliquessin per què la noticia surt ara quan comença el període de preinscripcions, que coneguessin els moviments, l’ONG, que fan els germans a barris marginals de Barcelona, Badalona o Lleida, que expliquin com ho han fet per a que pares, que ni havien estudiat a l’escola ( exemple el pare de  Carlitus Martinez) han dedicat tantes hores,  esbrinin com es senten el Sr. Jordi Roger o el Sr.  Victor ) que han compartit departament amb el famós Benitez. Pensin que tenen els Maristes per a que mestres estiguin en l’actualitat destrossats pel mal que s’està fent a l’Escola.  Els convido a que abans d’escriure sàpiguen molt més, estic segur que dins de la seva plantilla trobaran professionals que potser venen del mon marista i que els podran explicar com els Germans i mestres ens ensenyat a demanar justícia, a cridar contra de la violència.Jo avui crido fort, primer en contra de tots aquells mestres que han actuat en contra del ideari Marista, que han fet mal als meus companys però que també han ferit a una escola que m’estimo com els Maristes. Durant anys les víctimes han plorat amb silenci l’acció d’uns malalts però ara ho estan fent pares, amics, mestres i alumnes que no han tingut la culpa. Els demano que informin però que no opinin perquè això és el que em van ensenyar a una escola com la Marista a no tergiversar la informació i ser un bon professional.Gràcies. Eduard Plana.
  • Sembla ser cert que algunes persones (en aquest moment confirmat el cas del senyor J.B.) van realitzar tocaments i altres actes eròtics i sexuals totalment inacceptables a nois i noies d'algunes escoles. Des d'aquí la crítica més ferotge cap a ells, la demanda que la justícia actuï com ho ha de fer i el suport a les víctimes. Però també una crida a la misericòrdia humana i cristiana, doncs tothom la mereix. 
  • A les escoles maristes implicades i la institució marista, els hi faig una crida també. Crida a aprofitar aquest temps de Quaresma per continuar aprofundint en una mirada cap a dins: quina havia estat la forma d'actuar habitual fins fa unes dècades? quines passes s'han anat donant els últims anys (el famós protocol de Defensa de la Infància)? com s'ha actuat en aquestes darreres setmanes?... Cal una mirada cap a dins, mirar el que Déu ens proposa a través de l'exemple únic de Jesús, i adonar-se'n d'allò que cal renovar. Aquesta serà la veritable forma d'evitar nous casos, que no són voluntat de Déu ni aquí, ni ara, ni mai.
  • Però valgui aquesta crida també a l'església sencera, al món escolar educatiu en general (públic, concertat, privat), als moviments de lleure infantil i juvenil. També a les famílies (les estadístiques afirmen que dins la família és on més casos d'aquest tipus es detecten) i als mitjans de comunicació, ja que no es pot fer llenya de l'arbre caigut, no es pot desprestigiar una història educativa, familiar, cristiana de gairebé 200 anys i per la que han passat milers de persones, per alguns casos particulars. 
  • I una crida també a tots i cadascun de nosaltres. A part d'aquest àmbit concret de la pederàstia, en altres àmbits també és fàcil convertir-nos en jull, baixar la guàrdia i oblidar que els altres éssers humans són els nostres germans, doncs el Déu Pare en agermana. Podem ser jull per als altres en el nostre llenguatge, en la nostra educació, en exercir el nostre acompanyament com a pares, educadors... en el nostre paper com a directius... vigilem-nos a nosaltres també.
  • I com a darrera reflexió, insisteixo en la proposta del papa Francesc de l'actual Any de la misericòrdia. L'Entrada "La misericòrdia necessita un any" de data 8 de desembre de 2015 ens ho recorda. Com la necessitem tots i totes!
Tant de bo sapiguem separar el blat del jull.
Tant de bo sapiguem evitar convertir-nos en jull.
Com ens cal poder-ho fer!!!

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 13,24-30.36-43?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Laudato si: Estat de la qüestió (personal)

Des de fa algunes setmanes estic llegint l'Encíclica Laudato Sí del papa Francesc, document de 2015. La primera part està dedicat a fer una mirada a l'estat de la qüestió, abans d'entrar en la visió del món que té l'Església i les seves propostes d'acció per a tractar el problema.

A grans trets, l'encíclica posa l'èmfasi en aspectes tals com la contaminació, el canvi climàtic, la qüestió fonamental de l'aigua, la pèrdua de biodiversitat, la deterioració de la qualitat de vida humana, la degradació social i la injustícia planetària que provoca tot l'anterior.

Però em sembla molt més important aturar-me en alguns exemples molt, molt concrets, que el document també posa sobre la taula. Convido a llegir-los i pensar... què faig jo?
18. La contínua acceleració dels canvis de la humanitat i del planeta s’afegeix avui a la intensificació dels ritmes de vida i de treball, en la que alguns anomenen «rapidació». Si bé el canvi és part de la dinàmica dels sistemes complexos, la velocitat que les accions humanes li imposen avui contrasta amb la natural lentitud de l’evolució biològica. 
19. Després d’un temps de confiança irracional en el progrés i en la capacitat humana, una part de la societat està entrant en una etapa de major consciència. S’adverteix una creixent sensibilitat respecte a l’ambient i a la protecció de la natura, i creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta. 
55. ... Hi ha més sensibilitat ecològica en les poblacions, encara que no arriba a modificar els hàbits danyosos de consum, que no semblen cedir sinó que s’amplien i despleguen. És el que passa, per donar només un senzill exemple, amb el creixent augment de l’ús i de la intensitat dels condicionadors d’aire. Els mercats, procurant un benefici immediat, estimulen encara més la demanda. Si algú observés des de fora la societat planetària, s’estranyaria davant semblant comportament que a vegades sembla suïcida. 
59. Al mateix temps, creix una ecologia superficial o aparent que consolida un cert adormiment i una alegre irresponsabilitat. Com sol passar en èpoques de profundes crisis, que requereixen decisions valentes, tenim la temptació de pensar que el que s’està esdevenint no és veritat. Si mirem la superfície, més enllà d’alguns signes visibles de contaminació i de degradació, sembla que les coses no siguin tan greus i que el planeta podria persistir per molt temps en les actuals condicions. Aquest comportament evasiu ens serveix per a continuar amb els nostres estils de vida de vida, de producció i de consum.

Com d'accelerada és la teva vida?
Confiança irracional en el progrés i/o sensibilitat ecològica?
Com modifiques tu el teus hàbits? Poses l'aire condicionat?
Evadeixes la teva responsabilitat i segueixes el teu estil de vida?

dissabte, 13 de febrer del 2016

Necessitem referents: les persones com són

En altres Entrades d'aquest Bloc he presentat exemples de persones les quals, al meu parer, poden ser referents per als altres, algunes d'elles no per l'excel·lència; més bé per que són extraordinàries en el seu fer, en el seu ser, en el seu lluitar... allà on algú altre ja s'hagués rendit, ells i elles han continuat i han perseverat. Busca-les amb l'etiqueta "Necessitem referents".

El programa La gent normal (enllaç), del Canal 33 de Televisió de Catalunya ens presenta diversos casos que a primera vista sembles estranys. Gent que li passen coses normals (per que si passen és que ho són) però en menys quantitat que altres. O potser vist des d'un altre punt de vista, gent que és més valenta que altres per explicar allò que altres amaguen:
  • El motorista Joan Garriga, tristament traspassat l'agost del 2015, el músic Pep Sala, l'escriptora Giovanna Valls i les drogues,
  • L'actriu Nuria Espert... i la depressió, 
  • L'actriu Mireia Gubianas... i el sobrepes,
  • Joseph Mohamed Hassan... i la delinqüència,
  • El crític cinematogràfic Àlex Gorina... i el canvi en l'afectivitat sexual,
  • L'escriptor anglès resident a Catalunya...i les parelles internacionals,
  • Les prostitutes per voluntat pròpia Neira, Natalia, Paula i Martina,
  • El nen pianista Michael Andreas, Raül Niubó... i les altes capacitats intel·lectuals,
  • El cas de les persones transgènere i transexuals,
  • ...
Però el que els fa estranys és l'encasillament que fem socialment, dividint-ho tot en classificacions binàries, bo o dolent, millor o pitjor, inclosos o exclosos... o  com a molt, de 3 o 4 opcions, com si la creació pogués ser classificada en la seva totalitat!

El motiu del programa és ajudar als espectadors a fer un esforç per poder incloure la realitat i per això hem de posar en quarentena aquelles teories que impedeixen veure a les persones com són. Les coses que passen a les persones... són coses normals, passin molt o passin poc.


Quanta gent pateix per no considerar-se gent normal. Per que els altres la fem sentir anormal!

Et consideres tu, normal? Com defineixes la normalitat? 
Ets capaç de jutjar la normalitat dels altres?

dimecres, 10 de febrer del 2016

És temps de quaresma 2016

"deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior"
"Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte."

  • El text anterior correspon als primers versets del capítol 12 de la carta de Sant Pau als Romans, una de les diverses en les que l'apòstol transmet a les primeres comunitats com es posa en pràctica l'ensenyament de Jesús unes dècades abans. 
  • A l'entrada "Carta als Romans. El que cal saber" de data 13 de gener de 2016 es presenta informació sobre aquesta carta i a la 
  • Llegim en el text aquesta senzilla expressió "oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu", la qual condensa la pràctica cristiana, que no és una fe només de creure, ho és també de viure. 
  • Potser avui en dia, la frase és difícil d'entendre en el context actual. Si Jesús, Fill de Déu es va oferir als homes, què menys podem fer nosaltres també! I no entenc jo, que això vulgui dir deixar-nos clavar en creu. Déu des d'una opció lliure ens va donar l'univers, ens va donar la Terra, ens va donar a cadascun de nosaltres la Vida. No podem donar-nos nosaltres també als nostres? als altres? 
  • Enllaçant amb el que aquest temps de Quaresma ens proposa, dit d'una altra manera, es tracta de mirar dins nostre, mirar el que Déu ens proposa, mirar l'exemple únic de Jesús, d'adonar-nos d'allò que no va massa bé i provar de renovar-nos interiorment. Aquesta serà la veritable forma de fer la voluntat de Déu, d'estendre el seu Regne de bondat ja, aquí i ara.
  • I com a darrera reflexió, m'agrada que 20 segles després, el papa Francesc utilitzi la mateixa expressió que utilitza Pau, la de la misericòrdia, per animar-nos en aquest camí. Si la carta als Romans era la crida de Sant Pau el segle I a la comunitat cristiana de Roma, l'actual proposta d'Any de la misericòrdia de l'Església catòlica és la crida actualitzada del Papa Francesc a tota l'Església univerasl. L'Entrada "La misericòrdia necessita un any" de data 8 de desembre de 2015 ens ho recorda.
Que aquest temps de Quaresma ens sigui temps de reflexió.
Com m'hi ofereixo jo? 

Vols llegir el text de la Carta als Romans, Ro 12,1-21

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 8 de febrer del 2016

La misericòrdia de Déu, també a les paràboles

Ara fa dos mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho va servir l'Entrada de 8 de gener passat "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT"


Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 9 en el qual Francesc ens fa adonar que les paràboles de Jesús estan plenes de la misericòrdia de Déu:
9. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la natura de Déu com la d'un Pare que mai no es dóna per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia. Coneixem aquestes paràboles; tres en particular: la de l'ovella esgarriada, la de la moneda perduda, i la del pare i els dos fills (cf. Lc 15,1-32). En aquestes paràboles, Déu és presentat sempre ple d'alegria, sobretot quan perdona. Hi trobem el nucli de l'Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia és presentada com la força que tot ho venç, que omple d'amor el cor i que consola amb el perdó.
D'una altra paràbola, a més, podem extreure un ensenyament per al nostre estil de vida cristià. Provocat per la pregunta de Pere sobre quantes vegades cal perdonar, Jesús respon: «No et dic fins a set, sinó fins a setanta vegades set» (Mt 18,22) i va pronunciar la paràbola del “servent despietat”. Aquest, anomenat per l’amo a restituir una gran suma, el suplica de genolls i l’amo li condona el deute. Però immediatament troba un altre servent com ell que li devia uns pocs cèntims, el qual li suplica de genolls que tingui pietat, però ell s’hi nega i el fa empresonar. Llavors l’amo, advertit del fet, s'irrita molt i tornant a cridar aquell servent li diu: «No havies també tu de tenir compassió del teu company, com jo em vaig compadir de tu?» (Mt 18,33). I Jesús conclou: «El mateix farà també el meu Pare celestial amb vosaltres, si no perdoneu de cor cadascun el propi germà» (Mt 18,35). 
La paràbola ofereix un profund ensenyament a cadascun de nosaltres. Jesús afirma que la misericòrdia no és només l'obrar del Pare, sinó que esdevé el criteri per saber qui són realment els seus fills. Així llavors, som cridats a viure de misericòrdia, perquè a nosaltres en primer lloc se'ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses esdevé l'expressió més evident de l'amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir. Com és difícil moltes vegades perdonar! I, tanmateix, el perdó és l'instrument posat en les nostres fràgils mans per aconseguir la serenitat del cor. Deixar caure la rancúnia, la ràbia, la violència i la venjança són condicions necessàries per viure feliços. Acollim llavors l'exhortació de l'Apòstol: «Que la posta del sol no us trobi encara ressentits» (Ef 4,26). I sobretot escoltem la paraula de Jesús que ha posat la misericòrdia com un ideal de vida i com a criteri de credibilitat de la nostra fe. «Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5,7) és la benaurança en què cal inspirar-se amb particular compromís durant aquest Any Sant. Com es pot notar, la misericòrdia en la Sagrada Escriptura és la paraula clau per indicar l'actuar de Déu envers nosaltres. Ell no es limita a afirmar el seu amor, sinó que el fa visible i tangible. L'amor, després de tot, mai no podrà ser un paraula abstracta. Per la seva mateixa natura és vida concreta: intencions, actituds, comportaments que es verifiquen en el viure quotidià. La misericòrdia de Déu és la seva responsabilitat per nosaltres. Ell se sent responsable, és a dir, desitja el nostre bé i vol veure'ns feliços, plens d'alegria i serens. És sobre aquesta mateixa longitud d'ona que s’ha d'orientar l'amor misericordiós dels cristians. Així com el Pare estima, així estimen els fills. Així com Ell és misericordiós, així som nosaltres cridats a ser misericordiosos els uns envers els altres.
Com ens diu Francesc, la paràbola ofereix un profund ensenyament a cadascun de nosaltres. Jesús afirma que la misericòrdia no és només l'obrar del Pare, sinó que esdevé el criteri per saber qui són realment els seus fills.

Et consideres tu fill de Déu? 
Com de misericordiós ets amb els altres?


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 18,21-35?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.



divendres, 5 de febrer del 2016

Carnestoltes Arete Guasu

El proper dimecres 10 de febrer s'inicia la Quaresma cristiana, per tant, aquest cap de setmana és festa grossa, carnestoltes.

Vull mostrar avui un altre tipus de carnestoltes, en aquest cas l'anomenat Arete Guasu dels nivaclé paraguaians, concretament els de Santa Teresita, al costat de la ciutat de Mariscal Esrtigarribia. 


dimarts, 2 de febrer del 2016

Els valors... creixen sense saber com

"la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com"

"En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega." 

  • Aquest text correspon a una de les diverses paràboles amb les que Jesús prova d'explicar als seus el que és el Regne del Cel. Veure també l'Entrada Comunitats cristianes: lloc d'acollida d'aquest mateix Bloc de 21 de gener de 2016.
  • Tot just començada la seva vida pública, Jesús fa 2 coses fonamentalment (cfr. Mc 1-8): va pels camins de Galilea guarint persones malaltes, posseïts, familiars d'amics, leprosos, paralítics... i, alhora, dialoga i presenta la seva proposta del Regne del Cel.
  • I en aquesta paràbola ho fa comparant el Regne amb la llavor sembrada a terra que germina i creix, de dia i de nit, sense que l'amo del camp sàpiga com. 
  • Els valors són aquells principis morals que orienten el nostre comportament com a persones i en relació als demés. Alguns d'ells ens fan tendir cap a algunes passions humanes desestabilitzadores (ràbia, orgull, vanitat, enveja, avarícia, por, golafreria, excés, peresa...) i altres cap virtuts que ens centren i asserenen (perfecció, llibertat, esperança, originalitat, omnisciència, fe, treball, veritat, amor...)
  • La família, l'escola i altres espais de relació de joventut (el grup d'amics, l'equip d'esport, la parròquia, el moviment...) són espais importantíssims on s'ajuda, sense saber ben bé com, a que aquests valors creixin i floreixin dins els infants i joves i que acabin conformant el caràcter de les persones.  
  • La feina, l'educació, l'exemple dels altres són fonamentals i necessaris, però l'obertura de la pròpia persona, els dons rebuts de l'escolta, la vista, l'atenció... també. El do que Déu ens dóna, creix en nosaltres sí o sí, orientant-se cap a una o una altra direcció: el bé, la indiferència o el mal.

T'has parat a pensar quins són els teus valors?
I els que ajudes a inculcar en els teus fills?

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 4,26-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Dates per recordar, febrer de 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

FEBRER CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Sant Sever ---
Dia 2: Presentació del Senyor.
Mare de Déu de la Llum (candelera).
Dia Mundial dels Humedals.
Dia Mundial de les Viudes
Dia 3: Sants Anascari i Òscar. Inici de l'any budista.
Dia 4: Santa Joana de Valois.Dia Mundial Lluita contra el càncer.
Dia 5: Santa Àgata, verge i màrtir. Dia dels Sense sostre.
Dia 6: Sant Pau Miki i companys, màrtirs. Dia Mundial contra mutilació genital femenina.
Dia 7: Sant Ricard. Dia Internacional de l'Home.
Dia 8: Sant Jeroni Emilià. ---
Dia 9: Santa Apol·lònia. ---
Dia 10: Santa Escolàstica, verge. ---
Dia 11: Mare de Déu de Lourdes. Jornada Mundial dels Malalts.
Dia Internacional contra canvi climàtic.
Dia Internacional d'Internet Segur.
Dia 12: Santa Eulàlia. ---
Dia 13: Sant Benigne.Dia Mundial de la Ràdio.
Dia 14: Sant Valentí.
Sants Ciril i Metodi, patrons d'Europa.
Dia dels Enamorats.
Dia Europeu de la Salut Sexual.
Dia 15: Sant Faustí. ---
Dia 16: Santa Julià. ---
Dia 17: Sant Faustí. ---
Dia 18: Sant Eladi. ---
Dia 19: Sant Àlvar de Córdova. ---
Dia 20: Sant Eleuteri. Dia Mundial de la Justícia Social.
Dia 21: Sant Pere Damià. Dia Internacional de la Llengua Materna.
Dia 22: Càtedra de Sant Pere Apòstol. Dia del Pensament Escolta.
Dia 23: Sant Policarp, màrtir. ---
Dia 24: Sant Modest. ---
Dia 25: Sant Cesari. ---
Dia 26: Sant Alexandre. ---
Dia 27: Sant Gabriel. ---
Dia 28: Sant Romà. Dia Mundial de les Malalties Rares.

Dia 29:
---