dissabte, 29 de novembre del 2014

És temps d'advent i nadal, 2014

"Ho dic a tothom: Vetlleu!"
"D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!"
*********************************************************************************
  • 30 de novembre diumenge, comença l'Advent. El temps al llarg del qual l'església ens convida a preparar-nos pel Nadal, la celebració de la vinguda del Nen Jesús.
  • Un temps de preparació, de revisió interior per rememorar un dels principals misteris del cristinanisme, l'encarnació de Déu en la figura humana del nen Jesús.
  • Però també d'aquell altre misteri, el de la creació de tots i cadascun de nosaltres a imatge i semblança de Déu (Gn 1,27). 

  • L'ONGD FMSI – ONLUS, vindulada a l'Institut Marista ens ofereix, com ja és costum, un nou fulletó de reflexions i pregàries per a aquestes properes setmanes, Advent de 2014
    • Aquí tens materials similars d'altres anys...

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 13,32-37?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dimecres, 26 de novembre del 2014

    Dignitat dels ciutadans

    El Papa Francesc ha estat convidat el 25 de novembre al Parlament Europeu on va fer un discurs on parlava d'esperança, de drets (i deures) humans, d'individualitat i sociabilitat, d'unitat i diversitat, d'ecologia, de la importància de la persona, de l'educació, la família, la migració...

    Transcric la part que fa referència a la dignitat de la persona.
    Señor Presidente, Señoras y Señores Vicepresidentes, Señoras y Señores Eurodiputados, Trabajadores en los distintos ámbitos del hemiciclo, Queridos amigos
     ...Al dirigirme hoy a ustedes desde mi vocación de Pastor, deseo enviar a todos los ciudadanos europeos un mensaje de esperanza y de aliento.
    ... En el centro de este ambicioso proyecto político (la Unión Europea) se encontraba la confianza (de los fundadores) en el hombre, no tanto como ciudadano o sujeto económico, sino como persona dotada de una dignidad trascendente. ... La «dignidad» es una palabra clave que ha caracterizado el proceso de recuperación en la segunda postguerra. Nuestra historia reciente se distingue por la indudable centralidad de la promoción de la dignidad humana contra las múltiples violencias y discriminaciones, que no han faltado, tampoco en Europa, a lo largo de los siglos.
    ... Efectivamente, ¿qué dignidad existe cuando falta la posibilidad de expresar libremente el propio pensamiento o de profesar sin constricción la propia fe religiosa? ¿Qué dignidad es posible sin un marco jurídico claro, que limite el dominio de la fuerza y haga prevalecer la ley sobre la tiranía del poder? ¿Qué dignidad puede tener un hombre o una mujer cuando es objeto de todo tipo de discriminación? ¿Qué dignidad podrá encontrar una persona que no tiene qué comer o el mínimo necesario para vivir o, todavía peor, que no tiene el trabajo que le otorga dignidad?
    Promover la dignidad de la persona significa reconocer que posee derechos inalienables, de los cuales no puede ser privada arbitrariamente por nadie y, menos aún, en beneficio de intereses económicos. 
    Es necesario prestar atención para no caer en algunos errores que pueden nacer de una mala comprensión de los derechos humanos y de un paradójico mal uso de los mismos. Existe hoy, en efecto, la tendencia hacia una reivindicación siempre más amplia de los derechos individuales – estoy tentado de decir individualistas –... Parece que el concepto de derecho ya no se asocia al de deber, igualmente esencial y complementario, de modo que se afirman los derechos del individuo sin tener en cuenta que cada ser humano está unido a un contexto social, en el cual sus derechos y deberes están conectados a los de los demás y al bien común de la sociedad misma.... Una de las enfermedades que veo más extendidas hoy en Europa es la soledad, propia de quien no tiene lazo alguno. Se ve particularmente en los ancianos, a menudo abandonados a su destino, como también en los jóvenes sin puntos de referencia y de oportunidades para el futuro; se ve igualmente en los numerosos pobres que pueblan nuestras ciudades y en los ojos perdidos de los inmigrantes que han venido aquí en busca de un futuro mejor. Esta soledad se ha agudizado por la crisis económica, cuyos efectos perduran todavía con consecuencias dramáticas desde el punto de vista social.... Por lo tanto, ¿cómo devolver la esperanza al futuro, de manera que, partiendo de las jóvenes generaciones, se encuentre la confianza para perseguir el gran ideal de una Europa unida y en paz, creativa y emprendedora, respetuosa de los derechos y consciente de los propios deberes?
    ... Dar esperanza a Europa no significa sólo reconocer la centralidad de la persona humana, sino que implica también favorecer sus cualidades. Se trata por eso de invertir en ella y en todos los ámbitos en los que sus talentos se forman y dan fruto. El primer ámbito es seguramente el de la educación, a partir de la familia... y las instituciones educativas: las escuelas y universidades.
    ... El segundo ámbito en el que florecen los talentos de la persona humana es el trabajo. Es hora de favorecer las políticas de empleo, pero es necesario sobre todo volver a dar dignidad al trabajo, garantizando también las condiciones adecuadas para su desarrollo. Esto implica ... favorecer un adecuado contexto social, que no apunte a la explotación de las personas, sino a garantizar, a través del trabajo, la posibilidad de construir una familia y de educar los hijos.
    Es igualmente necesario afrontar juntos la cuestión migratoria. No se puede tolerar que el mar Mediterráneo se convierta en un gran cementerio. En las barcazas que llegan cotidianamente a las costas europeas hay hombres y mujeres que necesitan acogida y ayuda... Es necesario actuar sobre las causas y no solamente sobre los efectos. 
    Queridos Eurodiputados, ha llegado la hora de construir juntos la Europa que no gire en torno a la economía, sino a la sacralidad de la persona humana, de los valores inalienables; la Europa que abrace con valentía su pasado, y mire con confianza su futuro para vivir plenamente y con esperanza su presente. Ha llegado el momento de abandonar la idea de una Europa atemorizada y replegada sobre sí misma, para suscitar y promover una Europa protagonista, transmisora de ciencia, arte, música, valores humanos y también de fe. La Europa que contempla el cielo y persigue ideales; la Europa que mira y defiende y tutela al hombre; la Europa que camina sobre la tierra segura y firme, precioso punto de referencia para toda la humanidad.Gracias.

    Vols llegir tot el discurs? Enllaç

    dilluns, 24 de novembre del 2014

    De fam no poden morir els rics




    La reflexió a classe...
    Veiem la següent imatge publicada al Facebook


    "Quin sentiments tenim en veure aquesta imatge? Què podem fer" 
    I els nois de 2n d'ESO diuen...
    • Impotència, no sé que fer...
    • Tristor, ràbia, pena...
    • Alegria per tenir el que tenim,
    • El món és molt injust,
    • Podem col·laborar ara al mes de desembre a la Marató de TV3, també amb les campanyes solidàries de Mà Oberta i del cole, el recapte, donar un euro
    • Molts coneixem el senyor sense sostre que hi ha a la cantonada del passeig de Sant Joan pujant, a la porta de La Caixa. el podem saludar en passar.
    • Quan siguem grans podem anar amb una ONG...
    • ...

    dissabte, 22 de novembre del 2014

    Si? No? Molt? Poc? Tant se val!

    "No donis del que et sobra"
    "Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure."
    *********************************************************************************
    • En aquest cas, Jesús no ens explica una paràbola, com en altres moments. En aquest cas ens parla des de la pròpia vida, des de allò que hi passa cada dia. I no ho fa per criticar o condemnar, ho fa per construir.
      Sense sostre a Nova York
    • L'escena ben senzilla, al Temple de Jerusalem. La gent rica donava grans quantitats com a ofrena, però la dona vídua i pobra no va deixar més que dues senzilles monedes de bronze, les més petites de totes. Com les nostres actuals monedes d'un cèntim d'Euro! 
    • Doncs resulta que per a Jesús, aquest gest és molt més valuós.
    • Mira atentament el vídeo de la dreta: la vídua pobra de Jerusalem ara un sense sostre de Nova York. 

    • Què et suggereix l'escena bíblica? I el vídeo del sense sostre?
    • Quina reacció tens quan pel carrer se t'apropa un desconegut, sobre tot si en té "mala pinta"? 
    • En dones quelcom? Què? Quant? Dones del que és teu o d'allò comunitari? Del que et sobra? Fins quan estaries disposat a participar?
    • Quant et va costar l'últim gadget tecnològic que vas comprar? La darrera vegada que vas fer un donatiu... de quant va ser? 
    • ...

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 12,41-44?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dijous, 20 de novembre del 2014

    Drets dels Infants, 25 anys


    20 de novembre de 1989 es declara aquest dia com el dia dels Drets dels Infants per part de Nacions Unides. Ja són 25 anys!!

    Aquests drets són:
    1. Dret a la identitat, a tenir un nom i una la nacionalitat,
    2. Dret a la igualtat entre nois i noies,
    3. Dret a la intimitat,
    4. Dret a la protecció,
    5. Dret a la salut,
    6. Dret a l'educació,
    7. Dret a ser escoltat,
    8. Dret al joc i al descans,
    9. Dret a l'habitatge,
    10. Dret a la lliure associació
    Simples però contundents. Si es defensen aquests drets és per que a molts llocs del món, a molts països del món no s'hi exerceixen. Però correm el perill de pensar-hi en Àfrica o Àsia. I és cert. Però, fem-nos algunes reflexions pensant des de casa nostra, els països occidentals:
    • Drets com el de la identitat, nom i nacionalitat, el de la salut, educació, habitatge, joc i el descans no semblen estar en perill. Ben fet!
    • El de la intimitat, el de la protecció... sovint sentim casos de pederàstia, de maltractaments dins de la pròpia família. El tenim ben incorporat al nostre ésser?
    • El dret a ser escoltats pels grans. Un gran què! Quants nois i noies no se senten escoltats pels seus pares i tutors. Massa coses i massa poc temps en tenim per a ells. Sovint les excuses semblen reals: la feina, el poc temps, el ritme de la societat... Què podríem fer?
    • No convindria parlar-ne també dels seus deures? Quins límits els hi posem als nens i joves?

    dimarts, 18 de novembre del 2014

    Com ens dóna Déu a nosaltres el seu favor?

    La reflexió a classe...
    Creixença de Jesús
    39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. (Lc 2, 39-40)

    Clarificacions...
    • Els nois confonen aquest passatge amb el naixement a Betlem per que la família havia anat a complir amb el cens de l'emperador Cesar Augusut (Lc 2,1). 
    • Cal clarificar que està fent referència a la Presentació del Nen Jesús al Temple, tal i com manava la Llei dels jueus: circumcidar els nois al vuitè dia (Lv 12,3) i dur-lo al Temple per presentar-lo al Senyor fent el sacrifici de dues tórtores o coloms (Lc 2,23-24).
    • També els hi explico l'índex de mortalitat d'infants de menys de 5 anys (actualment a Espanya és de 4 per cada 1000 i a Somàlia, per exemple, de 164 per cada 1000). A la Galilea del primer segle devia ser inclús superior.

    "Com ens dóna Déu a nosaltres el seu favor?" 
    I els nois de 2n d'ESO diuen..
    • Tenim sort de tenir una família que ens cuida,
    • També d'anar a una bona escola.
    • Nosaltres també anem creixent i ens fem grans.
    • Hi ha molts llocs del món on molts nens es moren de ben petits,
    • ...

    divendres, 7 de novembre del 2014

    Diumenge 9 de novembre, "9 de novembre"

    Diumenge 9 de novembre, serà 9 de novembre a Catalunya, Espanya, com a la resta del món. I els catalans celebrarem una diada interessant.

    I no és la primera celebració similar; ja portem uns anys amb diades interessants com la que ara es preveu. Tot va començar el 10 de juliol de 2010 amb la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" amb un 1'5 milions de persones als carrers de Barcelona, en rebuig de la sentència contra la Llei de l'Estatut d'Autonomia del 2007 per part del Tribunal Constitucional, que va ser llegida com subjectiva i política: Estatuts amb texts similars d'altres autonomies no van ser impugnats ni retallats.

    I aquestes celebracions han continuat durant les diades festives de l'11 de setembre de 2010, de 2011, de 2012 (manifestacions "Catalunya, nou estat d'Europa" a les principals ciutats i amb la participació d'uns 2 milions de persones només a Barcelona), la gran cadena humana "Via Catalana per la independència" de 2013, de més de 400 quilòmetres per tot el territori i aquest 11 de setembre passat, la "Gran V" a la Gran Via i l'avinguda Diagonal de Barcelona amb la participació de més de 1'8 milions de persones. 


    La veritat que no sé com cal descriure a priori el que passarà el 9 de novembre. No sé quin és el nom correcte per anomenar-la per que li han canviat diversos cops de nom... el 9N, el nou 9N, dia de la consulta, dia del referèndum, dia de la independència, dia del procés participatiu... Tampoc no vull caure en cap il·legalitat en parlar, en expressar lliurement la meva opinió, ja que el Govern Central amenaça amb fer "el que calgui" per aturar qualsevol cosa que vagi en contra dels dos recursos imposats en un mateix mes davant del Tribunal Constitucional espanyol. Des d'Espanya ens diuen com als nens petits "no, no i no". El Rei Joan Carles també es va posicionar el setembre de 2012 amb els seu "galgos o podencos", abandonant el seu paper de mediador. Jo vull poder descriure el 9 de novembre de 2014 com una nova mostra de democràcia i convivència.

    Des de fa mesos, em diuen des dels mitjans de comunicació i del establishment polític i econòmic de la capital del Regne que la societat catalana estem dividits, que les nostres famílies ja no podem ni tan sols dinar juntes per que ens tirem els plats pel cap, que a la feina estem dividits en bàndols, que correm el perill de "quedar vagant per l'espai sideral pels segles dels segles", que els nostres jubilats no cobraran les pensions, que ningú en el món comprarà els productes catalans, que el nostre PIB decaurà, que les empreses marxaran... També han arribat a dir que a Catalunya no podem pensar diferent, que hi ha una majoria amagada, que una part de la societat té por de l'altra, que no tenim model de convivència, que els nostres infants no parlen el castellà... Quantes coses saben de nosaltres des de 600 quilometres de distància! Jo només sé que res del que diuen em passa a mi, jo no ho he viscut. I que no sé tot el que saben els demés. Com a molt, els hi puc preguntar.

    En les darreres setmanes han criticat "les lluites" entre partits catalans (la política és debat i arribar a acords!), han posat en evidència unes urnes de cartró (com si només són democràtiques les de plàstic o vidre!), que això que fem no és democràcia ni és res (no ens han deixat una altra solució!), que algunes associacions pretenen marcar la pauta (és dolenta, la societat civil?), que per tenir el mateix resultat que Escòcia, per a què ho volem fer? (el que es pretén és consultar i fer les passes necessàries per acatar la voluntat de la majoria!)...  s'han rigut i ens han volgut ridiculitzar davant el món.

    Tinc la sort de tenir familiars, amics, coneguts i germans arreu: a Barcelona, Badalona, Mataró, Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, Roda de Barà, Falset, Reus, Vic, Puigcerdà... També els tinc a Madrid, Valladolid, Burgos, Alacant, València, Sevilla, Jaen, Bilbao, Durango, Santiago de Compostela... També a Lyó, Londres, Ginebra, Roma, Esztergom i Karcag (Hongria). I una miqueta més lluny també a Nairobi, a Masonga, Mwanza i Dar-es-Salaam (Tanzània), a Asunción, Horqueta, Limpio, Caaguazú, Coronel Oviedo, Mariscal Estigarribia, Villarrica, Villa Hayes, Fischat, Pedro P.Peña, (Paraguai), a ciutat de Guatemala, a San Salvador, a Moulovibazar (Bangladesh), a Payagala (Sri-Lanka)... I sé que amb qualsevol d'ells hi ha respecte, amistat i acceptació del que som. No ens importa la nacionalitat.

    La veritat és que des de fa uns anys, sobre tot amb l'adveniment de la crisis, a Espanya hi ha un descrèdit galopant fruit de la corrupció en àmbits diversos: els partits polítics, la casa del Rei, l'exèrcit, la judicatura, els sindicats, la banca, l'empresariat, també en sectors de l'Església... La societat estem patint grans retallades, fins fa uns anys impensables, en salut, en educació, en ajudes socials, investigació, sous... I hi ha un malestar general, generat per la classe política entre dues nacions germanes que des de fa 300 anys han compartit Estat... Jo només sé que no m'agrada la situació actual.

    I ara el que sé:
    • L'actual, és una situació incòmoda, que ja dura massa. 
    • És bo preguntar i escoltar els altres. Ho comprovo en les meves relacions familiars, laborals. Fins i tot amb els meus alumnes de 13 a 16 anys! 
    • Jo intento respectar els altres, tot i moltes vegades pensar de forma diferent.
    • A la gent li agrada prendre decisions tenint informació clara i contrastada.
    • Des de l'altra banda, des dels seus portaveus, no veig més que crítica, amenaça i tancament.
    • Des d'aquest costat de l'Ebre, veig dubtes, però també hi veig il·lusió. 
    • Que determinats àmbits de la societat civil somien i proposen una nova forma de ser.
    • Que la gent s'auto organitza, debat, pensa i vol votar. 

    dilluns, 3 de novembre del 2014

    Bloc: "El blog del Maurici"

    "El blog del Maurici" és un espai de la Xarxa on l'autor, en Maurici Capdet Mateu, recull una selecció de diferents textos: contes, microrelats, cartes als diaris, premis literaris, relats publicats, escrits d'opinió, fotografies... així com també, últimament, reflexions sobre l'educació dels fills.

    La filosofia de l'autor d'aques bloc, que ha guanyat ja diversos premis literaris arreu del territori com el XIVè Premi "Víctor Mora de Narrativa Breu" es resumeix en aquesta contundent frase "Abans deia: ‘Quina pena de món’, però no feia res".

    Com a mostra, enllaço una de les entrades d'aquest magnífic bloc que fa referència a l'educació dels fills i la responsabilitat dels pares.