dijous, 6 d’agost del 2020

Vacances d'estiu, 2020

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

El darrer any del Tunajifunza, a partir de l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost de 2019 duia per subtítol 2019-20 Bloc "Chúng ta học" en homenatge al Vietnam, la terra que des del 2016 m'acull de forma periòdica. Amb aquesta Entrada d'avui, acaba aquesta etapa. El setembre vindrà una de nova. 

La idea per aquest curs que acaba era la il·lusió d'un any sabàtic per cercar l'amor i per intentar ser una mica més lliure a 10.376 quilòmetres de la nostra Catalunya, de la nostra Barcelona, concretament a Mỹ Phước, Bình Dương Province, a prop de Ho Chi Minh city, l'antiga Saigon.  

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar. 

I novament a partir de la segona setmana de març els plans se'ns torçaven, en aquest cas de forma generalitzada, amb l'extensió de la pandèmia de la COVID19. Malauradament i també sortosa, arribava a Catalunya el mateix divendres 13. Ja per acabar, el juny ens arribava amb la marxa d'un altre familiar, veure l'Entrada "Quan la mort hi arriba" de 9 de juliol de 2020. I en aquestes estem, més conscient que mai que la vida és incerta i que tot allò que vivim, cal viure-ho en positiu, de la forma més positiva que es pugui i un en sàpiga.


De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors: 
Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç
Vacances d'agost, 2016, enllaç
Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dilluns, 3 d’agost del 2020

Tunajifunza, adéu Blogger!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la titulada "Tunajifunza, hola WordPress!" del passat 1 de maig de 2020. Si aquella donava la benvinguda per a aquest Bloc a la tecnologia del Wordpress, aquesta d'avui diu un adéu a la del Blogger de Google.

Un Bloc Tunajifunza  que naixia en aquell moment, amb la tecnologia Blogger de Gmail, i que ha tingut la seva història de més de 8 anys. Fins a l'Entrada "Vacances d'estiu, 2020" del proper 3 d'agost de 2020 hauran estat més de 500 publicacions: 42 l'any 2012, 38 l'any 2013, 72 l'any 2014, 149 l'any 2015, 163 l'any 2016, 129 l'any 2017, 117 l'any 2018, 107 l'any 2019 i 43 entrades més, aquest any 2020, fins el descans estiuenc.  

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar. 

Sobresortia entre elles l'Entrada "Mirar al teu voltant i escoltar" de data 20 de març de 2017, la que feia número 500.


Temps enrere un amic em preguntava si escric un diari personal, intueixo que com a recomanació que a ell li és útil. Vaig fer-li saber d'aquest Bloc en el que comparteixo públicament part de les meves reflexions, encertades o no, però aquelles que m'ajuden en el caminar de cada dia. Com és lògic, tampoc no ho comparteixo tot, hi ha una part que queda en la pròpia intimitat, però la funció de reflexionar mentre hi escric està feta. 

A l'escola amb els infants i adolescents, però també entre adults trobo que no ens és fàcil viure amb atenció, a l'aguait, adonant-nos del que ens passa. Un mode de vida ràpid i on tot sembla tenir data de caducitat i que ens deixa poc temps a la contemplació, a la reflexió  del dia a dia i a la revisió personal. I malament podrem fer passes en la direcció que volem si no ens adonem, primer, del que ens passa i, segon, reflexionem per veure en quina direcció seguir. El que sol passar és que ens deixem arrossegar (per la massa, les modes, els estereotips, el nostre propi ego...) fins que alguna situació realment greu ens fa aturar de cop. La vida ens viu en comptes de viure-la nosaltres com volem que sigui. 

Semblava que el temps de confinament dels mesos de març, abril i juny per la COVID19 ens havien ajudat en aquest sentit, però ara com ara, veient el que es veu, no ho sembla. Ja per acabar... un desig d'un 2020/21 millor.   

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors: 
Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç
Vacances d'agost, 2016, enllaç
Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

divendres, 31 de juliol del 2020

En el cielo estés, Pablo

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Me llegaba ayer noche la noticia del 20 de este mes de julio. Aun con la pérdida, las lagrimas al escribir esto y el dolor que seguro que vive Mari Carmen, su esposa, no puedo más que alegrarme de haber conocido a Pablo durante años en el servicio conjunto en la Junta Directiva de la ONGD Solidaridad, Educación, Desarrollo. Fueron varios años de colaboración, de trabajo conjunto en pro de la gente más necesitada que nosotros. 

Él con el corazón en Zambia, yo entre Paraguay y Tanzania. Cada una del resto de (personas) integrantes de la junta con su corazón y recuerdo personal vocacional en algún país de África o América Latina pero todos trabajando conjuntamente. Pese a las diferencias de criterio, pese a puntuales egoismos o rencillas personales o institucionales por las delegaciones a las que representabamos... un mismo corazón, un mismo espíritu.

Pablo como persona laica, casado con Mari Carmen, después de los muchos años como hermano marista, supo readaptar su espíritu solidario en su nuevo estado civil desde SED, quien se lo facilitó. También supo entender el papel de los primeras personas laicas en la junta: Isabel, Miguel (DEP), Anto y quien esto escribe, y ofrecernos su sonrisa, también alguno de sus momentos bajos y su amistad más allá del tiempo de trabajo. 

Enlazo el recuerdo que ha preparado el h. Jack González.

Gracias Pablo. ¡Dios te ha acogido!

dissabte, 25 de juliol del 2020

Tots junts, menys... excepte...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

NQ era alumne meu ara fa dos anys, llest però vague, rondinaire per falta de límits, enganxat al un mòbil d’alta gamma, que a partir de l’adolescència va començar a arribar tard, adoptar actituds xulesques i enfrontar-se sobre tot a les professores. Des de tutoria es va fer un bon seguiment, el claustre proposà iniciatives diverses, també durant la repetició, al final del qual la solució va ser marxar a un altre centre. Ni ell ni els pares no van voler acceptar la realitat i el que se’ls proposava.

José Antonio Avilés és un jove de 23 anys natural de Córdoba,  col·laborador de programes de TV i conegut per polèmiques, caràcter mentider i presumptes estafes. Des de la psicologia es pot afirmar que té dependència dels mitjans, les xarxes i el públic i que necessitaria una desconnexió per trobar-se i afermar la seva poca autoestima. A la producció audiovisual, tot i així, l’interessa més el profit que el reporta. 

Joan Carles és un avi de 82 anys, natural de Roma, rei emèrit d’Espanya amb un llarg historial en pro del país que ell té en ment però també d’un altre historial amagat que va aflorant com merda a l’aigua des d’aquell “Lo siento mucho. Me he equivocado, no lo volveré a hacer más” (abril 2012). Tot indica que, marcat des d’infant, confon allò públic amb allò privat, el país amb la Monarquia, el servei amb el poder i el sou amb les comissions. Quan var ser més un problema que un mitjà, l’establishment va promoure la seva abdicació en el seu fill. 

En el darrer número de l’Agulla se’ns proposava reflexionar envers els reptes que com a societat tenim per endavant i sobre les decisions polítiques necessàries, que haurien de ser reflex del que entre tots pensem, creem i proposem, amb la màxima implicació. 

Bé, implicació de tots menys de les famílies que fomenten massa els drets i imposen pocs deures als seus fills; 

excepte el sistema formatiu que iguala per sota, afavorint la mediocritat i poques vegades l’excel·lència;

tampoc comptem amb els abduïts pel focus mediàtic de la bona vida amb poc esforç; 

ni molt menys comptar amb el cap d’estat preocupat per la nuesa del rei emèrit i per si ja hom veu que ell mateix va nu; 

poc amb el govern de torn; aquest o aquell altre; aquests sí treballant pel partit i per la seva ideologia amb una mà, però amb l’altra fent malabars eufemístics, llençant globus sonda i atent a les enquestes com a mirall de la ciutadania; 

menys de la resta partits polítics, escombrant pel propi interès, amb el “i tu més” a la boca i jugant al joc de les cadires del poder o al tocar i enfonsar; 

i que dir de l’alta magistratura! Amb la cinta dels ulls cada cop més aixecada, la balança trucada i l’espasa brandada contra qui gosi ni tan sols cantar o dur un nas de pallasso;   

vist allò vist, obviem també les grans fortunes i empreses de l’IBEX que juguen en una hisenda particular;

tot i la feina social d’emergència de l’exèrcit, poc de refiar el to i els tics autoritaris de molts dels seus comandaments dels que la Constitució encara sembla no refiar-se passats 45 anys; 

de l’església dius? Sí de Francesc, sí les (persones) cristianes unides en comunitat de vida i fe, però no n’estic segur tampoc que ens puguem refiar del doble llenguatge, de la doble vara de l’Església jeràrquica que mira el món ara com a Santa Seu i ara com Ciutat del Vaticà;

ni tan sols de mi mateix puc refiar-me quan em guanya l’ego!

Cal una lluita contra l’establishment polític, social, econòmic, empresarial, familiar, esportiu, eclesial, personal... sempre més preocupat per allò propi que per allò públic. 


Poc podrem fer per col·laborar en la solució dels grans problemes de Catalunya, Espanya, Europa o el món si no fem alguns canvis: escoltar més que rondinar, ser-ne conscients, crítics, empassar-nos part de l’orgull, aixecar-nos del sofà sortint de la nostra àrea de confort, acceptar l’altre tal i com ell és o intenta ser; preocupar-nos pels veïns i els propers, col·laborar amb els de més enllà, concretar en accions tangibles tanta paraula. Comencem?


https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article va ser publicat en el núm. 121 de la revista L'AGULLA de març de 2020 amb el mateix títol, "Tots junts, menys... excepte...".

dimarts, 21 de juliol del 2020

Compromís amb una ecologia integral

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc va ser publicada el maig de 2015 i va ser una sorpresa per la temàtica adoptada, la mediambiental. Això és senyal del gran problema que representa la cura de la terra en aquest moment de món globalitzat.  

El document té un contingut de gran riquesa temàtica que cal difondre i, més enllà del propi text, assenyala molts àmbits de reflexió i aprofundiment, com són els reptes mediambientals, l'evangeli de la creació, l'arrel humana de la crisi ecològica, la globalització del Paradigma tecnocràtic, la relació entre la crisis ambiental i la social, l'ecologia integral, el diàleg polític, científic i religiós vers l’acció i l'educació i espiritualitat ecològica. I el primer pas és informar-se, fer un esforç per fer-se conscients de la gravetat del problema. 

És per això que presento el lloc web www.justiciaipau.org/ecoparroquies/, que presenta tota una sèrie d'iniciatives. L'apartat compromís del mateix web permet signar un manifest al respecte, et convido a llegir-lo i signar-lo també.
Compromís amb una ecologia integral
En ocasió del cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc (24/05/2015)
Nosaltres, responsables o membres de congregacions, comunitats, institucions, moviments o entitats, preveres, religiosos i religioses, laics i laiques membres de l’Església a Catalunya, 
Tot celebrant el cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc, i també la recent publicació de la seva Exhortació Apostòlica postsinodal “Estimada Amazònia”, 
En solidaritat amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia, i que afecten especialment els col·lectius més vulnerables, 
Preocupats perquè en els darrers anys s’han agreujat els factors que porten al trencament dels equilibris que fan sostenible la Terra i són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món, 
Preocupats perquè el nostre model de desenvolupament depredador i el nostre estil de vida consumista generen greus i creixents perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat, promouen exclusió social i provoquen un canvi climàtic que obliga poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència,
Conscients que la crisi sanitària mundial que patim ha mostrat un cop més la profunda interdependència de la família humana i la necessària coresponsabilitat de tots en el destí de la humanitat, i ens ha ofert una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un món més just i fratern, 
Fent nostre el document de compromís signat el 20 d’octubre de 2019 per participants del recent Sínode Panamazònic a les Catacumbes de Domitila,
En profunda comunió amb el successor de Pere, invoquem l’Esperit Sant i declarem i ens comprometem personalment i comunitàriament a: 
1. Assumir, davant l’amenaça extrema de l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament dels recursos naturals, el compromís de defensar la Casa Comuna i cada un dels humans que l’habiten amb les nostres actituds i opcions de vida. 
2. Reconèixer que no som els amos ni dominadors de la Terra, autoritzats a espoliar-la, sinó que nosaltres mateixos som terra (Gn 2,7-8), hostes i peregrins (1 Pe 1,17b i 1 Pe 2,11), cridats a ser els seus gelosos cuidadors i cuidadores (Gn 1,26 i 2,15). 
3. Promoure una ecologia integral, en la qual tot resta interconnectat, els éssers humans i tota la creació, perquè totes les criatures són fills i filles de la terra i sobre ells aleteja l’Esperit de Déu (Gn 1,2). 
4. Acollir i renovar cada dia l’aliança de Déu amb tota la creació. “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra” (Gn 9,9-10 i Gn 9,12-17). 
5. Renovar a les nostres esglésies l’opció preferencial pels pobres, i en particular els pobles indígenes o originaris i, juntament amb ells, garantir el seu dret a ser protagonistes en l’Església, en la societat, en el concert mundial de pobles i cultures. Ajudar-los amb tots els mitjans al nostre abast a defensar i preservar les seves terres, cultures, llengües, històries, identitats i espiritualitats, acollint i valorant la diversitat cultural, ètnica i lingüística en un diàleg respectuós amb totes les tradicions espirituals. 
6. Caminar ecumènicament amb altres comunitats cristianes en l’anunci inculturat i alliberador de l’Evangeli i amb altres religions i persones de bona voluntat, en solidaritat amb els pobles indígenes o originaris, amb els pobres i els petits, en la defensa dels seus drets i en la preservació de la Casa Comuna. 
7. Assumir davant l’allau del consumisme un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari amb els que poc o res tenen; reduir la producció de residus i l’ús de plàstics, optar per energies renovables, apostar per les empreses d’economia social i solidària i les finances ètiques, afavorir la producció i comercialització de productes agroecològics i de proximitat, utilitzar el transport públic sempre que sigui possible i donar suport a iniciatives que promoguin una nova economia i un nou model de desenvolupament fonamentat en el bé comú i l’ecologia integral. 
8. Posar-nos al costat dels que són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels petits, d’acollida i suport a les persones migrants, les que cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació. 
9. Conrear veritables amistats amb els pobres, visitar les persones més senzilles, malaltes o privades de llibertat per qualsevol causa, ser a prop de les persones sense treball, sense sostre o sense papers, defensant la seva dignitat, exercint el ministeri de l’escolta, del consol i del suport que porten alè i renoven l’esperança. 
10. Animar a totes les parròquies, congregacions religioses, entitats, grups i comunitats de les diòcesis que fan camí a Catalunya a concretar aquest compromís comunitari en les seves activitats i fer tots els esforços possibles perquè es promogui, s’aprofundeixi i es vagi posant en pràctica la crida urgent del Papa Francesc a una Conversió Ecològica Integral. 
Conscients de la nostra fragilitat, de la nostra pobresa i petitesa davant dels tan grans i greus desafiaments, ens encomanem a la pregària de l’Església.
15 de maig de 2020
Fràgils. Pobres. Petits 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

divendres, 17 de juliol del 2020

Església edificada edificant

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Llavors Jesús li va dir:"
"Llavors Jesús li va dir: --Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies."

El text en el que avui m'hi aturo és un d'aquells que trobem en els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) de forma paral·lela o quasi. El text de Marc (cfr. Mc 8,27-30) i el de Lluc (cfr. Lc 9,18-21) sí que podem dir que són gairebé idèntics, de la següent manera, "Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo? Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes. Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" (versió de Marc).



Però ai el text de Mateu, com canvia!!! Fixem-nos que Marc i Lluc acaben de la següent manera "Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" ", en canvi l'evangeli de Mateu, entre la resposta de Pere "Tu ets el Messies" i la prohibició severa de Jesús de dir-ho a ningú, introdueix tot el text que encapçala aquesta Entrada. 

Els evangelis de Lluc i de Marc estan escrits de forma cronològica, en canvi el de Mateu s'estructura d'una forma diferent, en forma de 5 grans sermons; podem dir que el primer evangeli del Nou Testament està més pensat, més treballat, escrit de forma sistemàtica pensant en la pastoral a realitzar, per explicar allò que vol dir, que fonamentalment és que Jesús és el Messies, el Crist, com bé reflecteixen els tres texts d'avui: Mt 16,16; Mc 8,29 i Lc 9,20. 

Però aquest "pensar i escriure el que vol explicar i no només el que va passar de forma simple i cronològica" pot dur-nos a pensar que es devia afegir, treure o canviar algunes parts. No pot ser el text dels versets 17-19 un d'aquests afegits? Una forma d'afirmar el poder de l'apòstol Pere dècades abans? Que no era una altra cosa que reafirmar el poder dels caps de deixebles de finals del s. I (moment en el que s'escriu EvMt)? 

Cal afegir un detall: la comunitat de Mateu, a la que es deu aquest evangeli estava formada per persones jueves reconvertides a cristianes però també per persones paganes, que no eren jueves prèviament, la qual cosa dificultava més la creació d'un únic cos, d'una nova idea, de l'església. És lògic pensar que, de la mateixa manera que qualsevol estructura humana necessita de certa organització i jerarquia, el mateix devia passar amb els primers deixebles, amb les següents generacions de (persones) cristianes i continua passant avui en dia. Aquest text afegit, que no hi apareix en els altres dos texts sinòptics, podia ajudar a canalitzar aquesta necessitat.  

La pregunta que ens hem de fer és si quan les escriptures posen en boca de Jesús "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" està avalant com és l'Església actual, tal i com ens ha arribat en els vint segles precedents. Potser val la pena posar en evidència la segona accepció d'edificar segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: "tr. [LC] Infondre (en altri) amb el bon exemple, sentiments de pietat, de virtut. La seva humilitat edificà tots els presents.". 

El capítol 18 del mateix evangeli de Mateu sembla indicar la forma de ser comunitat, de ser església edificant, exemple, humil...: ser com infants (Mt 18,1-5), evitar fer caure en pecat (Mt 18,6-9), preocupació per l'ovella perduda (Mt 18,10-14), l'avís fratern entre germans (Mt 18,15-19) i el perdó de tot cor (Mt 18,20-35).  

Església, edifici edificant?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 16,13-20?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 13 de juliol del 2020

Panxa de 8 mesos i barba, alegria!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Res no us seria impossible"
"Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: --Per què nosaltres no l'hem pogut treure? Ell els respongué: --Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible"

En el text d'avui Jesús cura a un noi que tenia la malaltia de l'epilèpsia segons el text (cfr. Mt 17,15). Curacions n'hi ha moltes i diverses en tots 4 evangelis i per posar alguns exemples, només en el de Mateu, trobem els passatges del leprós (Mt 8,1-4), del criat del centurió (Mt 8,5-13), de la sogra de Pere i altres (Mt 8,14-17), dels endimoniats (Mt 8,28-34), del paralític (Mt 9,1-8), de la dona amb hemorràgies (Mt 9,18-26), dels cecs (Mt 9,27-31), del mut endimoniat (Mt 9,32-34), de la curació en dissabte (Mt 12,9-14), a Genesaret (Mt 14,34-36), de la filla d'una cananea (Mt 15,21-28), del noi endimoniat (Mt 17,14-21) i dels cecs de Jericó (Mt 20,29-34). 

Com a persona del seu temps Jesús ben segur que sabia de les difícils situacions que patien les (persones) malaltes de qualsevol tipus, no només per la pròpia malaltia si no també per la impossibilitat de treballar i viure dignament o per la marginació social que els obligava a apartar-se. Però ell, tot i sabent d'aquests costums culturals, va actuar de forma diferent: atenia, escoltava i curava a aquelles persones que tenien una malaltia (ben diferent a dir, malaltes). 

És difícil saber exactament el significat de la paraula "curar" amb tant pocs indicis i en el context del s. I. Al respecte de les malalties també vull fer veure que amb l'avenç de la cultura humana, de la globalització, de la investigació, de la ciència, la guerra o la medecina... les malalties han anat canviant, algunes ara sí són tractables, altres han passat a ser cròniques i han aparegut de noves: podem citar la fam, la cobdícia, l'afany de poder, la lepra, la SIDA, l'actual COVID19, les dependències químiques o psicològiques...

Però davant tot aquest fet de les preocupacions humanes i la marginació social, el que sí veiem en el Senyor és un posar en el centre a la persona; la persona per sobre de la societat i les seves normes, lleis, costums... viem si no l'enrenou que va armar amb aquella curació en dissabte, dia jueu de descans (cfr. Mt 12,9-14) o relacionant-se amb la cananea, estrangera, odiada pels jueus (cfr. Mt 15,21-28).

I ara ja aterro al cas que m'interessa. Fa uns dies vaig veure la notícia testimoni  (veure TV3 a la carta "Homes embarassats, una realitat en augment") que en Pol Galofre (a l'esquerra a la foto) i la Bel Olid pròximament seran pares. Pol, que està ara de 3 mesos, és realitzador audiovisual i és tècnic en el Centre LGTBI de Barcelona. Afirma que “Será una aventura lucir una barriga de ocho meses con barba”. Sí, sí, has llegit bé, es tracta d'un home, un home trans. 

En Pol va néixer en cos i amb nom de dona, però per la raó que fos no es trobava còmoda i no era feliç. Ara, amb 33 anys i després d'un llarg procés d'autoacceptació i amb l'ajuda de la medecina i dels seus, ell es troba feliç, unit a la Bel i en estat que es diu de bona esperança: esperança d'una nova vida, d'una nova família, d'un amor real. I com activistes que són tots dos, ho viuen com un procés de donar a conèixer aquesta realitat que els ha salvat per qui la vulgui escoltar. Què més vol Jesús per als humans, si no que siguem feliços! 

Pot sobtar? Segur. Molts grups extremistes, partits de dretes... atacarien? També. Part de l'Església no ho veu clar? Llastimosament, també. Però pensa, si ets (persona) cristiana, què faria Jesús davant del Pol de fa uns anys i davant aquesta parella avui en dia? Jo crec que animar-los. I què diria avui en dia Jesús aquells que estan malalts d'intransigència, inclús d'odi? Segur que provaria de curar-los? Aquest pregunta sobre què faria Jesús és la fonamental per a mesurar el que els i les cristianes han de fer en el seguiment del Missatge de l'amor. 

Malalts de manca d'amor, no seran alguns?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 17,14-21?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 9 de juliol del 2020

Quan la mort hi arriba

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"anem a trobar-lo!"
"Dit això, va afegir: --Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: --Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!"

Text de l'evangeli de Joan en el que Jesús té una relació de coneixença o amistat amb les persones involucrades: Llàtzer era el germà de Marta i Maria, aquella dona que el va eixugar els peus (cfr. Jn 12,1-8), aspecte aquest que, curiosament, es recull en aquest evangeli posteriorment.

El text és força més llarg que l'extracte que hi presento però em quedo amb aquest que ens deixa bocabadats, no entenem res: Quan li comuniquen que l'amic Llàtzer ha mort, ell respon "Llàtzer s'ha adormit, però vaig a despertar-lo" i segueix amb un enigmàtic "m'alegro de no haver estat allí".  Què vol dir tot això? Què és exactament la mort? Un son del que despertarem? O el final? S'alegra Jesús de no haver acompanyat l'amic en aquest moment crucial? Ens abandona Déu, llavors, quan morim? Aquest és el gran misteri de la vida.

Tot això em ve quan penso en la marxa tot just ara fa 15 dies dijous 25 de juny, la mort del meu cosí Miguel, conegut per Mini tot i la seva corpulència. Hi era ingressat a l'hospital en previsió d'una propera intervenció que no semblava complicada, ens va deixar de forma sobtada. Alguns diran que va marxar a casa del Pare, altres que ha passat a nova vida, altres simplement que ja no hi és... simplement vull recollir algunes de les idees dels seus amics, dels seus companys, dels seus coneguts envers la mort:
  • Que Mini ens hagi deixat tant abans d'hora és com una broma, de mal gust.
  • Ell i en Jordi, quines dues ànimes més grans.
  • Ahora le voy a echar de menos. Aunque estará para mí, en mi memoria, en mi corazón.
  • Era un gran tipo, se hacía querer. ¡Qué tristeza!
  • Estoy sobrecogida... buen viaje... Te echaré de menos.
  • ¡Cómo lo siento! Descansa en paz, Mini.
  • Madre mía!! Descansa en paz...   
  • Molt mala notícia. Sé que era bona gent. Descansi en pau.
  • DEP. Animis s la familia!!
  • No som res, tot l'hem de fer aquest viatge, més enllà hi ha d'haver quelcom
  • Joder, Mini. Que la tierra te sea leve.
  • Allá donde estés, les vas a pulir al Scalextric. Hasta la vista amigo.
  • Buen viaje, nos volveremos a ver... prepara una barra L'Astrolabi allí donde vayas y manten la nevera fría.
  • Espero que esté camino de un lugar mucho mejor.
  • Mini, buen viaje y espero poderte invitar y en condiciones, cuando nos volvamos a cruzar.
  • Ahora surca los mares con tus Playmobil y nuestras canciones. No te olvidaré jamás. Te lloro y te río. 
  • Algo se nos murió a todos hace años con el cierre del Astrolabi y ahora nos ha rematado, Mini. DEP. Buen viaje.
  • No hay derecho, te fuiste al cielo a montar una farra con Pau, confiesalo!!
  • Nos volveremos a ver... seguro. Todavía me cuesta creer que no estés aquí.
  • Caram quin greu... DEP Mini.
  • Em sap molt greu, una gran persona.
  • Osti, quin greu. El meu condol a la família i amics. DEP.
  • Ostia... D.E.P.
  • Ho sento moltíssim!! Adéu amic.
  • Ha muerto Mini, joder... mierda de noticia. 
  • Bon dia amic. Esta mañana has partido hacia el infinito. 
  • En "Mini" ha començat un viatge que tots farem.
  • Ho sento molt Miquel. No és just. Molts ànims. Una abraçada.
  • No fotis !!!! Què ha passat???? Joderrrrr
  • Espero que volvamos a coincidir muchas veces... Mil besos allá donde estés.
  • Gràcies Mini, et recordarem sempre, perquè a la gent bona no se la pot oblidar mai.
  • La vida y sus caprichos insobornables.
  • Vuela alto y vuela libre.
  • DEP una auténtica pena.
  • En quin món vivim? Mini, allà on siguis, tothom t'estimarà.
  • Sé que la vida es así, pero joder...
  • Oh... este año está siendo especialmente cruel... ¡Un abrazo fuerte!
  •  Rest in piece
  • Dura pérdida
  • Buen viaje bribón, cuídanos!
Tingues cura de tots nosaltres! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Joan, Jn 11,1-16?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 1 de juliol del 2020

El bé i el mal

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"stop doing wrong and start doing right"
"If you really want to live, you must stop doing wrong and start doing right. I, the Lord God All-Powerful, will then be on your side, just as you claim I am. Choose good instead of evil! See that justice is done. Maybe I, the Lord All-Powerful, will be kind to what's left of your people."

El text d'avui correspon al llibre del profeta Amós, de l'Antic Testament, aquella part de la Bíblia cristiana que compartim amb els fidels jueus. I és interessant veure com avança la creença en Déu amb la vinguda del Crist. La traducció del text és aquesta: "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals; potser llavors el Senyor, Déu de l'univers, s'apiadarà dels supervivents de Josep.".  Fixem-nos-hi bé, ja al s. VIII aC hi havia gent que cercava i proposava una vida de bé davant del mal que també hi existia, com ara.

Anem per parts. El text és una crida a la recerca del bé i a allunyar-se del mal, "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure", sentiment que mou a moltes persones, no només les fidels cristianes o jueves; al meu parer la recerca del bé i la felicitat està en el cor de les persones. L'altre cosa són les situacions que ens anem trobant a la vida i com les gestionem en fer les nostres opcions. 

Segon punt: el text que marca l'Església per a ser llegir avui dimecres 1 de juliol és Am 5,14-15.21-24, saltant-se els versets 16 a 20 que diuen el següent: "Això diu el Senyor, Déu sobirà: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d'ofici. Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor. El dia del Senyor Ai dels qui anhelen el dia del Senyor! Què n'espereu, d'aquell dia? Serà un dia de fosca i no de llum. Serà com l'home que fuig d'un lleó i es troba amb un ós; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor? Serà un dia de tenebres, sense gens de claror.". Com es pot veure les línies suprimides tenen el caire d'advertència, arribant a fer por, totalment diferent a l'anterior. Censura dirà algú, selecció dirà algú altre. El que està clar és que l'equip selector dels textos litúrgics ha optat per reforçar els versets 14,15, 21, 22, 23 i 24. En una comprensió simplificada del que és el cristianisme ja em sembla bé, però per a aquells que volen aprofundir en els textos és bo llegir el text sencer i pregar amb el que hi ha i amb el que s'hi suprimeix. 

Tercera idea: el be i el mal són idees genèriques que poden encabir diferents concrecions. Per un infant el bé és esperar a que el semàfor es posi verd i el mal, saltar-se'l, en canvi la filosofia, l'ètica amplien la reflexió fins el punt que deixar morir a una persona podria ser un bé menor si és per salvar-ne moltes altres. El que de vegades alguns polítics han anomenat "danys col·laterals". 

En un curs en línia que he fet aquests mesos de confinament l'animador ens feia la següent reflexió: no heu pensat que sempre són els altres els que fan les coses dolentes, els qui s'equivoquen, els qui ataquen... i tu qui les fas bé i tens sempre la raó? no pensaran els altres també el mateix? No serà que entre el bé i el mal hi ha tot un ventall de matisos? que ningú no te mai la raó absoluta? Que no hi ha només dues direccions? 

A part de l'opció pressa cada moment, també són importants les motivacions que ens duen a prendre-la. Invitació a la reflexió personal, a mirar-se cadascú a ell mateix. I ja per acabar, un desig...

Cerca el bé,els altres també ho fan 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text del profeta Amós 5,14-24?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 28 de juny del 2020

Pere i Pau, Pau i Pere

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"intentava d'unir-se als deixebles"
Sant Pere i Sant Pau, de El Greco, quadre del Museu Nacional d'Art de Catalunya
"Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols... Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor."

Trobo en el diccionari Denzinger (Enchiridion symbolorum, definitionum et declarationum de rebus fidei et morum) la següent aportació d'un decret del Sant Ofici, de data 24 de enero de 1647, amb el papa Inocenci X (1644-1655), entorn el paper suprem del pontífex com a cap de l'Església:  
El Santísimo... censuró y declaró herética la siguiente proposición: “San Pedro y San Pablo son dos principes de la Iglesia que constituyen uno solo”, o: “Son dos corifeos y guías supremos de la Iglesia Católica, unidos entre sí por suma unidad”, o: “son la doble cabeza de la Iglesia que divinísimamente se fundieron en una sola”, o: “son dos sumos pastores y presidentes de la Iglesia, que constituyen una cabeza única”, explicada de modo que ponga omnímoda igualdad entre San Pedro y San Pablo sin subordinación ni sumisión de San Pablo a San Pedro en la potestad suprema y régimen de la Iglesia universal.
La primera afirmació ja duu a cert qüestionament, "El Santísimo... censuró y declaró herética la siguiente porposición". No és de rebut pensar que Déu va censurar i declarar res al respecte. Qui va censurar alguna cosa, si de cas, va l'Església del moment, s. XVII. Cal recordar la situació del papat en aquelles èpoques, lluitant sovint contra el poder dels estats europeus: Espanya, Portugal, França... No oblidem que Inocenci X era descendent de la família Borgia. 

No és del meu interès defensar o atacar res. Només recordar la importància de tots dos apòstols, Pere i Pau, Pau i Pere, no només en la història de la Església si no en la transmissió del missatge, de la bona nova del regne de Déu, aquell que Jesús va anunciar i que el Crist ens va ajudar a creure: tot és possible, confiança i endavant!  No sóc ningú per tancar portes als altres. 

Totes som fills de Déu, som necessàries! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols 9,26-31?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi