Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Advent i Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Advent i Nadal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de gener del 2020

Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"those people don't have any excuse"
"From heaven God shows how angry he is with all the wicked and evil things that sinful people do to crush the truth. They know everything that can be known about God, because God has shown it all to them. That's why those people don't have any excuse."

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la del passat 8/01/2020 amb el títol "Davant la realitat, acceptar-la i nombrar-la". Si aquella era un agraïment al bisbe de Tarragona, Joan Planellas, per la seva reflexió sobre la família, fent esment del que és evident, els diferents tipus de família que existeixen avui en dia, aquesta vol ser una crítica a com ha estat utilitzat el do de la paraula per amagar part de la història.

I ho faig amb un exemple d'ara fa ben poques setmanes, fent referència a l'article "L'Escola Joan XXIII, 50 anys fructificant des de Bonavista" signat per Joan Boronat i que repassa la història del centre educatiu de la diòcesi a la revista Catalunya Cristiana en el seu número 2097 de 25/11/2019, però també publicat en d'altres mitjans com ara lavozdeponiente el 12/11/2019.

Com es pot llegir en l'article és un do pel barri de Bonavista, per a les ciutats de Taragona i les de rodalies i també per a la diòcesi, l'existència d'aquest centre educatiu i els seus 50 anys d'història que ara celebren. Gràcies per aquestes grans fites que segur que han tocat la vida de moltes persones, com l'exemple de la professora prejubilada, Natalia Pacheco.

Però on s'hi amaga part de la informació és en el període a partir de l'any 1991, quan el text posa en paraules de la professora Pacheco el següent, "l'any 1969 es va inaugurar el Centre de Formació Professional Joan XXIII, amb don Faustino Arnal de director, que el 1992 es va fusionar amb les escoles de primària Mare de Déu de Lourdes. En anys successius el centre es va anar ampliant amb nous edificis per a primària, d'educació infantil, remodelació del pavelló poliesportiu i l'edifici dels estudis postobligatoris". No sé si l'oblit és de Pacheco, del periodista Boronat, de la direcció de Catalunya Cristiana o de l'entitat Grup d'Escoles Diocesanes de Tarragona, però torna a ser un nou exemple del que l'Església no hauria de ser. 

Com a mínim, la pàgina web del centre, en el seu apartat d'història (enllaç) no amaga aquesta realitat dels 25 anys a partir del 1991, tot i que la resumeix en una molt breu frase, "L’any 1991 un grup de Germans Maristes accepta col.laborar amb l’escola. El 1992 es fusionen les escoles de Primària de Lourdes i de Formació professional de Joan XXIII, passant a anomenar-se ESCOLA JOAN XXIII."

Per concloure, el text que encapçala l'entrada es de la carta de Sant Pau als Romans i fa una crítica a aquells que amaguen la veritat tot i haver-la conegut a partir del que Déu els ha mostrat. En la seva versió en català diu així: "Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions. Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. Per això no tenen excusa".

Part de la jerarquia de l'Església, 
quin mal exemple ens dones sovint!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Lc 19,45-48?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 8 de gener del 2020

Davant la realitat, acceptar-la i nombrar-la

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"The Word became a human being"
"In the beginning was the one who is called the Word. The Word was with God and was truly God. From the very beginning the Word was with God...The Word became a human being and lived here with us."

Tot i que el text d'avui, l'inici de l'evangeli de Joan, ja l'he tractat en diverses Entrades del Bloc anteriorment (veure "Evangeli de Joan. El que cal saber" de 4/05/2016, "Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació" de 1/04/2018 o "TFG: Alliberament de la persona, 4" de 5/01/2019) en aparèixer a la litúrgia ara fa uns dies, m'ha fet pensar en la importància de la Paraula i de la paraula.

Com llegim al text, la Paraula és el Fill de Déu, Jesús el Crist (v.14), que es feu home en les versions espanyola, "Aquel que es la Palabra se hizo hombre" i catalana "El qui és la Paraula s'ha fet home", però en canvi es va fer ésser humà en la versió anglesa "The Word became a human being" i es va fer carn en la vietnamita, "Ngôi Lời đã trở nên xác thịt". Interessant, novament, el poder de les paraules humanes i les seves traduccions. Tant se val, la Paraula es va fer com nosaltres, i aquest nosaltres som tots, sense excloure ningú. I ningú vol dir ningú.

En canvi la paraula, en minúscula, és l'eina principal de comunicació de l'ésser humà, característica aquesta que ens diferencia de la resta d'éssers vius. I la paraula té un enorme poder per crear i destruir, per nombrar i per callar. I és en aquest context en el que presento aquesta Entrada d'avui i la propera "Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la" del dia 11/01/2020.

M'alegro de la reflexió publicada pel arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas a  amb el títol "Família, avui" en el diari la republicacheca el passat 29/12/2019, doncs en parla francament i sense de les noves realitats de família, incloent-hi aquelles altres tantes vegades silenciades per l'Església. Pel seu interès, el transcric íntegrament: 
En el marc de les festes de Nadal, la festa de la Sagrada Família és un do de Déu que ens convida a assemblar-nos a la família de Natzaret per tal de poder-nos emmirallar en el seu testimoniatge i, d’aquesta manera, retrobar la grandesa de la vida familiar. 
Les famílies són objecte d’una gran esperança en tothom, però avui, al mateix temps, esdevenen molt fràgils. Les condicions econòmiques són complicades. El treball lluny dispersa sovint les famílies. L’atur desmoralitza els joves i desestabilitza les llars. Les mentalitats evolucionen. Hi ha noves relacions en el si de la família, a banda del nou lloc de la dona en la família i en la societat. Però també hi ha la por al compromís de la durada per a tota la vida, el culte de «tot ha de ser de seguida», la por a la renúncia i a l’esperit de sacrifici per l’altre… Tot això últim arruïna la família, mina la fidelitat i amplifica els conflictes entre generacions. ¿Quants pares no es desesperen en veure els seus fills esdevenir fills i filles «pròdigs», com el de l’Evangeli? ¿Quants joves no estan mancats de llars sòlides i radiants que els facin venir ganes d’assemblar-s’hi? ¿Quants infants, esquinçats entre els seus pares separats, es troben mancats de la seguretat afectiva tan necessària per a l’equilibri de la persona?
El record de la família de Natzaret, la família de Jesús, esdevé un repte per al nostre temps, en què tantes famílies es trenquen, o tants joves han decidit de viure simplement en parella perquè veuen en el matrimoni tan sols una convenció burgesa o l’oficialització de l’egoisme entre dues persones.
El record de la família de Jesús demana, en canvi, posar en el centre l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i exigència. Això suposa una actitud alhora respectuosa i crítica. No hi ha cap realització familiar perfecta del tot. Cal subratllar que l’Evangeli no condemna mai, sinó que assumeix, impulsa i corregeix, per tal de fer créixer en l’únic Esperit. És així com l’Evangeli «salva» no sols les persones sinó també els grups humans, i especialment aquest bàsic que és la família.
«Concediu-nos d’imitar sempre els exemples de la Sagrada Família», resem en una de les pregàries del Missal Romà de la festa d’avui. No, naturalment, en les seves mateixes formes i estructures, però sí en el seu Esperit: el de l’amor, el servei, la generositat i la recerca del bé de tots. Per tant, el record de la família de Natzaret és una invitació a veure la nostra pròpia família a la llum de l’experiència familiar del mateix Jesús. És també una invitació a no reduir la vida de família als problemes de la parella, sinó a obrir-la a la comunió amb Déu, de manera que la família esdevingui un signe lluminós i transparent del diàleg entre Déu i els homes.
Gràcies bisbe Joan per fer-nos adonar de la fragilitat de la família en el context actual (economia, atur, globalització...), gràcies també per recordar-nos que, com a cristians el model de la família de Natzaret  és un regal de Déu, però gràcies també per nombrar i donar l'espai que Déu i la Paraula mai no han negat a tantes i tantes persones que també formen famílies. 

I, per una altra banda, també vull recomanar la lectura del número 3159 de la revista religiosa Vida Nueva amb un especial titulat yo Laic@.

Accepta el món com és, 
com la Paraula t'accepta! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,1-18?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 5 de gener del 2020

Veure, mirar i conviure

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Come and see!"
"When Jesus turned and saw them, he asked, “What do you want?” They answered, “Where do you live?” Jesus replied, “Come and see!” It was already about four o'clock in the afternoon when they went with him and saw where he lived. So they stayed on for the rest of the day."

El text amb el que comença aquesta primera entrada de l'any 2020 és també una de les primeres accions de Jesús amb la crida als primers deixebles, en aquest cas Andreu i un altre al que no se li posa nom en el text. El tercer seria el germà d'Andreu, Simó, qui seria rebatejat com a Pere (v.42), el primer pontífex segons la Bíblia i la tradició. 

Em sembla interessant remarcar diversos punts del text: El primer, aquests dos primers deixebles de Jesús estaven en procés de recerca: eren deixebles de Joan Baptista, "L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles" (v.35) i en veure passar Jesús el van seguir amb curiositat "van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien" (vv.37-38), arribant a preguntar-lo "on t'estàs?" (v.38), per tant, tres senyals d'aquest seu procés de recerca.

Segon, davant de la invitació del Senyor a seguir-lo, "--Veniu i ho veureu" (v.38) ells el segueixen i s'hi estan tot el dia. És a dir, primer el veuen passar (VEURE), segon, fixen la seva atenció en ell (MIRAR) i finalment acaben passant amb ell la resta del dia (CONVIURE). A partir d'aquest moment, passen a formar part del seu grup i van en recerca d'altres. En d'altres trobem que després del procés d'apropar-s'hi, es rebutja el seguiment de Jesús, per exemple en el cas del jove ric (cfr. Mc 10,17-30).

Aplicant l'anterior ja a la vida actual, m'adono com moltes vegades veiem els altres sense mirar gaire ni apropar-nos. I a partir d'aquesta visió pobra, supèrflua i sovint mancada d'interès, ens atrevim a jutjar i a etiquetar: blanc o negre, home o dona, hetero o homo, bo o dolent, just o pecador, amic o enemic, pare o mare,  alt o baix, llest o ximple, esquerrà o dretà... (el que pot arribar a fer mal a l'altre, a l'observat) o envegem (el que ens fa mal a nosaltres mateixos). Entre els infants i el jovent, persones en creixement i en recerca de la seva pròpia identitat, i dins les xarxes socials, aquest fet es dóna en massa ocasions.

I el cert és que si fem una passa més i en comptes de només veure ens atrevim a mirar, a fixar-nos-hi una mica més, ens adonem realment que la visió inicial era ben pobre, havíem passat per alt un munt d'aspectes interessants que van més enllà i personalitzen. I si novament ens atrevim a fer una passa més i seguir la invitació a compartir, a conviure "--Veniu i ho veureu" (v. 39) arribem a conèixer l'altra, la seva personalitat més real i les seves circumstàncies.

En el film "Los dos papas" del director Fernando Meirelles a la plataforma Netflix es mostra clarament el procés que fa el cardenal Ratzinger de només veure la imatge de Bergoglio que li presenta el seu assessor, passant pel mirar-lo d'aprop quan ja és Benet XVI per acabar convivint i estimant-se tots dos quan el segon ja és Francesc.

Un altre exemple gràfic, l'infant petit quan mira el cel només veu en allò que els seus pares li diuen s'anomena Lluna una rodona il·luminada. En l'etapa d'estudis inicials, el mateix infant descobreix noves dades físiques, químiques, històriques... del que en  realitat és el satèl·lit de la nostra casa comuna, la Terra. I aquells que d'adults s'hi dediquen professionalment al món de la cosmologia i la astronàutica arriben a conviure, alguns inclús a viatjar-hi, i valorar-la en tots els seus aspectes.

I sent aquesta la primera entrada de l'any, Chúc mừng năm mới 2020!

Vine, tu també, mira'l i... ?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,35-42?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 22 de desembre del 2019

Nadal 2019: aquí i allà, així i aixà

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"¿De dónde viene entonces lo que llevas en tus entrañas?"
"Y José se levantó del saco, y llamó a María, y le dijo: ¿Qué has hecho, tú, que eres predilecta de Dios? ¿Has olvidado a tu Señor? ¿Cómo te has atrevido a envilecer tu alma, después de haber sido educada en el Santo de los Santos, y de haber recibido de manos de un ángel tu alimento?
Pero ella lloró amargamente, diciendo: Estoy pura y no he conocido varón. Y José le dijo: ¿De dónde viene entonces lo que llevas en tus entrañas? Y María repuso: Por la vida del Señor mi Dios, que no sé cómo esto ha ocurrido."

Es temps de Nadal, temps de celebracions, però de quin tipus de celebracions? litúrgiques? de família? obres de caritat, donatius, la Marató de TV3...? concerts de cap d'any o discoteques? àpats copiosos? compres i regals? joguines? perfums? tecnologia? trobades d'amics? llargs viatges en busca de la calor? de Reis Mags o el Pare Noel? de caganer? 

El text que he escollit correspon als versets 2 i 3 del capítol XII del proto evangeli de Sant Jaume, un dels evangelis apòcrifs, no acceptats per l'Església. A algú el pot sorprendre aquest text, bé per diferent, bé per desconcertant. Però pensant fredament... sembla versemblant l'escena, oi? I no és incompatible amb el que ens expliquen els capítols 1-2 de l'evangeli de Lluc.

El meu interès, fer-nos conscients que la vida real és molt més variada que allò que veiem pels nostres propis ulls, d'allò que està escrit a la història, d'allò que marquen les lleis, d'allò que és usual en quantitat, d'allò que jo hi visc en la meva cultura... el món es molt més. 

El nadal, com és el teu?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Apòcrif de Sant Jaume?

- Versión española, anar-hi

dimarts, 3 de desembre del 2019

Evangeli, tradició i vida: litúrgia (1)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"What does all of this mean?"
"What does all of this mean? It means that the Gentiles were not trying to be acceptable to God, but they found that he would accept them if they had faith."

En aquest passatge de la carta als Romans Pau es mostra com els primers cristians també es preguntaven sobre la bona nova, l'evangeli... què volia dir tot allò que havia passat durant la Pasqua de l'any 33? Vist en perspectiva, aquells 3 anys de vida pública de Jesús pels camins, la seva mort en creu i el miracle -encara no entès per molts- de la resurrecció? I això dels gentils que també podien salvar-se, sense ser ni complir els preceptes jueus? 

Amb aquesta reflexió oberta enceto una sèrie d'entrades d'aquest Bloc amb la mateixa temàtica, la tradició i la vida. El món canvia, el cristianisme s'estén arreu del món i les cultures, l'Església es va adaptant com pot i la fe... la teva fe? 

I la primera reflexió la faig a partir de la notícia "La validesa de la guitarra en la litúrgia" del 28/11/2019 que llegeixo al portal Catalunya Religió (enllaç), que comença d'aquesta manera: 
"(Jordi Llisterri-CR)  Els liturgistes mai han estat gaire partidaris de les guitarres a la missa. Tampoc ho era el pare Gregori Estrada, un dels grans compositors litúrgics de Montserrat. Però dins de la seva extensa obra el pare Gregori va compondre quatre salms responsorials per a guitarra que havien quedat en oblit. Aquest dimecres s’han recuperat i cantat de nou en la presentació del llibre Quatre salms responsorials que s’ha fet a la parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona.
L’abat Josep Maria Soler ha explicat que aquests salms mostren com “la guitarra pot ser un instrument litúrgic vàlid amb qualitat”. Com han comprovat els assistents, el seu so acompanyant el text del salms és “com una nova cítara de l’antic Israel”, que acompanyava les lectures dels textos sagrats. Recuperar aquesta formula és una aposta “especial i atrevida”."
I davant d'això i amb una àmplia visió del que és la vida de les persones cristianes a diversos països d'arreu del món, jo em pregunto... i els tambors o altres instruments no tan virtuosos com els violins o l'orgue? No sonen bé a les oïdes del Senyor? 

I les ofrenes de sacs d'arròs, fruites exòtiques o animals? No són dignes representants del treball dels homes i les dones vàlides que oferim com a present i agraïment al Déu que ens ho dóna tot? 

I les esglésies de fusta, adob i xapa sense grans vitralls plens d'imatges de sants i alguna santa? Pot ser no són dignes per a Déu? No són casa del Senyor?

I la separació d'homes en un costa i dones a l'altra durant les celebracions? Ho fan malament on ho fan així o ho fem malament allà on ens barregem tots i totes. Déu veu millor ens separem per sexes o ens seiem amb els familiars i les amistats més properes? 
  
I els bancs de taulons de fusta? les cadires de plàstic multicolors? I els vestits? pantaló llarg, pantaló curt, cabell a la vista o tapat? Les mantellines abans eren obligatòries a casa nostra, potser Déu ara ja no les vol?

Hi ha la dita "Voler posar portes al camp" que és el que la litúrgia sembla intentar fer. D'acord que uns paràmetres bàsics ha d'haver, però en un món cada vegada més petit, un món en el que ja no es viu en països o continents independents, en que es viatja, es veu i se sap com es fa aquí i com es fa allà, cal ser-ne conscients i mirar de simplificar i mirar més enllà. Preguntar-se, què vol dir això?

Com és la teva litúrgia? 
I el teu Evangeli? I la teva vida?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Romans 9,30-33?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 4 de juliol del 2019

TFG: Alliberament de la persona, 7

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. La darrera entrada d'aquesta sèrie va ser la de 19 de gener d'aquest 2019.

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 6. La verdad liberadora de Jesucristo.
Jesús dijo a los judíos que habían creído en él: –Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres. Yo hablo de lo que el Padre me ha mostrado, y vosotros hacéis lo que vuestro padre os ha dicho. (Jn 8,31-32.38) 
Si hablo las lenguas de los hombres, y aun las de los ángeles, pero no tengo amor, no soy más que un metal que resuena o un platillo que retiñe. Y si tengo el don de profecía, y entiendo los designios secretos de Dios, y sé todas las cosas; y si tengo la fe necesaria para mover montañas, pero no tengo amor, no soy nada. Y si reparto entre los pobres cuanto poseo, y aun si entrego mi cuerpo para tener de qué enorgullecerme, pero no tengo amor, de nada me sirve. (1Cor 13,1-3)
Incluye este apartado una presentación personal de la que considero que es la Verdad de Jesucristo para mí.

dissabte, 19 de gener del 2019

TFG: Alliberament de la persona, 6

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. 

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 5. Cadenas a las personas.
“En la civilización del capitalismo salvaje, el derecho de propiedad es más importante que el derecho a la vida.” (Eduardo Galeano)
“El hombre Marlboro” (campaña publicitaria de Philip Morris, 1949)
“Yo soy aquel negrito del África tropical” (anuncio publicitario, Cola Cao, 1955) 
“Es lógico que el muchacho rechace la paternidad y te abandone. Hay que aceptarlo sin traumas ni histerismos.” (respuesta de Elena Francis, 1977 aprox.)
“Just do it” (eslogan de Nike, ropa y zapatillas deportivas, 1988)
“Mi marido me pega, lo normal” (chiste del dúo humorístico Martes y Trece, 1991)
“El efecto AXE” (eslogan de Unilever, para su desodorante masculino, 1999)
 “No se puede solucionar este flagelo [el SIDA] distribuyendo preservativos; al contrario, aumentan el problema”  (entrevista Benedicto XIV, 2009)
“Brunéi impone la muerte por lapidación para gais y adúlteros. El sultanato sigue implantando la sharía pese a las críticas internacionales” (noticia, abril 2019)

dissabte, 12 de gener del 2019

TFG: Alliberament de la persona, 5

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. 

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 4. El don y el misterio que es la Iglesia.
¡Gente de la Escritura! ¡No exageréis en vuestra religión! ¡No digáis de Dios sino la verdad: Que el Ungido, Jesús, hijo de María, es solamente el enviado de Dios y Su Palabra, que Él ha comunicado a María, y un espíritu que procede de Él! ¡Creed, pues, en Dios y en Sus enviados! ¡No digáis ‘Tres'! ¡Basta ya, será mejor para vosotros! Dios es sólo un Dios Uno. ¡Gloria a Él! Tener un hijo... Suyo es lo que está en los cielos y en la tierra... ¡Dios basta como protector! (Corán 4,171)

dijous, 10 de gener del 2019

Aquests han estat els nostres Nadals!

"que vol dir «Déu amb nosaltres»"
"Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres»."

El passat dia 24 editava l'Entrada "Nadal 2018: Aquest és el nostre Nadal". i el dia 26 aquesta altra "Oriol Junqueras: Aquest és el seu Nadal". Continuo avui amb aquesta nova dedicada als nostres nadals, 

Aquest ha estat el Nadal vist des de la visió de múltiples persones i entitats.
Anar a les fotografies
Aquell va ser el seu Nadal, 
Aquest és el nostre Nadal


Vols llegir el text, Mt 1,18-25?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 5 de gener del 2019

TFG: Alliberament de la persona, 4

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. 

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 3. Revelación de Dios en la historia.
Aquel que es la Palabra se hizo hombre y vivió entre nosotros lleno de amor y de verdad. Y hemos visto su gloria, la gloria que como Hijo único recibió del Padre… De sus grandes riquezas, todos hemos recibido bendición tras bendición. Porque la ley fue dada por medio de Moisés, pero el amor y la verdad se han hecho realidad por medio de Jesucristo. Nadie ha visto jamás a Dios; el Hijo único, que es Dios y que vive en íntima comunión con el Padre, nos lo ha dado a conocer. (Jn 1,14.16-18).

dijous, 3 de gener del 2019

Lay Cha (Pare Nostre)

"Ell els digué" 
"Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: --Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué:"

Canvi de paradigma. Castellà, català, anglès, guaraní, francès i ara... vietnamita. 
Lạy Cha chúng con ở trên trời,  
Chúng con nguyện danh Cha cả sáng, nước
Cha trị đến
Ý cha thể hiện dưới đất cũng như trên trời
Xin Cha cho chúng con lương thực hằng ngày và tha nợ chúng con
Như chúng con cũng tha kẻ có nợ chúng con.
Xin chớ để chúng con sa chước cám dỗ,
Nhưng cứu chúng con khỏi sự dữ. 
Amen
A l'Entrada "Jesús i la trobada amb Déu" de data 2 d'octubre de 2017 ja vaig tractar aquesta temàtica des de la versió de l'evangeli de Lluc. Res més a dir. En aquest període aquest Bloc sembla alentir-se, però no el cap, el pensament del seu autor. Properament agafarem velocitat novament. 

Aturar-se, alentir-se,
pot anar bé per ressorgir més fortament


Vols llegir el text, Lc 11, 1-13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 1 de gener del 2019

En començar el 2019: un desig

Un desig en forma d'imatge. Que cadascú trobi la seva pròpia llibertat,

En consonància amb la situació actual que sembla que albira el nou any, però també en consonància amb tota la feina reflexiva que he estat desenvolupant al voltant del meu treball de Final de Grau de Ciències Religioses "La veritat que ens fa lliures" (Jn 8,32).

Pots cercar el treball al que faig referència a partir de l'Entrada "TFG: Alliberament de la persona, 1" de data 15 de desembre passat, i següents.

dissabte, 29 de desembre del 2018

TFG: Alliberament de la persona, 3

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. 

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 2. El don de Dios que es la persona.
“Entonces Dios el Señor formó al hombre, de la tierra misma, sopló en su nariz y le dio vida. Así el hombre comenzó a vivir… Entonces Dios el Señor hizo caer al hombre en un sueño profundo y, mientras dormía, le sacó una de las costillas y le cerró otra vez la carne. De esa costilla, Dios el Señor hizo una mujer, y se la presentó al hombre, que al verla dijo: «¡Esta sí que es de mi propia carne y de mis propios huesos! Se va a llamar ‘mujer’, porque Dios la sacó del hombre.»” (Gn 2,21-23).

dimecres, 26 de desembre del 2018

Oriol Junqueras: Aquest és el seu Nadal

"Glòria a Déu en el cel i, a la terra, pau als homes que Ell estima" 
"A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum."

El text d'avui dóna continuïtat al del dia 24 del mateix evangeli de Lluc. I el comentari el text de l'Oriol Junqueras al voltant del Nadal, "Pastors, Jesús, Espiritualitat, Teologia". Ell és ex alcalde de Sant Vicenç dels Horts, president d'ERC, ex vice president del Govern de la Generalitat, actualment empresonat a Lledoners i a espera de judici. Però sobre tot, laic compromès.   

L’Antic  Testament va posar per escrit tradicions orals, que havien sorgit molts segles abans. I això permet resseguir, en un sol text, l’evolució de determinats conceptes i idees al llarg del temps.
Posem-ne un exemple. En el Gènesi, que reflecteix les interpretacions més antigues de la tradició jueva, els pastors encarnen els valors més positius i favorables, perquè, quan es construeix aquella primera història fundacional, el poble jueu era un poble nòmada dedicat a pasturar els seus ramats. Així, doncs, no és estrany que Abel sigui pastor i Caín, agricultor (Gn 4,2). I, encara que dins del mateix Gènesi, ja s’assenyalen algunes mancances dels pastors (Gn 13,7; 26,20; 46,34), el rei David havia identificat a Déu amb un pastor, en afirmar que “El senyor és el meu pastor” (Sl 23,1).
En temps de Jesús, en canvi, tot havia canviat. Les classes dirigents d’Israel consideraven els pastors com uns marginats socials, que vivien gairebé com a delinqüents. I, en aquest sentit, en el llibre de Jeremies s’afirma que “Molts pastors han devastat la meva vinya, han trepitjat el meu camp. Han convertit el meu camp predilecte en un desert desolat, deplorable (Jr 12,10-11). I, en la tradició talmúdica s’afirma que els pares no han d’ensenyar als seus fills la feina de pastor “perquè és una feina de lladres”.
En aquest context, que l’Àngel del Senyor esculli els pastors per anunciar el naixement del Jesús resulta sorprenent... revolucionari. La descripció que en fa l’Evangeli de Lluc no és pas la crònica d’un esdeveniment, sinó un missatge teològic profundament transformador. Els que es dirigeixen a Betlem no són les autoritats civils o eclesiàstiques, ni els rics o els savis... sinó els marginats de la societat.
I “l’Àngel del Senyor” no els exigeix ni penediments, ni sacrificis, ni penitències, ni propòsits d’esmena... sinó que els anuncia simplement l’Amor de Déu. Un amor gratuït i incommensurable. Un amor que no premia els mèrits dels creients, sinó que sacia les necessitats dels pecadors.
El Déu de Lluc és el Déu de la misericòrdia. Els pastors reben amb temor l’Àngel del Senyor (Lc 2,9), però la glòria del Senyor els omple de llum i l’Àngel els tranquil·litza exclamant “No tingueu por!” (Lc 2,10). Des dels primers versicles de l’Evangeli, doncs, queda clar que Déu no pretén fer por, sinó alliberar-nos de la por.
Per tot plegat és més correcte la versió “Glòria a Déu en el cel i, a la terra, pau als homes que Ell estima” (Lc 2,14), que no pas la traducció al llatí que ha donat origen al “Glòria a Déu en el cel i, a la terra, pau als homes de bona voluntat”, perquè “premiar” “als homes de bona voluntat” reintrodueix el concepte de mèrit que Lluc havia substituït per la idea de la misericòrdia “regalada” “als homes que Ell estima”.
Des de les primeríssimes escenes del seu Evangeli, Lluc anuncia el missatge revolucionari que Jesús ensenyarà, més en els seus actes que en les seves paraules, durant la seva predicació futura, quan el lloc dels pastors serà ocupat per tots els altres “marginats” de la societat jueva de la seva època.
Així, Jesús no dubtarà a curar els leprosos o a demanar que Leví, el cobrador d’impostos i col·laboracionista amb els enemics d’Israel, es converteixi en un dels seus dotze apòstols i en un dels seus quatre evangelistes, conegut com a Mateu.
En resum, Jesús estén la mà a tots els marginats i els impurs de la societat... pastors, leprosos, cobradors d’impostos (publicans), prostitutes, legionaris romans... I, en canvi, quan visita el poble del seu pare, Natzaret, en el cor de Galilea, els seus veïns (els amics de la seva família) intenten assassinar-lo, perquè rebutgen el seu discurs acollidor i inclusiu. Vegem-ho.
Jesús arriba a Natzaret en dissabte, dia sagrat dels jueus, i va directament a la sinagoga, on la majoria dels veïns celebren aquella festivitat setmanal.
Allà, sense que ningú el convidi a fer-ho, s’alça per participar en la lectura. Segons el cicle litúrgic triennal, toca llegir un passatge molt concret del llibre d’Isaïes. Ell, però el descarta i n’escull un altre molt especial... aquell que els galileus més puristes desitjaven més de sentir en boca del seu esperat Messies:
“L’Esperit del Senyor és a sobre meu; per això m’ha consagrat amb la unció i m’ha enviat a portar als pobres el feliç anunci, a proclamar als presos l’alliberament i als cecs la vista, a portar la llibertat als oprimits”. (Lc 4,18)
En aquest punt de la lectura, només faltaven dos versets per confirmar que Jesús era definitivament el Messies:
“A proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia de la venjança del nostre Déu” (Is 61,2)
Jesús, però, només va llegir el primer d’aquests dos versets i va interrompre la lectura. Potser, durant uns instants, els galileus més entusiastes van pensar que es tractava d’una pausa emfàtica, però no era una pausa. Era el final. Jesús no va voler llegir el darrer versicle referent a la venjança de Déu, senzillament perquè no hi estava d’acord.
Jesús va enrotllar el text i es va asseure amb la mateixa actitud que ho fa un mestre, quan es disposa a ensenyar als seus deixebles. Els galileus que l’escoltaven, veïns i amics del seu pare Josep, estaven indignats.
Jesús és perfectament conscient de l’enorme tensió de l’ambient. Però ell no parla i actua amb la voluntat d’agradar, sinó de ser útil. No té vocació de diplomàtic, sinó de mestre. No vol alimentar els prejudicis dels seus compatriotes, sinó ajudar-los a entendre que no eren un poble escollit, perquè totes les persones i tots els pobles són iguals.
Jesús els explica que no són el poble escollit, senzillament perquè Déu no prefereix a cap poble per sobre dels altres, doncs el seu és un amor universal.
Jesús pregunta quina va ser la primera persona que va rebre l’ajuda del Senyor després de 42 mesos de sequera... i l’auditori coneix perfectament la resposta. No va ser pas un israelià, sinó una pagana, Sarepta de Sidó, tal com s’explica al Primer Llibre dels Reis (1 Re 17-18).
Sense esperar la resposta que tothom ja sap, Jesús continua...
“En temps del profeta Eliseu, a Israel, hi havia molts leprosos...”. I no necessita dir res més, perquè sap que tothom sap com acaba aquesta història recollida al Segon Llibre dels Reis (2 Re 5,20-27), en què el profeta va curar a Naaman, comandant arameu d’un exèrcit enemic d’Israel, i, en canvi, havia contagiat la malaltia a un israelià, Guihezí, per castigar-ne la seva cobdícia.
Tot plegat havia anat massa enllà i tots els presents a la sinagoga (inclosos els parents de Jesús) van esclatar. I Lluc ho explica en els següents termes:
“Al sentir aquelles coses, tots els presents a la sinagoga es van omplir d’ira, es van aixecar, el van fer fora de la ciutat i el van conduir fins al cim de la muntanya on estava situada la seva ciutat, per llançar-lo daltabaix del precipici” (Lc 4,28-29).
En aquella ocasió, va aconseguir evitar l’acció d’aquells que el volien assassinar. Però aquell episodi anunciava el que acabaria passant algun temps després a Jerusalem amb la seva crucifixió.
No tornarà mai més a Natzaret. I comprovarà en diverses ocasions que moltes persones responen amb odi, quan consideren que l’amor posa en risc els seus privilegis reals o ficticis.

Sovint aquells que se suposa que estan integrats en una societat acusen d’apocalíptics la resta, amb l’objectiu d’impedir que s’integrin. Però, precisament, les societats han d’integrar els seus exclosos (els ‘descartados’, que diu el Papa Francesc) i denunciar que els veritables apocalíptics no són els exclosos, sinó els que exclouen.

Entendre el que són els temps, 
entendre la vida.


Vols llegir el text, Lc 2,8-16?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.