dimarts, 29 de setembre del 2015

Pensament social cristià i doctrina Social de l'Església

El cristianisme és una religió amb 20 segles d'història, al llarg dels quals ha pautat la vida de milions de persones que han volgut seguir l'exemple de Jesús de Natzaret, aquell jueu del segle I que va revolucionar la seva societat en enfrontar-se a les classes dirigents i als esquemes establerts defensant la vida de les persones, sobre tot d'aquelles més vulnerables, en aquells moments dones, malalts, endimoniats, pagans...

És per això que ja trobem als Evangelis multitud de referències a la realitat social, el que mostra que per a Jesús aquesta no era aliena i que en els seus actes i paraules incloïa aquesta realitat: "Jesús els cridà i els digué: --Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom." (Mt 20,25-28). 

Al llarg d'aquests 20 segles, l'església cristiana, formada per homes, cosa que no es pot oblidar, ha tingut bons i mals moments. Això és innegable. La finalitat d'aquest text és la de presentar el que són el pensament social cristià i la doctrina social de l'Església.

El pensament social cristià el forma tota la reflexió feta al llarg d'aquests 20 segles. I en dir tota és tota: des de les primeres reflexions en forma de paràboles i miracles del propi Jesús que trobem a les Escriptures, passant per les cartes paulines amb les recomanacions per a les gents de les diverses comunitats cristianes i acabant, per exemple, per les reflexions del sacerdot i teòleg guipuscoà José Antonio Pagola (enllaç) o la Fundació Lluís Espinal - Cristianisme i Justícia (enllaç).  

En canvi, pel nom de Doctrina Social de l'Església (DSE) s'entén majorment tots aquells texts de la jerarquia que s'iniciaren amb la valenta Encíclica Rerum Novarum del papa Lleó XIII de l'any 1891 que tenia per objectiu tendir ponts entre el món i l'església d'aquell moment, que es trobava profundament distanciada de la societat. Altres documents d'aquesta DSI ja els vaig enumerar a l'entrada "De la Rerum Novarum a la Laudato Si" de 21 de juliol de 2015.

La fe no és quelcom només íntim de les persones, té una vessant social, unes implicacions del cristià compromès cap els seus germans. De la mateixa manera que Déu es preocupa pel seu poble "El Senyor li digué: --He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; 8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel" (Ex 3,7-8). 

Cardenal Prefecte Müller i teòleg Jose Maria Pagola
El pensament social cristià ha influït des de sempre en la doctrina social de l'Església, ja que els diferents pontífexs han escoltat els cristians de base a través de les parròquies, de les congregacions vaticanes, dels bisbes... abans de posar-se a escriure les encícliques.

De la mateixa manera, la DSE ha fet reflexionar a milions de cristians i cristianes que volen viure l'evangeli. Aquesta doble relació implica un procés obert de reflexió a través del qual es manifesta la vitalitat de l'Església al missatge de Jesús que es va actualitzant en cada moment històric.

Un exemple de la relació entre aquestes dues realitats, no sempre fàcil, el tenim en la disputa haguda els últims anys entre la Congregació per la Doctrina de la Fe i el teòleg Pagola sobre el seu llibre "Jesús. Aproximación histórica", resolta finalment l'octubre de 2013 (enllaç).

diumenge, 27 de setembre del 2015

Democràcia: al final...1 persona, 1 vot

Avui és 27S i Catalunya celebra eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. Però aquesta vegada no són unes eleccions normals. La pròpia Catalunya, com la resta d'Espanya en són conscients. Les cancelleries d'arreu d'Europa, així com les institucions de la UE i alguns altres països d'arreu del món ens miren. Tot l'anterior no es pot negar. L'acreditació en el centre de premsa de més de 550 corresponsals d'arreu del món així ho testimonien.

Durant les últimes setmanes hem sentit intervencions públiques de molta gent coneguda i important. S'han dit coses interessants, però també coses poc pensades, amb mala fe o criticant als adversaris en comptes de defensar les pròpies idees. Per primera vegada agents de la societat civil (grans empreses, petits empresaris, famosos, científics, intel·lectuals, cantants, escriptors, esportistes...) s'han definit públicament. Uns en un sentit i uns en un altre, cadascú defensant els seus interessos, el que creu que és millor o el que sent que li diu el seu cor.


Però al final, el que compta ets tu, és ell i sóc jo... 1 persona, 1 vot 

dilluns, 21 de setembre del 2015

27S, votar per por, odi o esperança?

Utiliza el traductor de la derecha
L'actual situació política que es viu a Catalunya és molt molt interessant. Acabi com acabi, estem vivint un temps històric, m'atreviria a dir que similar al de la transició de la dècada dels 70. Si acabarà amb una segona transició espanyola o amb el naixement de una nova República de Catalunya, ningú no ho sap.

Aquesta situació actual enfronta una part de la societat catalana amb la classe política dirigent de la capital. I penso molt bé les paraules que utilitzo: "una part de la societat catalana" i "classe política dirigent de la capital". No dic Catalunya i Espanya, ni dic catalans i espanyols.  

Tot i no tenir estat, Catalunya com a nació té segles d'història. El sentiment nacionalista català i ara l'independentista, s'ha accelerat a partir de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i té com motor una gran part de la societat catalana. No és, com diuen alguns, un moviment del Sr.Mas, tot i que ell el lideri en aquest moment. Ell i CDC tan sols s'ha apuntat al carro, desconec si per evitar ser judicat per la seva gestió a les urnes, per amagar les vergonyes personals o de partit, o per convicció. Segurament una mica de cada, com ens passa a tots, no hi ha mai una única motivació. 

De l'altra banda de l'Ebre, amb qui estem enfrontats és amb la "classe política dirigent" actual, que no ha sabut fer la seva tasca, la de dirigir políticament, això és, resoldre els problemes de la gent. D'acord que ha intentat fer-ho des del punt de vista econòmic, però no ho ha fet des del punt de vista de justícia social ni de sentiment de pertinença a la nació de nacions que és l'estat espanyol. Un exemple és el fet que el rei Felip aquesta mateixa setmana hagi viatjat a els EUA per defensar la llengua i la cultura espanyola i la monarquia i, en canvi, els governs de l'estat no hagin fet res en anys per "Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones." (Preàmbul de la Constitució de 1978)

Adjunto el següent vídeo del periodista Antoni Bassas sobre l'actual situació. Em sembla ben clarificador dels dos punts de vista davant del proper 27S:


Parlant amb amics d'altres parts d'Espanya m'adono que molts no han entès el que ens passa. Intento resumir aquí algunes poques idees que em semblen importants:
  • Aquest és un problema català però també de tot l'estat. La situació actual s'ha de desencallar.
  • Els problemes cal enfrontar-los de cara, per veure com resoldre'ls. No es poden obviar.

  • Fins fa poc, la política del govern de l'estat ha estat no fer res, mirar a una altra banda.
  • I des de fa poc, quan el govern ha vist que el tema ja era un problema. les seves úniques accions han estat les de la por, les amenaces, el parlar amb líders estrangers...
  • Quan dimonis entomaran el problema i s'asseuran a parlar? 

  • I de la part catalana, prefereixo no judicar el govern ja que desconec moltes coses. Només una reflexió... quan abaixaran el to, per facilitar el diàleg?
  • Però la societat catalana no està dividida. Discrepàncies? És clar que n'hi ha, però no intueixo trencament com va dir el Sr.Aznar. Continuem parlant-nos, quedant per fer unes tapes, preocupant-nos els uns pels altres i convivint.
  • Tot i la gran crisi econòmica que vivim, des de fa anys a Catalunya hi ha persones, associacions, grups, entitats, moviments transversals que estan treballant, reflexionant, dialogant i somniant per una societat millor.   
  • El 9N de 2014, anant a votar a la consulta, vaig veure il·lusió, alegria, esperança. Confio i se que diumenge vinent, 27S de 2015, serà igual.

I un desig final: dóna la casualitat que diumenge 27S, després de votar, viatjo a Madrid on hi seré tota la setmana per feina. Tant de bo sigui una oportunitat de viure la situació des de l'altra òptica, de mirar d'entendre i de fer-nos entendre. Sigui el que sigui el que hagin dit les urnes.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Un sí més a Déu; només l'amor

Avui 19 de setembre a la ciutat d'Alacant una companya d'estudis fa els seus vots perpetus com a religiosa dins la congregació de Jesus-Maria, rjm (enllaç), fundada per Santa Claudina Thévenet.

Les tres lectures que s'han volgut seleccionar per a la celebració són una del profeta Jeremies, una altra de la primera carta de Joan i la darrera, de l'evangeli de Mateu. Concret són aquestes:
"Paraula que Jeremies va rebre del Senyor. El Senyor li digué: --Baixa a cal terrisser, que allà t'he de comunicar la meva paraula. Hi vaig anar i vaig trobar el terrisser treballant al torn. Quan la peça que tornejava li sortia esguerrada, en feia una altra tal com ell la volia. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: --Parla a la gent d'Israel: "¿Creieu que jo no sóc capaç d'obrar com aquest terrisser? Vosaltres sou a les meves mans com l'argila a les mans del terrisser." (Jer 18,1-6)
"L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit. Nosaltres donem testimoni d'allò que hem contemplat: el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món. Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell." (1 Jn 4,10-16)
"Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps." (Mt 6,31-34) 
Dels 3 textos podem extreure que som criatures fetes pel Senyor, el terrisser (cfr. Jer 18,6). Per més que ens creiem insuperables, imbatibles, un toc de realitat de la nostra feblesa, ens és bona.

L'amor que Déu ens té, com a màxima expressió on pot arribar l'amor, ens ha de fer ser conscients de la nostra capacitat d'estimar aquells que ens envolten, els germans i les germanes. No només a aquells que són dels meus, els fills, nets... En això consisteix l'amor (cfr. 1a Joan 4,10-11) .

I finalment, si som criatures del Senyor, se'ns ha donat l'existència com a criatures, si ja sap el nostre Pare de què en tenim necessitat, si se'ns ama tant... de què preocupar-nos?

dimarts, 15 de setembre del 2015

De la venjança de l'AT a l';amor del NT

Al llarg de la història, el concepte de venjança ha anat canviat. En temps antics, quan érem més propers als animals i els homes ens deixaven endur més pels instints primaris, la llei del més fort, la idea de la supervivència dels meus o l'anomenada llei de la selva era el que valia. És per això que si un i altre tenien problemes, o jo et matava a tu o tu em mataves a mi

En temps històrics més avançats (en la línia del temps, que no en la humanitat de les accions de les societats) la venjança es va imposar. Quan una tribu o un regne infringia una humiliació, destrossa o similar a un altre, la venjança no quedava només en tornar el mal comès. S'hi tornava amb escreix. Si dos pobles tenien problemes, si tu et mataves un, jo et matava deu o cent.

Una altra forma terrible que es va imposar en alguns llosc i moments va ser la provocació d'una mort lenta i dolorosa. Pensem en les crucifixions romanes o més endavant en les tortures de la Inquisició cristiana, dels japonesos o els nazis durant la II Guerra Mundial.

Llegim en diversos llocs de la Bíblia, fent referència a l'Antic Testament, l'anomenada llei del Talió, resumida en l'expressió "ull per ull, dent per dent":
  • En el codi de l'aliança, apartat de lesions corporals del llibre de l'Èxode: "Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop." (Ex, 21,23)
  • En el codi de santedat del llibre del Levític: "Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l'altre. Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà." (Lv 24,19-21)
  • En les normes dels tribunals del llibre del Deuteronomi: "No tinguis compassió del culpable: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu." (Dt 19,21)

la qual llegida des dels nostres temps actuals pot ser clarament criticada doncs duu implícita la venjança. També altres cultures com la babilònica (s. XVIII a. C.) recollien idees similars, en aquest cas en el conegut com a Codi d'Hammurabi. Però avançant de forma paral·lela a la línia del temps i de la humanització de les cultures, cal veure-la com un avenç. Aquest tipus de lleis posaven fre a la barbàrie indiscriminada. Quan tu em mates un, jo et mato un, de forma proporcional.

I que ens aporta el cristianisme? què aporta Jesús que intenten transmetre després els deixebles? En el sermó de la muntanya, quan fa referència a la venjança, les paraules de Jesús són aquestes "Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar." (Mt 5,38-42; cfr. Lc 6,29-30).

Avui en dia el codi civil i penal prova de rescabalar les víctimes o als seus familiars més directes però sense permetre la venjança personal. Els estats, des dels respectius poders judicials són els encarregats exclusius d'impartir la justícia i executar les penes imposades. Un pas més en la racionalització i la humanització de la justícia.

Amb la màxima que cal intentar ajudar el culpable en la seva reinserció a la societat, molts estats del món tenen prohibida la pena capital, la pena de mort, acceptant com a càstig màxim la presó de per vida. Tot i que el debat resta obert, què es pitjor, la pena de mort o la presó de per vida? I seguint amb la pena de mort... també hi ha un debat obert entre defensors (associacions de víctimes, per exemple), detractors (ONG com AI, per exemple) i les diverses formes judicials d'arreu: càmera de gas, injecció letal, cadira elèctrica, forca, decapitació, lapidació...? 


divendres, 11 de setembre del 2015

És un acte electoral. Quelcom més?

El què és segur...
  • Avui  11 de setembre és la diada nacional de Catalunya, (Estatut de 2006, art.8, punt 3),
  • Coincideix, aquest any, amb l'inici de la campanya electoral a les Eleccions 2015 al Parlament de Catalunya (Decret 174/2015, de 3 d'agost),
  • Aquestes eleccions autonòmiques seran el diumenge 27 de setembre,
  • Aquest acte cívic del 27S de 2015 ve precedit d'una llarga sèrie de fets....
  • 11S de 2015, diada nacional, acte «Via Lliure a la República Catalana» a l'avinguda de la Meridiana Barcelona, 
  • 9N de 2014, consulta sobre la independència de Catalunya,
  • 11S de 2014, diada nacional, acte conjunt a les avingudes Diagonal i Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, 
  • 11S de 2013, diada nacional, acte «Via Catalana» amb una cadena de més de 400 quilòmetres des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià),  
  • 11S de 2012, diada nacional, manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
  • 11S de 2011, diada nacional
  • 11S de 2010, diada nacional de Catalunya,
  • 10J de 2010, manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
  • 28J de 2010, sentència del Tribunal Constitucional de retallada de l'Estatut,
  • 26N de 2009, editorial conjunt diversos diaris, «La dignitat de Catalunya»
  • 18J de 2006, referèndum d'aprovació de l'Estatut de Catalunya,
  • 10M de 2006, aprovació de l'Estatut per part del Senat espanyol,
  • 30M de 2006, aprovació de l'Estatut, canviat, per part del Congrés dels Diputats, 
  • 30S de 2005, aprovació per part del Parlament de la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya,
I serà una forma de saber què vol el poble de Catalunya, preguntat de forma democràtica davant d'una urna. El que acabarà passant temps després... ningú no ho sap.

Déu ens ajudi a sortir-nos de forma pacífica! 

dijous, 10 de setembre del 2015

La visió de les llengües

Parlar diverses llengües no destorba pas. Obre fronteres, obre la ment. Tancar-se en una sola... tot el contrari...


dilluns, 7 de setembre del 2015

Un sol poble, en què?

"abolint allò que els feia enemics"

Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d'home. En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.
Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, destruint el mur que els separava i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n'ha creat un de sol, la nova humanitat. 

  • En aquest cas el text és de la carta als Efesis, una de les diverses cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau, Pau de Tars abans de la seva conversió (cfr. Ac 9,1-18). Es creu que la carta va ser escrita cap a l'any 65 durant el captiveri de l'apòstol a Roma, on moriria, i anava dirigida als cristians d'Efés (Àsia Menor). 
  • És interessant notar que en aquell moment el cristianisme estava tot just iniciant-se, mirant de donar enteniment i coherència als fets de la vida, mort i resurrecció de Jesús i mirant de separar-se del judaisme. Pau amb els seus viatges i cartes a les diverses comunitats va ser un motor important de la construcció i l'expansió del cristianisme.

  • El que llegim al principi del  text és un dels punts dels que la nova religió havia de decidir: es podia ser cristià i jueu a la vegada? Calia ser jueu per ser cristià? Havent sorgit del poble jueu, era un qüestionament lògic, però... en estendre's per tot el món romà, què calia fer amb els nous cristians que no eren jueus i no estaven circumcidats? 
  • La segona part de la carta encoratja a vèncer la divisió que hi havia, basant-se en la unió en torn el Crist, qui "és la nostra pau" i promovent un únic poble, "la nova humanitat". Crist amb el seu exemple fins a la mort va voler superar allò que separava els pobles: la Llei, amb els seus manaments i preceptes. 

Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim", 11/07/2010
  • Tot això em recorda, en part, la situació actual que vivim a Catalunya. Les lleis són necessàries per la vida en societat, però no tot és la llei, primer són les persones. Per una alta banda, la vida que generem les persones sempre va per davant dels texts legals i cal anar-la adaptant. Cas contrari, les dones encara no votarien o els blancs i els negres viatjarien en autobusos diferents. 
  • En aquell moment Pau encoratjava a ser un sol poble, el que anomena "nova humanitat", a través de Crist. Avui en dia, en la nostra realitat social, el coratge crec que ens pot venir del diàleg, del respecte, de l'escolta activa i del seny. Quina serà la nova realitat, la desconec (independència de Catalunya, revisió de la Constitució espanyola per contemplar millor la realitat plurinacional de l'Estat, nou acord de relació...), però sigui la que acabi sent, ha de ser vàlida per promoure les persones, en tots els àmbits: identitari, econòmic, social... Siguem un sol poble, en el seny! 


 
Vols llegir el text de les Cartes, Ef 2,11-22?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


divendres, 4 de setembre del 2015

A 10 anys de frère Roger

Aquest passat mes d'agost ha fet 10 anys de l'assassinat a ganivetades del germà Roger de Taizé, a mans d'una dona mentalment malalta.

El germà Roger, Roger Schutz, suís protestant, es va convertir al llarg de la seva vida en un referent per a milions de persones des de la tasca desenvolupada a través de la comunitat ecumènica de Taizé i el seu carisma de Déu com amor infinit.


TEXT EN MEMÒRIA DE LA MORT DEL G.ROGER
En muchos de los mensajes que recibimos el año pasado se comparaba la muerte del hermano Roger con las de Martin Luther King, Monseñor Romero o Gandhi. Con todo, no se puede negar que hubo una diferencia. Estos últimos se encontraban involucrados en un combate de origen político, ideológico, y fueron asesinados por sus adversarios, que no podían soportar sus opiniones ni su influencia. 
Algunos dirán que es inútil buscar una explicación al asesinato del hermano Roger. El mal frustra siempre toda explicación. Un justo del Antiguo Testamento decía que lo odiaban «sin razón», y San Juan puso semejante afirmación en boca de Jesús: «Me odiaron sin causa». 
Sin embargo, tratando al hermano Roger, hay un aspecto de su personalidad que me llamó siempre la atención, y me pregunto si ello no explica por qué fue agredido. El hermano Roger era un inocente. No porque no hubiera faltas en él. El inocente es alguien para quien las cosas son más evidentes e inmediatas que para los demás. Para el inocente la verdad es evidente. No depende de razonamientos. El hermano Roger la «veía», por así decirlo, y le costaba darse cuenta de que otros tuvieran una manera más laboriosa de ver las cosas. Para él, lo que él decía era simple y claro, y se asombraba de que otros no lo percibieran así. Se comprende fácilmente que, a menudo, el hermano Roger se encontrara desarmado o se sintiera vulnerable. No obstante, su inocencia, en general, no tenía nada de ingenuo. Para él, lo real no tiene la misma opacidad que para el resto. Él «veía a través». 
Tomaré el ejemplo de la unidad de los cristianos. Para el hermano Roger era evidente que si esta unidad era querida por Cristo, tenía que poder ser vivida sin demora. Los argumentos que se le oponían tuvieron que parecerle artificiales. Para él, la unidad de los cristianos era ante todo una cuestión de reconciliación. Y en el fondo tenía razón, ya que nosotros, por el contrario, muy pocas veces nos preguntamos si estamos dispuestos a pagar el precio de la unidad. Una reconciliación que no nos afectara en nuestra propia carne, ¿merece llevar tal nombre? 
Decían de él que no tenía un pensamiento teológico. Pero, ¿acaso no veía él mucho más claro que aquellos que decían eso? Los cristianos, desde hace siglos, han tenido la necesidad de justificar sus divisiones aumentando artificialmente lo que les oponía. Sin darse cuenta entraron en un proceso de rivalidad y la evidencia de dicho fenómeno se les ha ido de las manos. No han podido «ver a través». La unidad les parecía imposible. 
El hermano Roger era un hombre realista. Tenía en cuenta aquello que quedaría irrealizable, sobre todo desde el punto de vista institucional. Pero él no podía detenerse en ello. Esa inocencia le daba una fuerza persuasiva muy particular, una especie de dulzura que no se daba nunca por vencida. Hasta el fin, vio la unidad de los cristianos como una cuestión de reconciliación. Y la reconciliación es un camino que cada cristiano puede hacer. Si todos lo realizaran de verdad, la unidad estaría muy cerca. 
Había otro aspecto de esa manera de ver del hermano Roger en el cual se podía palpar todavía mejor su personalidad en toda su radicalidad: todo aquello que podía sembrar una duda sobre el amor de Dios le era insoportable. Aquí tocamos el tema de la comprensión inmediata de las cosas de Dios. No era un rechazo a reflexionar, sino que sentía muy fuerte en sí mismo que un cierto lenguaje que se considera correcto, por ejemplo sobre el amor de Dios, podría, en realidad, oscurecer lo que personas no prevenidas esperaban de este amor. 
Si el hermano Roger insistió tanto sobre la bondad profunda de cada ser humano, habría que verlo con la misma óptica. No se hacía ilusiones acerca del mal. Por naturaleza, era más bien vulnerable. Pero tenía la certeza de que si Dios ama y perdona, significa que rechaza volver sobre el mal. Todo perdón verdadero despierta el fondo del corazón humano, este fondo que está hecho para la bondad. 
Esta insistencia sobre la bondad impresionaba a Paul Ricoeur. Nos dijo un día en Taizé que era ahí donde él veía el sentido de la religión: «Liberar el fondo de bondad de los hombres, ir allí donde está totalmente oculta». En el pasado, algunas predicaciones cristianas recalcaban constantemente que la naturaleza humana era fundamentalmente mala. Se hacía para garantizar la pura gratuidad del perdón. Pero dicha prédica llevó a que mucha gente se alejara de la fe, incluso si escuchaban hablar del amor, tenían la impresión de que ese amor tenía reservas y que el perdón que se anunciaba no era total. 
Lo más precioso de la herencia del hermano Roger se encuentra, quizás ahí: ese sentido del amor y del perdón, dos realidades que eran evidentes para él y que captaba con una inmediatez que, a menudo, se nos escapaba. En este campo era verdaderamente el inocente, siempre sencillo, desarmado, leyendo en el corazón de los demás, capaz de una extrema confianza. Su bellísima mirada lo transparentaba. Si él se sentía tan a gusto con los niños, era porque ellos vivían las cosas con la misma inmediatez; ellos no pueden protegerse ni pueden creer en algo que es complicado; sus corazones van directo hacia lo que les conmueve. 
La duda no estaba jamás ausente en el hermano Roger. Por eso le gustaba tanto la frase: «¡No dejes que me hablen mis tinieblas!» Porque las tinieblas son las insinuaciones de la duda. Pero esta duda no tapaba la evidencia con la que él sentía el amor de Dios. Quizás, la duda, reclamaba un lenguaje que no dejase convivir ninguna ambigüedad. La evidencia de la que hablo no se sitúa a nivel intelectual, sino más profundamente, a nivel del corazón. Y, como todo lo que no puede ser protegido por fuertes razonamientos o certezas bien construidas, esta evidencia era necesariamente frágil. 
En los evangelios, la simplicidad de Jesús incomoda. Algunos de los que le escuchaban se sentían cuestionados. Era como si los pensamientos de sus corazones hubieran sido develados. El lenguaje claro de Jesús y su manera de leer los corazones constituía, para ellos, una amenaza. Un hombre que no se deja atrapar por los conflictos aparece como peligroso para algunos. Este hombre fascina, pero la fascinación puede volverse fácilmente hostilidad. 
El hermano Roger fascinó ciertamente por su inocencia, por su percepción de inmediatez, por su mirada. Creo que él vio en los ojos de algunos que la fascinación podía transformarse en desconfianza o en agresividad. Para alguien que lleva sobre sí mismo conflictos irresolubles, su inocencia debió volverse insoportable. No bastaba con insultar a este inocente. Hacia falta eliminarlo. El doctor Bernard de Senarclens escribió: «Si la luz es demasiado viva, y pienso que la que emanaba el hermano Roger podía encandilar, no siempre es fácil soportarla. Entonces no queda otra solución que apagar esa fuente luminosa suprimiéndola.» 
Quise escribir esta reflexión porque me permite sacar a la luz un aspecto de la unidad de la vida del hermano Roger. Su muerte ha sellado misteriosamente lo que él siempre fue. Porque no lo mataron por una causa que él defendía. Lo mataron por lo que era.
hermano François, de Taizé, 16 de agosto de 2015

dimarts, 1 de setembre del 2015

Dates per recordar, setembre de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes de setembre. Quines dates són importants al llarg d'aquests 30 dies?

SETEMBRECELEBRACIONS
Dia 1:Sant Artur.
Dia 2:Sant Antolí (Antoní de Pàmies), màrtir.
Dia 3:Sant Gregori Magne, papa i doctor de l'Església.
Dia 4:Santa Rosalia de Palerm.
Dia 5:Dia Internacional de la Beneficència.
Dia 6:Santa Eva.
Dia 7:Santa regina, màrtir
Dia 8:Naixement de la Mare de Déu.
Dia Internacional de l'Alfabetització, de la Fibrosi Quística i del Cooperant.
Dia 9:Sant Pere Claver, missioner jesuïta a Amèrica.
Dia 10:Dia Internacional per a la prevenció del Suïcidi.
Dia 11:Diada Nacional de Catalunya. Inici campanya electoral al Parlament de Catalunya .
Dia 12:Dia de les Nacions Unides per a la Cooperació Sud-Sud.
Dia 13:Sant Joan Crisòstom, patriarca grec.
Dia 14:Exaltació de la Santa Creu.
Dia 15:Mare de Déu dels Dolors.
Dia 16:Sant Corneli, papa i Sant Ciprià, bisbe.
Dia Mundial del Linfoma.
Dia 17:Sant Robert Bellarmino, bisbe i doctor de l'Església.
Dia 18:Santa Sofia de Constantinoble. 
Dia 19:Sant Gener de Benevent, bisbe i patró de Nàpols.
Dia 20:Sant Andreu Kim Taegon, primer sacerdot catòlic coreà.
Dia 21:Sant Mateu, evangelista.
Dia Internacional de la Pau. Dia Mundial de l'Alzheimer.
Dia 22:Dia Europeu sense cotxes.
Dia 23:Dia Internacional contra l'explotació i la tracta de les dones.
Dia 24:Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona.
Dia Marítim Mundial.
Dia 25:Dia Mundial del Cor.
Dia 26:Sants Cosme i Damià, màrtirs.
Dia Europeu de les Llengües.
Dia 27:Sant Vicenç de Paül, fundador de la Congregació de la Missió (cm).
Dia Mundial del turisme.
Eleccions 2015 al Parlament de Catalunya. 
Dia 28:Sant Venceslau I de Bohèmia.
Dia Mundial de la ràbia. Dia Internacional del Donant de Medul·la Òssia.
Dia 29:Sants Miquel, Gabriel i Rafael, arcàngels.
Dia Mundial de la Retinosi Pigmentaria (malalties de l'ull)
Dia 30:Sant Jeroni, d'Estridó, teòleg i doctor de l'Església.