Gent gran, pilar de la societat

Dijous 30 de maig, animava amb el Joan Sebastià Martí una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç). El títol era "Què en fem dels nostres grans". En aquest cas es tractava de reflexionar des de la nostra pròpia visió però en comparació amb les del Marroc (amb la Fátima), de les Filipines (amb la Mila), de Colòmbia (Carolina) i amb l'Stewart (Xina).

En un moment varem poder compartir la realitat que ens mostren les piràmides d'edat d'aquests països, corresponents al 2010 i, com a previsió, al 2040. Les previsions d'Espanya i la Xina per a l'any 2040 són ben clares. Qui se n'ocuparà de la gent gran? Segons la conversa, algunes iniciatives que tot just ara comencen a sorgir, com les cooperatives o grups d'amistats en vivendes compartides semblen poder ser certa solució al problema. 

Les incloc a sota a mode de reflexió. Totes les dades estan extretes del web https://www.populationpyramid.net

Informació sobre la Fundació Enllaç (i meva)

Aquesta entrada dóna continuïtat a "Informació sobre la Fundació Enllaç" de 8 d'abril passat. 

En diverses entrades anteriors n'he fet esment que des de fa temps sóc voluntari de la Fundació Enllaç de Barcelona. Aprofito una entrevista feta per una alumne de 4t curs de secundària d'una de les escoles Vedrunes de Barcelona, la Sara Martínez, per presentar-ne una mica les tasques que desenvolupo a la fundació.

---

1- En què consisteix el teu treball de voluntariat en aquesta associació? Jo faig vàries coses: per un costat, com que això és una associació de gent gran; jo vaig un cop per una o dues setmanes a casa d’un senyor que té, gairebé, 87 anys i l’acompanyo, li dono conversa; en algun moment, quan fa més bon temps, sortim a passejar. Per un altra banda, aquí, un cop al mes, fem una activitat de conversa: es planteja un tema, ve alguna persona a explicar, semblant a una conferència; però, s’intenta que després es facin preguntes i es creï un debat. No és tant una xerrada, sinó la intenció és generar un debat. I organitzo aquestes activitats amb un altre voluntari. L’última que vam fer era sobre la salut de la gent gran; un altre, era de política, i va vindre el Xavier Trias, que va ser alcalde de Barcelona fa un temps. I fins, fa poc, estava ajudant també a la pàgina web. Ara, per falta de temps, ho he deixat de fer.

2- Perquè vas decidir fer de voluntari/a en aquesta associació?
Jo porto fent voluntariat tota la vida. A l’escola, ja vaig fer de voluntari, i en un Cau, com a monitor. Després, en vaig anar a Paraguai a fer de voluntariat un estiu. Encara que quan treballo i tinc responsabilitats i no puc fer aquestes coses, aquest sentiment de les ganes de fer alguna cosa per la resta sempre l’he tingut. I des de que treballava aquí a una escola a prop, i vaig veure quin tipus d’associacions hi ha, i vaig veure aquesta que és d’un tema que m’agrada, jo també soc homosexual i estic casat, i em vaig dir “Que puc fer?”; llavors, vaig trucar a preguntar i ja porto gairebé un any i mig i estic content.

3- Que creus que t’ha aportat el ser voluntari/a al teu creixement personal?
De tot. Jo no soc la persona que soc, si no m’hagués anat un any a viure al Paraguai; a mi, allò em va canviar l'estructura mental de com soc; però tot això ja venia d’abans, ja que, jo anava a un Cau des de petit i després com a monitor, he après a gestionar amb persones, amb problemàtiques, portar grups, preparar les excursions, temes de gestió i econòmics, etc.

4- Quins són els contres de ser voluntari/a?
Jo diria que contres, cap. En algun moment, hi ha gent que pensa “Jo no faré res pels altres”, pel fet que, jo no cobro per ser voluntari. Vaig tenir la sort que els meus pares estaven bé econòmicament i no vaig tindre la necessitat amb 18 anys de posar-me a treballar per poder fer algunes coses; llavors, podia ser voluntari. De contres, cap. Sí que hi ha algun moment, igual que a la feina, que algun dia, les coses surten malament i t’enfades; però, com que això, habitualment, es fa en grup, amb altres persones; també es crea un ambient molt bonic, si no, d’amics, de persones que treballen pel mateix ideal. Per tant, jo crec que un treball de voluntariat, a més a més d’anar a fer la feina, ha d'haver-hi un bon ambient, que et sentis acollit amb les altres persones.

5- Quant de temps has estat fent de voluntari/a en aquesta associació?
Des del desembre de 2016

6- Recordes alguna cosa del teu primer dia de voluntariat?
Potser el primer dia que vaig trucar a aquesta porta, no coneixia res i no sabia com seria; una mica, aquesta por que tenim al principi de tot el que és nou. I després, el dia que em van presentar aquest senyor gran que jo acompanyo, doncs clar, al primer moment, que vàrem sortir aquí a passejar, vaig pensar “I que li dic?”, i suposo que ell estava igual; però, després amb el pas del temps, cada dimecres, quan jo puc anar, em fa il·lusió; hi ha dies que no fem res, però hi ha altres, que veus que té un problema i t’ho explica. Llavors, recordo dels primers dies, la por escènica al primer moment.

7- Tens alguna anècdota del teu treball de voluntariat?
Sí, i me'n vaig al temps del Paraguai. Un dia, estava jo i un altre voluntari en una casa amb una família, que estàvem fent una visita per veure si els nens que hi havia estaven escolaritzats o no. I s’apropen una parella que eren testimonis de  Jehovà  venien amb les seves bíblies i  s’apropaven per parlar d’allò; i a apropar-se, com allà es parla castellà, ens van dir “Hola! Buenos dias!”, però ho van dir amb un to que tots dos vam dir “Aquests són catalans” i la gràcia, és que ens vam trobar a la part del món, nosaltres que anàvem de voluntaris d’una ONG catòlica, i ells venien per un altre; però tots érem catalans fent alguna cosa de voluntariat pel món.

8- Que és el que més t’agrada de fer voluntariat?
Per un costat que surts del teu ambient, vull dir, el meu ambient és el de l’escola, perquè, sóc professor. Llavors, surto i m’oblido d’ell i entres en un altre tema, en aquest cas de la gent gran gai, lesbiana, etc. I veus que, normalment, dius “és que tinc problemes, perquè a la feina, tinc molt que fer”, però, amb això, veus una altra realitat. I veure que els problemes que tenen altres persones; per un costat, et fa sentir bé perquè crec que no ens hem de queixar tant i després, quan veus el somriure d’aquesta persona o que ara amb la pàgina web, el que fas, arriba a més gent. Et sents realitzat i content de pensar que a poc a poc, anem canviant cosetes.

9- Creus que el fer de voluntari/a és una experiència que tothom hauria de fer? Per què?
Jo crec que sí. Per exemple, la Generalitat, fa uns anys, va començar a posar el projecte d’Aprenentatge i Servei a les escoles, concretament a 4t d’ESO, que encara no és obligatori; però en penso que dintre d’uns anys serà obligatori; en el fons, es tracta que als alumnes de 4t d’ESO us obliguen a fer una mica de voluntariat; jo penso que està molt bé, perquè així obliguen a tothom; quan ho hem fet a la meva escola, sempre es diu “Perquè ho hem de fer?”, però després, hi ha alguns que descobreixen un món dintre del voluntariat i canvien una mica. Vull dir, si; crec que s’hauria d’obligar una mica.

10- Que els hi diries a la gent que està pensant a fer voluntariat?
Primer, fora pors, ànims i endavant. Que preguntin alguna persona que, potser ja ho ha fet com un professor, monitor, etc. I després que, busquin anar allà on es facin coses que els hi agraden i si es pot fer en parella o en grup, sempre se sent un més còmode.

Informació sobre la Fundació Enllaç

En diverses entrades anteriors n'he fet esment que des de fa temps sóc voluntari de la Fundació Enllaç de Barcelona. Aprofito una entrevista feta per una alumne de 4t curs de secundària d'una de les escoles Vedrunes de Barcelona, la Sara Martínez, per presentar-ne una mica el que és i el que fa la fundació.

---

La Fundació Enllaç es va formar l’any 2008, quan un grup de 22 persones pertanyents al col·lectiu LGTBIQ+ es varen proposar iniciar una nova línia de treball orientada a la creació d’una entitat amb la missió de donar suport a les persones LGTBI en situacions d’aflicció, vulnerabilitat i dependència, fos la que fos la seva edat.

En la associació desenvolupen quatre àrees d’acció:

Acollim, assessorem i acompanyem Volen que les persones grans LGTBI, en situació de vulnerabilitat o dependència, sàpiguen que tenen algú al costat, i que mai més se sentin soles. 

Promovem eines i recursos per al benestar i l’autonomia personal Difonen i t’ajuden a utilitzar els recursos socials i instruments legals que els permeten decidir a les persones LGTBI com volen viure i el tracta que voldrien rebre aquest persones si arriba un moment en que no poguessin expressar prou bé la nostra voluntat.

Impulsem el coneixement de la realitat de les persones LGTBI, i en fem difusió Participen activament en estudis científics, desenvolupen programes de formació per a professionals, i fan activitats de sensibilització. Estan atents/es a la qualitat dels serveis que s’adrecen a les persones grans o en situacions de dependència.

Som un espai de trobada, i de relació Les activitats de la Fundació, tenen com a objectiu afavorir la relació entre les persones i la cura pels altres.

La fundació Enllaç donen serveis de suport social (sessions amb una treballadora social sobre els recursos públics d’atenció a les persones grans), suport psicològic (sessions per parlar amb un/a terapeuta psicoanalista d’allò que et preocupa i per crear un pla personal per millorar les condicions actuals de la teva vida), assessorament legal (consultes amb un advocat per prendre les millors decisions amb previsió de futur) i l’Enllaç Trans (sessions especialitzades per compartir experiències amb altres persones trans d’edat avançada).

L'Islam, el gran desconegut

"Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es"

"Cuando los ángeles dijeron: «¡María! Dios te anuncia la buena nueva de una Palabra que procede de Él. Su nombre es el Ungido, Jesús, hijo de María, considerado en la vida de acá y en la otra y será de los allegados. Hablará a la gente en la cuna y de adulto, y será de los justos». Dijo ella: «¡Señor! ¿Cómo puedo tener un hijo, si no me ha tocado mortal?» Dijo: «Así será. Dios crea lo que Él quiere. Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es."

---

Aquestes línies pertanyen a la sura 3, "La Família d'Imran", aleies 45-48 de l'Al Corà i és un passatge similar al que trobem a la Bíblia al de l'evangeli de Lluc, conegut com el de l'anunciació. Maria també és algú pels musulmans, llavors...?

Com a voluntari de la Fundació Enllaç col·laboro amb l'activitat Te i Simpatia, una xerrada simpàtica al voltant d'una taula i un té o un cafè amb pastes. Per a la primera sessió d'aquest curs tindrem a la Doctora Dolors Bramón, professora de la UAB sobre la religió de l'Islam, de l'Al Corà y d'Alà. Serà dijous 25 d'octubre a la seu de la Fundació, c. Rosselló, 328 entre c. Roger de Flor i c. Nàpols.

Són molts els reptes de les societats actuals, mescla de llengües, cultures i costums. Els carres de Barcelona, més alguns barris, estan plens de persones vingudes de països àrabs. Persones musulmanes també viuen entre nosaltres i tenen nacionalitat espanyola. Però l'Islam és un gran desconegut, amb les poques excepcions que ens mostren els mitjans de comunicació, que no solen correspondre a la realitat. Com són els musulmans? Hi ha musulmans LGTIB? Com viuen la seva sexualitat? Què diu exactament l'Alcorà sobre la guerra santa, la vestimenta de les dones o les persones homosexuals? La doctora Dolors Bramon ens ajudarà a una immesió ràpida en tot aquest món.

Recorda que...
Benvinguda a partir de les 18:45h. La tertúlia començarà a les 19:00h.
Si vols saber més coses sobre la tertúlia de la Fundació Enllaç…

Els musulmans, persones o musulmans? 
Iguals o diferents?

---

Vols llegir el text, Lc 1,26-38?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Dones vs homes? Persones!!!

Dijous 21 de juny, animava amb el Joan Sebastià Martí una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç). El títol era "Per què es manifesten les dones" (enllaç). En aquest cas es tractava de reflexionar entorn preguntes com les següents: Quin ha estat el paper de les dones a la història? Quin és el seu paper avui en dia? Calen altres canvis? Calen canvis també a l’Església? Va passar quelcom nou el passat 8 de març, dia Internacional de les Dones? I a partir de la sentència judicial de la “manada”? Poden influir declaracions com les d’Ana Botín, presidenta de Banesto, sobre el seu actual “declarat feminisme”? I el nou govern Sánchez amb el “Consejo de Ministras”?…

Aquesta vegada ens van acompanyar Dolors Majoral (de l'associació Ca la Dona) i Viqui Molins (Teresiana implicada actualment a l’hospital de campanya de Santa Anna, darrera de la Plaça Catalunya). 

Interessant veure la confluència d'interessos entre aquestes dues dones que encarnen dues formes de veure i viure la vida. Després de les seves aportacions i algunes dels assistents, crec que varem poder arribar a dues conclusions: la primera, la lluita contra tot tipus d'injustícies; la segona, ni homes ni dones, ni gais, ni lesbianes... simplement persones.

De l’escola al compromís social

Dijous 24 de maig, ara fa 15 dies, participava en una nova edició del Te i Simpatia de la Fundació Enllaç (enllaç), animat pel Joan Sebastià Martí i jo mateix. El títol era "De l’escola al compromís social" (enllaç). En aquest cas es tractava de presentar l'escola com el que és, un espai on es barregen el currículum oficial (controlat pels diversos estaments de l'Estat), el currículum institucional (evidentment no és el mateix un IES públic que una escola concertada o religiosa), el currículum amagat que desenvolupen cadascuna de les persones que participen de la vida del centre (mestres, professors, altre personal dels PAS, famílies, comissions i grups vinculats...). 

Els dos exemples varen estar representats, primer per mi mateix (educació no formal des de l'escoltisme, acompanyament de realitats d'Amèrica Llatina i Àfrica des de l'ONG SED (enllaç), educació formal a la secundària i actualment amb entitats com Sostre (enllaç) i la mateixa Fundació Enllaç (enllaç). A l'escola a part de les matèries de matemàtiques, ciències, informàtica també ha pogut fer Ciutadania i Valors així com Ètica.

El segon el va portar l'Ada Font, alumna de 2n de batxillerat que ha desenvolupat el seu Treball de Recerca a partir d'una investigació "Transexualitat en Menors d’Edat a Catalunya". La principal motivació de l'elecció d'aquesta temàtica, fer visible una situació que per desconeguda genera respecte i certa por. Va recordar alguns dels temes que es debatien a les classes de Ciutadania i Ètica a 4t d'ESO amb el Sergi. Als seus companys i amics els hi sobtà l'elecció d'aquest tema, quan molts escullen temes més neutres dels àmbits de les ciències o la història. L'Ada, que està a punt de començar els seus estudis de Ciències Polítiques, es va voler arriscar.
  

Cura dels nostres germans i germanes

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria de Moral de la Persona durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

Es tractava en aquest cas d'una presentació sobre bioètica dirigida a famílies, pares i joves. Enllaç al treball, enllaç

Tener amor es saber soportar, ser bondadoso; es no tener envidia,d no ser presumido, orgulloso, grosero o egoísta;e es no enojarse ni guardar rencor; 6 es no alegrarse de las injusticias, sino de la verdad. Tener amor es sufrirlo todo, creerlo todo, soportarlo todo. (1Co 13,4-7)

"Saül" que sóc un noi normal?

Què difícil que és enfrontar-nos als propis sentiments! De vegades ens fa tanta por, que els amaguem perquè ningú els descobreixi. Però en Saül està decidit a mostrar-se tal com és i a afrontar les conseqüències de parlar clarament. No serà fàcil, no. Fins i tot haurà de fer coses que no voldria fer. Però el que ell desitja, per sobre de tot, és ser acceptat. Sense disfresses, sense màscares. Aquesta és la reflexió que planteja la novela “Em dic Saül i sóc un noi normal”, de l'Albert López Vivancos, actor, director, dramaturg i escriptor. La novela va ser guardonada en el 18è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil.

Ara fa una setmana, dijous passat, tenir el goig de poder participar de la primera sessió del Te i Simpatia de 2018 de la Fundació Enllaç, amb el títol "Saül" que sóc un noi normal?. Aquesta activitat és liderada pel Joan Sebastià, però per un temps he estat convidat a animar-la, i vaig voler estrenar-me amb aquesta proposta.

Algunes reflexions arrel del que va sorgir en aquella xerrada compartida:

• Ser autèntic és un atreviment, que, per desgràcia, no és a l'abast de tothom. És clar en l'àmbit LGTIB però també en d'altres, com ara estem veient a casa nostra amb les idees polítiques o la llibertat d'expressió.
• Totes les societats es van afegint diverses capes culturals amb el temps. Abans, aquestes eren més locals, en l'actualitat, hi ha moltes influències homogeneïtzadores globals. Ser autèntic sovint passa, no per anar en contra d'aquestes si no per saber continuar sent nosaltres mateixos tot i aquestes.
• Comparant amb èpoques anteriors, és clar que com a societat hem avançat en drets, en sensibilització, en consciència... però encara queda per fer. I en altres llocs de l'Estat així com en d'altres països, molt més.
• La gent gran que va viure situacions difícils en l'època franquista i dels primers anys de la democràcia, va fent un camí d'auto acceptació i d'assumpció de la seva autenticitat. Alguns amb èxit però es constata que han quedat traumes que cal ajudar a superar.
• Avui en dia, la majoria dels adolescents i joves (també infants, de vegades) tenen una llibertat i una capacitat d'accedir a qualsevol informació com mai no s'havia donat abans. Cal que siguin acompanyats en aquest procés de descoberta del que és el món. 
• En la majoria dels casos, també són molt més respectuosos del que pot semblar. Sovint hi ha més por imaginària en aquells que es plantegen sortir de l'armari, del que realment acaba passant quan ho fan.
• Sovint sol passar, que els pares volen controlar els seus fills, dirigir les seves vides. L'exemple de la mare d'en Saül és prou il·luminador.
• En la relació entre el jovent i la gent gran, independentment de les opcions d'identitat, hi ha un espai per explorar, podent-se generar relacions d'acompanyament mutu. Exemples ben clars són el de l'avi d'en Saül i el seu amic, el senyor Eduard.
• En paraules de Jesús, un cop coneguda la veritat, aquesta allibera (Jn 8,32), entenent la veritat com allò més profund que un és, quan un arribem a conèixer-nos a fons.
• Tot i així, a les societats europees sembla estar-se donant un increment d'idees autoritàries, xenòfobes que afecten a diversos col·lectius, entre ells, el de les persones LGTIB.

Ja per acabar, una cita del final del llibre. Una conversa entre Saül i el seu avi, "- Et veig content, Saül. - Si, avi. Estic bé. Tot comença a ser normal".