Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Societat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de juliol del 2020

Tots junts, menys... excepte...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

NQ era alumne meu ara fa dos anys, llest però vague, rondinaire per falta de límits, enganxat al un mòbil d’alta gamma, que a partir de l’adolescència va començar a arribar tard, adoptar actituds xulesques i enfrontar-se sobre tot a les professores. Des de tutoria es va fer un bon seguiment, el claustre proposà iniciatives diverses, també durant la repetició, al final del qual la solució va ser marxar a un altre centre. Ni ell ni els pares no van voler acceptar la realitat i el que se’ls proposava.

José Antonio Avilés és un jove de 23 anys natural de Córdoba,  col·laborador de programes de TV i conegut per polèmiques, caràcter mentider i presumptes estafes. Des de la psicologia es pot afirmar que té dependència dels mitjans, les xarxes i el públic i que necessitaria una desconnexió per trobar-se i afermar la seva poca autoestima. A la producció audiovisual, tot i així, l’interessa més el profit que el reporta. 

Joan Carles és un avi de 82 anys, natural de Roma, rei emèrit d’Espanya amb un llarg historial en pro del país que ell té en ment però també d’un altre historial amagat que va aflorant com merda a l’aigua des d’aquell “Lo siento mucho. Me he equivocado, no lo volveré a hacer más” (abril 2012). Tot indica que, marcat des d’infant, confon allò públic amb allò privat, el país amb la Monarquia, el servei amb el poder i el sou amb les comissions. Quan var ser més un problema que un mitjà, l’establishment va promoure la seva abdicació en el seu fill. 

En el darrer número de l’Agulla se’ns proposava reflexionar envers els reptes que com a societat tenim per endavant i sobre les decisions polítiques necessàries, que haurien de ser reflex del que entre tots pensem, creem i proposem, amb la màxima implicació. 

Bé, implicació de tots menys de les famílies que fomenten massa els drets i imposen pocs deures als seus fills; 

excepte el sistema formatiu que iguala per sota, afavorint la mediocritat i poques vegades l’excel·lència;

tampoc comptem amb els abduïts pel focus mediàtic de la bona vida amb poc esforç; 

ni molt menys comptar amb el cap d’estat preocupat per la nuesa del rei emèrit i per si ja hom veu que ell mateix va nu; 

poc amb el govern de torn; aquest o aquell altre; aquests sí treballant pel partit i per la seva ideologia amb una mà, però amb l’altra fent malabars eufemístics, llençant globus sonda i atent a les enquestes com a mirall de la ciutadania; 

menys de la resta partits polítics, escombrant pel propi interès, amb el “i tu més” a la boca i jugant al joc de les cadires del poder o al tocar i enfonsar; 

i que dir de l’alta magistratura! Amb la cinta dels ulls cada cop més aixecada, la balança trucada i l’espasa brandada contra qui gosi ni tan sols cantar o dur un nas de pallasso;   

vist allò vist, obviem també les grans fortunes i empreses de l’IBEX que juguen en una hisenda particular;

tot i la feina social d’emergència de l’exèrcit, poc de refiar el to i els tics autoritaris de molts dels seus comandaments dels que la Constitució encara sembla no refiar-se passats 45 anys; 

de l’església dius? Sí de Francesc, sí les (persones) cristianes unides en comunitat de vida i fe, però no n’estic segur tampoc que ens puguem refiar del doble llenguatge, de la doble vara de l’Església jeràrquica que mira el món ara com a Santa Seu i ara com Ciutat del Vaticà;

ni tan sols de mi mateix puc refiar-me quan em guanya l’ego!

Cal una lluita contra l’establishment polític, social, econòmic, empresarial, familiar, esportiu, eclesial, personal... sempre més preocupat per allò propi que per allò públic. 


Poc podrem fer per col·laborar en la solució dels grans problemes de Catalunya, Espanya, Europa o el món si no fem alguns canvis: escoltar més que rondinar, ser-ne conscients, crítics, empassar-nos part de l’orgull, aixecar-nos del sofà sortint de la nostra àrea de confort, acceptar l’altre tal i com ell és o intenta ser; preocupar-nos pels veïns i els propers, col·laborar amb els de més enllà, concretar en accions tangibles tanta paraula. Comencem?


https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article va ser publicat en el núm. 121 de la revista L'AGULLA de març de 2020 amb el mateix títol, "Tots junts, menys... excepte...".

dimarts, 21 de juliol del 2020

Compromís amb una ecologia integral

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc va ser publicada el maig de 2015 i va ser una sorpresa per la temàtica adoptada, la mediambiental. Això és senyal del gran problema que representa la cura de la terra en aquest moment de món globalitzat.  

El document té un contingut de gran riquesa temàtica que cal difondre i, més enllà del propi text, assenyala molts àmbits de reflexió i aprofundiment, com són els reptes mediambientals, l'evangeli de la creació, l'arrel humana de la crisi ecològica, la globalització del Paradigma tecnocràtic, la relació entre la crisis ambiental i la social, l'ecologia integral, el diàleg polític, científic i religiós vers l’acció i l'educació i espiritualitat ecològica. I el primer pas és informar-se, fer un esforç per fer-se conscients de la gravetat del problema. 

És per això que presento el lloc web www.justiciaipau.org/ecoparroquies/, que presenta tota una sèrie d'iniciatives. L'apartat compromís del mateix web permet signar un manifest al respecte, et convido a llegir-lo i signar-lo també.
Compromís amb una ecologia integral
En ocasió del cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc (24/05/2015)
Nosaltres, responsables o membres de congregacions, comunitats, institucions, moviments o entitats, preveres, religiosos i religioses, laics i laiques membres de l’Església a Catalunya, 
Tot celebrant el cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc, i també la recent publicació de la seva Exhortació Apostòlica postsinodal “Estimada Amazònia”, 
En solidaritat amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia, i que afecten especialment els col·lectius més vulnerables, 
Preocupats perquè en els darrers anys s’han agreujat els factors que porten al trencament dels equilibris que fan sostenible la Terra i són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món, 
Preocupats perquè el nostre model de desenvolupament depredador i el nostre estil de vida consumista generen greus i creixents perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat, promouen exclusió social i provoquen un canvi climàtic que obliga poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència,
Conscients que la crisi sanitària mundial que patim ha mostrat un cop més la profunda interdependència de la família humana i la necessària coresponsabilitat de tots en el destí de la humanitat, i ens ha ofert una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un món més just i fratern, 
Fent nostre el document de compromís signat el 20 d’octubre de 2019 per participants del recent Sínode Panamazònic a les Catacumbes de Domitila,
En profunda comunió amb el successor de Pere, invoquem l’Esperit Sant i declarem i ens comprometem personalment i comunitàriament a: 
1. Assumir, davant l’amenaça extrema de l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament dels recursos naturals, el compromís de defensar la Casa Comuna i cada un dels humans que l’habiten amb les nostres actituds i opcions de vida. 
2. Reconèixer que no som els amos ni dominadors de la Terra, autoritzats a espoliar-la, sinó que nosaltres mateixos som terra (Gn 2,7-8), hostes i peregrins (1 Pe 1,17b i 1 Pe 2,11), cridats a ser els seus gelosos cuidadors i cuidadores (Gn 1,26 i 2,15). 
3. Promoure una ecologia integral, en la qual tot resta interconnectat, els éssers humans i tota la creació, perquè totes les criatures són fills i filles de la terra i sobre ells aleteja l’Esperit de Déu (Gn 1,2). 
4. Acollir i renovar cada dia l’aliança de Déu amb tota la creació. “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra” (Gn 9,9-10 i Gn 9,12-17). 
5. Renovar a les nostres esglésies l’opció preferencial pels pobres, i en particular els pobles indígenes o originaris i, juntament amb ells, garantir el seu dret a ser protagonistes en l’Església, en la societat, en el concert mundial de pobles i cultures. Ajudar-los amb tots els mitjans al nostre abast a defensar i preservar les seves terres, cultures, llengües, històries, identitats i espiritualitats, acollint i valorant la diversitat cultural, ètnica i lingüística en un diàleg respectuós amb totes les tradicions espirituals. 
6. Caminar ecumènicament amb altres comunitats cristianes en l’anunci inculturat i alliberador de l’Evangeli i amb altres religions i persones de bona voluntat, en solidaritat amb els pobles indígenes o originaris, amb els pobres i els petits, en la defensa dels seus drets i en la preservació de la Casa Comuna. 
7. Assumir davant l’allau del consumisme un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari amb els que poc o res tenen; reduir la producció de residus i l’ús de plàstics, optar per energies renovables, apostar per les empreses d’economia social i solidària i les finances ètiques, afavorir la producció i comercialització de productes agroecològics i de proximitat, utilitzar el transport públic sempre que sigui possible i donar suport a iniciatives que promoguin una nova economia i un nou model de desenvolupament fonamentat en el bé comú i l’ecologia integral. 
8. Posar-nos al costat dels que són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels petits, d’acollida i suport a les persones migrants, les que cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació. 
9. Conrear veritables amistats amb els pobres, visitar les persones més senzilles, malaltes o privades de llibertat per qualsevol causa, ser a prop de les persones sense treball, sense sostre o sense papers, defensant la seva dignitat, exercint el ministeri de l’escolta, del consol i del suport que porten alè i renoven l’esperança. 
10. Animar a totes les parròquies, congregacions religioses, entitats, grups i comunitats de les diòcesis que fan camí a Catalunya a concretar aquest compromís comunitari en les seves activitats i fer tots els esforços possibles perquè es promogui, s’aprofundeixi i es vagi posant en pràctica la crida urgent del Papa Francesc a una Conversió Ecològica Integral. 
Conscients de la nostra fragilitat, de la nostra pobresa i petitesa davant dels tan grans i greus desafiaments, ens encomanem a la pregària de l’Església.
15 de maig de 2020
Fràgils. Pobres. Petits 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dilluns, 13 de juliol del 2020

Panxa de 8 mesos i barba, alegria!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Res no us seria impossible"
"Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: --Per què nosaltres no l'hem pogut treure? Ell els respongué: --Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible"

En el text d'avui Jesús cura a un noi que tenia la malaltia de l'epilèpsia segons el text (cfr. Mt 17,15). Curacions n'hi ha moltes i diverses en tots 4 evangelis i per posar alguns exemples, només en el de Mateu, trobem els passatges del leprós (Mt 8,1-4), del criat del centurió (Mt 8,5-13), de la sogra de Pere i altres (Mt 8,14-17), dels endimoniats (Mt 8,28-34), del paralític (Mt 9,1-8), de la dona amb hemorràgies (Mt 9,18-26), dels cecs (Mt 9,27-31), del mut endimoniat (Mt 9,32-34), de la curació en dissabte (Mt 12,9-14), a Genesaret (Mt 14,34-36), de la filla d'una cananea (Mt 15,21-28), del noi endimoniat (Mt 17,14-21) i dels cecs de Jericó (Mt 20,29-34). 

Com a persona del seu temps Jesús ben segur que sabia de les difícils situacions que patien les (persones) malaltes de qualsevol tipus, no només per la pròpia malaltia si no també per la impossibilitat de treballar i viure dignament o per la marginació social que els obligava a apartar-se. Però ell, tot i sabent d'aquests costums culturals, va actuar de forma diferent: atenia, escoltava i curava a aquelles persones que tenien una malaltia (ben diferent a dir, malaltes). 

És difícil saber exactament el significat de la paraula "curar" amb tant pocs indicis i en el context del s. I. Al respecte de les malalties també vull fer veure que amb l'avenç de la cultura humana, de la globalització, de la investigació, de la ciència, la guerra o la medecina... les malalties han anat canviant, algunes ara sí són tractables, altres han passat a ser cròniques i han aparegut de noves: podem citar la fam, la cobdícia, l'afany de poder, la lepra, la SIDA, l'actual COVID19, les dependències químiques o psicològiques...

Però davant tot aquest fet de les preocupacions humanes i la marginació social, el que sí veiem en el Senyor és un posar en el centre a la persona; la persona per sobre de la societat i les seves normes, lleis, costums... viem si no l'enrenou que va armar amb aquella curació en dissabte, dia jueu de descans (cfr. Mt 12,9-14) o relacionant-se amb la cananea, estrangera, odiada pels jueus (cfr. Mt 15,21-28).

I ara ja aterro al cas que m'interessa. Fa uns dies vaig veure la notícia testimoni  (veure TV3 a la carta "Homes embarassats, una realitat en augment") que en Pol Galofre (a l'esquerra a la foto) i la Bel Olid pròximament seran pares. Pol, que està ara de 3 mesos, és realitzador audiovisual i és tècnic en el Centre LGTBI de Barcelona. Afirma que “Será una aventura lucir una barriga de ocho meses con barba”. Sí, sí, has llegit bé, es tracta d'un home, un home trans. 

En Pol va néixer en cos i amb nom de dona, però per la raó que fos no es trobava còmoda i no era feliç. Ara, amb 33 anys i després d'un llarg procés d'autoacceptació i amb l'ajuda de la medecina i dels seus, ell es troba feliç, unit a la Bel i en estat que es diu de bona esperança: esperança d'una nova vida, d'una nova família, d'un amor real. I com activistes que són tots dos, ho viuen com un procés de donar a conèixer aquesta realitat que els ha salvat per qui la vulgui escoltar. Què més vol Jesús per als humans, si no que siguem feliços! 

Pot sobtar? Segur. Molts grups extremistes, partits de dretes... atacarien? També. Part de l'Església no ho veu clar? Llastimosament, també. Però pensa, si ets (persona) cristiana, què faria Jesús davant del Pol de fa uns anys i davant aquesta parella avui en dia? Jo crec que animar-los. I què diria avui en dia Jesús aquells que estan malalts d'intransigència, inclús d'odi? Segur que provaria de curar-los? Aquest pregunta sobre què faria Jesús és la fonamental per a mesurar el que els i les cristianes han de fer en el seguiment del Missatge de l'amor. 

Malalts de manca d'amor, no seran alguns?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 17,14-21?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 9 de juliol del 2020

Quan la mort hi arriba

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"anem a trobar-lo!"
"Dit això, va afegir: --Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: --Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!"

Text de l'evangeli de Joan en el que Jesús té una relació de coneixença o amistat amb les persones involucrades: Llàtzer era el germà de Marta i Maria, aquella dona que el va eixugar els peus (cfr. Jn 12,1-8), aspecte aquest que, curiosament, es recull en aquest evangeli posteriorment.

El text és força més llarg que l'extracte que hi presento però em quedo amb aquest que ens deixa bocabadats, no entenem res: Quan li comuniquen que l'amic Llàtzer ha mort, ell respon "Llàtzer s'ha adormit, però vaig a despertar-lo" i segueix amb un enigmàtic "m'alegro de no haver estat allí".  Què vol dir tot això? Què és exactament la mort? Un son del que despertarem? O el final? S'alegra Jesús de no haver acompanyat l'amic en aquest moment crucial? Ens abandona Déu, llavors, quan morim? Aquest és el gran misteri de la vida.

Tot això em ve quan penso en la marxa tot just ara fa 15 dies dijous 25 de juny, la mort del meu cosí Miguel, conegut per Mini tot i la seva corpulència. Hi era ingressat a l'hospital en previsió d'una propera intervenció que no semblava complicada, ens va deixar de forma sobtada. Alguns diran que va marxar a casa del Pare, altres que ha passat a nova vida, altres simplement que ja no hi és... simplement vull recollir algunes de les idees dels seus amics, dels seus companys, dels seus coneguts envers la mort:
  • Que Mini ens hagi deixat tant abans d'hora és com una broma, de mal gust.
  • Ell i en Jordi, quines dues ànimes més grans.
  • Ahora le voy a echar de menos. Aunque estará para mí, en mi memoria, en mi corazón.
  • Era un gran tipo, se hacía querer. ¡Qué tristeza!
  • Estoy sobrecogida... buen viaje... Te echaré de menos.
  • ¡Cómo lo siento! Descansa en paz, Mini.
  • Madre mía!! Descansa en paz...   
  • Molt mala notícia. Sé que era bona gent. Descansi en pau.
  • DEP. Animis s la familia!!
  • No som res, tot l'hem de fer aquest viatge, més enllà hi ha d'haver quelcom
  • Joder, Mini. Que la tierra te sea leve.
  • Allá donde estés, les vas a pulir al Scalextric. Hasta la vista amigo.
  • Buen viaje, nos volveremos a ver... prepara una barra L'Astrolabi allí donde vayas y manten la nevera fría.
  • Espero que esté camino de un lugar mucho mejor.
  • Mini, buen viaje y espero poderte invitar y en condiciones, cuando nos volvamos a cruzar.
  • Ahora surca los mares con tus Playmobil y nuestras canciones. No te olvidaré jamás. Te lloro y te río. 
  • Algo se nos murió a todos hace años con el cierre del Astrolabi y ahora nos ha rematado, Mini. DEP. Buen viaje.
  • No hay derecho, te fuiste al cielo a montar una farra con Pau, confiesalo!!
  • Nos volveremos a ver... seguro. Todavía me cuesta creer que no estés aquí.
  • Caram quin greu... DEP Mini.
  • Em sap molt greu, una gran persona.
  • Osti, quin greu. El meu condol a la família i amics. DEP.
  • Ostia... D.E.P.
  • Ho sento moltíssim!! Adéu amic.
  • Ha muerto Mini, joder... mierda de noticia. 
  • Bon dia amic. Esta mañana has partido hacia el infinito. 
  • En "Mini" ha començat un viatge que tots farem.
  • Ho sento molt Miquel. No és just. Molts ànims. Una abraçada.
  • No fotis !!!! Què ha passat???? Joderrrrr
  • Espero que volvamos a coincidir muchas veces... Mil besos allá donde estés.
  • Gràcies Mini, et recordarem sempre, perquè a la gent bona no se la pot oblidar mai.
  • La vida y sus caprichos insobornables.
  • Vuela alto y vuela libre.
  • DEP una auténtica pena.
  • En quin món vivim? Mini, allà on siguis, tothom t'estimarà.
  • Sé que la vida es así, pero joder...
  • Oh... este año está siendo especialmente cruel... ¡Un abrazo fuerte!
  •  Rest in piece
  • Dura pérdida
  • Buen viaje bribón, cuídanos!
Tingues cura de tots nosaltres! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Joan, Jn 11,1-16?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 22 de juny del 2020

Què ens vol dir, sinó viure-ho i pregonar-ho?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"pregoneu-ho des dels terrats"
"Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. "

L'evangeli d'avui ens invita a la confiança, "no tingueu por de tots ells", a partir del reconeixement de Jesucrist, del missatge cristià, davant la humanitat, "allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats".  

Confiança que ens ve directament de l'arrel del propi Missatge: què ens vol dir, sinó el fet de l'encarnació? el Déu que es fa infant humà, nascut entre els humils, fet diferencial de la creença cristiana amb les altres religions? què ens vol dir, sinó el fet de la ressurecció? el Crist renascut, allò que des de la lògica més humana no podia ser, però que des de la fe es ben real? què ens vol dir, sinó la vida pública de Jesús? les paraules i obres provocadores que van posar en qüestió la forma de pensar, viure i creure del poble jueu de la seva època? què ens vol dir, sinó l'exemple de les primeres (persones) cristianes, moltes d'elles crescudes en el judaisme? què ens vol dir, sinó l'exemple missioner de les següents generacions cristianes? l'esforç en fer conèixer aquesta nova manera d'ésser als seus propers i, també als altres pobles?

Confiança en el Missatge, en tot aquest missatge que canvia la vida humana i que duu a voler-ho compartir i a fer-ho conèixer, pregonant des dels terrats i des dels balcons. Què ens vol dir, sinó les dues invitacions des de la ciutat del Vaticà, en dos moments clau d'aquest temps de pandèmia de la COVID19: la pregària solitària però "Urbi at Orbe" de Francesc, divendres 27 de març a la plaça Sant Pere i el rosari, amb mascaretes i distanciament social, de dissabte 30 de maig a la gruta de Lourdes del Vaticà? 

En aquest temps de pandèmia hem vist moltes mostres públiques de viure la situació (discursos institucionals, rodes de premsa a la ciutadania, compromís de quins treballen en serveis essencials, aplaudiments de les 20h, challenges de tot tipus fets virals a la xarxa, seguiment informatiu, entrevistes a protagonistes, pica-baralles polítiques...).

Al meu parer, la confiança en la vida -Jesús- i la mort-ressurrecció -el Crist- l'hem sabut mantenir, de forma discreta però viscuda des de moltes llars, compartint també de forma virtual, com una nova Confinium Ecclesia, que recorda la primitiva Domus Ecclesia. I de forma una mica més pública en les dues pregàries vaticanes o en el documental "Església confi(N)ada: ser cristià en temps de coronavirus" dirigit per Laura Mor i emès per 8TV el 31 de maig. El que potser ens falta, és voler i saber pregonar-ho arreu.

I tu, si ho sents, pregona-ho!

Les entrades "Pregària extraordinària per la COVID19" de 28 de març i "Rosari extraordinari per la COVID19" de 4 de juny poden ajudar a continuar la reflexió. Et convido a llegir-les i fer-les pregària.

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu 10,26-33?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 22 de març del 2020

Sant Josep, excepcional i beneït

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"to quietly call off the wedding"
"A young woman named Mary was engaged to Joseph from King David's family. But before they were married, she learned that she was going to have a baby by God's Holy Spirit. Joseph was a good man and did not want to embarrass Mary in front of everyone. So he decided to quietly call off the wedding."

Dijous passat 19 de març va ser el dia del pare, celebració que aquest any cau en un context inesperat i totalment nou, que ens té preocupats per com poden avançar els esdeveniments. Jo mateix i molts altres hem fet anys durant aquests dies amb celebracions virtuals ben atípiques, però donant gràcies per la vida viscuda. 

Els cristians també recordàrem Sant Josep, el pare terrenal, pare adoptiu de Jesús, del qual se’n parla ben poc a les escriptures. Rellegint el passatge de l’evangelista Mateu, m’aturo a diverses idees. Anem a pams.

Acte primer. Josep, home en un temps i una societat masclista i hetero patriarcal, es trobà la muller embarassada sense haver-hi ell participat (vv. 18.25). Quins sentiments devia tenir fins començar a pensar i a decidir no difamar-la públicament? Decepció, vergonya, enuig, rebuig, odi,... segur que sí. Les conseqüències per a Maria i el nen haurien estat fatals. Però se’ns explica que Josep era un bon home, així que amb el seu ésser, el seu caràcter, la seva personalitat va prendre l’opció d’apartar-se’n, de deixar-los, però de forma secreta, per evitar-los mals majors (v.19). Bona acció, humanament parlant. 

Acte segon. En somnis rep explicacions d’un àngel del Senyor: "el futur nadó ve de l'Esperit Sant i salvarà dels pecats el seu poble" (vv. 20-21). El recurs bíblic dels somnis sovint representa un temps de pregària, de discerniment abans d’optar. Aquest somni i l’opció presa per Josep no són tan coneguts com la de l’àngel a Zacaries (cfr. Lc 1,5-25), o Gabriel a Maria (cfr. Lc 1,26-38), però l’entenc com a igual de fonamental per a la nostra historia de salvació. Josep “beneït tu també entre tots els homes”.

Acte tercer. Josep pren la muller a casa seva (v. 24) i hi és en els temps previs de visita a Isabel, busca on poder millor parir, acompanya la visita dels pastors i els savis, organitza la fugida a Egipte, i en té cura de la família en temps d’infantesa, adolescència, amatent al procés de covat del que serà el Missatge. Resumint, ho assumeix i se’n fa càrrec.

Josep un home sant en el que poder-nos emmirallar en aquests temps tant excepcionals. Allò evident és el que està passant arreu: la pandèmia del COVID19 i les seves conseqüències sanitàries, socials i econòmiques. El que no ho és tant d’evident, és el que l’àngel del Senyor ens dirà a cadascú de nosaltres en la nostra recerca de sentit, en la pregària: per què? Per a què? I tampoc, quina serà la nostra reacció davant aquests signes. Com respondrem personal i col·lectiva? Com actuarem? Què canviarem de la nostra forma de vida, a part de les moltes felicitacions als joseps, josefines, peps, pepites...

Ara és el teu torn, com el d’aquest amic, fins ara ateu o agnòstic -no ho té clar ell- que escriu ara a les xarxes socials “U know im not religious but this time i must. Keep praying!” 

Beneït, beneïda, tu també 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Mateu 1,18-25?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 13 de gener del 2020

Espanya, avançem?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Sembla mentida però ja el tenim, ja hi ha govern a Madrid i amb un President que vol seure's i parlar, és a dir, fer política, fer la seva feina. Ànims i endavant!

Ha costat però ja el tenim. És un govern de coalició amb partits d'esquerra, o que així es defineixen, i tenen tota la legitimitat per governar, havent seguit les passes que marca la Constitució, entre elles haver guanyat els vots que les (persones) ciutadanes els hi hem atorgat, havent sabut pactar i haver-se guanyat la confiança del Congrés dels Diputats. Endavant, i a continuar treballant!

Part de l'oposició s'ha comportat com nens i nenes malcriats amb paraules tals com traïdor, "felón", il·legítim, xantatge, deslegitimat, mentider compulsiu, ridícul, capdavanter del trencament d'Espanya, incapaç, irresponsable,deslleial, catàstrofe, egòlatra, ostatge, xovinista del poder, escarni per Espanya, incompetent, mediocre, fraudulent, okupa, mentider, estafador, dolent de còmic, "Tirano banderas", indignes, bolivarià, antiespanyol, anticonstitucional... I si no és aquesta la definició correcta, ho han fet com incapaços de fer una oposició constructiva amb contra propostes; i si no, com atiadors de l'odi entre ciutadans; i si no, com colpistes intentant carregar-se els procediments legals establerts. Ja està bé, facin la seva feina d'oposició!

Endavant, la política és l'únic camí!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dimecres, 8 de gener del 2020

Davant la realitat, acceptar-la i nombrar-la

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"The Word became a human being"
"In the beginning was the one who is called the Word. The Word was with God and was truly God. From the very beginning the Word was with God...The Word became a human being and lived here with us."

Tot i que el text d'avui, l'inici de l'evangeli de Joan, ja l'he tractat en diverses Entrades del Bloc anteriorment (veure "Evangeli de Joan. El que cal saber" de 4/05/2016, "Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació" de 1/04/2018 o "TFG: Alliberament de la persona, 4" de 5/01/2019) en aparèixer a la litúrgia ara fa uns dies, m'ha fet pensar en la importància de la Paraula i de la paraula.

Com llegim al text, la Paraula és el Fill de Déu, Jesús el Crist (v.14), que es feu home en les versions espanyola, "Aquel que es la Palabra se hizo hombre" i catalana "El qui és la Paraula s'ha fet home", però en canvi es va fer ésser humà en la versió anglesa "The Word became a human being" i es va fer carn en la vietnamita, "Ngôi Lời đã trở nên xác thịt". Interessant, novament, el poder de les paraules humanes i les seves traduccions. Tant se val, la Paraula es va fer com nosaltres, i aquest nosaltres som tots, sense excloure ningú. I ningú vol dir ningú.

En canvi la paraula, en minúscula, és l'eina principal de comunicació de l'ésser humà, característica aquesta que ens diferencia de la resta d'éssers vius. I la paraula té un enorme poder per crear i destruir, per nombrar i per callar. I és en aquest context en el que presento aquesta Entrada d'avui i la propera "Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la" del dia 11/01/2020.

M'alegro de la reflexió publicada pel arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas a  amb el títol "Família, avui" en el diari la republicacheca el passat 29/12/2019, doncs en parla francament i sense de les noves realitats de família, incloent-hi aquelles altres tantes vegades silenciades per l'Església. Pel seu interès, el transcric íntegrament: 
En el marc de les festes de Nadal, la festa de la Sagrada Família és un do de Déu que ens convida a assemblar-nos a la família de Natzaret per tal de poder-nos emmirallar en el seu testimoniatge i, d’aquesta manera, retrobar la grandesa de la vida familiar. 
Les famílies són objecte d’una gran esperança en tothom, però avui, al mateix temps, esdevenen molt fràgils. Les condicions econòmiques són complicades. El treball lluny dispersa sovint les famílies. L’atur desmoralitza els joves i desestabilitza les llars. Les mentalitats evolucionen. Hi ha noves relacions en el si de la família, a banda del nou lloc de la dona en la família i en la societat. Però també hi ha la por al compromís de la durada per a tota la vida, el culte de «tot ha de ser de seguida», la por a la renúncia i a l’esperit de sacrifici per l’altre… Tot això últim arruïna la família, mina la fidelitat i amplifica els conflictes entre generacions. ¿Quants pares no es desesperen en veure els seus fills esdevenir fills i filles «pròdigs», com el de l’Evangeli? ¿Quants joves no estan mancats de llars sòlides i radiants que els facin venir ganes d’assemblar-s’hi? ¿Quants infants, esquinçats entre els seus pares separats, es troben mancats de la seguretat afectiva tan necessària per a l’equilibri de la persona?
El record de la família de Natzaret, la família de Jesús, esdevé un repte per al nostre temps, en què tantes famílies es trenquen, o tants joves han decidit de viure simplement en parella perquè veuen en el matrimoni tan sols una convenció burgesa o l’oficialització de l’egoisme entre dues persones.
El record de la família de Jesús demana, en canvi, posar en el centre l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i exigència. Això suposa una actitud alhora respectuosa i crítica. No hi ha cap realització familiar perfecta del tot. Cal subratllar que l’Evangeli no condemna mai, sinó que assumeix, impulsa i corregeix, per tal de fer créixer en l’únic Esperit. És així com l’Evangeli «salva» no sols les persones sinó també els grups humans, i especialment aquest bàsic que és la família.
«Concediu-nos d’imitar sempre els exemples de la Sagrada Família», resem en una de les pregàries del Missal Romà de la festa d’avui. No, naturalment, en les seves mateixes formes i estructures, però sí en el seu Esperit: el de l’amor, el servei, la generositat i la recerca del bé de tots. Per tant, el record de la família de Natzaret és una invitació a veure la nostra pròpia família a la llum de l’experiència familiar del mateix Jesús. És també una invitació a no reduir la vida de família als problemes de la parella, sinó a obrir-la a la comunió amb Déu, de manera que la família esdevingui un signe lluminós i transparent del diàleg entre Déu i els homes.
Gràcies bisbe Joan per fer-nos adonar de la fragilitat de la família en el context actual (economia, atur, globalització...), gràcies també per recordar-nos que, com a cristians el model de la família de Natzaret  és un regal de Déu, però gràcies també per nombrar i donar l'espai que Déu i la Paraula mai no han negat a tantes i tantes persones que també formen famílies. 

I, per una altra banda, també vull recomanar la lectura del número 3159 de la revista religiosa Vida Nueva amb un especial titulat yo Laic@.

Accepta el món com és, 
com la Paraula t'accepta! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,1-18?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 5 de gener del 2020

Veure, mirar i conviure

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Come and see!"
"When Jesus turned and saw them, he asked, “What do you want?” They answered, “Where do you live?” Jesus replied, “Come and see!” It was already about four o'clock in the afternoon when they went with him and saw where he lived. So they stayed on for the rest of the day."

El text amb el que comença aquesta primera entrada de l'any 2020 és també una de les primeres accions de Jesús amb la crida als primers deixebles, en aquest cas Andreu i un altre al que no se li posa nom en el text. El tercer seria el germà d'Andreu, Simó, qui seria rebatejat com a Pere (v.42), el primer pontífex segons la Bíblia i la tradició

Em sembla interessant remarcar diversos punts del text: El primer, aquests dos primers deixebles de Jesús estaven en procés de recerca: eren deixebles de Joan Baptista, "L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles" (v.35) i en veure passar Jesús el van seguir amb curiositat "van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien" (vv.37-38), arribant a preguntar-lo "on t'estàs?" (v.38), per tant, tres senyals d'aquest seu procés de recerca.

Segon, davant de la invitació del Senyor a seguir-lo, "--Veniu i ho veureu" (v.38) ells el segueixen i s'hi estan tot el dia. És a dir, primer el veuen passar (VEURE), segon, fixen la seva atenció en ell (MIRAR) i finalment acaben passant amb ell la resta del dia (CONVIURE). A partir d'aquest moment, passen a formar part del seu grup i van en recerca d'altres. En d'altres trobem que després del procés d'apropar-s'hi, es rebutja el seguiment de Jesús, per exemple en el cas del jove ric (cfr. Mc 10,17-30).

Aplicant l'anterior ja a la vida actual, m'adono com moltes vegades veiem els altres sense mirar gaire ni apropar-nos. I a partir d'aquesta visió pobra, supèrflua i sovint mancada d'interès, ens atrevim a jutjar i a etiquetar: blanc o negre, home o dona, hetero o homo, bo o dolent, just o pecador, amic o enemic, pare o mare,  alt o baix, llest o ximple, esquerrà o dretà... (el que pot arribar a fer mal a l'altre, a l'observat) o envegem (el que ens fa mal a nosaltres mateixos). Entre els infants i el jovent, persones en creixement i en recerca de la seva pròpia identitat, i dins les xarxes socials, aquest fet es dóna en massa ocasions.

I el cert és que si fem una passa més i en comptes de només veure ens atrevim a mirar, a fixar-nos-hi una mica més, ens adonem realment que la visió inicial era ben pobre, havíem passat per alt un munt d'aspectes interessants que van més enllà i personalitzen. I si novament ens atrevim a fer una passa més i seguir la invitació a compartir, a conviure "--Veniu i ho veureu" (v. 39) arribem a conèixer l'altra, la seva personalitat més real i les seves circumstàncies.

En el film "Los dos papas" del director Fernando Meirelles a la plataforma Netflix es mostra clarament el procés que fa el cardenal Ratzinger de només veure la imatge de Bergoglio que li presenta el seu assessor, passant pel mirar-lo d'aprop quan ja és Benet XVI per acabar convivint i estimant-se tots dos quan el segon ja és Francesc.

Un altre exemple gràfic, l'infant petit quan mira el cel només veu en allò que els seus pares li diuen s'anomena Lluna una rodona il·luminada. En l'etapa d'estudis inicials, el mateix infant descobreix noves dades físiques, químiques, històriques... del que en  realitat és el satèl·lit de la nostra casa comuna, la Terra. I aquells que d'adults s'hi dediquen professionalment al món de la cosmologia i la astronàutica arriben a conviure, alguns inclús a viatjar-hi, i valorar-la en tots els seus aspectes.

I sent aquesta la primera entrada de l'any, Chúc mừng năm mới 2020!

Vine, tu també, mira'l i... ?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,35-42?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi