Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de juny del 2020

Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"pray that God will be with you"
"Good-by, my friends. Do better and pay attention to what I have said. Try to get along and live peacefully with each other. Now I pray that God, who gives love and peace, will be with you."

El text precedent correspon a la 2a carta de Pau a les (persones) corínties. És important per entendre tot el sentit d'aquest comiat amistós saber que les relacions de l'apòstol Pau no sempre van ser bones amb els fidels de Corint, així ho veiem quan escriu "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc." (2 Co, 2,4) fent referència a temes de falta de seguiment al seu lideratge com apòstol. Pau sempre va haver de fer front al fet que ell mateix no era uns dels 12 deixebles, a diferència de Pere i els altres.

Avui vull fixar-me en les traduccions d'aquesta senzilla frase. En la versió anglesa fixem-nos que s'hi dirigeix a ells com amics, els hi anima a fer el millor i a fixar-s'hi bé en les seves ensenyances; els hi anima a portar-se bé i a viure en pau amb els altres; i acaba demanant que el Déu de l'amor i la pau, estigui amb tots ells que el llegeixen.

Si busquem la versió catalana, el text traduït és el següent: "Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres"En la versió en castellà el text traduït és el següent: "Termino, hermanos, deseando que viváis felices y que busquéis la perfección en vuestra vida. Animaos y vivid en armonía y paz, y el Dios de amor y de paz estará con vosotros". Llàstima un cop més, tot i estar encara en aquest curs del "Chúng ta học" dedicat a la meva estada al Vietnam, que no puc fer la comparació amb la versió vietnamita! 

Tres petites comparacions envers les traduccions que n'he fet servir... 
  • Amics, com en anglès o germans com en les nostres llengües pròpies? Amics i germans en el sentit patriarcal o, avançant en la història, en els "signes dels temps" als que ja feia referència el propi Jesús (cfr. Mt 16,3) i va esmentar el CVII a la Gaudium et Spes, "L’Esperit de Déu és present en aquesta evolució. Per la seva banda, el ferment evangèlic ha excitat i excita en el cor de l’home una irrefrenable exigència de dignitat." (GS26) de forma àmplia, amics i amigues, germans i germanes? 
  • En anglès Jesús anima a fer el millor i a seguir els que Ell ensenya; en català anima a la felicitat, a fer més ferm -sense especificar el què- i a exhortar-se els uns als altres, és a dir a induir amb paraules persuasives segons el DIEC2. I en castellà el consell és d'animar-se (sinònim d'exhortar-se?) i viure en harmonia (aquest sí, sinònim de tenir els mateixos sentiments) afegint a més, el viure buscant la perfecció, que no hi apareix a les altres dues versions.
  • Sobre la referència a Déu, en anglès Pere li prega, li demana que hi sigui amb els corintis, en canvi en català i castellà s'hi dona per suposat, com a conseqüència de les nostres accions, nosaltres fem i a canvi, ell hi és amb nosaltres.       
Crec que es veu perfectament el problema de llegir de forma textual les Escriptures, també de fer-lo en una o una altra llengua. No diguem entre versions diferents en una mateixa llengua (en castellà, per exemple la DHH, la RV dels 60, dels 90 o de 2011, la PDT o les llatinoamericanes LBLA, BLPH i PDT). La feina de traducció duu intrínseca la necessitat de re interpretar segons les cultures i els temps i això duu la possible pèrdua del sentit original. 

Tot això ha de dur, sí o sí, a la pregunta pel fonamental del missatge cristià, del missatge de Déu Pare, de Jesús i l'Esperit. Jesús parlava del Pare amb el mot afectiu "Abba" i del regne etern, universal, de veritat, de vida, santedat, justícia, amor i pau obert per aquells "que fan la voluntat del Pare, i posen mà forta a l’obra" (GS93). I de l'Esperit abans de pujar al cel com advocat i suport nostre. 

Per acabar i ja que acabem de recordar Pentecosta, l'enviament de l'Esperit Sant a tots que es trobaven reunits (cfr. AC 2,1) -sí a tots, representant les 12 tribus d'Israel, tots els pobles de la Terra-, fer esment a la imatge que acompanya aquesta Entrada, imatge moderna de l'arribada de l'Esperit Sant. Correspon a la col·lecció de 2014 "Passion of Christ: A Gay Vision" de l'autor Douglas Blanchard. Pot sobtar, però l'Esperit ens l'envia a tots, a totes i a també als no binaris. Així sigui!

Allò fonamental del missatge... 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 2a carta als Corintis 13,11-13?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 31 de maig del 2020

Pentacosta 2020: fe i acció

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"es fixaran en les vostres bones obres"
"Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia de la seva vinguda."

Ja ha arribat la Pentecosta de 2020, i finalitza aquest temps de Pasqua tan diferent a altres anys, marcat per la pandèmia de la COVID19, marcada des del punt de les (persones) cristianes per la pregària del 27 de febrer a una buida i plujosa plaça de Sant Pere. L'Entrada "Pregària extraordinària per la COVID19" de data 28/03/2020 en fa un repàs.

I en aquesta ocasió he escollit un text atribuït a Pere, primer entre els deixebles, primer pontífex segons designació del propi Jesús, "I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" (cfr. Mt 16,18). En aquest moment tenim un Pere que ja ha sofert el seu procés de conversió: de seguidor incrèdul, de negar fins a 3 cops conèixer el Senyor a liderar les primeres cristianes. De la fe a l'acció. I això justament és el que ens demana la Pentacosta, fer-nos conscients que som plens de l'Esperit Sant (cfr. Ac 2,4) i que Déu actua en el món a traves nostre. 

Totes, plenes de l'Esperit Sant! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 1a carta de Pere 2,11-17?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 25 d’octubre del 2019

Dones a l'Església (5): Desafiaments

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Treat her with honor"
"If you are a wife, you must put your husband first. Even if he opposes our message,... If you are a husband... treat her with honor."

Continuo la sèrie d'Entrades dedicades al curs que he estat fent aquestes darreres setmanes sobre les dones a l'Església i ho faig a partit d'aquest text d'una de les cartes de Pere. Tradueixo per un millor enteniment, "Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure," (v.1). Increïble en el nostre moment actual, però manera de pensar habitual en el s. I i també fins no fa gaire. 

Les dones assumeixen la majoria de treballs, de la pobresa i el patiment del món, ja que els models socials dels que venim són models patriarcals desiguals que pressionen i sotmeten a major violència a les dones. En major o menor grau moltes societats estan fent un procés de descobriment de les capacitats femenins, i, a través de l'associació i mobilització des de les perifèries de la cultura, les dones reclamen igualtat de drets i participació en la societat, que sigui elegida en llibertat i no per la imposició de determinats rols o estereotips.

Aquests processos que estan vivint tant dones com homes afecta a totes les dimensions de l'ésser humà, inclosa l'experiència religiosa i la  vivència dins la comunitat cristiana. Per això l'Eglésia es pregunta si les dones són un signe dels temps ¿com podem assumir la seva causa i reconstruir les nostres comunitats per a que aquestes siguin sagrament de salvació?

Més informació sobre desafiaments eclesiològics i pastorals en aquests vídeos, de la ma de la Dra. Silvia Martínez Cano, la qual tinc el gust de conèixer personalment.
  • Iglesia de mujeres y de hombres. Si no, no hay futuro: vídeo
  • Retos eclesiológicos para una Iglesia sinodal: vídeo
  • Retos pastorales para una Iglesia sinodal: vídeo

L'Església de dones i homes!

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 1a carta de Pere, 1Pe 3,1-7?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 4 de juliol del 2019

TFG: Alliberament de la persona, 7

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. La darrera entrada d'aquesta sèrie va ser la de 19 de gener d'aquest 2019.

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 6. La verdad liberadora de Jesucristo.
Jesús dijo a los judíos que habían creído en él: –Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres. Yo hablo de lo que el Padre me ha mostrado, y vosotros hacéis lo que vuestro padre os ha dicho. (Jn 8,31-32.38) 
Si hablo las lenguas de los hombres, y aun las de los ángeles, pero no tengo amor, no soy más que un metal que resuena o un platillo que retiñe. Y si tengo el don de profecía, y entiendo los designios secretos de Dios, y sé todas las cosas; y si tengo la fe necesaria para mover montañas, pero no tengo amor, no soy nada. Y si reparto entre los pobres cuanto poseo, y aun si entrego mi cuerpo para tener de qué enorgullecerme, pero no tengo amor, de nada me sirve. (1Cor 13,1-3)
Incluye este apartado una presentación personal de la que considero que es la Verdad de Jesucristo para mí.

diumenge, 30 de juny del 2019

En acabar el 2018-19, "hạnh phúc"

"la Paraula plantada en vosaltres"
Grup de tutoria de 2007/08
"Vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos. L'home que està irritat no obra segons la justícia de Déu. Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos."

Ja són 11 cursos els que porto a l'escola, tot i que implicat en el món de l'educació molts més, des del voluntariat en els escoltes a partir de 1987/88. 

En finalitzar cada curs demano als alumnes una seva valoració de la meva tasca com a professor i el meu acompanyament com a adult proper. També els hi dono algun consell que, en algun moment de la seva vida com a adults els hi pugui ajudar. En aquesta ocasió ha estat el d'aprofitar allò que saben, allò que són per a lluitar per allò que volen, lluitar per aquells a qui estimen. 

Per la meva part, d'aquest curs 2018-19 només puc dir que ens l'hem plantejat en parella com un salt a una nova vida en diversos aspectes: en compromís marital, residència fora de la ciutat, cert alliberament empresarial, en continua recerca cristiana i en preparació pel vinent.  
Catalunya fins aviat, 
chào mừng bạn đến việt nam!

Bon estiu!!! 

Vols llegir el text, Jaume 1,19-27?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 22 de juny del 2019

Déu escull els més febles

"Déu ha escollit gent que no compta"
"Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa."

Fa uns dies celebràvem Pentecosta, la festa de l'Esperit Sant, una invitació a sortir del nostre cenacle. El símbol de les llengües de foc, el símbol de parlar les llengües del món ens obre a l'altre.

I veiem que la lògica de Déu és diferent a la de les persones, "Déu ha escollit gent que no compta". En temps de Jesús, ell es relacionà amb prostitutes, cobradors d'impostos, infants, leprosos i altres malalts... així ell va mostrar la lògica de Déu. En el temps actual Déu també escull els febles, els malalts, els oprimits, els pobres...  I en aquest moment recordo la visita a Barcelona del papa Benet XVI el novembre de l'any 2010: a part de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, les trobades polítiques i el passeig per la ciutat, va voler visitar l'obra del Nen Déu de les religioses Franciscanes dels Sagrats Cors, al passeig Maragall.

A qui esculls tu?


Vols llegir el text de la carta dels Corintis, 1 Co 1,26-31?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 11 d’abril del 2019

Vocació i servei

"Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú"
"Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots."

Aquest és un dels textos de Sant Pau afavorint la comunió i la diversitat dins l'Església. M'ha cridat l'atenció concretament el verset 7, "Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots." però sobre tot en la seva versió castellana, que mostra d'una forma més clara a qui es dirigeix Déu a través del seu Esperit: "Dios da a cada uno alguna prueba de la presencia del Espíritu, para.provecho de todos." .  

Està ben clar, Déu dóna a quelcom a tothom, tot i que no en siguem conscients. Tot i que no ens sigui reconegut. I allò que se'ns dóna és per al bé de tots, no només d'un mateix, no només d'uns pocs. Aquest dos són els grans reptes de la nostra vida: trobar quins són els propis dons (vocació) i saber-los posar a disposició (servei).  

Ets conscient dels teus propis dons? 
I de com els poses en comú?

Vols llegir el text, 1 Co 12,4-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 12 de juny del 2018

Amar és la plenitud de la Llei

"Estimar és la plenitud de la Llei."
"No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei."

Acabat el temps de pasqua tornem a l'anomenat temps ordinari. I ho fem amb aquest text que bé podríem titular com un "spoiler" en el que se'ns explica ja el final de la història de salvació que vol ser la vida que se'ns ha regalat des de la creació del món i la posterior vinguda de Jesús, com a germà gran.

"Qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix.". Cal emmarcar aquestes paraules de l'apòstol Pau en les seves explicacions del que ha de ser una vida renovada com a ofrena a Déu (Rm 12-15,13). I també com a recordatori de les pròpies paraules de Jesús (cfr. Mt 22,27-40), paraules que el van dur a la mort, doncs anava contra tot el que la Llei de Moisès implicava. Això és tot pel cristianisme, en teoria, l'amor. 

Amor ens dóna Déu Pare. 
Amor ens va dir Jesús. 
Amor, és el que tu dones?

Vols llegir el text, Rm 13,8-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 16 de desembre del 2017

Prioritats cristianes

"No ens judiquem més els uns als altres!"
"No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol (...) No feu que malparlin del vostre millor tresor! Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat."

El text d'avui correspon a la carta de Pau als romans. Gran part del Nou Testament està format per cartes, les quals servien per comunicar les diverses comunitats que s'anaven formant a mida que el cristianisme s'estenia fora de Palestina. Per tant, són documents interessants per conèixer la realitat d'aquells primers cristians, la seva forma de ser i de fer.

I d'aquest passatge vull referir-me a un parell de punts: el primer, el judici als altres abans que a un mateix, tema que ja havia tocat el mateix Jesús (cfr. Lc 6,37-38) davant de l'actitud que tenien, per exemple, els fariseus. Característica també molt humana, la comparació, la crítica dels altres i la sobrevaloració d'un mateix. I la proposta cristiana és la de treballar-se un mateix i tractar de ser exemple pels altres.

El segon, la prioritat que pretén donar el cristianisme inicial a la justicia i la pau de la comunitat per sobre de "normes menors", com les que fan referència al menjar i el beure.

Palla a l'ull dels altres o viga en el teu?
Generes pau al teu voltant?

Vols llegir el text, Rm 14,13-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 22 de maig del 2017

Sagraments de vocació: Matrimoni. A la Bílbia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016. 

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

"subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran"
"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo."                  
(Gn 1-27-31)

"Jesús els respon: --Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
Els deixebles li diuen: --Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. Ell els respongué: --No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui."      
(Mt 19,8-12)

"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran."                  
(1Co,12.4-13)

  • Després de les Entrades sobre el sagrament del Matrimoni de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb alguns texts bíblics clàssics. Per un costat el de la creació de l'home i la dona (Gn 1,27-31), el de la possibilitat de casar-se o no fer-ho (Mt 19,8-12) i el de l'amor, (1Co 13,4-13). 

  • En el text del Gènesi, quan la creació de l'home i la dona en el dia cinquè, entenc que ja veiem la primera unió sagramental entre home i dona entre Adam i Eva. Tot i que falta un punt fonamental en el compromís matrimonial, que és el consentiment explícit d'ambdós cònjuges, l'expressió "Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." dels versets Gn 2,24-25 semblen ser la conseqüència lògica d'aquest si.
  • Per una altra banda, del mateix primer llibre em sembla molt rellevant Gn 5,2 en la versió "Bíblia Catalana Interconfessional, Bíblia en català. Edició interconfessional. Edició bàsica.", "Creà l'home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ésser humà».", que manifesta una mateixa dignitat d'home i dona. En canvi la versió "Dios Habla Hoy, Biblia en español actual. Edición interconfesional" diu "los creó hombre y mujer, y les dio su bendición. El día en que fueron creados, Dios dijo: “Se llamarán hombres.".  Quants greuges han patit al llarg de la història les dones a mans dels homes! I quants en continuen patint en alguns llocs i casos!
  • El segon text correspon a l'Evangeli de Mateu. En aquest cas, Jesús se sent interpel·lat sobre el matrimoni i la seva indivisibilitat. En aquest text es presenta per un costat la possibilitat del divorci, el d'aquells que no estan capacitats pel matrimoni i el dels que donen la totalitat de la seva persona, sense unir-se a una dona, a la construcció del regne, Caldria aprofundir una mica més en el text, com es valora la capacitat o no pel matrimoni? què passa amb els casos de greus problemes en la relació entre els conjugues -maltractaments psicològics o físics, violació dins del propi matrimoni,... -, que van molt més enllà que la pròpia infidelitat sexual? Per reflexionar sobre aquest putn em sembla meravellós el tercer text. 
  • Aquest és un text típic de molts casaments catòlics, titulat com "Camí incomparable de l'amor" (1 Co 13,4,13) inclòs dins del discurs més ampli de Sant Pau sobre els dons espirituals. Bondat, veritat, fe, esperança i amor, sobre tot, AMOR.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, 1 Co 12,1-14,40?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dimarts, 13 de desembre del 2016

Selecció de versets, 8

"és un do de Déu."
  • "Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci. (Pr 13,20)
  • "Així com ignores quin és el camí de l'alè de vida i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l'altra." (Coh 11,5-6)
  • "El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. (Mt 1,18)
  • "És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu." (Ef 2,8-9)
  • "Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres." (1Pe 5,7)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • La selecció de versets d'avui venen en aquest temps d'Advent. El text de l'evangeli de Mateu ens presenta l'inici de l'evangeli, "Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant.", un dels misteris de la fe cristiana. 
  • Els dos texts anteriors pertanyen respectivament als escrits de Cohèlet i de Proverbis, textos que recullen la saviesa popular del poble d'Israel. I aquesta saviesa ens fa veure que no cal dominar-ho tot per creure-hi. D'igual manera que sé que l'avió en portarà allà on he pagat el bitllet, sense saber com, també Déu fa, sense saber nosaltres com. I per una altra banda, la mateixa idea de fons que en paraules castellanes diuen "Dime con quién andas, y te diré quién eres".
  • I els dos últims, ja corresponents al Nou Testament, posen en boca de dos dels grans apòstols dues idees bàsiques també del cristianisme, els dons que representen la gràcia i la fe, així com la misericòrdia infinita de Déu. 
  • És cert que vivim en temps d'incertesa, però el camí de l'advent en el que ens situem aquests dies, ens presenta un camí de saviesa que tot i no saber com funciona, no saber-lo explicar, ens fa savis, ens allibera de les cadenes. I tot i això sense haver fet res per merèixer-ho, només per la gracia de ser fills i filles de Déu.
  
En què o en qui hi confies?
On poses tu les teves forces, les teves il·lusions, pors...?



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Proverbis, 13:               - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cohèlet, Coh 11,1-6     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 1,18-25:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pau, Ef 2:     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes de Pere, 1Pe 5:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

dijous, 3 de novembre del 2016

499 anys després... la salvació, per a qui?

"vol que tots els homes se salvin"
El Papa Francesc i el degà Evangèlic Luterà d'Itàlia, Heiner Bludau
"Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat."

Ara fa pocs dies s'han celebrat a les ciutats de Lund i Malmö (Suècia) una sèrie d'actes per la commemoració ecumènica del 500 aniversari de la Reforma, donant així inici a aquest any que acabarà formalment el 31 d'octubre de 2017. Històricament, aquesta és la data en la que es considera que el frare alemany Martin Luter va clavar les seves 95 tesis contra l'abús de les indulgències, l'avarícia i el paganisme dins l'Església catòlica a la porticada del Palau de Wittenberg, sud de Berlin i el començament del cisma que dura ja 5 segles. 

Un previ important d'aquells fets del s.XVI pot considerar-se la butlla Unam Sanctam del papa Bonifaci VIII de l'any 1302, en la que s'afirmava que fora de l'Església no hi havia ni salvació ni remissió de pecats i que implicava la supremacia del poder espiritual (el del papa) sobre el terrenal (el dels reis, en aquell cas Felip IV de França), en lluita continua en aquelles époques.

To i que van haver altres, s'esgrimeix que la raó principal va ser de caire teològic i es resumeix en la doctrina de la justificació. Això és, que Déu ens concedeix el seu perdó i ens treu la culpa de tots els pecats i ens compta com a justos i això ho fa només per la misericòrdia i amor que ens té als que considerar-nos fills seus, a partir de la donació de Jesús el Crist. La qüestió fonamental que separa a catòlics i protestants és qui rep aquesta justificació i què cal fer per aconseguir-la. I el debat és si la és fe en Crist ("sola fides") o són les obres, el creure o el fer. 

L'any 1966, quatre-cents cinquanta anys més tard, l'Església Catòlica i la Comunió Anglicana varen començar a donar passes en el camí d'apropament, d'enteniment i de mirar l'altre més com a germans que no pas com a enemics, mirant el que els unia i no el que les separava. Així ho van voler el Papa Pau VI i l'Arquebisbe Michael Ramsey. Des d'aquell moment, la Comissió internacional anglicano-católica romana (ARCIC) ha anat elaborant importantes documents que tracten d'articular aquesta fe comuna en el Crist.

El 2006, quaranta anys després, el Papa Benet XVI i el el Primat de la Comunió Anglicana, arquebisbe Rowan Williams varen signar una declaració conjunta en la que "celebramos el bien que ha brotado de estas cuatro décadas de diálogo" i de forma seguida afirmaven que "nos comprometemos a una  oración  más ferviente y a un esfuerzo más intenso por acoger y vivir la verdad hacia la que el Espíritu del Señor desea guiar a sus discípulos (cf. Jn 16, 13)" , (enllaç)

I ara, en una mostra del camí conjunt que continua, són el Papa Francesc qui, amb el bisbe Munib A. Younan i el reverend Martin Junge, president i secretari general, respectivamente, de la FLM, van presidir els actes de Lund i Malmö amb líders de l'Església de Suècia i de la Diócesis católica de Estocolm, volent donar testimoni de l'amor, de la fe i de l'esperança en un futur millor que tenim tots els cristians, siguin de la família que siguin, fruit de la gràcia de Déu, gràcia que és ell mateix que se'ns dóna. 

I això és el que llegim de l'apòstol Pau a la seva 1a carta a Timoteu, que la gràcia de Déu és per a tothom, així és com Ell ho vol. I així és com també llegim a l'Evangeli de Joan, qui posa en boca de Jesús aquestes paraules "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu." (Jn 3,16-18).

I mentrestant, sembla que Francesc va obrint el camí d'una nova Reforma dins l'Església Catòlica, amb una oposició frontal de determinats alts càrrecs del Vaticà i d'algunes Conferències Episcopals, com s'ha vist durant el Sínode de la Família de 2005 o les darreres creacions de nous cardenals.


Ja per acabar, fa uns dies feia la següent fotografia parcial de la Basílica de la Sagrada Familia de Barcelona, Tant de bo aquestes 5 capelles representin que la casa terrena del Pare misericordiós -l'Església- es capaç d'acollir els germans protestants, els que s'han acollit al divorci per poder viure sanament, els que Déu ha donat tendències sexuals diferents, els que formen famílies amoroses però no habituals i a tots aquells que són atacats per algunes altes jerarquies. M'agrada formar part d'una Església que es va obrint a aquells als quals ha estat tancada durant anys o segles però que creuen en el Crist i volen viure santament.


Quina és la fe que tu tens? Quines les teves obres?
De quina Església t'agrada formar part?


Vols llegir el text, 1Tm 2,1-7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Experiència i vivència cristiana

"A Déu, ningú no l'ha vist mai"
"Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit."


Recullo avui aquest petit fragment del primer discurs de Jesús a la gent, concretament els versets 11-13. Tot i que ja el vaig tractar en data 13/10/2105 a l'Entrada "El misteri de Déu, l'amor", ara ho faig des d'un altre punt de vista.

En aquest text se'ns diu que a Déu, ningú no l'ha vist mai i això, ampliant a la resta dels sentits, ningú no l'ha oit, tocat, olorat ni tastat. Des dels sentits humans, des de la transcendència, és totalment impossible la percepció d'allò que és transcendent. Per tant no podem tenir vivència de Déu.

Podem tenir vivència de parròquia, vivència de pregària a casa, vivència de grups de fe, vivències de Pasqua... i també vivència de sentir-nos estimats, vivència de... però vivències de Déu, impossible! 

El que sí podem tenir és experiència de Déu a través de vivències diverses que la nostra psicologia i la nostra fe ens fa interpretar com a dons de Déu. L'experiència de Déu és una vivència reflexionada. Davant de la mateixa vivència, per tant, un experimentarà Déu i un altre experimentarà quelcom diferent o no n'experimentarà res.

Quines són les vivències que ens fan experimentar Déu? L'Esperit Sant, el seu esperit, aquell testimoni de tants i tants cristians que ens han precedit i aquell testimoni que se'ns crida a donar nosaltres als germans, als homes i dones de les altres religions i a aquells que ens seguiran (cfr. 1Jn 4,14) 

Com sents l'Esperit de Déu? 
Com experimentes Déu?


Vols llegir el text de les Cartes, 1 Jn 4?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 14 de juliol del 2016

Selecció de versets, 6

"rebreu una força que us farà testimonis meus"
  • "Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra." (Ac 1,8)
  • "Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava." (1 Pe 2,24)
  • "ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist." (Ro 3,23-24)
  • "Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer." (1Tm 1,15)
  • Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos." (Jm 1,21)

  • Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

  • Aquesta nova selecció de versets comença amb el llibre dels Fets dels Apòstols. La història del que va passar un cop Jesús carnal ja no hi era amb ells.  I el verset escollit és de  l'ascensió al cel, quan donà el manament als deixebles de ser testimonis. A patir d'aquell moment, el cristianisme es va anar estenent per tot el món conegut.
  • El primer verset de Pere, aquell que seria designat com a pedra de l'Església, ens mostra una de les creences fonamentals. De seguida es van adonar que la passió i resurrecció del Senyor va succeir per la salvació del món.
  • Els altres versets corresponen a Pau (Romans i 1a Timoteu) i a Jaume. Per tant, textos de diferents autors, amb diverses visions del que havia passat, del que cadascú havia entés del missatge de Jesús, però amb una idea en comú: la vinguda de Jesús al món va ser per salvar-nos, per donar-nos un exemple de com ser i de com tractar els altres. La "Paraula plantada", és a dir Jesús i els textos bíblics en són bel millor exemple i ens dóna la força per seguir cada dia endavant.
Quina és la teva força?
Què o qui t'hi la dóna? Aprofundeix en aquesta idea.



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Fets Apòstols, Ac 1,1-11:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Carta 1a de Pere, 2,18-25:   - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Carta als Romans, 3,21-31: - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Carta 1a a Timoteu, 1,1-12: - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Carta de Jaume, 1,19-27:     - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi