2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"anem a trobar-lo!"
"Dit això, va afegir: --Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: --Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!"
Text de l'evangeli de Joan en el que Jesús té una relació de coneixença o amistat amb les persones involucrades: Llàtzer era el germà de Marta i Maria, aquella dona que el va eixugar els peus (cfr. Jn 12,1-8), aspecte aquest que, curiosament, es recull en aquest evangeli posteriorment.
El text és força més llarg que l'extracte que hi presento però em quedo amb aquest que ens deixa bocabadats, no entenem res: Quan li comuniquen que l'amic Llàtzer ha mort, ell respon "Llàtzer s'ha adormit, però vaig a despertar-lo" i segueix amb un enigmàtic "m'alegro de no haver estat allí". Què vol dir tot això? Què és exactament la mort? Un son del que despertarem? O el final? S'alegra Jesús de no haver acompanyat l'amic en aquest moment crucial? Ens abandona Déu, llavors, quan morim? Aquest és el gran misteri de la vida.
Tot això em ve quan penso en la marxa tot just ara fa 15 dies dijous 25 de juny, la mort del meu cosí Miguel, conegut per Mini tot i la seva corpulència. Hi era ingressat a l'hospital en previsió d'una propera intervenció que no semblava complicada, ens va deixar de forma sobtada. Alguns diran que va marxar a casa del Pare, altres que ha passat a nova vida, altres simplement que ja no hi és... simplement vull recollir algunes de les idees dels seus amics, dels seus companys, dels seus coneguts envers la mort:
El text és força més llarg que l'extracte que hi presento però em quedo amb aquest que ens deixa bocabadats, no entenem res: Quan li comuniquen que l'amic Llàtzer ha mort, ell respon "Llàtzer s'ha adormit, però vaig a despertar-lo" i segueix amb un enigmàtic "m'alegro de no haver estat allí". Què vol dir tot això? Què és exactament la mort? Un son del que despertarem? O el final? S'alegra Jesús de no haver acompanyat l'amic en aquest moment crucial? Ens abandona Déu, llavors, quan morim? Aquest és el gran misteri de la vida.
Tot això em ve quan penso en la marxa tot just ara fa 15 dies dijous 25 de juny, la mort del meu cosí Miguel, conegut per Mini tot i la seva corpulència. Hi era ingressat a l'hospital en previsió d'una propera intervenció que no semblava complicada, ens va deixar de forma sobtada. Alguns diran que va marxar a casa del Pare, altres que ha passat a nova vida, altres simplement que ja no hi és... simplement vull recollir algunes de les idees dels seus amics, dels seus companys, dels seus coneguts envers la mort:
- Que Mini ens hagi deixat tant abans d'hora és com una broma, de mal gust.
- Ell i en Jordi, quines dues ànimes més grans.
- Ahora le voy a echar de menos. Aunque estará para mí, en mi memoria, en mi corazón.
- Era un gran tipo, se hacía querer. ¡Qué tristeza!
- Estoy sobrecogida... buen viaje... Te echaré de menos.
- ¡Cómo lo siento! Descansa en paz, Mini.
- Madre mía!! Descansa en paz...
- Molt mala notícia. Sé que era bona gent. Descansi en pau.
- DEP. Animis s la familia!!
- No som res, tot l'hem de fer aquest viatge, més enllà hi ha d'haver quelcom
- Joder, Mini. Que la tierra te sea leve.
- Allá donde estés, les vas a pulir al Scalextric. Hasta la vista amigo.
- Buen viaje, nos volveremos a ver... prepara una barra L'Astrolabi allí donde vayas y manten la nevera fría.
- Espero que esté camino de un lugar mucho mejor.
- Mini, buen viaje y espero poderte invitar y en condiciones, cuando nos volvamos a cruzar.
- Ahora surca los mares con tus Playmobil y nuestras canciones. No te olvidaré jamás. Te lloro y te río.
- Algo se nos murió a todos hace años con el cierre del Astrolabi y ahora nos ha rematado, Mini. DEP. Buen viaje.
- No hay derecho, te fuiste al cielo a montar una farra con Pau, confiesalo!!
- Nos volveremos a ver... seguro. Todavía me cuesta creer que no estés aquí.
- Caram quin greu... DEP Mini.
- Em sap molt greu, una gran persona.
- Osti, quin greu. El meu condol a la família i amics. DEP.
- Ostia... D.E.P.
- Ho sento moltíssim!! Adéu amic.
- Ha muerto Mini, joder... mierda de noticia.
- Bon dia amic. Esta mañana has partido hacia el infinito.
- En "Mini" ha començat un viatge que tots farem.
- Ho sento molt Miquel. No és just. Molts ànims. Una abraçada.
- No fotis !!!! Què ha passat???? Joderrrrr
- Espero que volvamos a coincidir muchas veces... Mil besos allá donde estés.
- Gràcies Mini, et recordarem sempre, perquè a la gent bona no se la pot oblidar mai.
- La vida y sus caprichos insobornables.
- Vuela alto y vuela libre.
- DEP una auténtica pena.
- En quin món vivim? Mini, allà on siguis, tothom t'estimarà.
- Sé que la vida es así, pero joder...
- Oh... este año está siendo especialmente cruel... ¡Un abrazo fuerte!
- Rest in piece
- Dura pérdida
- Buen viaje bribón, cuídanos!
Tingues cura de tots nosaltres!
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli de Joan, Jn 11,1-16?
