Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraguai. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraguai. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2019

Més Ave Maria (en guaraní)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"How can this happen?"
"Mary asked the angel, “How can this happen? I am not married!"

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

Serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en llengua guaraní, una de les llengües pròpies del Paraguai, la majoritària a part de totes aquelles de les ètnies del desert del Chaco. Durant l'any 1996 i per una dècada més la vaig poder sentir i pregar arreu del país, a les zones rurals del Chaco i també a Coronel Oviedo, Limpio, Horqueta i Asunción, a la parròquia de la Recoleta.

Maitei María
Tupâ nemo maitei María, Ñamandu aguyje ne renyhê, Tupâ oî nendive, kuñakuéra apytépe jehovasapýva, ha ne menby yva marangatu etéva oî nde retepýpe, Jesú.
Tupasy María, eñembo´e ore rehe, rekovaívare, koaga, ha opa árarohópeve koyvyapé´árigui.
Taupéichakena
Tot pot ésser!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Lluc 1,26-38?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 22 de febrer del 2016

Ara fa 20 anys... Àfrica, Amèrica Llatina, jo

Aquests mesos s'estan complint 20 anys d'algunes fites importants en la meva biografia, que van ajudar-me a discernir la meva vocació. Vull rememorar-les:  
  • Entre juliol i agost de 1995 participava del Camp de Treball Missió Masonga'95 a Tanzània. A la petita població luo de Masonga (a tocar del llac Victòria) vàrem col·laborar en grup amb la Masonga Secondary School i la comunitat marista, formada en aquells moments tota ella pers mexicans: els germans Juan, Kiko, Rafa, Sergio i Teo, així com també pel matrimoni de cooperants Katya i Memo. El grup, liderat pel germà Fructu, el composàvem a més a més el germà Josep i la Vicky, en Carles, Marc, Toni i un servidor. Va ser una primera presa de contacte amb Àfrica, amb les ONG, els projectes de cooperació, la diversitat de l'Institut Marista i també amb la vivència profunda de la fe. Tot un munt d'experiències que em va generar un batibull de sensacions i emocions.

Masonga-Secondary-school
  • Entre febrer i desembre de 1996 vaig viure com a cooperant al Paraguai. La missió: integrar-me en el ritme de vida de l'escola Maristas Champagnat i la comunitat marista de la població de Coronel Oviedo, formada en aquells moments pels germans espanyols Fèlix, Claudio, Jose Luís i els paraguaians Diego i Domingo. En aquest cas l'experiència va ser compartida amb la Marga, ella donant suport a les diverses obres i la comunitat d'Horqueta. Aquesta segona experiència, més llarga, em va donar l'oportunitat d'anar aclarint el meu camí de vida, que en aquells moments estava en un punt important, el del final dels estudis i la incorporació en el món laboral.
Aquestes dues accions van ser part del meu viatge iniciàtic, del meu procés d'autoconeixement i autoafirmació en el món dels adults. Gràcies a elles dues vaig poder descobrir la meva vocació d'educador cristià, que per sort, puc desenvolupar en la meva vessant laboral.

Enllaçant amb el temps de quaresma i tal i com proposa l'entrada "És temps de quaresma 2016" de data 10 de febrer, ... em pregunto sovint jo, què em queda d'aquell gran gir de vida d'ara fa 20 anys? continuo encara transformat, com en aquells temps? sóc jo viu, sant i agradable a Déu? o el dia a dia, la rutina i el meu entorn m'ho impedeix?

Et fas conscient alguna vegada, de les fites que t'han ajudat a configurar-te tal com ets?


Aquesta entrada vol ser, també, un homenatge múltiple:
  • Als missioners, religiosos i laics, de l'Església, i també als cooperants de multitud d'ONG que decideixen desplaçar-se a altres països donant la seva vida, o uns anys, a la construcció d'un món millor, del Regne de Déu, ja aquí a la terra.
  • A les diverses persones amb les que vaig poder compartir ambdues experiències. Amb cadascun d'ells es va donar una relació mútua diferent que ens va ajudar a créixer i madurar la nostra vocació.
  • A l'ONG SED i la Institució Marista, les quals van facilitar aquesta possibilitat acompanyada d'acció i discerniment, cosa que continuen fent de forma continuada des de ja fa anys. Recordar molt especialment la figura del g.Pere.

divendres, 5 de febrer del 2016

Carnestoltes Arete Guasu

El proper dimecres 10 de febrer s'inicia la Quaresma cristiana, per tant, aquest cap de setmana és festa grossa, carnestoltes.

Vull mostrar avui un altre tipus de carnestoltes, en aquest cas l'anomenat Arete Guasu dels nivaclé paraguaians, concretament els de Santa Teresita, al costat de la ciutat de Mariscal Esrtigarribia. 


diumenge, 17 de gener del 2016

Celebració de la família, sense atacar ningú

Ara fa 15 dies, diumenge dia 3 de gener publicava l'Entrada "Celebració de la família, atac a..." comparant les visions de la família del bisbe de Còrdova monsenyor Demetrio Fernández i de la senyora Agustina Gisbert de Tarragona. 

La d'avui en té relació amb aquella, per la temàtica de la família, però també pel diferent paper de la jerarquia de l'Església cap el poble de Déu i cap a la societat en general. En aquesta ocasió presento una carta de Monsenyor Guillermo Steckling OMI, bisbe de la diòcesis de Ciudad del Este, al Paraguai de maig de 2012. Si la carta del bisbe Fernández traspuava entre línies un atac a tothom que intenta ser família sense ser família cristiana, aquesta d'avui destil·la un altre llenguatge. Llegeix, reflexiona i jutja tu mateix.


Matrimonio y familia desde el designio de Dios
Nuestra Iglesia en el Paraguay ha lanzado un trienio de la familia y ya hemos entrado en el primer año. Por eso la reciente XXIX Semana de Teología estuvo dedicada al tema de la familia. Habiendo escuchado varias conferencias y añadiendo mis propias reflexiones, ¿qué puedo sacar en limpio? 
El Presb. Fermín Castellano nos presentó la visión del libro del Génesis sobre el bien antropológico del matrimonio, que la Biblia ve como obra del Creador. Dios mismo ha querido que los seres humanos encuentren su plenitud en la relación entre hombre y mujer y que, uniéndose,  sean fecundos. ¿Correspondemos hoy a este designio de Dios? 
En lo positivo cabe decir que por estas tierras la familia y el matrimonio son apreciados por mucha gente de las generaciones jóvenes; por ejemplo, se visita mucho a los familiares, la gente se quiere casar por la Iglesia, hay parejas muy activas en las parroquias... 
Emergen también realidades negativas. El matrimonio tiene sus enemigos: ahí está el machismo tradicional, o el empuje hacia un libertinaje sin límites, o masivos intereses económicos que van en detrimento de la familia. De lo último es un ejemplo la migración: en busca de trabajo muchos hogares se fragmentan y a veces se desintegran para siempre. De esta manera nuestra sociedad no está ofreciendo un ambiente favorable a la familia y al matrimonio. 
No faltan quienes aprovechan el ambiente para desplazar la sexualidad, don de Dios, de su hábitat natural y la convierten en una droga más, que se puede comercializar. Basta observar la proliferación de los moteles, o el hecho de que un tercio de los sitios del internet se relacione hoy con la pornografía. Lo más triste es que esta situación ya no se quiere considerar como anormal, contraria a la voluntad de Dios, sino se crean teorías que la justifican. No es estraño que el cardenal Ennio Antonelli, presidente del Consejo Pontificio para la Familia, hable de una "revolución contra la familia" (VI Congreso Mundial de las Familias, Madrid, 25 de mayo del 2012). 
En otra charla de la mencionada Semana de Teología, el Presb. Silvio Suárez trataba de la ideología del género. Es verdad que hasta cierto punto los roles de varón y mujer se encuentran definidadas según las culturas de la época. Estas culturas cambian y a veces deben cambiar porque oprimen a la persona, especialmente a la mujer. Pero el hombre o la mujer no se parece a una computadora sin sistema operativo que se pueda programar de cualquier manera. Pensemos en la vocación de madre que es exclusivamente femenina. Una ideología de géneros múltiples donde la heterosexualidad se presenta solo como una de las posibilidades que todas valen lo mismo, tiene serias implicaciones a diversos niveles.
  • Cuando se sigue esta ideología, a nivel de la sociedad ya no se quiere conceder al matrimonio el puesto que se merece. La grandeza de una nación está en sus familias, por eso el estado la debe proteger y no colocar la alianza entre hombre y mujer a pie igual que por ejemplo las uniones gay. 
  • Por otra parte, a nivel de la  autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya. Si no se acepta este aspecto de la creación, ello no lleva a una autosuficiencia contraria a la naturaleza humana. Ya no se quiere depender del otro, ya no serán la alteridad,  la reciprocidad y la vida que nace los grandes valores que se honrarán entre nosotros.
Matrimonio y familia hoy en día necesitan ser afirmados y defendidos. Es algo que deben hacer sobre todo los mismos casados. Desde la teología, quiero añadir un pensamiento, una pregunta: ¿dónde se encuentra el origen de la atracción entre hombre y mujer que existe en nuestra naturaleza? ¿No es cierto que Dios es el origen de todo amor humano? ¿No es es verdad que la unión matrimonial es imagen suya? Es por eso que el matrimonio se encuentra entre los siete sacramentos: nos conecta al mismo Dios-Amor y y es de esa fuente que trae tantas bendiciones sobre los esposos y los hijos, la sociedad entera y toda la creación.


Llegint aquest text de mns. Steckling i fent una comparació amb aquell altre de mns. Fernández em sento molt més còmode, tot i no estar d'acord amb el 100% del que diu.

Anem per parts: tot i la curta extensió del text, se'n fa una senzilla anàlisi de la realitat, punts positius i punts negatius. Es fa una crítica a alguns aspectes com el masclisme, l'esclavatge sexual, el llibertinatge, alguns interessos econòmics, la migració obligada, la prostitució i la pornografia. Ningú no pot negar que aquests punts no són bons, denigren la família (sobretot les dones) i sí que convé atacar-los. Quina diferència amb el text del bisbe de Còrdova que atacava les persones que amb tot l'amor del món pretenen donar acollida a una vida, tot i que sigui des de les tècniques modernes, per no poder-ho fer des de la sexualitat humana en la seva forma natural !!!

Continua el bisbe Steckling proposant l'Estat (en aquest cas el paraguaià, tot i que aquesta posició es pot fer extensible a tota la jerarquia catòlic) que no equipari el matrimoni amb les unions gais. Fixem-nos bé que el bisbe proposa però no ataca. Com a ciutadà, com a cristià i com a representant d'una entitat important com es l'Esglesia paraguaiana proposa al legislador el que considera.

Sobre el paràgraf següent -i aquí ve la meva opinió diferent- diu el prelat "Por otra parte, a nivel de la  autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya.". A això responc jo que Déu també ha creat a imatge i semblança seva a les persones homosexuals. al voltant del 10% de la creació. D'acord que no són fecunds de forma natural, però ho poden ser actualment des de la tècnica sanitària i la legislació estatal. També que els conjugues homosexuals lluiten per construir una parella o una família en les que l'alteritat i la reciprocitat són grans valors, com qualsevol parella i família amb conjugues heterosexuals.

Ja per acabar, la darrera afirmació coincideix amb el que jo reflexionava a la meva entrada  "Celebració de la família, atac a...": La millor forma de defensa i promoció de la família cristiana és l'exemple de les famílies cristianes, dels homes i dones casats. Ànims a tots ells. en aquest camí de vida compartida!!! Ànims també en aquest camí a les parelles homosexuals que volen viure en coherència la parella i, si poden, la família !!!

Bisbe Guillermo Steckling amb el papa Francesc, febrer de 2015

dijous, 24 d’octubre del 2013

Aire condicionat a les aules

Ara fa uns dies a l'assemblea de classe amb els alumnes per revisar les primeres setmanes de curs, alguns es queixaven de no tenir aire condicionat a les aules. També que al menjador no els hi agradava l'amananida.

Ver mapa más grande

De seguida em vaig enrecordar de la visita que vaig poder fer a la comunitat de Cristo Rey, a prop de la petita població de Doctor Pedro P.Peña, al desert del Chaco en una de les meves estades al Paraguai. Tant de bo aquestes imatges els ajudin a obrir els ulls.




* Material gràfic de l'ONG SED

diumenge, 10 de març del 2013

No és cardenal, però ja podria...Pere Shaw


Pere Jacob Shaw (nascut a Bèlgica l'any 1925)  va ser un missioner belga de la congregació dels Oblats de Maria Immaculada, OMI. Va dedicar més de 30 anys a la missió en el desert del Chaco, Paraguai.

Va arribar al Paraguai com a missioner al desembre de 1952 amb només 27 anys i ja des del principi es va dedicar a acompanyar els pobles indígenes del Baix Chaco amb una tasca eminentment itinerant des de la seva seu, a la població de Benjamin Aceval.

L'any 1965 inaugura una petita escola, inicialment amb 11 alumnes, com a forma de donar continuïtat a la tasca evangelitzadora des del món de l'educació. La inauguració posava fí a un periode de 3 anys de recerca de col·laboradors i de finançament per a la seva construcció i posada en funcionament. 

L'any 1981,després de gairebé 30 anys de la seva arribada al Paraguai, el Papa Joan Pau II el nomenà bisbe amb el títol de Vicari Apostòlic del Pilcomayo, amb seu a la ciutat militar de Mariscal Estigarribia. Volia així, el Papa, donar la oportunitat a monseyor Shaw de continuar la seva tasca evangelitzadora des de la més alta responsabilitat eclesial a la zona. 

Els indígenes d'aquelles terres el van batejar com a Pa’i Puku, (traduït de l'idioma Guaraní al Català significa “Mossen Llarg" ja que la seva alçada era de 1,99m). Aquest sobrenom indica la seva posició especial com a missioner. Ho va ser en cos i ànima i per a tota la gent del Chaco i es va convertir en un veritable pare espiritual. No evitava esforços en recórrer el quasi impenetrable desert de "l'infiern verd”, a cavall o amb la típica carreta paraguaiana "Cachapé", per a arribar als creients que vivien disseminats en petits assentaments o a les "estancies" dels rics terratinents de la ciutat d'Asunción. 

Malauradament, el 21 de juny de l'any 1984, només 3 anys després d'exercir el seu servei com a Vicari, moria en un accident de trànsit a la ruta trans Chaco que uneix la ciutat de Mariscal Estigarribia amb la capital del país, Asunción

Cal dir que aquesta ruta (carretera nacional) s'ha endut en diversos accidents de trànsit no un, ni dos missioners catòlics. El germà marista Carlos Iglesias, en aquell moment director de l'escola parroquial Santa Maria del Chaco moria en un accident entre dos autocars el 18 de novembre de 2004. 

El seu successor com a Vicari Apostólic del Pilcomayo, monsenyor Lucio Alfert està d'acord en que Pa’i Puku és avui en dia una important figura d'identificació en la religiositat popular del país. És per aquesta raó per la qual, l'any 2009 es va rememorar el 25è aniversari de la seva mort amb un any de record especial per a l'Església del Chaco. També es va posar en marxa el procés oficial de beatificació.

Avui en dia el Vicariat Apostòlic del Pilcomayo, amb monsenyor Lucio Alfert al capdevant, continua la seva tasca evangelitzadora i de promoció dels valors de l'Evangeli des de les parròquies, escoles i centres sanitaris.



dilluns, 2 de juliol del 2012

A l'estiu... Camps Treball-Missió de SED


Una de les opcions que ofereix l'ONG SED és la possibilitat de viatjar a països del Sud durant els mesos de juliol i d'agost per a col·laborar amb entitats que promouen el desenvolupament de les persones i de les comunitats.

La campanya anomenada Introducció a la Solidaritat Internacional (ISI) que es realitza anualment, comença cap el mes de gener i finalitza el mes d'octubre. Els mesos previs a l'estiu es duen a terme una sèrie de trobades formatives per a reflexionar entorn el nostre món, la nostra forma de ser en ell i per preparar la tasca que anem a fer, en equip, durant l'estiu. 

Tot i que SED col·labora amb més d'una vintena de països d'Àfrica i Amèrica Llatina, des de la delegació de Catalunya de l'ONGD habitualment es col·labora amb el Paraguai, l'Equador, Tanzània i la República Centreafricana.

En el següent vídeo els 3 voluntaris del Camp de Treball-Missió Sucumbios 2010  (Equador) ens expliquen les seves motivacions.