dimarts, 29 d’octubre del 2019

Sínode de l'Amazònia: missatge papal

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"and chose twelve of them"
"About that time Jesus went off to a mountain to pray, and he spent the whole night there. The next morning he called his disciples together and chose twelve of them to be his apostles. One was... and..."

Aquest mes d'octubre, entre el 6 i el 27, s'ha desenvolupat la XVI Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes en aquest cas sobre l'Amazònia (enllaç). Diversos aspectes són els que vull remarcar al voltant d'aquesta acció del papa Francesc, la qual sembla que esta removent alguns aspectes que semblaven inamovibles. Inamovibles per Déu? o per l'stablishment eclesial?

Un dels aspectes fonamentals per Francesc, aquesta nova forma de fer, la sinodal, col·laborant i repensant des de les esglésies locals, deixant de banda, en part, el poder de la cúria vaticana, més enllà del sexe masculí, més enllà de la ordenació sacerdotal, més enllà de.... L'elecció dels 12 per part de Jesús més que pensar-la des del símbol dels 12 apòstols homes, cal pensar-la des de la simbologia de les 12 tribus d'Israel, una forma descentralitzada de viure aquella primera Església.

Recullo el missatge final de Francesc:

“El Sínodo para la Amazonía podemos decir que tiene cuatro dimensiones: la dimensión pastoral, la dimensión cultural, la dimensión social y la dimensión ecológica” había dicho Francisco dando inicio a los trabajos en el Aula del Sínodo el pasado 7 de octubre. Hoy, en la conclusión, sobre las mismas cuatro dimensiones posó su reflexión sobre el documento sinodal, presentado y votado en Aula.

La inculturación está dentro de la tradición de la Iglesia
En la dimensión cultural, se habló de la inculturación “de valoración de la cultura” dijo el Papa, “con una fuerza muy grande”: “quedo contento con lo que se ha dicho al respecto, que está dentro de la tradición de la Iglesia”.



En la conciencia de la dimensión ecológica se nos juega el futuro
Recordando que el Patriarca Bartolomé fue uno de los pioneros en generar conciencia de la dimensión ecológica, y recordando la trayectoria de la misma, el Pontífice subrayó que “esta conciencia ecológica” “hoy nos denuncia un camino de explotación compulsiva, de destrucción” del cual la Amazonía “es un símbolo”. En esta dimensión, afirmó, “se nos juega el futuro”.

La trata “escucha”
Junto a la dimensión ecológica está la dimensión social, prosiguió, “que ya no es sólo lo que se explota salvajemente, lo creado, la creación”, sino “las personas”:

“En Amazonia aparece todo tipo de injusticias, destrucciones de personas, explotación de personas a todo nivel, y destrucción de la identidad cultural”, constató, y recordó un cartel visto durante su visita a Puerto Maldonado, que advertía sobre la trata de personas: “La trata escucha, ¿no? La trata al más alto nivel de corrupción, pero de personas a todo nivel”.

El Evangelio debe ser asimilado y comprendido
Es urgente que sea anunciado y asimilado el anuncio del Evangelio, exhortó Francisco, subrayando sin embargo que el mismo debe ser “asimilado y comprendido por esas culturas”. De ahí la necesidad de “fortalecer” el trabajo que realizan los laicos, sacerdotes y diáconos permanentes, religiosos y religiosas.

Injusticia social que no se permita a aborígenes el camino seminarístico
“Se habló de nuevos ministerios, inspirados en la Ministeria quaedam de Pablo VI, de creatividad en esto" expresó el Papa pidiendo "creatividad en los nuevos ministerios", y ver "hasta dónde se puede llegar”. Francisco agradeció también “la valentía del cardenal O’Malley” al hablar de los seminarios indígenas: “Es una verdadera injusticia social, que no se le permite de hecho a los aborígenes el camino seminarístico y el camino del sacerdocio”.

La comisión de estudio sobre el diaconado femenino: tal vez nuevos miembros
Desglosando algunos de los puntos de documento, el Papa Francisco también asumió el pedido de volver a convocar a la comisión para estudiar el diaconado femenino en la Iglesia, indicando la posibilidad de volver a abrirlo “quizá con nuevos miembros”, y señaló su empeño en rehacer esto “con la Congregación para la Doctrina de la Fe”.

La Iglesia siempre debe ir reformándose
Porque “la tradición es la salvaguarda del futuro y no la custodia de las cenizas” el Pontífice aseguró que la Iglesia “siempre tiene que ir reformándose”, y abordó algunas cuestiones al respecto, como el tema de la formación sacerdotal, sobre el cual recordó haber oído que se nota en algunos países “cierta falta de celo apostólico en el clero de la zona no amazónica respecto a la zona amazónica”. “Los jóvenes religiosos tienen una vocación muy grande – corroboró – y hay que formarlos en el celo apostólico para ir a las fronteras”.

Candidatos al sacerdocio y nuncios, al menos un año en tierra de fronteras
De ahí que sugiriera que en el plan de formación de los religiosos existiera “una experiencia de un año o más en regiones limítrofes” “al servicio de un obispo en un lugar de misión”. Misma sugerencia para el servicio diplomático de la Santa Sede, presentada por escrito al Papa y sugerida por él mismo en su discurso de clausura. Además, entre las reformas, se refirió a la “redistribución del clero en el mismo país”: sucede que hay muchos sacerdotes en los países del primer mundo, y “no hay para mandar a la zona amazónica”: “Los fidei donum interesados”, lamentó. “Te viene uno que vos lo mandaste a estudiar y se enamoró del lugar y quedó en el lugar y con todo lo que ofrece el primer mundo y no te quiere volver a la diócesis. Y claro, uno por salvar la vocación, cede”. Pero en ese punto – advirtió Francisco - : "tener mucho cuidado y no favorecer”. “Seamos valientes en hacer esas reformas de redifusión del clero en el mismo país”.

El papel de la mujer en la Iglesia “va mucho más allá”
Según Francisco lo que se dice en el documento sobre la pastoral de la mujer “queda corto”, pues, “todavía” no se ha “caído en la cuenta” de lo que significa la mujer en la Iglesia: “nos quedamos solamente en la parte funcional”, observó, “pero el papel de la mujer en la Iglesia va mucho más allá de la funcionalidad. Y eso es lo que hay que seguir trabajando. Mucho más allá”.

Organismos eclesiales regionales: abrir espacios
Sobre el tema de la creación de un organismo eclesial de servicio en la región amazónica, el Papa alentó a “progresar”: una de sus sugerencias fue “que la Repam tenga más consistencia” o “hacer conferencias epsicopales sectoriales”, como de hecho ya hay en otros lugares. En definitiva, alentó a ir “abriendo” a otras realidades.  

Otros ritos: la Santa Madre Iglesia nos guía, no tener miedo
Acerca del propuesto “rito amazónico” el Pontífice señaló que es competencia de la Congregación para el Culto Divino, a quienes animó a ir “siempre más allá”. Recordó además que de las 23 iglesias con rito propio que se mencionaron en el documento, “al menos 18 sino 19 son iglesias sui iuris y empezaron de chiquito”, “armando tradiciones”: no tenerle miedo – animó – a las organizaciones que custodian una vida especial”. Siempre con la ayuda de la Santa Madre Iglesia, madre de todos, que nos va guiando en este camino para no separarnos. No le tengan miedo". Y siguiendo con la organización de la curia romana afirmó que según él – de acuerdo con el documento  - "hay que abrir una sección amazónica" dentro del Dicasterio para la Promoción Humana Integral.

A los medios de comunicación: nadie ha perdido, todos hemos ganado
Manifestando su gratitud a todos los que trabajaron fuera del sínodo, se dirigió en particular a los medios de comunicación, a quienes les pidió el favor de  que en la difusión del documento final, se detengan en “los diagnósticos”: Diagnóstico cultural, diagnóstico social, el diagnóstico pastoral y el diagnóstico ecológico.

No se encierren en cuestiones intraeclesiásticas: difundan los diagnósticos
Esto porque,  dijo el Papa “la sociedad tiene que hacerse cargo de esto”. No quedarse en las pequeñas “cuestiones disciplinares”, pidió, sino transmitir el documento de modo que “la sociedad se haga cargo del diagnóstico que nosotros hemos realizado”. “No se encierren”, insistió, “en cuestiones intraeclesiásticas”, yendo “a la cosita” y olvidándose de la “cosa”. A propósito de esto, el Romano Pontífice tradujo para los presentes una frase del filósofo Charles Péguy:

“Porque no tienen el coraje de estar con el mundo, ellos se creen de estar con Dios. Porque no tienen el coraje de comprometerse en las opciones de vida del hombre, se creen de luchar por Dios. Porque no aman a ninguno, se creen de amar a Dios”.

A mí me iluminó mucho, no caer prisioneros de estos grupos selectivos que del sínodo van a querer ver qué se decidió sobre este punto intraeclesiástico o sobre este otro, y van a negar el cuerpo del sínodo que son los diagnósticos que hemos hecho en las cuatro dimensiones.

“Gracias de corazón, perdónenme la petulancia y recen por mí, por favor. Gracias”, concluyó.


Preguem pel papa Francesc 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Lluc, Lc 6,12-19?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 27 d’octubre del 2019

Excedència, experiència, gràcia

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"you must set him free"
"The Lord gave Moses the following laws for his people: If you buy a Hebrew slave, he must remain your slave for six years. But in the seventh year you must set him free, without cost to him"

El llibre de l'Èxode és conegut principalment per la història de Moisès, de les plagues i de la sortida del poble hebreu del país opressor, Egipte. Però conté també una part del que s'anomena el codi de l'Aliança. Aspectes sobre la cultura, l'alliberament dels esclaus, faltes mortals, lesions, la propietat, justícia i respecte... I és sobre el repòs de l'any sabàtic que avui vull reflexionar. 

El text bíblic d'avui correspon a Ex 21,1-6 tot i que trobem un de similar també en el llibre del Deuteronomi (cfr. Dt 15,12-18). I algun altre sobre el temps de gràcia per la terra també en el Levític (cfr. Lv 25,2-7). El que m'interessa realment d'aquests texts no és tant la casuística concreta si no la seva existència. El poble jueu ja s'havia adonat de la importància d'aquesta possibilitat de temps de descans i alliberament, temps sabàtic per a les persones com de guaret per a la terra. I així queda reflectit a la Llei en el codi de l'Aliança amb Déu. Algú pot pensar que no parla més que d'esclavatge i això ja no està bé. Però en aquell moment històric, la comparació era l'esclavatge ferotge dels egipcis.

Aquest curs escolar 2019-20 estic en un temps de gràcia, aprofitant una excedència laboral vivint la vida, compartint en parella, reduint el meu ritme, deixant el mòbil de banda, vivint fora, viatjant, estudiant... Difícil? Una mica, però menys en parella. Interessant? Moltíssim. Obert? Totalment, tal que ja hem hagut de canviar els plans per esdeveniments sobrevinguts. I ara, després d'un temps, en faig aquesta Entrada d'avui, ja a prop de tornar-me'n cap a la que és enguany casa meva, al Vietnam, "Nhà tôi ở việt nam"

A títol d'exemple, el text següent correspon a l'apartat d'Excedències del Conveni col·lectiu de treball del sector d’ensenyament privat de Catalunya per a l’any 2006 (codi de conveni 7900575) de 14 de juliol (DOGC Núm. 4721 de 19/9/2006)
CAPÍTOL SETÈ Excedències
Article 53L’excedència podrà ser voluntària o forçosa, en els termes previstos en els articles següents. En ambdós casos el treballador no tindrà dret a retribució, excepte l’establert en el capítol de drets sindicals.
Article 54 Excedència forçosaSeran causa d’excedència forçosa les següents:
a) Per designació o elecció per un càrrec públic que impossibiliti l’assistència al treball.b) Per a l’exercici de funcions sindicals, d’àmbit provincial o superior, sempre que la central sindical a que pertanyi el treballador tingui representativitat legal suficient en el sector de l’ensenyament privat.c) Per atendre al cònjuge o familiar dins del segon grau de consanguinitat greument malalts; l’excedència no serà superior a dotze mesos. d) El descans d’un curs escolar per a aquells treballadors que desitgin dedicar-se al seu peperfeccionament professional, després de nou anys d’exercici actiu en el mateix centre. Quan aquest perfeccionament sigui conseqüència de l’adequació del centre a innovacions educatives, el període d’exercici en el centre quedarà reduït a 4 anys. Als professors recol·locats se’ls reconeixerà la mateixa antiguitat que gaudeixen a efectes econòmics.e) L’excedència especial per al treballador per naixement o adopció d’un fill, donarà dret a la reserva fins a 3 anys del lloc de treball, computant-se a efectes d’antiguitat els 3 anys. Quan el pare i la mare treballin al mateix centre, només un d’ells podrà exercir aquest dret. 
Article 56 Excedència voluntària L’excedència voluntària es podrà concedir al treballador amb la petició prèvia per escrit; poden sol·licitar-la tots els que tinguin, al menys, un any d’antiguitat al centre i no hagin gaudit d’excedència durant els 4 anys anteriors.
No m'interessa en aquesta Entrada entrar en la casuística d'aquest conveni o en temes empresarials o sindicals, simplement també en la seva existència. En un temps en el que algunes de les societats més avançades (avançades, segons quin barem?) presumeixen del grau de llibertat i dels drets aconseguits, és bo mirar enrere i comprovar com ja en temps passats, hi havia intents de conciliar la vida de les persones, de fer preceptes més comunitaris, més fraternals i justos. 

El codi de l'Aliança del poble d'Israel es basa en l'experiència religiosa fundada en l'Aliança del Sinaí, aquella crida gratuïta que Yahvéh va fer a aquell poble oprimit, fent-lo el poble escollit. de forma paral·lela, també existeix el codi de santedat, aquell que es fonamenta en la Llei de Déu en relació a la persona creient; però malauradament aquesta última amb el pas dels segles es va anar convertint en llei per la llei, oblidant els seus pressupostos. Es va convertir en un codi moral de santedat i de puresa, un codi opressor i farisaic. Passa quelcom similar amb la legislació de les nacions modernes? Legalitat sota el poder ferotge de l'economia?

Llei sí, en positiu pel bé de les persones 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text del llibre de l'Èxode, Ex 21,1-6?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 25 d’octubre del 2019

Dones a l'Església (5): Desafiaments

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Treat her with honor"
"If you are a wife, you must put your husband first. Even if he opposes our message,... If you are a husband... treat her with honor."

Continuo la sèrie d'Entrades dedicades al curs que he estat fent aquestes darreres setmanes sobre les dones a l'Església i ho faig a partit d'aquest text d'una de les cartes de Pere. Tradueixo per un millor enteniment, "Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure," (v.1). Increïble en el nostre moment actual, però manera de pensar habitual en el s. I i també fins no fa gaire. 

Les dones assumeixen la majoria de treballs, de la pobresa i el patiment del món, ja que els models socials dels que venim són models patriarcals desiguals que pressionen i sotmeten a major violència a les dones. En major o menor grau moltes societats estan fent un procés de descobriment de les capacitats femenins, i, a través de l'associació i mobilització des de les perifèries de la cultura, les dones reclamen igualtat de drets i participació en la societat, que sigui elegida en llibertat i no per la imposició de determinats rols o estereotips.

Aquests processos que estan vivint tant dones com homes afecta a totes les dimensions de l'ésser humà, inclosa l'experiència religiosa i la  vivència dins la comunitat cristiana. Per això l'Eglésia es pregunta si les dones són un signe dels temps ¿com podem assumir la seva causa i reconstruir les nostres comunitats per a que aquestes siguin sagrament de salvació?

Més informació sobre desafiaments eclesiològics i pastorals en aquests vídeos, de la ma de la Dra. Silvia Martínez Cano, la qual tinc el gust de conèixer personalment.
  • Iglesia de mujeres y de hombres. Si no, no hay futuro: vídeo
  • Retos eclesiológicos para una Iglesia sinodal: vídeo
  • Retos pastorales para una Iglesia sinodal: vídeo

L'Església de dones i homes!

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 1a carta de Pere, 1Pe 3,1-7?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 18 d’octubre del 2019

La vida és una merda?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"try to enjoy each day"
"Nothing on earth is more beautiful than the morning sun. Even if you live to a ripe old age, you should try to enjoy each day, because darkness will come and will last a long time. Nothing makes sense. Be cheerful and enjoy life"

El llibre de Cohèlet (o Eclesiastès, nom amb el què també se'l coneix) és un escrit sapiencial, que parla dels principals temes de la vida des de la visió de l saviesa tradicional del seu temps, una mica com un recull de refranys, podríem dir. Tot i els segles que ens separen del temps que va ser escrit, hi ha una sèrie d'aspectes que no en varien gaire, eren i continuem essent humans. 

Aquest text d'avui, que en les diverses versions el trobem titulat com a "Fruir de la vida durant la joventut"  (en català), "Consejos a los jóvenes" (en castellà) o "Youth and Old Age" (en anglès) és un cant a viure la vida amb alegria, a fruir de les coses belles quan les tenim, ja que sabem que hi haurà moments de patiment, "que recordi també que els dies de tenebra seran molts" (v.8). Remeto també a l'Entrada "Temps per a... i per a..." de data 5 d'octubre de 2018.

Aquests últims dies, tornat d'urgència cap a Catalunya, he pogut viure dos processos, un a l'hospital amb l'acompanyament fins a la mort del meu sogre, Jose, que finalment marxava amb el Pare creador ahir dia 17. Una experiència cansada, tensa, dura, emotiva però que hem pogut compartir i viure en família, cadascú a la seva manera i des de la seva sensibilitat però conjuntament. En algun moment d'aquests dies he sentit l'expressió "la vida és una merda!" que titula aquesta Entrada i jo vull dir que no, la vida és un do de Déu i n'hem de donar gràcies per la vida del meu segon pare, Jose, amb ell he compartit, he perdut al dominó, d'ell he pogut aprendre i, el que és més important, a través d'ell va venir a la vida la persona a la que estimo. Al cel siguis Jose!

El segon procés, encara que des de fora per la situació familiar, el de la post sentència. Jo que pensava que ho viuria des de lluny, des de la nostra casa al Vietnam, doncs l'he viscuda ben a prop, per l'autopista cap a l'hospital m'he creuat amb una de les Marxes per la Llibertat, passejant per la ciutat he vist i olorat les restes de les batalles campals de la nit anterior i, avui, la vaga general. Em sap greu la nova etapa en la que estem entrant, però sóc conscient que hi ha una violència diferent a la que crema contenidors, corre pels carrers... la violència verbal, la que crea divisió, la que se'n burla del que som, la que menysprea la nostra cultura i forma de ser i pensar... Visca Catalunya!


La vida val la pena de ser viscuda! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Cohèlet 11,7-10?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 17 d’octubre del 2019

Llei o vida? Amor

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Tot i que a l'Entrada "A 2 anys de la nostra decisió, 1O (1 d'octubre de 2017)" de data 1 d'octubre, manifestava el meu interès en no pronunciar-me, a meitat setembre se'm va demanar un article i així vaig fer-ho. És aquest que segueix.
No acostumo a escriure sobre política, però aquesta vegada així ho faig, o com a mínim a mode d’introducció a on vull arribar. Cada mes de setembre, especialment des de la nefasta sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, la celebració de la Diada de Catalunya és converteix en l’inici del curs polític (social, econòmic, de les persones...) a casa nostra i també a Espanya. Enguany vindrà acompanyada en el temps d’una nova sentència, en aquest cas del Tribunal Suprem espanyol sobre els fets del setembre i octubre de 2017. Quan serà?
Aquesta sentència esperada per tothom, exposarà allò que els excel·lentíssims senyors (i 1 senyora, nomenem-la: Ana Maria Ferrer) jutges de la sala de lo Penal considerin just i això ho raonaran des dels fonaments de dret que trobin necessaris per poder justificar-se. Què dictaminaran? Com ho fonamentaran?
Si hi ha sentencia condemnatòria, el Ministeri de Justícia trobarà les justificacions adients per adjudicar centre penitenciari a prop i lluny de casa, per aplicar d’una manera o una altra els procediments establerts en allò referent a la presó, permisos, visites, accés al tercer grau, etc.. i posteriorment el Govern de la nació trobarà les justificacions adients per concedir o no un possible indult. Quines seran aquestes?
I tot l’anterior en base a l’interès de la justícia. Però... quin és l’interès d’aquesta divina senyora mig despullada amb ulls tapats i una espasa i una balança a cada mà? I en aquest cas concret de la Causa especial 20907/2017? De la justícia divina? La justícia estatal espanyolista? La europea? La venjativa? La que busca solucions?  
I no sé si serà només l’interès judicial el que compti: Què interessa, realment, ben en el fons? A qui interessa? En interès, de què? De la unitat d’una suposada Espanya secular, basada ara en el text escrit de La Constitució de 1978? D’interessos particulars i amagats d’algunes famílies o oligarquies? D’una estructura centralista que menysprea les altres cultures de la península? d’un suposat amor entre ciutadans que cada cop va virant cap a malfiança, inclús odi? 
Massa preguntes: Quan serà? Què dictaminaran? Com ho fonamentaran? Quines seran aquestes? Justícia divina? Estatal espanyolista? Europea? Venjativa? La busca solucions? Què interessa? A qui?... I massa poques respostes, ara com ara.

Les persones sinceres i amb una certa experiència, també els tres poders de l’estat, l’executiu, el legislatiu i el judicial, encapçalats pel Rei, saben que la llei és interpretable, com també ho és la Bíblia per a les (persones) cristianes versades i netes de cor. Així és com davant d’un passatge ja sigui de l’Antic o el Nou Testament, els creients en Jesucrist, formats, nets de cor i que cerquen per on bufa l’Esperit, saben trobar la visió cristiana més adequada per al moment vital i la situació concreta personal o social. Així és com davant el passatge de Sodoma i Gomorra (Ex 20-21) uns veuen una condemna explícita a les relacions entre persones dels mateix sexe i altres el veuen contra la falta d’hospitalitat; uns no en fan cas del passatge i altres arriben a atacar parelles estables de dos homes, tot i que siguin signes d’amor. 
També del text de l’evangeli de les espigues arrencades en dissabte (Lc 6,1-5) de la setmana passada, veiem com als fariseus els interessa el gran atemptat dels deixebles contra la llei jueva escrita, i Jesús ens presenta la llei de la vida, l’interès general que és la persona i les seves necessitats. 
Massa preguntes obertes. Massa immobilisme. Massa lligam al paper espanyol escrit, que representa la Constitució de 1978, “lligada i ben lligada” -recordant aquell “atado y bien atado”- amb un procés gairebé impossible de reforma (arts.166-169). 


I ben poques respostes, fins ara. Convido als implicats amb responsabilitat de gestió en tot aquest procés, a pensar-hi: I si algú comencés a posar per davant de la llei, l’amor? De la constitució, les persones? De les paraules buides, les pensades? Del mètode d’atac i defensa, la proposta? De l’egocentrisme, la relació? Del discurs Espanya-Catalunya, al de pobles de la península? De l’és meu, a és nostre? Del sentit de possessió, el de compassió?  D’allò escrit, a la vida? 
I a les lectores d’aquest text, animar-les a preguntar-se sobre la gestió concreta que fan a la seva vida d’aquesta dicotomia llei – vida. La meva proposta: l’amor; autoestima i amor per l’altre.



https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article, de la meva pròpia autoria, va ser publicat en el núm. 116 de la revista L'AGULLA de setembre de 2019* amb el mateix títol, "Llei o vida? Amor".

*Nota: Escrit de data 14 de setembre.

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Fa 400.000 anys, 21 hores, 410 dies

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Veia fa uns dies el primer episodi d'una sèrie documental que de seguida em va atrapar al sofà, "Orbit: Earth's Extraordinary Journey" (enllaç tràiler) de Jonathan Renouf  i la BBC (enllaç). 

A part del coneixement científic que el documental conté entorn els moviments de la Terra i la Lluna, el clima, les marees, els moviments arreu del planeta de l'aire i els mars..., tot molt útil per a una classe de ciències naturals, em va ajudar a relativitzar allò de què "sempre ha esta així", "no es pot canviar", "és etern", "la llei natural"... que tant argumenten els que tenen por al canvi i a la diversitat. 


Els científics han pogut establir a partir de l'estudi dels corals joves i els corals antics en forma de fòssils, que la Terra fa uns 400.000 anys girava més ràpidament, de tal forma que els dies (temps per a completar un gir de 360º de l'eix de rotació) eren de 21 hores i els anys (temps per a completar la translació al voltant del Sol) eren de 410 dies. El nostre planeta està desaccelerant a un ritme de 0'2 mil·lisegons cada segle. Imperceptible per als éssers vius, per a la majoria dels humans però comprovable per aquells que es pregunten, es qüestionen, investiguen...   

diumenge, 13 d’octubre del 2019

El Divan: germana Viqui Molins

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Ara fa uns dies trobava a la web de TV3 (tv3 a la carta) el programa El Divan (enllaç), presentat per Sílvia Coppulo dedicat a la figura de la germana Viqui Molins, de data 22 de setembre.

Amb els seus 83 anys Viqui ens dóna tota una lliçó de molts i variats temes en l'àmbit de la pròpia persona: de vocació a la vida, vocació religiosa, del que representa ser cristiana (sense posar el focus en catòlica), del celibat ben entès pels altres, de la vida en comunitat, de la importància de la família, de la formació i la cultura i de com encarar el dolor, la malaltia i la mort. També ens parla dels seus dos amors, Catalunya i Jesús.

També, ara ja referint-se als altres ens parla i fa reflexionar sobre el papa Francesc, la jerarquia eclesiàstica, els pobres, els sense sostre, els presos i la seva activitat principal en aquests moments que és l'hospital de campanya de l'Església de Santa Anna de Barcelona (enllaç dins Facebook), 
Anar al vídeo enllaç

Pots veure més d'aquesta religiosa a l'Entrada "Dones vs homes? Persones!!!" de data 28 de juny de 2018 en aquest mateix Bloc, a partir d'una col·laboració amb el Te i Simpatia (enllaçde la Fundació Enllaç. 

divendres, 11 d’octubre del 2019

Dones a l'Església (4): Concili Vaticà II

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"the women would meet with them"
"The apostles often met together and prayed with a single purpose in mind. The women and Mary the mother of Jesus would meet with them, and so would his brothers."

El text del llibre dels Fets dels Apòstols es considera continuació de l'Evangeli de Lluc i així ho remarca en el seu inici, "En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant." (Ac 1,1-2) i està datat cap a l'any 70 dC, és a dir en els inicis del cristianisme i de l'Església. I veiem com ja apareixen les dones al costat dels deixebles, "Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell" (Ac 1,14).

Anant-nos ara a la segona part del segle XX, trobem també un grup de dones que van poder participar del Concili Vaticà II, exactament 23 elles. Per respecte i com a memorial, les anomeno: les religioses Mary Luke Tobin (EUA), Marie de la Croix Khouzam (Egipte), M. Henriette Ghanem (Líban), Sabibe de Valon (França), Juliana Thomas (Alemanya), Suzanne Guillemin (Itàlia), Cristina Estrada (Espanya), Costantina Baldinucci (Itàlia), Claudia Feddish (EUA), Jerome María Chimy (Canadà) i les laiques Marie-Louise Monnet (França), Pilar Belosillo (Espanya), Rosemary Goldie (Austràlia), Anne-Marie Roeloffzen (Holanda), Amalia Dematteis (Itàlia), Ida Marenghi-Marenco (Itàlia), Alda Miceli (Itàlia), Catherine McCarthy (EUA), Luz María Longoria (Mèxic), Margarita Moyano Llerena (Argentina), Gladys Parentelli (Uruguai), Gertrud Ehrle (Alemanya), Hedwig von Skoda (Eslovàquia), María Vendrik (Holanda). 

Una minoria respecte al número total de participants, més d'un miler, que només va poder participar a les sessions tercera i quarta (el 50% del temps) del concili, i gràcies a les gestions del papa Pau VI i la clara proposta del cardenal belga Leo Suenens, “Em sembla que les dones són gairebé el 50% de tota la humanitat […] Per què estem en debatent sobre la realitat de l'església, si la meitat no hi és present?” durant la segona sessió. 

Els principals temes que elles varen promoure en el Concili Vaticà II varen ser el lloc de la dona dins la societat i l'Església, la pau y justícia social, la comprensió de la consagració i las relaciones amb el presbiteri i l'episcopat, les relaciones ecumèniques i les inter religioses, el desenvolupament d'una millor i més profunda teologia sobre el laïcat, la formació teològica d'escola, la necessitat d'involucrar-les (religioses i laiques) en la formació dels futurs ministres ordenats, donar el seu propi lloc a la qüestió ‘femenina’ en un nou marc renovat d'Església, permetent-les la participació en tots els camps de l'apostolat eclesial, així com l'actualizació i renovació de la vida religiosa i, finalment, l'ús de la teologia inductiva, la qual s'aprecia per primera vegada en la Gaudim et Spes.

És important rememora el valor de les crides del CVII tot i que, en paraules del papa Francesc, "es necessiten 100 anys per a que un Concili sigui rebut per l'Església". Part del problema és que moltes d'elles implicarien canvis substancials en àmbits diversos (teològic, cristològic, ecumènic, de litúrgia, estructura i organització…) molts dels quals trastocarien l'statu quo del moment i, cadascú des del lloc concret que ocupa en la piràmide eclesial (mostra d'status i poder, per petit que aquest sigui, tot i que es mostri com a servei) intenta defensar allò seu:  entitat des de la que s'implica en la missió i en la vida cristiana (parròquia, bisbat, dicasteri, col·legio cardenalici, sínode, coral, organització pia, congregació, institut, obra, universitat…) i lloc concret (diaconat, presbiterat, cardenalat, director, superior, ecònom…). Potser l'Església Llatina d'Occident ha donat un excés d'importància al pol cristològic i li ha faltat el de l'Espírit Sant, aquest més desenvolupat en l'Església Oriental.  

Sou part motora de la renovació!

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols 1,12-14?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 9 d’octubre del 2019

Al cel siguis, hermana Tadea

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


M'arriba per whatsapp aquesta notícia del mes de juliol i me n'alegro novament (enllaç full1full2). Em fa il·lusió haver pogut conèixer la hermana Tadea en diversos moments al Paraguai. Va ser a la missió San Leonardo on va dedicar vida i missió a les persones de l'ètnia nivaclé. La germana era Educacionista Franciscana de Crist Rei (enllaç). 

Me n'alegro d'haver pogut compartir amb aquesta dona bona que transparentava Déu, tal i com es desprèn del document. Ara, des de l'altra part del globus, gràcies Tadea, al cel siguis!

dilluns, 7 d’octubre del 2019

Mou-te! Canvia! Ara!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Search, and you will find"
"Ask, and you will receive. Search, and you will find. Knock, and the door will be opened for you. Everyone who asks will receive. Everyone who searches will find. And the door will be opened for everyone who knocks"

Avui un text relativament senzill que ens anima a no restar passius davant les situacions que la vida ens posa al davant. Molt sovint ens passa que ens mirem massa el melic, pensem massa "en la nostra mala sort" i intuïm "la molt bona sort dels altres". Més en aquesta societat actual dels "likes", dels m'agrada a les xarxes socials. Sembla que molts no poden estar més atents al què diran. 

A l'escola entre els adolescents i els joves això es veu molt fàcilment: Tots envegen al noi ben plantat al que totes les noies li van darrera, a la noia que treu gairebé sempre excel·lents, a la noia esportista que viatja tant... però el que no es veu, tot i que els professors i tutors n'hem d'estar al cas, és que el primer no accepta la seva situació familiar sobrevinguda, l'altra s'aclapara fàcilment i no dorm a les nits quan no arriba al 10 i la tercera, que voldria poder fer vida normal com les seves amigues en comptes de tants entrenaments i partits en cap de setmana...
Pòsters dels lemes dels Maristes d'Europa dels anys 2017/18, 18/19 i 19/20
La proposta de Jesús és clara: demana!, cerca!, truca! (v. 7) o, en altres paraules: mou-te! canvia! ja ara! Tota una invitació a sortir de l'estancament, a adonar-se que apàticament, sense fer res les coses no canvien. (Ja veiem l'home tranquil que era el expresident del govern espanyol Mariano Rajoy amb el cas català, a on ens ha portat!). I algú pensarà, si demano, si cerco, si truco i no passa res, no se'm dóna, no trobo, no se m'obre? Aquesta n'és una possibilitat, però menor respecte a totes les coses que poden passar en posar-se en moviment. Quan un no hi veu restant al peu d'una cimera, quan hi arriba, se li obre un nou paisatge, un nou cúmul de possibilitats. A part, se li alegra l'esperit per l'esforç fet, l'èxit aconseguit i el simple adonar-se de que n'ha estat capaç. Per tant...

Mou-te, canvia, fes-ho ara! 


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Mt 7,7-11?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Més Ave Maria (en tiếng việt)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Let it happen"
"Mary said, “I am the Lord's servant! Let it happen as you have said.” And the angel left her."

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

En aquest últim fragment del text Maria respon acceptant la voluntat del Senyor "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules" (Lc 1,38), després del diàleg amb l'àngel enviat i els seus dubtes inicials. D'aquesta decisió vindrà el nen que creixerà i acabarà sent el salvador en el que creiem els cristians. Algú podria preguntar-se, què hagués passat si Maria arriba a dir que no? Què hagués passat si el nen acaba morint en el part o abans dels 5 anys (un dels ítems de mesura en l'àmbit de la salut)? Què hagués passat si el nen es perd i no apareix tornant del temple (cfr. Lluc 2,41-52)? Què hagués passat si...? El misteri de la fe uneix aquest sí de Maria al sí de Jesús i, si nosaltres volem, al nostre propi sí. 

Serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en llengua vietnamita. Aquesta llengua que des del desembre de 2016 estic acostumat a sentir en les meves estades puntuals en aquest país i que, ara de forma més estable, començo a entendre i aprendre.

Kinh Kính Mừng
Kính mừng Maria đầy ơn phúc Đức Chúa Trời ở cùng Bà, Bà có phúc lạ hơn mọi người nữ
và Giêsu con lòng Bà gồm phúc lạ.
Thánh Maria, Đức Mẹ Chúa Trời, cầu cho chúng con là kẻ có tội, khi này và trong giờ lâm tử.
Amen.
Que es compleixi la teva voluntat!


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Lluc 1,26-38?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
Phiên bản tiếng việt, anar-hi