dijous, 28 de febrer del 2013

Renúncia de Benet XVI



El gest de la renúncia de Benet XVI representa una normalitat posada en pràctica que prové del concili Vaticà II (1962-65), quan es decreta la renúncia dels bisbes per motius d’edat. No en va, el Papa és fonamentalment bisbe de Roma.

Per què llavors és aquest un gest tan inusual en la història de l'Església? Què és el que ens vol dir Joseph Ratzinger? Què ens vol dir l'Esperit?

Altres Papes que han renunciat al llarg de la història: 
1. Poncià (230-235)
2. Eusebi (309)
3. Joan I (523-526)
4. Silveri (535-537)
5. Joan III (561-574)
6. Martí I (649-655)
7. Constantí II (767)
8. Joan VIII (872-882)
9. Esteve VI (896-897)
10. Lleó V (903)
11. Cristòfol (903)
12. Joan X (914-928)
13. Esteve VII (929-931)
14. Joan XI (931-935)
15. Benet V (964)
16. Benet VI (973-974)
17. Joan XIV (983-984)
18. Benet IX (1033-1045)
19. Gregori VI (1045-1046)
20. Benet X (1058-1059)
21. Celestí V (1294)
22. Gregori XII (1406-1414)

El cànon 332.2 del Dret Canònic afirma: “Les dues maneres previstes en la legislació de l’Església per al canvi en el cap de l’Església són: la defunció o la seva renúncia, i en aquest segon supòsit no es requereix que sigui acceptada per ningú, ja que el Papa no té cap superior seu aquí a la terra”. Per tant, Benet XVI simplement ha remès una carta oficial de renúncia al col·legi cardenalici.



dimarts, 26 de febrer del 2013

Ja és l'hora de canviar!

"Un sistema que dóna prioritat 
als interesos d'alguns
per sobre de les vides humanes
 és un sistema malalt. 
És l'hora de canviar el sistema"

Arcadi Oliveres
President de Justícia i Pau

dijous, 14 de febrer del 2013

Amigo

... POR SER TU MISMO

Te aprecio no sólo por lo que eres, sino por lo que soy cuando estoy contigo.

Te estimo no sólo por lo que has hecho de ti, sino por lo que haces conmigo.

Te aprecio porque me has dado más ben que cualquier credo,
y más felicidad que cualquier destino.

Y lo conseguiste sin una palabra, sin un signo.

Lo lograste por ser tú mismo. Quizás eso sea,
al fin y al cabo, lo que significa ser amigo.

AUTOR DESCONOCIDO

* * *


 * Agrair la col·laboració del professor i amic Sotero de Vega.

dissabte, 2 de febrer del 2013

Arribada al planeta Mart

La nau Esperit, MER-A (Mars Exploration Rover-A), és un robot tipus rover que va ser enviat per la NASA, agència de l'espai dels EUA, al planeta Mart, i que va restar actiu entre el 2004 i el 2010. Va aterrar amb èxit a Mart a les 04:35 UTC terra del dia 4 de gener de 2004 després de gairebé 8 mesos de viatge per l'espai.

El rover Spirit va funcionar de manera efectiva vint vegades més del temps que els enginyers de la NASA havien planificat. Des del lloc exacte d'aterratge al planeta roig es va poder desplaçar fins a 7,73 quilòmetres en comptes dels inicialment projectats 600 metres. Això va permetre una anàlisi geològica més extensa de les roques marcianes i d'altres característiques de la superfície del planeta.

L'1 de maig de 2009 (5 anys, 3 mesos, 27 dies terrestres després de l'aterratge, el Spirit es va encallar sobre una superfície de terra tova, fang. Aquesta no va ser la primera de les situacions d'incrustació del rover durant el temps de la missió, però si que va ser la definitiva. Durant els següents vuit mesos els enginyers de la NASA, des de la Terra, van analitzar acuradament la situació, fent simulacions teòriques i pràctiques i provant de reprogramar el software del robot per intentar alliberar-lo. Finalment, el 26 de gener de 2010, la NASA va anunciar que el rover estava encallat.

Tot i així, la nau va continuar enviant informacions a la Terra fins que la comunicació es va aturar definitivament el 22 de març de 2010. Des del centre de control, JPL, es va seguir intentant recuperar el contacte amb l'Esperit fins el 24 de maig de 2011, quan la NASA definitivament, va anunciar el final que els esforços per comunicar-se amb el robot. 

Després de tants anys de vida i d'esforços, a l'Esperit se li va fer un comiat formal. Adjuntem un vídeo de mida reduïda, pres de la pel·lícula IMAX "Roving Mars" del 2006. 



Tal com l'arribada a la Lluna l'any 1969, de ben segur en alguns anys la societat disposarà d'alguns beneficis fruit de les investigacions i dels descobriments d'aquest viatge. Imagines quins poden ser?

* Agrair la col·laboració del g.Enrique Hurtado per la ídea d'aquesta entrada.