dimecres, 29 de gener del 2020

Profetes majors, menors i actuals

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

El capítol de títol “Aberfan”, de la tercera temporada de la sèrie “The Crown”, narra els fets de 1966 en el petit poble miner de mateix nom (Gales), amb el despreniment d’una de les piles de runa que va sepultar part del poble i les escoles, amb més de 144 (persones) mortes, 116 d’elles, infants. Una de les escenes presenta als directius de la gestora i el ministre de Gales davant del poble en assemblea: un guirigall en el que s’especula sobre les pluges torrencials, la confluència d’una multitud de condicionants extraordinaris: sobre el partit laborista en el poder o el dels Tories -el de l’antic govern que aprovà l’extracció- … com a responsables directes de la tragèdia, quan una dona s’aixeca i, cridant, recorda els moviments subterranis que els miners ja notificaven de feia anys, “ja li vaig escriure temps enrere” diu: una profetessa del seu temps.
Aberfan (Gales), segons recreació The Crown (Netflix)
Els llibres profètics de la Bíblia recullen a Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel (coneguts com els majors) i a Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies (els menors) a partir del seu especial do de contacte amb la divinitat. En altres paraules, persones capaces d’interpretar indicis que passen desapercebuts pels altres i de predir el futur a partir d’ells. (Persones) profetes sempre han existit, també Jesús ho és per a les musulmanes. En el temps actuals aquests son alguns dels que jo hi trobo:
A Isaïes el trobo més que mai en les mestres i educadores, en les filòsofes i en totes aquelles persones que ensenyen a pensar, que promouen la recerca i la creació de la veritat, que prevenen davant les estratagemes dels mitjans de comunicació i les xarxes, les que desvelen les fake news (cfr. Is 5,20). 
Identifico a Jeremies entre les que ens alerten de la política excloent, dels nacionalismes exagerats, dels imperis en decadència, les potències atòmiques, les dictadures… com les d’Egipte, Filistea, Moab i altres en els seus temps (cfr. Jer 46,1). 
Ezequiel és qui instrueix sobre la submissió a les marques i al seguiment  sense fi dels influencers, del desig únic dels diners, de l’enveja per l’altre i la no auto acceptació, de l’individualisme i dels likes de les xarxes, ídols contemporanis (cfr. Ez 18,5-6). 
El Daniel d’avui és qui lluita contra els governants que reneguen del do de la paraula, els prevaricadors, els militars i armats que pretenen només la força, els administradors que amaguen caixes B, dels jutges no justos (cfr. Dn 2,2-3). Els que descobreixen l’establishment a l’ombra, els poders fàctics que s’escuden en les lleis, la tradició i la constitució per mantenir els seus privilegis per sobre del poble.  
Trobo nous Osees en aquells que gosen sortir de l’armari davant família, amics, societat i esglésies. Els qui cerquen dins el cor, preguen al Déu Amor i opten per viure des d’ell i no pas des d’un holocaust, un sacrifici en soledat o en família tradicional a la que no satisfaran. El Déu cristià mostra que també hi pot haver amor a les unions de fet, les parelles estables, les convivències o el poliamor; tal com en el matrimoni, la vida presbiteral i religiosa (cfr. Os 6,6). 
Veig a Joel en les activistes i organitzacions que lluiten contra la desforestació del gran pulmó mundial de l’Amazones, del desgast del planeta, de la futurible manca de recursos… També en que ens avisa sobre les grans corporacions i l’especulació alimentària, com a noves llagostes famulenques (cfr. Jl 1,7).
En els nostres dies els Abdies ens avisen contra els que callen en créixer els extrems, contra els que giren el cap davant la injustícia aliena, els qui adormits pel consum i el capitalisme no volen veure allò que passa al seu costat (cfr. Abd 1,11).
Tal com la terra i les cases per a Miquees (cfr. Miq 2,1-2), també avui plataformes i moviments socials, i encara alguns sindicats, defensen les classes treballadores i les propietats, delaten els opressors, als que juguen amb el dret a l’habitatge, especulen amb els subministraments bàsics i aguaiten la vida digna.
Els millors Nahum són les imatges de l’Ebre o el Mississipí desbordats, dels palaus venecians inundats, del Katrina desbocat, el gel dels pols fonent-se, els atols i corals superats i desapareguts, l’esquinçament de la capa d’ozó o la natura feresta, vencent presses, desviaments i comportes (cfr. Nah 2, 6-8). 
I mirant l’Església endins, com Malaquies al Temple (cfr. Mal 2,8), molts i moltes, també Francesc, no callen més davant un clericalisme exagerat, una jerarquia mal entesa, una dignitat laical definida però no assumida, una dona encara en segon terme. 
Com a principals característiques de la persona profeta trobo la curiositat, la indagació, l’atenció, la lectura dels signes dels temps… i el valor per denunciar el que consideren no humà, entre d’altres. Si confirmes algunes d’aquestes  com a dons rebuts, t’engresco a continuar escrivint, on ves tu, en els temps actuals, a Amós, Jonàs, Habacuc, Sofonies, Ageu o Zacaries.


https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article va ser publicat en el núm. 118 de la revista L'AGULLA de gener de 2020 amb el mateix títol, "Profetes majors, menors i actuals".

diumenge, 26 de gener del 2020

Més Ave Maria (en বাঙালি, bengalí)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Nothing is impossible for God!"
"The angel answered, “The Holy Spirit will come down to you, and God's power will come over you. So your child will be called the holy Son of God. Your relative Elizabeth is also going to have a son, even though she is old. No one thought she could ever have a baby, but in three months she will have a son. Nothing is impossible for God!”"

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

En la resta d'entrades de la sèrie he anat reseguint la perícopa de l'anunciació des de la meva pròpia història: En castellà, la meva llengua materna (v.28), català, l'estimada (v.29), anglès, la útil (v.30), francès, la veïna (vv.31-32), suahili, la que em va obrir els ulls al món (vv.32-33), guaraní, la del compromís (v.34) i el vietnamita, l'actual (v.38). I en vaig saltar expressament els versets 35-37, per recuperar-los justament en bengalí, la llengua de Bangladesh i part de l'Índia. Llengua que espero poder adjectivar també a primers de març. 

Diuen aquests: "L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.". Tres llargs versets en els que l'àngel explica a Maria el futur, el seu paper, el del seu fill, també "anomenat" Fill de Déu i com a prova, l'estat de la seva cosina Elisabet (cfr. Lc 1,39-45). 

Llegint-los en ve a la ment alguna escena de la pel·lícula "La primera temptació de Crist" (2019) del brasiler Rodrigo Van Der Put produïda per Porta dos Fundos i Netflix. Mentre Maria i Déu Pare intenten explicar amb pels i senyals a Jesús com va passar el miracle que el va engendrar, Josep,el propi Jesús i alguns dels deixebles expressen amb riures la seva perplexitat. No estaria perplexa Maria durant un temps abans d'acceptar i donar el seu sí? Segurament com a persona humana, així seria. 

Ja per acabar, serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en bengalí. Tot i estar vivint durant aquest curs 2019-20 al Vietnam, en pocs dies estic per viatjar a aquell país, a la zona del Tea Garden, a unes 6h de cotxe a l'oest de Dacca, la capital. Sé que la pregaré dins el reosari amb els i les alumnes de l'escola-internat i amb els religiosos a la capella. Serveixi aquesta expressió de l'Ave Maria com a reconeixement a la vida que donen els i les missioneres d'Església, en especial als Germans Maristes (FMS) i a les Germanes Missioneres de la Societat de Maria (SMSM).

হেইল মেরি
Youশ্বর তোমাকে মেরি বাঁচান আপনি গ্রেস পূর্ণ, প্রভু আপনার সাথে আছেন। ধন্য আপনি সকল মহিলার মধ্যে, এবং ধন্য আপনার পেটের ফল, যীশু। পবিত্র মেরি, Godশ্বরের মা, আমাদের পাপীদের জন্য প্রার্থনা করুন, এখন এবং আমাদের মৃত্যুর সময়। তথাস্তু Bāṅāli
hē'ila mēri (transliteració del bengalí)
Youśbara tōmākē mēri bām̐cāna āpani grēsa pūrṇa, prabhu āpanāra sāthē āchēna. Dhan'ya āpani sakala mahilāra madhyē, ēbaṁ dhan'ya āpanāra pēṭēra phala, yīśu. Pabitra mēri, Godśbarēra mā, āmādēra pāpīdēra jan'ya prārthanā karuna, ēkhana ēbaṁ āmādēra mr̥tyura samaẏa. Tathāstu
L'Esperit Sant està sobre nostre!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Lluc 1,39-45?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 16 de gener del 2020

Ser professor o professora de religió

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"He opened it and read"
"Jesus went back to Nazareth, where he had been brought up, and as usual he went to the meeting place on the Sabbath. When he stood up to read from the Scriptures, he was given the book of Isaiah the prophet. He opened it and read,
“The Lord's Spirit
has come to me,
because he has chosen me
to tell the good news
to the poor.
The Lord has sent me
to announce freedom
for prisoners,
to give sight to the blind,
to free everyone
who suffers,
and to say, ‘This is the year
the Lord has chosen.’ ”
Jesus closed the book, ten handed it back to the man in charge and sat down. Everyone in the meeting place looked straight at Jesus."

Trobo en el butlletí Catalunya Religió de data 11 de novembre un article amb el títol "Es busca professor de religió" que em sembla interessant per diversos motius. Cal especificar, això sí, que en general parla sobre el professorat de l'escola pública, doncs la concertada el model va una mica diferent. Destaco un parell de paràgrafs concrets:
Per impartir classe de religió el que es necessita és comptar amb una carrera civil, que doni accés a ensenyament. Es necessita també el nivell C de català i una formació específica, la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica, que s’anomena DECA. Per a impartir religió a primària són necessaris 24 crèdits i per a secundària 180 crèdits. Això pel que fa als requisits acadèmics. Es necessita, a més, comptar amb la proposta del bisbat corresponent. Sense la proposta del bisbat, l’administració no pot contractar cap docent per fer religió catòlica..
Recentment jo mateix he acabat aquest procés formatiu amb la Facultat de Teologia de Granada. Tot un goig haver-lo fet. I aquest altre paràgraf:
Pere Micaló -director del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió i delegat d’ensenyament del bisbat de Girona- reconeix que sempre posa sobre avís als nous joves que volen dedicar-se a impartir religió. “Sempre els dic que per ser professor de religió un no pot fer-se un plantejament de per vida, començar de jovenet a donar religió i acabar jubilant-se fent el mateix”. Els recomana "que entenguin impartir religió com un pas a la seva vida, com una iniciació a la docència, però no com una cosa continuada”. 
M'agradaria poder saber més sobre aquest avís de Micaló, quines raons hi ha per posar sobre avís a aquests nous joves. Quina és "la data i la raó de caducitat" dels professors de religió? També, què passa amb els professors que no son joves i per raons diverses continuen fent classes de religió. Han caducat, potser?.

No ho entenc ni ho comparteixo per molt que el senyor Micaló sigui director i delegat del bisbat. A menys que falti alguna explicació complementària que el periodista hagi obviat, no ho entenc. Per què un mestre d'infantil o primària o un professor de matemàtiques a la secundària, per posar uns exemple, pot començar la seva carrera docent i acabar-la i durant el procés haver reflexionat i millorat de forma continuada, i un de religió no? 

Ensenyar a observar la realitat
i a pensar en el aquí i en el més enllà 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Lc 4,16-30?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 13 de gener del 2020

Espanya, avançem?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Sembla mentida però ja el tenim, ja hi ha govern a Madrid i amb un President que vol seure's i parlar, és a dir, fer política, fer la seva feina. Ànims i endavant!

Ha costat però ja el tenim. És un govern de coalició amb partits d'esquerra, o que així es defineixen, i tenen tota la legitimitat per governar, havent seguit les passes que marca la Constitució, entre elles haver guanyat els vots que les (persones) ciutadanes els hi hem atorgat, havent sabut pactar i haver-se guanyat la confiança del Congrés dels Diputats. Endavant, i a continuar treballant!

Part de l'oposició s'ha comportat com nens i nenes malcriats amb paraules tals com traïdor, "felón", il·legítim, xantatge, deslegitimat, mentider compulsiu, ridícul, capdavanter del trencament d'Espanya, incapaç, irresponsable,deslleial, catàstrofe, egòlatra, ostatge, xovinista del poder, escarni per Espanya, incompetent, mediocre, fraudulent, okupa, mentider, estafador, dolent de còmic, "Tirano banderas", indignes, bolivarià, antiespanyol, anticonstitucional... I si no és aquesta la definició correcta, ho han fet com incapaços de fer una oposició constructiva amb contra propostes; i si no, com atiadors de l'odi entre ciutadans; i si no, com colpistes intentant carregar-se els procediments legals establerts. Ja està bé, facin la seva feina d'oposició!

Endavant, la política és l'únic camí!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

dissabte, 11 de gener del 2020

Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"those people don't have any excuse"
"From heaven God shows how angry he is with all the wicked and evil things that sinful people do to crush the truth. They know everything that can be known about God, because God has shown it all to them. That's why those people don't have any excuse."

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la del passat 8/01/2020 amb el títol "Davant la realitat, acceptar-la i nombrar-la". Si aquella era un agraïment al bisbe de Tarragona, Joan Planellas, per la seva reflexió sobre la família, fent esment del que és evident, els diferents tipus de família que existeixen avui en dia, aquesta vol ser una crítica a com ha estat utilitzat el do de la paraula per amagar part de la història.

I ho faig amb un exemple d'ara fa ben poques setmanes, fent referència a l'article "L'Escola Joan XXIII, 50 anys fructificant des de Bonavista" signat per Joan Boronat i que repassa la història del centre educatiu de la diòcesi a la revista Catalunya Cristiana en el seu número 2097 de 25/11/2019, però també publicat en d'altres mitjans com ara lavozdeponiente el 12/11/2019.

Com es pot llegir en l'article és un do pel barri de Bonavista, per a les ciutats de Taragona i les de rodalies i també per a la diòcesi, l'existència d'aquest centre educatiu i els seus 50 anys d'història que ara celebren. Gràcies per aquestes grans fites que segur que han tocat la vida de moltes persones, com l'exemple de la professora prejubilada, Natalia Pacheco.

Però on s'hi amaga part de la informació és en el període a partir de l'any 1991, quan el text posa en paraules de la professora Pacheco el següent, "l'any 1969 es va inaugurar el Centre de Formació Professional Joan XXIII, amb don Faustino Arnal de director, que el 1992 es va fusionar amb les escoles de primària Mare de Déu de Lourdes. En anys successius el centre es va anar ampliant amb nous edificis per a primària, d'educació infantil, remodelació del pavelló poliesportiu i l'edifici dels estudis postobligatoris". No sé si l'oblit és de Pacheco, del periodista Boronat, de la direcció de Catalunya Cristiana o de l'entitat Grup d'Escoles Diocesanes de Tarragona, però torna a ser un nou exemple del que l'Església no hauria de ser. 

Com a mínim, la pàgina web del centre, en el seu apartat d'història (enllaç) no amaga aquesta realitat dels 25 anys a partir del 1991, tot i que la resumeix en una molt breu frase, "L’any 1991 un grup de Germans Maristes accepta col.laborar amb l’escola. El 1992 es fusionen les escoles de Primària de Lourdes i de Formació professional de Joan XXIII, passant a anomenar-se ESCOLA JOAN XXIII."

Per concloure, el text que encapçala l'entrada es de la carta de Sant Pau als Romans i fa una crítica a aquells que amaguen la veritat tot i haver-la conegut a partir del que Déu els ha mostrat. En la seva versió en català diu així: "Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions. Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. Per això no tenen excusa".

Part de la jerarquia de l'Església, 
quin mal exemple ens dones sovint!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Lc 19,45-48?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 8 de gener del 2020

Davant la realitat, acceptar-la i nombrar-la

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"The Word became a human being"
"In the beginning was the one who is called the Word. The Word was with God and was truly God. From the very beginning the Word was with God...The Word became a human being and lived here with us."

Tot i que el text d'avui, l'inici de l'evangeli de Joan, ja l'he tractat en diverses Entrades del Bloc anteriorment (veure "Evangeli de Joan. El que cal saber" de 4/05/2016, "Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació" de 1/04/2018 o "TFG: Alliberament de la persona, 4" de 5/01/2019) en aparèixer a la litúrgia ara fa uns dies, m'ha fet pensar en la importància de la Paraula i de la paraula.

Com llegim al text, la Paraula és el Fill de Déu, Jesús el Crist (v.14), que es feu home en les versions espanyola, "Aquel que es la Palabra se hizo hombre" i catalana "El qui és la Paraula s'ha fet home", però en canvi es va fer ésser humà en la versió anglesa "The Word became a human being" i es va fer carn en la vietnamita, "Ngôi Lời đã trở nên xác thịt". Interessant, novament, el poder de les paraules humanes i les seves traduccions. Tant se val, la Paraula es va fer com nosaltres, i aquest nosaltres som tots, sense excloure ningú. I ningú vol dir ningú.

En canvi la paraula, en minúscula, és l'eina principal de comunicació de l'ésser humà, característica aquesta que ens diferencia de la resta d'éssers vius. I la paraula té un enorme poder per crear i destruir, per nombrar i per callar. I és en aquest context en el que presento aquesta Entrada d'avui i la propera "Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la" del dia 11/01/2020.

M'alegro de la reflexió publicada pel arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas a  amb el títol "Família, avui" en el diari la republicacheca el passat 29/12/2019, doncs en parla francament i sense de les noves realitats de família, incloent-hi aquelles altres tantes vegades silenciades per l'Església. Pel seu interès, el transcric íntegrament: 
En el marc de les festes de Nadal, la festa de la Sagrada Família és un do de Déu que ens convida a assemblar-nos a la família de Natzaret per tal de poder-nos emmirallar en el seu testimoniatge i, d’aquesta manera, retrobar la grandesa de la vida familiar. 
Les famílies són objecte d’una gran esperança en tothom, però avui, al mateix temps, esdevenen molt fràgils. Les condicions econòmiques són complicades. El treball lluny dispersa sovint les famílies. L’atur desmoralitza els joves i desestabilitza les llars. Les mentalitats evolucionen. Hi ha noves relacions en el si de la família, a banda del nou lloc de la dona en la família i en la societat. Però també hi ha la por al compromís de la durada per a tota la vida, el culte de «tot ha de ser de seguida», la por a la renúncia i a l’esperit de sacrifici per l’altre… Tot això últim arruïna la família, mina la fidelitat i amplifica els conflictes entre generacions. ¿Quants pares no es desesperen en veure els seus fills esdevenir fills i filles «pròdigs», com el de l’Evangeli? ¿Quants joves no estan mancats de llars sòlides i radiants que els facin venir ganes d’assemblar-s’hi? ¿Quants infants, esquinçats entre els seus pares separats, es troben mancats de la seguretat afectiva tan necessària per a l’equilibri de la persona?
El record de la família de Natzaret, la família de Jesús, esdevé un repte per al nostre temps, en què tantes famílies es trenquen, o tants joves han decidit de viure simplement en parella perquè veuen en el matrimoni tan sols una convenció burgesa o l’oficialització de l’egoisme entre dues persones.
El record de la família de Jesús demana, en canvi, posar en el centre l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i exigència. Això suposa una actitud alhora respectuosa i crítica. No hi ha cap realització familiar perfecta del tot. Cal subratllar que l’Evangeli no condemna mai, sinó que assumeix, impulsa i corregeix, per tal de fer créixer en l’únic Esperit. És així com l’Evangeli «salva» no sols les persones sinó també els grups humans, i especialment aquest bàsic que és la família.
«Concediu-nos d’imitar sempre els exemples de la Sagrada Família», resem en una de les pregàries del Missal Romà de la festa d’avui. No, naturalment, en les seves mateixes formes i estructures, però sí en el seu Esperit: el de l’amor, el servei, la generositat i la recerca del bé de tots. Per tant, el record de la família de Natzaret és una invitació a veure la nostra pròpia família a la llum de l’experiència familiar del mateix Jesús. És també una invitació a no reduir la vida de família als problemes de la parella, sinó a obrir-la a la comunió amb Déu, de manera que la família esdevingui un signe lluminós i transparent del diàleg entre Déu i els homes.
Gràcies bisbe Joan per fer-nos adonar de la fragilitat de la família en el context actual (economia, atur, globalització...), gràcies també per recordar-nos que, com a cristians el model de la família de Natzaret  és un regal de Déu, però gràcies també per nombrar i donar l'espai que Déu i la Paraula mai no han negat a tantes i tantes persones que també formen famílies. 

I, per una altra banda, també vull recomanar la lectura del número 3159 de la revista religiosa Vida Nueva amb un especial titulat yo Laic@.

Accepta el món com és, 
com la Paraula t'accepta! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,1-18?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 5 de gener del 2020

Veure, mirar i conviure

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Come and see!"
"When Jesus turned and saw them, he asked, “What do you want?” They answered, “Where do you live?” Jesus replied, “Come and see!” It was already about four o'clock in the afternoon when they went with him and saw where he lived. So they stayed on for the rest of the day."

El text amb el que comença aquesta primera entrada de l'any 2020 és també una de les primeres accions de Jesús amb la crida als primers deixebles, en aquest cas Andreu i un altre al que no se li posa nom en el text. El tercer seria el germà d'Andreu, Simó, qui seria rebatejat com a Pere (v.42), el primer pontífex segons la Bíblia i la tradició

Em sembla interessant remarcar diversos punts del text: El primer, aquests dos primers deixebles de Jesús estaven en procés de recerca: eren deixebles de Joan Baptista, "L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles" (v.35) i en veure passar Jesús el van seguir amb curiositat "van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien" (vv.37-38), arribant a preguntar-lo "on t'estàs?" (v.38), per tant, tres senyals d'aquest seu procés de recerca.

Segon, davant de la invitació del Senyor a seguir-lo, "--Veniu i ho veureu" (v.38) ells el segueixen i s'hi estan tot el dia. És a dir, primer el veuen passar (VEURE), segon, fixen la seva atenció en ell (MIRAR) i finalment acaben passant amb ell la resta del dia (CONVIURE). A partir d'aquest moment, passen a formar part del seu grup i van en recerca d'altres. En d'altres trobem que després del procés d'apropar-s'hi, es rebutja el seguiment de Jesús, per exemple en el cas del jove ric (cfr. Mc 10,17-30).

Aplicant l'anterior ja a la vida actual, m'adono com moltes vegades veiem els altres sense mirar gaire ni apropar-nos. I a partir d'aquesta visió pobra, supèrflua i sovint mancada d'interès, ens atrevim a jutjar i a etiquetar: blanc o negre, home o dona, hetero o homo, bo o dolent, just o pecador, amic o enemic, pare o mare,  alt o baix, llest o ximple, esquerrà o dretà... (el que pot arribar a fer mal a l'altre, a l'observat) o envegem (el que ens fa mal a nosaltres mateixos). Entre els infants i el jovent, persones en creixement i en recerca de la seva pròpia identitat, i dins les xarxes socials, aquest fet es dóna en massa ocasions.

I el cert és que si fem una passa més i en comptes de només veure ens atrevim a mirar, a fixar-nos-hi una mica més, ens adonem realment que la visió inicial era ben pobre, havíem passat per alt un munt d'aspectes interessants que van més enllà i personalitzen. I si novament ens atrevim a fer una passa més i seguir la invitació a compartir, a conviure "--Veniu i ho veureu" (v. 39) arribem a conèixer l'altra, la seva personalitat més real i les seves circumstàncies.

En el film "Los dos papas" del director Fernando Meirelles a la plataforma Netflix es mostra clarament el procés que fa el cardenal Ratzinger de només veure la imatge de Bergoglio que li presenta el seu assessor, passant pel mirar-lo d'aprop quan ja és Benet XVI per acabar convivint i estimant-se tots dos quan el segon ja és Francesc.

Un altre exemple gràfic, l'infant petit quan mira el cel només veu en allò que els seus pares li diuen s'anomena Lluna una rodona il·luminada. En l'etapa d'estudis inicials, el mateix infant descobreix noves dades físiques, químiques, històriques... del que en  realitat és el satèl·lit de la nostra casa comuna, la Terra. I aquells que d'adults s'hi dediquen professionalment al món de la cosmologia i la astronàutica arriben a conviure, alguns inclús a viatjar-hi, i valorar-la en tots els seus aspectes.

I sent aquesta la primera entrada de l'any, Chúc mừng năm mới 2020!

Vine, tu també, mira'l i... ?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,35-42?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 1 de gener del 2020

En començar el 2020: una pregària

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


En començar el 2020, una pregària... 
Per a les persones que vivim en el territori espanyol de la península ibèrica, natives o vingudes, i pels expatriats. Per a les que en el passaport diu que som ciutadans espanyolsPer als que se senten espanyols i per als que no s'ho senten Per als que se senten catalans, bascos, gallecs, lleonesos, de Terol... Per a tots i totes... Per als polítics que intenten bastir ponts i per als que no saben més i prefereixen incendiar-ho tot, Per als que es mostren a cara descoberta i Pels covards del deep state i les clavegueres de l'Estat, On som? On volem anar? Com volem ser? 
Spain, meditate on yourself, 
be brave and welcome everyone   
Spain,  sit and talk!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.