Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre Èxode. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre Èxode. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’octubre del 2019

Excedència, experiència, gràcia

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"you must set him free"
"The Lord gave Moses the following laws for his people: If you buy a Hebrew slave, he must remain your slave for six years. But in the seventh year you must set him free, without cost to him"

El llibre de l'Èxode és conegut principalment per la història de Moisès, de les plagues i de la sortida del poble hebreu del país opressor, Egipte. Però conté també una part del que s'anomena el codi de l'Aliança. Aspectes sobre la cultura, l'alliberament dels esclaus, faltes mortals, lesions, la propietat, justícia i respecte... I és sobre el repòs de l'any sabàtic que avui vull reflexionar. 

El text bíblic d'avui correspon a Ex 21,1-6 tot i que trobem un de similar també en el llibre del Deuteronomi (cfr. Dt 15,12-18). I algun altre sobre el temps de gràcia per la terra també en el Levític (cfr. Lv 25,2-7). El que m'interessa realment d'aquests texts no és tant la casuística concreta si no la seva existència. El poble jueu ja s'havia adonat de la importància d'aquesta possibilitat de temps de descans i alliberament, temps sabàtic per a les persones com de guaret per a la terra. I així queda reflectit a la Llei en el codi de l'Aliança amb Déu. Algú pot pensar que no parla més que d'esclavatge i això ja no està bé. Però en aquell moment històric, la comparació era l'esclavatge ferotge dels egipcis.

Aquest curs escolar 2019-20 estic en un temps de gràcia, aprofitant una excedència laboral vivint la vida, compartint en parella, reduint el meu ritme, deixant el mòbil de banda, vivint fora, viatjant, estudiant... Difícil? Una mica, però menys en parella. Interessant? Moltíssim. Obert? Totalment, tal que ja hem hagut de canviar els plans per esdeveniments sobrevinguts. I ara, després d'un temps, en faig aquesta Entrada d'avui, ja a prop de tornar-me'n cap a la que és enguany casa meva, al Vietnam, "Nhà tôi ở việt nam"

A títol d'exemple, el text següent correspon a l'apartat d'Excedències del Conveni col·lectiu de treball del sector d’ensenyament privat de Catalunya per a l’any 2006 (codi de conveni 7900575) de 14 de juliol (DOGC Núm. 4721 de 19/9/2006)
CAPÍTOL SETÈ Excedències
Article 53L’excedència podrà ser voluntària o forçosa, en els termes previstos en els articles següents. En ambdós casos el treballador no tindrà dret a retribució, excepte l’establert en el capítol de drets sindicals.
Article 54 Excedència forçosaSeran causa d’excedència forçosa les següents:
a) Per designació o elecció per un càrrec públic que impossibiliti l’assistència al treball.b) Per a l’exercici de funcions sindicals, d’àmbit provincial o superior, sempre que la central sindical a que pertanyi el treballador tingui representativitat legal suficient en el sector de l’ensenyament privat.c) Per atendre al cònjuge o familiar dins del segon grau de consanguinitat greument malalts; l’excedència no serà superior a dotze mesos. d) El descans d’un curs escolar per a aquells treballadors que desitgin dedicar-se al seu peperfeccionament professional, després de nou anys d’exercici actiu en el mateix centre. Quan aquest perfeccionament sigui conseqüència de l’adequació del centre a innovacions educatives, el període d’exercici en el centre quedarà reduït a 4 anys. Als professors recol·locats se’ls reconeixerà la mateixa antiguitat que gaudeixen a efectes econòmics.e) L’excedència especial per al treballador per naixement o adopció d’un fill, donarà dret a la reserva fins a 3 anys del lloc de treball, computant-se a efectes d’antiguitat els 3 anys. Quan el pare i la mare treballin al mateix centre, només un d’ells podrà exercir aquest dret. 
Article 56 Excedència voluntària L’excedència voluntària es podrà concedir al treballador amb la petició prèvia per escrit; poden sol·licitar-la tots els que tinguin, al menys, un any d’antiguitat al centre i no hagin gaudit d’excedència durant els 4 anys anteriors.
No m'interessa en aquesta Entrada entrar en la casuística d'aquest conveni o en temes empresarials o sindicals, simplement també en la seva existència. En un temps en el que algunes de les societats més avançades (avançades, segons quin barem?) presumeixen del grau de llibertat i dels drets aconseguits, és bo mirar enrere i comprovar com ja en temps passats, hi havia intents de conciliar la vida de les persones, de fer preceptes més comunitaris, més fraternals i justos. 

El codi de l'Aliança del poble d'Israel es basa en l'experiència religiosa fundada en l'Aliança del Sinaí, aquella crida gratuïta que Yahvéh va fer a aquell poble oprimit, fent-lo el poble escollit. de forma paral·lela, també existeix el codi de santedat, aquell que es fonamenta en la Llei de Déu en relació a la persona creient; però malauradament aquesta última amb el pas dels segles es va anar convertint en llei per la llei, oblidant els seus pressupostos. Es va convertir en un codi moral de santedat i de puresa, un codi opressor i farisaic. Passa quelcom similar amb la legislació de les nacions modernes? Legalitat sota el poder ferotge de l'economia?

Llei sí, en positiu pel bé de les persones 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text del llibre de l'Èxode, Ex 21,1-6?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dijous, 17 d’octubre del 2019

Llei o vida? Amor

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Tot i que a l'Entrada "A 2 anys de la nostra decisió, 1O (1 d'octubre de 2017)" de data 1 d'octubre, manifestava el meu interès en no pronunciar-me, a meitat setembre se'm va demanar un article i així vaig fer-ho. És aquest que segueix.
No acostumo a escriure sobre política, però aquesta vegada així ho faig, o com a mínim a mode d’introducció a on vull arribar. Cada mes de setembre, especialment des de la nefasta sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, la celebració de la Diada de Catalunya és converteix en l’inici del curs polític (social, econòmic, de les persones...) a casa nostra i també a Espanya. Enguany vindrà acompanyada en el temps d’una nova sentència, en aquest cas del Tribunal Suprem espanyol sobre els fets del setembre i octubre de 2017. Quan serà?
Aquesta sentència esperada per tothom, exposarà allò que els excel·lentíssims senyors (i 1 senyora, nomenem-la: Ana Maria Ferrer) jutges de la sala de lo Penal considerin just i això ho raonaran des dels fonaments de dret que trobin necessaris per poder justificar-se. Què dictaminaran? Com ho fonamentaran?
Si hi ha sentencia condemnatòria, el Ministeri de Justícia trobarà les justificacions adients per adjudicar centre penitenciari a prop i lluny de casa, per aplicar d’una manera o una altra els procediments establerts en allò referent a la presó, permisos, visites, accés al tercer grau, etc.. i posteriorment el Govern de la nació trobarà les justificacions adients per concedir o no un possible indult. Quines seran aquestes?
I tot l’anterior en base a l’interès de la justícia. Però... quin és l’interès d’aquesta divina senyora mig despullada amb ulls tapats i una espasa i una balança a cada mà? I en aquest cas concret de la Causa especial 20907/2017? De la justícia divina? La justícia estatal espanyolista? La europea? La venjativa? La que busca solucions?  
I no sé si serà només l’interès judicial el que compti: Què interessa, realment, ben en el fons? A qui interessa? En interès, de què? De la unitat d’una suposada Espanya secular, basada ara en el text escrit de La Constitució de 1978? D’interessos particulars i amagats d’algunes famílies o oligarquies? D’una estructura centralista que menysprea les altres cultures de la península? d’un suposat amor entre ciutadans que cada cop va virant cap a malfiança, inclús odi? 
Massa preguntes: Quan serà? Què dictaminaran? Com ho fonamentaran? Quines seran aquestes? Justícia divina? Estatal espanyolista? Europea? Venjativa? La busca solucions? Què interessa? A qui?... I massa poques respostes, ara com ara.

Les persones sinceres i amb una certa experiència, també els tres poders de l’estat, l’executiu, el legislatiu i el judicial, encapçalats pel Rei, saben que la llei és interpretable, com també ho és la Bíblia per a les (persones) cristianes versades i netes de cor. Així és com davant d’un passatge ja sigui de l’Antic o el Nou Testament, els creients en Jesucrist, formats, nets de cor i que cerquen per on bufa l’Esperit, saben trobar la visió cristiana més adequada per al moment vital i la situació concreta personal o social. Així és com davant el passatge de Sodoma i Gomorra (Ex 20-21) uns veuen una condemna explícita a les relacions entre persones dels mateix sexe i altres el veuen contra la falta d’hospitalitat; uns no en fan cas del passatge i altres arriben a atacar parelles estables de dos homes, tot i que siguin signes d’amor. 
També del text de l’evangeli de les espigues arrencades en dissabte (Lc 6,1-5) de la setmana passada, veiem com als fariseus els interessa el gran atemptat dels deixebles contra la llei jueva escrita, i Jesús ens presenta la llei de la vida, l’interès general que és la persona i les seves necessitats. 
Massa preguntes obertes. Massa immobilisme. Massa lligam al paper espanyol escrit, que representa la Constitució de 1978, “lligada i ben lligada” -recordant aquell “atado y bien atado”- amb un procés gairebé impossible de reforma (arts.166-169). 


I ben poques respostes, fins ara. Convido als implicats amb responsabilitat de gestió en tot aquest procés, a pensar-hi: I si algú comencés a posar per davant de la llei, l’amor? De la constitució, les persones? De les paraules buides, les pensades? Del mètode d’atac i defensa, la proposta? De l’egocentrisme, la relació? Del discurs Espanya-Catalunya, al de pobles de la península? De l’és meu, a és nostre? Del sentit de possessió, el de compassió?  D’allò escrit, a la vida? 
I a les lectores d’aquest text, animar-les a preguntar-se sobre la gestió concreta que fan a la seva vida d’aquesta dicotomia llei – vida. La meva proposta: l’amor; autoestima i amor per l’altre.



https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article, de la meva pròpia autoria, va ser publicat en el núm. 116 de la revista L'AGULLA de setembre de 2019* amb el mateix títol, "Llei o vida? Amor".

*Nota: Escrit de data 14 de setembre.

dimarts, 24 de setembre del 2019

Conèixer per entendre (i potser estimar)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"the holy mountain, also called Horeb"
Portada del n. 500 de l'informatiu HOREB, de la Unió de Religiosos de Catalunya
"One day, Moses was taking care of the sheep and goats of his father-in-law Jethro, the priest of Midian, and Moses decided to lead them across the desert to Sinai, the holy mountain. There an angel of the Lord appeared to him from a burning bush. Moses saw that the bush was on fire, but it was not burning up. “This is strange!” he said to himself. “I'll go over and see why the bush isn't burning up.”"

La muntanya del Sinaí, també coneguda com Horeb, és el lloc on Déu es va trobar amb Moisès i el va cridar a liderar la salvació del poble, l'èxode d'Egipte. Allò que dona nom al llibre de l'Èxode i que n'és antecedent de la salvació cristiana. Avui en dia, en llenguatge cinematogràfic, en dirien "preqüela".

És interessant notar com Moisès, en aquest text de vocació, sembla oposar-se a la proposta divina, tot i que al final, l'acceptarà. En un primer moment, veient la bardissa cremant exclama «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» (v. 3)

Tot això ve a compte del número 500 de l'informatiu HOREB (enllaç), de la Unió de Religiosos de Catalunya, URC (enllaç), arribat la setmana del 20 de setembre. Per coincidències de la vida he pogut ser proper a aquesta institució en temps dels seus secretaris generals, els germans Valerià Simon (DEP), Antoni Salat i amb l'actual, Lluís Serra, i he vist com crema amb força la vida religiosa a Catalunya. De vegades més fort i de vegades més suaument, en llocs fermament i en d'altres com a petites guspires, però sempre endavant, com a signe de l'Esperit.  

Si vols tu també conèixer part de la vida eclesial a Catalunya, pots accedir a aquest numero 500 o subscriure't per rebre'l de forma setmanal, cada dijous. Fes-ho des del web de la URC. 

Coneix i entendràs (després, estima, si vols)!


Vols llegir el text del llibre de l'Exode 3,1-10?

- Versió en català, anar-hi
- Versió espanyola, anar-hi
- English version, anar-hi

diumenge, 1 d’abril del 2018

Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació

"Ellos seran mi pueblo, y yo seré su Dios"
"De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.
Déu beneí a Eva i Adam (cfr. Gn 1,27-28)
Déu beneí a Noé i els seus (cfr. Gn 9,1-17)
Déu beneí a Abraam (cfr. Gn 12,1-3)
Déu beneí a Isaac (cfr. Gn 25,11)
Déu beneí a Jacob (cfr. Gn 35,9-12)
Déu beneí a Moisés (cfr. Ex 3,13-15)
Déu Pare beneí a Déu Fill en Jesús (cfr. Mt 3,13-17)
Déu Fill, Jesucrist, ens beneí amb l'Esperit (cfr. Ac 1,8)
Déu ens beneeix, a tu, a mi i a tots, avui i per sempre (cfr. Jn 1,16)
Rep la benedicció de Déu, la Pasqua!

Vols llegir el text, Jn 1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 8 de novembre del 2017

Persecució i enduriment de cors

"--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!"
"El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren: --Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor."

Aquest curt passatge (Ex 14,5-8) forma part dels capítols 13-15 que expliquen la sortida d'Egipte del poble d'Israel. I vull fixar-m'hi en aquesta Entrada d'avui en la figura del faraó.

Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom. 

Hi ha dues expressions en el text que el descriuen i que em fan pensar. Diu que "es va fer preparar el carro de guerra" (v.6) i "va endurir el cor del faraó" (v.8), les quals no fan més que recordar el passatge anterior en el que el faraó ja havia carregat el poble esclau (cfr. Ex 5,6-18) amb prohibicions, crits, cops de bastons, menys assortiments i més treball... Guerra i cor dur. És evident, sense més paraules, per què hi he seleccionat el text d'avui.

Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.

De què en dones gràcies tu a Déu creador?
Com vius el teu ser cristià?

Vols llegir el text, Ex 13,17-15,21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 16 d’abril del 2017

Pasqua 2017: Pasqua és benedicció

Déu beneí a Eva i Adam (cfr. Gn 1,27-28)
Déu beneí a Noé i els seus (cfr. Gn 9,1-17)
Déu beneí a Abraam (cfr. Gn 12,1-3)
Déu beneí a Isaac (cfr. Gn 25,11)
Déu beneí a Jacob (cfr. Gn 35,9-12)
Déu beneí a Moisés (cfr. Ex 3,13-15)
Déu Pare beneí a Déu Fill en Jesús (cfr. Mt 3,13-17)
Déu Fill, Jesucrist, ens beneí amb l'Esperit (cfr. Ac 1,8)
Déu ens beneeix, a tu, a mi i a tots, avui i per sempre (cfr. Jn 1,16)
Rep la benedicció de Déu, la Pasqua!

Vols llegir el text, Jn 1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 15 de setembre del 2015

De la venjança de l'AT a l';amor del NT

Al llarg de la història, el concepte de venjança ha anat canviat. En temps antics, quan érem més propers als animals i els homes ens deixaven endur més pels instints primaris, la llei del més fort, la idea de la supervivència dels meus o l'anomenada llei de la selva era el que valia. És per això que si un i altre tenien problemes, o jo et matava a tu o tu em mataves a mi

En temps històrics més avançats (en la línia del temps, que no en la humanitat de les accions de les societats) la venjança es va imposar. Quan una tribu o un regne infringia una humiliació, destrossa o similar a un altre, la venjança no quedava només en tornar el mal comès. S'hi tornava amb escreix. Si dos pobles tenien problemes, si tu et mataves un, jo et matava deu o cent.

Una altra forma terrible que es va imposar en alguns llosc i moments va ser la provocació d'una mort lenta i dolorosa. Pensem en les crucifixions romanes o més endavant en les tortures de la Inquisició cristiana, dels japonesos o els nazis durant la II Guerra Mundial.

Llegim en diversos llocs de la Bíblia, fent referència a l'Antic Testament, l'anomenada llei del Talió, resumida en l'expressió "ull per ull, dent per dent":
  • En el codi de l'aliança, apartat de lesions corporals del llibre de l'Èxode: "Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop." (Ex, 21,23)
  • En el codi de santedat del llibre del Levític: "Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l'altre. Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà." (Lv 24,19-21)
  • En les normes dels tribunals del llibre del Deuteronomi: "No tinguis compassió del culpable: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu." (Dt 19,21)

la qual llegida des dels nostres temps actuals pot ser clarament criticada doncs duu implícita la venjança. També altres cultures com la babilònica (s. XVIII a. C.) recollien idees similars, en aquest cas en el conegut com a Codi d'Hammurabi. Però avançant de forma paral·lela a la línia del temps i de la humanització de les cultures, cal veure-la com un avenç. Aquest tipus de lleis posaven fre a la barbàrie indiscriminada. Quan tu em mates un, jo et mato un, de forma proporcional.

I que ens aporta el cristianisme? què aporta Jesús que intenten transmetre després els deixebles? En el sermó de la muntanya, quan fa referència a la venjança, les paraules de Jesús són aquestes "Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar." (Mt 5,38-42; cfr. Lc 6,29-30).

Avui en dia el codi civil i penal prova de rescabalar les víctimes o als seus familiars més directes però sense permetre la venjança personal. Els estats, des dels respectius poders judicials són els encarregats exclusius d'impartir la justícia i executar les penes imposades. Un pas més en la racionalització i la humanització de la justícia.

Amb la màxima que cal intentar ajudar el culpable en la seva reinserció a la societat, molts estats del món tenen prohibida la pena capital, la pena de mort, acceptant com a càstig màxim la presó de per vida. Tot i que el debat resta obert, què es pitjor, la pena de mort o la presó de per vida? I seguint amb la pena de mort... també hi ha un debat obert entre defensors (associacions de víctimes, per exemple), detractors (ONG com AI, per exemple) i les diverses formes judicials d'arreu: càmera de gas, injecció letal, cadira elèctrica, forca, decapitació, lapidació...?