Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartes de Pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartes de Pau. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de juny del 2020

Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"pray that God will be with you"
"Good-by, my friends. Do better and pay attention to what I have said. Try to get along and live peacefully with each other. Now I pray that God, who gives love and peace, will be with you."

El text precedent correspon a la 2a carta de Pau a les (persones) corínties. És important per entendre tot el sentit d'aquest comiat amistós saber que les relacions de l'apòstol Pau no sempre van ser bones amb els fidels de Corint, així ho veiem quan escriu "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc." (2 Co, 2,4) fent referència a temes de falta de seguiment al seu lideratge com apòstol. Pau sempre va haver de fer front al fet que ell mateix no era uns dels 12 deixebles, a diferència de Pere i els altres.

Avui vull fixar-me en les traduccions d'aquesta senzilla frase. En la versió anglesa fixem-nos que s'hi dirigeix a ells com amics, els hi anima a fer el millor i a fixar-s'hi bé en les seves ensenyances; els hi anima a portar-se bé i a viure en pau amb els altres; i acaba demanant que el Déu de l'amor i la pau, estigui amb tots ells que el llegeixen.

Si busquem la versió catalana, el text traduït és el següent: "Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres". En la versió en castellà el text traduït és el següent: "Termino, hermanos, deseando que viváis felices y que busquéis la perfección en vuestra vida. Animaos y vivid en armonía y paz, y el Dios de amor y de paz estará con vosotros". Llàstima un cop més, tot i estar encara en aquest curs del "Chúng ta học" dedicat a la meva estada al Vietnam, que no puc fer la comparació amb la versió vietnamita! 

Tres petites comparacions envers les traduccions que n'he fet servir... 
  • Amics, com en anglès o germans com en les nostres llengües pròpies? Amics i germans en el sentit patriarcal o, avançant en la història, en els "signes dels temps" als que ja feia referència el propi Jesús (cfr. Mt 16,3) i va esmentar el CVII a la Gaudium et Spes, "L’Esperit de Déu és present en aquesta evolució. Per la seva banda, el ferment evangèlic ha excitat i excita en el cor de l’home una irrefrenable exigència de dignitat." (GS26) de forma àmplia, amics i amigues, germans i germanes? 
  • En anglès Jesús anima a fer el millor i a seguir els que Ell ensenya; en català anima a la felicitat, a fer més ferm -sense especificar el què- i a exhortar-se els uns als altres, és a dir a induir amb paraules persuasives segons el DIEC2. I en castellà el consell és d'animar-se (sinònim d'exhortar-se?) i viure en harmonia (aquest sí, sinònim de tenir els mateixos sentiments) afegint a més, el viure buscant la perfecció, que no hi apareix a les altres dues versions.
  • Sobre la referència a Déu, en anglès Pere li prega, li demana que hi sigui amb els corintis, en canvi en català i castellà s'hi dona per suposat, com a conseqüència de les nostres accions, nosaltres fem i a canvi, ell hi és amb nosaltres.       
Crec que es veu perfectament el problema de llegir de forma textual les Escriptures, també de fer-lo en una o una altra llengua. No diguem entre versions diferents en una mateixa llengua (en castellà, per exemple la DHH, la RV dels 60, dels 90 o de 2011, la PDT o les llatinoamericanes LBLA, BLPH i PDT). La feina de traducció duu intrínseca la necessitat de re interpretar segons les cultures i els temps i això duu la possible pèrdua del sentit original. 

Tot això ha de dur, sí o sí, a la pregunta pel fonamental del missatge cristià, del missatge de Déu Pare, de Jesús i l'Esperit. Jesús parlava del Pare amb el mot afectiu "Abba" i del regne etern, universal, de veritat, de vida, santedat, justícia, amor i pau obert per aquells "que fan la voluntat del Pare, i posen mà forta a l’obra" (GS93). I de l'Esperit abans de pujar al cel com advocat i suport nostre. 

Per acabar i ja que acabem de recordar Pentecosta, l'enviament de l'Esperit Sant a tots que es trobaven reunits (cfr. AC 2,1) -sí a tots, representant les 12 tribus d'Israel, tots els pobles de la Terra-, fer esment a la imatge que acompanya aquesta Entrada, imatge moderna de l'arribada de l'Esperit Sant. Correspon a la col·lecció de 2014 "Passion of Christ: A Gay Vision" de l'autor Douglas Blanchard. Pot sobtar, però l'Esperit ens l'envia a tots, a totes i a també als no binaris. Així sigui!

Allò fonamental del missatge... 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 2a carta als Corintis 13,11-13?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimarts, 3 de desembre del 2019

Evangeli, tradició i vida: litúrgia (1)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"What does all of this mean?"
"What does all of this mean? It means that the Gentiles were not trying to be acceptable to God, but they found that he would accept them if they had faith."

En aquest passatge de la carta als Romans Pau es mostra com els primers cristians també es preguntaven sobre la bona nova, l'evangeli... què volia dir tot allò que havia passat durant la Pasqua de l'any 33? Vist en perspectiva, aquells 3 anys de vida pública de Jesús pels camins, la seva mort en creu i el miracle -encara no entès per molts- de la resurrecció? I això dels gentils que també podien salvar-se, sense ser ni complir els preceptes jueus? 

Amb aquesta reflexió oberta enceto una sèrie d'entrades d'aquest Bloc amb la mateixa temàtica, la tradició i la vida. El món canvia, el cristianisme s'estén arreu del món i les cultures, l'Església es va adaptant com pot i la fe... la teva fe? 

I la primera reflexió la faig a partir de la notícia "La validesa de la guitarra en la litúrgia" del 28/11/2019 que llegeixo al portal Catalunya Religió (enllaç), que comença d'aquesta manera: 
"(Jordi Llisterri-CR)  Els liturgistes mai han estat gaire partidaris de les guitarres a la missa. Tampoc ho era el pare Gregori Estrada, un dels grans compositors litúrgics de Montserrat. Però dins de la seva extensa obra el pare Gregori va compondre quatre salms responsorials per a guitarra que havien quedat en oblit. Aquest dimecres s’han recuperat i cantat de nou en la presentació del llibre Quatre salms responsorials que s’ha fet a la parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona.
L’abat Josep Maria Soler ha explicat que aquests salms mostren com “la guitarra pot ser un instrument litúrgic vàlid amb qualitat”. Com han comprovat els assistents, el seu so acompanyant el text del salms és “com una nova cítara de l’antic Israel”, que acompanyava les lectures dels textos sagrats. Recuperar aquesta formula és una aposta “especial i atrevida”."
I davant d'això i amb una àmplia visió del que és la vida de les persones cristianes a diversos països d'arreu del món, jo em pregunto... i els tambors o altres instruments no tan virtuosos com els violins o l'orgue? No sonen bé a les oïdes del Senyor? 

I les ofrenes de sacs d'arròs, fruites exòtiques o animals? No són dignes representants del treball dels homes i les dones vàlides que oferim com a present i agraïment al Déu que ens ho dóna tot? 

I les esglésies de fusta, adob i xapa sense grans vitralls plens d'imatges de sants i alguna santa? Pot ser no són dignes per a Déu? No són casa del Senyor?

I la separació d'homes en un costa i dones a l'altra durant les celebracions? Ho fan malament on ho fan així o ho fem malament allà on ens barregem tots i totes. Déu veu millor ens separem per sexes o ens seiem amb els familiars i les amistats més properes? 
  
I els bancs de taulons de fusta? les cadires de plàstic multicolors? I els vestits? pantaló llarg, pantaló curt, cabell a la vista o tapat? Les mantellines abans eren obligatòries a casa nostra, potser Déu ara ja no les vol?

Hi ha la dita "Voler posar portes al camp" que és el que la litúrgia sembla intentar fer. D'acord que uns paràmetres bàsics ha d'haver, però en un món cada vegada més petit, un món en el que ja no es viu en països o continents independents, en que es viatja, es veu i se sap com es fa aquí i com es fa allà, cal ser-ne conscients i mirar de simplificar i mirar més enllà. Preguntar-se, què vol dir això?

Com és la teva litúrgia? 
I el teu Evangeli? I la teva vida?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Romans 9,30-33?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 20 de setembre del 2019

Dones a l'Església (1)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Evòdia i Síntique, you belong to the Lord"
"Euodia and Syntyche, you belong to the Lord, so I beg you to stop arguing with each other. And, my true partner, I ask you to help them. These women have worked together with me and with Clement and with the others in spreading the good news. Their names are now written in the book of life."

Veiem en la carta de Sant Pau als cristians de la ciutat de Filips com l'apòstol fa una crida concreta a Evòdia i Síntique, dues dones, a les quals demana "que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments", la qual cosa pot donar a entendre que en el moment tenien certes discrepàncies entre elles. 

És ben sabut dels equips missioners que Sant Pau va establir a les diverses ciutats de la riba mediterrània, equips formats per homes i també per dones. Per què havia de deixar per escrit una demanda com aquesta si elles no eren persones amb una certa importància en la vida de la comunitat de Filip?

El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

Més informació sobre les dones en les primeres comunitats cristianes (s. I-III) en els següents vídeos.
Sou del Senyor, dones!


Vols llegir el text de Filipencs 4,1-9?

- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi

dijous, 4 de juliol del 2019

TFG: Alliberament de la persona, 7

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. La darrera entrada d'aquesta sèrie va ser la de 19 de gener d'aquest 2019.

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 6. La verdad liberadora de Jesucristo.
Jesús dijo a los judíos que habían creído en él: –Si os mantenéis fieles a mi palabra, seréis verdaderamente mis discípulos; conoceréis la verdad, y la verdad os hará libres. Yo hablo de lo que el Padre me ha mostrado, y vosotros hacéis lo que vuestro padre os ha dicho. (Jn 8,31-32.38) 
Si hablo las lenguas de los hombres, y aun las de los ángeles, pero no tengo amor, no soy más que un metal que resuena o un platillo que retiñe. Y si tengo el don de profecía, y entiendo los designios secretos de Dios, y sé todas las cosas; y si tengo la fe necesaria para mover montañas, pero no tengo amor, no soy nada. Y si reparto entre los pobres cuanto poseo, y aun si entrego mi cuerpo para tener de qué enorgullecerme, pero no tengo amor, de nada me sirve. (1Cor 13,1-3)
Incluye este apartado una presentación personal de la que considero que es la Verdad de Jesucristo para mí.

dissabte, 22 de juny del 2019

Déu escull els més febles

"Déu ha escollit gent que no compta"
"Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa."

Fa uns dies celebràvem Pentecosta, la festa de l'Esperit Sant, una invitació a sortir del nostre cenacle. El símbol de les llengües de foc, el símbol de parlar les llengües del món ens obre a l'altre.

I veiem que la lògica de Déu és diferent a la de les persones, "Déu ha escollit gent que no compta". En temps de Jesús, ell es relacionà amb prostitutes, cobradors d'impostos, infants, leprosos i altres malalts... així ell va mostrar la lògica de Déu. En el temps actual Déu també escull els febles, els malalts, els oprimits, els pobres...  I en aquest moment recordo la visita a Barcelona del papa Benet XVI el novembre de l'any 2010: a part de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, les trobades polítiques i el passeig per la ciutat, va voler visitar l'obra del Nen Déu de les religioses Franciscanes dels Sagrats Cors, al passeig Maragall.

A qui esculls tu?


Vols llegir el text de la carta dels Corintis, 1 Co 1,26-31?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 21 d’abril del 2019

Pasqua 2019: Pasqua és acció

"De fet, encara no havien entès"
"El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. I els dos deixebles se'n tornaren a casa." 

Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació, enllaç
Pasqua 2017: Pasqua és benedicció, enllaç
Pasqua 2016: Pasqua és misericòrdia, enllaç


Nhận được phước lành của Thiên Chúa, Phục sinh!

Vols llegir el text, Jn 20,1-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 11 d’abril del 2019

Vocació i servei

"Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú"
"Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots."

Aquest és un dels textos de Sant Pau afavorint la comunió i la diversitat dins l'Església. M'ha cridat l'atenció concretament el verset 7, "Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots." però sobre tot en la seva versió castellana, que mostra d'una forma més clara a qui es dirigeix Déu a través del seu Esperit: "Dios da a cada uno alguna prueba de la presencia del Espíritu, para.provecho de todos." .  

Està ben clar, Déu dóna a quelcom a tothom, tot i que no en siguem conscients. Tot i que no ens sigui reconegut. I allò que se'ns dóna és per al bé de tots, no només d'un mateix, no només d'uns pocs. Aquest dos són els grans reptes de la nostra vida: trobar quins són els propis dons (vocació) i saber-los posar a disposició (servei).  

Ets conscient dels teus propis dons? 
I de com els poses en comú?

Vols llegir el text, 1 Co 12,4-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Sant Pau VI, Sant Romero d'Amèrica, sant...

"no t'avergonyeixis de donar testimoni"
"Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans... Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia."

Diumenge 14 d'octubre de 2018, plaça Sant Pere del Vaticà, canonització del Papa Pau VI, d'Òscar Romero, Francesco Spinelli, Vincenzo Romano, María Caterina Kasper y l'espanyola Nazaria Ignazia de Santa Teresa de Jesús. 

Una de les premisses de la història de salvació és la de la gràcia. Déu Pare ens salva i ens crida a la vocació santa a tots i totes, malgrat les nostres accions. Tot i així, l'Església destaca alguns i algunes pels seus actes, pel seu ser com a forma de donar testimoni i d'encoratjar-nos. D'aquesta manera ho recollia ja Timoteu al segle I, "et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans".



La que ja ha estat titllada de macro canonització d'aquest cap de setmana recull una gran diversitat de testimonis ja que diversa és la realitat de l'Església. 

En quin d'aquests t'enmiralles tu millor?
Acceptes la recomanació?


Vols llegir el text, 2 Ti 1,6-9?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 28 de setembre del 2018

Les paraules clares, l'actitud justa

"el penediment que va néixer d'aquell disgust" 
"La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me'n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d'aquell disgust."

Aquestes línies pertanyen a la 2a carta de Sant Pau als cristians de Corinti, datades al s. I. En elles Pau se n'alegra tot i reconèixer un mal anterior, fent referència a una carta anterior. També Jesús va avisar, va reprendre diverses vegades a Pere, aspecte aquest probablement cert doncs va quedar recollit en els 4 evangelis (cfr. Mc 14,26-31). 

També a pares, tutors professors ens pertoca sovint reprendre als nostres fills, infants, joves. És llei de vida informar, ensenyar, educar a viure com a persones lliures i capaces. També als coordinadors, als caps fer-ho amb els seus treballadors, als superiors fer-ho amb els germans, als reis amb els seus súbdits... 
i per aconseguir-ho cal de vegades mà una mica dura. Però cal també, no podem oblidar-ho, una bona capacitat de discerniment i una espatlla on es puguin recolzar.

En llenguatge entenedor, "el policia bo i el policia dolent". Tant de bo sapiguem tenir aquesta capacitat. Tant de bo sapiguem acceptar l'ara tot i que no l'entenguem fins el després.

Reprendre, útil i necessari. 
El com, la clau de l'èxit.


Vols llegir el text, 2Co, 7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 30 de juny del 2018

En acabar el 2017-18, adéu

"Tu persevera en el que has après"
"Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, recordant qui t'ho ha ensenyat... Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a tota obra bona."

Prenc avui aquest passatge del llibre de la carta 2a a Timoteu  de Sant Pau en la que s'acomiada donant tota una sèrie de consells per ser un bon seguidor del Crist. Em serveix com a cloenda del curs.

Dijous varem tenir el lliurament de notes als nois i noies després de tot el curs i ahir divendres les darreres entrevistes amb les famílies. La majoria han fet bona feina i així tenen bons resultats, però alguns hauran de dedicar una mica més de temps a l'estudi i la formació durant aquests propers mesos de juliol i agost. 

Fent meves algunes de les paraules de l'apòstol d'ara fa 2000 anys, jo vull dir a aquests petits personatges, "Tu persevera en el que has après", i no em refereixo tan sols a les matèries del currículum. Són moltes més les coses que hem viscut al llarg dels darrers 9 mesos (inici de curs, 11 de setembre, 1 d'octubre, avaluacions, nadal, recuperacions, sortides, alegries, alguns plors... ) i de moltes d'elles n'hem après, per acció o per omissió.


Per la meva part, d'aquest curs 2017-18 només puc dir gràcies que s'acaba; espero que el vinent sigui molt, molt millor. I gràcies a Déu, per la Vida!!!

Què has après? 


Vols llegir el text, 2 Tm 3,10-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 12 de juny del 2018

Amar és la plenitud de la Llei

"Estimar és la plenitud de la Llei."
"No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei."

Acabat el temps de pasqua tornem a l'anomenat temps ordinari. I ho fem amb aquest text que bé podríem titular com un "spoiler" en el que se'ns explica ja el final de la història de salvació que vol ser la vida que se'ns ha regalat des de la creació del món i la posterior vinguda de Jesús, com a germà gran.

"Qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix.". Cal emmarcar aquestes paraules de l'apòstol Pau en les seves explicacions del que ha de ser una vida renovada com a ofrena a Déu (Rm 12-15,13). I també com a recordatori de les pròpies paraules de Jesús (cfr. Mt 22,27-40), paraules que el van dur a la mort, doncs anava contra tot el que la Llei de Moisès implicava. Això és tot pel cristianisme, en teoria, l'amor. 

Amor ens dóna Déu Pare. 
Amor ens va dir Jesús. 
Amor, és el que tu dones?

Vols llegir el text, Rm 13,8-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 30 d’abril del 2018

Cura dels nostres germans i germanes

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria de Moral de la Persona durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

Es tractava en aquest cas d'una presentació sobre bioètica dirigida a famílies, pares i joves. Enllaç al treball, enllaç

Tener amor es saber soportar, ser bondadoso; es no tener envidia,d no ser presumido, orgulloso, grosero o egoísta;e es no enojarse ni guardar rencor; 6 es no alegrarse de las injusticias, sino de la verdad. Tener amor es sufrirlo todo, creerlo todo, soportarlo todo. (1Co 13,4-7)

dissabte, 16 de desembre del 2017

Prioritats cristianes

"No ens judiquem més els uns als altres!"
"No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol (...) No feu que malparlin del vostre millor tresor! Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat."

El text d'avui correspon a la carta de Pau als romans. Gran part del Nou Testament està format per cartes, les quals servien per comunicar les diverses comunitats que s'anaven formant a mida que el cristianisme s'estenia fora de Palestina. Per tant, són documents interessants per conèixer la realitat d'aquells primers cristians, la seva forma de ser i de fer.

I d'aquest passatge vull referir-me a un parell de punts: el primer, el judici als altres abans que a un mateix, tema que ja havia tocat el mateix Jesús (cfr. Lc 6,37-38) davant de l'actitud que tenien, per exemple, els fariseus. Característica també molt humana, la comparació, la crítica dels altres i la sobrevaloració d'un mateix. I la proposta cristiana és la de treballar-se un mateix i tractar de ser exemple pels altres.

El segon, la prioritat que pretén donar el cristianisme inicial a la justicia i la pau de la comunitat per sobre de "normes menors", com les que fan referència al menjar i el beure.

Palla a l'ull dels altres o viga en el teu?
Generes pau al teu voltant?

Vols llegir el text, Rm 14,13-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 22 de maig del 2017

Sagraments de vocació: Matrimoni. A la Bílbia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016. 

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

"subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran"
"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo."                  
(Gn 1-27-31)

"Jesús els respon: --Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
Els deixebles li diuen: --Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. Ell els respongué: --No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui."      
(Mt 19,8-12)

"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran."                  
(1Co,12.4-13)

  • Després de les Entrades sobre el sagrament del Matrimoni de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb alguns texts bíblics clàssics. Per un costat el de la creació de l'home i la dona (Gn 1,27-31), el de la possibilitat de casar-se o no fer-ho (Mt 19,8-12) i el de l'amor, (1Co 13,4-13). 

  • En el text del Gènesi, quan la creació de l'home i la dona en el dia cinquè, entenc que ja veiem la primera unió sagramental entre home i dona entre Adam i Eva. Tot i que falta un punt fonamental en el compromís matrimonial, que és el consentiment explícit d'ambdós cònjuges, l'expressió "Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." dels versets Gn 2,24-25 semblen ser la conseqüència lògica d'aquest si.
  • Per una altra banda, del mateix primer llibre em sembla molt rellevant Gn 5,2 en la versió "Bíblia Catalana Interconfessional, Bíblia en català. Edició interconfessional. Edició bàsica.", "Creà l'home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ésser humà».", que manifesta una mateixa dignitat d'home i dona. En canvi la versió "Dios Habla Hoy, Biblia en español actual. Edición interconfesional" diu "los creó hombre y mujer, y les dio su bendición. El día en que fueron creados, Dios dijo: “Se llamarán hombres.".  Quants greuges han patit al llarg de la història les dones a mans dels homes! I quants en continuen patint en alguns llocs i casos!
  • El segon text correspon a l'Evangeli de Mateu. En aquest cas, Jesús se sent interpel·lat sobre el matrimoni i la seva indivisibilitat. En aquest text es presenta per un costat la possibilitat del divorci, el d'aquells que no estan capacitats pel matrimoni i el dels que donen la totalitat de la seva persona, sense unir-se a una dona, a la construcció del regne, Caldria aprofundir una mica més en el text, com es valora la capacitat o no pel matrimoni? què passa amb els casos de greus problemes en la relació entre els conjugues -maltractaments psicològics o físics, violació dins del propi matrimoni,... -, que van molt més enllà que la pròpia infidelitat sexual? Per reflexionar sobre aquest putn em sembla meravellós el tercer text. 
  • Aquest és un text típic de molts casaments catòlics, titulat com "Camí incomparable de l'amor" (1 Co 13,4,13) inclòs dins del discurs més ampli de Sant Pau sobre els dons espirituals. Bondat, veritat, fe, esperança i amor, sobre tot, AMOR.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, 1 Co 12,1-14,40?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dijous, 22 de desembre del 2016

Sagraments d'iniciació: Eucaristia. A la Bíblia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016. 

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

"Jesús prengué el pa i la copa, digué la benedicció..."
" Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: --Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: --Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres."                  
(Mt 26,26-30)

"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: --Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres."                  
(Mc 14,22-26)

"Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué: --Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí: --Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: --Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: --Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres."                  
(Lc 22,14-20)

"Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: --Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? Jesús els respongué: --Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre. Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm."        
(Jn 6,51-59)

"La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial." 
(1Co 11,23-25)

  • Després de les Entrades sobre el sagrament de l'Eucaristia de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb un text bíblic clàssic, el de la seva instauració dins de l'Últim Sopar amb els deixebles, en les seves diverses versions. La de Joan inclosa dins del propi anunci de la Bona Nova i no de forma temporal i, per un altre costat, la de la 1a carta als Corintis, l'únic text epistolar dels cristians dels primers segles que va voler tornar a redactar el fet.

  • Algú fàcilment podrà dir que no toca aquest text de l'Evangeli en un dia com avui. Estem en temps d'Advent i toquen altres textos. Justament avui el del Càntic de Maria (Lc 1,46-56), durant la visita de Maria a la seva cosina Isabel. 
  • Trobo interessant el text de Joan per que no emmarca aquestes paraules dins l'escena de l'últim sopar, si no gairebé al principi de l'Evangeli i dins la predicació que Jesús feia en una sinagoga (cfr. Jn 6,59). Ja en aquest moment Jesús cavalcava entre les dues religions. I el segon, que 
  • I ja per acabar, he volgut fer coincidir els textos de l'últim sopar amb aquest temps per que dissabte nit, diumenge i dilluns 26, també a Catalunya, fem veritables eucaristies familiars. Ens trobem, celebrem la joia d'estar junts i rememorem aquells familiars que ja descansen en pau.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 6,22-59?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.