dimecres, 29 d’agost del 2018

Viatges d'estiu, viatges interiors

"va passar a l'altra riba
"En aquell temps, Jesús pujà en una barca, va passar a l'altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera."

Acaba l'estiu i dilluns vinent comença un nou curs, curs escolar i curs laboral, el 2018-19. Tornem a les nostres ocupacions quotidianes després d'uns dies o setmanes d'aturada, de canvi d'activitats, d'alliberament de la ment. 

El text d'avui és conegut pel de la guarició d'un paralític, però justament el que vull ressaltar és no tant el canvi en el paralític, "Ell s'aixecà i se'n va anar cap a casa seva." (cfr. Mt 9,7) si no el canvi que es devia donar en el propi Jesús. I el primer canvi és el geogràfic. Llegim a Mt 8,28 que ja s'havia desplaçat al territori dels gadarencs, a l'altra banda del llac. Ara, ho fa de tornada, cap al seu poble. I si seguim la seva vida pública veiem que, ell i els seus, es troben en continu moviment. Recordo un religiós missioner a l'Àfrica al que, amb estima, anomenàvem germà de les carreteres. Doncs Jesús era, com molts altres, un profeta dels camins.  

Però no només podem dir que Jesús va ser un profeta dels camins si no també que és Senyor dels camins personals, dels processos dels creients. I, com a persona home que també era, no només persona divina, ell mateix devia fer un procés interior de canvi, de transformació, de deixar-se tocar per la realitat i de pouar-la en temps de pregària, d'interiorització, de trobada amb el Pare "De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant." (Mc 1,35). No s'arriba així com així a acceptar el camí de la mort pels germans, és tot un procés.

Ara que tot just acaba l'estiu i molts hem viatjat cap a altres llocs, és bo veure quin viatge interior hem viscut. El seguiment de Jesús, del seu exemple, no és "per estar ja fet", qui així ho afirmi, menteix. És "per anar-se fent"; com el viatge a Ítaca, la realitat concreta d'aquella utopia. Però cal aturar-se i mirar.

Ho tens tu tot fet? 
O ho vas fent?


Vols llegir el text, Mt 9,1-8?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 23 d’agost del 2018

‘El islam aquí entre nosotros’, tu ja amb el Pare

Novament un parèntesis a l'estiu per reprendre la temàtica de l'Islam, fruit de l'Entrada "#AtemptatBarcelona, l'Islam no és terror" de dijous passat, 16/08/2018.

Poc abans de començar l'estiu ens deixava José Luís Sánchez Nogales, exmembre del Consell Pontifici per el Diàleg Interreligiós durant 8 anys i assessor de les comissions episcopals per a la Doctrina de la Fe i per a les Relaciones Interconfessionals. El vaig conèixer com a professor de les matèries de Fenomenologia de les Religions i Teologia de les Religions de l'Universitat de Granada.


Si alguna cosa m'enduc d'aquest home, seriós, reflexiu, estudiós de la diferència i la diversitat, a qui ens va costar treure de la seva parsimònia -però que, amb l'ambient de família marista, ho varem aconseguir- és el seu servei al coneixement, el seu cel per l'estudi i per les classes, per la dedicació als alumnes des de la correcció pausada i metodològica dels treballs. Com a homenatge, prenc part d'una entrevista (enllaç) que se li va fer des de la revista d'informació religiosa Vida Nueva (enllaç).
PREGUNTA.- ¿Cuál es la principal novedad de su libro respecto a otras publicaciones sobre el islam?RESPUESTA.- En pocas páginas hace una síntesis de los elementos esenciales del islam y da las claves para comprender lo que ocurre hoy. Y lo hace con un lenguaje claro, para quienes parten de cero sobre esta religión o solo saben de ella por los actos terroristas protagonizados por musulmanes.
P.- ¿Hay voluntad real, “aquí entre nosotros”, de conocer mejor el islam?R.- Hay un “estado de inquietud” en amplias capas de la población, justificado por el desconcierto generado a raíz de hechos criminales de un sector radicalizado de musulmanes. Esto impide ver el conjunto, las raíces religioso-políticas de estos hechos reprobables. La mayoría queda atrapada por el impacto emocional que provocan. Esto paraliza para conocer, distinguir, clarificar y, finalmente, rechazar y condenar lo reprobable.
P.- ¿Qué dificulta el diálogo con los musulmanes, más allá de la sombra del terrorismo?R.- Una diferencia muy amplia en la comprensión de la relación entre sociedad-cultura (dunia), estado (dawla) y religión (dîn). Tres elementos inseparables en la mente del musulmán. Para una gran mayoría, el islam es todo, y les resulta imposible o muy difícil distinguir y clarificar la relación y diferencia entre estas tres dimensiones. Esta mentalidad hubo de ser superada tras la época constantiniana para llegar a la actual comprensión en Occidente. Hasta que quedó constituida la relación diferenciada entre el César (autoridad legítima), Dios (religión) y la cultura de la sociedad civil.
P.- ¿Se acercarían posturas si el islam sometiera sus textos sagrados a un estudio histórico-crítico?R.- Pensadores musulmanes reclaman actualmente abrir la hermenéutica (iˆytihâd) del Corán, la tradición (sunna) y los fundamentos (usûl) de la religión. Esto ha de partir de la comunidad musulmana con el uso de los actuales métodos hermenéuticos que ayuden al encuentro de un espacio de racionalidad común que posibilite el respeto y el entendimiento. Es la racionalidad postulada por Benedicto XVI en diversos encuentros y alocuciones relacionadas con el islam. Hoy estamos lejos de esta situación, pues no solo se trata de abrir la hermenéutica, sino de que llegue a las capas populares.
P.- ¿Por qué las religiones, llamadas a ser agentes de reconciliación, son todavía hoy motivo de discordia y hasta de conflictos armados?R.- El problema no es la religión, sino el ser humano. Las religiones vistas en su globalidad son agentes de humanización, de creación de cultura, de educación y elevación de la dignidad de los pueblos. Pero, como toda obra con una dimensión humana, las religiones arrastran unas sombras propias de los hombres que las encarnan. Superar esas sombras que arrastran todas las grandes instituciones es resultado de un progreso humanizador, ético y espiritual que no observa el mismo ritmo en todas ellas. Ayudar a ese progreso es uno de los objetivos del diálogo. Otro elemento importante es la diferente concepción de la persona, que en el islam solo se entiende dentro de la comunidad (umma).
Em quedo amb el repte de sortir de l'estat d'inquietud des del coneixement real dels altres i de les seves situacions. La ignorància és arrel de molts mals, el coneixement de molts bens. 

I ja per acabar, una mica d'humor del diari Avui  


dijous, 16 d’agost del 2018

#AtemptatBarcelona, l'Islam no és terror

Com els darrers anys, aquest és un parèntesi en el temps de vacances, i el faig amb més reflexions encetades divendres 18/08/2017 amb l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1). Sí, ha passat tot un any d'aquells fatídics actes a Alcanar, Barcelona, Cambrils, Ripoll. 


Els últims anys he estat estudiant Ciències Religioses i estic en la fase del Treball de Final de Grau amb el tema "La veritat que allibera",  a partir de les paraules de Jesús "--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures." (cfr. Jn 8,31-32). 

Han estat dies, setmanes senceres de viatges, classes, estudi individual i en comú, hores de lectura, investigació, converses... al llarg de 5 anys! I en un dia com avui, simplement puc afirmar, que no sé quina és la veritat de Déu, tot i que la intueixo. Així com també que els postulats jueus, cristians ni islàmics, la revelació a la que fan referència les tres religions monoteistes no són terrorisme. 

Abans de jutjar, busca, investiga, llegeix, discerneix i llavors, si encara ho vols, jutja, però en el teu nom.